Xavier Rius, periodista
7 d'abril de 2013
L'escalada a Corea provocada per les proves nuclears de Pyongyang del
22 de gener i del 7de març –que després dels exercicis d'avions
nord-americans i l'anunci de maniobres militars conjuntes entre Seül i
Washington ha motivat que Pyongyang declari l'estat de guerra i amenaci
d'atacar els Estats Units– té com a protagonistes dos nous líders que
necessiten mostrar-se forts. Evidentment, no es pot comparar la
presidenta de Corea del Sud, Park Geun Hye, escollida democràticament i
que jurà el càrrec el 24 de febrer, amb l'inexpert Kim Jong-un. Però
tots dos volen mostrar fortalesa davant del poble.
Kim Jong-un
necessita guanyar-se el suport de l'exèrcit, el partit i el poble, donat
que no pot argumentar com el seu pare, Kim Jong-il, haver viscut de
jove la guerra de Corea. Així Kim Jong-il, segons la tradició, hauria
nascut en un campament des del qual el seu pare i fundador de la
dinastia, Kim Il-sung, lluitava contra els japonesos i després hauria
viscut al costat del pare la guerra del 1950 al 1953.
En canvi,
l'actual líder, Kim Jong-un, nascut el 1983 i educat a Suïssa, era
desconegut fins que el pare el va designar successor el 2009 amb el
sobrenom de Jove General. I només quinze mesos més tard, en morir
el pare, amb 28 anys va esdevenir cap de la nació. Però Kim Jong-un, a
diferència del pare i de l'avi, no té el suport de la Xina, que fins
no fa gaire utilitzava el règim de Corea del Nord com una peça en la
lluita regional i com a element sensible en les relacions amb els Estats
Units. Kim Jong-un està mancat de suports exteriors, amb una cúpula
militar endogàmica temorosa de qualsevol canvi. Però les últimes proves
nuclears i les fanfarronades d'atacar Corea del Sud i els Estats Units
no sabem si són una manera de mostrar-se fort i guanyar-se la confiança
de l'exèrcit o han estat forçades per la cúpula militar per evitar
canvis.
Probablement, hi ha part de les dues coses i, sobretot, és una
estratègia enfront dels Estats Units i Corea del Sud per negociar ajuts
econòmics, des d'una pretesa superioritat. La represa de l'activitat
nuclear i el tancament del pas al complex de Kaesong, on milers de
nord-coreans treballen en fàbriques sud-coreanes, forma part de
l'estratègia. Però segons el que passi amb les maniobres militars de
Corea del Sud, ningú no pot descartar que, amb l'excusa d'algun
incident, Pyongyang ataqui l'estat veí o les tropes nord-americanes,
forçant Seül i Obama a respondre a aquest escac que, en qualsevol
moment, pot anar-se-li de les mans.
Tot i que no es poden comparar, els màxims dirigents de les dues Corees volen mostrar fortalesa davant del poble
Tot i que no es poden comparar, els màxims dirigents de les dues Corees volen mostrar fortalesa davant del poble
A l'altra banda, tenim la
presidenta, la conservadora Park Geun Hye, que va guanyar les eleccions
al desembre i va jurar el càrrec al febrer. Pyongyang va fer les dues
proves nuclears, una amb el president anterior en funcions i la segona
poc després de prendre possessió. La nova presidenta, la primera dona
que arriba al capdamunt de l'estat, és filla del colpista Park Chung
Hee, que esdevingué president de Corea del Sud i que, malgrat la
repressió contra els opositors, és recordat com l'home que aixecà el
país, encara que va ser gràcies a l'ajuda nord-americana. La mare de
l'actual presidenta va morir el 1974 en un atemptat dirigit contra el
pare. El pare i president va morir el 1979 a mans del cap dels serveis
secrets que ell mateix havia nomenat. I l'actual presidenta també va
patir un atac que li ha deixat una cicatriu al rostre. Així, és una dona
agredida físicament i emocionalment tres vegades i, malgrat que durant
la campanya electoral va estendre la mà a la reconciliació amb Corea del
Nord, va dir que no li tremolaria el pols si la duien a la guerra i que
no podria ser acusada de dèbil com el seu predecessor en el bombardeig
de l'illa de Yeonpyeong del 2010, en què van morir dos civils i dos
militars.
Llegir al Punt Avui, clica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada