dijous, 28 de desembre de 2017

DELS ATEMPTATS D'AGOST A L'1 D'OCTUBRE i EL 155. CINC MESOS QUE HEM VIST (I HE FOTOGRAFIAT) LA HISTÒRIA SENSE HAVER DE VIATJAR AL LLOC DEL CONFLICTE

Entre el mesos d'agost i desembre de 2017 hem viscut a Catalunya alguns dels fets històrics a nivell mundial d'aquest 2017, i que ben segur ocuparan bona part de tots els resums informatius i gràfics de 2017. 
El primer, els atemptats gihadistes del 17 d'agost de Barcelona i Cambrils, la resposta del Mossos d'Esquadra que acaba amb l'abatiment de Younes Abouyaaqoub, les mobilitzacions ciutadanes i la publicació d'informacions polèmiques com que l'imam de Ripoll, impulsor i reclutador del grup, havia estat confident del CNI i que s'havia evitat la seva expulsió quan va sortir de la presó. 
Unes polèmiques en que s'acabava qüestionant l'eficàcia dels Mossos d'Esquadra i la política informativa davant de centenars de periodistes vinguts d'arreu del món, feta des de la Generalitat i el cos de Mossos, amb el major Trapero al capdavant.
 Es va plantejar decretar el nivell 5 d'alerta antiterrorista, que hagués implicat el desplegament de l'exèrcit pels carrers de Catalunya, cosa que finalment no es va fer. De fet, els atemptats i l'àgil resposta dels Mossos d'Esquadra, va posar sobre la taula que ni el Cuerpo Nacional de Policia ni la Guardia Civil ni l'exèrcit, deixant de banda els serveis d'informació i les seves xarxes, no tenien gaires efectius desplegats a Catalunya, ni llocs on allotjar-los en cas que es necessités enviar-hi reforços.
El cap d'Estat, el monarca políticament autista del que passa a Catalunya, el rei Felipe VI Juan Pablo Alfonso de Todos los Santos de Borbón y Grecia, així com el president del Govern espanyol, el gallec que quan va ser vicepresident de la Xunta es va negar a pronunciar mai una sola paraula en gallec, van venir a Barcelona dues vegades aquella setmana. Crec que el fet que fossin esbroncats a la manifestació del 26 d'agost, que més a més a nivell gràfic, plena d'estelades, sembles un acte independentista,  va ser un error que potser va influir en la resposta de l'estat a l'1 d'octubre. Durant més d'una setmana Barcelona, Les Rambles i les rodes de premsa multilingües al Departament d'Interior van ocupar les portades dels informatius d'arreu del món i les Rambles va esdevenir un permanent plató pels directes de totes les cadenes de TV
La segona qüestió que ha fet que Catalunya fos portada dels informatius durant setmanes, és la cursa fins el referèndum de l'1-O, el 155 i les eleccions del 21-D. Més enllà de la manera, penso equivocada, amb les que mig Parlament va aprovar les lleis de Transitorietat i el Referèndum, tot començaria el 20 de setembre amb les imatges de l'escorcoll de la Guàrdia Civil a la Conselleria d'Economia i l'intent d'entrar a la seu de CUP, que motivaria l'obertura d'una macrocausa per rebel·lió que acabaria portant a la presó als líders d'Omnium i l'ANC, els Jordis, a nou membres del Govern de la Generalitat, a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i a la fugida a Brussel·les del President, Carles Puigdemont, i de quatre consellers, a part de la imputació del major Trapero.
La brutal repressió duta a terme l'1 d'octubre per la Policia Nacional i la Guardia Civil, sorprengué als mitjans informatius d'arreu del món que oferiren imatges en directe de les desproporcionades actuacions. I tot i que molts líders polítics europeus van mostrar el seu desacord amb les càrregues, la postura general de la Unió Europea va ser de suport a la unitat d'Espanya. El 3 d'octubre va haver-hi una vaga general o parada de país, seguida majoritàriament que va tenir també el suport de forces i sindicats no independentistes. I molts dels que lideraven aquestes protestes van acabar entrant a la presó, cosa que  generaria més i massives manifestacions tant a Barcelona com a totes les capitals de comarcaLa fermesa de la resposta no-violenta dels ciutadans que volien votar, va ser molt comentada a la premsa d'arreu, tot i que el govern espanyol i la judicatura només hi va veure un delicte de rebel·lió. I l'unionisme també sortiria al carrer, molts balcons s'omplirien de banderes espanyoles i la ultradreta trobaria un espai per actuar, de vegades violentament, manifestants-se en solitari o en el marc de les anomenades convocatòries constitucionalistes. Va haver-hi molt atacs a la premsa per part de militants unionistes i grups o militants ultres que també van anar contra meva persona, amb pintades a l'escola Ramon Llull, que s'havia convertit en símbol de les càrregues policials de l'1 d'octubre.
Va arribar el 155 i les mobilitzacions de rebuig no van tenir el suport que els independentistes esperaven, i va coincidir amb l'empresonament de nou consellers i la marxa a l'estranger de Puigdemont. Després noves eleccions en que les forces independentistes revalidarien la seva majoria parlamentària amb el 47,5% dels vots, sent Ciudadanos la força més votada davant d'un PP que s'enfonsava. La victòria d'Arriamadas va ser amarga i no es va produir aquell vespre les manifestacions unionistes de celebració, donat que els partits constitucionalistes no sumaven per formar govern.
De totes aquests fets  poso aquí fotos fetes per mi aquest cinc mesos.
 Soraya Sáenz de Santamaría, Mariano Rajoy, Felipe VI, Carles Puigdemont, Ada Colau...


Mariano Rajoy, el galleg que sent Vicepresident de la Xunta de Galicia mai digué una paraula en gallec en considerar-ho d'aldeano. Individu sense emocions i egocéntric, que amb la seva actuació incrementa l'injust sentimient antigalleg, en complir amb escreix certs estereotips.

  Uns membres de la comunita sikh parlant amb el conseller d'Interior, Joaquim Forn, de la persecució social que pateixen el sikh arreu del món, després cada atempatats islamista, donat que molta gent els confon amb musulmans, estil Bin-Laden.
El Major Josep Lluís Trapero, lloat per la premsa internacional, poc després imputat per rebel·lió i cesat. Els consellers que són al seu costat tampoc acabaran ben parats 


 El rei va ser esbroncat en aquesta manifestació i va viure com una humiliació encapçalar uan manifestació pelna d'estelades. Crec que va ser un error que va influir en la repsosta de l'estat a l'1-O
No tinc por, crit escpontani que es va convertir en lema




Manifestació de musulmans contra el terrorsime. La ultradreta va intentar generar islamofòbia sense aconseguir-ho


La Rambla, convertida el dies següents als atemptats en plató de les cadenes informatives d'arreu

CAP A L'1 D'OCTUBRE. El suposat delicte de rebel·lió
 Davant la seu de la CUP





 Davant la conselleria d'Economia. Manifestacions tumultuoses
 Manifestacions de la ultradreta per la unitat d'Espanya i en favor de la Guardia Civil

 Davant l'ANC


Davant la caserna de la Guàrdia Civil de Travessera de Gràcia


Jordi Turull a Moià fent campanya pel Sí
 L'1 D'OCTUBRE

 A les 7 del matí el mossos aixequen acta
La intervenció i càrrega policial al Ramon Llull on una persona perdria un ull per una pilota de goma





Cadenes de TV d'arreu retransmetent en directe les càrregues al Ramon Llull








A la tarda es van suspendre les càrregues policial i es va poder votar en normalitat
La vaga de país del dia 3
  La Sagrada Família tancada

 Davant del Ramon Llull


Davant del Ramon Llull

Manifestació massiva al centre de Barcelona

A Moià, 2000 persones al carrer
 El Toni Bosch, del Barral, encapçalant la manifestació a Moià. Moriria tres setmanes després

MANIFESTACIONS ESPONTÀNIES CONTRA LA GUARDIA CIVIL







L'EMPRESONAMENT DELS JORDIS



 Al cap de poc, aquests també a la presó.



En acabar la concentració pels Jordis, manifestacions espontànies davant la Delegació del Govern central. El fet es repetiria altres dies


El President Carles Puidemont encapçala una concentració per la llibertat dels Jordis.  Les cares ja no són d'optimisme. Al seu costat, Javier Pacheco, Secretari General de Comissions Obreres de Catalunya.

La manifestació de mig milió de persones del 21 d'octubre







L'aturada del 8 de novembre no és majoritària



LA MANIFESTACIÓ DE L'11 DE NOVEMBRE




Familiars i amics del presos llegint les seves cartes


(resumen del año 2017, Resum, Cataluña, Catalunya, España, Barcelona, Madrid, ¿Qué ha pasado? ¿Qué pasó? Com ha anat? resum de l'any 20, atemptats, atentados, atentado, referèndum, referéndum, Catalonia, 155, artículo, article, -,Piolín, Cuerpo Nacional de Policía, encapuchados, qui sóc?, ¿Quién es?, Qui, és, e, e, de,a, articles, notícies, web, pàgina, página, blog, Xavier Rius, periodista, )

3 comentaris:

  1. Alucino si es verdad eso que pone de que has colaborado en los principales medios de comunicación de Madrid y Barcelona, no eres capaz de discernir entre ficción y realidad, no tienes capacidad de sintesis, eres totalmente parcial, expresión escrita y oral, como vocabulario bastante pobre..si solo fueras plumilla tiene explicación...pero siendo también profesor...asi nos va el país..

    ResponElimina
  2. En qué te basas para decir que Rajoy no habla gallego por considerarlo aldeano ?.Bajo ese criterio el Conde de Godó al que nunca le he oido hablar en catalán tampoco lo habla porque lo considera aldeano ?. No será que por la época en la que nacieron y al no estudiarse en las escuelas no se sienten cómodos hablándolo. Hay que pensar que Rajoy estuvo destinado bastantes años en otros municipios españoles por motivo de su profesión. Nadie con un mínimo de estudios o inteligencia puede considerar aldeana una lengua que tiene la misma raiz que las otras lenguas romances que se hablan en la península ibérica: el latín vulgar. También hay que respetar que haya personas que por el contexto familiar o tradición ,no muy predispuestas para el aprendizaje de lenguas o idiomas a edad adulta y hablando la lengua oficial de la Nación o Estado al que pertenecen, en el ejercicio de su libertad decidan no hablarlo o intentar hablarlo.

    ResponElimina
  3. El Conde de Godó no es miembro del gobierno de la Generalitat. Rajoy siendo vicepresidente de la Xunta siempre se negó a decir ni una sola palabra en gallego.

    ResponElimina