dimecres, 16 de maig de 2018

EL RETORN DE JORDI PUJOL, Analitzo a Nacio Digital-NacióManresa, la rehabilitació del llegat polític de Jordi Pujol ara que amb el 155 s'ha intentat dinamitar el model lingüístic, educatiu o de mossos d'esquadra aconseguit.














Xavier Rius, 16 de maig de 2018

El dilluns de la setmana passada la plana de major de la vella Convergència, dirigents del PDeCAT i personalitats del món cultural van participar a l'acte d'homenatge a Jordi Pujol a Barcelona. Hi eren entre d'altres els expresidents del Parlament, Núria de Gispert i Joan Rigol, els exconsellers, Irene Rigau, Xavier Trias, Joana Ortega, Pere Macias, Joan Guitart, Lluís Franco, Joan Vallvé i Carme-Laura Gil, el portaveu del PDeCAT al Congrés, Carles Campuzano, l'exdirector de Política Lingüística, Joaquim Arenas, l'activista cultural Josep Espar Ticó, l'expresident d'Òmnium, Jordi Porta, i el veterà periodista Josep Maria Cadena.

Va ser el primer acte de rehabilitació de la figura i l'obra de Jordi Pujol celebrat des de la confessió de l'herència oculta que va fer just quan agafaven més volada els afers judicials sobre els negocis opacs i la presumpta corrupció dels seus fills. Aquella confessió comportà la defenestració total de la persona que va liderar la recuperació de l'autogovern de Catalunya i la consecució de fites en l'àmbit lingüístic i de la seguretat pública que Catalunya mai no havia tingut. I gairebé sense voler-ho, com teníem la independència a tocar, la menysvaloració del molt que s'havia fet mentre ell va ser president.

Pujol va abstenir-se durant tres anys d'anar a cap a acte polític, tret de la commemoració de la mort de Prat de la Riba, que es fa cada agost a Castellterçol, poble on va néixer el fundador de la Mancomunitat. A Castellterçol on hi té bons amics, seia entre el públic, i no va coincidir ni el 2015 ni el 2016 amb polítics en actiu, més enllà d'alcaldes i regidors dels diferents municipis del Moianès. Però a l'acte del passat 1 agost, en que es commemorava el centenari de la mort de Prat de la Riba, hi va assistir el president Carles Puigdemont. I Pujol va seure a primera fila al costat del conseller de Cultura, Lluís Puig, del d'Interior, Joaquim Forn, del de Salut, Toni Comín, i de Carles Puigdemont. Fou saludat per tothom i quan Puigdemont i l'alcalde de Castellterçol, Isaac Burgos, feren els seus parlaments, seguint el protocol, començaren amb la salutació al president Pujol.

Aquell acte, en els que totes les intervencions van connectar les paraules de Prat de la Riba i fragments del seu llibre "La nacionalitat catalana" amb el proper referèndum i la segura independència, va ser potser l'acte polític més multitudinari celebrat fins llavors al Moianès. I no seria fins dos mesos després, el 3 d'octubre, que se superaria a la nova comarca el nombre d'assistents en la manifestació que es va fer a Moià contra les càrregues de l'1 d'octubre.

Però aquell 1 d'agost, en que ningú s'imaginava que els que seien a primera filera al costat de Pujol, serien poc després a la presó o a l'exili, en acabar l'acte es varen fer dos sopars polítics a Castellterçol. Una seixantena de regidors, alcaldesses i militants del PDeCAT del Moianès van anar a sopar amb el conseller Joaquim Forn, el portaveu del PDeCAT a Madrid, Carles Campuzano, i la presidenta de la Diputació, Mercè Conesa, al restaurant La Plaça, paret amb paret la casa natal de Prat de la Riba, per parlar del camí cap el referèndum de l'1 d'octubre que ens portaria a la independència. Però l'ex-President Pujol va anar al restarurant El Xup amb l'ex-alcalde convergent de Castellterçol, Manel Vila, i una vintena de militants o exmilitants de CDC o PDeCAT entre els que hi havia Sílvia Requena, la que va postular-se per anar de número 1 a la llista del Congrés dels Diputats. I en aquell sopar no van parlar tant del futur, sinó que es recordà amb enyorança els temps en que Pujol era un estadista respectat a Espanya i Europa, i liderava una Catalunya que s'autogovernava fins on podia amb la política del "peix al cove".

Ara, que després de més de mig any de 155, tenim de nou President, uns volen acabar per sempre amb la intervenció, aconseguir la llibertat dels presos i revertir tot el que s'ha carregat el 155 mentre s'eixampla la base social de l'independentisme. Es a dir recuperar tot allò aconseguit amb Pujol, el seu veritable llegat. Però altres, sobretot l'entorn de Puigdemont i Quim Torra, creuen que s'ha d'aprofitar la conjuntura per continuar el pols, aprofitar la internacionalització del Procés i convocar noves eleccions coincidint amb els judicis o amb les municipals i europees.

No se què pensarà Jordi Pujol del que ha passat i de cap on anar ara. Si s'allarga el 155 com s'inisnua des de Madrid, potser sí que es donarà l'estocada que ara no hi hagut temps a la immersió lingüística i els Mossos d'Esquadra. Però a l'acte de 101 aniversari de la mort de Prat de la Riba segurament ell tornarà a ser a Castellterçol sense la companyia dels que eren al seu costat l'agost passat, que tot fa pensar que continuaran a la presó o l'exili. Ell, que la història i els pecats propis i dels fills l'havien ubicat ja en el passat, continuarà allà present, metre siguin quin siguin els oradors, es llegiran fragments de Prat de la Riba que parlaran de resistència de la "nacionalitat catalana".
 Llegir a Nació Digital (Nació Manresa)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada