BLANQUERNA, EL JUDICI A QUELCOM MÉS QUE UN ESCRACHE. Valoració de la primera setmana del judici

Aquesta setmana s'han celebrat les quatre primeres sessions del judici a quinze ultres per l'atac al Centre Cultural Blanquerna, seu de la Generalitat a Madrid, l'onze de setembre de 2013. Acció que va significar la presentació pública i mediàtica de La España en Marcha, un intent ja fallit d'aglutinar la ultradreta franquista, falangista, neonazi i nacional-revolucionària, amb la confluència i unitat d'acció de Democracia Nacional, Alianza Nacional, una de les tres Falanges -La Falange FE-, Nudo Patriota Español, i Movimiento Católico Español. 

Grups que amb la repercussió mediàtica d'aquella acció que va tenir lloc hores després de l´èxit de la cadena humana de la Via Catalana, es col·locaven a primera línia dels que des de l'Estat espanyol rebutjaven el Procés català cap a la independència. 

I quatre setmanes després, posaven a la primera plana informativa l'acte ultra fins llavors marginal de cada 12 d'octubre a Montjuïc. En aquell acte va intervenir el general Blas Piñar Gutiérrez, fill de l'històric Blas Piñar de Fuerza Nueva, que amb el currículum d'advocat i general que va comandar les tropes espanyoles a Bòsnia i, posteriorment l'any 2005, va ser cap de la delegació espanyola en en Comandament Central nordamericà d'USCENTCOM, a Tampa, Florida, esdevenia com la persona idònia per encapçalar la candidatura ultra a les eleccions europees. 

Però en aquell acte de Montjuïc, La España en Marcha va començar la seva crisis autodestructiva, quan el líder d'Alianza Nacional, Pedro Pablo Peña, condemnat per intentar llançar còctels molotov a un autocar que portava familiars de presos d'ETA, va fer una crida a la lluita armada i la resposta violenta front el Procés català. Allò va motivar dies després una dura desqualificació del president de Democracia Nacional, Manuel Canduela, que digué que semblava que Peña demanés que es detingués ja als líders de La España en Marcha i se la il·legalitzés, cosa que motivà una dura desqualificació personal de Peña cap a Canduela. I la possibilitat que el general Blas Piñar encapçalés la candidatura de les europees de maig de 2014 es va esvair i Democracia Nacional es va presentar pel seu compte, al marge de La España en Marcha. Unes eleccions en les que, a diferència del que va passar a la majoria de països europeus, els dividits grups ultres espanyols van treure uns resultats molt dolents.

En el judici d'aquesta setmana els quinze acusats han comparegut sense una estratègia comuna de defensa. I així, mentre tretze dels acusats es van negar a respondre a les preguntes de l'acusació particular, exercida pel grup parlamentari de CiU, per la Generalitat i per TV3 -pel càmera agredit-, altres dos, els vicepresident de Democracia Nacional, Pedro Chaparro, que va tirar a terra el micro i va agredir al càmera, i el falangista Juan Luis López, que està acusat d'agredir i amenaçar al delegat de la Generalit Josep M Bosch, sí que ho van fer. 

Tots quinze, a preguntes del fiscal i els seus advocats han declarat que l'acció es va organitzar de manera espontània des de les xarxes socials per protestar contra un acte independentista que es feia a Madrid, i que només va ser una acció pacífica similar als scraches de la Plaforma d'Afectats per la Hipoteca.  I per aquest motiu, els seus advocats demanen que, com a molt, els fets siguin considerats una falta.

Tal com està anant el judici sembla poc probable que es condemni als quinze acusats als 16 o 17 anys que demanen les acusacions, però si que cinc d'ells acabin amb condemnes de tres o cinc anys de presó. Em refereixo al falangista Jesús Fernando Fernández, que anava amb la cara tapada, va empènyer i agredir al llavors diputat d'Unió, Josep Sánchez Llibre, i se l'ha identificat com el que va llençar gas pebre irritant; a Juan Luis López, que hauria sacsejat i amenaçat al delegat de la Generalitat; a Pedro Chaparro per tirar el micro a terra i va agredir al càmera de televisió; i Tomás Bor que, sorprenent a tothom, va reconèixer haver estat ell qui va trencar a patades la porta del local.

 A la sessió de dijous, en la que va declarar el ja ex diputat d'UDC, Sánchez Llibre, les organitzacions ultres van convocar a rebre'l a la porta de l'Audiència de Madrid amb pancartes i crits contra el separatisme, fet irònic quan els diputats catalans que eren aquell onze de setembre a Blanquera eren socialistes o d'Unió que, en no compartir el caire independentista de la Via Catalana, van preferir quedar-se a Madrid. Com es veu a les imatges quan s'empeny a Sánchez Llibre, té al seu costat als diputats socialistes Joan Rangel, Teresa Cunillera i Roman Ruiz, i és Rangel un dels que l'agafa del braç i l'atura quan el democratacristià té l'instint d'empaitar a l'ultra.

En les sessions d'aquesta setmana, que han començat amb retard per la demora d'algun acusat resident fora de Madrid, s'han produït llargues esperes en els estrets passadissos, generant aquelles situacions tenses i còmiques en que, com el camarot del Germans Marx, acusats i acusadors coincideixen en un espai reduït. I dijous es va produir una situació d'aquestes que tant suc donarien en un programa d'humor. Així l'acusat Juan Luis López -el que va sacsejar i amenaçar al delegat de la Generalitat- coincidia colze amb colze amb Sánchez Llibre als urinaris. I López li diu educadament que només van fer una acció pacífica contra els independentistes com vostè que volen trencar Espanya, al que Sánchez Llibre respongué: "Jo independentista? Sóc d'Unió i precisament per no ser independentista, ara ja no sóc diputat!" 

Ara caldrà veure dilluns que es visionaran els tres vídeos de l'atac, com els valoren els advocats de la defensa que repetiran que allò només va ser un escrache, i què diuen els advocats de l'acusació. Els dies següents el fiscal, les tres acusacions i els advocats dels quinze faran les seves conclusions i les penes que demani el fiscal, seran molt indicatives de com anirà la sentència.  I encara que finalment només quatre o cinc acabin a la presó, no oblidem que miltiants d'algunes d'aquestes organitzacions com Democracia Nacional o Alianza Nacional han estat condemnats i són o han estat a la presó per actes com apunyalar un jove antifeixista al metro, per intentar matar a un antifeixista a Manresa o per intentar cremar un autocar amb familiars de presos d'ETA. Evidentment l'atac de Blanquerna va ser quelcom molt diferent, però es va rebentar de manera violenta un acte pacífic que, precissament perquè els agredits no van respondre amb el mateix llenguatge, no va anar a més. 

   

Clica per llegir l'article al Periódico en castellà

Clica per llegir l'article al Periódico en català
 

BLANQUERNA, EL JUICIO A MUCHO MÁS QUE UN ESCRACHE

Esta semana se han celebrado las cuatro primeras sesiones del juicio a quince ultras por el ataque en el Centro Cultural Blanquerna, sede de la Generalitat en Madrid, el once de septiembre de 2013. Acción que significó la presentación pública y mediática de La España en Marcha, un intento ya fallido de aglutinar la ultraderecha franquista, falangista, neonazi y nacional-revolucionaria, con la confluencia y unidad de acción de Democracia Nacional, Alianza Nacional, una de las tres Falanges -La Falange FE, Nudo Patriota Español, y Movimiento Católico Español.

Grupos que con la repercusión mediática de aquella acción que tuvo lugar horas después del éxito de la cadena humana de la Vía Catalana, se colocaron en primera línea de los que desde España rechazaban el Proceso catalán hacia la independencia.

Y cuatro semanas después, ponían en primera plana informativa el acto ultra, hasta entonces marginal, de cada 12 de octubre en Montjuïc. En aquel acto intervino el general Blas Piñar Gutiérrez, hijo del histórico Blas Piñar de Fuerza Nueva que, con el currículum de abogado y general que comandó las tropas españolas en Bosnia y, posteriormente en 2005, fue jefe de la delegación española en en Comando Central norteamericano de USCENTCOM, en Tampa, Florida, se convertía en la persona idónea para encabezar la candidatura ultra en las elecciones europeas.

Pero en aquel acto de Montjuïc, La España en Marcha comenzó su crisis autodestructiva, cuando el líder de Alianza Nacional, Pedro Pablo Peña, condenado por intentar lanzar cócteles molotov a un autocar que llevaba familiares de presos de ETA, hizo un llamamiento a la lucha armada y la respuesta violenta frente el Proceso catalán. Aquello motivó días después una dura descalificación del presidente de Democracia Nacional, Manuel Canduela, que dijo que parecía que Peña pidiera que se detuviera ya los líderes de La España en Marcha y la ilegalizara, lo que motivó una dura descalificación personal Peña hacia Canduela. Y la posibilidad de que el general Blas Piñar encabezara la candidatura a las europeas de mayo de 2014 se desvaneció y Democracia Nacional se presentó por su cuenta, al margen de La España en Marcha. Unas elecciones en las que, a diferencia de lo que ocurrió en la mayoría de países europeos, los divididos grupos ultras españoles sacaron unos pésimos resultados.

En el juicio de esta semana los quince acusados ​​comparecieron sin una estrategia común de defensa. Y así, mientras trece de ellos ​​se negaron a responder a las preguntas de la acusación particular, ejercida por el grupo parlamentario de CiU, por la Generalitat y por TV3 -por cámara agredido-, otros dos, el vicepresidente de Democracia Nacional, Pedro Chaparro, que tiró al suelo el micro y agredió al cámara, y el falangista Juan Luis López, que está acusado de agredir y amenazar al delegado de la general, Josép M. Bosch, sí lo hicieron.

Todos quince, a preguntas del fiscal y sus abogados han declarado que la acción se organizó de manera espontánea desde las redes sociales para protestar contra un acto independentista que se hacía en Madrid, y que sólo fue una acción pacífica similar a los scraches de la Plaforma de Afectados por la Hipoteca. Y por este motivo, sus abogados piden que, como mucho, los hechos sean considerados una falta.

Tal como está yendo el juicio parece poco probable que se condene a los quince acusados ​​a los 16 o 17 años que piden las acusaciones, pero sí que cinco de ellos acaben con condenas de tres o cinco años de prisión. Me refiero al falangista Jesús Fernando Fernández, que iba con la cara tapada, empujó y agredió al entonces diputado de Unió, Josep Sánchez Llibre, y se la ha identificado como el que tiró gas pimienta irritante; Juan Luis López, que habría zarandeado y amenazado al delegado de la Generalidad; Pedro Chaparro que tiró el micro al suelo y agredió al cámara de televisión; y Tomás Bor que, sorprendiendo a todo el mundo, reconoció haber sido él quien rompió a patadas la puerta del local.

En la sesión del jueves, en la que declaró el ya ex diputado de UDC, Sánchez Llibre, las organizaciones ultras convocaron a recibirlo en la puerta de la Audiencia de Madrid con pancartas y gritos contra el separatismo, algo irónico cuando los diputados catalanes que eran aquel once de septiembre en Blanquera eran socialistas o de Unió que, al no compartir el carácter independentista de la Vía Catalana, prefirieron quedarse en Madrid. Como se ve en las imágenes cuando se empuja a Sánchez Llibre, tiene a su lado a los diputados socialistas Joan Rangel, Teresa Cunillera y Roman Ruiz, y es Rangel uno de los que lo coge del brazo y lo detiene cuando el democristiano tiene la instinto de perseguir al ultra.

En las sesiones de esta semana, que han comenzado con retraso por la demora de algún acusado residente fuera de Madrid, se han producido largas esperas en los estrechos pasillos, generando aquellas situaciones tensas y cómicas en que, como el camarote de los Hermanos Marx, acusados ​​y acusadores coinciden en un espacio reducido. Y el jueves se produjo una situación de estas que tanto jugo daría en un programa de humor. Así el acusado Juan Luis López -el que sacudió y amenazó al delegado de la Generalitat- coincidía codo con codo con Sánchez Llibre a los urinarios. Y López le dice educadamente que sólo hicieron una acción pacífica contra los independentistas como usted que quieren romper España, a lo que Sánchez Llibre respondió: "Yo independentista? Soy de Unió y precisamente por no ser independentista, ahora ya no soy diputado!"

Ahora habrá que ver el lunes que se visionarán los tres videos del ataque, como los valoran los abogados de la defensa que repetirán que aquello sólo fue un escrache, y qué dicen los abogados de la acusación. Los días siguientes el fiscal, las tres acusaciones y los abogados de los quince harán sus conclusiones, y las penas que pida el fiscal serán muy indicativas de cómo irá la sentencia. Y aunque finalmente sólo cuatro o cinco acaben en la cárcel, no olvidemos que miltiantes de algunas de estas organizaciones como Democracia Nacional o Alianza Nacional han sido condenados y están o han estado en la cárcel por actos como apuñalar a un joven antifascista en el metro, por intentar matar a un antifascista en Manresa o por intentar quemar un autocar con familiares de presos de ETA. Evidentemente el ataque de Blanquerna fue algo muy diferente. Pero se reventó de manera violenta un acto pacífico que, precisamente porque los agredidos no respondieron con el mismo lenguaje, no fue a más.

Xavier Rius, periodista

Pincha aquí para leer en la web del Periódico en castellanoo

LA JUTGE IMPUTA AL VICEPRESIDENT DE DEMOCRACIA NACIONAL, PEDRO CHAPARRO I AL RESPONSABLE DE SEGURETAT DE DN, JORGE DEL VALLE, PER AMENACES AL FOTOPERIODISTA JORDI BORRÀS

Jorge del Valle, responsable de seguretat de Democracia Nacional, també haurà de declarar davant el jutge, per les amenaces que ell i el vicepresident de Democracia Nacional, Pedro Chaparro van fer al fotoperiodista Jordi Borràs el passat 12 d'octubre a l'acte ultra de Montjuïc. 

Primer, quan els ultres pujaven en manifestació des de l'avinguda Maria Cristina, van apropar-se de manera amenaçadora a Borràs, segons ell ha denunciat, mentre estava fent la seva feina de fotoperiodista,  degudament  i juntament amb altres militants de DN van començar a insultar-lo amb expressions com "Jordi Borràs, hijo de puta!"               ".

Al cap d'una estona, a l'acte que es feia a la plaça Sant Jordi, quan Borràs ja no era allà, Pedro Chaparro, des de la tribuna, va començar la seva intervenció dient: "Us demano a tots que mireu al vostre costat i li doneu un cop, no massa violent, no fos cas que us detinguin, li foteu una bona hòstia i que marxi" 

  Pedro Chaparro el passat 12 d'octubre a Barcelona

 Jorge del Valle el passat 12 d'octubre a Barcelona
 

Borràs, que va rebre el suport del Sindicat de Periodistes de Catalunya, del Grup Ramon Barnils, del Col·legi de Periodistes de Catalunya i de l'Associació de Mitjans de Comunicació i Informció, va posar l'oportuna denúncia.

 Inicialment la jutgessa va acceptar imputar a Pedro Chaparro, però va rebutjar fer-ho a Jorge del Valle, en creuer que el Valle només havia fet una amenaça lleu. Però la Fiscalia va fer recurs, estimant finalment la jutgessa imputar també a Del Valle. Així doncs tots dos seran cridats properament a declarar. Chaparro és un dels 15 ultres que estan sent jutjats aquest dies a l'Audiència Provincial de Madrid per l'atac ultra de Blanquena.

Jordi Borràs és un dels fotoperiodistes especializats en la ultradreta, i ha publicat els llibres Plus Ultra, crònica gràfica de l'espanyolisme i  Desmuntant Societat Civil Catalana, en el que mostra el lligams d'aquesta entiat unionista amb la ultradreta franquista i xenòfoba, 
i ha rebut amenaces de tot tipus, inclús trucades i pintades,  però mai fins el 12 d'octubre des de la tribuna d'un acte públic

Jordi Borràs a la mani ultra del 9 de novembre de 2014 a Barcelona 

 Vídeo amb les amenaces de Chaparro

CITATS A DECLARAR COM A IMPUTATS TOTS ELS MEMBRES DE L'ANTERIOR EXECUTIVA DE PxC PER L'APROPIACIÓ DELS COMPTES DE MAIL, FACE I TWITTER D'ANGLADA, RIERA I RAVELLO, I DIFONDRE CORREUS PERSONALS. L'ex Secretari General expulsat, P Barranco, nou Vicepresident

D'aquí uns dies tota l'antiga executiva de PxC haurà de passar a declarar com a imputats als jutjats de Vic, pel cas de l'apropiació dels comptes personals de mail, Facebook, blog i twitter de  Josep Anglada, de l'ex regidora vigatana, Marta Riera, i de l'ex responsable d'Internacional, Enric Ravello. Sumari diferent del que també es tramita a Vic del suposat pla per provocar un accident i matar a Josep Anglada, que va motivar també la imputació dels líders del partit.
Els fets denunciats pel fundador de Plataforma per Catalunya van passar el 8 de febrer de 2014 dia en que la major de l'Executiva de PxC es reuneix sense la presència d'Anglada i Marta Riera, i gràcies a l'ajut de l'informàtic del partit, s'apropien i canvien les contrasenyes dels comptes de mail, facebook i twitter dels tres denunciants, i després de modificar la contrasenya de la web de PxC, hi publiquen que Anglada ha estat destituït. Dies més tard comencen a difondre a militants de PxC els correus personals entre Anglada i Riera.

Així, segons explica Jospe Anglada en un comunicat que adjunta les citacions judicials, el titular del jutjat d’instrucció 2 de Vic, José Luis Gómez Arbona, ha cridat a declarar com a imputats a tota l'anterior cúpula de Plataforma per Catalunya, per un suposat delicte apropiació indeguda dels comptes d’e-mail d’Anglada, Riera i Ravello. També hauran de declarar tots ells per la usurpació del  Facebook, Twitter , bloc i canal youtube d’Anglada que es va produir el mateix dia de la seva destitució, com a president el 8 de febrer de 2014.
Anglada ha aportat diversos correus de Joan Carles Fuentes va enviar a antics membres de Plataforma per Catalunya de converses privades entre ell i Marta Riera. 

El Jutge prendrà declaració en qualitat d’imputats a Xavier Simó, August Armengol, Robert Hernando, David Parada, Juan Garriga, Jaime Padilla, Menchu Martí i Daniel Ordóñez, el proper 18 de febrer de 2016, a partir de les 9,30 del matí; i a Miguel Ángel Chiquillo, Ignacio Mulleras, Eduard Pallerola, Jordi Pere Casanova, Josep Badia, Carles Francisoud i Mónica Lora, el dia 25 de febrer de 2016, a partir de les 9,30 del matí.

Marta Riera i Josep Anglada a la porta dels jutjats de Vic

MOLTS DELS IMPUTATS JA NO MILITEN A PxC I SEMBLA QUE EL SECRETARI GENERAL, ROBERT HERNANDO, HA DEMANAT SER SUBSTITUÏT DEL CÀRREC. L'EX-SECRETARI GENERAL EXPULSAT EL 2010, PABLO BARRANCO, TORNA A PxC I ES NOMENAT VICEPRESIDENT

Aquesta citació judicial arriba després que la meitat dels imputats abandonessin PxC després de la patacada electoral de maig de 2015, quan PxC que havia obtingut 47 regidors a la demarcació de Barcelona el 2011, n'aconsegueix només un, Mònica Lora a Mataró. 

Aixó va motivar que molts abandonessin PxC o el seu lloc a la direcció i l'excutiva. S'ha de tenir en compte que molts  dirigents de PxC depenien econòmicament fins maig de 2015, del sou de regidors o consellers comarcals, ingressos que van perdre en no tornr a ser reescollits.

Una de les persones que sembla que podria haver abandonat PxC, o al menys la seva responsabilitat directiva, és el Secretari  General, Robert Hernando, si bé PxC esperaria per fer-ho oficial trobar qui el substituirà en el càrrec.

La possible retirada d'Hernando, que ara per ara PxC nega rotundament, coincideix amb la celebració de l'últim Consell Executiu, el 9 de gener a Esplugues de Llobregat en el que es va formalitzar el retorn a Plataforma de l'ex-Secretari General, Pablo Barranco, que fou expulsat del partit l'octubre de 2010 i substituït per Hernando. Barranco torna a PxC com a nou Vice-president i, casualment o no, en cap de les fotos que PxC ha publicat d'aquesta reunió de l'Executiva, no s'hi veu al Secretari General, Robert Hernando.
Barranco després de ser expulsat de PxC, es va presentar a les municipals per Vía Democrática, sent escollit regidor a Sant Just Desvern, i va anar a la llista de VOX a les europees.

Barranco sent nomenat no Vicepresident de PxC, amb el president, August Armengol

Imatges de l'última executiva de PxC en la que no s'hi veu a Robert Hernando que sembla que hauria abandonat el càrrec

Pablo Barranco (dreta de la imatge) després de ser expulsat de PxC va ser regidor per Vía Democrática i va nar a les llistes de VOX. Ara torna a PxC

ANALITZO AL TRENCADÍS DE 8TV EL JUDICI ALS 15 ULTRES DE L'ATAC A BLANQUERNA. Explico quins grups ho van perpetar, les peticions de presó que fan fiscalia i acusacions i l'agravant de delicte d'odi ideològic que se'ls podria aplicar

Ahir dimecres vaig intervenir des de Moià al programa Trencadís de 8TV, que presenta Sandra Barneda, explicant i analitzant el judici als quinze acusats de l'atac o irrupció violenta al Centre Cultural Blanquerna a Madrid, l'onze de setembre de 2013.

Clica aquí per veure el vídeo i ves de 1 hora, 44 minuts, fins 1 hora i 52 minuts

Prèviament van  intervenir els periodistes Neus Sala i Carles Quílez. Quilez va considerar excessives les peticions de penes que fa l'acusació de la Generalitat de 17 anys de presó pels encausats, tot i que si es té en compte l'agravant de discriminació ideològica, sí que creu que podran ser condemnats. La Fiscalia demana 2 anys per tretze, 4 pel que va tirar el faristol i sacsejar al delegat de la Generalitat, Josep M Bosch, i cinc i mig pel que anava amb la cara tapada i va agredir al diputat Sánchez Llibre.

A preguntes de Barneda vaig explicar qui eren els jutjats, membres de la despareguda España en Marcha, en la que es va agrupar Democracia Nacional, Nudo Patriota Español, Alianza Nacional y La Falange FE, en el que va ser un intent d'unitat estretègica de de la ultradreta franquista, falangista i neonazi o nacional-revolucionària.  

Tot seguit vaig comentar com han anat les les dues primeres sessions del judici en les que ja han declarat els 15 acusats, els qual s'han defensat afirmant que l'acció es va convocar de manera espontània per xarxes socials i que només va ser un escrache pacífic per oposar-se a un acte independentista. En aquest sentit vaig dir que considero més que probable que siguin condemnats a penes de presó cinc dels acusats: el que anava amb la cara tapada i va agredir a Sànchez Llibre, el que va incriminar i amençar a Bosch mentre tirava el farsitol, el que ha reconegut haver trencat la porta d'entrada i a Pedro Chaparro, de Democracia Nacional, per haver agredit al càmera de TV3.

També vaig explicar que dimarts el fiscal va preguntar a tots els acusats si havien actuat per motius ideològics, cosa que van respondre que sí. Aquesta qüestió és significativa donat que enlloc d'un atenuant és un agravant. Agredir a algú, o fer un altres delicte com desordres públics i amenaces en base a odi ideològic o anaversió per motius de raça, ideologia o origen està tipificat en el Codi Penal.   

De totes maneres caldrà veure com evoluciona el judici. Ahir van declarar els treballadors de Blanquerna que no van deixar clar si era imprescindible o no invitació per entrar a l'acte, i avui ha declarat l'ex diputat d'UDC Josep Sànchez Llibre, el delegat de la Generalitat Josep M Bosch i altres de les persones que eren a l'acte. Per aquest motiu militants de Flange, Democracia Nacional i Alianza Nacional s'han concentrat amb pancartes a la porta de l'Audiència de Madrid.

Clica aquí i ves a 1 hora i 41 minuts per veure l'entrevista

DECLAREN LA RESTA D'ACUSATS A LA SEGONA SESSIÓ DEL JUDICI DE BLANQUERNA. ANDRINO NO RECONEIX SER EL LÍDER DE FALANGE, MENTRE EL QUE ANAVA AMB LA CARA TAPADA NEGA QUE HO FES PER AMAGAR-SE O PROTEGIR-SE DEL GAS. La sessió ha tornat a començar amb demora pel retard d'un dels acusats. A un membre del públic li ha sonat el mòbil a mig judici amb l'himne de les SS

 

Aquest matí s'ha celebrat la segona sessió del judici als 15 acusats per l'atac ultra de l'onze de setembre de 2013, al Centre Cultural Blanquerna de Madrid i, a l'igual que ahir, ha començat amb més d'una hora de retard per l'absència de l'acusat Tomás Bor, que venia de Sòria en autobús. Durant l'espera, a diferència de les acusacions, periodistes i els funcionaris judicials, que han expressat la seva perplexitat i malestar per aquesta nova demora, els acusats de La Falange FE, Alianza Nacional, i Democracia Nacional, i els que venien a donar-lis suport, tot i les diferències polítiques que van portar a la ruptura i desaparició de la plataforma o coordinadora La España en Marcha,  han passat l'estona xerrant animadament com els cosins o parents que es troben amb motiu d'un event familiar, sentint-se el centre d'atenció de tothom.

Un cop ha arribat Bor, després de ser amonestat verbalment per la presidenta del tribunal,  s'ha iniciat la sessió i han declarat els set que no van poder-ho fer ahir. Tot i que la presidenta ha demanat que s'apaguessin els mòbils, mentre declarava amb el seu to arrogant el Jefe Nacional de Falange, Manuel Andrino, li ha sonat el mòbil al professor i escriptor falangista, José Luis Jerez que era entre el públic, amb la música de l'himne nazi  Horst-Wessel-Lied també conegut com "La bandera en alto", cosa que ha provocat un cert rebombori.

Mentre les declaracions de quatre dels acusats, militants o simpatitzants d'Alianza Nacional o La Falange, no han aportat res de nou, repetint que la convocatòria va ser espontània per les xarxes socials, que no van agredir a ningú, i que havien anat allà per oposar-se a un acte separatista desconeixent que dins hi havia diputats, jutges i un ambaixador, significatives sí que han estat les declaracions del cap de Falange, Manuel Andrino, de Jesús Fernando Fernández, que va actuar amb la cara tapada, i de Tomás Bor, responsable de que les sessions s'hagin obert amb força demora.

Així Bor ha sorprès a tothom quan, a preguntes del seu advocat, ha reconegut haver colpejat i trencat la porta del Centre Cultural, cosa que el situa en un pla de responsabilitat diferent dels dotze o tretze restants que han negat haver agredit i haver trencat res.

Manuel Andrino, Jefe Nacional de La Falange, a la dreta de la imatge, entrant a l'Audiència

Pel que fa al Jefe Nacional de Falange, Manuel Andrino, a preguntes del fiscal (avui ningú no ha contestat a les acusacions particulars), s'ha negat a confirmar si era o no el líder de Falange, ha negat haver tingut cap paper dirigent de l'acció i no ha aclarit la pregunta del fiscal de perquè uns van entrar dins, mentre altres es van quedar al carrer esperant. Una decisió d'entrar només  quinze o disset que, encara que no han dit, la van prendre a fora els líders del grups ultres per evitar ser més de vint, donat que si se supera aquesta xifra podien ser acusats de manifestació il·lícita.

Andrino amb el seu to habitual, evitant que se'l pogués considerar líder de Falange i de l'acció, ha afirmat que van anar allà espontàniament per denunciar un acte il·legal separatista i defensar l'espanyolitat de Catalunya. "La unitat d'Espanya ens ha costat molta sang, perquè vinguin ara 4 o 400 a trencar-la", ha afirmat.

  

Jesús Fernando Fernández, a la foto de sobre de quan empeny al diputat Sánchez Llibre, i a sota en entrar avui a l'Audiència de Madrid

Pel que fa a Jesús F. Fernández ha explicat que va anar amb la cara tapada amb un mocador amb la inscripcció "Me ne frego", nom d'una unitat de l'exèrcit italià, per donar el missatge d'aquesta frase: "No m'importa, per Espanya". Ha negat haver donat una empenta a Sánchez Llibre, afirmant que va ser Sánchez Llibre qui el va empènyer a ell. I pel que fa a la senyera que hi havia a la tarima que ell va tirar a terra, ha dit que ho va fer perquè era una estelada, cosa que no és certa.

El Fiscal li ha preguntat si el motiu que portés mocador i ulleres era per amagar-se o perquè ell va llençar els gas irritant. Però Fernández ha repetit que portava el mocador pel seu missatge i ha negat ser qui va llençar el gas-pebre. Com la resta d'acusats ha repetit que només va anar allà a defensar la unitat d'Espanya.

Acabades totes les declaracions, sembla clar que les defenses intentaran demostrar que només van fer un escrache i que com a molt hauria de ser considerat una falta de desordres públics, tot i que alguns, com Pedro Chaparro, que va empènyer al càmera de TV3, com Jesús Fernández, que va empènyer a Sánchez Llibre, i com Juan Luis López que va insultar i amenaçar al delegat de la Generalitat Josep M Bosch, han asumit un paper més actiu i reivindicatiu. Aquest tres, i Tomás Bor, que ha reconegut haver trencat la porta, tenen més possibilitats de ser condemnat a presó. 

La Generalitat i l'advocat de Sànchez Llibre estimen que els asaltants van cometre un delicte de desordres públics (penat amb 4 anys de presó, 5 en el caso de Jesús Fernando Fernández Gil, pels agravants de reincidència y anar amb la cara tapada; i dos per atemptat contra l'autoridat (5 i 3 anys respectivament). També haurien comés un delicte de coaccions (2 anys i mig), més un d' amenaces (1 any i 3 mesos), un altre d'ultratge a la bandera de Catalunya, que van tirar a terra, i tres faltes de lesions i otra de maltratament d'obra. La Fiscalia, com he dit, demana 2 anys de presó i multa per tretze encausats,  4 anys per Juan Luis López, i 5 i mig per Jesús F. Fernández.

Caldrà veure ara quines estratègies segueixen els set advocats defensors, tenint en compte que hi ha al menys quatre encausats que les proves els incriminen més, n'hi ha que per motius personals o laborals no es poden permetre una condemna. I n'hi ha que sembla que desitgen rendibilitzar el cas políticament, com és el cas de Pedro Chaparro. Entre el advocats n'hi ha de perfil ultra, com el president d'Alianza Nacional, Pedro Pablo Peña, ara reimputat per les seves declaracions  defensant la lluita armada i insultant al Fiscal Miguel Ángel Aguilar, i n'hi ha sense cap mena de perfil polític.

S'ha de tenir en compte que alguns dels encausats que treballen en l'àmbit d ela seguretat privada no es poden permetre una condemna penal que impliqués la impossibilitat de treballar en el sector. I pel que fa a Pedro Chaparro, ara es tramita als jutjats de Barcelona la crida que va fer el passat 12 d'octubre d'agredir al fotoperiodista Jordi Borràs, fet que amb tota seguretat acabarà en un judici penal. Així, que si és condemnat, encara que fos a una pena mínima que no complís, l'hauria de complir si més endavant es condemnat per les amenaces a Borràs. 

Dijous declararà l'ex diputat Sánchez Llibre i caldrà veure l'estratègia de les acusacions i 
defenses.     

Pedro Pablo Peña, presidente de Alianza Nacional, que defiende a dos de los acusados, a la entrada de la sesión de hoy

ELS ULTRES DE BLANQUERNA APROFITEN JUDICI PER REIVINDICAR LA UNITAT D'ESPANYA I NEGUEN HAVER ACTUAT DE MANERA VIOLENTA. Demà declararan els 7 encausats que falten

Avui s'ha celebrat a la secció 30 de l'Audiència de Madrid la primera sessió del judici contra els 15 ultres acusats de l'atac o irrupció violenta a la seu de la Generalitat de Catalunya a Madrid, el Centre Cultural Blanquerna, l'onze de setembre de 2013.  Acció que va se perpetrada per La España en Marcha, plataforma o coordinadora actualment dissolta de facto, que estava formada per Alianza Nacional, Democracia Nacional, La Falange FE, Movimiento Católico Español i Nudo Patriota Español i que ha estat l´últim intent de refundació i unitat d'acció de la ultradreta franquista, falangista i neonazi o nacional-revolucionària. 
A la porta de l'Audiència s'han manifestat mig centenar de militants ultres en favor dels encausats.
La Fiscalia demana 2 anys de presó més una multa per a 13, 4 anys pel que hauria agredit o amenaçat al delegat de la Generalitat, Josep M Bosch, i cinc i mig pel que, amb la cara tapada, va empenyer al diputat Sánchez Llibre. Per la seva banda la Generalitat i CiU demanen 16 anys de presó per a 14, tret de Jesús F Fernández al que n'hi demana 17 per anar encaputxat.

La vista que ha ha començat amb dues hores de retard per la demora d'un dels imputats, s'ha obert amb la declaració de vuit dels acusats. El primer ha estat el líder de Democracia Nacional, Pedro Chaparro, que ha manifestat haver participat en l'acció per amor a Espanya, ha reconegut actuar de vegades de manera impulsiva però a negat cap intenció hostil cap el càmara de TV3 al quie va empenyer. Chaparro, a diferència de la majoria d'acusats ha respost a les preguntes dels tres advocats de l'acusació. Ell va ser notícia el passat 12 d'octubre demanar que si algú veia al fotoperidista Jordi Borràs li donés una hòstia. Després de Chaparro ha declarat la seva parella Paula Mijares, l´única dona implicada, que ha argumentat ser allà donat que ella va on va el seu company.
Pel que fa al secretari de La Falange (FE), Sergio Requillón, ha afirmat que va anar allà com a patriota espanyol i que "tot espanyol de bé hi hagués hagut de ser-hi".. 
També ha declarat el militant de Falange, Juan Luis López, a qui la Fiscalia li demana 4 anys de presó, que ha reconegut haver-se encarat amb el delegat de la Generalitat, però només per parlar-li d'home a home, tot i que ell es va escalfar una mica. I ha afirmat que no anava encaputxat donat que no té res a amagar. López també ha acceptat respondre a les preguntes de les acusacions particulars.
Si bé avui no ha declarat el falangista Jesús F Fernández, que era el que portava la cara tapada, un altre dels acusat ha justificat aquest fet a causa que "aquella tarda feia fred"
També ha estat el torn d'Iñigo Pérez de Herrasti Urquijo,d'Alianza Nacional, el qual que va ser condemnat i empresonat per intentar llançar explosius a un autocar de familiars de presos d'ETA, i de Javier Marcos del desaparagut o congelat Nudo Patriota Español, que en les imatges no s'observa que tinguessin una actitud agressiva.  
La majoria han coincidit en que l'acció es va convocar per les xarxes socials amb la voluntat de fer un scrache.

Imatge de la sessió d'avui

DIMARTS ES PRESENTA A BARCELONA EL PROJECTE "CRIMS D'ODI, 25 ANYS D'OBLIT"

Passat demà, dimarts, es prensenta al Col·legi de Periodistes de Barcelona el projecte o informe "Crims d'Odi, 25 anys d'oblit!, fet pel Grup d’Investigació sobre Crims d’Odi. És un equip multidisciplinar d’especialistes que treballen per l’eradicació dels incidents, agressions i els delictes d’odi, han publicat digitalment la Memòria de 25 anys d'oblit, que recull els 86 casos amb 88 víctimes mortals, succeïts a l'Estat espanyol des de 1990.  

  L'estudi ha estat realitzat per Miquel Ramos i David Bou, i es fonamenta en la recerca i la denúncia que ha dut a terme el Movimiento Contra la Intolerancia, l'organització que encapçalada Esteban Ibarra, i l’Informe Raxen. 

 

 Imatge de la persentació de l'informe i projecte a Barcelona el dimarts 18 de gener

DILLUNS COMENÇA JUDICI ALS 15 ATACANTS DE BLANQUERNA, QUE L'AFRONTEN DIVIDITS, EN HAVER DESAPAREGUT "LA ESPAÑA EN MARCHA". Tot i que no hi haurà postura comuna de les defenses, evitaran desqualificar-se els uns al altres i es negaran a respondre a les preguntes de l'acusació de la Generalitat i CiU. La Generalitat demana 16 o 17 anys per cada un, mentre la Fiscalia ho rebaixa a dos per 13 acusats i a 4 anys pels autors de dues agressions

Dilluns a les 10 del matí comença a la Secció 30 de l'Audiència Provincial de Madrid, el judici als quinze autors dels atacs a la seu de la Generalitat a Madrid l'onze de setembre de 2013. Acció que va ser perpetrada per la coordinadora o plataforma llavors existent,  La España en Marcha (LEM), formada per Alianza Nacional, Democracia Nacional, La Falange FE, Nudo Patriota Español y Movimiento Católico Español.  

El fet que La España en Marcha hagi desaparegut de facto per les discrepàncies personals i polítiques entre les diferents organitzacions, ha motivat que hores d'ara no hi hagi una estratègia comuna de les defenses, sigui per aconseguir l'absolució o que els fets siguin considerats només unes faltes de danys i desordres, sigui per polititzar el judici en l'actual context sobiranista que viu Catalunya, i reivindicar i assumir plenament la responsablitat de l'acció per tal de convertir les possibles condemnes a presó com un accte reivindicatiu dels defensor de la unitat d'Espanya.  
De totes formes evitaran desqualificar-se els uns als altres i es negaran a respondre a les preguntes de l'acusació de la Genaralitat i el Grup Parlamentari de CiU.

Imatge de  l'acció en la que es veu en primer terme a Manuel Andrino, Jefe Nacional de La Falange FE, a Pedro Chaparro de Democracia Nacional Joven en segón, darrera seu el falangista Jesús F Fernández Gil amb la cara tapada, i en últim terme Javier Marcos del dirigent del desaparegut Nudo Patriota 

Els fets van passar el vespre de la Diada Nacional de Catalunya de 2013, quan una quinzena de membres d'aquestes organitzacions, enquadrades llavors en La España en Marcha, van irrompre a crits de "No nos engañan, Cataluña es España" a l'acte que es feia a la llibreria Blanquerna, seu de la Generalitat a Madrid, interrompent l'acte, donant cops o empentes al diputat d'UDC, Josep Sánchez Llibre i al delegrat de la Generalitat a Madrid, Josep Maria Bosch, tirant a terra la senyera i el faristol, i agredint també a un càmera de TV3. Algú també va llançar un gas amb pebre que va obligar a desallotjar el local. 

La Generalitat que es presenta com a part perjudicada demana setze anys de presó per catorze dels atacants, tret d'un, Jesús Fernando Fernández Gil, militant de La Falange, al qual demana un any més que a la resta perquè anava amb la cara tapada i és reincident. A més dels delictes de desordres públics i danys, el govern català els atribueix els d'atemptat a l'autoritat, amenaces, injúries, ultratge a la bandera catalana i coaccions, a més de faltes de lesions i maltractament d'obra. És el mateix que demanen el diputat Sánchez-Llibre i la federació de CiU, personats com a acusació particular. Televisió de Catalunya també exerceix l'acusació particular.

Per la seva banda la fiscalia demana dos anys de presó per tretze del acusats, mentre que pels falangistes Fernández Gil i Juan Luis López en demana quatre en ser els responsables de les agressions a Sánchez Llibre, a Josep M Bosch i al càmera de TV3. També sel's hi demana a tots una multa de prop de 4.000 euros i les costes del judici.

Pedro Chaparro, parlant amb la prensa el 12 d'octubre de 2014 a Barcelona

Entre els que seuran a la banqueta dels acusats en el judici que durarà dues setmanes, hi ha el Jefe Nacional de Falange FE, Manuel Andrino, i el dirigent històric d'Alianza Nacional,  Íñigo Pérez de Herrasti y Urquijo, que va ser detingut el 2000 i condemnat a 14 anys de presó per possessió d'armes i material per fabricar explosius quan volien atemptar contra un autocar en el que viatjaven familiras de presos d'ETA.

Andrino i Fernández Gil al cente de la imatge, a Barcelona el 12 d'octubre de 2013
  

Però la de Pérez d'Herrasti té una altra vertent. És fill de Ramón Pérez de Herrasti y Narváez, marqués de Albaida, i  de Begoña Urquijo Álvarez de Eulate, de la família de los marquesos d'Urquijo, que va ser la tresorera d'Alianza Popular. La germana gran d'Íñigo Pérez de Herrasti, María, està casada amb Íñigo Méndez de Vigo, antic eurodiputat del PP i actual secretari de Estado para la Unión Europea. i la germana de Méndez de Vigo, Beatriz, es la secretaria general del Centro Nacional de Inteligencia (CNI).
Tot i que, de moment, no hi ha una estratègia conjunta de defensa dels acusats és probable que el cap de Falange, Manuel Andrino, i Pedro Chaparro, de Democracia Nacional, aprofitaran el judici per defensar la seva acció i les seves idees.  Chaparro, poc després de l'acció la va reivindicar per Facebook, amb el comentari que poso aquí sota és dels meus bel·ligerants i el passat 12 d'octubre a Montjuïc va dir des de la tribuna que si algú veia al fotògraf Jordi Borràs, li donés un cop o una bona hòstia.

Pérez de Herrasti, a Barcelona, el 9 de novembre de 2014, dia que es feia la consulta sobre la independència

Les organitzacions enquadrades en La España en Marcha van fer entre l'octubre de 2013 i novembre de 2014 diversos actes a Catalunya en els que van defensar la lluita armada, a resultes de les quals  tenen diverses causes judicials obertes. 

 En haver desaparegut La España en Marcha, La Falange (FE) i Democracia Nacional (DN) recullen fons pel judici per separat. DN posa la foto de Chaparro, i sembla que ell sí que aprofitarà políticament el judici.

MINUTO DIGITAL CIERRA DEFINITIVAMENTE PARA DAR PASO A LA GACETA EUROPEA. Dirigida por Santiago Fontenla mantiene una línea similar pero distanciada de la dinámica de los grupos y partidos ultras.

Coincidiendo con el hundimiento político y electoral de buena parte de la llamada área identitaria española, de la ultraderecha política y de los partidos contrarios a la inmigración y/o xenófobos, el periódico Minuto Digital, dirigido por el periodista y experto en seguridad privada, Santiago Fontenla, que cerró ´temporalmente unas semanas por falta de fondos el pasado verano, ha cerrado definitivamente a finales de diciembre, para dar paso a un nuevo proyecto digital llamado La Gaceta europea.   

En la misma continuan escribiendo algunos colaboradores de Minuto Digital vinculados a la ultraderecha como Ernesto Milá, si bien por ahora no participa activamente del proyecto la editora de Minuto Digital, Yolanda Couceiro Morín, pareja de Fontela. Fontenla mantiene su sección de opinión El Picotazo, que ya tenía en Minuto Digital.

Couceiro Morín apostó en diversos momentos por Josep Anglada y PxC, y después fue en la lista de las municipales de 2011 de Vía Democrática, partido del ex secretario general de PxC, Pablo Barranco. Posteriormente apostó por VOX en las europeas, y fue cabeza de lista en Portugalete de la candidatura de Partido X La Libertad las pasadas municipales de 2015. En dichos comicios los grupos ultras, islamófobos i/identitarios fracasaron estrepitosamente, entre ellos el Parido X La Libertad que, aliado a Plataforma X Catalunya, quería reproducir su modelo e ideologia en el resto de España. La militancia de Yolanda C. Morín en los grupos ultras fue motivo de alguna controversia por sus opiniones sobre ciertos temas o por actitudes como aparecer desnuda en el cartel electoral de PxC en Portugalete.

Tras cerrar casi dos meses el pasado verano, alegando motivos económicos, Minuto Digital reapareció a finales de septiembre al recibir una donación de una lectora catalana, pero tres meses más tarde, tras unas semanas en las que la web estuvo prácticamente dormida, cerró definitivamente para dar paso a La Gaceta europea. Si se linkan enlaces pasados de Minuto Digital aparece ahora La Gaceta, habiéndose perdido la hemeroteca de Minuto Digital. Minuto Digital era uno de los pocos medios medios españoles que colgaban sin censura los vídeos de asesinatos del Estado Islámico o Daesh.

Por lo publicado hasta ahora parece que continuará centrándo parte de sus contenidos en temas como el auge del Estado Islámico y la defensa de la unidad de España, pero al margen de la dinámica de los grupos ultras, identitarios y/o socialpatriotas.

Santiago Fontenla, Director de La Gaceta, es licenciado en Ciencias de la Comunicación y de la Información por la UPV y Máster Universitario en Seguridad, Defensa y Geoestrategia. militó en La Falnge y con anterioridad a Minuto Digital, desarrolló labores de escolta y seguridad en el País Vasco y en zonas de riesgo. Actualmente combina la dirección de La Gaceta.eu con su cargo de Presidente de la Asociación de Escoltas en Activo del País Vasco.

COMENTARI CRÍTIC AL DISCURS DE PUIGDEMONT: NO EXPLICA QUÈ ES FARÀ PER FORÇAR A NEGOCIAR AL GOVERN ESPANYOL, NO EXPLICA QUINES MESURES DE FORÇA APLICARÀ PER ACONSEGUIR LA INDEPENDÈNCIA, NO EXPLICA AMB QUINS RECURSOS ES GESTIONARÀ CATALUNYA QUAN S'INICIï UNA DESCONNEXIÓ NO PACTADA

Faig aquesta primera valoració del discurs d'investidura de Carles Puigdemont mostrant la meva decepció en no haver escoltat com pensa fer la desconnexió amb Espanya, com pensa forçar a l'Estat espanyol a negociar, com pensa en 18 mesos portar a Catalunya cap a la independència. No ha dit què farà per forçar a canviar d'opinió al govern d'Espanya, ni amb quins recursos administrarà Catalunya si s'inicia aquesta desconnexió no pactada  i l'Estat espanyol retén les tranferències a Catalunya. De res serveix tenir una Hisenda Pròpia, si la majoria d'empresaris, ajuntaments més poblats, i bona part dels ciutadans continuen dirigint-se a la hisenda de l'Estat, la qual tindrà legalment la facultat d'embargar comptes i cobra-se tributs en tenir al seu servei les entitats bancàries on els ciutadans i ajuntaments tenim els diners.

 L'anàlisis de conflictes internacional o de territoris que volen independitzar-se o esdevenir un estat, és una de les temàtiques de les que escric des de fa més de trenta anys. I tot i que afortunadament en el cas català no hi ha conflicte armat, crec que s'ha d'analitzar amb la mateixa rigorositat que s'utilitza per estudiar el cas del Sàhara, Palestina, Timor Oriental, Kosovo, Bòsnia, i molts altres conflictes en els que en no hi havia o no hi ha acord entre les parts. I quan un escriu ho ha de fer amb rigor, més enllà del que a ell li agradradia. Una cosa és dir que els sahrauís es mereixen un estat, però la realitat de les forces en conflicte i el context és que res fa pensar que ara per ara el puguin aconseguir. Una cosa és dir que hi hauria d'haver un estat palestí sobirà i territorialment viable, i l'altra reconèixer que, lamentablement, Palestina en el context actual i les correlacions de força que hi ha, té totes les de perdre tant si utilitza la violència, una intifada o la desobediència civil.

Fa més dos anys, quan Artur Mas va viatjar als Estats Units i l'Índia, en tornar va comparar el procés català amb la lluita no violenta i de desobediència civil de Gandhi i Luther King, però no va detallar quins mètodes i quins sacrificis i quins actes de desobediència civil, com els que van fer Gandhi, King o Mandela, proposaria i encapçalaria ell com a líder, quan el govern d'Espanya digués no a tot. Llavors jo vaig publicar aquest article al Periódico, titulat "el que CiU i ERC no responen"  recordant el sacrificis que va significar per la gent aquella desobediència civil massiva, fins i tot de Gandhi i Luther King que varen se assassinats. Uns sacrificis que res fa pensar que Mas pogués liderar i assumir. Una cosa és fer una manifestació d'un milió i mig de persones cada 11 de setembre i, una altra molt diferent, iniciar un moviment pacífic o violent per trencar amb un estat del que es vol sortir o canviar un marc legal com la segregació o l'aparheid.

Fa dos mesos, quan després que el Parlament aprovés la resolució de desconnexió amb Espanya Artur Mas no va dir on ens conectariem per tenir els fons que Espanya ens podia retenir. I llavors el conseller Mas Cullell va fer aquelles declaracions que s'ajupiria davant de qui fos, però que Madrid transferís ja els fons que feia uns dies que endarreria. Des de l'independentisme, s'ha dit molt que fariem com Kosovo, però a Kosovo era l'ONU i l'OTAN que portava primer marcs alemanys i després euros en vehicles blindats per finançar la incipient administració i els serveis socials que algú havia de pagar en haver-se desconnectat de Sèrbia.  Però a nosaltres ni ens deixarà o donarà els diners l'ONU, ni els mercats financers, ni el Banc Central Europeu sense el consetiment d'Espanya.

Puigdemont ha fet un discurs socialdemòcrata de gestió per una situació normal, i no ha parlat de República Catalana, ni ha explicat en què consisteix l'anomenat Procés Constituent. 
El mandat que ell inicia que es diu que ha de ser de desconnexió d'Espanya crec que no és una legislatura normal. I penso que Puigdemont ha mentit quan sense dir-nos què caldrà fer per aconseguir una independència no pactada, ha acabat dient que "ens queda el darrer tram per culminar el Procés".

Jo voldria saber amb quin vehicle s'avançarà, i com espera superar tots els obstacles que s'hi trobarà en un procés que no està com diu ell en el darrer tram, sinó en el primer. I repeteixo no he vist que expliqués com pensa aconseguir una independència no pactada, amb quins temps, quines forces i amb quines estratègies pensa aconseguir-ho.         

ELS REFUGIATS QUE NO ARRIBEN, analitzo al Periódico les causes de que no arribin refugiats a Catalunya i Espanya procedents de la ruta balcànica, i explico les dificultats que tenen els que entren per Melilla a causa de la legislació espanyola d'asil

La falta de diligència de la UE i la restrictiva normativa espanyola deixen en simbòlic el flux d'asilats

Xavier Rius, El Periódico 8 de gener de 2016 

La crisi dels refugiats, aquestes imatges de l'èxode de milers de persones fugint de la guerra, arribant a les illes gregues i travessant els Balcans, esquivant els filats que es van aixecant, i aquestes imatges dels que van morir ofegats, van ser el tema principal de la majoria dels resums del 2015 dels programes televisius i els suplements de premsa a Europa. En aquests resums es va recordar l'acord de redistribuir 160.000 refugiats en els diferents països de la Unió Europea per alleujar la situació de Grècia, Itàlia i Hongria, així com d'Alemanya, el principal receptor, que ha convertit els poliesportius en albergs. L'impacte de la imatge del nen Aylan Kurdi va forçar que s'arribés a l'acord de redistribució, al qual havien cridat personalitats de tots els àmbits. I des de Barcelona i Madrid va sorgir la iniciativa de ciutats refugi.

Però quatre mesos després encara no s'ha activat la distribució d'aquestes 160.000 persones. Alemanya segueix rebent el gruix del flux, mentre que en molts llocs, com a resposta a aquest flux i als atacs gihadistes del novembre a París, s'ha restringit la lliure circulació que estableix Schengen. I a Catalunya i Espanya, les associacions i municipis que es van oferir a acollir refugiats no entenen per què no n'estan arribant.
Tot i que algun polític, com el regidor Alfred Bosch, ha acusat el Govern que encapçala Mariano Rajoy de bloquejar l'acollida de refugiats a Catalunya, les causes són més complexes. A l'abril, Rajoy va rebutjar assumir el primer contingent de 4.288 persones, però després de la mort d'Aylan, quan la Unió Europea va acordar el repartiment dels 160.000, va canviar i va dir que Espanya acceptaria 19.219 persones procedents de Grècia, Itàlia i Hongria. Però fins ara la Unió solament n'ha redistribuït -d'aquell total de 160.000- dos centenars, 19 d'ells cap a Espanya, mentre que en fronteres com la de Macedònia únicament es deixa passar ciutadans sirians, iraquians, afganesos o eritreus i es bloqueja el pas a la resta, fins i tot als que fugen de la franquícia africana de l'Estat Islàmic, Boko Haram.
Les causes del bloqueig d'aquest repartiment no estan principalment a la Moncloa, sinó que s'han de buscar en la falta de diligència dels que executen les decisions de la Unió Europea. Aquest repartiment ha de ser paral·lel a la creació de punts d'identificació a Grècia i Itàlia i a l'assumpció per part d'aquests països d'una política de control de les seves costes per evitar l'arribada de migrants, disminuir el flux de refugiats i fer retornar els que no procedeixin de Síria, l'Iraq, l'Afganistan o Eritrea. En aquesta línia va el cos policial europeu que proposa crear Brussel·les i les contrapartides de 3.000 milions d'euros d'ajuda que s'ofereixen a Turquia per alleujar el cost dels dos milions de refugiats que té. És a dir, es pretén que els estats costaners de la Unió facin el filtre, i que Turquia, a canvi d'aquests fons i d'altres contrapartides en la seva negociació amb la UE, contingui els que fugen de Síria i retorni els originaris d'altres països. I mentrestant, la majoria de persones que superen el corredor balcànic segueixen arribant espontàniament a Alemanya, i posen en una difícil situació Angela Merkel, que veu com al seu país creix la xenofòbia.
Sí que hi ha molta responsabilitat espanyola en el fet que Espanya gairebé no rebi refugiats arribats de manera espontània, a causa del procediment legal que se segueix en aquests casos. Molts dels que arriben a Europa no volen venir aquí perquè saben que, mentre que a Alemanya o Suècia s'accepten més del 50% de les peticions d'asil, a Espanya fins fa un any només se'n concedien el 5%. A més, a Espanya el procediment és més complex i dificulta que els sol·licitants puguin reunir-se amb compatriotes que ja estiguin aquí. Així, s'exigeix als sol·licitants que visquin en pisos gestionats per la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat, la Creu Roja i la Comissió Catòlica de Migracions a la ciutat que se'ls assigna. I si rebutgen aquest allotjament perquè desitgen anar allà on tenen compatriotes, perden totes les ajudes socials i econòmiques del programa de refugiats. El fet que no s'hagi aprovat el reglament de la llei d'asil del 2009 no facilita l'exercici d'aquest dret.
Escandalosa és l'espera -en molts casos, de més d'un any- dels sol·licitants sirians que es troben a Melilla i dels menys afortunats que esperen al Marroc. Quan va obrir una oficina d'asil a la frontera melillenca, Espanya va pactar amb el Marroc que només se'n deixaria passar uns 25 al dia. I si fa un any i mig els sirians havien de comprar un passaport fals marroquí per poder sortir del Marroc, ara, que ja poden travessar la frontera marroquina amb la seva documentació autèntica, han de pagar a màfies pròximes a la policia per poder estar entre els 25 elegits del dia. Tot això ha motivat que molts sirians retrocedeixin i optin per la via de Líbia cap a Itàlia. En això sí que la responsabilitat és tota la nostra. 
Periodista.

 

 Xavier Rius, El Periódico, 8 de enero de 2016 

La crisis de los refugiados, esas imágenes del éxodo de miles de personas huyendo de la guerra, llegando a las islas griegas y atravesando los Balcanes, sorteando las alambradas que se van levantado, y esas imágenes de aquellos que fallecieron ahogados, fueron el tema principal de la mayoría de los resúmenes del 2015 de los programas televisivos y los suplementos de prensa en Europa. En esos resúmenes se recordó el acuerdo de redistribuir a 160.000 refugiados en los distintos países de la Unión Europea para aliviar la situación de Grecia, Italia y Hungría, así como de Alemania, el principal receptor, que ha convertido los polideportivos en albergues. El impacto de la imagen del niño  Aylan Kurdi forzó que se consiguiera el acuerdo de redistribución, al que llamaron personalidades de todos los ámbitos. Y desde Barcelona y Madrid surgió la iniciativa de ciudades refugio.
Pero cuatro meses después no se ha activado aún la distribución de esas 160.000 personas. Alemania sigue recibiendo el grueso del flujo, mientras que en muchos lugares, como respuesta a ese flujo y a los ataques yihadistas de noviembre en París, se ha restringido la libre circulación que establece Schengen. Y aquellas asociaciones y municipios que se ofrecieron a acoger refugiados no entienden por qué no están llegando.

Pese a que algún político, como el concejal Alfred Bosch, ha acusado al Gobierno de Mariano Rajoy de bloquear la acogida de refugiados en Catalunya, las causas son más complejas. En abril, Rajoy rechazó asumir el primer contingente de 4.288 personas, pero tras la muerte de Aylan, cuando la UE acordó el reparto de los 160.000, cambió y dijo aceptar en España a 19.219 procedentes de Grecia, Italia y Hungría. Pero hasta ahora la UE solo ha redistribuido -de ese total de 160.000- a dos centenares, 19 de ellos hacia España, mientras que en fronteras como la de Macedonia solo se deja pasar a sirios, iraquís, afganos o eritreos y se bloquea el paso al resto, incluso a los que huyen de la franquicia africana del Estado Islámico, Boko Haram.
Las causas del bloqueo de este reparto no están principalmente en la Moncloa, sino en la falta de diligencia de quienes ejecutan las decisiones de la UE. Este reparto debe ser parejo a la creación de puntos de identificación en Grecia e Italia y a la asunción por parte de estos países de una política de control de sus costas para evitar la llegada de migrantes, disminuir el flujo de refugiados y retornar a los que no procedan de Siria, Irak, Afganistán o Eritrea. En esta línea van el cuerpo policial europeo que propone crear Bruselas y las contrapartidas de 3.000 millones de euros de ayuda que se ofrecen a Turquía para aliviar el coste de los dos millones de refugiados que tiene. Es decir, se pretende que los estados costeros de la Unión hagan el filtro, y que Turquía, a cambio de estos fondos y de otras contrapartidas en su negociación con la UE, contenga a los que huyen de Siria y retorne a los originarios de otros países. Y mientras, la mayoría de los que superan el corredor balcánico siguen llegando espontáneamente a Alemania, poniendo en una difícil situación a Angela Merkel, que ve como crece la xenofobia.
Sí hay mucha responsabilidad española en el hecho de que España apenas reciba refugiados llegados de manera espontánea, debido al procedimiento legal ante los mismos. Muchos de los que llegan a Europa no quieren venir aquí porque saben que, mientras que en Alemania o Suecia se aceptan más del 50% de peticiones de asilo, en España hasta hace un año solo se concedían el 5%. Además, en España el procedimiento es más complejo y dificulta que los solicitantes puedan reunirse con compatriotas que ya estén aquí. Así, se exige a los solicitantes que vivan en pisos gestionados por la Comisión Española de Ayuda al Refugiado, Cruz Roja y la Comisión Católica de Migraciones en la ciudad que se les asigna. Y si rechazan dicho alojamiento porque desean ir allí donde tienen compatriotas, pierden todas las ayudas sociales y económicas del programa de refugiados. El hecho de que no se haya aprobado el reglamento de la ley de asilo del 2009 no facilita el ejercicio de este derecho.
Escandalosa es la espera -en muchos casos, de más de un año- de los solicitantes sirios que se encuentran en Melilla y de los menos afortunados que esperan en Marruecos. Cuando abrió una oficina de asilo en la frontera melillense, España pactó con Marruecos que solo se dejase pasar a unos 25 al día. Y si hace un año y medio los sirios debían comprar un pasaporte falso marroquí para poder salir de Marruecos, ahora, que ya pueden cruzar la frontera marroquí con el suyo auténtico, deben pagar a mafias cercanas a la policía para poder estar entre los 25 elegidos del día. Todo eso ha motivado que muchos sirios retrocedan y opten por la vía de Libia hacia Italia. En esto sí que la responsabilidad es toda nuestra.

Leer también en El Periódico de Aragón