Tot fa pensar que després de la petició de Ban Ki-moon que el Consell
de Seguretat assumeixi les seves responsabilitats s'aturarà uns dies
l'atac. Semblava temerari que el president Obama, amb el suport de París
i Londres, ordenés bombardejar sense esperar que el Consell de
Seguretat intenti aprovar una resolució i que els inspectors de l'ONU
tornin. Per més que Obama sigui presoner de les seves paraules –va
advertir Al-Assad que la utilització d'armes químiques era ultrapassar
una línia vermella, fet que obligaria a actuar–, l'operació té molts
riscos i pot no aconseguir el que pretén. I és que el problema de fons,
més enllà de la seva cobertura legal i que es plantegi a priori
com uns bombardejos de només uns dies, és també la poca claredat del seu
objectiu. No es vol enderrocar el règim, sinó debilitar-lo. Però si
recordem l'atac a Sèrbia de 1999, amb el qual tampoc no es volia un
canvi de règim, sinó que Milosevic acceptés el que havia rebutjat a les
negociacions, aquest va costar deu setmanes de bombardejos.
Al-Assad
estava començant a guanyar la guerra després de l'ajut de la milícia
xiïta de Hezbol·là per recuperar Homs i la carretera d'Alep. Per això
sorprèn que ara que la guerra li era favorable i amb els inspectors de
l'ONU a Damasc hagi utilitzat armes químiques. Acció que algunes fonts
consideren que es va fer per un error en el comandament sirià o per
l'autisme del propi Al-Assad. També hi ha qui diu que van ser els propis
rebels els qui les van usar contra la població per aconseguir una
intervenció estrangera. Massa mentides va dir la intel·ligència
nord-americana el 2003 en el cas de l'Iraq per llançar-se
precipitadament a una acció sense intentar esbrinar què va passar, per
més que difícilment es pugui demostrar del tot.
Al-Assad, per la
seva ceguesa, va rebutjar negociar fa dos anys, i ha generat una espiral
d'odi de la qual la minoria alauita no en sortirà ben parada, cosa que
fa difícil la via negociada que desitja la comunitat internacional. Els
adversaris contra els qui lluita estan dividits i alguns tenen lligams
amb Al-Qaida. Per això no està clar que les 72 hores d'atacs anunciats
amb anterioritat canviïn la situació. Segur que està amagant tropes i
armes, i, fins i tot, es diu que Al-Assad és a Teheran. Però, en canvi,
l'atac sí que pot provocar greus conseqüències a la regió.
No
comparteixo les teories conspiratives sobre la mà d'Israel o dels rebels
en l'autoria de l'atac químic. Però és evident que si Hezbol·là respon
atacant Israel i tota la regió s'encén, implicant l'Iran, seria un
escenari perfecte per a aquells falcons del govern israelià que desitgen
bombardejar les instal·lacions nuclears iranianes. I Obama hauria
caigut en la seva pròpia trampa.
molt be
ResponElimina