divendres, 28 de febrer del 2020

EL SUPREMACISME HINDÚ DE MODI. Analitzo al Punt Avui la política de Narendra Modi a l'India contra els musulmans, i les protestes hagudes després de la visita de Trump

,






El viatge d’aquesta setmana de Trump a l’Índia, en què ha lloat el primer ministre, Narendra Modi, i que va incloure una visita a l’estat de Gujarat, on l’any 2002, quan Modi era governador, va tenir lloc una de les pitjors matances de l’Índia postcolonial, amb més de mil morts, la majoria musulmans, ha motivat una nova escalada de violència religiosa que ha provocat una trentena de morts, amb enfrontaments que van començar quan grups de nacionalistes hindús, motivats pel suport de Trump a Modi, van atacar barris de majoria musulmana. Atacs que Modi no va condemnar fins tres dies després d’haver començat.
Narendra Modi, que va aconseguir el càrrec de primer ministre de l’Índia fa sis anys, és membre del partit nacionalista hindú, Bharatiya Janata Party (BJP), proper al moviment supremacista, Hindutva, que propugna una superioritat espiritual i política dels hindús purs. Supremacia que fa considerar ciutadans de segona els musulmans, els sikhs o els cristians. I Trump va lloar Modi, oblidant que, per la seva política genocida de quan era governador, tenia fins no fa gaire prohibida l’entrada als Estats Units. I aquest suport a Modi ha estat entès com un vistiplau per a una nova tongada d’atacs cap a musulmans.
Es diu que va ser Winston Churchill qui va idear la partició de la colònia britànica de l’Índia en dos estats, un de majoria hindú i un altre, el Pakistan, de majoria musulmana, per tenir un contrapès o un aliat si l’Índia de Gandhi i Nehru s’acostava massa a la Unió Soviètica. I el fet és que amb aquella partició es va produir, segons l’ONU, el major desplaçament forçós de població. Uns catorze milions de persones, hindús, musulmans o sikhs, van haver de deixar casa seva i les seves terres per ocupar-ne altres d’algú que havia marxat, havia estat expulsat, o que es pretenia fer fora, i es va produir un nombre de morts que uns quantifiquen en 200.000 i altres xifren en dos milions.
Si bé anteriorment ja hi havia hagut alternança al govern de l’Índia entre el partit del Congrés Nacional Indi dels Gandhi i els Nehru, i el nacionalista Bharatiya Janata Party, Modi, fidel als principis del moviment Hindutva, va derogar l’any passat l’autonomia del Caixmir indi, de majoria musulmana. Acció que va executar amb mà de ferro. I Modi alimenta un sentiment d’odi vers els musulmans i altres minories religioses, per canalitzar cap als seus objectius de neteja ètnica la desesperació dels hinduistes més pobres. Pobres sigui per un fet propi de l’hinduisme, no de l’islam, el sistema de castes, sigui per viure en barris de barraques de desarrelats a les ciutats. Però Trump ha mirat cap a una altra banda davant de la política excloent de Modi i, en l’actual escenari d’escalfament de tensió amb el Pakistan pel Caixmir i pel maltractament dels musulmans indis, el president dels EUA ha aprofitat la visita per tancar la venda d’helicòpters americans per un valor de tres mil milions de dòlars.
En el context actual, en què el fonamentalisme i terrorisme islamista representa un perill per a la pau arreu del món, sovint s’oblida que tan nefast i criminal com aquest ho poden ser també les polítiques que criminalitzen els musulmans o els volen convertir en ciutadans de segona. Passa a l’Índia, i passa a Myanmar amb els rohingyes, que han patit aquests últims anys una persecució amb matances i deportacions fetes per un estat, un govern i un exèrcit de religió budista. I tot i que des d’Occident sovint s’ha considerat el budisme i l’hinduisme com a religions de pau, enfront del bel·licós islam, tota religió pot esdevenir una ideologia d’odi si s’utilitza per excloure els altres.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada