Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris libertad. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris libertad. Mostrar tots els missatges

divendres, 15 de juliol del 2016

PEDRO VARELA S'ENTREGA AL JUTJAT D'INSTRUCCIÓ N 9 DE BARCELONA QUE DECRETA PRESÓ SOTA FIANÇA DE 30.000 EUROS. VARELA INGRESSA PER UNA ESTONA A LA MODEL, PERÒ POC DESPRÉS, EN PAGAR-SE LA FIANÇA, SURT EN LLIBERTAT AMB CÀRRECS

Foto: El Mundo. Varela, acompanyat de l'advocat José L Gómez Álvarez  y Javier Berzosa personant-se a la Ciutat de la Justícia

Una setmana després de l'operació policial que va acabar amb la clausura temporal de la Llibreria Europa i la detenció i posada en llibertat amb càrrecs de les dues treballadores romaneses de la llibreria i de dos directius de l'Asociación Cultural Editorial Ojeda,   el propietari de la Llibreria Europa i vicpersident d'Oejada, Pedro Varela, que estava en cerca i captura s'ha entregat en el Jutjat d'Instrucció número 9 de Barcelona. 
Allà ha comparegut davant del jutge i del Fiscal de Delictes d'Odi, on se li ha comunicat la seva imputació per associació il·lícita i incitació a l'odi i la discriminació i rehabilitació d'idees i règims genocides (article 510 Codi Penal). El jutge ha decretat el seu ingrés a presó amb una fiança de 30.000 euros i ingressant a la presó Model. 
I tot i que es pensava que no pagaria la fiança per tal de donar més força a la seva causa des de la presó, més quan ell mateix donava per fet el seu ingrés en la carta publicada a Facebook i a les webs de suport,   a última hora de la tarda s'han aportat els diners i ha quedat en llibertat. 


 Precinte de la persiana de la Llibreria Europa
Foto feta en sortir de la Model, després de pagar-se la fiança de 30.000 euros

dilluns, 11 de juliol del 2016

EN LLIBERTAT SOTA FIANÇA I AMB CÀRRECS PER DELICTE D'INCITACIÓ A L'ODI, APOLOGIA DEL GENOCIDI I NEGACIONISME (ART 510), i D'ORGANITZACIÓ CRIMINAL, PELS DETINGUTS A LA LLIBRERIA EUROPA. EL PROPIETARI, PERDO VARELA CONTINUA EN CERCA I CAPTURA. Un dels detinguts va anar a la llista de PxC a Olot el maig de 2015



La jutge d'instrucció número 18, en funció de jutjat de guàrdia davant del qual han declarat els quatre detinguts a l'operació policial a la Llibreria Europa iniciada aquest divendres, va deixar ahir en llibertat amb càrrecs i fiança per dos delictes, un d'incitació a l'odi i la violència i negació i apologia de l'Holocaust (article 510 del Codi Penal)  i un segon d'associació il·lícita, tipificat a l'article 514.4 del C.P, pels dos detinguts, responsables de l'Asociación Cultural Editorial Ojeda que des de la mateixa llibreria editaven i distribuïen llibres de contingut nacional-socialista, C. Sanagustín XXX (president) A.D.Zuloaga XXX (tresorer). Se'ls hi ha retirat el passaport i tenen prohibit sortir d'Espanya. Les dues treballadores romaneses, Viorica XXX i Nicoleta XXX han quedat en llibertat també amb càrrecs per aquest dos delictes, però sense fiança. 
Viorica era legalment la secretària de l'associació editorial Ojeda. La jutge va ordenar el tancament cautelar de la llibreria i de la seva web. Pedro Varela consta com a vicepresident d'Ojeda.  I Zuloaga va anar de número 21 a la llista de les eleccions municipals de Plataforma per Catalunya a Olot el maig de 2015.
L'operació policial no es dóna per tancada donat que es continua buscat al propeitari de la Llibreria Europa, Pedro Varela, el domicili del qual va ser registrat. En aquells moments ell estava fent muntanya amb la seva filla. Tot i que es va dir que tornava a Barcelona i s'entregaria als mossos a la Comissaria de les Corts dissabte al matí, no s'hi va presentar i es va decretar una ordre de cerca i captura.
Hores d'ara la llibreria continua precintada i els mossos van incautar-se dels equips informàtics i més de 15.000 llibres, a part de publicacions i revistes amb contingut antisemita i que enalteixen i justifiquen el genocidi comès pel règim d’Adolf Hitler. 

LA NOVA REACCIÓ DE L'ARTICLE 510 I LA CONFERÈNCIA D'ERNESTO MILÀ
Aquesta operació dels Mossos i la Fiscalia de Delictes d'Odi s'ha fet just en complir-se un any de l'entrada en vigor del nou redactat del l'article 510 de Codi Penal, que ha absorbit amb un nou redactat el 607-2 de negació de l' Holocaust i apologia de règims genocides, donat que el redactat inicial del 510 i del 607-2 van quedar devaluats per  dues sentències del Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem, i s'havia de deixar temps per tal que amb la seva activitat habitual, la Llibreria Europa i l'associació Cultural Editorial Ojeda, incomplissin el que estableix el nou redactat vigent des de l'1 de juliol de 2015.  I una de las activitats de la llibreria que va iniciar  la investigació dels mossos i Fiscalia, va ser la conferència que va fer l'històric de la ultradreta espanyola, Ernesto Milá, el 30 de gener de 2016, amb motiu de la presentació del seu llibre "El tiempo del despertar. Historia de la revolución nacional-socialista. 1919-1928"




dilluns, 10 d’agost del 2015

L'ALLIBERAMENT DE L'ÚLTRA DIEGO FRÍAS, ACUSAT INICIALMENT DE PASSAR ARMES I EXPLOSIUS AL GRUP GIHADISTA DE TERRASSA I SABADELL, OBRE NOUS INTERROGANTS SOBRE AQUESTA OPERACIÓ POLICIAL

(Actualitzat a les 13,30 hores)
La posada en llibertat fa deu dies del militant d'extrema dreta, Diego Frías, que fou detingut l'abril passat pels Mossos d'Esquadra, acusat d'haver passat armes i explosius a la cèl·lula gihadista de Sabadell, Terrassa, Barcelona i Valls, que liderava el musulmà convers Antonio Sáez Martínez, Alí el Peluquero, obre un nou interrogant a aquesta operació servida de polèmica. 
Frías ha estat posat en llibertat sota fiança de 3.000 euros, però continua imputat per possessió d'armes prohibides, en concret una pistola elèctrica Taser, i per col·laboració amb el grup gihadista. Així l'Audiència Nacional ha acceptat els recursos de la defensa sobre la legalitat de les altres armes que tenia, donat que posseïa permís d'armes o es podrien tenir sense llicència, i que la granada estava inutilitzada i era de col·leccionista. 
L'Audiència ha considerat ara que l´única prova que hi havia per imputar-lo per participar o col·laborar amb la cèl·lula gihadista va ser un comentari que va fer Antonio Sáez, Alí, de que tenia un amic ultra que li podia proporcionar armes. I per l'Audiència el fet que, tret de la pistola elèctrica, les altres que tenia era de forma legal i amb permís, ja no estava justificada la seva presó preventiva, decretant així la seva llibertat sota fiança de 3.000 euros, un import relativament baix.   

OPERACIÓ ENVOLTADA DE POLÈMICA
L'operació, duta a terme pels mossos amb el nom d' Operació Caronte, va culminar el 8 d'abril amb la detenció de deu homes i una dona, la majoria d'ells conversos a l'islam, que formaven part d'una anomenada "Fraternitat Islàmica" i que segons la investigació pretenien fer diversos atemptats a Catalunya i enviar gent a Síria i l'Irak.  En concret eren cinc espanyols (quatre conversos al islam), un paraguaià i, la resta, marroquins. I el que va sorprendre inicialment va ser que es detingués també al militant ultra, Diego Frías, a Sant Quize del Vallès. Frías que havia estat candidat del MSR per Lleida i de PxC per Canovelles el 2011, va ser acusat de passar un arsenal d'armes municions i explosius al seu amic Antonio Sáez, Alí, i haver planificat o haver-se plantejat amb ell atemptar a una llibreria jueva de Barcelona.
L'endemà de les detencions dels onze, el conseller Ramon Espadaler va manifestar en roda de premsa que es tractava d’una de les operacions contra el terrorisme yihadista més importants de les realitzades a Catalunya, i més encara quan la cèl·lula tenia voluntat d’atemptar a Catalunya. 


 El conseller Espadaler a la roda de prensa del 9 d'abril explicant l'operació

Tres dies més tard de la detenció, el jutge de l'Audiència Nacional, Santiago Pedraz, va decretar l'ingrés a presó de Frías amb la resta dels detinguts, imputat per un delicte de col·laboració amb el grup terrorista "Fraternidad Islámica" i un delicte de tinència i dipòsit d'armes si explosius.

La defensa de Frías i el seu entorn personal van negar aquest fet, reconeixent que tots dos eren amics de feia anys -era el seu perruquer-, i que  Frías i Saéz intercanviaven documents i pamflets sobre Palestina i Israel.
 Els deu homes detinguts van ser traslladats a la presó de Valdemoro a Madrid, però fa deu setmanes Frías va ser traslladat a la de Huelva. Sembla ser que els nou que continuen a Valdemoro estan sent considerats uns herois per molts dels interns musulmans.

Després de diversos recursos al seu processament i a l'auto de presó, fa  una setmana l'Audiència Nacional va decretar la seva llibertat amb càrrecs, en esvair-se a ulls de l'Audiència Nacional bona part de les acusacions que li van fer els Mossos d'Esquadra sobre les armes i explosius.
Aquesta operació del mossos va ser notícia també, perquè dies més tard es va conèixer que els Mossos van denunciar a l'Audiència Nacional que la Policia Nacional havia alertat al grup que els mossos els estaven vigilant, els hi havien intervingut els telèfons i hi tenien un infiltrat.
Així dos agents de la Policia Nacional  es van reunir a Mataró amb un musulmà convers al que van demanar que contactés amb els uns musulmans de Terrassa per posar sobre avís a la cèl·lula terrorista de Sabadell i Terrassa que estaven sent investigats pels Mossos. Segons la versió dels Mossos, aquest convers va reunir-se a primers de novembre amb els membres de la cèl·lula en una reunió que també hi era el mossos d'esquadra infiltrat.
Després d'aquest avís els membres de la cèl·lula van canviar la manera d'actuar i van avançar la marxa a Síria de tres dels seus membres que foren detinguts amb la col·laboració del CNI i l'Audiència Nacional qua  ja eren a Bulgària.
Així mateix els Mossos van comunicar al jutge Santiago Pedraz de l'Audiència Nacional que el mosso infiltrat a la cèl·lula havia estat a la reunió on un convers els va informar que la Policia Nacional els avisava que estaven sent investigats pels Mossos. No obstant la fiscal de l'Audiència, Blanca Rodríguez, va decidir arxivar la denúncia dels Mossos en entendre que en tot cas el que havia passat era que tant la policia catalan com l'espanyola estaven seguint simultàniament i tenien infiltrats o informadors en el grup. Aquest suposada xivatada de la Policía nacional va motivar una agra resposta del ministre Jorge Fernández Díaz que afirmà que "no es podia deixar la lluita antiterrorista en mans de qui no té sentit d'estat", referint-se al paper de CDC amb relació a la immigració islàmica i la Fundació Nous Catalans i al procés independentista català.   
El fet que ara l'Audiència hagi deixat en llibertat en càrrecs a Diego J. Frías amb una fiança de només 3.000 euros, obre nous interrogants sobre la investigació.
Diego José Frías, fa uns anys

dimecres, 25 de març del 2015

DEVOLUCIONES EN CALIENTE Y LA FALACIA DEL DERECHO DE ASILO, tras aprobación texto definitivo en el Senado



Tras barajarse diversos redactados, el Senado aprobó el 12 de marzo la modificación de la Ley de Extranjería que pretende legalizar las devoluciones en caliente en las vallas de Ceuta y Melilla, mediante una enmienda del Grupo Popular presentada en el trámite del Senado de la Ley de Seguridad Ciudadana. Un procedimiento que ha evitado que organismos como el Consejo de Estado, que analizan los anteproyectos de ley antes de remitirse a la Cortes, se tuvieran que pronunciar sobre este añadido a la ley de Seguridad Ciudadana, que modifica la ley de Extranjería, afecta a la de Asilo, relativiza el concepto de frontera y pretende legalizar un uso indeterminado de fuerza, la omisión de socorro a personas heridas en territorio español, además de  no dar seguridad jurídica a los agentes de la Guardia Civil, dado que continuarán vulnerando la ley. Y es que aporrear o llevarse en volandas a una persona herida y entregarla sin identificarla previamente a soldados marroquíes, no cabe en el ordenamiento jurídico de la Unión Europea.

Fue precisamente tras la imputación por parte del Juzgado número 2 de Melilla del Coronel de la Guardia Civil de dicha ciudad, por las devoluciones realizadas al margen de la ley, y con participación de soldados marroquíes (leer texto auto completo de imputación), que el Ministerio del Interior decidió buscar una fórmula que diera cobertura legal a dicha práctica. Posteriormente a la presentación de la enmienda, el Juzgado de Instrucción número 6 de Ceuta  imputó a 16 guardias civiles por su actuación en la playa del Tarajal, junto al espigón en el que termina la valla, donde murieron ahogados hace un año quince inmigrantes repelidos con material antidisturbios mientras nadaban. Y días más tarde fueron imputados otros ocho agentes por su actuación en la valla de Melilla el 5 de octubre. Además se está tramitando la querella presentada por Renaud Taffou Nyam “Belletti” que, tras saltar y llegar al Centro de Estancia Temporal de Melilla, donde se alberga durante meses a los que llegan, puso una querella en el Juzagado de Melilla, aportando imágenes gravadas por él mismo encaramado en una de las vallas en una anterior tentativa de salto, en la que se muestra claramente la actuación de la Guardia Civil.  Belletti, que hace un mes fue trasladado al CIE de Barcelona para ejecutar su expulsión, fue puesto en libertad ayer al acceptarse su solicitud de asilo.

La manera que se aplican estas devoluciones consiste en entregar por la fuerza a soldados marroquíes, que en ocasiones están en territorio español entre la segunda y tercera valla, a los que quedan atrapados entre las mismas, y a aquellos que habiendo saltado ya las tres, son capturados por la Guardia Civil mientras corren hacia el Centro de Estancia Temporal de Inmigrantes. Hecho que el ministro Jorge Fernández Díaz justificó diciendo que la línea fronteriza no se traspasa en las vallas, sino tras superar los guardias civiles que las custodian. Una vez son capturados, incumpliendo la ley de Extranjería, que obliga a identificarlos y entregarlos a la policía nacional competente para expulsarlos, ante la que podrían solicitar asilo, estén o no heridos, voluntariamente, a porrazos o llevados en volandas, son entregados a soldados marroquíes.
    
Si bien el Partido Popular cuando anunció la enmienda, hizo público un redactado que decía se atendería a los que resultasen heridos al caer, y si era preciso serían trasladados a un centro sanitario sin aplicarles ya la llamada devolución en caliente, posteriormente, el en texto se eliminó dicho aspecto, pero se añadió otro que comprometía al Ministerio del Interior a aprobar un protocolo de actuación. Protocolo que debería delimitar qué tipo de fuerza se pude aplicar, la atención a los heridos, el espacio tras la tercera valla en que la que la Benemérita puede capturar-los y qué ocurre con los que soliciten asilo.

Pero en el texto aprobado definitivamente por el Senado se retiró este punto relativo a la aprobación del protocolo, por lo que pese a que de hecho exista ya algún protocolo, al no tener rango jurídico, no podrá recurrirse. El texto aprobado sólo dice que los extranjeros que sean detectados en la línea fronteriza de Ceuta y Melilla “mientras intentan superar los elementos de contención fronterizos para cruzar irregularmente la frontera, podrán ser rechazados a fin de impedir su entrada ilegal”. No aclara qué tipo de fuerza se puede ejercer, ni dónde termina el espacio en el que se podrá ejecutar. En la disposición se añade que se respetará la normativa internacional de derechos humanos y de protección internacional –derecho de asilo-, y que se habilitará en los puestos fronterizos oficinas para solicitar acogerse al mismo. Y coherentemente con ello el ministró inauguró hace unos días en Melilla la oficina para solicitar dicho derecho en el puesto fronterizo.

Con ello el Ministerio ha pretendido acallar las críticas de diferentes responsables europeos, entre ellos, el comisario de Derechos Humanos del Consejo de Europa, Nils Muiznieks,  que dijo que el texto "no se ajusta a la legislación ni de la Unión Europea, ni del Consejo de Europa, ni de la ONU" en materia de fronteras y asilo. También se pronunció en contra la comisaria europea, Cecilia Malmström, que advirtió que dicha práctica vulnera diversas normativas. Y tras la aprobación del texto definitivo El Alto Comisionado de Naciones Unidas para los Refugiados (ACNUR) ha emitido un comunicado en el que más allá de sus discrepancias con la enmienda aprobada, "considera que su puesta en práctica exige ahora un marco procedimental claro para la actuación de los Cuerpos y Fuerzas de Seguridad del Estado, así como la suspensión inmediata de las devoluciones automáticas", es decir el protocolo que se anunciaba un anterior redactado del texto, y que el mismo tenga rango normativo.

El añadido que de se crearan en los pasos fronterizos oficinas para solicitar asilo o protección internacional es innecesario, dado que desde la aprobación de la primera ley de asilo, en 1984, cualquier extranjero que accede a un puesto fronterizo español, puede manifestar allí que pide acogerse a este derecho. Aceptación a trámite de la solicitud que sí ha funcionado en los aeropuertos de Barajas o el Prat, pero no en Ceuta y Melilla, dado que los policías españoles del puesto fronterizo hacían caso omiso de la petición de aquellos a los que los agentes marroquíes les permitían salir de Marruecos. La dificultad en solicitar asilo en los pasos fronterizos de Ceuta y Melilla es que los agentes marroquíes no dejan salir de Marruecos por el paso habilitado a los originarios de países en conflicto como Mali, Somalia o Eritrea –los cuales no tiene más remedio que saltar la valla- pero en cambio sí a los ciudadanos de Siria que salen legalmente de Marruecos y piden acogerse a este derecho al policía español del puesto fronterizo. Aprobar que se habilitaran nuevas oficinas, no significa cambio alguno, ni que los que intentan acceder a Ceuta y Melilla procedentes de países en conflicto lo tengan más fácil para solicitarlo.

Esta supuesta legalización de la devolución en caliente vulnera además la legislación de asilo, dado que aquellos que saltando la valla entran en España y son capturados por la Guardia Civil no pueden formalizar su petición y son devueltos inmediatamente por la fuerza, se ignora el artículo 17-2 de la ley de Asilo, que dice no será sancionada la entrada ilegal cuando haya sido realizada por personas que reúnen los requisitos de la protección internacional, los cuales no serán expulsados hasta que se inadmita a trámite o se rechace su solicitud.


Pero al margen de legalismos, el debate político sobre esta cuestión se ha realizado en España descontextualizandose de la situación de conflicto en diversos países del Próximo Oriente y África, y de situaciones, como la guerra civil en Libia que ha expulsado hacia Europa a los originarios de otros países estaban allí. Y el hecho que a Ceuta y Melilla hayan llegado en 2014 en saltando las vallas o por mar 6.734 personas, en un momento que apenas llegan pateras a Andalucía, es una cifra irrisoria frente al cuarto de millón de irregulares llegados a las costas de Europa, el 80% de los cuales lo han hecho en barco o patera por Italia. Y en Italia o Malta no se habla de asalto sus fronteras, sino de crisis humanitaria y de la insuficiente solidaridad de las instituciones europeas.  
Xavier Rius 


 TEXTO DE LA DISPOSICIÓN ADICIONAL DE LA LEY DE SEGURIDAD CIUDADANA APROBADA EL JUEVES EN EL SENADO, QUE MODIFICA LA LEY DE EXTRANJERÍA, LEGALIZANDO LAS DEVOLUCIONES EN CALIENTE.

Como se ve se ha eliminado el punto 4 que preveía la aprobación de un protocolo de actuación:

"Modificación, de resultas de la cual la redacción propuesta para el apartado 1 de la disposición final primera (nueva) del Proyecto de Ley Orgánica pasa a ser la siguiente:
«1. Se adiciona una disposición adicional décima a la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades de los extranjeros en España y su integración social, con la siguiente redacción:
Disposición adicional décima. Régimen especial de Ceuta y Melilla.
1. Los extranjeros que sean detectados en la línea fronteriza de la demarcación territorial de Ceuta o Melilla mientras intentan superar los elementos de contención fronterizos para cruzar irregularmente la frontera podrán ser rechazados a fin de impedir su entrada ilegal en España.
2. En todo caso, el rechazo se realizará respetando la normativa internacional de derechos humanos y de protección internacional de la que España es parte.
3. Las solicitudes de protección internacional se formalizarán en los lugares habilitados al efecto en los pasos fronterizos y se tramitarán conforme a lo establecido en la normativa en materia de protección internacional.»
(...) La ley entrará en vigor el 1 de julio de 2015, excepto la disposición adicional 1 (Devolución en caliente) que entrará en vigor al día siguiente de su publicación en el BOE
SE HA ELIMINADO EL PUNTO 4  QUE COMPROMETÍA A INTERIOR A APROBAR UN PROTOCOLO FIJANDO QUE FUERZA SE PUEDE USAR Y QUIÉN PUEDE ESTAR O NO EN EL ESPACIO ESPAÑOL ENTRE VALLAS EN EL QUE AHORA ACTUA LA GENDARMERÍA Y EJÉRCITO MARROQUÍ. Este era su redactado:
"4) El Ministerio del Interior aprobará un protocolo de actuación de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado en los perímetros fronterizos.»"

   
 Foto feta per Jaume Almirall des de la banda marroquí a Melilla

divendres, 13 de setembre del 2013

EN LLIBERTAT PROVISIONAL ELS 11 DETINGUTS DE "LA ESPAÑA EN MARCHA" PER L'ATAC DE L'11-S A LA GENERALITAT. Ara que no han atacat a "guarros perroflautes" sinó a diputats alguns partits desperten i demanen il·legalitzar-los.

Els 11 detinguts per l'atac a l'acte de la Diada de Catalunya a la seu de la Generalitat a Madrid, han sortit en llibertat aquesta tarda poc després de les 7. El Jutjat d'Instrucció n 11 de Madrid, que estava de guàrdia, els ha posat en llibertat provisional estant imputats dels delictes de lesions, amenaces, coacciosn contra els drets fonamentals i atemptat. El jutjat ha imposat una ordre d'allunyament de cent metros de les dependències de la Generalitat.

Han estat assistits per l'advocat Pedro Pablo Peña, president d'Alianza Nacional, Peña ha dit al sortir que "Mariano Rajoy és un traidor" i ha qualificat l'acció dels militants d'Alianza Nacional, La Falange, Nudo Patriota Español i Democracia Nacional "d'acte patriòtic"

Esperant la seva posada en llibertat eren davant del jutjats uns 150 militants o simpatitzants d'aquest grups, ara coordinats a la plataforma "La España en Marcha", tot cridant:  "'Patria, Justicia y Revolución", "Arriba España", "Son patriotas. No terroristas" i "No nos engañan, Cataluña es España"

Aquests partits són els mateixos als que militaven ho havien militat els empresonats per l'atac d'Stroika a Manresa i jo vaig advertir del perill d'aquest grups, però alguns em van dir que exagerava.
També va haver-hi qui em va dir exagerat en llegir aquesta entrevista en la que advertia del perill d'aquests grups. Ara, que no han atacat a "guarros perroflautes" sinó a diputats respectables  alguns partits es desperten i demanen endurir el Codi Penal o il·legalitzar-los per les seves idees neonazis i pels seus actes.
 (Fotos de Twitter, Facebooks i Picasa google de lliure accés sense copyright)

 
 Manuel Andrino, president de La Falange, i Pedro Chaparro de DN, els primers en sortir








(Aquesta foto és de W Criollo, Diario.es)
 Manuel Andrino (president de La Falange), en segon lloc Pedro Chaparro de Democracia Nacional, en tercer el militant de La Falange que acostuma a fer d'assitent o guaraespatlles d'Andrino, i en quart lloc Javier Marcos del Nudo Patriota, al vídeo de TV3.


Un dels detinguts, que a l'acció va passar desapercebut, és Íñigo Pérez de Herrasti y Urquijo de 56 anys.
Pérez de Herrasti milita a Alianza Nacional i anteriorment va impulsar l'Asamblea de Unidad Nacional. Va ser detingut l'any 2000 i condemnat a 14 anys de presó per possessió d'armes i material per fabricar explosius. Pretenia atacar a familiars de presos d'ETA que viatjaven a Madrid per a les visites als centres penitenciaris. L'any 2007 va fer una vaga de fam en protesta pel suposat "tracte de favor” d'Institucions Penitenciàries als presos d'ETA.

És fill de Ramón Pérez de Herrasti y Narváez, marquès d'Albaida, i de Begoña Urquijo Álvarez de Eulate, de la família dels marquesos d'Urquijo, i durant anys tresorera d'Alianza Popular.
La germana gran d'Íñigo Pérez de Herrasti, María, està casada amb Íñigo Méndez de Vigo, ex eurodiputat del PP i ara secretari d'Estat per a la Unió Europea. La germana de Méndez de Vigo, Beatriz, és  Secretària General del Centro Nacional de Inteligencia (CNI) i és cosí del ministre de Defensa Pedro Morenés.    

 Pérz d'Herrasti, de groc, al costat de Pedro Pablo Peña
Capçalera de la manifestació de La España en Marcha de fa uns mesos d'homenatge a la División Azul, en la que veiem l'advocat Pedro Pablo Peña d'Alianza Nacional, al costat del president de la Falange, M Andrino (el primer en sortir avui en llibertat), i darrera, més alt, el que va presumptament va actuar amb la cara tapada a Blanquerna.

Els 11 detinguts responen a les inicials   I.P.H.U., de 56 anys; P.C.V, de 26; V.D.V., de 26, amb antecedents per furt; S.C.G, de 23 anys; J.M.A, de 35 anys;   J.F.F.G, de 29 anys; J.P.C.S, de 50; M.A.L, de 47; J.L.L.G; S.R.F., de 37,  J.A.G.S., de 45 anys i la dona P.M., de 24.


(Falta ampliar.......)