JUTJAT PEDRO VARELA PER EDITAR I VENDRE EL MEIN KAMPF, VULNERANT ELS DRETS D'AUTOR QUE REQUEIEN A L'ESTAT DE BAVIERA, QUE HAVIA PROHIBIT LA VENDA. EL FISCAL DEMANA UN ANY I MIG DE PRESÓ I LA PROHIBICIÓ DE EXERCIR D'EDITOR, MENTRE LA DEFENSA DEMANA L'ABSOLUCIÓ EN BASE A LA LLEI DE PROPIETAT INTEL·LECTUAL DE 1879 I NEGANT LA LEGITIMITAT A LA LLEI DE DESNAZIFICACIÓ ALEMANYA QUE MOTIVÀ L'ATORGAMENT A BAVIERA DELS DRETS D'AUTOR

Imatge del judici. Al fons l'advocat, Fernando Oriente, que ha fet una al.legat contra llei de desnazificació que va privar dels drets d'autor de l'obra de Hitler a la seva família

Aquest matí s'ha celebrat el judici contra Pedro Varela, propietari de la Llibreria Europa, ara precintada, per un suposat delicte contra la propietat intel·lectual, tipificat en els articles 270.1 i 271 del Codi Penal, en haver editat i distribuït en castellà entre 1997 i 2010 més de quatre mil exemplars el Mein Kampf, Mi lucha, d'Adolf Hitler, del que en tenia els drets d'autor l'Estat alemany de Baviera i no n'havia autoritzat la venda i edició. Aquest judici, centrat exclusivament en un tema de propietat intel·lectual i drets d'autor, al que s'arriba vuit anys després que el consol alemany de Barcelona presentés una denúncia contra Varela, la Llibreria Europa i l'associació cultural Ediciones Ojeda, per editar i distribuir-lo sense autorització de qui té els drets, és totalment independent al procediment judicial en curs, que va portar al juliol al tancament de la llibreria.

I més enllà de la discussió entre l'advocat de Varela, Fernando Oriente, i el Fiscal de delictes d'Odi, Miguel Ángel Aguilar, sobre si el decret atorgant els drets d'autor a Baviera i impedint la seva edició és o no aplicable a Espanya, o sobre si s'ha d'aplicar la llei de propietat intel·lectual de 1879 o la vigent de 1987, àmbit legal en el que s'ha mantingut Aguilar per justificar la seva petició d'un any i mig de presó per Varela, Oriente ha fet un extens al·legat contra la llei desnazificació alemanya i apropiació dels drets d'autor del llibre per part de l'estat Alemany i Baviera. 

Oriente, amb vincles personals i ideològics amb la División Azul -tropes espanyoles que anaren a Rússia a lluitar al costat de Hitler- després d'argumentar que Varela no sabia que pogués estar prohibida l'edició del Mein Kampf, o que en haver-se editat a Espanya des de 1935 la seva publicació era legal en base la llei de 1879, ha negat tota legitimitat a la llei alemanya de desnazificació feta pels "ocupants" i a la posterior expropiació dels drets d'autor i drets intel·lectuals de l'obra d'Adolf Hitler. 

Segons Oriente, "els ocupants, els aliats vencedors el 1948, vulnerant la legislació alemanya i la internacional, expropien sense indemnització a la germana i resta de família de Hitler dels drets per l'obra intel·lectual i el llegat de Hitler. Van fer una expropiació de la propietat privada, els drets econòmics i intel·lectuals dels hereus, vulnerant els drets humans i la legalitat, donat que sempre que s'expropia, tant la llei alemanya com les internacionals, queda clar que ha d'haver-hi una indeminització". Tant vehement ha sigut Oriente en les conclusions finals, que no ha amagat les seva antipatia cap els vencedors de la Segona Guerra Mundial. 

Oriente també ha recordat que des de 2015 ja es pot editar el Mein Kampf i que, tot i haver-se iniciat el procés fa 8 anys amb la denúncia del consol alemany, després no s'han personat en el sumari, absència que justificaria l'arxivament del cas. També s'ha preguntat com és que aquest cas, que s'hagués pogut jutjar sis mesos després de la denúncia, arriba a judici 8 anys més tard i, indirectament, ha responsabilitzat al fiscal de Delictes d'Odi d'obsecar-se amb Pedro Varela.

El fiscal Aguilar, que ha rebaixat la petició de pena dels dos anys de presó a un any i mig en considerar l'atenuant de la demora indeguda fins la celebració del judici, ha recordat que "és de sobres conegut que els drets d'autor de Hitler no eren lliures fins al 2015", i que no és creïble que Varela no sapigués que l'estat de Baviera en tenia els drets i n'havia prohibit l'edició, "donat que Varela és un epert en la Segona Guerra Mundial, ha editat molts llibres, i sabia perfectament que estava cometent una il·legalitat, més tenint en compte que és un historiador amb una gran formació". Oriente també ha justificat el dret a editar "Mi Lucha", donat que "és dels llibres més editats, més significatius i més coneguts, com el Quijote, la Bíblia, l'Alcorà o El capital de Marx".

Varela, que en l'interrogatori inicial ha estat molt curós i tranquil, fins i tot amb les preguntes del fiscal, al·legant la seva ignorància a que estigués prohibida la seva edició, en arribar-li en acabar el judici el seu torn a dir l'última paraula, ha fet un al·legat sobre el seu dret a editar en castellà "Mi Lucha" d'Adolf Hitler, mostrant a la jutgessa, al fiscal i al públic exemplars en castellà de diverses editorials i èpoques, mentre deia que ell només s'havia posat a la cua a l'hora d'editar-lo, donat que abans d'ell 40 editorials l'havien editat i distribuït a Espanya. I finalment, recordant que des d'abril de 2015, en fer-se el 70 anys de la mort de Hitler, Baviera ha hagut d'aixecar la prohibició d'editar-lo, ha mostrat un exemplar en alemany d'ara. 

En el judici han declarat diversos agents dels Mossos d'Esquadra de la Comissària General d'Informació, alguns protegits darrera una mampara per no ser reconeguts, que van escorcollar la llibreria Europa, i van confiscar exemplars de Mein Kampf, material informàtic i programari per editar llibres. Després de l'anàlisi d'aquest material, els Mossos d'Esquadra han constatat que s'havien distribuït almenys 4.375 exemplars a Espanya i a altres països com Xile o Mèxic. El judici ha quedat vist per sentència amb la petició d'absolució per part de Fernando d'Oriente, mentre el que el fiscal Aguilar ha demanat -rebaixant sis mesos la pena per la demora indeguda- 15 mesos de presó, una multa de 10.800 euros, la inhabilitació durant tres anys perquè exerceixi de comerciant i editor i una indemnització per l'Estat de Baviera de 67.637 euros. 

Abans de l'inici del judici, una vintena de militants o simpatitzants ultres s'han concentrat per donar suport a Varela a la porta de la Ciutat de la Justícia portant banderes espanyoles amb àguila franquista (o de Sant Joan) i una pancarta de Democràcia Nacional. Dins de la sala, on hi havia poques cadires pel públic, només han pogut entrar sis d'aquests ultres, entre ells membres d'Ediciones Ojeda i l'escriptor negacionista, Joaquín Bochaca. En acabar el judici, a les 14 hores, la resta de simpatitzants ultres, que esperaven al passadís, han aplaudit a Pedro Varela.