Xavier Rius Sant, 20 d'agost de 2018. Nació Digital
«Per tenir sentiment de pertinença a una societat diversa com la nostra, cal deixar-la de veure com sustentada en valors o creences equivocades a combatre o canviar»
El poc que sembla clar, ara per ara i atès el secret de sumari, de l’atemptat contra la comissaria dels Mossos de Cornellà,
és que la persona que s'ha abraonat amb un ganivet contra l’agent que
li ha obert la porta estava decidida a matar i morir en nom del seu Déu
malgrat que actués de forma "aïllada". I és evident que encara que
aconseguís el propòsit de fer mal a la primera agent, sabia que altres
respondrien, i el més probable era que resultés mort.
Tant a l’Antic Testament dels cristians com en la Torà i altres textos del judaisme, que
comparteixen bona part del text, hi ha versets que proposen castigar o
matar infidels, pagans i aquells que incompleixen algun dels manaments.
Al llarg de la Història, els regnes cristians van iniciar moltes guerres
contra els dits infidels i contra altres branques del cristianisme.
Afortunadament després de la Il·lustració del segle XVIII i les
constitucions democràtiques del segles XIX i XX, la religió va quedar
ubicada progressivament amb més o menys matisos en l’àmbit individual, i
el dret a creure o no creure i a canviar de religió forma part de la
llibertat ideològica en la que se sustenten les democràcies.
Al continent americà hi ha milions de cristians evangèlics fonamentalistes que
neguen la teoria de l’evolució i que creuen que malalties com la Sida
son un càstig diví merescut, similar a les plagues d’Egipte. Però les
seves idees no condicionen ni els codis penals ni civils. L’estat
d’Israel, amb totes les seves contradiccions i retrocessos en l’àmbit de
les llibertats, va ser creat per Ben Gurion, que reconeixia que ell
era jueu de cultura però no de religió, atès que no era creient. I a
Israel hi ha jueus ultraortodoxos que condicionen la política i les
lleis, però un agnòstic pot ser primer ministre.
L’Alcorà que comparteix amb la Bíblia bona part del seu contingut, missatge
i profetes també té molts versets proposant castigar o matar als
infidels, als pagans, als ateus i als que viuen de manera contraria al
que proposa l'Islam. Però a diferència de les societats de les altres
dues grans religions monoteistes, el món islàmic no ha acceptat ni fet
seus el valors de la Il·lustració i de la supremacia dels drets humans i
civils, que parteixen del valor suprem de la llibertat ideològica i de
consciència. Llibertat de consciència que només es reconeix quan
s’accepta el dret a canviar d’ideologia o religió i fer-ho públic.
Aquests dies, amb motiu de l’aniversari dels atemptats de Cambrils i Barcelona s’ha
parlat molt de què es va fer malament a Ripoll i de la necessitat de
generar sentiment de pertinença. Evidentment, la islamofòbia i el
desarrelament identitari generen radicalització i exclusió. Però per
tenir sentiment de pertinença a una societat diversa com la nostra, cal
que es deixi de veure aquesta societat com sustentada en uns valors o
creences equivocades i que cal combatre o canviar.
"Fins que no es reinterpreti l'Alcorà hi haurà molts il·luminats que, per ideologia o desesperació personal, faran accions criminal que creguin que els duran al paradís"
A França és on s’han fet més propostes per tal de forjar un islam plenament compatible amb els valors de la llibertat ideològica,
que supediti la religió en l’àmbit personal d’aquells que
voluntàriament hi creuen. Fa uns mesos tres-centes personalitats de
diferents ideologies i creences, entre elles Nicolas Sarkozy o els
filòsofs Bernard Henri Levy i Alain Filkelkraut, van signar un manifest
proposant que l’Islam, revisés l’Alcorà, fent quelcom similar al que va
fer l’església catòlica amb el Concili Vaticà II, i es declaressin
obsolets tots els versets que proposen matar o castigar als infidels.
Gairebé simultàniament trenta imams francesos entre el
que hi havia del de la Gran Mesquita de París en feien un dient que el
veritable missatge de l’Islam estava sent segrestat per gent inculta i
manipulada danyant la imatge i les creences de la majoria de musulmans
que només volen viure en pau. Cada cop més pensadors musulmans
reivindiquen que la gihad s’entengui només com una lluita interna per
ser millor persona i no per matar ningú.
La pilota està en mans dels mateixos musulmans que,
recordem, són les principals i més nombroses víctimes d’Al Qaida i
l’Estat Islàmic. Però fins que això no es faci i sigui assumit
majoritàriament pels musulmans d’Europa i d’arreu del món, hi haurà
molts il·luminats que, per ideologia o vivint un moment de desesperació o
crisi personal –sembla que l’autor de l’atac de Cornellà s’acabava de
separar de la seva dona i fins i tot s'hauria intentat suïcidar-,
intentin fer una acció criminal que, més a més d’alliberar-lo d’aquest
món complex, cregui que li obrirà les portes del paradís.
llegir a Nació Digital
