dilluns, 23 de juny de 2014

EL CASAL TRAMUNTANA FA PÚBLIC ON HAN ANAT AL MATEIX ST MARTÍ



El Casal Tramuntana ha fet públic a la seva web la nova ubicació de l'entitat al carrer Alcalà de Guadaira, a Sant Martí-La Verneda, molt a prop de la comissaria de la Policia Nacional. 
Fa sis setmanes vaig coincidir amb sis membres de Tramuntana al davant i em van preguntar si els feia un seguiment. Dies després l'Alberto Sánchez (regidor de PxC de L'Hospitalet que va gestionar el lloguer de l'anterior seu) em va comentar, penso amb doble sentit, que "te encontraste a los chicos de Tramuntana". Ahir jo ja deia al blog que semblava que havien anat a un local proper al mateix districte.

Més enllà de discrepàncies ideològiques, és un encert per part seva haver-ho fet públic ells mateixos. Divendres passat van abandonar el local de Independència 333 que, per la manca de sortida d'emergència i estructura del local, no era apte per certes activitats amb un aforament important de persones, fet que havia motivat que diverses vegades la Guàrdia Urbana hagués fet desallotjar el local.

Evidentment la ideologia de Tramuntana genera rebuig entre entitats i partits de tota mena, i és segur que hi haurà una campanya en contra que aquest grup identitari, socialpatriota (o neonazi), que recull aliment "pels de casa", continui al districte de Sant Martí. Neguen ser ultres, però militants de l'entitat s'han relacionat amb iniciatives de caire neonazi. Aquest és el cas del bloguer responsable de la web nazi División Barna 88. Diuen que no són ultres però viatgen a Grècia a reunir-se amb els líders d'Alba Daurada. Diuen no ser ultres, però els seus responsables es fotografien "brazo en alto" fent el que es coneix com salutació nazi -que ells anomenen salutació romana -, amb una bandera amb la creu celta.

El Casal Tramuntana va néixer al gener de 2012 amb el nom de Centro Social Militia. A l'acte d'obertura hi havia de participar, juntament amb Enrique Ravello, responsable de relacions internacionals de Plataforma per Catalunya, dos membres del neofeixisme italià, Gianluca Iannone, líder de la Casa Pound de Roma i del Blocco Studiantesco, i Gabriele Adinolfi, fundador del grup “Guàrdia d’Honor de Mussolini”, que va ser empresonat  per la seva presumpte implicació a l’atemptat de l’estació de Bolonya del 1980 que va costa la vida a 80 persones. No obstant Gianluca Iannone es va veure implicat el gener de 2012 en un incident armat a Roma entre grups ultres i no va poder venir a Barcelona. 
Coneguda la seva existència per les xarxes socials, no se sabia on era la seva ubicació i es va arribar a publicar que era al barri de Can Serra de L'Hospitalet. No obstiant al mes de març de 2012 jo vaig saber que era al carrer Indepència de Barcelona i que el seu lloguer havia estat gestionat per membres de la llista de PxC de L'Hospitalet de Llobregat.  
Volia emular l’experiència de la Casa Pound de Roma que lidera una xarxa de vint centres socials i esportius arreu d’Itàlia. Tenen una emissora de ràdio, una TV, revistes, quinze llibreries i bars a Roma, Perugia, Padua, Parma, Crotone, Nàpols i altres ciutats. La Casa Pound agafa el nom de l’escriptor nord-americà, Ezra Pound que el 1939 decidí afincar-se a Itàlia i des d’allà treballava i posava la veu a les emissions en anglès de les ràdio italiana i alemanya, en favor de l’Eix. Fan tasques socials com la de rehabilitació d'habitages per famílies amb dificultats econòmiques i ofereixen, sobretot, -penso que és el més important- una forta cohesió grupal als joves i no tan joves que s'hi impliquen. Joves que no els agrada el sistema econòmic i polític, i canalitzen el seu descontent a l'extrema dreta social revolucionària. Gianluca Iannone sempre repeteix que no és racista, només identitari, “0% Racisme, 100 % Identitat” és un dels seus lemes i diu que impulsa el feixisme del Tercer Mil.leni.  


COMUNICAT DE TRAMUNTANA:
Seguimos avanzando!



Era el día 27 de diciembre de 2011 cuando arrendamos un local en el distrito de Sant Martí de Barcelona, concretamente en el número 333 de la calle Independencia, ubicado justo encima de una sede de Correos. Un local que daría vida a la Asociación Casal Tramuntana y que se convertiría en el centro neurálgico de ésta.
Resulta casi imposible intentar resumir estos 30 meses de vida en unas pocas líneas. Las centenares de acciones y actividades desarrolladas han generado tal cantidad de historias, anécdotas y momentos inolvidables más propios de ser contados en un libro que resumidos en un comunicado.

Más allá de la incesante actividad cultural, solidaria, política, gastronómica, deportiva, artística y lúdica,el Casal Tramuntana ha sido un espacio dónde se han cimentado inquebrantables vínculos de amistad, de compañerismo, de camaradería, dónde ha nacido el amor, dónde hemos jugado y crecido con nuestros hijos, dónde hemos compartido alegrías y penas. Circunstancias que nos han hecho crear un vínculo emocional convirtiendo sus paredes en nuestro propio hogar.

Un local que ha sido también punto de encuentro con los vecinos del distrito de Sant Martí, algunos de los cuales se acercaron inicialmente dubitativos pero con los que hemos acabando haciendo muy buenas migas, hasta el punto que varios se han hecho socios y muchos más han participado en diferentes actividades del Casal Tramuntana. Nos llena de orgullo y no podemos pasar por alto que la mayoría de beneficiados de nuestro banco de alimentos son familias del barrio, familias que hemos ayudado, en la medida de nuestras posibilidades, no sólo con nuestro banco de alimentos, sino también a encontrar trabajo y a solucionar diferentes problemas, y con cuyo cariño, afecto y agradecimiento nos han pagado sobradamente cualquier esfuerzo que hayamos hecho.

El local que hace más de 2 años nos parecía enorme se nos ha ido quedando pequeño, y su distribución y algunas de sus características se han convertido en un lastre para desarrollar nuevas actividades, y para poder seguir creciendo. Una vez subsanados todos los aspectos logísticos, y encontrado la manera para no cesar nuestras actividades solidarias, (especialmente nuestro banco de alimentos con la finalidad de que ninguna familia de las que ayudamos se quedase temporalmente en la estacada), esta semana y tras 907 días de frenética actividad, abandonamos el local de la calle independencia 333, con algo de nostalgia por los memorables momentos vividos, pero con mucha ilusión para encarar el futuro.
Tras meses de búsqueda hemos encontrado un local más grande que se adapta a nuestras nuevas necesidades. Ha sido una larga búsqueda para encontrar el local idóneo sin cambiarnos de distrito.

Era fundamental para nosotros seguir manteniendo ese vinculo tan especial que hemos creado con el barrio y con muchos vecinos. Así que en las próximas semanas podremos inaugurar nuestro nuevo local en la calle Alcalá de Guadaira, 22 manteniéndonos como queríamos en el distrito de San Martí.

Os pedimos paciencia hasta la apertura y toda la ayuda que nos podáis brindar.

La lucha continua hoy mas que nunca. ¡Adelante Casal Tramuntana! Larga vida a nuestra lucha.

4 comentaris:

  1. Se podrá estar más o menos en acuerdo o en desacuerdo con Tramuntana o Can Vies, el caso es que estos señores dan la cara defendiendo la españolidad de una plaza tan difícil como la catalana, no como los de Ciudadanos o Upyd, que no son honestos ni consecuentes con sus ideas.

    Las manifestaciones del 12-octubre están descafeinadas porque es muy triste que tengan que venir manifestantes españolistas (unionistas) desde otras partes del país, mientras que los catalanes están en casita al calor de la estufa. Que se empiecen a mover los catalanes que se sientan españoles, sin violencia, que defiendan sus intereses, que no tengan que venir patriotas de fuera a hacerlo

    ResponElimina
    Respostes
    1. sin violencia claro que no hay ningún problema, al contrario, ayudaria en el debate soberanista.
      El problema es que el Casal Tramuntana es la cara limpia del neofascismo. Y el neofascismo (del que no se ocultan) se basa en la exclusión, si es necesario con violencia, del adversario.

      Elimina
  2. Xavier Rius, explica-ho tot: ho fan públic a correcuita després d'això:

    "Així ho ha informat a través de les xarxes socials el propi Tramuntana aquest dilluns a la tarda, poques hores després que la Directa hagi enxampat alguns activistes ultres feinejant al local, aquest migdia. Els ultres han perseguit de manera amenaçadora dos periodistes de la Directa, després d'identificar-ne un d'ells, quan es trobava davant del local."

    http://directa.cat/noticia/casal-tramuntana-prepara-reobertura-un-nou-local-sant-marti-provencals

    Sinó no ho haguessin fet públic encara, així que ja veus. Amenaçant i agredint és com s'obren pas aquesta gentola, que tothom acaba sabent qui són per molt intent de disfressar-se que facin.

    I es que els neonazis espanyols, siguem sincers, són de lo més mediocre i curt de gambals que hi ha a Europa, en comparació a la resta d'extremes dretes d'altres països afortunadament la nostra és la més casposa, analfabeta i cani.

    ResponElimina