Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Raül Romeva, Dolors
Bassa, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, ja són a presons catalanes de
Lledoners i Figueres, però no són a casa. I Rull, Turull i Forn tindran
d'aquí uns dies el mateix destí. Quin sentiment més agredolç! Perquè es
posa fi a l'allunyament i la dispersió, que és una mesura excepcional
que s'aplica en diferents països i en determinats contextes
transitòriament només a membres de grups terroristes, mafiosos o
sectaris per trencar la cohesió del grup i desactivar la pressió d'uns
membres del grup vers la resta, tot i que significa un càstig per les
famílies i dificulta la reinserció que és la finalitat última de la
pena.
Però els presos polítics catalans ni són terroristes,
ni mafiosos, i encara no han estat condemnats a cap pena, i pot ser que a
la llarga, només siguin condemnats a penes menors per desobediència,
que mai haguessin implicat presó preventiva. Però se'ls ha tractat amb
la mateixa medicina que els presos d'ETA, que tot i haver-se dissolt
l'organització i lliurat les armes, continuen patint el càstig
addicional de l'allunyament, amb el PP i Ciudadanos fregant-se les mans
per dir-li a Pedro Sánchez, el dia que es limiti a complir la llei i
portar-los a Euskadi, que és el que és el pacte tacat de sang que va fer
amb Bildu per aconseguir els seu vots a la moció de censura.
La justícia és una màquina molt lenta, i més si es
porten les coses al Tribunal d'Estrasburg que tantes vegades ha
condemnat a Espanya. I no dubtem que alguns dels afers relacionats amb
l'1 d'octubre trigaran anys en tenir sentències definitives. No només
sobre si va haver-hi o no rebel·lió i sedició amb coaccions,
manifestacions tumultuàries i violència, sinó també sobre el tancament
sense comunicació judicial o administrativa prèvia als seus propietaris,
de centenars de pàgines webs, o per les càrregues policials de l'1
d'octubre en la que la policia nacional i guàrdia civil va vulnerar tots
els protocols d'actuació i proporcionalitat dels països democràtics.
De moment és una petita victòria la petició de la fiscalia d'imputar als guàrdies civils que van actuar l'1d'octubre a Callús i van tombar a terra a l'alcalde. Quina paradoxa! L'alcaldessa socialista de L'Hospitalet, Núria Marín, l'1 d'octubre, després que la policia entrés a cops de mall a l'institut Can Vilumara, es va encarar al cap de l'operatiu policial a L'Hospitalet i va aconseguir quadrar a la Policia Nacional, que després de diverses converses telefòniques amb Enric Millo, es van retirar de la ciutat. Però quan això ho intentava fer un alcalde o regidor independentista se'l podia tirar a terra i colpejar amb impunitat.
I també és una petita victòria que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya hagi desestimat la petició de la fiscalia d'imputar per delicte d'odi al diputat Ferran Cívit per uns tuïts cridant a manifestar-se davant dels hotels on s'allotjaven policies i guàrdies civils. Ha hagut de decidir-ho el TSJ en ser Civit aforat. I això farà caure les altres causes judicials per suposats delicte d'odi que hi ha a diversos jutjats catalans per fets similars.
Ara tenim els presos a Catalunya, que no a casa. I els homes han anat a Lledoners al Bages. Una presó que sembla moderna i amb presos poc conflictius. Ben segur que al voltant de la presó de Sant Joan de Vilatorrada es faran ara múltiples concentracions per la seva llibertat. Però també, tinguem-ho present, que al Bages, en municipis molt propers a la presó, hi ha grups d'ultradreta molt actius que, més enllà de la defensa legítima de les posicions polítiques espanyolistes, han protagonitzant diversos incidents que en alguns casos han acabat amb agressions cap a veïns.
De moment és una petita victòria la petició de la fiscalia d'imputar als guàrdies civils que van actuar l'1d'octubre a Callús i van tombar a terra a l'alcalde. Quina paradoxa! L'alcaldessa socialista de L'Hospitalet, Núria Marín, l'1 d'octubre, després que la policia entrés a cops de mall a l'institut Can Vilumara, es va encarar al cap de l'operatiu policial a L'Hospitalet i va aconseguir quadrar a la Policia Nacional, que després de diverses converses telefòniques amb Enric Millo, es van retirar de la ciutat. Però quan això ho intentava fer un alcalde o regidor independentista se'l podia tirar a terra i colpejar amb impunitat.
I també és una petita victòria que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya hagi desestimat la petició de la fiscalia d'imputar per delicte d'odi al diputat Ferran Cívit per uns tuïts cridant a manifestar-se davant dels hotels on s'allotjaven policies i guàrdies civils. Ha hagut de decidir-ho el TSJ en ser Civit aforat. I això farà caure les altres causes judicials per suposats delicte d'odi que hi ha a diversos jutjats catalans per fets similars.
Ara tenim els presos a Catalunya, que no a casa. I els homes han anat a Lledoners al Bages. Una presó que sembla moderna i amb presos poc conflictius. Ben segur que al voltant de la presó de Sant Joan de Vilatorrada es faran ara múltiples concentracions per la seva llibertat. Però també, tinguem-ho present, que al Bages, en municipis molt propers a la presó, hi ha grups d'ultradreta molt actius que, més enllà de la defensa legítima de les posicions polítiques espanyolistes, han protagonitzant diversos incidents que en alguns casos han acabat amb agressions cap a veïns.
La nit del dimarts 3 de juliol ja van haver-hi una agressió
als accessos del centre penitenciari a un membre dels CDR del Bages que
posava llaços grocs i esperava l'arribada del presos. Més enllà de
denunciar els fets al jutjat, caldrà aquí una complexa tasca de
prevenció, mediació i contenció dels Mossos d'Esquadra, i que les
entitats i col·lectius que es mobilitzaran pels presos tinguin la sang
freda necessària per evitar caure en les provocacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada