"LE PROBLEME CATALAN" DE MARINE LE PEN"
Els periodistes francesos Abel Mestre i Caroline Monnot publicaven fa tres dies al digital de Le Monde un article (clica aquí) en el que mostraven el desgrat de Marine Le Pen amb Josep Anglada per tres motius: la ideologia neonazi o nacionalsocialista de la que prové Enric Ravello, responsable de Relacions Internacionals de PxC, el discurs o les paraules sense mitges tintes d'Anglada cap els immigrants, i el fet que Anglada, sense consultar-ho amb el Front Nacional, a la vegada que buscava el suport d'aquest de cara a les eleccions catalanes, obria una delegació de PxC a Perpinyà, dirigida per Llorenç Perrié Albanell.
El Front Nacional, que va obtenir uns bons resultats a les últimes eleccions franceses, forma part de l'Aliança Europea de Moviments Nacionals, presidida pel dirigent històric del Front Nacional, Bruno Gollnisch, representant del sector més feixista del FN i, en alguns aspectes, revisionista sobre l'Holocaust nazi, aliança a la que pertany, també el Jobbik hongarès, la Fiamma Tricolore italiana o el British National Party.
A la vegada el FN, amb la participació de Marine Le Pen amb un discurs més moderat vers la immigració i totalment distanciada de les reminiscències totalitàries de l'ancià Gollnisch, forma part de l'Aliança Europea per la Llibertat impulsada per el FPO austríac, el Vlaams Belang belga i la LLiga Nord, partits que en anteriors eleccions van donar suport polític i també econòmic (especialment el FPO a les catalanes de 2010 a Anglada) que, sembla, que no hauria pogut retornar en la seva totalitat.
El representant espanyol a l'Aliança Europea de Moviments Nacionals és el Movimiento Social Republicano (MSR) i quan Enric Ravello es va presentar el passat 6 de juliol a la reunió de l'Aliança de Moviments Nacionals a Milà no se'l va deixar formar part de la taula ni dels ponents, lloc que ocupava Jordi de La Fuente del MSR, al costat de Gollnisch.
El passat 27 de setembre Anglada, acompanyat d'Enric Ravello va assitir a la reunió a Xipre de l'Aliança Europea per la Llibertat (European Alliance for Freedom (EAF) on hi eren Franz Obermayr, eurodiputat del FPÖ, Rob Verreycken, del Vlaams Belang, i Marine Le Pen. (anar a la notícia de la reunió al web de PxC) I per més que Anglada mostrés la trobada amb Le Pen com un èxit es va fer palès, no només el desencontre pel fet que Anglada hagués expandit PxC a la Catalunya francesa, sinó per les ja conegudes idees neonazis-pagano-esotèriques i sobre la supremacia blanca d'Enric Ravello, que Marine Le Pen i altres membres de l'Aliança no comparteixen o consideren desfasades. Així els partits de l'Aliança Europea per la Llibertat ja no focalitzen els seus atacs caps els immigrants en general, com fa Anglada quan diu que la majoria "són xusma, xusma, xusma", sinó contra l'islamisme radical o la immigració musulmana, les institucions europees i els poders econòmics i financers.
.
Així, a l'article de Le Monde, s'expressa que Marine Le Pen havia decidit allunyar-se de l'Aliança Europea de Movimenst Nacionals, on hi ha el Jobbik hongarés amb un clar discurs racista antigitano, i apostar per movimenst creibles que formen part de l'Aliança Europea per la Llibertat.
L'article explica el gran enrenou que es va crear el 2009 en una reunió de grups identitaris a Orange quan Anglada va dir: "Jo vull lluitar per una Europa sense negres i sense
moros", qüestió que després ell va matitzar culpant al seu interpret d'haver traduit malament les seves paraules.
Però, segons l'article de Le Monde, l'acostament del FN a PxC
trastoca 'l'estratègia de respectabilitat internacional' que cerca
Marine Le Pen, entestada a col·laborar únicament amb 'partits creïbles i
de primera fila'.
L'article continua que "Encara que els resultats de PxC siguin modestos, el FN troba
interessant que la formació racista faci l'intent de presentar-se a les
eleccions espanyoles amb una Plataforma per la Llibertat". Però d'altra
banda, segons l'article, el FN tampoc no veia amb bons ulls un possible independentisme de
PxC. El fet que Anglada obri seu a Perpinyà, més enllà
del mal que representa pel FN, seria una constatació de l'acusació que
fan la resta de grups d'extremadreta espanyols (Democracia Nacional,
España 2000, España y Libertad, MSR, Via Democrática, etc...) que
Anglada un dia és espanyolista i l'altre, obrint seu a Perpinyà, està a
favor dels Països Catalans.
Un altre punt de discòrdia, potser
el més difícil de superar segons els autors de l'article, l'explica el
dirigent nord-català del FN, Louis Aliot. Si bé no li sembla greu que
Anglada comencés la carrera política amb el franquista Blas Piñar, sí
que el preocupa que el responsable d'afers internacionals de PxC, Enric
Ravello, sigui un ex-militant de Cedade, el grup més ben organitzat dels
grups nacionalsocialistes d'Europa i que tenia la seu a Barcelona. És doncs un altre motiu de preocupació: la personalitat sulfurosa d'Anglada, que va començar la seva carrera política amb el franquista Blas Piñar. "Això no importa" diu l'article, però el que preocupa és quan s'assabenten que el cap
d'assumptes internacionals de PxC - i per tant un dels interlocutors FN -
és un ex neo-nazi de CEDADE. Així es diu que "CEDADE va trencar amb referències clàssiques del nacionalisme espanyol
(jacobinisme, ultra-catolicisme Hispano-nord-americà)
per adoptar un discurs europeu, ethnopluraliste diferencialista i
referències importants a l'indo-europeisme com un origen comú i una visió
del món "
Informació sobre l'article de Le Monde a regió 7
Informació sobre Le Monde i Anglada a Vila Web
Informació a Intereconomía
ADVERTIMENT: Entre gener i juny d'aquest any, fins que PxC va començar els comunicats, twits, denúncies i querelles cap a mi, vaig intentar reiterades vegades entrevistar-me amb Enrique Ravello. Li vaig demanar per mail a ell i a Josep Anglada, li vaig demana per telèfon a Josep Anglada, i li vaig demanar en persona a Ravello el 22 d'abril a la Diada del Partit a Vic i va fer veure de no saber qui era jo. Tot el que escric està documentat, més enllà que hi puguin haver-hi errades menors o d'interpretació que no tinc cap problema en rectificar si se'm demana. Evidentment no he pogut contrastar si pensa el que pensava quan va escriure fa uns mesos o fa uns anys a Tierra y Pueblo, Europae o al Congrés sobre el futur del Món Blanc a Moscou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada