Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carles Puidemont. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carles Puidemont. Mostrar tots els missatges

diumenge, 22 d’octubre del 2017

PER SALVAR LA DIGNITAT COM EXPRESIDENT DE LA GENERALITAT I DE LA INSTITUCIÓ, DEMANO A JOSÉ MONTILLA, ÚNIC SENADOR DEL PSC, QUE RENUNCIÏ A L'ACTA DE SENADOR I EVITI VOTAR LA DESTITUCIÓ DEL GOVERN I SUSPENSIÓ DE FACTO DE LA GENERALITAT




Benvolgut ex-President o President, donat que el títol honorífic i rang institucional es manté un cop acabat el mandat.

Vostè va dir l'any 2009, que si el Tribunal Constitucional retallava l'Estatut, s'incrementaria la desafecció de la societat catalana cap a l'Estat espanyol. Les coses han anat com han anat, l'Estatut fou retallat, i les polítiques de Mariano Rajoy i PP, lluny d'intentar guanyar-se a la societat catalana, reparant el greuge en infraestructures o finançament, va continuar aplicant polítiques i gestos que li eren rentables per focalitzar de cara a bona part de la societat espanyola que hi havia un enemic insolidari que exigia privilegis (Catalunya) al que s'havia de mantenir a ratlla. Així, certament, mentre es mira a Catalunya, no es parla de la corrupció i la mala governança del PP. I simultàniament el govern central i certes sentències judicials continuaren qüestionant el model lingüístic i educatiu català.

Una part majoritària de la societat catalana ha demanat una i altra vegada poder votar, sense que el Govern centra i el PP oferissin cap proposta per seduir als milions de catalans que volen marxar d'Espanya o estarien disposats a quedar-s'hi en unes altres condicions. I com bé anunciava vostè, la desafecció ha anat creixent i ens ha portat on som ara, a les portes que el Senat, amb el vot del PP, Ciudadanos i el PSOE votin l'aplicació de l'article 155. Cosa que significarà la destitució del Govern, la suspensió de facto del Parlament, la intervenció de TV3 i Catalunya Ràdio, la desarticulació de la cúpula de la Policia de Catalunya i, potser, revertir el sistema educatiu català. I això passa mentre Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són a la presó acusats de sedició, i amb procediments judicials que poden derivar les properes setmanes a l'empresonament del President de la Generalitat, Carles Puigdemont i els seus consellers, de la Mesa de Parlament i l'inici o acceleració de processos judicials que podrien acabar amb la inhabilitació, i potser la presó, per molts diputats i alcaldes catalans.

No defensaré aquí l'estratègia política de la majoria parlamentària de Carles Puigdemont ni valoraré els errors que segur que ha comés el Govern i la majoria que li dóna suport. Les coses han anat com han anat i vostè no n'és responsable.

Demà, 23 d'octubre de 2017, farà 40 anys del retorn del President de la Generalitat, Josep Tarradellas. Un retorn que no es va fer en base a la sagrada i intocable Constitució espanyola, que encara no s'havia aprovat, sinó en base la legalitat atacada per una rebel·lió militar el 1936 i expulsada de Catalunya el 1939. Però la legalitat va continuar a l'exili i amb el retorn del President Tarradellas es va reinstaurar.  

Vostè és ex-President de la Generalitat i com a tal ostentarà el títol de manera vitalícia. Lamentablement, per diferents motius, dos dels quatre ex-presidents de la Generalitat no el poden ara per ara ostentar o exercir amb orgull. Un, Jordi Pujol, que era un referent moral i polític, tant pels que el van votar, com pel que mai el vam votar, va haver de renunciar a continuar exercint del càrrec vitalici d'expresident pels motius prou coneguts. Un altre, Pasqual Maragall, a causa de la malaltia ja no el pot exercir i no ens pot donar el consell que molts desitjarem en aquests moments per saber què hem de fer. Resten Artur Mas i vostè. Mas, després de ser condemnat judicialment pel 9-N, el Tribunal de Cuentas, potser com un advertiment que pretenia aturar el referèndum de l'1 d'octubre, l'ha castigat amb un procediment administratiu extrajudicial que pretén deixar-lo en una difícil situació de per vida. 

Vostè, que ostenta el títol vitalici de President de la Generalitat, és l'únic senador del PSC, i haurà de votar i donar el seu sí, probablement divendres, a l'aplicació de l'article 155 i a la destitució del President de la Generalitat. Sóc conscient de la complexa situació del PSC on s'estan aixecant veus importants demanant desmarcar-se del PP i del suport que ha decidir donar-li el PSOE. 

Per això li demano a vostè que, en el cas que el Partit del Socialistes de Catalunya continuï donant suport a l'acord del Consell de Ministres d'aplicar el 155, per salvaguardar la dignitat del càrrec que va exercir i ostenta de President de la Generalitat, eviti votar en favor de la destitució de l'actual President, Carles Puigdemont, del seu Govern i de la suspensió de facto de les institucions catalanes. Vostè, que com a persona que de jove militava en partits maoistes i leninistes, dóna una gran importància al valor de l'obediència. 

Per això no espero que desobeeixi al seu partit i voti contra aquesta mesura. Li demano, senzillament, que renunciï a l'acta de senador i eviti ser corresponsable dels fets lamentable i d'incalculables conseqüències que probablement viurà Catalunya els propers mesos, i salvaguardi el títol que l'honora com ex-President de la Generalitat.

Atentament,



Xavier Rius Sant    
 
 Li demano que no sigui coresponsable dels fets i temps obscurs que viurà Catalunya


Els 7 senadors del PSC fa menys de dos anys. Ara només ho és Montilla


dimarts, 10 d’octubre del 2017

EM PREOCUPA EL QUE POT PASSAR AMB UNA POLICIA I G CIVIL QUE TENEN EL VISTIPLAU DE RAJOY I EL REI PER ACTUAR AMB DURESA, UNA ULTRADRETA SOCIOLÒGICA CRESCUDA I UN RAJOY QUE, TOT I LES CRÍTIQUES PER L'ACTUACIÓ POLICIAL, TÉ EL SUPORT INTERNACIONAL PER CONTINUAR "DEFENSANT" A LA SEVA MANERA LA UNITAT D'ESPANYA.


Fa dues setmanes, el 25 de setembre vaig escriure aquí el blog l'article "Jo sí que tinc por", en el que analitzant com estaven les coses, de "la victòria" relativa sobiranista del 20 de setembre a la Conselleria d'Economia i la impossibilitat del Cos Nacional de Policia d'entrar a la seu de la CUP creia que podia donar-se una resposta repressiva massiva de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.
Alguns em va respondre per twitter que jo era sempre pessimista, que la comunitat intenacional ens mirava i no s'atrevirien i que si havia repressió se l'aturaria amb civisme. Lamentablement la resposta policial fou brutal, van haver-hi 800 ferits, i la resposta de la gent va ser  no-violenta i exemplar sense caure en les provocacions. Però més enllà de les crítiques internacionals a la desproporció de les càrregues policials, els països de dins i fora de la Unió Europea van fer costat al govern de Rajoy per defensar la unitat d'Espanya. I el lamentable discurs del Rei, va ser gairebé una ordre al govern espanyol i als tribunal per continuar amb la mà dura, descartant qualsevol negociació o diàleg.
Així doncs, donat que sembla que el president Carles Puigdemont no es farà enrera i avui anunciarà o proclamarà l'inici de la creació de la República Catalana, en directe o en diferit, de cop a terminis, crec que la resposta de l'estat i Mariano Rajoy serà no només l'aplicació de l'article 155, que ningú sap què implica, sinó decretar l'estat d'alarma, regulat a l'article 116 de la Constitució, cosa que permetria agafar el control directe del Mossos d'Esquadra i suspendre els drets de manifestació reunió, premsa, circulació, inviolabilitat domicili, etc, i allargar indefinidament el temps màxim de detenció. Per fer-no el Govern necessita fer un decret que hauria d'obtenir el vistiplau del Congrés dels Diputats.
Crec que sí d'aquí a dijous, que se celebraran les manifestacions del Dia de la Hispanitat, hi haguessin aldarulls i enfrontaments amb violència als carrers, el govern central ho tindria més fàcil per justificar-ho, sobretot a nivell internacional. No es cap secret que Societat Civil Catalana vol tornar a omplir els carrers de Barcelona el proper dijous i com vam veure ahir a València amb els atacs ultres, hi ha qui tenen ganes d'arribar a les mans.
Repeteixo una altra vegada que condemno tota acció violenta i que el fet que intenti analitzar la situació, explicant com crec que pot evolucionar, no vol dir en cap cas que m'agradi el que pot passar. 


Artículo trece.
Uno. Cuando el libre ejercicio de los derechos y libertades de los ciudadanos, el normal funcionamiento de las instituciones democráticas, el de los servicios públicos esenciales para la comunidad, o cualquier otro aspecto del orden público, resulten tan gravemente alterados que el ejercicio de las potestades ordinarias fuera insuficiente para restablecerlo y mantenerlo, el Gobierno, de acuerdo con el apartado tres del artículo ciento dieciséis de la Constitución, podrá solicitar del Congreso de los Diputados autorización para declarar el estado de excepción.