El passat dissabte Plataforma per Catalunya va celebrar un acte
a la biblioteca Jordi Rubió de Sant Boi de Llobregat, amb la participació de
regidors i militants propis i de simpatitzants d’altres llocs de l’Estat, en el
que es va formalitzar l’extensió de Plataforma fora de Catalunya.
Malgrat que Anglada té registrada la sigla Plataforma X España, afegirien a la
marca Plataforma X el nom de la comunitat autònoma o província segons el cas.
Propaganda d'Iniciativa Habitable i Alberto Grasa
Alberto Grasa, regidor d’Iniciativa Habitable al municipi
madrileny de Galapagar és, ara per ara, l’únic càrrec públic fora de
Catalunya del projecte de Plataforma. Iniciativa Habitable va obtenir el 2007 5
regidors al municipi de Talayuela, a Càceres, municipi on un terç dels
habitants són immigrants magribins, si bé el projecte polític es trencà i a les
eleccions de maig de 2011 Iniciativa Habitable, que va utilitzar també la sigla
de Madrid Habitable, només va obtenir un regidor a Galapagar. En acabar la
reunió Anglada va explicar que es presentarien a les eleccions Europees de 2014,
qüestió que David Parada em va negar fa un mes. Enric Ravello, responsable de Relacions Internacionals de PxC serà, probablement, el cap de llista.
Imatge de la reunió penjada al web de PxC
DOS INTENTS QUE NO VAN
ACABAR BÉ
Aquest serà, doncs, la
tercera vegada que Anglada exporta el se projecte fora de Catalunya,
iniciatives que no van acabar bé.
Com explico al meu llibre “Xenofòbia a Catalunya” la
primera vegada va ser el 2004, quan PxC només tenia quatre regidors (Vic, Vendrell,
Manlleu i Cervera) l’ex militant d’extrema dreta, César Román, crea Plataforma
por Madrid i intervé en el segon Congrés de PxC a Vic de novembre de 2004. També
es creen Plataforma por la Comunidad Valenciana, que presidia Damià S, i
Plataforma por Castilla y León, que coordina Ignacio Moratinos. Totes faran de
la immigració i la denúncia de la corrupció, els seu eix. Però l’estructura
orgànica de les plataformes seria confusa perquè malgrat que PxC només estava
legalitzada a Catalunya, les diferents Plataformes formaven part d’una mateixa
Comisión Ejecutiva Nacional, i els diners de Plataforma por Madrid es
controlaven des d’un compte de Plataforma Vigatana d’una oficina de La Caixa a
Vic.
Així totes les Plataformas faran de la immigració i la
denúncia de la corrupció, els seu eix. Però l’estructura orgànica de les plataformes
seria confusa perquè malgrat que PxC només estava legalitzada a Catalunya, les
diferents Plataformes formaven part d’una mateixa Comisión Ejecutiva Nacional, i
els diners de Plataforma por Madrid es controlaven des d’un compte de Plataforma
Vigatana d’una oficina de La Caixa a Vic.
Segons Román, al marge de les discrepàncies que sorgiran “tret
d’August Armengol no hi havia ningú amb
formació superior i el partit era monotemàtic amb la immigració. Amb l’obertura
de les plataformes a Madrid, Castella i València els mitjans de comunicació entengueren
el salt que fèiem. Però al mateix temps Anglada va començar a ser convidat a
sopars i sortides en vaixell per empresaris de l’entorn de CiU. Eren sobretot empresaris
amb interessos immobiliaris. Per una persona que no havia sortit de Vic més que
com a venedor d’estètica, va representar una novetat, i va començar endiosar-se
i a tornar-se molt més despòtic” (Alerta Digital, 14 de juny de 2010).
Personalment jo no sé si és pitjor que aquests contactes
amb empresaris existissin o que, fins i tot amb els seus, fos un fabulador. El
fet que portaria a trencar amb Plataforma por Madrid serien irregularitats
econòmiques i que Plataforma a Vic, Manlleu el Vendrell votés en favor de
l’Estatut que va aprovar el Parlament. El que sorprèn és que si al ple
municipal en el que Plataforma va donar suport a l’Estatut va tenir lloc el 7
de novembre de 2005, perquè Roman va esperar vuit mesos per trencar. Més aviat
penso que inicialment les Plataformas van preferir no donar-se per assabentades
i quan van veure que no podien continuar amb Anglada, van treure el tema de
l’Estatut per justificar-se.
Quan són acomiadats els treballadors de Plataforma por
Madrid al qui es devia endarreriments, aquests van posar una demanda als
tribunals i llavors surt a la llum que no havien estat donats d’alta a la
seguritat social. Al febrer de 2007 el Jutjat Social número 21 de Madrid va
condemnar Plataforma per Catalunya a pagar 52.628 euros als tres treballadors. Això
farà que la quantia mensual que els ajuntaments pagaven a PxC quedi embargada.
PLATAFORMA DE LAS CLASES
MEDIAS, SEGON INTENT
Al maig de
2010, després d’uns mesos que Anglada té una gran notorietat mediàtica arreu de
l’Estat, gràcies a la polèmica del padró de Vic, surt a la venda el llibre
d’editorial Rambla, Sin mordaza y sin
velos. Llibre, signat per Anglada, ple de cites de pensadors, historiadors
i referències a l’islam, que molts que coneixen Anglada negaran que en sigui l’autor.
Un dels que escamparà que no ho és, serà César Roman, de l’antiga Plataforma
por Madrid. Es dirà que l’autor és el periodista d’Intereconomia, Enrique de
Diego, i propietari d’editorial Rambla. De Diego acaba de crear Plataforma de
las Clases Medias amb un discurs similar al d’Anglada, però la persona que
escriurà la major part del llibre serà un sevillà que poc després també es
distanciarà d’Anglada. El llibre està prologat per Strache i comença a l’any
2025 quan el Partit Islamista s’ha convertit en la tercera força, proposa la implantació
de la sharia, mentre rep la invitació del PP i PSOE de formar govern.
PxC farà el 29 de maig un acte multitudinari a l’hotel City
Park de Sant Just Desvern. L’acte organitzat a l’estil americà, serà sufragat
pel nou Secretari General de PxC, l’hispanoalemany, Pablo Barranco Schnitzler al que hi
assistiran diferents líders antiislàmics europeus. El bon parlar de Barranco i
el seu domini d’idiomes espantarà a certs dirigents de PxC que creuen que
escala massa ràpid. Barranco ha portat a les files d’Anglada a Yolanda Couceiro
Morín, ex militant de la Falange i del PP basc i Directora de Minuto Digital
que es posarà al servei d’Anglada i De Diego.
El dissabte, 8 d’octubre, sis setmanes abans de les
eleccions catalanes Anglada presenta a Madrid el llibre Sin mordazas y sin
velos, en companyia d’Enrique de Diego que aprofita per fer difusió de Plataforma
de las Clases Medias. Aquella presentació serà el primer error garrafal de
campanya d’Anglada. Hi serà el programa El Intermedio de la Sexta amb el
reporter Gonzo.
Com es veu al vídeo del programa, davant d’un públic
d’extremadreta dreta, després que De Diego acusi a Montilla de voler fer de Catalunya
una república islàmica per haver cedit terreny per la mesquita de Cornellà, Anglada
repetirà aquella famosa frase de quan commemorava l’aixecament franquista que
“Cristo no nos abandonará porque es nuestro comandante y amigo. Y Cristo puede
perder una guerra, pero nunca piede una batalla”. Però en lloc d’acabar amb
“Arriba España!” com feia de jove, cridarà: “El islam no pasará, no
pasará....!” Anglada i De Diego, carregaran contra “la casta política parasitària”.
Y serà aquí quan Anglada caurà a la trampa
de Gonzo i demostrarà que desconeix el llibre. Gonzo dirà: “La cuestión no es si Anglada
ha escrito o no el libro, lo que pasa es que no se lo ha leído”
Imatge de la presentació a Madrid, amb Barranco a l'esquerra i De Diego a la dreta. Tots dos plegarien poc després
Pocs dies després Pablo Barranco, que diu rebre mails
amenaçadors, deixa PxC en negar-li un lloc entre els cinc primers de la llista.
I Barranco explicarà que Anglada té a la llista gent, com el dirigent de
Vilanova i la Geltrú, Gerard Bellalta, condemnat per vendre contractes falsos a
immigrants. Yolanda C. Morín i Minuto Digital també deixen de donar suport a Anglada.
Enrique de Diego, de Plataforma de las Clases Medias,
continuarà donant suport a Anglada, donat que vol exportar a Madrid a les eleccions
de maig el seu projecte. Però passades les eleccions catalanes De Diego denunciarà
Anglada per mentider i incoherent, i criticarà les idees pagano-esotèriques, d’extraterrestres
i neonazis d’Enrique Ravello, responsable de relacions internacionals.
