“POLÍTICA PER HIPOPÒTAMS”, LLIBRE DE L’EX REGIDOR D’ICV DE VIC, XAVIER TORNAFOCH, ON ANALITZA LA POLÍTICA VIGATANA I EL FENÒMEN DE LA FORÇA, LA PUJADA I BAIXADA DE PxC I EL DISCURS XENÒFOB I POPULISTA D’ANGLADA. "Era habitual atribuir els mèrits de l’eclosió populista al personatge (Anglada) que liderava el projecte, però jo creia que era la massa la que creava el monstre”

Xavier Tornafoch, el qui va ser durant dotze anys regidor d’ICV a l’ajuntament de Vic –de 2003 a 2015- , acaba de publicar el seu llibre “Política per a hipopòtams” (editorial Gregal). En el llibre fa una sèrie de reflexions sobre els seus tres mandats a l’ajuntament, l’evolució de la política vigatana, les dificultats per aconseguir que un grup minoritari com el seu –un sol regidor de 21- pugui incidir en les decisions i polítiques d’un ajuntament com Vic, que alguns consideraven com propietat seva, més enllà de limitar-se a fer d’oposició testimonial. Reflexiona sobre el descrèdit de la política i els polítics, sobre els canvis en la política i la seva percepció amb el sorgiment del moviment de 15-M, la irrupció i les conseqüències del procés independentista a Vic i al seu partit, majoritàriament favorable al dret a decidir, però amb punts de vista diferents sobre la independència. 

També, i aquest és l’aspecte per a mi de més interès, explica i analitza la irrupció de Plataforma X Catalunya a Vic, on Anglada entrà a l’ajuntament, com ell el maig de 2003, les causes per les que Plataforma va ser durant dos mandats la segona força política vigatana i com va distorsionar el dia a dia municipal front uns partits que no sabien com actuar front el seu discurs xenòfob i populista.

El llibre va ser presentat el passat 20 de desembre a la Sala de les Columnes de l’ajuntament de Vic per la mateixa alcaldessa, Anna Erra, amb la presència de nombrosos regidors i ex regidors de totes les forces polítiques tret de PxC i la CUP.

 Xavier Tornafoch, l'alcaldessa, Anna Erra, i Jordí d'Editorial Gregal a la presentació del llibre a Vic

Analitza també la davallada i enfonsament de PxC de maig de 2015, que atribueix sobretot a les picabaralles internes a PxC que van culminar amb l’expulsió del partit d’Anglada el qual, amb la sigla de Plataforma Vigatana, es tornà a presentar el maig de 2015 i entrà de nou com a regidor, mentre PxC, que el 2011 havia obtingut 67 regidors arreu de Catalunya, n’obtenia només 8. Si durant el mandat 2011-2015 Anglada deia que ell i Tornafoch eren el regidors més antics del consistori, ara que Tornafoch no es va tornar a presentar, el més antic és Anglada.       

Xavier Tornafoch, va néixer a Gironella el 1965, fet que alguns vigatans "de muralles endins" li retraurien sobretot els primers anys de regidor que algú com ell, “de fora”, pretengués ser alcalde de Vic. I com la majoria de regidors vigatans, tret d’Anglada, no pretenia viure de la política en tenir una professió, en el seu cas professor, va arribar a l’ajuntament el mes de juny de 2003. En aquells moments, sent alcalde el democratacristià Jacint Codina, forner pastisser, honest de maneres peculiars i antiquades, amb qui Tornafoch s’hi podia entendre i arribar a acords, començava un llarg periple institucional que el portaria a conèixer en profunditat el funcionament del consistori vigatà. L’activisme polític que havia exercit Tornafoch des de feia molts anys, primerament a La Crida a la Solidaritat i després dins d’Iniciativa per Catalunya Verds, partit al qual militava, deixava pas, a partir d’aquella data, a la feina de regidor i a la batalla quotidiana d’un polític no professional que mira de no perdre el compromís de servei en el laberint de l’administració pública. Tot plegat, en el marc de les transformacions socials, polítiques i econòmiques que vivia Catalunya i les repercussions que tenien en la vida política de la ciutat. Per entendre la referència en el títol al mamífer cepat i voluminós i la seva relació amb la política, haureu d’obrir el llibre i començar a llegir.

Pel que fa als motius de la força de PxC a Vic, la distorsió que provocava a l’Ajuntament i el carrer i la respostes que si donava des dels altres partits oposant-s’hi o i intentant guanyar-se’l –com va fer Vila d’Abadal-, l’encert o no de les manifestacions antifeixistes que es van convocar i els motius de la seva davallada, poso aquí alguns fragments:

“Provinent Anglada del franquisme i l’extremadreta espanyolista, es presentava com un demòcrata que sabia interpretar els sentiments de la ciutadania. Coneixia la ciutat i vivia entregat únicament a la política, precisament una de les crítiques que oferia més assíduament als altres polítics “professionals" als que anomenava “casta” molt abans que l’expressió fes fortuna  en boca de Pablo Iglesias. Aquell era un fenomen de “nova política” que desbordava la política tradicional i triomfava.  La qüestió que planava sobre aquest fenomen era el següent: Per què a Vic? Era habitual atribuir els mèrits de l’eclosió populista al personatge  que liderava el projecte, però jo creia, com alguns experts, que han estudiat el tema en altres contextos que era la massa la que creava el monstre” (pàgina 102).

Pel que fa al suposat cordó sanitari que es va fer en alguns moment cap a PxC, tot i que anys més tard Vila d’Abadal intentaria guanyar-se’l fent-lo determinant per la governabilitat i l'aprovació dels pressupostos, diu Tornafoch: “l’èxit de la candidatura de Josep Anglada que va passar el 2007 d’un a quatre regidors va trasbalsar el panorama polític municipal. Les maniobres de PxC durant la campanya que inclogueren algunes actuacions molt brutes contra la resta de candidats, van generar una gran alarma entre la resta d’aspirants. El nou candidat de CiU, Josep Maria Vila d’Abadal, arribava (a Vic) a una realitat política absolutament desconeguda per a ell. En veure’s amb només vuit regidors (l’anterior alcalde de CiU Jacint Codina governava amb 10) i tenint al grup d’Anglada com a principal  partit d’oposició, va prendre una decisió que fou un greu error: propiciar un govern d’unitat de CiU, ERC, PSC i ICV” (pàgina 46).

I pel que fa a les accions i manifestacions dels grups antifeixistes que Iniciativa en uns casos va donar suport i impulsà, mentre que en altres, en un ambient de nervis i polarització, s'hi va desmarcar en considerar que el que aconseguien era donar més protagonisme i publicitat a Anglada, diu:

“L’activisme d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) els portà fins i tot a extenses bustiades  per a denunciar les mentides i perjudicis que escampen els grups xenòfobs. No vaig tenir mai clar si allò hauria de servir per enfonsar l’activitat del populisme antiimmigració, i em temo que  la crisi posterior de PxC tenia més a veure amb els errors i febleses internes d’aquesta organització que no pas a l’activitat d’UCRF. Ara bé la consolidació d’aquest espai unitari va fer possible la construcció d’un contradiscurs molts potent, una contrahegemonia, que era possible difondre gràcies als activistes que militaven en aquesta organització” (pag 71).

Regidors i exregidors de CiU, PDECAT, ERC, PSC, ICV i Solidaritat a la presentació del llibre a Vic

El llibre parla molt de la irrupció de la nova política i mobilitzacions com el 15-M i l’aparició de Podemos, però jo hi trobo a faltar que no hagi valorat les coincidències de certs eslògans com els contra “la casta política podrida” que utilitzava reiteradament Anglada als plens municipals per desacreditar a la resta de partits, que després serien repetits per Pablo Iglesias o Ada Colau. I parlant de Podemos i Colau, mentre al llibre parla molt de com el procés independentista i la polarització de la classe política a favor o contra de la independència, sense espai pels matisos o pel defensors només pel dret a l’autodeterminació, va fer molt de mal a Iniciativa, trobo a faltar que no valori la dissolució o absorció d’Iniciativa per Podemos, Colau i els Comuns.    

289.527 VISITES AL BLOG EL 2016. Els articles més vistos són l'entrada de J.de la Fuente a PxC (4.028), la detenció del líder de Ultras Sur, Ó del Pino, (3.498), i la manifestació contra el tancament de la llibreria Europa (3.432). Però donat que si s'entra per la pàgina d'inici no es contabilitza cap article o pàgina concreta, el nombre de lectures de cada article és superior. L'article publicat al Punt Avui "El califat recula, el missatge no" després de l'atemptat de Niça ha tingut al blog 2.005 visites, el del Periódico, "La Embajada, juicio en Bangkok", sobre el judici a Segarra, 1.983, i "Combatre discurs gihadista des d'Europa" publicat a Nació Digital,1.462.

Al llarg de l'any 2016 he tingut 289.527 visites al blog. Des de que el vaig crear, l'octubre de 2011,  fins ahir ha tingut 911.005 visites.

 Els articles escrits aquest any, més vistos, són l'entrada de l'ex número dos del MSR, Jordi de la Fuente a Plataforma X Catalunya  sent nomenat Secretari d'Organització (4.028 visites); la detenció del líder dels Ultras Sur, Óscar del Pino, acusat de matar i esquarterar un empresari,  (3.498), i la manifestació del 24 de setembre de 75 ultres o neonazis contra el tancament de la Llibreria Europa, (3.432). Però donat que si s'entra al blog per la pàgina d'inici, encara que es llegeixin els últims articles o notícies, no es contabilitza a cap article o pàgina concreta, no es pot saber quins són realment els més llegits. L'article publicat al Punt Avui "El califat recula, el missatge no", després de l'atemptat de Niça, ha tingut al blog 2.005 visites. El del Periódico, "La Embajada, juicio en Bangkok", sobre el judici al l'últra Artur Segarra que va coincidir amb l'últim capítol de la sèria d'Antena3, ha tingut 1.983 visites al blog. I "Combatre el discurs gihadista des d'Europa" publicat a Nació Digital, 1.462.

En el blog hi penjo els articles d'anàlisis, informació o opinió que he publicat a mitjans en paper o digitals com El Punt Avui, El Periódico o Nació Digital, així com articles informatius o d'anàlisis o opinió que excric expressament pel blog. I les temàtiques majoritàries són immigració, ultradreta, refugiats, negacionisme de l'Holocaust, judicis a grups ultres, islam, política internacional, conflictes com el de Síria o l'Iraq, gihadisme, l'Estat Islàmic, etc...

Aquest any he parlat força del judici per l'atac de Blanquerna, de l'evolució i pèrdua de força de la la ultradreta a Catalunya i Espanya, del creixement de l'anomenat Hogar Social Madrid, de la pujada de la ultradreta a Europa, de les baralles i conflictes interns dels grups ultres, del Centres d'Internament, del creixement del Daesh o Estat Islàmic, i de sèries de TV com El Príncipe o Mar de Plástico que abordaven aquestes qüestions      
El blog continua sent un referent i font de documentació sobre evolució dels grups xenòfobs, ultres i/o neonazis. Sovint rebo demandes d'informació de periodistes, investigadors i estudiants de periodisme que escriuen sobre ultradreta, tot i que a mi el tema em cansa una mica i aquest any he escrit menys. Sobre aquestes qüestions he intervingut a diferents programes de televisió.

Estadístiques de visites del mes de desembre de 2016

Si mirem l´històric des de l'inici del blog el setembre de 2010, sense poder contabilitzar quan es llegeixen des de la pàgina d'inici, els tres més vistos o llegits són:

1. "La irrupción de Hamerskinpor el control de los fondos de Utras Sur y los conciertos de RAC, motivo de la pugna en el Bernabeu", del 2-12-2013, amb 19.064 visites.

2. "Aclariment sobre coses que no he dit i el meu doble sobrevingut", de maig de 2012, relatiu a la confusió de la emva persona amb el director de l'Enoticies, abans anomenat Xavier Tejedor, que va canviar d'identitat per dir-se Xavier Rius, i escriu articles considerats xenòfobs que sovint se m'atribueixen, generant-me maldecaps i malentesos subrealistes, amb 12.408 visites.

3."Ultras Sur, nueva disputa entre Antonio Menéndez, El Niño, y Álvaro Cadenas, pistola en mano a la salidad de un funeral, el 7 de juny de 2014 amb 7.802 vistes.  

  S'ha de dir que aquest any, en determinats moments, el blog ha tingut moltes visites des de Rússia i Estats Units, algunes de les quals podrien ser de cercadors de paraules o de robots.

j

Intervenint a Equipo de Investigación sobre "Hogar Social Madrid"

Parlant del judici de Blanquerna a 8TV

LA TRUITA, ELS OUS, LA DENÚNCIA D'ANGLADA, LA FERMESA DE JOAN COMA I L'ACTITUD DE L'ALCALDESSA DE VIC. No crec que la denúncia li resulti electoralment rentable a Anglada, però ha donat un gran protagonisme a Joan Coma que ell va denunciar

L'alcaldessa Anna Erra, davant l'Audiència Nacional, amb dirigents d'ERC, CUP, Omnium i l'ANC 

L'esperpèntic procés judicial al regidor de la Cup de Vic, Joan Coma Roure, per un presumpte delicte de sedició, per haver dit en el debat d'un Ple municipal que "per fer la truita primer cal trencar els ous", referint-se a la necessitat de practicar desobediència civil, neix d'una denúncia contra Coma del regidor ultra, Josep Anglada, a la Guàrdia Civil.  I l'alcaldessa de Vic, Anna Erra, que ha estat avui a Madrid donant suport a Joan Coma, detingut i traslladat a l'Audiència Nacional, pel presumpte delicte de sedició, mostra de nou, amb aquest gest, un talant molt diferent als dels seus dos predecessors al front de l'ajuntament, els democratacristians Jacint Codina i Josep Maria Vila d'Abadal, que no només es van servir quan els calgué d'Anglada per aconseguir la majoria al ple, sinó que amb el seus errors el van fer més gran. De fent, se'm fa difícil imaginar Vila d'Abadal donant suport a un regidor de la CUP.

Anglada, que tot i ser escollit de nou regidor el maig de 2015, ara per Plataforma Vigatana, havia perdut bona part del protagonisme polític i mediàtic a la capital d'Osona després de la seva expulsió de Plataforma per Catalunya i la patacada de la ultradreta a les passades eleccions muncipals, va intentar recuperar-lo amb gestos com la denuncia a Coma Roure.

Així, per pròpia iniciativa, va lliurar a la Comàndancia de la Guàrdia Civil de Vic la documentació del debat sobre l'aprovació per part del Ple de la moció de suport a la desconnexió amb Espanya. La moció es va aprovar a Vic el 9 de desembre de 2015 quan el Tribunal Constitucional ja havia suspès la declaració, i amb un informe crític a la seva aprovació per part de la Secretària Municipal. 

Anglada va lliurar a la Guàrdia Civil l'acta del ple, on es recollien textualment les paraules del regidor de la CUP. I la Guardia Civil ho va traslladar al jutge Ismael Moreno i al fiscal Vicente González Mota el qual va demanar imputar-lo, com així va ser per haver dit en el ple que "per fer la truita s'han de trencar els ous". Expressió que el jutge i el fiscal van interpretar com una crida a la sedició, penalment castigada. 

Personalment vull donar de nou tot el meu suport al regidor Joan Coma més enllà de que jo estigui o no d'acord amb la CUP. Expressar opinions i voluntats de canvis pacífics i democràtics mai pot ser delicte. 
Crec que la jugada li acabarà sortint malament a Anglada a nivell electoral a Vic, però sí que li ha donat certa visibilitat mediàtica a la premsa catalana i espanyola front la irrellevància actual als mitjans de Plataforma per Catalunya que el va expulsar. Així mateix penso que Joan Coma, per la seva fermesa i la coherència de les seves idees, ha sortit política i mediàticament reforçat i té un llarg camí per fer.

 Coma, en sortir en llibertat provisional de l'Audiència Nacional

Moment en que Coma, acompanyat de l'alcaldessa, es detingut pel mossos per tralladar-lo a la Comandància de la Guàrdia Civil

Twitt d'ahir de Josep Anglada, responsable de la imputació de Joan Coma

GUANYARÀ LA POR?, Analitizo al Punt Avui consequències i reaccions a atemptats com el de Berlín i la pujada de l'extremadreta

Xavier Rius, El Punt Avui, 23 de desembre de 2016

Si alguna conclusió podem treure de l'atemptat al mercat de Berlín és que l'any 2017 no serà millor que els anteriors, donat que Estat Islàmic anima els seus seguidors a actuar a Europa, que la ultradreta pujarà i que els partits defensors dels valors pels quals va sorgir el projecte europeu retrocediran. El que caldrà veure és si la sensació d'inseguretat derivada d'atemptats com el de Niça o el de Berlín aconseguirà canviar la nostra manera de viure. Caldrà veure si continuarem passejant despreocupadament entre la gentada, sortirem a comprar o a gaudir d'uns focs artificials o si ens tancarem més a casa. A Catalunya i a l'Estat espanyol tenim la trista experiència del terrorisme d'ETA. I, malgrat atemptats com el d'Hipercor, tothom va continuar fent la mateixa vida. Tots vam seguir anant a centres comercials assumint el perill de ser víctima d'un atemptat, amb la mateixa actitud amb què sortim a la carretera els divendres sense que ens afecti la certesa que aquell cap de setmana hi haurà a les carreteres una dotzena de morts.

Però, encara que els europeus no deixem de sortir i ens acostumem a viure amb el risc de ser víctimes d'un atemptat, on sí que es plasmarà la por serà en els resultats d'eleccions pròximes, com ara les presidencials franceses o les alemanyes del 2017, on la ultradreta té molt a guanyar. I davant aquesta certesa, com hem vist a França amb els candidats de les presidencials, alguns actuen equivocadament assumint part del discurs dels xenòfobs. L'any 2002, socialistes, comunistes i ecologistes es van mobilitzar en la segona volta votant Chirac per barrar el pas a Le Pen, però no està clar que aquesta mobilització es repeteixi.

Tant Marine Le Pen, com l'holandès Gert Wilders, com la líder de l'emergent Alternativa per Alemanya (AfD), Frauke Petry, han carregat després de l'atemptat de Berlín contra Angela Merkel per la seva política d'admissió de refugiats. Però les propostes que fan els ultres, tot i ser electoralment rendibles, són impossibles d'aplicar. No es pot prohibir una religió i no es poden fer deportacions de centenars de milers de persones.

Donat que encara no s'han detingut els autors de l'atemptat de Berlín i ignorem si l'acció tindrà, com en altres atemptats, un epíleg sagnant, no saben com afectarà les eleccions, si Merkel serà derrotada, i amb quina força AfD entrarà al Parlament. Però, tant o més perillós que l'entrada dels xenòfobs al Parlament, serà que la resta de partits endureixin el seu discurs amb propostes que només aconseguiran legitimar els ultres. Ha passat a França quan François Hollande va fer seva la proposta del Front National de retirar la nacionalitat francesa als que se sumin a Estat Islàmic. Algú creu que, a algú que està disposat a immolar-se, el farà desistir l'amenaça de perdre la nacionalitat?

L'any també pinta malament des del punt de vista de principis que crèiem consolidats, com ara la persecució de criminals de guerra. Amb Obama, John Kerry i l'ONU fora de joc, els presidents de Turquia i Rússia, Recep Tayyip Erdogan i Vladímir Putin, pacten una solució al conflicte sirià que implica la continuïtat de Baixar al-Assad, que Europa i l'ONU acabaran acceptant com un fet consumat.

Llegir al Punt Avui

EL ULTRA "HOGAR SOCIAL MADRID RAMIRO LEDESMA" OCUPA LA ANTIGUA SEDE DE LA ASOCIACIÓN DE MILITARES MUTILADOS, 3 SEMANAS DESPUÉS DE SER DESALOJADOS DE LA SEDE DEL NODO

El colectivo ultra o socialpatriota-identitario, Hogar Social Madrid Ramiro Ledesma, que recoge alimentos y ayuda exclusivamente para ciudadanos españoles necesitados, que fue desalojado de la antigua sede del NODO de Televisión Española, el pasado 23 de noviembre, ha ocupado este mediodía un palacete abandonado de la antigua Asociación Española de Caballeros Inválidos y Mutilados Militares, y antigua sede de la Dirección General de Caballeros Mutilados de Guerra por la Patria,  en el número 107 de la calle Velázquez, cuyo propietario es el Ministerio de Defensa. Dicho palacete perteneció al fundador de la Legión, José Millán-Astray, que falleció allí en 1954

 

Mientras se realizaba la ocupación, retransmitida por Periscope, su lideresa, Melisa Domínguez, ha realizado un alegato en relación al local abandonado de la antigua Asociación Española de Militares Mutilados, recordando que el gobierno de Rajoy está despidiendo a militares profesionaes de 40 o 45 años de edad, sin ofrecerles las salidas o alternativas de reinserción laboral a las que se había comprometido. Pese a que agentes del Grupo 30 de la Brigada Provincial de Información de la Policia Nacional hacían seguimiento intermitente del grupo desde su último desalojo, y que la misma se ha realizado anúnciándose en directo por la redes sociales, en ningún momento se ha personado la policía.

Este el el quinto -o sexto según se mire- local que ocupan desde que se creó el grupo en junio de 2014 y suele ocupar edificios con algun valor símbólico: la sede del antiguo NODO de TVE, la sede del Fórum Filatélico en el que perdieron sus ahorros miles de españoles, o un edifició de un ciudadano chino presunto blanqueador de dinero.

El Hogar Social Madrid Ramiro Ledesma surgió en junio de 2014, cuándo militantes y exmilitantes de grupos ultras, socialpatriotas, neonazis o cercanos a hooligans de Ultras Sur o Suburbios Firm ocuparon un edificio en Tetuán, con el ánimo de aplicar en Madrid una experiencia similar a la Casa Pound de Roma, y que ya intentó, sin consolidarse, el desaparecido en mayo de 2015 Centro Militia o Casal Tramuntana en Barcelona. 

Pese a que niegan ser nazis y fascistas, toman el nombre de Ramiro Ledesma, fundador de la Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista, las JONS, que poco después de su creación se fusionaron con la Falange. Y reconocen que su referente es la Casa Pound de Roma, la cual toma el nombre del escritor estadounidense, Ezra Pound, seguidor de Mussolini, que durante la Segunda Guerra Mundial, hacía propaganda escrita y radiófonica en inglés desde Roma contra los aliados y a favor de Hitler y Mussolini.

El colectivo HSM, pese a tener detrás un núcleo dirigente de siete u ocho personas y la asesoría de diversos abogados del ámbito ultra, está liderado por Melisa Domínguez Ruiz, ex militante del Movimento Social Republicano, que fue ampliamente extrevistada hace unas semanas por Equipo de Investigación de La Sexta. Programa en el que intervine y expliqué como intentan, con un lenguaje y acciones algunas de las cuales pueden ser parecidas a las del movimiento okupa, grupos solidarios, ONGs, de izquierda y antisitsema, usando expresiones como "emergencia habitacional" propia de las Plataformas de Afectados por la Hipoteca y una fuerte crítica a las entidades bancarias, encontrar un espacio en el que crezca esta nueva ultraderecha.

Y este último año, además de centrarse en la ayuda social sólo a ciudadanos de sangre española -no a extranjeros ni estranjeros nacionalizados españoles- han realizado diversas acciones como manifestarse con bengalas ante la sede del PP la noche de su últiam victoria electoral o la polémica protesta -o ataque- también con bengalas y botes de humo, ante la mezquita de la M-30.

    

L'AUDIÈNCIA DE BARCELONA ANUL·LA LA SENTÈNCIA QUE OBLIGAVA A REPETIR EL JUDICI PER LES PRESUMPTES AGRESSIONS A LA PLAÇA DE VIC D'ABRIL DE 2012. Tot i que Anglada diu que el cas queda tancat, l'auto deixa clar que ara l'Audiència ha de redactar una nova sentència sobre el recurs de nul·litat a l'absolució d'Anglada

El judici per la presumpta agressió, feta per Josep Anglada tres joves que eren a la Plaça de Vic el 22 d'abril de 2012, del que Josep Anglada va resultar absolt, i que la Secció vuitena de l'Audiència de Barcelona, per sentència de 14 d'abril de 2016, havia obligat a repetir, podria no haver-se de repetir donat que la mateixa Audiència ha fet un auto, amb data de 26 de novembre, admetent parcialment el recurs de nul·litat presentat pels advocats de Josep Anglada.

Tot i que Anglada diu que la sentència absolutòria cap a ell és ferma i no s'ha de repetir el judici, llegint l'auto, el cas no queda tancat, donat que no ha entrat en les altres consideracions, sinó que per un defecte formal sobre la tutela judicial efectiva que vulneraria la sentència de la mateixa Secció 8ª'Audiència, es deixa sense efecte la sentència d'aquesta Secció, que ara n'haurà de redactar una nova sobre els recursos d'apel·lació presentats per l'advocat Toni Iborra en nom dels tres joves presumptament agredits.

La sentència que l'Advocat Toni Iborra va recorre a l'Audiència era la d'absolució de Josep Anglada, dictada per la jutgessa María Gloria Pérez, titular del Jutjat Penal número 1 de Manresa-Vic. El judici es va celebrar el 24 de novembre a Vic , i es va absoldre a Anglada en entendre la jutgessa que hi havia contradiccions entre els presumptes agredits i les persones que van testificar de part de la fiscalia i l’acusació particular. A la sentència la jutgessa va donar més credibilitat al testimoni de l'esposa d'Anglada que al que van dir els joves denunciants i testimonis imparcials que eren a la plaça. Per la jutgessa el fet que un d’ells digués en el judici que en agredir-los Anglada els havia dit “moros de merda”, i l’altre digués que els havia dit “putos moros”, és un dels motius que justifiquen la pèrdua de credibilitat probatòria i obligaven a absoldre Anglada.
Els fets van passar cap a les 8 del vespre del diumenge 22 d'abril de 2012 en creuar-se al mig de la plaça tres joves vigatans, un d'ells d'origen magribí, amb Josep Anglada que anava acompanyat de la seva dona, Olga Parra, la regidora d'Olot, Rosa Maria Llandrich, el també regidor d'Olot, Ignacio Mulleras, i d'un altre militant de PxC que havia de declarar, però no s'ha pogut localitzar.
Segons la versió dels dos joves agredits, de l'amic que els acompanyava, i de dues dones i un home que eren a la plaça i van presenciar els fets, el grup en el que anava Anglada es va dirigir cap els tres joves i, en apropar-se a aquests, Anglada, en un estat, diguem, accelerat, va començar a fer crits, va escopir al terra mirant-los a ells, i va els va cridar "Moros de merda!", al que Mohamed El Yachou va respondre amb un "Visca Catalunya!".
Llavors Eric Cano, en veure que Anglada anava cap el seu amic Mohamed, s'hi va interposar donant Anglada a Cano un cop de cap a la boca que li va motivar el trencament d'una dent i sang al llavi. Tot seguit, segons la versió dels agredits i dels testimonis, Anglada va donar un cop de puny a El Yachou, cosa que va motivar que alguns dels acompanyants d'Anglada l'agafessin pels braços i se l'enduguessin del lloc, abandonant la plaça. Tots els testimonis de l'acusació van coincidir en que Anglada semblava que anés "sortit" o "begut", i que havia sigut el grup d'Anglada el que va anar a trobar als tres joves i no a l'inrevés.

Però la magistrada en la seva sentència absolutòria donà més credibilitat a la versió de l’esposa d’Anglada, Olga Parra, tot i que per la seva condició de familiar de l’acusat no estava ni obligada a dir la veritat. També donà credibilitat al que va declarar els ex regidors d'Olot, Rosa Maria Llambrich, ara fidel a Anglada, i Nacho Mulleras.

Ara l'Audiència haurà de fer una nova sentència en relació al recurs d'apel·lació contra l'absolució. 

Josep Anglada, considera que el cas ja ha quedat tancat, creu “un cop més han quedat en evidència les declaracions de l’advocat Iborra, que va manifestar que aquesta sentència no es podia recorre perquè era ferma”. Per Anglada “tot plegat havia estat una conxorxa i un muntatge promogut conjuntament per la CUP i diferents associacions magrebines per iniciar una caça de bruixes per tal de desacreditar-lo i destruir-lo políticament davant la societat”.

Iborra, en canvi, recorda, que ara cal esperar a la nova sentència de l'Audiència i el cas continua obert.

 Anglada el dia del judici

¿LOS VOTANTES DE IZQUIERDAS CON FILLON? El rechazo de la izquierda a las propuestas sociales y económicas del candidato conservador, podría dar la victoria a Le Pen, dado que es dudoso que comunistas, ecologistas y socialistas se movilicen masivamente por el candidato conservador como en 2002 en la segunda vuelta para evitar la victoria del FN. Publico en El Periódico

Xavier Rius, periodista

El Periódico, 1 de diciembre de 2016

En las elecciones presidenciales francesas del 2002, Jean-Marie Le Pen obtuvo en la primera vuelta 4.804.713 votos, frente a los 5.665.855 del conservador Jacques Chirac. En esa primera vuelta, con un amplio abanico de candidatos, votaron 28.498.471 franceses, un 71,6% del censo. El hecho de que el candidato de Frente Nacional superase al socialista, Lionel Jospen, conmocionó a centristas e izquierdistas, que en la segunda vuelta, en la que participaron 31.062.988 franceses --el 79’71% del electorado--, votaron masivamente por Chirac, que venció con 25.537.956 votos frente a Le Pen, que obtuvo 5.525.032. Dichas cifras, con más participación en la segunda vuelta, confirmaron que socialistas, ecologistas y trotskistas se movilizaron, dando su voto al candidato conservador para evitar la victoria de Le Pen.

EL PROGRAMA DE FILLON

Dado que parece casi seguro que Marine Le Pen, cuyo partido fue el más votado en las europeas del 2014, llegará a la segunda vuelta de las presidenciales, y que el otro candidato será el conservador François Fillon, que el domingo ganó las primarias, asaltan dudas de si, como ocurrió en el 2002, los votantes de izquierda se movilizarán en la segunda vuelta por el candidato conservador.

El programa social y económico de Fillon, con sus propuestas de alargar la edad de jubilación, recortar el Estado del bienestar, despedir a medio millón de funcionarios --mayoritariamente profesores y médicos, dado que no debilitará a la Policía ni al Eejército--, es rechazado por toda la izquierda. Fillon, además de acercarse a las políticas de Trump, May y Putin, hace propuestas que contentan a los sectores más conservadores, como prohibir las adopciones a las parejas gais, restringir la llegada de refugiados y una serie de medidas para controlar no sabemos si al islam como religión o a los musulmanes como colectivo. Propuestas que son atractivas para posibles votantes del Frente Nacional, pero que son rechazadas por los votantes de izquierda que deberían darle su apoyo en una segunda vuelta.

LA IZQUIERDA DESENCANTADA

Y sus propuestas relativas al recorte del Estado del bienestar, subsidios, jubilación y drásticos recortes en sanidad y educación no son compartidas por Le Pen, que, como toda ultraderecha que niega serlo, defiende unas ideas sociales de mantenimiento del Estado benefactor que debe proteger a la clase media y trabajadora castigada por las políticas de Bruselas y las grandes corporaciones y la globalización. Una globalización que según la encuesta de la fundación Bertelsmann, millones de ciudadanos ven como un problema. El Frente Nacional, como otras ultraderechas y populismos que crecen, se nutre no solo de votantes conservadores o rurales, sino sobre todo de votantes de izquierda desencantados. Por ello, quedando ya en segundo plano las ideas de Le Pen y Fillon sobre el islam o los refugiados, que se asemejan, es posible que muchos votantes de izquierdas desencantados opten en la segunda vuelta por el programa económico y social de Le Pen frente al de Fillon. Y que el votante ecologista y comunista que en el 2002 se movilizó sin dudarlo por Chirac no acuda a las urnas. Ello puede tener como consecuencia que Le Pen sea la próxima presidenta de la República.

Leer en castellano en El Periódico

DESALOJADO EL ULTRA "HOGAR SOCIAL MADRID" DE LA SEDE DEL NODO. Preocupación en la Policía y Ayuntamiento por los siguientes pasos que dará este colectivo, su posible nueva ocupación y su capacidad de movilización

La Policía desalojó ayer miércoles el edificio del antiguo NODO de RTVE, ocupado desde hacía más de un año por el colectivo ultra Hogar Social Madrid Ramiro Ledesma (HSM), en el que alojaban también y repartían comida a personas necesitadas exclusivamente españolas. 

Colectivo que surgió en junio de 2014, cuándo militantes y exmilitantes de grupos ultras, socialpatriotas, neonazis o cercanos a hooligans de Ultras Sur o Suburbios Firm ocuparon un edificio en Tetuán, con el ánimo de aplicar en Madrid una experiencia similar a la Casa Pound de Roma, y que ya intentó, sin consolidarse, el desaparecido en mayo de 2015 Centro Militia o Casal Tramuntana en Barcelona. 

Pese a que niegan ser nazis y fascistas, toman el nombre de Ramiro Ledesma, fundador de la Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista, las JONS, que poco después de su creación se fusionaron con la Falange. Y reconocen que su referente es la Casa Pound de Roma, la cual toma el nombre del escritor estadounidense, Ezra Pound, seguidor de Mussolini, que durante la Segunda Guerra Mundial, hacía propaganda escrita y radiófonica en inglés desde Roma contra los aliados y a favor de Hitler y Musolini.

El colectivo HSM, pese a tener detrás un núcleo dirigente de siete u ocho personas y la asesoría de diversos abogados del ámbito ultra, está liderado por Melisa Domínguez Ruiz, ex militante del Movimento Social Republicano, que fue ampliamente extrevistada hace unas semanas por Equipo de Investigación de La Sexta. Programa en el que intervine y expliqué como intentan, con un lenguaje y acciones algunas de las cuales pueden ser parecidas a las de grupos solidarios, ONGs, de izquierda y antisitsema, usando expresiones como "emergencia habitacional" y una fuerte crítica a las entidades bancarias, encontrar un espacio en el que crezca esta nueva ultraderecha. Si bien dicho programa no pudo abordar el polémico tema de sus supuestos orígenes latinoamericanos de los que hablan antiguos compañeros suyos de la ultraderecha, algo que podria ser contradictorio con su discurso de ayuda sólo a gente de "sangre española", sí se le preguntó por el tatuaje con una esvástica que tiene -o tenía- en el tobillo y que hace unos años mostraba en las redes sociales. 

Pero el hecho es que, con unos partidos de ultradrerecha enfrentados, divididos y electoralnemte hundidos, Domínguez ha sabido ejercer un liderazgo social y mediático, que hace que muchos vean en ella la persona que puede hacer resurgir con un nuevo lenguaje, el espacio político ultra, distanciándose de la herencia franquista.  

 Melisa Domínguez, en el programa Equipo de Investigación emitido hace un mes

Foto de perfil en redes sociales de Domínguez, con una esvástica

 Melisa, con la cruz celta, en su época de militancia en el MSR

El colectivo Hogar Social Ramiro Ledesma, desalojado ayer,  mantenían 'okupado' el edificio del NODO en la madrileña calle Velázquez desde hacía más de una año. Y además de recoger comida en la puerta de supermercados y hacer repartos para "españoles" que superabanm una entrevista de selección, acogían en el edifico a personas españoas sin techo o que vivían en situación precari, también seleccionadas. 

Éste es ya su cuarto desalojo en los dos años y cuatro meses de existencia. El primer edifico que ocupatron y del que fueron desalojados fue en Tetuán, y pertenecía al entorno del magnate chino Gao Ping, acusado de tener vínculos mafiosos. La presencia en dicho barrio del HSM, fue motivo de importantes protestas antifascistas e incluso sufrieron alguna agresión, algo que evidentemente condeno.  Su segundo local fue la antigua sede del Ministerio de Trabajo, en el distrito de Chamberí; el tercero era la antigua sede de Fórum Filatélico, también en Chamberí; y tras tantear algún otos edificio, ocuparon la antigua sede del NODO, el noticiario franquista de RTVE.

Pese a que está por ver qué harán ahora, han sabido rentabilizar mediáticamebnte los anteriores desalojos. Han  presionado al Ayuntamiento con diferetes acciones, han congregado más de mil personas en alguna de sus manifestaciones y han  intentado ocupar el espacio político del descontento con la corrupción, con acciones como la manifestación con bengalas la última noche electoral junto a la sede del PP en la calle Génova. Tambén han sido notícia por acciones islamófobas como la protesta con bengalas junto a la mezquita de la M-30.

La duda ahora es saber si tenían local o edificio en reserva a ocupar para el caso que el desalojo se produjera, como así ha sido, y qué capacidad de movilización y durante cuánto tiempo van a poder ejercer. De hecho tanto la Policía, cuyo Grupo XXX de la Brigada de Información hace los seguimientos, como la Delegación del Gobierno en Madrid y el Ayuntamiento esperan con preocupación los próximos movimientos del HSM. También preocupa a la policía, la posible reacción violenta contra ellos o de los actos que hagan, de algún grupo del ámbito antifascista, okupa o libertario.

Primera protesta contra el desalojo

ELS DITS "ANTIFEIXISTES" AUTORS DE L'AGRESSIÓ A UNS UCRAÏNESOS, PACTEN CONDEMNA DE CONFORMITAT AMB LA FISCALIA I ELS ADVOCATS DE LES VÍCTIMES. MÉS ENLLÀ QUE S'EQUIVOQUESSIN DE VÍCTIMES I QUE ÉS SORPRENENT EL SUPORT DE SECTORS D'EXTREMA ESQUERRA A LA POLÍTICA RUSSA A UCRAÏNA -COINCIDINT AMB LA ULTRADRETA-, CREC EQUIVOCADA I INJUSTIFICADA L'OBSESSIÓ PER ENFRONTAR-SE VIOLENTAMENT AMB ULTRES

Els tres radicals autoanomenats (o considerats per alguns) antifeixistes, autors de la brutal agressió a uns turistes ucraïnesos l'11 d'octubre de 2014 davant del Casal La Torna del barri de Gràcia, on es feia un acte en favor dels (suposats) antifeixistes secessionistes prorussos d'Ucraïna, van acceptar ahir la pena de conformitat de quatre i tres anys de presó, pactada amb la fiscalia i l'advocat de les víctimes.

En declarar-se culpables, mostrar penediment i acceptar el pacte entre les parts, s'han estalviat la celebració d'un judici en el que, donada la claredat de els proves inclòs el vídeo del fets, la pena imposada hagués sigut major. Així, Jordi P. va acceptar quatre anys de presó, mentre Jordi X.B. i Jofre F. tres anys, tots ells per un delicte d’homicidi en grau de temptativa, a més d’una multa per agredir companys de la víctima. Els condemnats, a qui alguns qualifiquen de redskins, formaven part del grup "Desperdicis, grup radical del club de futbol UE Sant Andreu".

La tarda dels fets s’estava fent un acte en aquest centre social gracienc amb el títol de ‘Comitè de Solidaritat amb els Antifeixistes d’Ucraïna’, en suport a les repúbliques de Donestk i Lugansk, on milícies ucraïneses prorusses i tropes russes sense distintiu, lluitaven contra l'exèrcit d'Ucraïna per annexionar la regió a Rússia a l'igual que Crimea.

A aquest acte hi van assistir també uns 25 o 30 ucraïnesos defensors de la unitat del país contraris a la annexió a Rússia d’aquestes repúbliques que, en assabentar-se de la seva celebració, es van autoconvocar per les xarxes socials. Uns eren turistes -com la víctima principal- i altres residents a Barcelona. I alguns d'aquests, després de gairebé dues hores d’escoltar intervencions a favor de la secessió en les que s'acusava de nazis i feixistes al govern ucraïnès i als que s'oposaven a l'annexió a Rússia, els organitzadors els van concedir un torn de cinc minuts perquè poguessin expressar les seves idees unionistes.

Les seves intervencions van ser escridassades per bona part dels assistents al crit de "No passaran!" i "Vosaltres feixistes sou els terroristes!", de manera que aquests van decidir marxar del local per evitar incidents. I en direccions diferents es van separar, sense imaginar que alguns dels suposats antifeixistes assistens havien avisat per les xarxes socials, que "un grup de feixistes havien irromput a l'acte". I en aquest context -era el dia abans de les manifestacions ultres i espanyolistes del 12 d'octubre del Dia de la Hispanitat en el que grups antifeixistes també es manifesten amb consignes de "fora feixistes dels nostres barris"- alguns dels autoconsiderats "antifeixistes" assistents i altres que havien arribat seguint la crida feta a la xarxa, van començar a insultar als ucraïnesos i agredir-los al carrer.

Segons el relat dels fets, que han acceptat els acusats, els tres van acovardir als ucraïnesos al crit de "feixistes!", els van amenaçar amb els cascos de moto que portaven i van començar simultàniament a colpejar-lo, tot agredint a cinc persones. Llavors Jordi P. va assestar amb el casc “un fort cop amb totes la seva força” a Olesksandr, turista ucraïnès de 56 anys, que va caure fulminat a terra, mentre Jordi X. i Jofre F. pegaven la resta del grup (veure el vídeo de sota). Quan la víctima va caure a terra, Jordi P. i Jordi X. van fugir i Jofre F. va ser retingut en espera de l’arribada de la policia.

Llavors van aparèixer al lloc dels fets tres amics dels agressors –Raúl Q., Oriol L. i Massimo D.– que van intentar alliberar a Jofre F. que estava retingut i van amenaçar la resta de les víctimes amb un ganivet i després van fugir emportant-se Jofre F. Aquests tres també estaven imputats i han pactat amb la Fiscalia i les víctimes una condemna d'un any de presó.

La víctima de l’intent d’homicidi va haver de ser ingressada en la unitat de cures intensives d’un hospital i les ferides sofertes li haurien causat la mort si no hagués estat assistit; té greus lesions cerebrals de les que no s'ha recuperat i necessita ajuda per menjar, vestir-se i caminar. El cas va ser instruït pel jutjat d'instrucció número 27 de Barcelona, davant del que, quan va ser identificats i detinguts els acusat dies després, es van negar a declarar. El jutge va decretar l'ingrés en presó prevenitiva del principat acusat, Jordi P, i la llibertat amb càrrecs pel altres.

Tot i això, donada la magnitud de l'agressió i la claredat de les proves, aconsellats pels seus advocats i familiars, els acusats van mostrar el seu penediment pels fets, van iniciar un acostament a les víctimes i a les seves famílies per interessar-se pel seu estat, van fer una primera indemnització econòmica com a mostra de la voluntat de reparar el dany i es van avenir a pactar amb les víctimes i el Fiscal de delictes d'Odi, Miguel Ángel Aguilar, una condemna de conformitat que evités el judici. 

S'ha de dir que en la majoria de casos que intervé, la Fiscalia de delictes d'Odi de Barcelona, s'intenta aconseguir pacte de conformitat entre les parts i evitar el judici. En el cas Stroika els acusats van rebutjar-lo, creient equivocadament que serien absolts i la majoria van acabar amb penes de presó superiors a les que haguessin tingut amb el suposat pacte. En canvi, sí va arribar-se al pacte de conformitat en els casos de Komando Badalona-Resistencia Blanca sin líder i el de White Rebels Barcelona.

Des de Mossos d'Esquadra i els altres cossos policials es veu amb preocupació l'actitud del grups, dits antifeixistes, siguin o no redskins, i sovint vinculats també a grups hooligans del futbol, que es retroalimenten amb espirals d'agressions, tot i que aquesta vegada els dits antifeixistes, agredissin a uns simples turistes. Els últims anys, al voltant del 12 d'octubre, s'han donat diverses agressions iniciades per suposats antifeixistes contra militants espanyolistes i/o ultres. Així el 12 d'octubre de 2011, el conegut dirigent, primer del MSR i després de PxC, Alejandro Fernández, fou agredit brutalment, precisant dues operacions al crani, a la porta del local de Barcelona  on Democracia Nacional feia un acte.  La resposta a aquesta agressió va ser l'atac brutal d'Stroika, cinc mesos més tard. I el 12 d'octubre de 2013 sis antifeixistes, en saber que aun bar de Sants-La Bordeta hi havia uns simpatitzants de DN i Falange, que havien anat a l'acte ultra de Montjuïc, van anar cap allà amb pals i barres de ferro i, després encaputxar-se, els van agredir brutalment. Estan imputats, i els fiscal els hi demana 15 anys de presó.

I, sense anar més lluny, el principal condemnat per l'agressió als ucraïnesos, Jordi P, havia estat identificat pels mossos d'esquadra dos dies abans de l'agressió, el 9 d'octubre de 2014, pels incidents davant l'Audiència de Barcelona, amb motiu del judici als autors de l'agressió a Alejandro Fernández, el 12 d'octubre de 2011. 

Tot i que aquells incidents del 9 d'Octubre van ser iniciats i provocats per un grup d'ultres que van irrompre davant el Palau de Justícia de manera sorpresiva per darrera d'on es concentraven els antifeixistes, donant algunes empentes que van desembocar en una breu baralla per la que va ser identificats deu ultres ara pendents de judici, els mossos també van responsabilitzar i probablement també serà jutjat, el condemnat ahir, Jordi P, donat que es va excedir, agredint a un militant ultra d'una manera que, segons la instrucció judicial no va ser el lògic intent de defensar-se o apartar als ultres que els van provocar amb alguna empenta. Com Jordi P, ha complert un any de presó preventiva, ara haurà d'ingressar a complir la resta de la condemna juntament amb els altres dos condemnats a tres anys. Els condemnat a un any, si no tornen a delinquir, no hauran de complir la condemna.  

Un cop més manifesto el meu profund desacord amb l'ús de la violència que practiquen membres de col·lectius antifeixistes contra militants ultres, no només perquè totalment contraproduent i general espirals de violència, sinó perquè està totalment injustificat.

I pel que fa al motiu d'odi ideològic cap els ucraïnesos dels suposats antifeixistes, que qualificaven de feixistes als ucraïnesos, es paradoxal que aquests suposats antifeixistes d'extrema esquerra coincideixin amb els grups ultres i feixistes espanyols i europeus que són que unnàniments donen suport a la voluntat russa d'annexionar-se part d'Ucraïna. Entre les delegacions ultres que han anat a Ucraïna a donar suport a la política annexionista de Putin, destaca l'exresponsable de relacions internacionals de Plataforma X Catalunya, Enric Ravello, que va anar a Crimea presentant-se com a diputat català del parlament espanyol. 

   
         

UN CENTENAR DE PERSONES ES MANIFESTEN A PINEDA DE MAR CONTRA CONSTRUCCIÓ DE LA MESQUITA. HI PARTICIPA JOSEP ANGLADA AMB ALTRES MEMBRES DE "SOM IDENTITARIS". També diu que hi ha participat algun militant de PxC.

Un centenar de persones han participat avui dissabte a la manifestació a la Nacional II, contra la nova mesquita que s'obrirà al barri de Can Bel de Pineda de Mar, per substituir l'actual.  A la mobilitació contra el trasllat de la mesquita, que ja té els permisos de l'Ajuntament, hi ha participat el regidor vigatà fundador de Plataforma X Catalunya, Josep Anglada, acompanyat d'altes militants del seu nou partit. A la protesta, que no ha tingut impacte mediàtic, s'ha demanat la dimissió de l'alalcade socialista, Xavier Amor. 

Anglada, que ja va ser a la protesta que es va fer en el ple del 27 d'octubre, s'ha implicat en aquest mobilització, crec xenòfoba, després que el convocants de les protestes, entre ells el president de l’Associació de Veïns de Can Bel, David Rojas, es distanciessin de  Plataforma per Catalunya, que té l´únic regidor/a a la província de Barcelona a Mataró, Mònica Lora. Tot i això, PxC, ha fet tuïts i, posteriorment, un comunicat dient que eren presents a la manifestació, si bé no hi havia cap dirigent del partit.    

Els arguments dels convocants pels que s'oposen a la mesquita, veïns van des de la defensa de la laïcitat de la societat, fins a una hipotètica devaluació del preu dels habitatges d'aquesta zona del municipi, tot i que la nova es construirà mol a prop d'on hi ha l'actual. 

Tot i les protestes, l'Ajuntament de Pineda, tal com va confirmar el regidor d'Urbanisme, Jordi Masnou (PSC) en el ple del 29 de setembre, que ja ha atorgat els permisos per l'enderroc de l'actual oratori al carrer Eivissa, al barri del Carme, i el de construcció d'un nou oratori prop del que s'enderroca en el mateix carrer, impulsat per la Comunitat Islàmica de Pineda de Mar (CIMP).

Si bé inicialment aquest pas d'un local a un altre va topar amb l'oposició d'una part del veïns, que van fer a la primera i començament d'estiu algunes mobilitzacions quan es va tenir notícies, les associacions de veïns del Carme i Bellamar es van desvincular de la protesta islamòfoba.

Veure vídeo d ela manifestació.

"RETIRAR-SE i VÈNCER L'ESTAT ISLÀMIC", Analitzo al Punt Avui les promeses de Trump de retirar les tropes i ajuda militar i a la vegada derrotar el Daesh, i la futura relació de Washington amb Iran, Turquia i Israel

El Punt Avui, 10 de novembre de 2106 

Xavier Rius

Més enllà que no sigui casual que hagin estat presidents amb actituds autoritàries com el rus Vladímir Putin, el turc Recep Tayyip Erdogan o el filipí Rodrigo Duterte els que van felicitar Trump més aviat, el que tothom es pregunta és si el magnat immobiliari complirà o no el que ha dit en campanya amb relació a la contribució dels Estats Units a l'OTAN, a posar fi al rol de policia mundial, a deixar de considerar Al-Assad com a enemic, i quin serà el seu pla, gairebé secret, amb què ha promès liquidar Estat Islàmic (EI) i del qual només va dir que s'havia de fer amb més bombardejos i tallant les fonts de finançament. El magnat, fins i tot, va culpar Obama de ser un dels fundadors i responsables de la creació del grup gihadista. També és una incògnita quina política tindrà amb Israel, per més que la majoria dels 300.000 israelians que tenen nacionalitat nord-americana han votat per Trump. Sectors importants del lobby jueu nord-americà donaven suport a Clinton perquè coneixien la seva trajectòria i la seva ferma lleialtat amb Israel, més enllà de la política d'Obama en favor de la solució dels dos estats i, per contra, desconfiaven dels canvis de posició de Trump i es preguntaven si la voluntat de deixar de fer de policia mundial podria significar desentendre's d'Israel. De moment, mentre Netanyahu felicitava Trump, el ministre d'Educació israelià, Naftali Bennett, afirmava que, amb Trump, es dóna per acabada la proposta dels dos estats, mentre el de Justícia, Ayelet Shaket, li demanava que complís el seu compromís de traslladar l'ambaixada dels Estats Units de Tel-Aviv a Jerusalem.

Una de les qüestions que haurà de resoldre, i que afectarà les seves relacions amb Turquia, serà la demanda d'extradició del clergue Fethullah Gülen, a qui Erdogan responsabilitza de l'intent colpista del 15 de juliol. Demanda que ja li va fer ahir el primer ministre turc, Binali Yildirim, juntament amb el missatge de felicitació. També és una incògnita si pretendrà revocar o incomplir l'acord nuclear amb l'Iran que tant ha denunciat, i que significaria un pas en direcció contrària al que ha proposat de deixar de considerar enemic Baixar al-Assad i d'establir bones relacions amb Moscou. I tornant al desconegut pla de Trump per derrotar EI, ningú es creu que sigui compatible dur a terme una retirada o disminució de tropes, assessors i ajuda militar a l'Afganistan, l'Iraq o a les forces kurdo-àrabs sirianes en l'actual moment d'ofensives per recuperar Raqqa i Mossul. I al marge de l'èxit o rapidesa de l'actual ofensiva, sembla evident que una retirada o disminució del suport militar i financer a governs com el de l'Iraq o l'Afganistan seria aprofitada per EI, i també per Al-Qaida, per desestabilitzar tots dos països.

 Llegir al Punt Avui

EL VICEPRESIDENT DE DN, PEDRO CHAPARRO, SERÀ JUTJAT EL 19 DE MAIG PER LES AMENACES A JORDI BORRÀS

(Actualitzat: El judici s'aplaça sis mesos!)

Ja hi ha data pel judici al vicepresident de Democracia Nacional, Pedro Chaparro, per  declaracions que va fer el 12 d'octubre de l'any passat a Montjuïc, demanant des de la tribuna que si algú veia al fotògraf, Jordi Borràs, li donés "un capón" (un cop) per que marxés. Serà el proper 19 de maig al Jutjat Penal número 26 de Barcelona. També serà jutjat Jorge del Valle, cap de seguretat de Democracia Nacional. 
Els fets es van produir durant la manifestació ultra de Montjuïc amb motiu del 12 d'octubre, dia que es van fer diversos twits contra ell i altres periodistes i en començar la marxa, a la Plaça Espanya- Passeig de Maria Cristina, Pedro Chaparro i Jorge del Valle,  megàfon en mà van fer crits contra Borràs, que van ser repetits per molts dels manifestants senayalant-lo, cosa que va motivar que no es quedés a l'acte posterior que es va fer a la Plaça Sant Jordi. Una estona més tard, a l'acte de la Plaça Sant Jordi, Chaparro, des de la tribuna, va dir que si algú es trobava o veia a la "rata" de Jordi Borràs, li donés un cop o "capón" per tal que marxés.
Aquests últims anys Jordi Borràs ha patit amenaces de tota mena, fins i tot de mort, les últimes les pintades que aparegueren el passat 10 d'octubre a la llibreria mataronina on presentava un llibre. I aquest 12 d'octubre qui va ser amenaçat a Montjuïc, juntament amb altres periodistes, va ser el seu germà Enric Borràs, que va haver d'abandonar l'acte.

El Fiscal demana per Pedro Chaparro i Jorge del Valle 3 anys de presó per coaccions, inhabilitació per ser elegit en unes eleccions, cinc anys d'allunyament respecte Borràs i la prohibició d'assistir a manifestacions d'ultradreta a Barcelona. També demana per Chaparro dos anys de presó, 4.860 euros de multa i la prohibició de treballar en el sector educatiu, esportiu o del lleure, per un delicte d'incitació a l'odi i la violència. Alternativament a aquest delicte, demana dos anys de presó, prohibició d'aproximació i d'assistir a manifestacions per un delicte d'amenaces.
El fiscal també demana que els dos acusats indemnitzin Borràs amb 10.000 euros per danys morals. Chaparro va ser condemnat a sis mesos de presó per l'assalt a Blanquerna l'11 de setembre del 2013, mentre que Jorge d V, el cap de seguretat, va ser condemnat el 2004 per lesions.
Els fets que Chaparro responsabilitzava a Borràs són l'agressió brutal que van patir uns militants ultres que havien anat el 2013 a l'acte de Montjuïc. Borràs va fer un tuit recomanant que s'anés en  compte donat que hi havia uns ultres a un bar, i unes persones, ara imputades, van decidir anar a agredir-los.  

 Jordi Borràs

 Pedro Chaparro i Jorge del Valle, al centre i esquerra de la foto