dimecres, 13 de març del 2013

PRESENTACIÓ D"AMOR A LA CARTA" I "XENOFÒBIA A CATALUNYA" I DEBAT SOBRE EL DISCURS XENÒFOB A BADIA DEL VALLÈS

Avui dimecres he presentat a Badia de Vallès la novel·la "Amor a la carta" i l'assaig "Xenofòbia a Catalunya", estenent-me més en l'anàlisis, els orígens i l'evolució del discurs xenòfob i de Plataforma per Catalunya. Badia del Vallès és un municipi que s'independitzà de Barberà el 1994, de menys d'un quilòmetre quadrat i 14.500 habitants, amb només un 6,11% de població estrangera, és a dir, molt per sota del 15% de la mitjana de Catalunya, (clica). Tot i això, a les eleccions municipals de 2011, PxC va obtenir un regidor, Raúl Ortiz, que com tants altres regidors de PxC, no viu al municipi pel que es va presentar. Ortiz, acompanyat d'un altre membre de la candidatura, va ser detingut poc després de les eleccions pel robatori de xecs restaurant per un valor de 70.000 euros, sense que fos expulsat del partit. I a les passades eleccions catalanes de novembre de 2012, PxC va obtenir a Badia un 4,15% dels vots, molt per sobre del 1,88% que va aconseguir a la demarcació de Barcelona.
       L'acte s'ha fet a la biblioteca Vicente Aleixandre, organitzat per l'Ajuntament de Badia, el Grup d'Interacció Multicultural (GIM) de la Confederació d'Associacions de Veïns (CONFAV) i el Club de Lectura Entre Palabras (anar al web de GIM-CONFAV). Han presentat l'acte i moderat el col·loqui, en Pep Martí de a CONFAV i la Cristina López del GIM de Badia. 
         Hi ha assistit una trentena de persones, entre els que hi era l'alcaldessa Eva Menor, els regidors de l'equip de govern del PSC, Antonio Rodríguez i Antonio Sabariego. També hi era el regidor d'Iniciativa, Eusebio Argueta. En el col·loqui, que s'ha fet més curt del que volíem, en haver de tancar la biblioteca, diferents veïns, regidors i tècnics municipals han parlat de la situació a Badia, remarcant que, tot i haver-hi poca immigració estrangera, hi ha molt atur i la majoria de veïns treballen o treballaven fora del municipi. 

RECTIFICACIÓ O ACLARIMENT DE DAVID PARADA, SECRETARI D'ORGANITZACIÓ DE PxC:

Pel que fa a l'afirmació: "PxC va obtenir un regidor, Raúl Ortiz, que com tants altres regidors de PxC, no viu al municipi pel que es va presentar. Ortiz, acompanyat d'un altre membre de la candidatura, va ser detingut poc després de les eleccions pel robatori de xecs restaurant per un valor de 70.000 euros, sense que fos expulsat del partit.
Dir que òbviament no es va expulsar perquè no va ser ell qui va robar això. Possiblement va ser una maniobra per desacreditar-nos abans de les eleccions generals, de fet ha quedat ja fa temps lliure de tots els càrrecs i imputacions, Per tant ha de quedar clar que va quedar exculpat de tot el que tu dius que s'acusava, que no era ni de bon tros el que s'afirma.. 
I com a segona qüestió hi ha molt pocs regidors de PxC que no visquin al municipi, i aquest no se d'on es treu que no viu allà, a no ser que s'hagi incomplert la llei de protecció de dades i un càrrec públic de l'Ajuntament fent un delicte de prevaricació et mostri el cens. Igualment vas equivocat.
Al menys si fa afirmacions que siguin contrastades.
Atentament,
David Parada, 18 de març de 2013
                        


Pep Marti de la CONFAV, jo i la Cristina López del GIM
.


 
Amb l'alcaldessa de Badia, Eva Menor

 Signat llibres i fent-la petar al bar quan ha tancat la biblioteca.
 Amb la Loles i la Pilar, que em van convidar a fer la presentació i xerrada. Moltes gràcies!
Informació al Web de l'Ajuntament

dimarts, 12 de març del 2013

CURIOSA MANERA DE JOSEP ANGLADA PER ANUNCIAR QUE LI ARXIVEN O INADMETEN LES QUERELLES CONTRA MI

Fa uns dies el Jutjat d'Instrucció n 15 de Barcelona va rebutjar el recurs de reforma de Josep Anglada contra la inadmissió de la querella per injúries i calumnies que em va posar. Ara fa recurs a l'Audiència. També s'ha inadmès definitivament la denúncia que em va posar al Jutjat nº 1 de Vic contra mi, per haver insinuat jo que el perfil de twitter fals amb la meva foto que van difondre diferents dirigents de PxC a primers de juliol, que potser l'havien creat ells.
Així, enlloc d'anunciar que perd totes les querelles i denúncies contra mi, avui ha fet aquest twit:


 M'abstenc d'opinar sobre el seu contingut. Aquí sota teniu com a imatge la inadmissió del seu recurs de reforma a la inadmissió de la querella (tot i que pot anar a l'Audiència) 

DIMECRES XERRADA SOBRE CIUTADANIA I XENOFÒBIA, I PRESENTACIÓ D"AMOR A LA CARTA" A BADIA DEL VALLÈS

Badia del Vallès és un municipi amb només un 6,11% de població estrangera , és a dir, molt per sota del 15% de la mitjana de Catalunya. (clica)

Tot i això a les eleccions municipals de 2011, PxC va obtenir un regidor, Raúl Ortiz, que va ser detingut poc després de les eleccions pel robatori de xecs restaurant per un valor de 70.000 euros,  sense que fos expulsat del partit. I a les passades eleccions catalanes PxC va obtenir a Badia un 4,15% dels vots, molt per sobre del 1,88% que va obtenir a la demarcació de Barcelona.

Dimecres a la biblioteca Vicente Aleixandre, faré una xerrada col·loqui sobre per què arrela aquest discurs, temàtica del llibre "Xenofòbia a Catalunya" i presentaré, la meva novel·la "Amor a la carta"
Organitza: Ajuntament de Badia, Grup d'Interacció Multicultural (GIM) i Club de Lectura Entre Palabras

Informació al web de l'Ajuntament, clica

Anar a l'event de Facebook

diumenge, 10 de març del 2013

CONTINUA L'ACAMPADA DAVANT DEL BANESTO DE VIC PER PART CONTRA LA SUBHASATA EXTRAJUDICIAL D'UN PIS DE MANLLEU

 (Vídeo: de afectado a Diputado)                                       
Aquest cap de setmana ha continuat l'acapada, dia i nit, davant la seu del Banesto del carrer Verdaguer de Vic que es va iniciar després de l'ocupació de l'entitat bancaria (clica) com a protesta per la subhasta, que no va ser pública, a una notaria de Manlleu d'un pis amb una hipoteca al Banesto.
Avui passaran la nit al davant i a les 20 hores s'ha fet una concentració de suport. També continua la protesta al Banesto de Vilanova i la Geltrú. Un dels membres de la parella propietària del pis, és del Garraf.





Vídeo del bloqueig del Banesto de Girona de divendres i l'actuació policial

Vídeo de l'acció a Calella de la Costa (Clica)

divendres, 8 de març del 2013

LA PLATAFORMA D'AFECTATS PER LA HIPOTECA OCUPA EL BANESTO DE VIC

ACTUALITZAT AVUI DIUMENGE 10:
Els membres de la PAH del Garraf que van participar a les accions de dijous i divendres, amb el suport de membres de la PAH d'Osona, continuen acampats davant del Banesto de Vic. Avui diumenge a les 8, concentració. Els de Vilanova també continuen.
Clica per llegir i veure imatges de la continuació de l'acampada diumenge
------------------------------------------------------------------------
  L'OCUPACIÓ DE DIJOUS I DIVENDRES
Ahir dijous, després que a una notaria de Manlleu es fes de manera il·legal una subhasta d'un pis que tenia una hipoteca al Banesto, sense complir el requisit que fos pública, una dotzena de membre de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca van ocupar la seu del Banesto de Vic, passant allà la nit acompanyats de més d'una vintena de persones a fora.Banesto se'l va adjudicar per un 60% del preu de taxació, quedant així un deute pendent a la família desnonada el 40% del preu de taxació més 50.000 euros de costes 
Els responsables de Banesto van comunicar al mediador del mossos d'esquadra i a la mediadora de la PAH que al matí vindria un negociador des de Madrid.
     Van passar la nit amb guardes de seguretat privats i mossos, però avui divendres al matí Banesto enlloc de enviar-hi un mediador, i en no tenir ordre de desallotjar els mossos (recordem que el Conseller d'Interior, Ramon Espadaler viu a Vic) Banesto va anar a posar denúncia al Jutjat de Guàrdia, cosa que va motivar que l'exregidor de Vic, Quim Soler, anés a les 10 del matí -en llibertat- a declarar al Jutjat on seria imputat. El jutge llavors va signar a petició de Banesto una ordre de desallotjament
Mentrestant a diversos llocs de Catalunya, com Girona (clica per veure vídeo) , Vilanova, Mataró, etc, es van fer concentracions o ocupacions d'altres seus de Banesto, cosa que va motivar que Banesto tanqués per motius tècnics moltes oficines d'arreu de Catalunya.
      Finalment, a les 15 hores els mossos portaren l'ordre de desallotjament i després d'una negociació en la que els mossos advertis que serien inculpats per desobediència, els 12 tancats van sortir, tot dient ja a fora que en cas que Banesto executés el desnonament, ho impedirien. 
Demà continuaré el text...





 L'advocat Antoni Iborra amb l'ocupant Quim Soler, cridat a declarar al Jutjat de Vic


 Quim Soler d'esquena, l'advocat Iborra, la negociadora de la PAH i a la dreta, d'esquena el negociador dels mossos
 Imatges de línterior amb vigilants.



 L'advocat explica als ocupants la situació


La diputada de la CUP i ex regidora., Georgina Rieradevall, des de fora, parla per telèfon amb en Quim Soler que és dins







 Els ocupants surten





Vídeo del bloqueig del Banesto de Girona i la intervenció policial

dimecres, 6 de març del 2013

LA SENTENCIA DEL TRIBUNAL DE DERECHOS HUMANOS SOBRE EL CASO VARELA POR UN DEFECTO DE FORMA Y LA PRÓXIMA REFORMA DEL 510 POR EXIGENCIA DE LA UNIÓN EUROPEA


Efectivamente el Tribunal Europeo de Derechos Humanos ha condenado a España a pagar 13.000 euros (8.000 por daños morales y el resto por costas) al propietarios de la Librería Europa, Pedro Varela, al considerar que vio mermado su derecho de defensa durante un proceso iniciado en 1996.
       Varela fue condenado por el Juzgado de Instrucción número 3 de Barcelona a cinco años de prisión por negar el Holocausto y provocar la discriminación, el odio y la violencia. Ante un recurso de su abogado, la Audiencia de Barcelona planteó en el año 2000 una cuestión de constitucionalidad sobre el artículo 607.2 del Código Penal, al entender que podía entrar en conflicto con la libertad de expresión.  Siete años más tarde, el Constitucional sentenció que la negación del genocidio no es un delito (Leer artículo mío sobre el caso en El País). La Audiencia entonces rebajó la condena de Varela a siete meses de prisión y cambió la calificación, condençandolo por justificar el genocidio a través de los libros, revistas y panfletos que Varela vendía y distribía en la librería.
               Posteriormente su abogado, José María Ruiz Puerta, defensor también de Josep Anglada y Juan Carlos Fuentes por los falsos panfletos islamófobos editados por PxC en Vic durante la campaña de las municipales de 2007  e impulsor del proyecto de expansión de PxC, Plataforma X La Libertad,  apeló El Tribunal de Estrasburgo que ha considerado que, tras el cambio de criterio, Varela no tuvo la “posibilidad de ejercer su defensa de una manera concreta y efectiva, y en un plazo razonable”. Según El País “La sentencia nos deja un mal sabor de boca porque aprecio el primer motivo [indefensión], pero no valora la vulneración la libertad de conciencia y expresión”, lamentó ayer su abogado. Varela cumplió 15 meses de prisión por una segunda sentencia de la Audiencia y está en libertad desde marzo del año pasado. El librero pedía una indemnización de 125.000 euros. 
         No obstante como publiqué hace unos meses en el proyecto de reforma del Código Penal el Gobierno ha incluído la Decisión Marco de la Unión Europea que dará mayor contenido al artículo 510 (incitación al odio, la violencia y discriminación por motivos de...) y recupera con otro redactado el 607 (apología, justificación y negación de delitos de genocidio) 
.
LA REFORMA DE LOS DELITOS DE XENOFOBIA I LA DECISIÓN MARCO 913/2008, DEL CONSEJO DE LA UNIÓN EUROPEA 

Entre los artículos a modificar del Código Penal incluidos en el anteproyecto presentado el 11 de octubre por el ministro Ruiz Gallardón, hay uno, la reforma de los delitos de incitación al odio, a la discriminación o la violencia por motivos de raza, origen, religión, minusvalía u orientación sexual, así como el de apología del genocidio que, a diferencia de otros artículos que se pretende reformar, es totalmente necesaria. Y posiblemente por el hecho que lo más noticiable del anteproyecto fue la creación de la prisión permanente, la reforma de los delitos de odio ha pasado casi desaperciba.
            La reforma de los artículos 510 (provocación al odio, la violencia y la discriminación por los motivos antes citados) y el 607-7 (apología y justificación del genocidio) era más que urgente dado que, tras diversas sentencias del Tribunal Supremo, la Audiencia de Barcelona y del Tribunal Constitucional, se estaba generado un jusrispudencia que, en base a la ambigüedad del redactado de los mismos y al derecho a la libertad de expresión, dejaba impunes dichos delitos, yendo en sentido contrario de lo que legislan nuestros vecinos europeos. Sin ir más lejos el pasado junio la Audiencia de Barcelona revocó la condena de prisión dictada por el Juzgado de Manresa contra el que fuera Secretario General de la xenófoba Plataforma X Catalunya, Juan Carlos Fuentes, por la impresión y difusión de miles de panfletos en Vic durante la campaña de las elecciones municipales de 2007. Dichos panfletos, firmados por un falso colectivo magrebí, pedía a los autóctonos que votarán a CiU dado que desde el ayuntamiento les daba comida y vivienda gratis y les eximía de impuestos, o que se votara a los socialistas que desde el gobierno central les daba papeles, o a ERC, la CUP o Iniciativa que tenían musulmanes en las listas, pero que en modo alguno, decía el panfleto falso, se votará a PxC ya que les retiraría los privilegios y les prohibiría convertir en mezquita la Plaza Mayor. La sentencia inicial absolvió a Anglada, presidente del partido dado que Fuentes, que había encargado las octavillas, le eximió de toda responsabilidad. Pues bien, en junio de la Audiencia de Barcelona absolvió a Fuentes dado que, sin negar la autoría de los hechos, “nos encontramos ante unos panfletos de contenido irónico que deben ser tomados por la población en general como un ejercicio de reflexión hacia los extranjeros y que denota un alto grado de madurez democrática”. En dicha sentencia repetía lo que había dictaminado la Sección Segunda del Supremo un año antes, que la conducta que se perseguiría con dicho artículo era “provocar”, cosa que debía implicar acto seguido “que otros discriminen o provoquen una conducta peligrosa”, pero no se cometía delito si no se podía demostrar que nadie hubiera actuado inmediatamente en consecuencia. Razonamiento absurdo que haría innecesario la existencia de este tipo penal, pues toda incitación a un delito ya es en si misma punible si alguien actúa y lo comete.
            Y es que fue dicha sentencia 259/2011 de la Sala Segunda de lo Penal del Supremo que revocaría una anterior sentencia condenatoria de la Audiencia de Barcelona, absolviendo a unos condenados del Círculo de Estudios Indoeuropeos, por los delitos de apología del genocidio (artículo 607-2) y provocación al odio y la violencia por motivos de raza, etc. (artículo 510), la que devaluó a la nada dicho artículo. Así el Supremo argumentó que sólo era punible si se demostraba que acto seguido a la difusión de las opiniones alguien hubiera actuado en consecuencia. Y puesto que de sus actividades o documentos que difundían no podía demostrarse que hubieran sido responsables de que nadie hubiera actuado violentamente o provocado discriminación, el Supremo, creando doctrina, decidió absolverlos. Así devaluaba el articulo 510 que establecía en su apartado primero que “Los que provocaren a la discriminación, al odio o a la violencia contra grupos o asociaciones, por motivos racistas, antisemitas u otros” referentes a la religión, etnia, origen, orientación o minusvalía con una pena de prisión de uno a tres años. Y en su segundo apartado castiga con la misma pena “los que, con conocimiento de su falsedad o temerario desprecio hacia la verdad, difundieren informaciones injuriosas sobre grupos o asociaciones en relación” a su religión, origen, etc.
Dicho artículo se había aprobado en 1995 para evitar el vacío que permitió la absolución de actos de opinión, como las declaraciones en televisión el líder de los Boixos Nois, ya fallecido, Sergi Soto, exaltando a Hitler y llamando a la violencia contra inmigrantes. Así en la reforma parcial del Código Penal de dicho año se tipificó ya la difusión de ideas y opiniones xenófobas en el artículo 165 ter, precedente del vigente artículo 510 del Código Penal que se aprobaría medio año después. También se creó el 607-2, que castigaba “La difusión por cualquier medio de ideas o doctrinas que nieguen o justifiquen los delitos tipificados de genocidio, o pretendan la rehabilitación de regímenes” que los practicaren. Pero sorprendentemente el Tribunal Constitucional anularía parcialmente el 607-2  revocando la condena al propietario de la librería Europa de Barcelona, Pedro Varela, con la sentencia 235/2007 al dictaminar que no era delito la negación del Holocausto.  
            Pese a este traspiés la Fiscalía del Estado creó en el seno de la Fiscalía de Barcelona la figura del Fiscal de Delitos de Odio y Discriminación. Pero la tarea de este fiscal tropezó con un artículo 607-2 devaluado y con la posterior sentencia del Supremó que vació de contenido el 510. Vacío que contradecía no solo el artículo 20 del Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos que establece que “toda apología del odio racial o religioso que constituya incitación a la discriminación, la hostilidad o la violencia estará prohibida”, sino, sobretodo, la Decisión Marco 913/2008, del Consejo de la Unión Europea que debían aplicar los estados en noviembre de 2010 y exige dar un enfoque penal al racismo y la xenofobia, considerando la incitación pública a la violencia o al odio, dirigidos contra un grupo o contra un miembro del mismo en relación con la raza, la religión, origen; la difusión de escritos, imágenes u otros soportes de contenido racista o xenófobo; la apología pública, negación o trivialización flagrante de los crímenes de genocidio y contra la humanidad. Delitos que según el Acuerdo Marco europeo debían ser castigados con penas de uno a tres años como mínimo y la exclusión de subvenciones a las asociaciones que los cometieran.
Ahora el anteproyecto da un nuevo contenido al 510, imponiendo penas de uno a cuatro años a quienes “fomenten, promuevan o inciten directa o indirectamente al odio, hostilidad, discriminación o violencia contra un grupo o contra una persona” y a “quienes lesionen la dignidad de las personas mediante acciones que entrañen humillación, menosprecio o descrédito de alguno de los grupos o personas a que se refiere el apartado anterior” sin ser necesario que quede probado que alguien ha actuando en consecuencia. Además recupera con un nuevo redactado la negación del Holocausto, castigando a “quienes nieguen, hagan apología, o trivialicen gravemente los delitos de genocidio” que hubieran sido declarados probados por los Tribunales de Nüremberg u otros tribunales internacionales posteriores. Dicho redactado no ampara la persecución de lo que muchos regímenes islámicos definen como blasfemia religiosa –hacer humor sobre Mahoma o cuestionar el Corán-, ni prohibir la venta y el estudio académico de ningún libro. Sencillamente, es un instrumento para luchar contra la difusión de mentiras sobre ciertos colectivos y de incitación al odio, la violencia y la discriminación que, en estos tiempos de incertidumbres, rentabilizan hábilmente en nombre de la libertad algunos líderes populistas que no creen en ella.
 Xavier Rius es periodista y autor del libro “Xenofobia en Catalunya”



REDACTADO PROPUESTO EN EL ANTEPROYECTO:

Centésimo septuagésimo noveno. Se modifica el artículo 510, que queda redactado del siguiente modo:
“1.- Serán castigados con una pena de prisión de uno a cuatro años y multa de seis a doce meses:
a)     Quienes fomenten, promuevan o inciten directa o indirectamente al odio, hostilidad, discriminación o violencia contra un grupo, una parte del mismo o contra una persona determinada por razón de su pertenencia a aquél, por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, enfermedad o discapacidad.
b)     Quienes lesionen la dignidad de las personas mediante acciones que entrañen humillación, menosprecio o descrédito de alguno de los grupos a que se refiere el apartado anterior o de una parte de los mismos, o de cualquier persona determinada por razón de su pertenencia a ellos.
2. Serán castigados con la pena de prisión de seis meses a dos años y multa de seis a doce meses:
a) Quienes produzcan, elaboren, posean con la finalidad de distribuir, faciliten a terceras personas el acceso, distribuyan, difundan o vendan
escritos o cualquier otra clase de material o soportes que por su contenido sean idóneos para fomentar, promover, o incitar directa o indirectamente al odio, hostilidad discriminación o violencia contra un grupo, una parte del mismo, o contra una persona determinada por razón de su pertenencia a aquél, por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, enfermedad o discapacidad, o para lesionar la dignidad de las personas por representar una grave humillación, menosprecio o descrédito de alguno de los grupos mencionados, de una parte de ellos, o de cualquier persona determinada por razón de su pertenencia a los mismos.
Las penas se impondrán en su mitad superior cuando la difusión de los contenidos a que se refiere el párrafo anterior se hubiera llevado a cabo a través de un medio de comunicación social, por medio de Internet, o mediante el uso de tecnologías de la información, de modo que aquél se hiciera accesible a un elevado número de personas.
b) Quienes enaltezcan o justifiquen por cualquier medio de expresión pública o de difusión los delitos que hubieran sido cometidos contra un grupo, una parte del mismo, o contra una persona determinada por razón de su pertenencia a aquél por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual,  enfermedad o discapacidad, o a quienes hayan participado en su ejecución.
c) Quienes nieguen, hagan apología, o trivialicen gravemente los delitos de genocidio, de lesa humanidad o contra las personas y bienes protegidos en caso de conflicto armado que se hubieran cometido contra un grupo o una parte del mismo por
motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, la situación familiar o la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, enfermedad o discapacidad, o contra una persona determinada por razón de su pertenencia al mismo, y que hubieran sido declarados probados por los Tribunales de Nüremberg, por la Corte Penal Internacional o por otros Tribunales internacionales, cuando de este modo se promueva o favorezca un clima de violencia, hostilidad, odio o discriminación contra los mismos.
3.- El Juez o Tribunal acordará la destrucción, borrado o inutilización de los libros, archivos, documentos, artículos y cualquier clase de soporte objeto del delito a que se refiere el apartado anterior o por medio de los cuales se hubiera cometido.
Cuando el delito se hubiera cometido a través de tecnologías de la información y la comunicación, se acordará la retirada de los contenidos.
En los casos en los que, a través de un portal de acceso a Internet o servicio de la sociedad de la información, se difundan exclusiva o preponderantemente los contenidos a que se refiere el apartado anterior, se ordenará el bloqueo del acceso o la interrupción de la prestación del mismo.”
Centésimo octogésimo. Se introduce un nuevo artículo 510 bis, con la siguiente redacción:
“Se impondrán las penas superiores en grado a las previstas en el artículo anterior cuando los hechos en él descritos fueran cometidos por quienes pertenecieren a una organización delictiva, aunque fuera de carácter transitorio. A los jefes, encargados o administradores de la organización se les impondrán las penas superiores en grado a las previstas en el artículo anterior.”
Centésimo octogésimo primero. Se introduce un nuevo artículo 510 ter, con la siguiente redacción:
“Cuando de acuerdo con lo establecido en el artículo 31 bis una persona jurídica sea responsable de los delitos comprendidos en los dos artículos anteriores, se le impondrá la pena de multa de dos a cinco años. Atendidas las reglas establecidas en el artículo 66 bis, los jueces y tribunales podrán asimismo imponer las penas recogidas en las letras b) a g) del apartado 7 del artículo 33. En este caso será igualmente aplicable lo dispuesto en el número 3 del artículo 510 del Código Penal.”

dimarts, 5 de març del 2013

MALI, L'AFGANISTAN PROPER, publico aquest article al Punt Avui

Una guerra de baixa intensitat podria fer trontollar l'estabilitat de tota la regió

Xavier Rius,
La mort a mans de tropes txadianes dels dos principals líders d'Al-Qaida del Magrib Islàmic (AQMI) a Mali, Abdul-Hamid Abu Zeid i Mokhtar Belmokhtar, àlies el Borni, significa a curt termini un afebliment dels grups islamistes i de contrabandistes que actuen contra les tropes malianes africanes i franceses, i contra els interessos occidentals a la regió. Però no ha de significar necessàriament que porti l'estabilització de la regió, atès que aquests grups vinculats o no a Al-Qaida i els grups de traficants d'armes, drogues i tabac, malgrat les seves diferències, tenen un enemic que els uneix.
De fet, l'any 2008, el llavors màxim líder d'AQMI, Abdul Malek Drukdel, que discrepava dels negocis de contraban de drogues, armes i tabac de Belmokhtar, va nomenar cap d'Al-Qaida al Sàhara Abu Zeid, i un any més tard Belmokhtar va dirigir el segrest dels cooperants Albert Vilalta, Roque Pascual i Alícia Gámez a Mauritània. Però, un cop els tuaregs islamistes d'Ansar al-Dine i les franquícies locals d'Al-Qaida, amb armes dels gaddafistes de Líbia, es van apoderar de la regió d'Azawad (al nord de Mali), i després avançaven cap a la capital, Bamako, les diferències van desaparèixer. I l'atac del 16 de gener dirigit per Belmokhtar a la planta de gas d'Algèria va significar, no només una mostra del lideratge de Belmokhtar davant la resta de grups, sinó, sobretot, la capacitat d'internacionalitzar el conflicte a tota la regió.
França hauria d'aconseguir que el govern de Bamako pactés una solució política amb els tuaregs del Moviment Nacional d'Alliberament de l'Azawad. Però París és conscient ara que tota la regió es podria convertir en un nou Afganistan, ja que, malgrat la mort de Belmokhtar i d'Abu Zeid, sorgiran nous lideratges. I com passava a l'Afganistan, mentre hi hagi un enemic comú, tots els grups, coordinats o pel seu compte, actuaran no només contra el feble exèrcit de Mali i les tropes internacionals, sinó, sobretot, contra els interessos energètics d'Occident a Mali, Mauritània, Algèria i el Níger, d'on prové el gas que consumeix el sud d'Europa i l'urani de les centrals nuclears franceses.
Es dóna una situació similar a la que es va viure en molts moments a l'Afganistan, amb la impossibilitat de les tropes internacionals i del feble exèrcit afganès de controlar les muntanyes i el desert, d'on sortien els grups armats que atacaven i posteriorment s'amagaven. I el Sàhara i el Sahel són una regió més àmplia que abasta tot el cor de l'Àfrica, i podria iniciar-se una llarga guerra de baixa intensitat amb uns grups que faran trontollar l'estabilitat de tota la regió i els interessos energètics d'Europa. Això, potser, no ho havien previst les tropes franceses quan van haver d'actuar a corre-cuita per evitar que els islamistes entressin a la capital de Mali.


Llegir al Punt avui, clica

dilluns, 4 de març del 2013

DE LA IMMIGRACIÓ A LA CIUTADANIA, participo com a independent amb Siscu Baiges, Said El Kadaoui i Fuad Saou a la Convenció "Primàries obertes" del PSC de Barcelona,

Durant les últimes dues dècades hem observat com la nostra societat ha anat incorporant persones de diferents racons del món. Els nostres veïns i veïnes tenen orígens molt diversos. Els nostres barris, ciutats, escoles, reflecteixen una diversitat difícilment reversible.
La realitat del nostre entorn ha canviat per sempre i ara ens toca seguir construint, des dels ideals de l’esquerra, i aconseguir una societat diversa per evitar caure en els models que fomenten la diversitat de societats.
• Què ens juguem si no som capaços de construir un model sòlid de convivència des de l’esquerra? En l’actual conjuntura econòmica i social , quines haurien de ser les directrius bàsiques a reflexionar per construir un model més eficaç de convivència?
• Quant a la ciutadania i defensa dels drets bàsics, com podem avançar en els drets de ciutadania per aconseguir més igualtat entre homes i dones? I el dret al vot?
• Quant a la interculturalitat, com podem seguir construint des de l’esquerra el model intercultural per reduir la xenofòbia?


Universitat Pompeu Fabra
Carrer Ramon Trias Fargas, 25-27
Barcelona.
Dissabte 9 de març
Hora: de  15,30 a 17 h.
Anar a la web del debat d'immigració i ciutadania Primàries PSC
Link sobre la meva participació, clica 
Aclariment: Aquest últim any he participat a actes amb Nous Catalans (CDC), amb Joan Herrera d'Iniciativa, a altres jornades del PSC i a diversos actes, presentacions i debats amb gent de les CUP. Amb ERC no he fet cap acte, i no m'importaria parlar d'immigració i ciutadania en seu del PP.   
Actualitzat dissabte després de l'acte: 

 

diumenge, 3 de març del 2013

DIMECRES I DIVENDRES PRESENTO A PINEDA I MALGRAT EL LLIBRE DE POEMES DE LA MONTSE PELLICER "SOMNIS D'ESCARLATA"

Dimecres i divendres presento a Pineda de Mar (19 h) i Malgrat (19,30 h) el llibre de poemes, "Somnis d'escarlata" de la Montse Pellicer. Publicar en aquest temps que corren és tot un repte.

Event de Facebook de l'acte a Pineda de Mar
Event de Facebook de l'acte a Malgrat
FACEBOOK DE LA MONTSE PELLICER
Tinc un vers escrit en el cos,
que es belluga i no fa soroll
perquè el recitis amb els teus llavis,
mentre em sobreescrius cada paraula.
Tinc l'ànima perduda
assedegada de poesia
que flueix mentre reposo sobre el mar
atrapada entre les ones.
I no puc esborrar les petjades,
deixades sobre la sorra
mentre m'he anat traient la roba,
per deixar pas a l'essència.

Montse Pellicer Mateu

Podeu llegir alguns poemes al blog, Paraules d'escarlata (clica)
Actualitzat dimecres. Foto de la presentació: La regidora de Cultura, Sònia Moraleda, la Montse Pellicer i un servidor.
 Presentació de divendres a Malgrat

 

LA SUPUESTA CLIENTA O CAJERA DE DE VIC QUE APARECE EN EQUIPO DE INVESTIGACIÓN DENUNCIANDO UN ROBO PODRÍA SER LA MISMA CIUDADANA CHILENA DE PxC QUE PROTAGONIZÓ EL ESCÁNDALO "PROU!" CON CUNÍ EN TV3

La mujer llamada  Marcela, telefonea espontaneamente a Anglada mientras le entrevistan  para denunciar que unas "moras" han robado en un supermercado y Anglada con La Sexta va para allá. En el super Anglada,creyendo que no le están gravando, le dice que diga que no es militante... Posiblemente, presuntamente, tiene todo el parecido físico y la misma voz que la mujer que como militante o simpatizante de PxC protagonizó el escándalo en el programa de Josep Cuní de TV3  que acabó a gritos. En las pasadas elecciones municipales hizo de interventora en un colegio electoral (el de Sant Miquel?).
Posiblemente es  Marcela Cobo  la misma ciudadana chilena (Primero los de casa...) que en Vic ha mostrado en diversas ocasiones sus simpatías con Pinochet. Ver entrevista en la que defiende a Pinochet (pincha aquí)

¿Equipo de Investigación se dejó colar un gol? ¿Preguntó Equipo de Investigación al supermercado si el robo había ocurrido? Si era una clienta del super Bon Preu, ¿dónde tiene la bolsa de la compra? ¿Fue un montaje?

   Mira minuto 25 y siguientes del vídeo

Mira el vídeo y compara el físico y la voz de la militante de PxC

dissabte, 2 de març del 2013

EQUIPO DE INVESTIGACION: COM ES FINANCIA PxC? QUAN S'HA DE PAGAR AL PARTIT PER SER CAP DE LLISTA DEL TEU MUNICIPI? EL QUE DIU ANGLADA A UNA BOTIGUERA QUE HA DE DIR, SENSE ADONAR-SE QUE PORTA EL MICRO POSAT

Al vídeo de sota al minut 3 pregunten a Anglada de què viu i jo dubto que visqui de l'assignació de l'Ajuntament de Vic i explico que la gent que deixa el partit sempre es queixa de que només ell coneix ell. Després l'ex Vicepresident, Mateu Figuerola diu que per ser candidat de Cervera s'ha de pagar a PxC 3.500 euros
 Intervinc al minut 7

En el vídeo de sota en el minut 26 reb una trucada "espontània" d'una caixera d'una botiga dient que "dos moros" han marxat sense pagar. Oblidant Anglada que porta el micro posat li diu el que ha de dir, "que no és militant, però si simpatitzant i que como me has llamado tu jo no se lo que pasa..."
D'altra banda he trobat a faltar al reportatge l'anàlisis de per què a l'Estat espanyol no arrelen més, les discrepàncies entre catòlics franquistes (que van a missa a congregacions on els capellans i monges joves són africans o llatinoamericans) i no són antiimigració llatina o negra, els que són nazis antisemites, els islamòfobs i, sobretot, el discurs contradictori d'Anglada, español por la gràcia de Dios a Madrid i votar amb CiU i ERC contra la llei Wert d'educació o en favor que no es retallés l'Estatut als ajuntaments, i obrir seu a Perpinyà, cosa que l'allunya de Democracia Nacional, España 2000, el MSR i els falangistes i franquistes. Explicava també l'expansió de PxC a Plataforma X La Libertad a nivell espanyol, però que molts que hi havien entrat no entenien el discurs contradictori, ara pancatalanista (seu a Perpinyà) ara español por la gracia de Dios.A mi em van gravar aquest anàlisis però no ha sortit.
Ho explicava al gener en aquest  article fa dos mesos: http://xavier-rius.blogspot.com.es/2013/01/la-extrema-derecha-o-area-identitaria.html

La dona que denuncia casualment un robatori mentre graven a Anglada sembla mateixa militant de PxC que va provocar el Prou! amb el Josep Cuní. MIRA VÍDEOS I FOTOS