dissabte, 19 d’octubre del 2013

CONDEMNO L'AGRESSIÓ A UNS ULTRES A SANTS EL 12-O, I CONDEMNO LES AMENACES AL FOTOPERIODISTA JORDI BORRÀS

El passat dimecres 9 d'octubre vaig publicar un article aquí al blog titulat "EL 12 D'OCTUBRE I EL PERILL DE CONFRONTACIÓ I VIOLÈNCIA. SI HI HA INCIDENTS "LA ESPAÑA EN MARCHA OBTINDRÀ MÉS PROTAGONISME MEDIÀTIC. Seria un error contramanifestar-se a la Pç d'Espanya. Condemno l'agressió que segons la seva versió va patir ahir un membre de Tramuntana". A l'article manifestava la meva preocupació per si es produïen fets violents, fossin iniciats per ultres o per antifeixistes.

Sempre he condemnat la violència política a Catalunya i l'Estat espanyol (una altra cosa seria valorar-la en altres contextos geogràfics, polítics o històrics) i a l'escrit del dia 9 d'octubre ja condemnava i lamentava l'agressió que hauria patit un militant del Casal Tramuntana a la Universitat de Barcelona dies abans, repartint propaganda de la concentració espanyolista de la Pç Catalunya. Així deia que, aquells que desitgen que se celebri la consulta sobre la independència de Catalunya "han de respectar la propaganda pel sí, pel no, pel vot nul, pel vot en blanc, per l'abstenció, per la tercera via o pel que sigui".

En aquell escrit manifestava la meva preocupació pels comentaris que hi havia a les xarxes socials d'ultres en els que es deia que anirien "de cacera" per Barcelona o s'enfrontarien als "guarros", com pel fet que algun grup antifeixista o independentista volgués anar cap a la Plaça Espanya per contramanifestar-se davant dels ultres, o enfrontar-s'hi, i que, en ser aturat pels mossos, s'enfrontés a la policia catalana. Els anys noranta alguns 12 d'Octubre, després de l'acte legal, es van produir incidents a Sants, les Rambles o Plaça Catalunya perpetrats o iniciats per algun grup de caps rapats.

                       ELS LAMENTABLES INCIDENTS DE 2001
En l'escrit del dia 9 lincava l'article "Abonados al barrio de Sants", que vaig publicar a El País el 13 d'octubre de 2001 (clica), any que, pel rebuig ciutadà als actes de l'extremadreta a Sants i per evitar incidents, la Delegació del Govern espanyol va forçar que l'acte que se celebrava des de 1983 (?) a la Plaça dels Països Catalans a Sants, passés a fer-se a la Plaça Sant Jordi de Montjuïc. Com lamentava a l'article del País, aquell 12 d'octubre de 2001 que els ultres ja no feien l'acte a Sants, un reduit grup d'antifeixistes es va enfrontar amb la policia nacional que els va barrar el pas cap a Montjuïc, i van provocar greus destrosses al mobiliari urbà, cotxes aparcats i aparadors durant dues hores, jugant al gat i la rata per Sants i la Bordeta amb la policia i els bombers que van haver d'apagar les barricades cremades, contenidors i vehicles danyats. I aquesta actuació vandàlica va indignar a les entitats i associacions de tota mena de Sants que desqualificaren els suposats objectius alliberadors d'aquella acció. I des de llavors les manifestacions antifeixistes del 12 d'octubre que es van celebrar a Sants o al centre de Barcelona van evitar buscar la confrontació amb els ultres o la policia.

També em preocupava que es produís algun incident, com el que va passar a ara fa dos anys al Poble Nou de Barcelona, que va ser apedregat un local on Democracia Nacional celebrava un concert ultra, resultant greument ferit al cap l'ex dirigent del MSR, Alejandro Fernández, ara responsable de PxC a Sabadell. Precisament com a resposta a aquesta agressió antifeixista (anar a llençar pedres a un local privat) alguns militants d'extremadreta vinculats en un moment o altre a grups com Alianza Nacional, Plataforma X Catalunya, DN o MSR, van perpetrar l'atac d'Stroika a Manresa, estant ara 10 joves en presó preventiva per temptativa d'assassinat, incendi i lesions.

                  LA MANIFESTACIÓ DE MONTJUÏC DE DISSABTE
La manifestació de Pç d'Espanya a Montjuïc del passat dissabte fou totalment pacífica, per més que es cridessin consignes contra la premsa o justificant la violència contra l'independentisme i la classe política, fins i tot contra dirigents del PP i la Monarquia. Es va cremar alguna estelada, cosa que no m'agrada, però també es cremen banderes espanyoles en alguns actes independentistes i vist així, forma part de l'expressió dels debat polític. Jo vaig xerrar educadament amb els dirigents dels partits que formen part de La España en Marcha  -alguns dels quals ja ens coneixíem i hi havia xerrat o entrevistat  amb anterioritat-, però tot i que amb mi tothom va ser correcte, sí que vaig presenciar comentaris gens amistosos i amenaçadors d'algun dirigent de La España en Marcha vers algun altre periodista.

Un dels que va parlar a la tribuna, el president d'Alianza Nacional, Pedro Pablo Peña (clica) va justificar l´ús de la violencia com a resposta a la voluntat independentista de Catalunya, cosa que ha provocat una crisis dins de La España en Marcha.  Peña en diferentes declaracions públiques ha justificat l'enfrontament violent al carrer amb "guarros", manera a la que l'extremadreta es referix a la gent d'esquerres i/o independentistes.  



Durant tot el matí i migdia hi havia hagut diferents actes antifeixites a Sants, i un cop acabat l'acte de Montjuïc, diverses persones es van assegurar que els tres autocars vinguts de Madrid marxessin de Barcelona (van dinar en ruta passades les 5 de la tarda), cosa que evitava que es complissin per part d'aquests les amenaces certes o falses fetes per la xarxa d'anar de "cacera" per Sants o pel centre de Barcelona, i diverses persones van fer tuits informant com marxaven els autocars o de com els grups que baixaven a peu cap a Plaça Espanya a les 3 de la tarda, es dispersaven en agafar el metro. Sí que es quedaven a Barcelona alguns dirigents o miltants ultres, sobretot els del Movimiento Católico Español-Acción Juvenil Española, que havien vingut en tren o vehicles privats, que aquella tarda van assistir a una missa en llatí a l'esglèsia del carrer Laforja número 21, i diumenge van anar a la macrobeatificació de Tarragona.

Una hora després de dissoldre's l'acte, el fotoperiodista Jordi Borràs va fer un tuit advertint que l'informaven que un grup d'ultres eren a la terrassa d'un bar a la Bordeta i advertint que s'anés amb molt de compte.  De tuit de Borràs jo no interpreto cap crida a actuar contra aquests, sinó més aviat el contrari, que els antifeixistes de Sants o d'altres llocs que eren pel barri -alguns amb pancartes o samarretes antifes- evitessin passar per allà. Però el fet és que un grup de joves van anar cap allà i agrediren als ultres, dos dels quals van resultar amb ferides importants al cap i la mà i, a causa de baralla es produïren destrosses al local. Alguns dels agredits estarien vinculats a Democracia Nacional.


A  partir d'aquí començaren a fer-se tuits acusant Borràs d'instigar l'agressió, primer, i després amenaçant-lo fins i tot de mort, fet que va motivar que Borràs posés l'oportuna denúncia als mossos. Posteriorment alguns mitjans com Alerta Digital, s'afegiren a aquesta campanya de criminalització de Borràs


Així les coses repeteixo que: 


1. Defensar l'espanyolitat de Catalunya és tan legítim com defensar la independència, més enllà de debats històrics sobre si va ser legítima o no la unificació de les corones de Castellà i Aragó i la posterior derogació de les lleis catalanoaragoneses. Tot i els impediments que posarà el Govern espanyol a la celebració de la mateixa, els que desitgem que es pugui realitzar hem d'acceptar i respectar els que no volen consulta o els que defensen el no.

2. Crec que per la meva trajectòria ningú no pot dubtar de les meves idees antifeixistes i de rebuig de la ideologia dels grups ultres, neonazis, populistes identitaris, socialpatriotes i xenòfobs, idees que per cert creixen electoralment a tot Europa.

3. Però considero que l'enfrontament o la lluita contra aquestes idees, més enllà de l'acció judicial i penal si vulneren la llei, ha de ser sempre pacífic, en el marc del debat, la tasca política, ciutadana o veïnal, i amb la mobilitazació al carrer, la tasca antirumors i la feina silenciosa de persones i entitats per la cohesió social. Però que aquesta mobilització antifeixista ha de rebutjar i evitar la violència, ni involucrar-se en espirals violents d'acció i reacció.

4. Rebutjo la violència per motius morals i polítics, però també vull recordar que si s'entra en aquesta dinàmica de confrontació violenta o s'inicia per part d'algun sector antifeixista, com vam veure amb el cas d'Stroika, les consequències poden ser imprevissibles (clica per llegir motius de l'atac a Stroika dels que jo ja vaig informar tres dies després, i en ser detinguts els presumptes autors van confirmar el mòbil).

5.Que és el Codi Penal, per mitjà de la tipificació dels delictes d'incitació a l'odi, la violència i la discriminació per motius de (...), apologia o rehabilitació del genocidis i els seus autors, i d'associació il·lícita, actualment de redactat insuficient però que per imperatiu de la Unió Europea ara es modifiquen en la reforma del Codi Penal que debat el Congrés del Diputats, i la mateixa llei de partits, són els marcs legals amb el que s'ha de combatre aquestes ideologies que defensen o enyoren el totalitarisme i prediquen o justifiquen diferències racials o ètniques dels éssers humans i proposen tractaments diferents pels "vinguts de fora" o pels qui tenen concepcions del món  o religions diferents a les de la tradició europea. En aquest sentit el Codi Penal i les normatives d'inferior rang també són les eines per combatre aquelles opcions o modus de vida que vulnerin els drets humans faci qui ho faci, d'origen immigrant o "de tota la vida".

6. Denuncio també la persecució i amenaces que moltes de les persones que escrivim sobre extremadreta sovint patim des de sectors o dirigents ultres, socialpatriotes o identaris. Jo mateix després de l'agressió que va patir el regidor de L'Hospitalet, Alberto Sánchez, el maig de 2012 prop del Casal Tramuntana vaig ser incriminat per part de PxC d'incitar a l'odi contra PxC o ser l'autor intel·lectual d'aquella agressió pel simple fet que jo vaig ser una de les persones que va publicar el març de 2012 on era Tramuntana.

7. Per tot això considero que s'ha d'aplicar la llei contra els qui van iniciar l'agressió del 12 d'octubre a la tarda i van provocar ferides al diverses persones que havien participat a l'acte de Montjuïc. Serà la justícia qui delimitarà si la responsabilitat recau, com sembla ara, únicament o no en uns antifeixistes. 

8. Considero totalment injustificables i condemnables les amenaces que pateix el fotoperiodista Jordi Borràs per haver fet un tuit advertint que hi havia un grup de persones d'ideologia ultra a un bar i li dono el meu suport.

LLEGIR NOTA DE PREMSA DE DEMOCRACIA NACIONAL SOBRE ELS FETS (CLICA)

 LEER EN CASTELLANO:
 Así las cosas repito que :1. Defender la españolidad de Cataluña es 
tan legítimo como defender la independencia, más allá de debates históricos sobre si fue legítima o no la unificación de las coronas de Castilla y Aragón y la posterior abolición de las leyes catalanoaragonesas. A pesar de los impedimentos que pondrá el Gobierno a la celebración de la misma, los que deseamos que se pueda realizar debemos aceptar y respetar los que no quieren consulta o los que defienden el no. 

2 . Creo que por mi trayectoria nadie puede dudar de mis ideas antifascistas y de rechazo de la ideología de los grupos ultras , neonazis , populistas identitarios , social- y xenófobos , ideas que por cierto crecen electoralmente en toda Europa . 

3 . Pero considero que el enfrentamiento o la lucha contra estas ideas, más allá de la acción judicial y penal si vulneran la ley, debe ser siempre pacífico, en el marco del debate , la tarea política , ciudadana o vecinal , y con la mobilitazació en la calle, la tarea antirrumores y el trabajo silencioso de personas y entidades para la cohesión social . Pero que esta movilización antifascista debe rechazar y evitar la violencia, ni involucrarse en espirales violentos de acción y reacción. .

 
4.Rebutjo la violencia por motivos morales y políticos , pero también quiero recordar que si se entra en esta dinámica de confrontación violenta o se inicia por parte de algún sector antifascista , como vimos con el caso de Stroika , las consecuencias pueden ser imprevissibles .

 5
.Que es el Código Penal , mediante la tipificación de los delitos de incitación al odio , la violencia y la discriminación por motivos de ( ... ) , apología o rehabilitación del genocidios y sus autores , y de asociación ilícita, actualmente de redactado insuficiente pero que por imperativo de la Unión Europea ahora se modifican en la reforma del Código Penal que debate el Congreso de los Diputados , y la misma ley de partidos , son los marcos legales con el que hay que combatir estas ideologías que defienden o añoran el totalitarismo y predican o justifican diferencias raciales o étnicas de los seres humanos y proponen tratamientos diferentes para los " venidos de fuera " o por quienes concepciones del mundo o religiones diferentes a las de la tradición europea . En este sentido el Código Penal y las normativas de inferior rango también son las herramientas para combatir aquellas opciones o modos de vida que vulneren los derechos humanos haga quien lo haga , de origen inmigrante o " de toda la vida " . 


6 . Rechazo también la persecución y amenazas que muchas de las personas que escribimos sobre extrema menudo sufrimos desde sectores o dirigentes ultras , social- o identaris . Yo mismo tras la agresión que sufrió el concejales Alberto Sánchez en mayo de 2012 cerca del Casal Tramuntana fui incriminado por parte de PxC de incitar al odio contra PxC o ser el autor intelectual de aquella agresión por el simple hecho de que yo fui una de las personas que publiqué en marzo de 2012 donde era Tramontana .

 
7 . Por todo ello considero que se debe aplicar la ley contra quienes iniciaron la agresión del 12 de octubre por la tarde y provocaron heridas a varias personas que habían participado en el acto de Montjuïc . Será la justicia quien delimitará si la responsabilidad recae , como parece ahora , únicamente o no hacia unos antifascistas .8.Considero totalmente  injustificables las amenazas que sufre el fotoperiodista Jordi Borràs por haber hecho un tuit advirtiendo que había un grupo de personas de ideología ultra en un bar y les doy mi apoyo.



1 comentari:

  1. ¿No crees que en esta crisis, sin menospreciar el riesgo que suponen, a veces exageramos el supuesto éxito electoral de estos partidos? Reconociendo el éxito de AD en Grecia ( Que parece desinflarse ) y la renovada fuerza del FN que deberá ser refrendada en unas elecciones, en los últimos años hemos visto como el partido de la Gran Rumanía desaparecía del parlamento rumano después de alcanzar el 25% de los votos, hemos visto como lo ultras búlgaros de Ataka perdían importancia ( Las últimas encuestas les dejan fuera del parlamento), hemos visto desaparecer al BZO en Austria hace unos días, al FRP noruego perder un 25% de los votos. Y en la mayoría de los países europeos, algunos tan importantes como España, Italia, Portugal o Alemania vemos como las opciones identitarias siguen sin cobrar ningún tipo de fuerza.

    Que en un momento tan propicio, que las propias organizaciones han definido como una gran oportunidad, la situación sea esta quizá debería invitarnos algo más al optimismo.

    ResponElimina