dimecres, 31 de maig del 2023

La ultradreta que creix contra l'enemic interior. Analitzo al Triangle la pujada de la ultradreta en eleccions del 28M

 

Llegeix l'article en El Triangle

 Xavier Rius Sant, 30 de maig de 2023

Un servidor ja va preveure que Vox pujaria a Catalunya afirmant que tindria entre vuitanta i cent regidors. Però em vaig quedar curt donat que n’ha aconseguit 124. Els resultats que va tenir Vox fa quatre anys a Catalunya, amb només tres regidors a Salt, eren una dissonància per un partit que un mes després va aconseguir dos diputats per Barcelona al Congrés i que n’aconseguiria onze al Parlament de Catalunya. Sí que vaig preveure que el 28M Vox podria triplicar a nivell de tot España el nombre de regidors en presentar 1.936 llistes, front les 752 de 2019. I, efectivament, ha passat de 525 regidors a 1.695. A Catalunya ha entrat a dinou de les vint ciutats més poblades. A Barcelona han obtingut l'acta de regidor Gonzalo de Oro Pulido y Liberto Senderos. Senderos està vinculat al grup ultrareligiòs secret, El Yunque i el 2010 constaba com a tesorer de l'entitat legalitzada Organización del Bien Común España (OCBE) que en el seus estatuts inicials afirmava ser la filial espanyola de El Yunque. Només Badalona se li ha resistit perquè allà el discurs populista i sovint xenòfob ja el fa Xavier García Albiol que no deixa espai per Vox. El fet que la direcció de Vox permetés en començar la campanya a les diferents candidatures locals fer un programa de deu punts amb reivindicacions locals, complementari al genèric de “Cuida tu barrio” o “La Patria comienza en los barrios” igual per tots el municipis d’Espanya ha ajudat a tenir aquests millors resultats. Ara bé, a moltes candidatures locals no va arribar a temps el vistiplau de la seu madrilenya del carrer Bambú, donat que les havien de validar les propostes de totes les candidatures un reduït grup de quatre o cinc persones. Així funciona un partit que no té executives regionals i tot ho decideix un petit grup de persones des de Madrid.

No deixant Vox espai a les ultradretes clàssiques –només Hacer Nación, escissió d’España 2000 ha aconseguit dos regidors al municipi madrileny de Velilla de San Antonio-, a Catalunya ha ressuscitat Josep Anglada que, després d’una legislatura absent, ha tornat amb dos regidors a l’ajuntament de Vic. Però la irrupció ultra municipal al marge de Vox més significativa, ha estat la victòria d’Aliança Catalana de Sílvia Orriols a Ripoll, partit que també ha obtingut un regidor a Manlleu i a Ribera d’Ondara. Orriols fa quatre anys va aconseguir l’acta de regidora en presentar-se pel partit independentista i contrari a la immigració, Front Nacional de Catalunya. Però al cap d’un any  Orriols va trencar amb el Front en demanar-li el partit que rebaixés el seu discurs monotemàtic contra la immigració i el terrorisme islàmic, creant Orriols Aliança Catalana. El Front ha aconseguit dos regidors a Manresa i la majoria absoluta al petit municipi tarragoní de La Masó. Més enllà que a Ripoll acabi governant Orriols com a llista més votada o que qui hi hagi un tripartit o quatripartit que li barri el pas, Orriols s’ha convertit en una guanyadora en el convuls espai de l’independentisme més rupturista, i sembla probable que intentarà expandir el partit i presentar-se a les properes eleccions catalanes.


 

Però el més significatiu d’aquestes eleccions municipals i autonòmiques del 28M ha estat la baixada de vots del PSOE i la caiguda en picat de Podemos, Más Madrid i l’espai encara no nat de Yolanda Díaz, fet que ha donat unes noves majories liderades pel PP que necessita a Vox per fer-se amb el govern a sis comunitats, Múrcia, Aragó, Balears, Cantàbria, València i Extremadura, i a trenta gran ciutats com Sevilla, València, Saragossa o Palma de Mallorca. Abascal diu que no regalarà investidures si no se li permet entrar els governs.

El fet que el PP hagi pujat a tot Espanya, no només a la Comunitat de Madrid, ha evitat que Isabel Díaz Ayuso tingués la temptació de carregar-se a Núñez Feijóo, com va fer amb Pablo Casado per postular-se ella per competir amb Pedro Sánchez a les eleccions generals, dotant al PP d’un discurs trumpista proper al de Vox. Pedro Sánchez ha avançat les eleccions per evitar-se uns mesos de descomposició del partit i haver d’aguantar retrets dels líders territorials culpant-lo a ell de la davallada pels pactes amb Esquerra o Bildu. I és que no ens enganyem, la qüestió territorial i la diversitat lingüística d’Espanya continua sent un tema no resolt i la benzina principal no només de la ultradreta, sinó també motiu de confrontació dins de part de l’esquerra i també de la dreta que no entén que s’hagi de tenir un nivell de domini de llengua catalana o de gallec per treballar en una administració municipal o autonòmica a Tarragona o Lugo. Sabia el que feia Ayuso quan deia fa uns dies que s’havia d’il·legalitzar Bildu. Saben el que fan els líders de Vox quan demanen il·legalitzar també ERC, la CUP i Junts. I és que la ultradreta absent fins fa quatre anys en el mapa polític espanyol, no ha irromput pel seu no a la immigració o a les imposicions de Brussel·les, com ho ha fet a la resta d’Europa. Ha irromput per la defensa d’una Espanya centralista i uniforme. Mentre per Le Pen o Meloni l’enemic està o ve de fora, per Vox i aquells que sense ser de Vox comparteixen part del seu ideari, l’enemic a combatre és de casa i està dins.

 

La ultraderecha que crece contra el enemigo interior

El Triangle, lunes 30 de mayo. Xavier Rius Sant 

n servidor ya previó que Vox subiría en Catalunya afirmando que tendría entre ochenta y cien concejales. Pero me quedé corto dado que ha conseguido 124. Los resultados que tuvo Vox hace cuatro años en Catalunya, con sólo tres concejales en Salt, eran una disonancia para un partido que un mes después logró dos diputados por Barcelona en el Congreso y que conseguiría once en el Parlament de Catalunya. Sí anticipé que el 28M Vox podría triplicar a nivel de toda España el número de concejales al presentar 1.936 listas, frente a las 752 de 2019. Y, efectivamente, ha pasado de 525 concejales a 1.695. En Cataluña ha entrado en diecinueve de las veinte ciudades más pobladas. En Barcelona han obtenido acta de concejal Gonzalo de Oro Pulido y Liberto Senderos. Senderos está vinculado al grupo ultrarreligioso secreto, El Yunque y en 2010 constaba como tesorero de la entidad legalizada Organización del Bien Común España (OCBE) que en sus estatutos iniciales afirmaba ser la filial española de El Yunque. Solo Badalona se le ha resistido porque ahí el discurso populista y a menudo xenófobo lo hace ya Xavier García Albiol que no deja espacio para Vox. El hecho de que la dirección de Vox permitiera al empezar la campaña a las diferentes candidaturas locales realizar un programa de diez puntos con reivindicaciones locales, complementario al genérico de “Cuida tu barrio” o “La Patria comienza en los barrios” igual para todos los municipios de España ha ayudado a tener esos mejores resultados. Ahora bien, a muchas candidaturas locales no llegó a tiempo el visto bueno de la sede madrileña de la calle Bambú, dado que tenían que validar las propuestas de todas las candidaturas un reducido grupo de cuatro o cinco personas. Así funciona un partido que carece de ejecutivas regionales y todo lo deciden un pequeño grupo de personas desde Madrid.

No dejando Vox espacio a las ultraderechas clásicas -sólo Hacer Nación, escisión de España 2000 ha conseguido dos concejales en el municipio madrileño de Velilla de San Antonio-, en Cataluña ha resucitado a Josep Anglada que, después de una legislatura ausente, ha vuelto con dos concejales al ayuntamiento de Vic. Pero la irrupción ultra municipal al margen de Vox más significativa, ha sido la victoria de Aliança Catalana de Sílvia Orriols en Ripoll, partido que también ha obtenido un concejal en Manlleu y en Ribera de Ondara. Orriols hace cuatro años logró el acta de concejala al presentarse por el partido independentista y contrario a la inmigración, Frente Nacional de Catalunya. Pero al año Orriols rompió con el Front al pedirle el partido que rebajara su discurso monotemático contra la inmigración y el terrorismo islámico, creando Orriols Aliança Catalana. El Front ha conseguido dos concejales en Manresa y la mayoría absoluta en el pequeño municipio tarraconense de La Masó. Más allá de que en Ripoll acabe gobernando Orriols como lista más votada o que haya un tripartito o cuadripartito que le barre el paso, Orriols se ha convertido en una ganadora en el convulso espacio del independentismo más rupturista, y parece probable que intentará expandir el partido y presentarse en las próximas elecciones catalanas.

Pero lo más significativo de estas elecciones municipales y autonómicas del 28M ha sido la bajada de votos del PSOE y la caída en picado de Podemos, Más Madrid y el espacio aún no nacido de Yolanda Díaz, lo que ha dado unas nuevas mayorías lideradas por el PP que necesita a Vox para hacerse con el gobierno en seis comunidades, Murcia, Aragón, Baleares, Cantabria, Valencia y Extremadura, y en treinta grandes ciudades como Sevilla, Valencia, Zaragoza o Palma de Mallorca. Abascal dice que no va a regalar investiduras si no se le permite entrar los gobiernos.

El hecho de que el PP haya subido en toda España, no sólo en la Comunidad de Madrid, ha evitado que Isabel Díaz Ayuso tuviera la tentación de cargarse a Núñez Feijóo, como hizo con Pablo Casado para postularse ella para competir con Pedro Sánchez en las elecciones generales, dotando al PP de un discurso trumpista cercano al de Vox. Pedro Sánchez ha adelantado las elecciones para evitarse unos meses de descomposición del partido y tener que aguantar reproches de los líderes territoriales culpándole a él del bajón por los pactos con Esquerra o Bildu. Y es que no nos engañemos, la cuestión territorial y la diversidad lingüística de España sigue siendo un tema no resuelto y la gasolina principal no sólo de la ultraderecha, sino también motivo de confrontación dentro de parte de la izquierda y también de la derecha que no entiende que se tenga que tener un nivel de dominio de lengua catalana o de gallego para trabajar en una administración municipal o autonómica en Tarragona o Lugo. Sabía lo que hacía Ayuso cuando decía hace unos días que debía ilegalizarse a Bildu. Saben lo que hacen los líderes de Vox cuando piden ilegalizar también a ERC, la CUP y Junts. Y es que la ultraderecha ausente hasta hace cuatro años en el mapa político español, no ha irrumpido por su no a la inmigración o a las imposiciones de Bruselas, como lo ha hecho en el resto de Europa. Ha irrumpido por la defensa de una España centralista y uniforme. Mientras para Le Pen o Meloni el enemigo está o viene de fuera, para Vox y quienes sin ser de Vox comparten parte de su ideario, el enemigo a combatir es de casa y está dentro.

               

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada