TRES REFLEXIONS EN L'ANIVERSARI DELS ATEMPTATS: 1. Mal escenari policial amb Trapero imputat i la desconfiança entre cossos que no ajuda a la necessària coordinació. 2 L'antídot per evitar que es radicalitzin joves musulmans europeus no existirà mentre els països islàmics no acceptin la llibertat ideològica (dret a deixar de ser musulmà) i reinterpretin l'Alcorà. I 3, Com gestionar la indignació i el fàstic provocat per l"A por ellos" i el discurs ultra del Borbó? Considero encertat evitar convertir l'acte d'homenatge a Barcelona en una manifestació contra Felipe VI

1. CONTINUA LA DESCONFIANÇA ENTRE MOSSOS I ELS SEUS CAPS POLÍTICS I LA GUÀRDIA CIVIL I POLICIA NACIONAL.

Ara que s'ha aixecat parcialment el secret del sumari dels atemptats de Barcelona i Cambrils i l'explosió d'Alcanar, s'ha parlat i especulat molt sobre perquè agents de la Policia Nacional i del CNI van visitar a l'imam de Ripoll, Abdelbaki es Satty, a la presó, si era o no confident i si els Mossos ho sabien o van accedir a la seva fitxa.

Per mi preguntar-se això ja no és rellevant. Per mi el veritablement preocupant és que, agreujat pel sumari de l'1-O i el pocessament del Major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, la seva intendent, Teresa Laplana, l’exdirector dels Mossos Pere Soler, i l’exsecretari d’Interior César Puig per un delicte d'organització ciminal i dos de sedició i l'empresonament del Conseller, no hagi millorat la coordinació o el fluxe de confiança entre el Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil, d'una banda, amb els Mossos d'Esquadra. I juntament amb això que els Mossos pateixin els danys col·laterals de l'actual situació política.

D'entrada, tornant a la reflexió sobre l'actuació i coordinació policial dels atemptats del 17-A a Barcelona, Cambrils i Alcanar, m'estranya que ningú es faci aquesta pregunta: Els Mossos, més tard o més d'hora van lligar caps entre l'explosió d'Alcanar, que inicialment creuen que es tracta d'un laboratori de drogues o de revenda de butà, i la furgoneta de la Rambla perquè van ser els Mossos els competents d'investigar l'explosió d'Alcanar, últim municipi pel sud de la província de Tarragona. Però, què hagués passat si els terroristes de Ripoll haguessin triat una casa quatre quilòmetres més al sud al terme de Vinaròs al País Valencià o haguessin fet les compres en algun establiment d'aquest poble de Castelló. Allà la competència la té la Guàrdia Civil i Policia Nacional. I això obliga a que, més enllà de rivalitats corporatives o ideològiques -a por ellos!- i discrepàncies polítiques dels qui tenen la direcció de cada cos, és imprescindible una coordinació i confiança que ara per ara no és gens satisfactòria. I cal que els Mossos tinguin accés immediat a les dades d'Europol i Interpol i s'integrin plenament el el Centro de Inteligencia Contra el Terrorismo y Cimen Organizado (CITCO).

L'1 d'octubre i la brutalitat dels cossos estatals, ha deixat ferides molt grosses tant a nivell emocional com de gestió. I també sóc crític amb algunes decisions o declaracions de l'actual conseller d'Interior, Miquel Buch. 

 El conseller Miquel Buch amb el nou cap dels Mossos, Miquel Esquius a Moià

El conseller va destituir fa un mes al número dos de la Comissaria General d'Informació, l'intendent Miquel Justo Medrano. A Justo Medrano -casat amb una policia nacional- se l'ha acusat internament de ser qui va donar l'avís a la Policia Nacional el 26 d'octubre de que una furgoneta dels Mossos portava documentació sensible per cremar a la incineradora de Sant Adrià del Besós. Aquella furgoneta va ser interceptada per la Policia Nacional i part de la documentació intervinguda ha estat utilitzada per processar Trapero i altres caps del Mossos. Miquel Justo ha negat ser ell l'autor de la xivatada i altres caps i agents dels Mossos creuen va ser una altra persona. Però aquest cessament de la persona que amb encert i responsabilitat co-dirigia la Comissaria General d'Informació ha dolgut a molts dels agents de la "intel·ligència" policial que treballaven a les seves ordre. 

I declaracions com la del nou conseller, Miquel Buch, que jo mateix li vaig sentir a Moià on les va repetir davant del nou cap, el comissari Miquel Esquius, el dia de la inauguració de la comissaria de Mossos, de que ell no és el conseller legítim, sinó només qui substiueix al legítim Joaquim Forn, no són un bon missatge per un cos jeràrquic que ha patit tant a consequència de l'1 d'octubre,el 155, i el processament de la seva cúpula per una injusta qualificació d'organització criminal.

2. L'ANTÍDOT A LA RADICALITZACIÓ DE JOVES NO ESTÀ EN LES NOSTRES MANS, ÉS A LES MANS DELS MUSULMANS EUROPEUS I SOBRETOT DELS RÈGIMS ISLÀMICS QUE ES NEGUEN A ENTENDRE QUE LA BASE DE LA DEMOCRÀCIA ÉS LA LLIBERTAT IDEOLÒGICA, COSA QUE VOL DIR ACCEPTAR EL DRET QUE TÉ TOTHOM A CREURE I NO CREURE, A DEIXAR DE SER MUSULMÀ. CAL QUE DEIXIN DE DIVIDIR EL MÓN ENTRE "ELLS QUE ESTAN EQUIVOCATS" I "NOSALTRES"

Les reaccions islamòfobas i racistes vers a immigrants musulmans o els seus fills generen radicalització. També la manca d'oportunitats laborals i educatives i el conflicte identitari i de pertença. Però aquesta no és la causa principal de que joves considerats integrats abracin el gijadisme.

Després dels atemptats, tant representants de col·lectius musulmans catalans i espanyols, com alguns intel·lectuals i arabistes catalans, davant de les preguntes de per què aquells joves de Ripoll s'havien radicalitzat, van repetir que l'Islam condemna el terrorisme i la violència i que islam en àrab significa pau. 

Certament significa pau, però també submissió a Al·là. I des del meu punt de vista el problema principal de la religió islàmica és que no ha reinterpretat l'Alcorà, com sí ha fet el cristianisme per fer-lo compatible amb els valors de la Il·lustració, els drets humans i la base de la democràcia que és el dret a la llibertat ideològica, cosa que significa també el dret a dir què es pensa i a canviar de religió o fer-se ateu. L'Islam crea un mur amb la resta del món i creences, i aquest mur dificulta que s'empatitzi amb els qui estan a l'altra banda. A la vegada, ofereix un paradís infantil amb premi pels màrtirs en el que, per sort, ja no hi creu ni el Cristianisme ni el Juadisme majoritari.

El problema de l'Islam és que es considera l'única religió veritable, tothom s'ha de sotmetre com diu l'Alcorà a Déu si vol trobar la pau. I està per sobre de les lleis humanes a la majoria de països islàmics i nega, condemnant amb la mort civil o la mort física la apostasia, el deixar de ser musulmà, el que un musulmà o fill de musulmans es faci cristià o ateu. Un musulmà mascle pot casar-se amb un "cristiana" donat que ella és nomes l'úter o test on es posarà la llavor que transmet la religió amb el seu semen. Però els codis civils dels països musulmans no permeten  que una musulmana es casi amb un ateu o un cristià, de la mateixa manera que no es concep que una dona musulmana es casi amb una cabra o un cavall.     

El judaisme va acceptar que molts dels seus fills es fessin ateus o agnòstics (Albert Einstein, Sigmund Freud i Karl Marx) i el fundador de l'estat d'Israel, David Ben Gurión, reconeixia que ell no era creient. El Cristianisme, amb el Nou Testament supera totes les crides a la violència contra els infidels i pecadors, "qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra", i finalment les societats de majoria cristiana en els segles XIX i XX van acceptar el dret a la llibertat religiosa, matrimonis mixtes, al dret a canviar de religió i a fer-se ateu. És veritat que durant segles el Cristianisme va sembrar la mort en nom de la guerra santa, les Creuades i la Inquisició, però això ara és història.  Però aquest canvi les societats islàmiques no l'han fet i l'Islam està per sobre de les lleis i el dret a pensar diferent que vol dir, sobretot, poder canviar d'ideologia o religió.
L'Islam no només no ho accepta el canvi de religió, sinó que encara ho considera el pitjor pecat. Hi ha milers de casos de dones filles de musulmans immigrants a Europa que per casar-se amb un ateu o un cristià -cosa permesa pels codis civils europeus i americans- i evitar ser repudiada per la família i tenir problemes legals quan vagin al país dels seus pares, donat que encara que visquin a Europa la família la tractaran pitjor que si fos una prostituta, obliguen que el nuvi cristià o ateu faci, encara que sigui de mentida, la conversió a l'islam, com també fan totes les parelles europees que adopten un nen o una nena marroquí. 

Certament hi ha milions de cristians evangèlics, sobretot a Amèrica, que fan una lectura literal de la Bíblia, donen suport a Donald Trump i als partits més dretans de Llatinoamèrica, neguen la teoria de l'evolució i creuen que la sida és un càstig diví com les plagues d'Egipte. Però aquestes idees estan per sota de les lleis. En canvi als països musulmans la interpretació literal de l'Alcorà està per sobre de tot i tothom. A Tunísia amb la nova constitució s'ha prohibit la persecució penal de l'apostasia (deixar de ser musulmà), però encara no s'ha regulat que una dona musulmana es pugui casar amb un no musulmà.

Després dels atemptats, molts defensors -sense sentit crític- de l'Islam deien que els nois de Ripoll van ser manipulats per l'imam, però que el veritable Islam nega la violència. Jo que llegeixo àrab i he llegit l'Alcorà, en discrepo. L'Alcorà està ple de cites cridant a matar infidels, tot i que en algunes sures es diu que s'ha de perseguir i castigar als politeistes, associadors  i pagans, però la "gent del llibre", és a dir jueus i cristians, si no expandeixen les seves idees i paguen un impost, poden continuar amb la seva religió. 

Els qui consideren que l'Islam majoritari és una religió de pau després dels atemptats citaven mal traduït el vers corànic 5.32 (o 5.33) que diria "Qui mata un innocent..." o "Qui mata una persona que no ha assassinat a ningú, és com si matés tota la Humanitat. I qui salva una vida és com si salvés tota la humanitat". L'edició catalana de l'Alcorà de Mikel Espalza ho transciu com "que qui matés un innocent que mai hagués fet cosa perversa en aquest món és com si matés tota la humanitat!

نْ أَجْلِ ذَلِكَ كَتَبْنَا عَلَى بَنِي إِسْرَائِيلَ أَنَّهُ مَن قَتَلَ نَفْساً بِغَيْرِ نَفْسٍ أَوْ فَسَادٍ فِي الأَرْضِ فَكَأَنَّمَا قَتَلَ النَّاسَ جَمِيعاً وَمَنْ أَحْيَاهَا فَكَأَنَّمَا أَحْيَا النَّاسَ جَمِيعاً

Però la seva traducció real és: "Qui mata a una persona que no hagués mort ningú ni corromput en la terra, és com si hagués matat tota la humanitat". La paraula  فَس‍‍َ‍ا‌د‌ "fasad" o "fasadín" es traduix, per exemple al diccionari digital Al Qatra com "corrupció, desordre, depravació, degenació".  També hi ha traduccions que ho transcriuen com "Qui mata a una persona que no hagués matat a ningú ni combatut (a l'Islam) és com si hagués matat tota la Humanitat" 

Així doncs ara per ara l'Alcorà crida a combatre o matar als que actuen amb perversió,  degeració, s'oposen o contradiuen l'Islam, fan coses perverses o escampen la corrupció. I evidentment portar una vida fent coses contràries al que diu l'Alcorà i lluitar, criticar, qüestionar o negar l'Islam seria motiu per ser assassinat. Per això cal que els musulmans europeus es desmarquin clarament d'aquestes lectures literals, trenquin amb els "ells i nosaltres; fidels i infidels", cosa que només es farà quan es digui en veu alta que tota religió pot ser la veritable, i tothom -també els nascuts musulmans- tenen dret a canviar de religió o a negar l'existència de Déu. I cal que els països musulmans posin els drets humans per sota de la religió i acceptin la llibertat de consciència i el dret a deixar de ser musulmà.  Si el Judaísme i i el Cristianisme han pogut deixar en l'àmbit metafòric i negar la seva aplicació literal les cites de la Bíblia que criden a matar, cremar i castigar als pecadors, fornicadors i infidels, l'Islam, si també ho podria fer.
Lamentablement, ara per ara sóc pessimista i fins que no es digui clarament des de les mesquites d'aquí i d'allà que tota religió és bona si ajuda a ser millor persona, que no és cap pecat ser ateu i que no s'està en lluita contra un món occidental decadent al que cal destruir, qualsevol imam salafista pot inflar el cap a quatre joves per que morin matant en nom de l'Estat Islàmic o d'Al Qaida. 
Fins que l'Islam i els països musulmans continuïn dividint el món entre fidels i infidels no es podrà combatre eficaçment el gihadisme. De poc serveix treballar des dels països democràtics per fer-se sentir ciutadans de primera als ciutadans musulmans, fer-los tenir el sentiment de pertinença a la societat diversa que som, si els governats i les lleis dels països musulmans continuen posant un mur espiritual, mental i cultural vers a la resta i neguen el dret dels "seus" a deixar de ser musulmans.
Com comento a sota crec que va ser un error convertir la manifestació contra els atemptats de l'any passat en una manifestació contra el rei Felipe VI amb cartells sobre la complicitat d'Espanya i la monarquia amb la venda d'armes a l'Aràbia Saudita. Algunes de les persones que portaven aquestes pancartes i cartells van participar a la manifestació del 5 de maig de 2012 contra el casal neonazi del Clot, el Casal Tramuntana. En aquella manifestació de 2012 també hi participaven membres de la mesquita del Clot. I en acabar la protesta ens van convidar a visitar la mesquita i prendre un te. I als que vam acceptar al seva invitació ens van regalar uns llibres sobre l'islam traduïts al català. Aquella mesquita que certament va per lliure en l'actual context en el que el Marroc les intenta controlar totes, està vinculada a la Cofradia, els Germans Musulmans, i rep diners de Qatar.  Doncs bé llegir aquell llibre posava els pèls de punta com justificava la submissió de la dona a l'home, sigui el seu marit o el pare. Però alguns que eren allà fent el te i que es defineixen com a superfeministes van callar davant la incitació a l'opressió de la dones. Segurament la monarquia espanyola és còmplice amb la venda d'armes l'Aràbia Saudita, però és en la interpretació literal de l'Alcorà que es difon des de Qatar o l'Aràbia Saudita d'on surt la base teòrica per matar als infidels. 

El que dic aquí és plenament compatible amb rebutjar les campanyes xenòfobes vers els musulmans que són les primeres víctimes del gihadisme i de la rigidesa vital que els imposa la interpretació majoritària de la seva religió. I rebutjo les campanyes de la ultradreta i contra l'obertura de mesquites. He dit el mateix moltes altres vegades:

La cruïlla de l'Islam a Europa. El Punt Avui, 9 de gener de 2015
Califat medieval o reinterpretació de l'Alcorà. El Periódico 16 de novembre de 2015
Tunísia, àrab i democràtica. El Periódico 30 de desembre de 2014
Combatre el discurs gihadista des d'Europa. Nació Digital 1 d'agost 2016 

3.COM GESTIONAR LA INDIGNACIÓ I EL FÀSTIC PROVOCAT PER L"A POR ELLOS", LES CÀRREGUES DE L'1-O I ELS DISCURS ULTRA DE FELIPE VI? 

 Donat que el cap d'Estat, el rei Felipe VI vindrà a Barcelona divendres a l'acte d'homenatge a les víctimes, crec encertat que per respecte a les víctimes i els seus familiars l'ANC i Omnium hagin decidit cridar a no manifestar-se contra el Borbó a Barcelona i fer un acte alternatiu al voltant de la presó on està qui era conseller d'Interior, Joaquim Form, i va gestionar amb el processat per organització criminal, el Major Trapero, la desarticulació de la cèl·lula.

Crec qui pot haver hagut alguna mena de pacte o petició del mateix Forn i l'Oriol Junqueras en el marc de els negociacions que hi ha amb Pedro Sánchez per refredar la situació a Catalunya.

Ara bé, les càrregues policials del l'1-O i el lamentable discurs del Borbó del 3 d'octubre han obert una ferida, una sensació que ja no és la desafecció que anunciava el president Montilla, i tampoc és odi. És fàstic. 

Agradi o no Espanya que té un himne sense lletra, i que té un exèrcit que els últims tres cents anys només ha guanyat guerres civils contra els seus propis governs i ciutadans, mai no havia viscut una manifestació patriótica d'exaltació de les seves forces armades o cossos policials marxant o rebuts com herois després d'una victòria. El "A por ellos!" amb banderas cridant i animant com holligans als policies i guàrdies civils enviats a Catalunya a "repartir hostias" ha sigut potser la primera vegada que s'ha vist aquesta escena. Animats a  donar hòsties als seus propis conciutadans. Això fa que fins i tot persones que qüestionem l'estratègia seguida per Puigdemont com jo mateix, tinguem una sensació de fàstic o greuge vers Zoido, Felipe de Borbón o Mariano Rajoy. La ferida és molt grossa i només es curarà demanat perdó i fent una oferta real als catalans per decidir el nostre futur.
Jo vaig publicar els anys noranta i vuitanta nombrosos articles a diaris com EL País i El Mundo molt durs contra ETA i els que li donaven suport i no condemnaven els seus crims. I per aquests articles vaig ser en algun moment persona sensible a patir un atemptat per defensar als policies i guàrdies civils que eren assassinats per ETA, i sé el que és haver de mirar sota el cotxe per si m'havien posat una bomba. I he de dir que vaig tenir un xoc emocional en veure a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil actuant de manera totalment desproporcionada vulnerant tots els protocols d'actuació i proporcionalitat. I sento fàstic pel que va fer al ministre Zoido i aquest cossos l'1-O. 

Però dit això, repeteixo que va ser un error fa un any escridassar el Rei a la manifestació de fa un any. En aquell moment encara no s'havien produït les càrregues de l'1-O i ell era el cap d'Estat.

El proper divendres quan vingui a Barcelona, encara que estigués justificat a causa de la ferida patida l'1 i 3 d'octubre i les falses acusacions de rebel·lió violenta i organització criminal contra els líders polítics catalans i el Major Trapero, les víctimes de l'atemptat gihadista, moltes d'elles estrangeres, no es mereixen veure's involucrats en una manifestacio antiborbònica.

 Manifestació a Barcelona 26 d'agost de 2017

FOTOS DE LA PRIMERA CONCENTRACIÓ DE REBUIG DEL 18 D'AGOST I ENCERCLO ELS QUE INJUSTAMENT NO PODRAN SER A LA DIVENDRES VINENT