AMB LA RENÚNCIA A L'ESCÓ DE JOAQUIM FORN i CLARA PONSATÍ, SALOUA LAOUAJI FARIDI, "SALWA EL GARBHI", SERÀ LA SEGONA DIPUTADA MUSULMANA D'ORIGEN MAGRIBÍ DEL PARLAMENT. Najat Driouech Ben Moussa ho és per ERC. La legislatura passada va ser diputat per ERC, Chakir El Homrani que pot tornar a ser-ho si renuncien dos diputats d'ERC per Barcelona.

 Saloua Laouaji (El Garbhi) Faridi,  coneguda abans com Salwa o Salua el Garbhi

Després de la renúncia a l'escó al Parlament dels exconsellers Joaquim Forn i Clara Ponsati, de Junts per Catalunya, serà diputada Saloua Laouaji Faridi, coneguda també com Salua o Salwa el Garbhi. Així en aquesta legislatura hi haurà a la cambra catalana dues diputades musulmanes d'origen magribí. L'altra és Najat Driouech Ben Moussa que va anar per la llista d'ERC. La legislatura passada va ser diputat Chakir El Homrani Lesfar, que ara no és diputat, però si renunciessin dos dels actuals diputats d'ERC per Barcelona, tornaria al Parlament. Abans de El Homrani va haver-hi Mohammed Chaib Akhdim, diputat socialista des de l'any 2003 al 2010, que va ser el primer diputat musulmà del Parlament.

Saloua Laouaji, que anava al número 19 de la llista de Junts per Catalunya a Barcelona és llicenciada en dret. És nascuda Tànger, va arribar a Barcelona l’any 1994. Ha estat cap del Departament de Drets Humans i Diversitat Cultural d’UNESCOCAT, consultora de la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya del 2005 al 2008, presidenta de Tamettut-Associació de Dones Amazigues per la Cultura i el Desenvolupament i vice-presidenta per a la diàspora en el Congrés Mundial Amazic. El canvi de cognoms de com era coneguda a Catalunya, se'l va fer o li van fer en adoptar la nacionalitat espanyola.

Foto Jordi Borràs

Per la seva banda, Najat Driouech Ben Moussa, diputada d'ERC, ha estat mediadora intercultural i tècnica d'ocupació i formació a l'Ajuntament del Masnou.Ocupà la desena posició a la candidatura d'Esquerra Republicana de Catalunya És llicenciada en filologia àrab i diplomada en treball social especialitzada en immigració, identitat i religió. És docent al Màster Món Àrab i Islàmic, impartit a la Universitat de Barcelona.

Des de l'unionisme o des de la Unió Europea hi ha hagut veus que ha intentat identificar el sobiranime català amb nacionalismes etnicistes, però aixó es totalment fals quan en entre els diputats independentistes hi ha dues dones musulmanes nascudes al Marroc.  Es poden criticar altres coses als partits sobiranistes, però és un falsedat dir que defensen un nacionalisme etnicista.

Najat Driouech abans d'entrar en política

------------
Qui és? ¿Quién es?  Grup Parlamentari Republicà

LA FUNDACIÓ "NOUS CATALANS" ES DISSOL I TANCA LA SEVA SEU A SANTA COLOMA DE GRAMENET, PERÒ PROBABLEMENT CONTINUARÀ COM A SECTORIAL D'IMMIGRACIÓ DEL PDC EN ALGUNA SEU DEL PARTIT. L'entitat va resultar perjudicada per les acusacions de Fernàndez Díaz amb motiu de l'expulsió de Noureddine Ziani

La Fundació Nous Catalans, creada l'any 2012 per Convergència Democràtica  de Catalunya, com una entitat que fos més una simple sectorial d'immigració del partit polític que governava la Generalitat, i que tenia la seu al carrer Pompeu Fabra, 22, de Santa Coloma de Gramenet, s'ha dissolt legalment i tanca aquesta setmana el seu local, si bé probablement alguns dels seus membres continuaran funcionant com a sectorial d'immigració del Partit Demòcrata Català en alguna seu, que encara no s'ha determinat. Evidentment els problemes econòmics de CDC, ara PDC, és una de les causes d'aquest tancament. Tot hi haver-me confirmat dirigents de la Fundació el tancament del local, encara no n'informa a la seva web.

La fundació i el seu local es va presentar el 8 de juny de 2012 en un acte en el que hi van intervenir el president Artur Mas i Oriol Pujol, llavors Secretari General de CDC, i s'organitzava en una sèrie d'Espais, com l'Espai Catalano-Marroquí, Espia Àsia, Espai Latino, Espai Europa, Espai Jove, etc. El seu president i impulsor és Àngel Colom, que en els anys 2002-2004 va dirigir l'oficina de la Generalitat al Marroc. D'alguna manera s'entenia l'aposta de CDC amb la fundació, com una mostra de la voluntat d'incloure als col·lectius d'immigrants en el moviment independentista català.

L'ESPAI CATALANO-MARROQUÍ, LA UCCIC I LA POSTERIOR EXPULSIÓ DE ZIANI

Precisament jo vaig poder participar en una de les ponències del Primer Congrés de l'Espai Catalano-Marroquí que es va celebrar  el 9 de juny de 2012. I simultàniament a aquest Espai es va ubicar a la seu de Nous Catalans Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya UCCIC que controlava el dirigent també de Nous Catalans, Noureddine Ziani. I tota la tasca de Nous Catalans, quedarà contaminada per l'afer que acabarà amb l'expulsió el maig de 2013 de Ziani.

  Noureddine Ziani

Ziani, que residia a Espanya des de 1999, era de fet un dels homes de la Direcció General d'Estudis i Documentació (DGED), el servei secret exterior del Marroc. Fins novembre de 2010 Ziani mantenia bones relacions amb els governs de la Generalitat (Tripartit PSC-IC-ERC) i de l'Estat (PSOE), i amb els agents policials encarregats de prevenir atemptats terroristes i de seguiment de les associacions islàmiques. El fet que se sapigués que cobrava del Marroc i distribuïa fonts a les mesquites, no molestava ni al govern català ni a l'espanyol mentre fos útil a Espanya i Marroc en la prevenció i informació de focus o persones sospitoses de terrorisme. 

L'any 2010, en el canviant mapa de les associacions islàmiques catalanes i espanyoles hi havia una rivalitat per la interlocució amb les administracions entre els germans Mohammed i Hassan Halhoul del Consell Cultural Islàmic de Catalunya, el diputat socialista català, Mohammed Chaib,  membre del Consell Consultiu de Marroc a l'Exterior, i el mateix Ziani. A la vegada continuava a nivell espanyol l'eterna rivalitat entre la Federación de Entidades Islámicas (FEERI) i la la Unión de Centros Islámicos de España (UCIDE) que mantenia paralitzada la Comisión Islámica de España. La FEERI estava presidida pel ceutí, Mohamed Alí, que propugnava la devolució de Ceuta i Melilla al Marroc.

Però en guanyar CiU les eleccions catalane,s el novembre de 2010, Ziani s'apropa a CDC i, aprofitant l'eterna pugna entre la FEERI i la UCIDE, i les discrepàncies de molts amb el Consell Cultural Islàmic de Catalunya, es decideix crear la Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya (UCCIC) que liderarà Ziani. I aquí és produeix la coincidència que Ziani actuarà a la vegada com Nous Catalans -lligada a CDC- i com a responsable de la UCCIC, mentre continua vinculat als serveis secrets marroquins i a l'ambaixada i consulat, que li transfereixen fons. I, de fet, moltes mesquites i associacions islàmiques catalanes entren a la UCCIC per una qüestió merament pragmàtica: Les subvencions les gestionarà ara la Generalitat governada per CiU, les llicències per a mesquites també, i a més a més, Ziani, que continua sent una peça del Marroc, també pot facilitar ajudes econòmiques d'un o altre orígen.   

Però amb Rajoy a la Moncloa i Fernández Díaz al Ministeri de l'Interior, comença a preocupar veure als actes de CDC portant estelades independentistes a membres dels col·lectius pakistanesos o marroquins, i que Ziani, la UCCIC i Nous Catalans acostin a l'independentisme als immigrants musulmans i les seves associacions. I als serveis secrets marroquins i a l'ambaixada i consolat deconcertarà veure a Ziani defensant la independència i el dret a decidir de Catalunya, perquè podria ser contradictori amb la política marroquína que nega el dret a decidir dels ciutadans de l'antic Sàhara espanyol. 

I a partir d'aquí, amb acusacions de Fernàdez Diaz de que Àngel Colom i Ziani estan gestant una aliança entre islamistes radicals i l'independentisme català, el maig de 2013 es produirà l'expulsió de Noureddine Ziani decretada pel Govern espanyol, sobre la que s'han donat versions i motius dispars i contradictoris.

Aquest  no va ser l'únic afer polèmic en el que es va relacionar a algun membre de Nous Catalans, perjudicant a la fundació.  Així,  de Khalid Shabaz, ciutadà paquistanès designat  per coordinar l'Espai Àsia de la fundació, el diari El Mundo va publicar l'abril de 2014 que, tres anys abans havia estat detingut per estafa y falsificació de documents. I un altre col·laborador de l'Espai Àsia, l'expresident de la Federació Espanyola d'Associacions Paquistaníes, Rajda Shaoib Satti, fou detingut per presumpte tràfic d'heroïna. I sense cap mena de dubte, aquests afers van perjudicà la imatge de la Fundació Nous Catalans.

Personalement, sense voler entar ara en els problemes econòmics i litigis laborals, plantejats per algun membre de la Fundació, i reconeixent que el funcionament de les entitats ha canviat aquests últims anys, després d'un temps en que les entitats, fossin del país que siguin, s'apropaven al partit que governava als ajuntaments, a la Generalitat, al Govern de central o a la comunitat de Madrid (Esperanza Aguirre va reeixir lligams interessats des del govern regional amb les entitats de romanesos i de llatinoamericans), crec que la feina que ha fet Nous Catalans és globlament molt positiva com ho és també la tasca que fa "Nova Ciutadania", xarxa vinculada al PSC. Que pretengués apropar a la immigració estrangera o als fills d'immigrants nascuts a Catalunya a l'independentisme, és una opció legítima i coherent amb la ideologia de CDC i el PDC. I en ser impulsada des de Convergència confirmava que l'independentisme català no buscava tenir una base ètnica.  

Així doncs, tot i que es tanqui la seu de Nous Catalans i es dissolgui la fundació, i potser desaparegui el projecte ambiciós, quedant només com a sectorial d'immigració de PDC, crec necessari que continuï funcionat d'una o altra manera amb un o altre nom.

   

 Vídeos de la inauguració de la seu de Nous Catalans

NO HI HA CAP COMUNICACIÓ DEL GOVERN CENTRAL AMB LES COMUNITATS AUTÒNOMES I AJUNTAMENTS DE CARA L'ACOLLIDA DE REFUGIATS, SEGONS ÀNGEL MIRET, COORDINADOR DEL COMITÉ D'ACOLLIDA DE LA GENERALITAT. Miret lamenta que el govern central no vulgui aprofitar les iniciatives d'entitats i administracions catalanes per a l'acollida d'uns refugiats que no arriben. Considera que el fet que no vinguin es degut a la manca de voluntat del govern central, de Brussel·les i dels mateixos refugiats que volen quedar-se a Alemanya i altres estats del nord d'Europa

Miret, a la dreta de la imatge, al costat del diputat, Carles Campuzano, i el nou Secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, l'exdiputat, Oriol Amorós, a la Tribuna de la Fundació ASCAR

El divendres passat, Àngel Miret, coordinador del Comitè d’Acollida a les Persones Refugiades de la Generalitat de Catalunya, i que l'any 2000 fou el primer Secretari per a la Immigració de la Generalitat, va exposar el seu punt de vista del que està passant amb l'acollida de refugiats a Catalunya, Espanya i Europa en un esmorzar-tribuna de la Fundació ACSAR. Uns refugiats que, tot i que el Govern espanyol es va comprometre a acollir-ne a 19.000 provinents de Grècia, Itàlia i Hongria, 5.000 dels quals havien d'arribar a Catalunya, no han vingut i no sembla probable que vinguin.
Miret va assumir aquest càrrec quan des de la Generalitat, molts ajuntaments, diputacions i nombroses associacions es va voler respondre a la crida d'acollir refugiats que arribaven a Europa, majoritàriament per Grècia i Itàlia. I si bé es va poder fixar un full de ruta comú amb diversos ajuntaments com el de Barcelona, que va fer la crida  mundial amb altres com el de Madrid, de Ciutats-Refugi, la comunicació amb el Govern espanyol, que és l'admistració competent en matèria d'asil, refugi i immigració, ha estat nul·la. No ha donat informació de quan i quants vindrien, no ha explicat com s'estan gastant els fons europeus o espanyols per l'acollida de refugiats, ni si hi ha cap previsió de que vinguin, més enllà dels que estan arribant pel seu propi peu per Ceuta i Melilla i que són acollits per les tres entitats a les que el govern espanyol els hi donat la competència i els fons en exclusiva: Creu Roja, Comisión Española de Ayuda al Refugiado (CEAR) y la Comissió Catòlica Espanyola de Migracions (ACCEM).
Miret va explicar el Pla de Treball (clica), amb un banc de recursos. Però va ser molt escèptic de que arribi a aplicar-se.
Però no només va ser crític amb el govern central i amb esl estat europeus que no han estat capaços de complir l'acor de redistribuir-ne 160.000. Reconegué que la majoria de sirians que estan arribant a Europa i van cap a Alemanya i altres països del nord d'Europa, són gent amb formació i un projecte vital que els porta cap a aquells països o molts tenen familiars i coneguts i, de fet, no volen anar ni a Espanya, Portugal, França o Itàlia. 

Miret, que porta molts anys treballant en l'àmbit de la gestió de la immigració, va aprofitar també la tribuna per qüestionar dos enfocaments oposats del fenomen migratori. Un, l'acadèmic que sovint no valora ni dóna importància a certes situacions, fets i problemes. I l'altre, el que diu obertament al carrer o la xarxa gent que no és necessàriament xenòfoba."És preocupant el gran diferencial que hi ha entre aquest dos discursos, i si no reconeixem que certes situacions donen força a l'extrema dreta, encara creixerà més"      

LA PROPOSTA D'ORIOL AMORÓS, NO SECRETARI D'IMMIGRACIÓ

En aquell mateix acte, l'ex diputat Oriol Amorós que des de fa uns dies ha estat nomenat Secretari d'Immigració, Igualtat i Ciutadania, va reivindicar que Catalunya pugui acollir a sirians familiars o amics dels que ja són aquí, apostant, fins i tot, per anar-los a buscar als camps de refugiats de Turquia o pemetre'ls sortir de Síria. Amorós reconeix que els que volen anar a Alemanya és perquè els seus referents familiars o veïnals són allà i cap allà va el seu projecte vital, però que s'hauria de fer un esforça per portar a Catalunya a aquells que tenen vincles familiars o d'amistat amb el sirians que ja són aquí. 

ARTICLE DE MIRET AL PUNT AVUI ON EXPOSA EL SEU PUNT DE VISTA PER QUÈ NO ESTANT ARRIBANT A CATALUNYA I ESPANYA

Avui Àngel Miret ha publicat aquest article al Punt Avui on explica la seva hipòtesis de per què no arriben  a casa nostra:

Àngel Miret i Serra - Professor U. Pompeu Fabra

A Catalunya i a molts estats europeus els refugiats no han arribat, si més no en el nombre que es preveia durant el 2015. El govern espanyol va acceptar que Espanya n'acollís més de 19.000 procedents de Grècia i d'Itàlia, i a Catalunya vàrem preveure que, d'aquest contingent, n'arribarien uns 5.000 a casa nostra. Però van passant els mesos i, a hores d'ara, n'han vingut només uns pocs centenars, la majoria d'ells procedents de Ceuta i Melilla. I, aleshores, les persones de bona voluntat, entitats cíviques, ajuntaments i la mateixa Generalitat, que s'havien preparat per oferir-los un acolliment digne, es pregunten: on són els refugiats? Pregunta a la qual intento respondre amb la següent hipòtesi:
El perfil de les persones refugiades que arriben a Europa seria majoritàriament el d'aquelles que tenen totes o alguna de les següents característiques: certs recursos econòmics, una xarxa relacional ja instal·lada al continent o una bona formació professional. Constituiria, doncs, un col·lectiu que quan comença la fugida ja ha dissenyat un projecte vital de futur. L'estada en els camps d'acollida de Grècia i d'Itàlia seria només un espai temporal en el trànsit cap a aquest projecte. Certament, a Europa n'arriben moltes (900.000 l'any 2015 segons Eurostat), però són moltes més les que, per exemple, s'han desplaçat dins del territori sirià (4.000.000) o que s'han instal·lat als països de l'entorn, especialment al Líban (1.200.000), Jordània (650.000) i Turquia (1.900.000) en condicions de gran precarietat i patiment. I aquestes són les que no tenen diners per pagar els traficants, que no tenen parents a Europa, que només parlen àrab o que tenen professions amb poques perspectives laborals.
Aquest fet, entre d'altres, explicaria el perquè els punts d'estada no s'han saturat fins a dimensions monstruoses. Senzillament, perquè les persones refugiades a Europa segueixen un camí que no té com a fita ni Espanya, ni Portugal, ni França, ni els països del sud, sinó que cerquen les condicions socials i, sobretot, les oportunitats laborals dels països nòrdics, d'Alemanya, d'Àustria...
Si la hipòtesi que plantejo fos certa, també explicaria el perquè de les dificultats de gestionar els reassentaments des dels camps cap als diferents estats de la Unió Europea que han mostrat la seva disposició a acollir-les. Com organitzar-ho si la mobilitat dels refugiats és alta i si una bona part tenen perfectament clar el país on volen reprendre la seva vida? I ara ens arriba la notícia que hi ha milers de menors que han desaparegut d'ençà que han arribat a Europa, i que podrien estar en mans de xarxes d'explotació sexual. Els traficants d'éssers humans i els seus diners organitzant el camí cap a Europa. Les conseqüències d'aquesta desigual distribució són evidents: mentre que alguns estats s'ho miren de lluny, d'altres com ara Suècia i Alemanya comencen a tenir un nombre de persones refugiades difícilment gestionable. I aleshores apareixen els conflictes, la por i la intolerància i la xenofòbia.

ORIOL AMORÓS DEIXA L'ESCÓ AL PARLAMENT PER TORNAR A LA SECRETARIA D'IMMIGRACIÓ EN SUBSTITUCIÓ DE XAVIER BOSCH.

 Xavier Bosch, Secretari sortint

Oriol Amorós, deixar el Parlament per tornar a la Secretaria d'Immigració

El fins ara diputat, Oriol Amoros, que va ser l'anterior legislatura portaveu adjunt d'ERC al Parlament, i que va perdre les primàries d'ERC a l'alcaldia de Barcelona front Alfred Bosch, ha estat nomenat nou Secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat. 

Amorós no només es retira de l'activitat parlamentària, sinó que torna així al càrrec que va ostentar entre  entre 2006 i 2010, quan amb el Tripartit va ser Secretari per a la Immigració. Durant aquella etapa va impulsar el Pacte Nacional per a la Immigració i la Llei d’Acollida de les persones immigrades i retornades a Catalunya, i va participar en la negociació de la transferència a la Generalitat de Catalunya de les autoritzacions de permisos de treball. 

El fet que la Conselleria d'Afers Social i Família recaigui ara en la militant d'ERC, Dolors Bassa, ja feia pensar que es cessaria a qui fins fa uns dies ocupava el càrrec, Xavier Bosch, vinculat a Convergència i la Fundació Nous Catalans i que ocupava el càrrec des de 2010. Bosch, que li ha tocat gestionar un període en el que el Govern central va reduir gairebé a cero els fons d'integració a les persones nouvingudes, i va viure episodes complexos com l'expulsió del dirigent de Nous catalans, Noureddine Ziani, ha publicat aquesta carta de comiat que adjunto a continuació:   

ESCRIT DE COMIAT DEL FINS ARA DIRECTOR D'IMMIGRACIÓ DE LA GENERALITAT

Quan un dia de finals de gener de 2011 l’aleshores conseller Josep Lluís Cleries em va presentar les persones de la Direcció General per a la Immigració amb les quals havia de començar a treballar vaig pronunciar unes paraules on, entre d’altres coses, em comprometia a treballar,en equip, com un bon servidor públic i amb lleialtat.

Cinc anys i dues legislatures després deixo el càrrec amb la confiança de pensar que he complert els meus compromisos d’aleshores. Des de la Direcció General per a la Immigració hem fet una feina col•lectiva lleial al govern, a la resta d’institucions i sobretot a la gent, a les persones a qui hem servit tant bé com hem sabut.

Amb aquesta feina he conegut molta gent i he après coses noves en un enriquiment personal que valoro moltíssim.

Però hem hagut de superar serioses dificultats. Per començar, el 2012 Madrid ens va escanyar econòmicament ja que el govern espanyol va deixar a zero els fons que des de feia anys ajudaven a finançar les nostres polítiques d’acollida i integració. Uns fons que no podien ser automàticament coberts per la Generalitat degut als problemes financers que llavors patia i que avui encara pateix. La crisi i la manca de liquiditat van provocar, a més, restriccions en els horaris i les retribucions dels treballadors públics, unes restriccions que no ajudaven precisament a mantenir un bon ritme de feina.

Malgrat aquestes limitacions, però, en aquests anys hem mantingut un bon ritme: hem creat un sistema que ha permès fer més de 100.000 informes d’estrangeria(d’integració social per a l’arrelament social a Catalunya, d’esforç d’integració,d’adequació de l’habitatge i de nacionalitat) d’acord amb el nou reglament de la Llei espanyola d’estrangeria. Hem desenvolupat la Llei d’Acollida de les Persones Immigrades i de les Retornades a Catalunya i hem començat a implementar arreu del país la creació del Servei de Primera Acollida. Un servei innovador per ajudar a les persones nouvingudes des del moment del seu empadronament en un municipi català un servei de formació en les llengües oficials, començant per la catalana,d’orientació laboral i, molt important, de coneixement de la societat catalana i el seu marc legal. Una gran eina per facilitar l’encaix al seu nou entorn social i nacional, posant les bases per a la seva integració al país.

Hem redactat, aprovat i desenvolupat plans i els hem començat a desenvolupar, com el Pla de Ciutadania i Migracions horitzó 2016, elaborat al llarg de tot un any amb la participació de centenars de persones, entitats i institucions; el Pla de Protecció Internacional de Catalunya que ha estat la base sobre la qual s’ha creat el Comitè d’Acollida de Persones Refugiades, en plena activitat en aquests moments;i el Pla de Mobilitat Internacional, pensat per coordinar i impulsar mesures de suport als nostres emigrants, assessorant-los si volen marxar, acompanyant-los mentre són fora i proposant-los mesures perquè puguin tornar dignament.

Hem continuat les polítiques de retorn voluntari, d’inclusió sòciolaboral (PRT), de convalidació de títols universitaris (SARU), d’alfabetització de persones adultes (Lletres per a tothom), hem desenvolupat el protocol contra les Mutilacions Genitals Femenines i hem reunit les entitats municipalistes i les diputacions en una estratègia antirumors i de lluita contra el racisme i la xenofòbia per tot Catalunya.

Tot i les estretors pressupostàries hem distribuït 8 milions euros a les entitats socials del país en concepte de subvencions per ajudar-les a dur a terme la seva feina integradora.També hem fet aportacions importants al Consorci per la Normalització Lingüística per apropar els cursos de català a les entitats de persones migrades.

Un punt i a part es mereixen els ens locals: són una peça clau en les polítiques d’acollida i d’integració de les persones migrades. Hem dedicat molts esforços a ajuntaments i consells comarcals i amb ells hem fet coses junts. I moltes més se n’han de continuar fent. A ells hem dedicat més de 18 milions d’euros a través dels contractes programa anuals.

Tot això i moltes coses més les hem fet un reduït equip humà absolutament vocacional. Vocacional en el sentit de servir, ajudar i comprendre les necessitats però també els anhels d’aquesta gran part de la nostra població vinguda d’arreu del món.

Moltes gràcies a l’equip de direcció: Llorenç, Orland, Rosa Maria, Xavier, a les adjuntes Montse i Maria Rosa, a la meva secretària Esther, a la Rosa i Arantxa. A l’Àngel, al capdavant del comitè d’acollida de refugiats.

Moltes gràcies també a: Jordina, dues Cristines, Xavier, dues Laures, Àurea, Bernat, dues Mireies, Gemma, dos Jordis, Alícia, Pilar, Sabrina,Muntsa, Abdul, Agustí, Elisabet, Pere, Toni, Joan, Anna, Magda, Najat, Ricard, dos Sergis, Artur, dues Martes, Mayte, dues Núries i Maria.

Poca gent per fer una feina enorme. Una feina ha anat encaminada, d’una banda, a facilitar que el 20% de la població catalana que té origen en la immigració recent se senti acollida i faci els passos necessaris per integrar-se en una societat diversa, plural, variada però catalana al cap i a la fi. I, de l’altra,ha estat treballar perquè l’altre 80% entengui la necessitat d’aquesta acollida i faciliti la integració de tothom en una societat cohesionada. La tan esmentada “cohesió social”, és necessària per progressar però saber-la gestionar des de la diversitat d’orígens (tenim persones de 178 nacionalitats diferents), de llengües (se’n parlen 270 a Catalunya), religions i maneres de fer i de pensar és un repte. Un repte immens que hem de continuar assumint. En un país com el nostre, avesat històricament a créixer per la via dels moviments migratoris aquesta tasca és perfectament factible.

Deixo la Direcció General amb una sensació de recança però amb la consciència d’haver fet una bona feina i la confiança que qui em substitueix ho farà amb la mateixa determinació i ganes sota la direcció de la nova consellera Dolors Bassa.

Vull acabar agraint el suport rebut per part de la consellera Neus Munté, des d’ara consellera de la Presidència. Va saber crear un gran equip humà al Departament de Benestar Social i Família basant-se en la confiança. Neus: moltes gràcies.

Ara mateix no sé quina serà la meva propera dedicació. Continuaré, sens dubte en l’entorn de la Fundació Nous Catalans –on hi sóc des de la seva creació, molt abans de ser nomenat director general- treballant amb persones i entitats per aconseguir entre tots la construcció d’una Catalunya millor.

Em podeu localitzar fàcilment a través de Facebook i a twitter (@xavierboschg) des d’on podem estar en contacte de forma àgil.

He començat parlant de lleialtat i vull acabar aquestes paraules manifestant la meva lleialtat però també confiança i compromís amb els presidents Puigdemont i Mas als quals seguiré en el camí de construir una Catalunya, pròspera, justa i lliure. És a dir, independent.

Adéu i fins ben aviat.

Xavier Bosch i Garcia
Barcelona, 26 de gener de 2016

LA ULTRADRETA, ABSENT DEMÀ A LES URNES, OPTA PER CANDIDATURES NO INDEPENDENTISTES EXCEPTE SOM-CATALANS QUE DEMANA EL VOT PER JUNTS PEL SÍ. SyL i MSR demanen que es voti a unionistes o federalistes. Les joventuts de Somatemps han fet pintades a seus de partits

 

Tal com ja vaig explicar fa un mes, cap partit ultra, feixista o identitari-socialpatriota, es presenta a les eleccions catalanes de demà. A la crisis que pateixen aquests partits després dels seu fracàs a les eleccions europees i el terrabastall de Plataforma X Catalunya per l'expulsió de Josep Anglada i l'enfonsament  electoral d'aquest partit a les municipals, s'uneixen l'exigència d'aconseguir l'aval o signatura del 0,1% del cens electoral. Aquesta exigència a les candidatures extraparlamentàries d'aportar signatures ha reduït molt el nombre de les que es presenten. A part de les set llistes amb representació només es presenten el PACMA, Guanyem (el partit considerat fantasma que va impedir a Ada Colau presentar-se amb aquest nom, i va aconseguir dos regidors a L'Hospitalet als que molts van votar equivocadament pensant que votaven a Iniciativa-Podemos), Els Verds i Recortes Cero.

Platataforma X Catalunya, que ha perdut a gran parte dels seus  militants després del descalabre electoral de maig, està ara inmersa en el procès de fusió amb España 2000 i el que queda del Partido X La Libertad (PxL). I ja va anunciar fa tres mesos que no es presentaria. A les eleccions de 2010, amb Anglada com a candidat a la Generalitat, va obtenir 75.134 vots, estant a prop d'entrar al Parlament, i 60.107 vots a les de 2012. 

La España en Marcha, que va agafar molta força després de l'atac o irrupció violenta a la seu de la Generalitat a Madrid l'11 de setembre de 2013, s'ha trencat després de la sortida de la mateixa d'Alianza Nacional i Democracia Nacional. I mentre van ser actius a Catalunya fa un any, manifestant-se a Barcelona el mateix 9 de novembre i l'11 de setembre, ara aquí estan inactius. 

Pel que fa al Movimiento Social Republicano (MSR), també debilitat després de la marxa d'alguns dels seus dirigents cap a Soberanía y Libertad, ha fet un comunicat en el que després de dir que l'abstenció beneficiarà als independentistes, anima a votar a alguna de les llistes que no ho són.
Soberanía y Libertad concreta més, i en el seu comunicat diu que malgrat les discrepàncies que hi tenen, que es voti PSC, PP o C'S. 
                 

 

Per seva banda Josep Anglada, ara regidor de Plataforma Vigatana a Vic, després de fer diversos tuïts felicitant a Ramon Espadaler pel seu paper en el debats televisius, ha manifestat que probablement  votarà a una candidatura no independentista, sense aclarir si serà o no UDC.

SOM CATALANS, DEMANA EL VOT PER JUNTS PEL SÍ

Per últim, SOM Catalans, partit independentista i antiimigració, que lideren Ester Gallego i l'ex responsable de Relacions Internacionals de PxC, Enric Ravello, ha fet un comunicat demanant el vot per Junts pel Sí. SOM Catalans té el suport dels dos únic partits parlamentaris europeus que donen suport a la independència de Catalunya: La Lliga Nord italiana i el  Vlaams Belang flamenc de Filip Dewinter, tots dos d'ideologia xenòfoba.

Acte de SOM Catalans amb ekl líder del Vlaams Belang, Filip Dewinter

LA TRACA O JOVENTUTS DE SOMATEMPS HAN FET PINTADES A SEUS DE PARTITS INDEPENDENTISTES

D'altra banda, La Traca, grup juvenil de Somatemps,   ha fet aquest dies diverses pintades contra la independència a les portes o façanes de partits independentistes, l'última d'aquestes accions fa dos dies a Sarrià a les seus d'ERC i CDC.

Somatemps impulsat inicialment per membres de PxC, MSR, Casal Tramuntana i la Comunió Tradicionalista Carlista, va tenir de portaveu a Josep Ramon Bosch que poc després va formar Societat Civil Catalana.

Sembla que entre els militants de La Traca, hi ha ex dirigents de PxC i del desaparegut Casal Tramuntana, alguns d'ells ex militants de Batzegada, hereva del Moviment Patriòtic Català (MPC), grup condemnat i desarticulat després de realitzar diversos atemptats a bars homosexuals i locals independentistes.

   Pintades fetes fa dos dies per La Traca a seus independentistes de Sarrià

ACTE SOBRE "BONES PRÀCTIQUES" DE LA GESTIÓ DE LA IMMIGRACIÓ A MUNICIPIS GOVERNATS PER PP, CiU,ERC, PSC I ICV. La regidora del PP de Castelldefels sorprén amb un discurs totalment diferent al d'Albiol

Aquesta tarda s'ha celebrat a la seu de CCOO de Barcelona una taula rodona sobre "Bones pràctiques" a l'administració local en la gestió de la immigració, organitzada per la Fundació ACSAR, en la que han intervingut el Comissionat per la immigració de l'Ajuntament de Barcelona, Miquel Esteve (CiU), la regidora de Guissona, Anna Santacreu, d'ERC; el regidor Alfons Bonals de L'Hospitalet (PSC); la regidora de Castelldefels, Sonia Motos (PP), i Elena Embuena de Sant Joan Despí (ICV-EUiA)

El Secretari General de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego, a l'inici de l'acte.

L'acte s'ha iniciat amb la intervenció dels Secretari General de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego i de Jordi López Camps de la Fundació ACSAR. Gallego ha demanat que durant la campanya electoral no s'intrumentalitzi la immigració i ha demanat el dret de vot a les municipals per les persones migrades, explicant l'efecte positiu que té que els treballadors estrangers sí que puguin votar a les eleccions sindicals, cosa que evita determinades pràctiques  discriminatòries en l'àmbit laboral. Per la seva banda, López Camps ha remarcat que l'acte no era debat electoral ni de programes, sinó explicar bones pràctiques a ajuntaments de tots els colors, a l'hora de gestionar la immigració i la diversitat.

BARCELONA, "LA FAMÍLIA DEL COSTAT ET CONVIDA"

El Comissionat per a la Immigració de Barcelona, governada per CiU, Miquel Esteve, que després d'explicar la població immigrant s'ha estancat quantitativament després d'anys de creixement, ha exposat la feina feta amb l'objectiu d'una societat intercultural i cohesionada. "Hem de passar de la coexistència a la convivència. Barcelona opta pel model intercultural, front l'assimiliacionista i el multicultural". Per això es treballa diferenciant tres blocs. 

El primer, el procés migratori, amb accions com l'acollida amb xerrades i informació, i serveis com el SAIER. El segon, el tractament de la diversitat. I el tercer, les polítiques vers la població vulnerable. "Hi ha gent diversa que no és estrangera, i gent vulnerable que tampoc ho és, de la mateixa manera que molts estrangers no són població vulnerable". 

I ha explicat que, després de fer una reflexió amb SOS Racisme, es va posar en marxa juntament amb aquesta entitat el projecte "La família del costat et convida", en la que per mitjà d'associacions, escoles, comunitats de veïns, etc, una família nouvinguda convida a dinar o sopar a una autòctona, o a l'inrevés.

 Alfons Bonals de L'Hospitalet i Miquel Esteve de Barcelona

GUISSONA: CONTRACTACIÓ EN ORIGEN

Per la seva banda Anna Santacreu, de Guissona, municipi governat per ERC, amb la meitat de població estrangera que treballa a la Coorporació Alimentària, ha explicat les polítiques seguides al municipi, si bé, motes han estat decidides, més per l'empresa que per l'ajuntament. Així a Guissona, on els ucraïnesos, romanesos, senegalesos i llatinoamericans són majoritaris, tots els treballadors van arribar amb papers contractats en origen per la corporació alimentària que porta el nom del municipi. Aquest fet fa que la situació social i administrativa sigui única a Catalunya i l'Estat espanyol.  Santacreu ha detallat les sessions d'acollida i informació que es fan, els cursos de català, i el paper de l'escola com elements d'integració i de relació entre els autòctons i els estrangers, i entre els immigrants de diferents procedències. 

L'Ajuntament també ha impulsat cursos de català i, en adonar-se que hi havia dones africanes o asiàtiques analfabetes, es van posar en marxa cursos d'alfabetització, cosa que permetria a aquestes persones evolucionar i créixer en tots els àmbits, també en el laboral. I després de reconèixer que a les festes "tradicionals" de cada comunitat potser hi participen pocs adults de les altres, els nens, siguin d'on siguin, participen a totes. I com a fita que es valora molt positivament ha explicat que l'ajuntament va treballar per tal que hi hagués una única associació islàmica amb una sola mesquita que agrupés a tots, fossin de la branca de l'islam que fossis,  i d'origens diferents, com  senegalesos, asiàtics o magribins.

Santacreu ha acabat afirmant que es treballa perquè a Guissona tothom sigui considerat vilatà i ningú foraster.

 Anna Santacreu de Guissona i Sonia Motos de Castelldefels

L'HOSPITALET: TREBALL A L'ESPAI PÚBLIC I COMUNITATS DE VEÏNS

El regidor Alfons Bonals, de L'Hospitalet de Llobregat, responsable de Seguretat i Covivència, ha parlat de la realitat de la segona ciutat de Catalunya, amb la densitat de població més alta d'Espanya i un 27% de nouvinguts on, els últims anys la immigració ha estat objecte de debat polític i motiu de controvèrsies, sobretot des de l'entrada al consitori de PxC.

Bonals s'ha referit a l'escola com eina d'integració i acollida. Ha detallat la tasca feta per l'ajuntament per gestionar l'espai públic on la població estrangera, que és més jove, l'ocupa més que l'autòctona que ha envellit. Així s'han regulat espais d'oci per noves activitats, i s'ha fet tasca per un bon us per part de tothom. També es fa una feina important en l'àmbit comunitari amb els mediadors i la Guàrdia Urbana anant a les reunions de les comunitats de veïns. Al municipi hi ha seixanta professionals dedicats a la mediació i acollida. 
Pel que fa a la problemàtica de les bandes llatines diu que s'ha controlat força, sobretot des que els mossos d'esquadra van canviar d'estratègia amb més acció policial. També ha reconegut la problemàtica de les famílies desnonades que ocupen pisos, fet que motiva que es treballi amb les entitats bancàries per reconvertir-los en lloguers socials. Pel que fa a les associacions de cada nacionalitat, ha deixat clar que es pretén que indistintament del seu origen la gent s'impliqui a les associacions de veïns, culturals i esportives del municipi. I ha conclòs dient que "la millor font d'integració és el treball. Per això si no millora l'atur, hi hauran problemes"

 SANT JOAN DESPÍ, TRANSVERSALITAT

Elena Embuena regidora de Sant Joan Despí, d'Iniciativa per Catalunya,  ha explicat la situació del seu municipi amb un índex d'immigració molt inferior. I en lloc de repetir experiències similars a les explicades que també s'hi fan, ha destacat la importància de treballar des de la tranversalitat per tota la ciutadania. Sí que ha exposat dues pràctiques del seu municipi. La potenciació de relació entre mares autòctones i estrangeres a les escoles amb més immigració, i els cursos de cuina d'aquí per dones immigrants que no sabien com es cuinen les carxofes o fer una truita de patates. Moltes d'aquestes dones després de saber com es menja aquí han pogut trobar feina cuidant avis, cosa que abans no podien fer en no conèixer els hàbits culinaris.   

Elena Embuena de St Joan Despí

L'ACCIÓ DEL PP A CASTELLDEFELS 

 L´última en intervenir ha estat la regidora del PP de Castelldefels, Sonia Motos, municipi del que és alcalde el popular Manu Reyes, té un discurs força diferent al de García Albiol.

 Motos ha deixat clar que la seva realitat no és la de Badalona, amb menys immigració africana o asiàtica, i força població europea. Ha explicat que es porta immigració des de l'àrea de Cooperació i participació, enlloc des de la de Seguretat. Que es treballa amb totes les comunitats, també la islàmica i la mesquita, amb qui ella té bona relació i ha explicat els cursos de català i castellà, el treball d'acollida que s'hi fa i la tasca amb dones immigrants africanes o asiàtiques. 
A preguntes de si ella compartia el discursu fet diversos municipis de Catalunya pels candidats del PP adoptant el discurs d'Albiol o demanant el tancament de mesquites, ha dit que ella només donava comptes del que fa el seu equip de govern i el seu alcalde, que potser és diferent al que diuen altres dirigents del PP. 
Va cloure l'acte el president de la Fundació Acsar, el diputat, Carles Campuzano.

DIMARTS JUDICI PELS INCIDENTS DE L'11 DE SET. DE 2008 AMB UNITAT NACIONAL CATALANA (33) GRUP CONSIDERAT XENÒFOB

El proper 9 d’abril a les 10:30 se celebrarà el judici a la Ciutat de la Justícia de Barcelona, amb una petició fiscal de 3 anys de presó i 5400 euros d’indemnització, per l'idependentista acusat d’agressió amb danys a dos membres d’Unitat Nacional Catalana (33), grup identitari català que molts consideren xenòfob i feixista, en els incidents ocorreguts la tarda de l'11 de setembre de 2008, a 50 metres de l'estàtua de Rafel Casanova mentre se celebrava la manifestació independentista.

       Jo no se qui, després de creuar-se insults, va començar la baralla, però estic d'acord que UNC, si mirem els seus escrits i els seus cartells, podria ser considerada xenòfoba. El 33 és el número o símbol de "Catalunya Catalana" que utilitzen amb el 88 (Heil Hitler, per les lletres de l'abecedari) també certs grup nazis catalanistes o independentistes. El judici s'havia de celebrar el març de 2009, però va ser suspès  (llegir més informació).  D'alguna manera UNC continua una línia ideològica que es va donar entre dirigents d'Estat Català i en un sector minoritari d'ERC, i el col·lectiu "Nosaltres Sols" creat per Daniel Cardona els anys trenta i que va recuperar algun sector d'Estat Català i ERC els anys setanta contra la immigració andalusa, fent enganxines i documents en favor de repatriar els andalusos. També hi formaria part, com linko a continuació, alguna persona procedent del sector romàntic catalanista de CEDADE. El cartell que té ara UNC a la seva web parla per sí sol. El petit grup Identitat Catalana que va manifestar-se el passat 26 de maig a Vic pel matí contra la immigració, el mateix dia que es va celebrar la manifestació antiracista pels fets de les últimes sermanes, també aniría en aquesta línia.
        Així el líder d'UNC, Xavier Andreu, hauria militat a CEDADE (clica per llegir-ho a Vilaweb   i  a El Periódico), organització nazi del franquisme i la transició, amb Pedro Varela, propietari de la llibreria Europa, i l'actual líder de Partido x la Libertad, abans Plataforma x la Libertad, José María Ruiz Puerta. Andreu és propietari de la llibreria Militaria.
La militància d'Andreu a CEDADE queda clar amb aquest article seu a la revista de CEDADE publicat el 1987

 

 Article de Xavier Andreu a la revista CEDADE, n. 147, gener de 1987

 

Llegir comunicat d'ARRAN sobre el judici, clica

              

SEGONS UNITAT NACIONAL CATALANA: QUÈ VOL DIR 33?

Molt senzill! Ja fa uns anys es va començar a fer servir el símbol 33 com a substitut de Catalunya Catalana, Catalunya Catalana = CC = 33, C és doncs la tercera lletra de l'alfabet i serveix com a logo d'una ideologia.

Quina ideologia? Es pot ser independentista, nacionalista o regionalista, però els que lluitem per una Catalunya Catalana volem un país, Catalunya, els Països Catalans, plenament normalitzats i això significa una nació lliure, independent, reunificada i on es visqui plenament en català.

No volem la independència tant sols per gestionar els nostres impostos i inversions, ni per poder repartir el pastís del poder entre els polítics de casa nostra, volem la independència com eina per poder catalanitzar plenament la nostra nació, on el català com a llengua i cultura sigui l'eix vertebrador de les diferents comunitats que s'hagin anat establint des de la formació de la nostra nació.

No volem una Catalunya acultural, mal anomenada multicultural, volem una Catalunya Catalana on el dret a viure en el nostre món, el català, sigui norma i costum.

Som racistes? Aquesta és una de les crítiques més habituals que es fa al moviment per una Catalunya Catalana (33). NO som racistes per la senzilla raó que els catalans NO som una raça, som un poble, una nació, i els nostres trets diferencials no inclouen la raça. Qualsevol persona provingui d'on provingui pot esdevenir català si s'integra al nostre món cultural i lingüístic. Però cal una política d'immigració per evitar immigracions massives que comporten la formació de ghettos on la integració és pràcticament impossible.

Som feixistes? NO, i justament el nacionalisme que defensem és el més democràtic dels existents car rebutgem les ideologies totalitàries, tant el feixisme com els seus companys de viatge, el comunisme i el nazisme. Volem la llibertat de Catalunya però també la llibertat dels catalans i cap ideologia totalitària pot prendre'ns el nostre anhel de llibertat.

Tot ressumint, 33 vol dir catalanitat i llibertat. 33 = Catalunya Catalana

    Llegir-ho a la seva web, clica                

Anar a la web d'Unitat Nacional Catalana, clica

Avui fa 1300 anys

Aquest any fa 1300 anys que Tàrik ibn Ziyad, general berber, va envair la Península Ibèrica, han estat 1300 anys d'enfrontaments entre dues comunitats, els musulmans varen entrar com invasors i com a tals es varen comportar.

El revisionisme històric ens parla d'una cultura rica, d'una filosofia oberta, d'un gran llarg període de "culturització" peninsular gràcies als invasors musulmans, fent un paral·lelisme és com si volguéssim lloar el colonialisme, car uns invasors, aquest cop del nord, portaren la seva cultura als pobles que estaven àvids per rebre-la.

No ens enganyem, malgrat aquest revisionisme històric que vol lloar el període d'ocupació musulmana de la Península no ens hem d'encegar, va ser una ocupació, una tirania, una superposició d'una cultura invasora enfront d'un substrat romà-cristià-got, varen entrar a sang i a foc i amb aquestes armes s'establiren fins que foren expulsats després d'una llarga Reconquesta, i més tard amb l'expulsió dels moriscos (cinquena columna de musulmans falsament conversos que col·laboraren amb els pirates turcs i tunisians que atacaven les nostres costes als segle XVI) es va iniciar un període de recuperació dels pobles peninsulars.
El parèntesis d'ocupació musulmana no s'ha de veure com un període on les arts i la cultura fruïen pels més petits racons de les nostres contrades, en realitat va ser una època de foscor, on una exigua minoria vivia a cos de rei en palaus regats per mil fonts però on malvivia una gran majoria del poble sotmès a les ràtzies, a la por del perill "moro". En aquest espai de lluita i reconquesta Catalunya va avançar en la seva recuperació tot dignificant els espais reconquerits amb la subtilesa i espiritualitat de  l'art romànic, la Creu va ser arma per guanyar la llibertat i va esdevenir senyera abans que les nostres Quatre Barres omplissin els escuts dels nostres avantpassats.

Catalunya es va forjar en la lluita i aquesta lluita no va tenir aturada, vàrem lluitar contra l'Islam per alliberar la nostra terra, vàrem seguir lluitant contra els pirates barbarescs fins a la gran batalla de Lepant, catalans varen defensar Viena i Budapest enfront el turc i catalans voluntaris a la Gran Guerra foren crucificats als Dardanels al caure en mans dels turcs.

Catalunya i l'Islam fa 1300 anys que estem en guerra, enguany, que commemorem aquella data fatídica de l'any 711, hem de recordar que l'Islam a casa nostra sempre ha estat i serà un element d'enfrontament, d'invasió, d'odi i de lluita. Islam i Catalunya son dues identitats enfrontades, som aigua i foc, si una viu a casa nostra serà per sobre de l'altra. Recordem, fa 1300 anys ens varem envair, ho feren amb el foc i el ferro, ara ho fan amb el ventre de les seves dones i l'estupidesa dels nostres governants. O toquem novament a Sometent per foragitar aquesta nova invasió o sinó ens espera un llarg període de submissió, de lluita, de patiments.

Xavier Andreu (UNC)

   

Aquest vídeo no és d'Unitat Nacional Catalana, però sí que reprodueix els seus símbol, el número 33 (Catalunya Catalana), també el 88 (Heil Hitler)

DE LA IMMIGRACIÓ A LA CIUTADANIA, participo com a independent amb Siscu Baiges, Said El Kadaoui i Fuad Saou a la Convenció "Primàries obertes" del PSC de Barcelona,

Durant les últimes dues dècades hem observat com la nostra societat ha anat incorporant persones de diferents racons del món. Els nostres veïns i veïnes tenen orígens molt diversos. Els nostres barris, ciutats, escoles, reflecteixen una diversitat difícilment reversible.
La realitat del nostre entorn ha canviat per sempre i ara ens toca seguir construint, des dels ideals de l’esquerra, i aconseguir una societat diversa per evitar caure en els models que fomenten la diversitat de societats.
• Què ens juguem si no som capaços de construir un model sòlid de convivència des de l’esquerra? En l’actual conjuntura econòmica i social , quines haurien de ser les directrius bàsiques a reflexionar per construir un model més eficaç de convivència?
• Quant a la ciutadania i defensa dels drets bàsics, com podem avançar en els drets de ciutadania per aconseguir més igualtat entre homes i dones? I el dret al vot?
• Quant a la interculturalitat, com podem seguir construint des de l’esquerra el model intercultural per reduir la xenofòbia?


Universitat Pompeu Fabra
Carrer Ramon Trias Fargas, 25-27
Barcelona.
Dissabte 9 de març
Hora: de  15,30 a 17 h.

Anar a la web del debat d'immigració i ciutadania Primàries PSC
Link sobre la meva participació, clica 
Aclariment: Aquest últim any he participat a actes amb Nous Catalans (CDC), amb Joan Herrera d'Iniciativa, a altres jornades del PSC i a diversos actes, presentacions i debats amb gent de les CUP. Amb ERC no he fet cap acte, i no m'importaria parlar d'immigració i ciutadania en seu del PP.   
Actualitzat dissabte després de l'acte: 

 

NOUS CATALANS, 1r CONGRÉS DE L'ESPAI CATALANOMARROQUÍ

Avui he participat a una de les taules rodones del 1r Congrés Nacional de l'Espai Catalanomarroquí, organitzat per Nous Catalans (CDC), a Santa Coloma e Gramenet. La taula que he intervingut tractava sobre la visualització social dels catalans d'origen marroquí als mitjans de comunicació. Participaven a la taula Younes Oussaid, president de l’associació Almohagiren Almaghareba i director del programa de radio Almohajir Salt; Samir Bouchaqor el Attabi, president de la Federació d’associacions d’immigrants de les Terres de l’Ebre, el moderador, Soulaiman Ghazouan, i la relatora, Aouatif Stitou.

Oussaid ha explicat la tasca feta a Salt per Almohagiren Almaghareba i ha lamentat la mala imatge que sovint transmetien els mitjans de comunicació,  i Samir Bouuchador ha parlat del treball fet a Tortosa, del paper dels mitjans i de la percepció que es té del col·lectiu magribí. (Personalment crec que en els pocs minuts que han tingut per parlar no han pogut expressar bé el que portaven preparat) 
Jo he començat explicant la cerca que he fet avui als buscadors del Punt Avui i El Periódico. Hi he posat la paraula "marroquí" i moltes de les entrades eren sobre fets delictius, és a dir notícies negatives. Després he comentat tant les recomanacions del Col·legi de Periodistes com del Consell Audiovisual de Catalunya de com informar sobre temàtiques vinculades a la immigració. He repassat els criretis del Consell Audiovisual per evitar generalitzacions, missatges que generalitzen o criminalitzadors o que acabaven identificant col·lectius amb pràctiques o actituds i he posat exemples de missatges que no s'han de dir: "...els romanesos controlen la ferralla, els nigerians la prostitució, i els gambians el top-manta."
I he aprofitat per comentar un expedient que a iniciativa meva -jo vaig fer la denúncia-, està tramitant el Consell Audiovisual de Catalunya per unes declaracions i insults reiterats i greus de Carlos Navarro, El Yoyas, contra una catalana d'origen magribí a Canal Català en un debat titulat: "Que ha de votat el català de tota la vida?".  
En començar la taula rodona la sala no estava plena (que és quan l'Abdelhaq Diyer, de Manlleu, ha fet les fotos) però al caps d'uns minuts s'ha omplert. Entre els assistents estaven l'Àngel Colom, i el Director d'Immigració de la Generalitat, Xavier Bosch.

Han intervingut fent aportacions o preguntes unes vint persones, s'ha parlat molt del mal que fan joves multireincidents (ha sortit el cas de Morad el-Hassani) i a mi un jove de Salt m'ha demanat que expliqués el meu punt  de vista de perquè s'havia tensionat Salt, cosa que he fet gustós comentant el joc brut (la paraula "brut" la considero insuficient per definir-ho) fet pel digital Tot Salt, animat en algun moment implícita o explícitament per l'entorn de qui avui és alcalde. Els assistents també han polemitzat sobre qüestions com què és integració i el debat de vel. 
A les sessions d'avui hi han assitit 180 persones.
   

 

A sota imatges de la ponència inagural.

Com explicava fa uns dies aquí al blog aquesta setmana he participat en dos actes dels dos principals partits del país. Avui amb CiU i dimarts al PSC. El de dimarts va ser un debat intern amb alcaldes, regidors i tècnics municipals sobre com afrontar el discurs xenòfob. Va ser un acte intern de partit i vaig exposar durant una hora els meus punts de vista i després va haver-hi un col·loqui. Alguns regidors explicaven la sensació d'impotència davant els rumors sobre que els immigrats no pagen impostos.
El proper acte meu previst serà dissabte vinent amb Unitat Contra el Feixisme al Clot (clica aquí), i dilluns 11, a les 10 i pico del vespre intervinc a la tertúlia de Comràdio on parlarem de les eleccions a França on Le Pen puja -o potser no-, de Síria i del rescat a la banca espanyola. 
 

DIMARTS PARLARÉ AL PSC SOBRE COM AFRONTAR EL DISCURS XENÒFOB, I DISSABTE PARTICIPO A LES JORNADES DE L'ESPAI CATALANOMARROQUÍ DE "NOUS CATALANS" (CDC)

Aquesta propera setmana participo en dos actes. Un a nivell intern del PSC i un altre de la Fundació Nous Catalans de CDC.
El del PSC serà una xerrada i debat on analitzarem les causes de la irrupció de PxC a les municipals de fa un any, els perills que representa per la cohesió social i com s'ha d'afrontar i combatre el discurs de Plataforma i de dirigents d'altres formacions (García Albiol) que han tre rèdits polítics del no a la immigració. Hi seran regidors de municipis on el discurs xenòfob ha arrelat i els responsables de l'àrea d'immigració i ciutadania del PSC .
De fet en algunes de les presentacions del meu llibre "Xenofòbia a Catalunya" aquest debat es va fer amb les intervencions de representants municipals de diferents partits. A la presentació de Badalona de fa dues setmanes, a la que hi van assitir regidors de CiU, PSC i Inicitiva, en acabar la meva exposició va ser molt enriquidor el debat que va sorgir, iniciat per l'exalcalde Jordi Serra, amb regidors d'Iniciativa, membres de la comunitat islàmica (d'una mesquita que Albiol va intentar que no s'obrís), de la CUP i ciutadans compromesos en el teixit associatiu, preguntant-nos què s'havia fet malament, perquè la demagògia i les mentides havien calat i com s'havia d'actuar. 
Aquell debat em va fer recordar els Plens de Badalona d'un any o dos abans -on les associacions i entitats poden parlar- el discurs d'Iniciativa contra l'equip de govern que encapçalava Jordi Serra, les intepel.lacions també crítiques de la CUP, mentre Albiol es fregava les mans.

"Junts fem país': Programa definitiu del 1r Congrés nacional de l'Espai catalanomarroquí.

El segon acte al que participo com a ponent serà dissabte  a Santa Coloma de Gramenet al Congrés de l'Espai catalanomarroquí de la Fundació Nous Catalans, vinculada a CDC.  Intervindré a la taula rodona "Visualització dels catalans d'orígen marroquí".

                            

2.     Visualització Social dels Catalans d’origen Marroquí

Es tracta d´ una aproximació al discurs dels Mitjans de Comunicació sobre els immigrants marroquins a Catalunya així com el tractament informatiu i la representació als mitjans audiovisuals de la figura i la imatge dels nous catalans originaris del Marroc. L’objectiu de la taula va ser reflexionar sobre el paper dels mitjans de comunicació en la construcció i transmissió de discursos al voltant de la immigració i crear un clima de debat que permetés als assistents reflexionar sobre les dificultats i els reptes a l’hora de normalitzar les informacions sobre immigració als mitjans de comunicació, així com proposar noves perspectives i línies de treball al voltant del tema. Analitzarem les eines necessàries per la normalització de la presència de les minories culturals a les diferents seccions dels mitjans i no potenciar les informacions negatives ni sensacionalistes. Tindrem la ocasió també de veure experiències professionals de periodistes catalans d’origen del Marroc vinculats als mitjans de comunicació.

Moderador: Sr. Soulaiman Ghazouan.               Relatora: Sra. Aouatif Stitou

            Ponents:

• Sr. Xavier Rius Sant: Periodista. Col·laborador dels diaris: Punt Avui, El Periódico, El Triangle i COM Ràdio. 
• Sr. Younes Oussaid: President de l’associació Almohagiren Almaghareba i director del programa de radio Almohajir Salt.
• Said Jedidi: Periodista Marroqui
• Samir Bouchaqor el Attabi: President de la Federació d’associacions d’immigrants de les Terres de l’Ebre. Tortosa.
• Programa complert de les jornades, clica aquí