Xavier Rius, El Periódico 25 de maig de 2014
La tempesta de 17.692 tuits antisemites piulats després de la victòria del Maccabi de Tel Aviv contra el Reial Madrid, en la final de la Copa d’Europa de bàsquet, són una mostra de l’antisemitisme que persisteix en el subconscient d’alguns sectors de la societat espanyola. Part d’aquests tuits incitant al genocidi van ser enviats des de comptes amb pseudònim, de manera que, considerant la legislació del mitjà, els seus autors difícilment seran localitzats. Molts altres van ser emesos des de comptes amb titulars identificats.
En ocasions, des d’associacions jueves es qualifica equivocadament d’antisemites les legítimes crítiques a la política d’Israel o les denúncies dels abusos que aquest Estat ha comès amb els palestins. Això va passar, per exemple, fa 10 dies quan una associació proisraeliana va denunciar per incitació a l’odi i l’antisemitisme els participants en una acció de protesta a la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat, en contra que es firmin acords amb universitats i centres d’investigació israelians amb seu a Cisjordània. Però aquest no és el cas de la tempesta de tuits amb missatges judeofòbics i d’exaltació de l’Holocaust viscuda diumenge passat.
És un fet que la immediatesa i l’anonimat de Twitter faciliten que s’insulti i es difongui qualsevol barbaritat. I en el context d’exaltació del seguidor de futbol o bàsquet, aquests improperis que es diuen al camp o al bar davant del televisor, amb altres seguidors, hi ha qui no es conté i els trasllada a la xarxa. Però ni tan sols després de qualsevol de les múltiples victòries del Barça de temporades anterios, quan el procés independentista català ja s’havia iniciat, es van llançar per Twitter missatges insultants del calibre i quantia dels del diumenge després de la victòria del Maccabi. I és que l’antisemitisme o antijudaisme es manté a les entranyes del subconscient col·lectiu, sense que la societat admeti aquest fet.
A tall d’exemple recordo que la màxima condecoració de l’Estat espanyol és la Creu de l’Orde d’Isabel la Catòlica, la qual es va guanyar aquest nom arran d’expulsar els jueus i els musulmans i reactivar la Inquisició contra els cristians díscols. I paradoxalment el Govern espanyol va concedir aquest guardó al responsable de la diplomàcia europea Javier Solana i a l’exministre d’Afers Estrangers Carlos Westendorp, que va ser Alt Representant Internacional a Bòsnia, pel treball de tots dos per la pau i la convivència als Balcans. I l’ideal d’una Espanya sense jueus, musulmans ni cristians desviats d’ Isabel la Catòlica no era gaire diferent del de la Gran Sèrbia ortodoxa de Slobodan Milosevic, que van combatre Solana i Westendorp. Es diu que Espanya no és antisemita, però la màxima condecoració de l’Estat porta el nom de qui va enviar a l’exili els jueus sense que cap institució s’hagi plantejat canviar-ho. No ens estranyem, doncs, que entre la gentdel carrer n’hi hagi que diguin el que diuen a les xarxes socials.
Periodista.
Llegir en català al Periódico
Leer en castellano en El Periódico
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada