Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 12-O. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 12-O. Mostrar tots els missatges

dimecres, 7 d’octubre del 2015

UN SECTOR DE LA ULTRADRETA ES MANIFESTARÀ EL 12-O A MONTJUÏC, I L'ALTRA A PÇ CATALUNYA, SENSE LA COBERTURA DE SOCIETAT CIVIL CATALANA. SCC ESTÀ FORÇA DEBILITADA PER LA SEVA INCAPACITAT PER FER GRANS MOBILITZACIONS, ELS LLIGAMS ULTRES (J.R. BOSCH), I AFECTADA PEL MALESTAR DEL PP I C'S QUE NO VOLEN ANAR AMB FALANGISTES I PXC


El proper dilluns, 12 d'octubre, se celebraran a Barcelona les dues convocatòries ultres del Dia de la Hispanitat. La dita teòricament constitucionalista, es a dir que agrupava també a dirigents i militants del PP i Ciutadans (i algun del PSC), que altres anys havia estat convocada per Societat Civil Catalana a Plaça Catalunya, en la que també s'hi manifestaven amb les seves pròpies pancartes i símbols, Plataforma X Catalunya, Falange Española de las JONS i el Casal Tramuntana. I la de La España en Marcha (abans La Falange FE, Alianza Nacional, Nudo Patriota,  Democracia Nacional, etc...) a Montjuïc, si bé aquesta tindrà bastantes absències i hi haurà menys participació.
Societat Civil Catalana (SCC), formada amb el suport de mig centenar d'entitats, pretenia ser com una mena d'Assemblea Nacional Catalana (ANC) de l'espanyolisme, i estava presidida per Josep Ramon Bosch, que un any abans havia creat amb dirigents de diferents grups ultres el col·lectiu Somatemps. Bosch, vinculat a la ultradreta, va anar a l'acte d'homenatge a l'aixecament franquista del 18 de juliol de 2013 al Coll del Moro i Gandesa. Però en veure que Somatemps s'identificava a la ultradreta va impulsar SCC de la que n'era fins fa uns dies president.
Ara fa un any SCC va convocar amb un gran desplegament publicitari i mediàtic, un acte a la plaça de Catalunya de Barcelona el 12 d'octubre que volia ser la rèplica de la Via Catalana i que pretenia atreure a les bases de PP i Ciutadans. Però només va mobilitzar a un es 35.000 persones, i l'aparició de banderes franquistes, falangistes, de PxC i del Casal Tramuntana va incomodar als partits dits constitucionalistes. Més a més en molts dels actes de SCC el servei d'ordre estava format precisament per militants de Falange de las JONS i altres grups ultres. 
En aquest context la concentració de Plaça Catalunya, ja no la convoca SCC, sinó cinc entitats que forman part  de la mateixa o li havien donat en un moment o altre suport com Somateps, Convivència Cívica Catalana o Movimiento Cívico d'Espanya i catalans. I mentre el PP i Ciutadans han dit que no hi donen suport, tot i que sí hi poden anar militants a nivell individual, Plataforma X Catalunya, Falange Eespañola de las JONS, MSR i Soberanía y Libertad han fet cartells propis convocant l'acte i la manifestació prèvia de Passeig de Gràcia.
Societat Civil Catalana ha convocat un acte propi pel diumenge 18 de octubre a las 12:00 hores al Teatre Poliorama, per celebrar la Festa Nacional de Espanya amb el títol: “La España que nos une”.

   
Cartells de convoicatòria dels actes de Passeig de Gràcia i Plaça Catalunya

EL QUE QUEDA DE LA ESPAÑA EN MARCHA A MONTJUÏC

Ple que fa a la concentració de Montjuïc, que els últims dos anys ha estat convocada per La España en Marcha, autora de l'atac a la seu de la Generalitat a Madrid l'11 de setembre de 2013, integrada per Democracia Nacional, Alianza Nacional, La Falange FE, Nudo Patriota i Movimiento Católico Español aquest any només rep el suport de Falange FE i Democracia Nacional, sota la sigla de Coalición Nacional que és amb la que van anar junts a alguns municipis a les passades eleccions municipals. Alianza Nacional amb el seu polèmic líder, Pedro Pablo Peña, de moment no tenen previst participar-hi.  
L'any passat també convocaven l'acte el desaparegut  Frente X España de David Castillo,el grup de Democracia Nacional (DN) de Cardedeu, dissolt després de l'esperpent personal i familiar de la seva líder Ana Castillo, que era la nova cara de DN a Catalunya, i la inexistent División Europa que no era res més que un grup de militants o simpatitzants de DN empleats en l'àmbit de la seguretat a locals d'oci. 
Caldrà veure finalment si s'hi afegeixen més grups i sembla que de Madid no vindran més de 50 persones, a diferència dels anys anterior que van venir quatre autocars.Tampoc hi serà el Nudo Patriota i, s'ha de dir que Falange-FE ha patit la baixa de destacats militants. A les onze es concentraran a Plaça Espanya i a les 11,30 sortiran en manifestació fins la Plaça de Sant Jordi on faran l'acte.
El fet que hi hagi una convocatòria antifeixista a les 11,30 a Gran Via Rocafort pot motivar que els Mossos d'Esquadra no esl deixin concentrae-se a les Torres Venecianes de Pç Espanya i els facin sortir de més amunt.  





dissabte, 11 d’octubre del 2014

TOTES LES CONCENTRACIONS ULTRES I ANTIFEIXISTES DEL 12-O DE BARCELONA

Demà 12 d'octubre la ultradreta participarà en dues concentracions a Barcelona.

1) El MSR, PxC,  Soberanía y Libertad, partit  creat per dirigents i militants del MSR discrepants amb la línia de sectors més joves, Falange Española de las JONS i Casal Tramuntana, aniran a la concentració unionista contitucionalista de Societat Civil Catalana a Plaça Catalunya, si bé la majoria d'aquests grups arribaran a la plaça participant a la manifestació que uns sectors unionistes faran prèviament a Passeig de Gràcia. Somatemps, també convoca a la manifestació de Paseig de Gràcia cap a Plaça Catalunya, prèvia a l'acte de SCC.


Josep Anglada, que com a president de PxC va anar els últims anys a les concentracions unionistes de la Plaça Catalunya, ara com a líder de Plataforma Democràtica de Catalunya que ja va votar favorablement el passat dia 22 de setembre a Vic la moció de suport a la consulta, ha tuitejat que demà no hi anirà donat que tot i defensar la unitat dels pobles hispànics no pot manifestar-se "al costat de PP, Ciutadans, PxC i altres ultres"

2) La España en Marcha LEM (Alianza Nacional, Falange FE, Momiento Católico Español y Nudo Patriota) convoquen acte a les 11,30 a la Plaça Sant Jordi de Montjuïc  A l'acte de l'any passat de La España en Marcha hi van participar 500 persones i estan actualment imputats per les declaracions que van fer els caps d'AN i FE, Pedro Pablo Peña i  Manuel Andrino.
També convoca l'acte de Montjuïc Democracia Nacional  (DN), que va trencar abans de les eleccions europees amb La España en Marcha. Frente X España, ara proper a Democracia Nacional,  i la desconeguda División Europa, també convoquen a Montjuïc. 
DN havia convocat a la mateixa hora una manifestació de Plaça de Sants a Montjuïc, que que ha estat prohibida parcialment, permetent-se només que es manifestin des de les Torres Venecianes de Plç Espanya fins a la Plaça Sant Jordi com l'any passat.  Tot i que el permís o comunicació l'ha tramitat DN, també La España en Marcha (AN, NPE, MCE i FE), FxE i DE participaran a la manifestació en la que tots els grups aniran fins la Plaça St Jordi, on faran l'acte, no a les 11,30, sinó una hora més tard.  
MANIFESTACIONS ANTIFEIXISTES 
3)Pel que fa a les manifestacions antifeixistes, UCFiR, SOS Racisme, Tanquem els CIE, i entitats de Sants i Barcelona, convoquen actes tot el dia a Sants amb una manifestació que anirà fins la Plaça d'Espanya. Hi haurà parlament de diputats de la CUP, ICV, EUiA i PSC. 

4)Però per la seva banda la Plataforma Antifeixista de Barcelona convoca a una manifestació  a les Torres Venecianes de la Plaça Espanya a les 11 hores que no estat comunicada al Departament d'Interior i que si celebra podria coincidir amb la de Democracia Nacional. La Plataforma Antifeixista fa avui dissabte diverses accions, una d'elles a La Verneda contra el Casal Tramuntana


Aquestes dues de signe contrari a Plaça Espanya podrien coincidir

Aquesta altra no coincidira amb DN ni La España en Marcha, donat que no traspassarà la Plaça Espanya.
La mani de LEM, DN, FxE i DE.

ELS QUE CONVOQUEN A PLAÇA CATALUNYA AMB SOCIETAT CIVIL CATALANA




.

dissabte, 19 d’octubre del 2013

CONDEMNO L'AGRESSIÓ A UNS ULTRES A SANTS EL 12-O, I CONDEMNO LES AMENACES AL FOTOPERIODISTA JORDI BORRÀS

El passat dimecres 9 d'octubre vaig publicar un article aquí al blog titulat "EL 12 D'OCTUBRE I EL PERILL DE CONFRONTACIÓ I VIOLÈNCIA. SI HI HA INCIDENTS "LA ESPAÑA EN MARCHA OBTINDRÀ MÉS PROTAGONISME MEDIÀTIC. Seria un error contramanifestar-se a la Pç d'Espanya. Condemno l'agressió que segons la seva versió va patir ahir un membre de Tramuntana". A l'article manifestava la meva preocupació per si es produïen fets violents, fossin iniciats per ultres o per antifeixistes.

Sempre he condemnat la violència política a Catalunya i l'Estat espanyol (una altra cosa seria valorar-la en altres contextos geogràfics, polítics o històrics) i a l'escrit del dia 9 d'octubre ja condemnava i lamentava l'agressió que hauria patit un militant del Casal Tramuntana a la Universitat de Barcelona dies abans, repartint propaganda de la concentració espanyolista de la Pç Catalunya. Així deia que, aquells que desitgen que se celebri la consulta sobre la independència de Catalunya "han de respectar la propaganda pel sí, pel no, pel vot nul, pel vot en blanc, per l'abstenció, per la tercera via o pel que sigui".

En aquell escrit manifestava la meva preocupació pels comentaris que hi havia a les xarxes socials d'ultres en els que es deia que anirien "de cacera" per Barcelona o s'enfrontarien als "guarros", com pel fet que algun grup antifeixista o independentista volgués anar cap a la Plaça Espanya per contramanifestar-se davant dels ultres, o enfrontar-s'hi, i que, en ser aturat pels mossos, s'enfrontés a la policia catalana. Els anys noranta alguns 12 d'Octubre, després de l'acte legal, es van produir incidents a Sants, les Rambles o Plaça Catalunya perpetrats o iniciats per algun grup de caps rapats.

                       ELS LAMENTABLES INCIDENTS DE 2001
En l'escrit del dia 9 lincava l'article "Abonados al barrio de Sants", que vaig publicar a El País el 13 d'octubre de 2001 (clica), any que, pel rebuig ciutadà als actes de l'extremadreta a Sants i per evitar incidents, la Delegació del Govern espanyol va forçar que l'acte que se celebrava des de 1983 (?) a la Plaça dels Països Catalans a Sants, passés a fer-se a la Plaça Sant Jordi de Montjuïc. Com lamentava a l'article del País, aquell 12 d'octubre de 2001 que els ultres ja no feien l'acte a Sants, un reduit grup d'antifeixistes es va enfrontar amb la policia nacional que els va barrar el pas cap a Montjuïc, i van provocar greus destrosses al mobiliari urbà, cotxes aparcats i aparadors durant dues hores, jugant al gat i la rata per Sants i la Bordeta amb la policia i els bombers que van haver d'apagar les barricades cremades, contenidors i vehicles danyats. I aquesta actuació vandàlica va indignar a les entitats i associacions de tota mena de Sants que desqualificaren els suposats objectius alliberadors d'aquella acció. I des de llavors les manifestacions antifeixistes del 12 d'octubre que es van celebrar a Sants o al centre de Barcelona van evitar buscar la confrontació amb els ultres o la policia.

També em preocupava que es produís algun incident, com el que va passar a ara fa dos anys al Poble Nou de Barcelona, que va ser apedregat un local on Democracia Nacional celebrava un concert ultra, resultant greument ferit al cap l'ex dirigent del MSR, Alejandro Fernández, ara responsable de PxC a Sabadell. Precisament com a resposta a aquesta agressió antifeixista (anar a llençar pedres a un local privat) alguns militants d'extremadreta vinculats en un moment o altre a grups com Alianza Nacional, Plataforma X Catalunya, DN o MSR, van perpetrar l'atac d'Stroika a Manresa, estant ara 10 joves en presó preventiva per temptativa d'assassinat, incendi i lesions.

                  LA MANIFESTACIÓ DE MONTJUÏC DE DISSABTE
La manifestació de Pç d'Espanya a Montjuïc del passat dissabte fou totalment pacífica, per més que es cridessin consignes contra la premsa o justificant la violència contra l'independentisme i la classe política, fins i tot contra dirigents del PP i la Monarquia. Es va cremar alguna estelada, cosa que no m'agrada, però també es cremen banderes espanyoles en alguns actes independentistes i vist així, forma part de l'expressió dels debat polític. Jo vaig xerrar educadament amb els dirigents dels partits que formen part de La España en Marcha  -alguns dels quals ja ens coneixíem i hi havia xerrat o entrevistat  amb anterioritat-, però tot i que amb mi tothom va ser correcte, sí que vaig presenciar comentaris gens amistosos i amenaçadors d'algun dirigent de La España en Marcha vers algun altre periodista.

Un dels que va parlar a la tribuna, el president d'Alianza Nacional, Pedro Pablo Peña (clica) va justificar l´ús de la violencia com a resposta a la voluntat independentista de Catalunya, cosa que ha provocat una crisis dins de La España en Marcha.  Peña en diferentes declaracions públiques ha justificat l'enfrontament violent al carrer amb "guarros", manera a la que l'extremadreta es referix a la gent d'esquerres i/o independentistes.  



Durant tot el matí i migdia hi havia hagut diferents actes antifeixites a Sants, i un cop acabat l'acte de Montjuïc, diverses persones es van assegurar que els tres autocars vinguts de Madrid marxessin de Barcelona (van dinar en ruta passades les 5 de la tarda), cosa que evitava que es complissin per part d'aquests les amenaces certes o falses fetes per la xarxa d'anar de "cacera" per Sants o pel centre de Barcelona, i diverses persones van fer tuits informant com marxaven els autocars o de com els grups que baixaven a peu cap a Plaça Espanya a les 3 de la tarda, es dispersaven en agafar el metro. Sí que es quedaven a Barcelona alguns dirigents o miltants ultres, sobretot els del Movimiento Católico Español-Acción Juvenil Española, que havien vingut en tren o vehicles privats, que aquella tarda van assistir a una missa en llatí a l'esglèsia del carrer Laforja número 21, i diumenge van anar a la macrobeatificació de Tarragona.

Una hora després de dissoldre's l'acte, el fotoperiodista Jordi Borràs va fer un tuit advertint que l'informaven que un grup d'ultres eren a la terrassa d'un bar a la Bordeta i advertint que s'anés amb molt de compte.  De tuit de Borràs jo no interpreto cap crida a actuar contra aquests, sinó més aviat el contrari, que els antifeixistes de Sants o d'altres llocs que eren pel barri -alguns amb pancartes o samarretes antifes- evitessin passar per allà. Però el fet és que un grup de joves van anar cap allà i agrediren als ultres, dos dels quals van resultar amb ferides importants al cap i la mà i, a causa de baralla es produïren destrosses al local. Alguns dels agredits estarien vinculats a Democracia Nacional.


A  partir d'aquí començaren a fer-se tuits acusant Borràs d'instigar l'agressió, primer, i després amenaçant-lo fins i tot de mort, fet que va motivar que Borràs posés l'oportuna denúncia als mossos. Posteriorment alguns mitjans com Alerta Digital, s'afegiren a aquesta campanya de criminalització de Borràs


Així les coses repeteixo que: 


1. Defensar l'espanyolitat de Catalunya és tan legítim com defensar la independència, més enllà de debats històrics sobre si va ser legítima o no la unificació de les corones de Castellà i Aragó i la posterior derogació de les lleis catalanoaragoneses. Tot i els impediments que posarà el Govern espanyol a la celebració de la mateixa, els que desitgem que es pugui realitzar hem d'acceptar i respectar els que no volen consulta o els que defensen el no.

2. Crec que per la meva trajectòria ningú no pot dubtar de les meves idees antifeixistes i de rebuig de la ideologia dels grups ultres, neonazis, populistes identitaris, socialpatriotes i xenòfobs, idees que per cert creixen electoralment a tot Europa.

3. Però considero que l'enfrontament o la lluita contra aquestes idees, més enllà de l'acció judicial i penal si vulneren la llei, ha de ser sempre pacífic, en el marc del debat, la tasca política, ciutadana o veïnal, i amb la mobilitazació al carrer, la tasca antirumors i la feina silenciosa de persones i entitats per la cohesió social. Però que aquesta mobilització antifeixista ha de rebutjar i evitar la violència, ni involucrar-se en espirals violents d'acció i reacció.

4. Rebutjo la violència per motius morals i polítics, però també vull recordar que si s'entra en aquesta dinàmica de confrontació violenta o s'inicia per part d'algun sector antifeixista, com vam veure amb el cas d'Stroika, les consequències poden ser imprevissibles (clica per llegir motius de l'atac a Stroika dels que jo ja vaig informar tres dies després, i en ser detinguts els presumptes autors van confirmar el mòbil).

5.Que és el Codi Penal, per mitjà de la tipificació dels delictes d'incitació a l'odi, la violència i la discriminació per motius de (...), apologia o rehabilitació del genocidis i els seus autors, i d'associació il·lícita, actualment de redactat insuficient però que per imperatiu de la Unió Europea ara es modifiquen en la reforma del Codi Penal que debat el Congrés del Diputats, i la mateixa llei de partits, són els marcs legals amb el que s'ha de combatre aquestes ideologies que defensen o enyoren el totalitarisme i prediquen o justifiquen diferències racials o ètniques dels éssers humans i proposen tractaments diferents pels "vinguts de fora" o pels qui tenen concepcions del món  o religions diferents a les de la tradició europea. En aquest sentit el Codi Penal i les normatives d'inferior rang també són les eines per combatre aquelles opcions o modus de vida que vulnerin els drets humans faci qui ho faci, d'origen immigrant o "de tota la vida".

6. Denuncio també la persecució i amenaces que moltes de les persones que escrivim sobre extremadreta sovint patim des de sectors o dirigents ultres, socialpatriotes o identaris. Jo mateix després de l'agressió que va patir el regidor de L'Hospitalet, Alberto Sánchez, el maig de 2012 prop del Casal Tramuntana vaig ser incriminat per part de PxC d'incitar a l'odi contra PxC o ser l'autor intel·lectual d'aquella agressió pel simple fet que jo vaig ser una de les persones que va publicar el març de 2012 on era Tramuntana.

7. Per tot això considero que s'ha d'aplicar la llei contra els qui van iniciar l'agressió del 12 d'octubre a la tarda i van provocar ferides al diverses persones que havien participat a l'acte de Montjuïc. Serà la justícia qui delimitarà si la responsabilitat recau, com sembla ara, únicament o no en uns antifeixistes. 

8. Considero totalment injustificables i condemnables les amenaces que pateix el fotoperiodista Jordi Borràs per haver fet un tuit advertint que hi havia un grup de persones d'ideologia ultra a un bar i li dono el meu suport.

LLEGIR NOTA DE PREMSA DE DEMOCRACIA NACIONAL SOBRE ELS FETS (CLICA)

 LEER EN CASTELLANO:
 Así las cosas repito que :1. Defender la españolidad de Cataluña es 

dimecres, 16 d’octubre del 2013

RESPOSTA DE PEÑA (Alianza Nacional) A CANDUELA (Democracia Nacional) QUE VA CRITICAR LA DEFENSA DE PEÑA A LA LLUITA ARMADA:A mi lo que digan unos individuos que creían ser nazis disfrazados de demócratas, y que lo que son es burgueses disfrazados de nazis, me entra por un oído y me sale por el otro.

Pedro Pablo Peña (AN) acaba de contestar  al comunicat de Manuel Canduela de Democracia Nacional demanant a La España en Marcha que desqualifiqui la justificació de la violència feta per Peña a l'acte de Montjuïc el 12 d'octubre des de la tribuna i posteriorment en una entrevista de televisió.

"A mi lo que digan unos individuos que creían ser nazis disfrazados de demócratas –por razones estratégicas- y que lo que son de verdad es burgueses disfrazados de nazis, me entra  por un oído y me sale por el otro"
"ETA es, por tanto, un modelo de lucha revolucionaria, que debe tenerse en cuenta"

 Canduela escolta contrariat el discurs de Peña en el que defensa la lluita armada i la violència
Peña a la manifestació de dissabte, al costat d'un altre dirigent d'Alianza Nacional que porta a la gorra els nombres 14 (Les 14 paraules de David Lane: "Wir müssen die Existenz unserer Rasse und eine Zukunft für die weissen Kinder schützen" "Hem d'assegurar l'existència de la nostra raça i unfuturs pels nens aris" ) i 88 (Heil Hitler)

Respuesta al Comunicado de Manuel Candela, presidente de Democracia Nacional (DN)

Ayer, 15 de Octubre, tuve conocimiento del Comunicado de Manuel Canduela, publicado en la Página oficial de Democracia Nacional, en el que se condenan unas afirmaciones mías efectuadas en una entrevista que unos periodistas de la Cuatro me hicieron al término del acto celebrado en Montjuic.

Ante el revuelo, e incluso el escándalo, que mis palabras han provocado, debo hacer las siguientes precisiones:

1º) Mi declaración se ciñó a la postura de Alianza Nacional, toda vez que para una valoración detallada del acto celebrado indiqué a los periodistas que el designado para esa tarea era Manuel Canduela, como se había acordado en una reunión previa celebrada en Madrid.

2º) Las palabras pronunciada por mí, recogidas en el video de la Página de DN, pertenecen a una declaración más amplia, por lo que, al ser sacadas de su contexto general, pierden parte de su significado.

En el video se recogen las siguientes palabras: “...Haríamos lo que hiciera falta. Haríamos como ETA...La fuerza para causar sangre sí la tenemos...Nosotros no le reprochamos a ETA las muertes sino la traición. Lo condenable no es la acción militar, sino el separatismo...”.

Pues bien, esas palabras están enmarcadas en una declaración más amplia, en la que, a preguntas del entrevistador sobre el uso de la violencia, manifiesto que violencia es el acto sedicioso, la proclama separatista, la agresión permanente a la Unidad Nacional, y que la respuesta a esa violencia es legítima defensa. Añado que nosotros instamos a las Instituciones del Estado y a los poderes públicos a cumplir con su deber. Deber que, por cierto, les impone la Constitución que tanto alaban. Expongo a renglón seguido que, si las Instituciones del Estado y las Fuerzas Armadas, que tienen el mandato constitucional de defender la independencia, soberanía e integridad de la Nación, hicieren dejación de sus deberes, correspondería al Pueblo español esa misión. Comoquiera que el periodista me inquiere sobre la forma de llevar a cabo esa tarea, le respondo que, efectivamente, hoy día no existe en nuestro Pueblo la conciencia ni el nervio necesarios para una insurrección, para levantar milicias, como sí podía hacerse en el Siglo XIX y en el primer tercio del XX, que lo único que quedaba era una acción como la de ETA.
Este y no otro es el contexto de la entrevista.

3º) Lo de la capacidad de causar sangre debe entenderse en el sentido de que una secesión de Cataluña, o de cualquier otro territorio hispano, provocaría un estado de conciencia nacional del que nacerían al menos cientos de patriotas dispuestos a morir y a matar por la Nación.

4º) Respecto al ejemplo de ETA, soy consciente de que a cierta gente le repele, pero, como se decía en el Colegio, me la refanfinfla. Y conste que uso esta expresión coloquial para que quede muy claro el valor que le concedo a sus opiniones.

La consideración de ETA como organización enemiga no me nubla el pensamiento, por lo que soy capaz de ver la evidencia: más de cincuenta años de lucha armada y social, cientos de presos, varios muertos, miles de detenidos y sancionados, algunos condenados a muerte y ejecutados. Pese a ello, ha creado una base popular, que le ha dado los éxitos políticos, electorales, judiciales e institucionales que todos conocemos. ETA es, por tanto, un modelo de lucha revolucionaria, que debe tenerse en cuenta.

Respecto a que el terrorismo es un arma marxista por excelencia, nada más lejos de la realidad. Basta con recordar a las organizaciones patriotas alemanas, integradas muchas de ellas por nacionalsocialistas, que combatían contra las tropas francesas de ocupación en el Rhur tras la I Guerra Mundial. O a los activistas judíos del Irgun y del Grupo Stern, que luchaban contra el Ejército británico en Palestina durante la II Guerra Mundial. Por cierto, apoyados dichos activistas judíos por el III Reich. Entre las acciones de estas Organizaciones militantes judías, está el atentado contra el Hotel Rey David, en Jerusalén, convertido en Cuartel General de las Tropas británicas, y que le costó la vida a más de setenta militares británicos. Los organizadores de este atentado fueron Menahen Begin e Isaac Shamir, ambos futuros Primeros Ministros del Gobierno Israelita. O a la OAS, que combatió contra el General De Gaulle y su política de conceder la independencia a Argelia.

5º) Con referencia al acento que pongo en la traición por encima de las víctimas, me reitero en mi pensamiento. ETA es una Organización enemiga porque le ha declarado la guerra revolucionaria a España, nuestra madre patria. Por eso, tanto rechazo como ETA deben producirle a un patriota CiU, ERC, el PSOE o Izquierda Unida, porque todos ellos niegan a España. Y rechazo y desprecio deben producir aquellos que, diciendo defender la Unidad Nacional, negocian y transigen y pactan con los enemigos de la Nación (Partido Popular), o los que encaramados en las Instituciones del Estado permiten la acción antinacional: esto es, el Rey, la clase política y los Mandos policiales y militares.

Y quede muy clara una cuestión. Tengo el más profundo respeto por quienes fueron asesinados por ETA por defender la Nación y el Estado o por vestir los uniformes de nuestras Fuerzas de Seguridad o de nuestros Ejércitos o por militar en Organizaciones patriotas. Pero me importan una higa los abatidos por ETA que eran diputados, miembros de Partidos del Sistema o que habían participado en negociaciones para que se les concediera un trato de favor a los etarras que abandonaban las armas. Véase el caso de Fernando Múgica, Ernest LLuc y otros.
Cuando se habla de víctimas del terrorismo de ETA, se suele olvidar la principal, España, sujeto pasivo de negociaciones y cambalaches.

6º) Finalmente, sólo me queda referirme al juicio moral que sobre mis palabras ha emitido Manuel Canduela. A mi lo que digan unos individuos que creían ser nazis disfrazados de demócratas –por razones estratégicas- y que lo que son de verdad es burgueses disfrazados de nazis, me entra por un oído y me sale por el otro.

Fdo.: Pedro Pablo Peña
16 de octubre de 2013
Leer comunicado de Manuel Canduela


EL FOTÒGRAF JORDI BORRÀS DENÚNCIA AMENACES DE L'EXTREMADRETA QUE EL RESPONSABILITZA D'INSTIGAR UNA AGRESSIÓ EL 12-0. Borràs nega tota intenció violenta i explica que va fer un tuit per que s'evités passar per on eren

  (Actualitzat, 12-11-2013)

Foto d'una pintada a Madrid signada per Democracia Nacional Joven:

--------------------------------------------------------


 El passat dissabte, 12 d'octubre, cap les 4 de la tarda, el fotoperiodista de Nació Digital, Jordi Borràs va saber que un grup de joves d'estètica i banderes d'extremadreta a la Carretera de la Bordeta, que havien participat a la manifestació i concentració de La España en Marcha, en el que des de la tribuna i en les consignes que corejaven els assistents, es va fer diverses crides a la violència contra els independentistes.  Més a més, des de les xarxes socials s'havia dit que aquell cap de setmana els ultres anirien de "cacera" a Barcelona.

Borràs va fer un tuit advertint que allà hi havia un grup d'ultres, precisament per evitar que passessin per allà antifeixistes dels que s'havien manifestat a Sants i hi hagués una agressió ultra o una baralla. Però el resultat és que un grups de joves d'ideologia contraria als ultres van anar cap allà i van  agredir o es van enfrontar amb els ultres, dos dels quals val resultar ferits al cap i a la mà. Això va motivar que des de les xarxes d'ultradreta i des d'alguna de les organitzacions de la manifestació de La España en Marcha, s'iniciés una sèrie de tuits culpabilitzant Borràs de l'agressió, fent-se també tuits advertint-lo que ell pagaria les represàlies o incitant a agredir-lo. Amenaces cap a Borràs que aquests quatre dies no han parat de créixer. El Grup de Periodistes Ramon Barnils ha fet un comunicat de suport a Borràs 

 Per aquest motiu Borràs ha posat denúncia als mossos d'esquadra i fa una estona estona ha publicat al seu blog (clica per anar-hi) i a Nació Digital un escrit titulat "Trencant el silenci" on explica els fets, com s'ha malinterpretat, les amenaces i la denúncia que ha posat.

 Demà jo publicaré un article amb el meu punt de vista sobre aquest fets i altres agressions, que evidentment condemno i rebutjo, i, també, sobre les amenaces explícites que vam rebre alguns periodistes a l'acte de La España en Marcha o per mail. 

 

 

 TRENCANT EL SILENCI, Jordi Borràs

«Pretenen marcar-me com a objectiu a assetjar. A hores d'ara encara estic rebent insults i amenaces de tota mena»

Diumenge a la nit –ja durant la matinada d'aquest dilluns– vaig desvetllar-me espantat, no em podia creure que em comencessin a arribar missatges via twitter acusant-me de ser l'instigador d'una agressió produïda la tarda del 12-O a Barcelona. Primer va ser un tuit, després un altre (casualment provinents dels perfils oficials dels organitzadors de la manifestació feixista a Montjuïc) i poc després van arribar els insults i les amenaces.

Tot plegat va desembocar, en qüestió de poques hores en un assetjament incessant, amb insults, acusacions falses i també, amenaces molt greus. Fins i tot, directament, algunes d'elles de mort. En les últimes 72 hores no he parat de rebre amenaces molt greus a través de diferents xarxes socials. A hores d'ara, diverses desenes de persones m'estan amenaçant públicament d'apallissar-me, matar-me i exhibir les fotografies de com em quedi la cara un cop hagi rebut la seva visita. No tinc paraules per definir el que he arribat a llegir.

El que va ser un tuit avisant a qui el pogués llegir perquè ningú s'acostés per la zona –no és cap secret que aquests grups actuen en colla per agredir de manera brutal i amb total i absoluta impunitat– va convertir-se, segons ells, en l'espurna que va provocar una baralla entre diverses persones. Res més lluny de la realitat, evidentment, la meva intenció no era altra que prevenir greus incidents tenint en compte que era més que conegut la intenció d'aquests grups feixistes d'anar de cacera durant el 12 d'Octubre.

Un fòrum que fins llavors desconeixia va ser el primer lloc on el dit acusador va recaure sobre mi. Una notícia publicada diumenge a les 23.40h del diumenge 13 d'octubre m'assenyalava directament com a autor del chivatazo que segons ells va desembocar amb diversos ferits. Poca estona després van començar les acusacions falses, els insults i les greus amenaces. Totes elles, rere pseudònim, protegint-se covardament amb el fals anonimat que et proporciona internet. No vaig trigar gaire en esbrinar que el fòrum on s'inicia la mentida, burbuja.info, és, segons sembla, un cau habitual d'ultradretans que es protegeixen rere el paraigua d'un innocent fòrum sobre economia. Però la veritat és una altra de molt diferent.

Feia dies que la premsa n'anava plena. Els feixistes que van protagonitzar l'atac a la llibreria Blanquerna de Madrid, venien a desfilar per Barcelona. Tot i això, dos dies abans del 12-O, el Ministeri de l'Interior va assegurar que impediria l'arribada d'aquests ultres a Barcelona. Això no va ser així, ja que tot i que l'autobús va ser retingut una estona per la policia espanyola a l'Aragó, va arribar el matí del dissabte 12 a Barcelona. Jo mateix vaig fotografiar tres dels detinguts pels fets de la Blanquerna, tranquil·lament campant per Barcelona. I aquests tres no eren pas els únics, ja que La Directa, va aconseguir localitzar i fotografiar set dels 12 detinguts als actes de Barcelona.

El mateix dilluns dia 14, la web patriotas.es –punt de trobada d’España en Marcha, la plataforma convocant dels actes a Montjuïc– em dedicava una notícia i m’acusava de ser el culpable dels ferits durant la tarda del 12 d'Octubre. No cal dir que la notícia, és absolutament falsa i difamatòria i pretén marcar-me com a objectiu a assetjar. I així ha estat, perquè a hores d'ara encara estic rebent insults i amenaces de tota mena. En indagar qui s'amaga rere aquesta web, no ha estat gaire sorprenent descobrir que es tracta d'un altre dels detinguts pels fets de la Blanquerna a Madrid. En aquest cas el domini de la web està registrat en nom de Javier Marcos Aroca, candidat a les eleccions espanyoles de 2008 per España 2000, i actual cap de les joventuts de Nudo Patriota Español i que també va ser present a Barcelona el passat 12-O.

Entenc que no és casual que l'assetjament hagi recaigut precisament en un fotoperiodista. Fa uns quants anys que em dedico a fotografiar els actes de l'extrema dreta a Catalunya i a denunciar agressions derivades d'aquests grups violents. Les fotografies que vaig fer aquell dia sembla que molesten, fins i tot a aquelles persones que havent-se manifestat a la plaça de Catalunya –on per cert, també hi havia força simbologia feixista– prefereixen insultar-me a mi que rebutjar el feixisme que va sortir als carrers de Barcelona el passat dissabte. És evident que m'ha tocat a mi com li hagués pogut tocar a qualsevol de les persones que fem seguiment informatiu d'aquesta mena de temes. De fet, ja feia dies que eren conegudes les amenaces a la premsa per part d'aquests grups ultres. Des del Sindicat de Fotògrafs (UPIFC) es va alertar als seus afiliats i a la fiscalia, que corrien dies complicats.

Tampoc he amagat mai el meu pensament polític, sóc independentista i d'esquerres i entenc que això també és un al·licient fantàstic per convertir-me en el cap de turc perfecte. Fotoperiodista rojoseparatista, genial. Calia justificar el seu victimisme.

A ningú se li escapen les agressions gratuïtes que, periòdicament i com un degoteig macabre, es produeixen a casa nostra, algunes d'elles amb el resultat més esgarrifós, la mort: Guillem Agulló, Sònia Rescalvo, o l'enyorat Roger Albert, amb qui vaig compartir molts moments d'infància i joventut en un agrupament escolta, només són tres exemples a casa nostra de quan les urpes de l'odi seguen la vida de persones innocents. Són el paradigma del feixisme, provocat i alimentat per qui ara, es vesteix amb pell de xai i es banya de victimisme sense cap mena de vergonya.

És per això que he cregut oportú i absolutament necessari que havia de denunciar aquests fets. I ho he fet sent conscient dels maldecaps que em pot portar. Els camins de la justícia són lents i tortuosos però a voltes imprescindibles. Per dignitat, per deontologia i perquè no penso tolerar ni una sola amenaça més del feixisme que tants anys després del canvi de règim, encara impregna indubtablement la nostra societat. És per això que he decidit trencar el silenci només marcat pel compàs sec de l'obturador de la meva càmera i escriure aquest breu article.

Avui trenco el silenci i ho faig perquè el dia de demà pugui agafar la càmera amb el
pols ferm i amb més força que mai per seguir enfocant, de forma precisa, les injustícies d'aquest país.
Jordi Borràs, 16 d'octubre de 2013

Se suspenen les presentacions de Warselona per motius de seguretat

A sota, fotografia de la ferida a mà d'un dels militants d'extremadreta agredits
Informació del cas, culpabilitant a Borràs a Alerta Digital on hi ha comentaris evidentment deplorables
 Llegir nota de premsa de Democracia Nacional sobre els fets (clica)

 

dimarts, 15 d’octubre del 2013

ES TRENCA "LA ESPAÑA EN MARCHA"? CANDUELA (DN) REBUTJA LA CRIDA A LA LLUITA ARMADA DE P. PABLO PEÑA D'ALIANZA NACIONAL. Demana a La España en Marcha que el desautoritzi i es planteja desvincular-se. Peña respon qualificant Canduela de "burgués disfrazado de nazi"


Manuel Canduela, incòmode, escoltant la defensa de la lluita armada feta per Pedro Pablo Peña

El passat dissabte, poc abans de començar l'acte de La España en Marcha a Montjuïc vaig xerrar una estona amb Manuel Canduela, president de Democracia Nacional (DN), i el vaig trobar nerviós o com desubicat. Ell va intervenir l'últim, però en parlar Pedro Pablo Peña d'Alianza Nacional, que va defensar l'ús de la lluita armada contra els separatistes i els seus còmplices, el semblant de Canduela es va anar fent cada cop més seriós. Després, a mida que parlaven els líders dels altres partits se'l veia cada més incòmode, i se'm va fer difícil trobar un titular sobre el seu discurs.   

 Aquest migdia Canduela ha publicat un comunicat a la web de Democracia Nacional condemnant les paraules de Peña. Així Canduela lamenta que Peña digués: "Haremos como ETA” “No reprochamos la sangre si no la traición” “Tenemos la infraestructura necesaria”. Per Canduela les paraules del president d'Alianza Nacional "No solo me parecen profundamente inmorales porque me repugna el terrorismo, arma marxista por excelencia, sino porque las considero terriblemente irresponsables y porque creo que solo un loco, o una persona que conscientemente quiere reventar LEM, puede hacerlas"

Canduela afegeix que "DEMOCRACIA NACIONAL no puede dejar de condenar dichas declaraciones. A principio creí que dicha actitud se trataba de un calentón fruto de la indignación, y por ello ya expresé en el seno de LEM mi disconformidad con ella, creyendo que había quedado claro que ese no era el camino por el que iba a transitar LEM. Pero visto que este tipo de declaraciones continúan ya no me queda más remedio que hacer público mi desacuerdo.
El Señor Pedro Pablo Peña, además de proporcionar la carnaza necesaria para que los medios de comunicación hostiles a los patriotas hagan su trabajo, parece querer decir una y otra vez “¡Deténganos, que vamos a atentar!” “¡Créanme que podemos hacerlo!”

Per això el president d'Alianza Nacional comunica que "hoy mismo, iniciaremos una rueda de contactos con los lideres que conforman LEM, para conocer el grado de condena que esta actitud reiterativa del dirigente de ALIANZA NACIONAL despierta entre los otros miembros, y con el propósito de decidir sobre la viabilidad de de este proyecto".
  
Pedro Pablo Peña va ser  condemnat a tres anys i mig de presó per després de ser detingut per la policia el setembre del 2000, quan anava a llençar des d'un pont de la M-40 de Madrid, diversos artefactes explosisu i incendiaris contra un autocar de familiars de presos d'ETA.

Jo vaig parlar amb Peña el dissabte en començar l'acte i em va reconèixer que no li feia por que l' il·legalitzessin, si bé em digué que era millor funcionar legals, que il·legals o sota una nova sigla.

Un fet curiós de dissabte és que Eduardo Arias, de Nudo Patriota Español, de qui es diu que és l'ideòleg de La España en Marcha, va ser l´únic que era a la tarima i no va parlar.
Llegir el manifest de La España en Marcha

Pedro Pablo Peña, al mig, sobre la pancarta d'AN
Canduela, el tercer per l'esquerra, visiblement incòmode. A la dreta P Pablo Peña


ACERCA DE LAS DECLARACIONES DE PEDRO PABLO PEÑA, LIDER DE ALIANZA NACIONAL.Entré con mucha ilusión en esto de “La España en marcha (LEM)”, y a pesar de que mis compañeros de partido no eran tan proclives como yo de explorar esta nueva vía, la propuesta fue aprobada por los pelos en la reunión de la directiva de DN. Hoy veo con tristeza las declaraciones a pie de plaza de Pedro Pablo Peña, en Montjuic:

”Haremos como ETA” “No reprochamos la sangre si no la traición” “Tenemos la infraestructura necesaria”


No solo me parecen profundamente inmorales porque me repugna el terrorismo, arma marxista por excelencia, sino porque las considero terriblemente irresponsables y porque creo que solo un loco, o una persona que conscientemente quiere reventar LEM, puede hacerlas.
DEMOCRACIA NACIONAL no puede dejar de condenar dichas declaraciones, pero es que además son reiterativas. A principio creí que dicha actitud se trataba de un calentón fruto de la indignación, y por ello ya expresé en el seno de LEM mi disconformidad con ella, creyendo que había quedado claro que ese no era el camino por el que iba  a transitar LEM. Pero visto que este tipo de declaraciones continúan ya no me queda más remedio que hacer público mi desacuerdo.
El Señor Pedro Pablo Peña, además de proporcionar la carnaza necesaria para que los medios de comunicación hostiles a los patriotas hagan su trabajo, parece querer decir una y otra vez “¡Deténganos, que vamos a atentar!” “¡Créanme que podemos hacerlo!”En unos momentos en los que la simpatía popular por los movimientos patriotas está creciendo exponencialmente, no le veo ningún sentido a esta actitud provocadora que  poneadjudicarnos cualquier atentado promovido por quien sabe quien: “una nueva estación de Bolonia” o “un nuevo 11M”
Teniendo en cuenta que LEM se basa en la firma de un manifiesto común, manifiesto que a buen seguro suscriben una buena masa de españoles, y en él no se menciona nada favorable al terrorismo, aún están mas fuera de lugar dichas declaraciones.

No creo en el terrorismo, me repugna que se nos compare con esa canallada de asesinos, marxistas, separatistas, infiltrados de los servicios secretos, y ladrones que es ETA, pero que además lo haga un dirigente de LEM me parece inaudito. Por lo tanto, hoy mismo, iniciaremos una rueda de contactos con los lideres que conforman LEM, para conocer el grado de condena que esta actitud reiterativa del dirigente de ALIANZA NACIONAL despierta entre los otros miembros, y con el propósito de decidir sobre la viabilidad de de este proyecto.
Manuel Canduela.Presidente de DEMOCRACIA NACIONAL.

RESPOSTA DE PEDRO PABLO PEÑA (actualitzat dimecres 16 d'octubre) 

Respuesta al Comunicado de Manuel Canduela, Presidente de DN

Ayer, 15 de Octubre, tuve conocimiento del Comunicado de Manuel Canduela, publicado en la Página oficial de Democracia Nacional, en el que se condenan unas afirmaciones mías efectuadas en una entrevista que unos periodistas de la Cuatro me hicieron al término del acto celebrado en Montjuic.

Ante el revuelo, e incluso el escándalo, que mis palabras han provocado, debo hacer las siguientes precisiones:

1º) Mi declaración se ciñó a la postura de Alianza Nacional, toda vez que para una valoración detallada del acto celebrado indiqué a los periodistas que el designado para esa tarea era Manuel Canduela, como se había acordado en una reunión previa celebrada en Madrid.

2º) Las palabras pronunciada por mí, recogidas en el video de la Página de DN, pertenecen a una declaración más amplia, por lo que, al ser sacadas de su contexto general, pierden parte de su significado.
En el video se recogen las siguientes palabras: “...Haríamos lo que hiciera falta. Haríamos como ETA...La fuerza para causar sangre sí la tenemos...Nosotros no le reprochamos a ETA las muertes sino la traición. Lo condenable no es la acción militar, sino el separatismo...”.
Pues bien, esas palabras están enmarcadas en una declaración más amplia, en la que, a preguntas del entrevistador sobre el uso de la violencia, manifiesto que violencia es el acto sedicioso, la proclama separatista, la agresión permanente a la Unidad Nacional, y que la respuesta a esa violencia es legítima defensa. Añado que nosotros instamos a las Instituciones del Estado y a los poderes públicos a cumplir con su deber. Deber que, por cierto, les impone la Constitución que tanto alaban. Expongo a renglón seguido que, si las Instituciones del Estado y las Fuerzas Armadas, que tienen el mandato constitucional de defender la independencia, soberanía e integridad de la Nación, hicieren dejación de sus deberes, correspondería al Pueblo español esa misión. Comoquiera que el periodista me inquiere sobre la forma de llevar a cabo esa tarea, le respondo que, efectivamente, hoy día no existe en nuestro Pueblo la conciencia ni el nervio necesarios para una insurrección, para levantar milicias, como sí podía hacerse en el Siglo XIX y en el primer tercio del XX, que lo único que quedaba era una acción como la de ETA.
Este y no otro es el contexto de la entrevista.

3º) Lo de la capacidad de causar sangre debe entenderse en el sentido de que una secesión de Cataluña, o de cualquier otro territorio hispano, provocaría un estado de conciencia nacional del que nacerían al menos cientos de patriotas dispuestos a morir y a matar por la Nación.

4º) Respecto al ejemplo de ETA, soy consciente de que a cierta gente le repele, pero, como se decía en el Colegio, me la refanfinfla. Y conste que uso esta expresión coloquial para que quede muy claro el valor que le concedo a sus opiniones.
La consideración de ETA como organización enemiga no me nubla el pensamiento, por lo que soy capaz de ver la evidencia: más de cincuenta años de lucha armada y social, cientos de presos, varios muertos, miles de detenidos y sancionados, algunos condenados a muerte y ejecutados. Pese a ello, ha creado una base popular, que le ha dado los éxitos políticos, electorales, judiciales e institucionales que todos conocemos. ETA es, por tanto, un modelo de lucha revolucionaria, que debe tenerse en cuenta.

 
Respecto a que el terrorismo es un arma marxista por excelencia, nada más lejos de la realidad. Basta con recordar a las organizaciones patriotas alemanas, integradas muchas de ellas por nacionalsocialistas, que combatían contra las tropas francesas de ocupación en el Rhur tras la I Guerra Mundial. O a los activistas judíos del Irgun y del Grupo Stern, que luchaban contra el Ejército británico en Palestina durante la II Guerra Mundial. Por cierto, apoyados dichos activistas judíos por el III Reich. Entre las acciones de estas Organizaciones militantes judías, está el atentado contra el Hotel Rey David, en Jerusalén, convertido en Cuartel General de las Tropas británicas, y que le costó la vida a más de setenta militares británicos. Los organizadores de este atentado fueron Menahen Begin e Isaac Shamir, ambos futuros Primeros Ministros del Gobierno Israelita. O a la OAS, que combatió contra el General De Gaulle y su política de conceder la independencia a Argelia.


5º) Con referencia al acento que pongo en la traición por encima de las víctimas, me reitero en mi pensamiento. ETA es una Organización enemiga porque le ha declarado la guerra revolucionaria a España, nuestra madre patria. Por eso, tanto rechazo como ETA deben producirle a un patriota CiU, ERC, el PSOE o Izquierda Unida, porque todos ellos niegan a España. Y rechazo y desprecio deben producir aquellos que, diciendo defender la Unidad Nacional, negocian y transigen y pactan con los enemigos de la Nación (Partido Popular), o los que encaramados en las Instituciones del Estado permiten la acción antinacional: esto es, el Rey, la clase política y los Mandos policiales y militares.


Y quede muy clara una cuestión. Tengo el más profundo respeto por quienes fueron asesinados por ETA por defender la Nación y el Estado o por vestir los uniformes de nuestras Fuerzas de Seguridad o de nuestros Ejércitos o por militar en Organizaciones patriotas. Pero me importan una higa los abatidos por ETA que eran diputados, miembros de Partidos del Sistema o que habían participado en negociaciones para que se les concediera un trato de favor a los etarras que abandonaban las armas. Véase el caso de Fernando Múgica, Ernest LLuc y otros.
Cuando se habla de víctimas del terrorismo de ETA, se suele olvidar la principal, España, sujeto pasivo de negociaciones y cambalaches.

6º) Finalmente, sólo me queda referirme al juicio moral que sobre mis palabras ha emitido Manuel Canduela. A mi lo que digan unos individuos que creían ser nazis disfrazados de demócratas –por razones estratégicas- y que lo que son de verdad es burgueses disfrazados de nazis, me entra por un oído y me sale por el otro.

Fdo.: Pedro Pablo Peña



dissabte, 12 d’octubre del 2013

LES ALTRES MANIFESTACIONS. SANTS, PLAÇA CATALUNYA, FRENTE X ESPAÑA, P MERCÈ, I MSR

Avui 12 d'octubre s'han celebrat també altres manifestacions de diferent signe.
ANTIFEIXISTES A SANTS. NO AL FEIXISME, #No12o     Des de les 8 del matí  s'han concentrat a la Pç de Sants per evitar que intentés sortir d'allà la manifestació de La España en Marcha.
A les 11 més de 500 persones  s'han manifestat fins l'Estació de Sants



PROP D'UN MILER DE PERSONES A LA CONCENTRACIÓ MANIFESTACIÓ D'UNIVERSITAT

Prop d'un miler de persones han participat a la manifestació antifeixista de la Pç Universitat. 
Hi havia un fort desplegament policial per evitar que es juntessin amb els de Pç Catalunya



ANGLADA, BELLALTA  I CASAL TRAMUNTANA A LA MANIFESTACIÓ UNIONISTA I CONTRA LA CONSULTA DE Pç CATALUNYA 

Valoració del Casal Tramuntana de la manifestació (clica)
                                         

 Twitt fet per Anglada després de la manifestació (dilluns l'ha retirat)
Actualitzat: Aglada torna a posar el tuit de les guarres i princeses....  



Josep Anglada, el secretari general de PxC, Robert Hernado, el secretari d'organització David Parada i el Vicepresident, August Armengol, entre els participants a la concentració.

Ex dirigent de PxC, Gerard Bellata, que ha creat el Partit Espanyol de Catalunya, també va ser-hi acompanyat del seu amic i aliat, Armando Robles d' Alerta Digital (clica per llegir), que ha publicat un titular força exagerat sobre Bellata. A la foto veiem a Bellalta amb Armabdo Robles i Aleix Vidal-Quadras

L'eurodiputat del PP, i vicepresident del Parlament Europeu, Alejo Vidal Quadras, hi ha assistit acompanyat de l'ex diputat al Parlament basc, Santiago Abascal, president de DENAES, i dels també membres de DENAES, Iván Espinosa de los Monteros i Javier Ortega Smith 

 

MANIFESTACIÓ AUTORITZADA D'URQUINAONA A Pç ESPANYA DE FENTE JOVEN ESPAÑOL-FRENTE POR ESPAÑA
Uns 25 membre d'un col·lectiu, sembla de nova creació, Frente X España, han fet una manifestació autoritzada des d'Urquinaona a Pç d'Espanya, pujant per Passeig de Gràcia, seguint pel carrer Diputació. Anaven seguits per deu furgonetes de la Brigada Mòbil i un nombrós grups de policies de paisà. 
Cridaven "Artur Mas a la cámara de gas" o "Libertad presos patriotas" i "Josué libertad".
En diversos moments s'han encarat amb veïns que tenien estelades als balcons amb creuaments d'insults.





Anaven seguits per 10 furgonetes de la Brigada Mòbil


ACTE UNITARI, 12-O, RES A CELEBRAR, A LES 19 h, Pç de la Mercè.

No a la impunitat del feixisme!
* Contra el genocidi i el racisme
* Per la sobirania dels pobles
* Per la convivència en la diversitat

 Més d'un miler de persones assiteixen a l'acte polític i musical convocat per Unitat contra el Feixisme, FEDELATINA, associacions diverses i partits polítics 
Entre el públic hi ha diputats d'ERC, PSC, ICV i EUiA.


 



 MANIFESTACIÓ DEL MOVIMIENTO SOCIAL REPUBLICANO (MSR) I ACCIÓN NACIONAL REVOLUCIONARIA (ANR) A MADRID

El MSR, que no forma part de La España en Marcha, en discrepar de qüestions com els drets de les autonomies historiques, i que l'any passat va ser a l'acte de Pç Catalunya, va convocar una manifestació a Madrid per la República Social Española. Es va sumar a la convocatòria Acción Nacional Revolucionaria (ANR), que inicialment va formar part de La España en Marcha.

Hi han assistit uns sis-centes persones.



   Informació de la manifestació a El Occidental.es.
Informació a Tribuna de Europa (òrgan del MSR)