dissabte, 18 d’abril de 2015

UNA EUROPA POC SOLIDÀRIA, publico al Punt Avui sobre les morts a la Mediterrània i la crisis humanitària

  UNA EUROPA POC SOLIDÀRIA
L'Estat espanyol tampoc està tenint una política gens solidària amb els refugiats i els migrants
La mort aquesta setmana de més de 450 persones que intentaven arribar per mar a Itàlia, i el fort increment del nombre de morts des de començaments d'any tant a Grècia com a Itàlia, posen un cop més damunt la taula la falta d'una política coherent de la Unió Europea (UE), no només pel que fa a la immigració i el dret d'asil, sinó a la manera d'afrontar la crisi humanitària derivada dels conflictes de Síria i Líbia, i la fugida de ciutadans d'Eritrea i Somàlia que escapen d'atacs de la milícia islamista Al-Shabaab. El 30% dels arribats aquest any a Itàlia i el 60% dels que han entrat a Grècia són sirians. I mentre que Jordània, el Líban, Turquia, Egipte i fins i tot l'Iraq acullen tres milions de refugiats sirians, la Unió Europea n'acull menys de 100.000.
A més a més, el conflicte de Líbia ha obligat a intentar passar cap a Europa bona part dels treballadors immigrants africans que vivien en aquest país i aquells que eren allà procedents de l'Àfrica subsahariana i que esperaven fer el salt.
Fins al novembre passat, la Unió Europea finançava el dispositiu Mare Nostrum de salvament marítim, creat arran del naufragi en què van morir 366 persones l'octubre del 2013 prop de Lampedusa. Però Brussel·les i l'Agència Europea de Fronteres Exteriors, Frontex, van donar per acabat el programa, cosa que va obligar Itàlia a posar en marxa l'operació Tritó. Operació que no pretén rescatar els que són al mig de la Mediterrània, sinó protegir fronteres i que no té vaixells ni helicòpters per fer rescats en alta mar. Aquesta és una de les causes de l'increment del nombre de morts.
Sorprèn que els estats de la UE, entre els quals ara hi ha Espanya, parlin en el Consell de Seguretat de les Nacions Unides (ONU) de solidaritat amb les víctimes de Síria i del gihadisme a l'Àfrica, però després no obrin les seves fronteres als refugiats. Sorprèn també que tant l'anterior president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, com l'actual, Jean-Claude Juncker, així com l'anterior responsable de l'Interior, Cecilia Malmström, i l'actual, Dimitris Avramópulos, s'omplin la boca de boniques paraules, però deixin Grècia i Itàlia soles per afrontar la tragèdia i no exigeixin als estats una política d'asil d'acord amb la magnitud de la crisi.
Els discursos sobre bon veïnatge i solidaritat que es van pronunciar en la cimera de ministres d'Afers Estrangers de la Mediterrània, celebrada dilluns passat a Barcelona, en què es va parlar de terrorisme gihadista, de la guerra a Síria i l'Iraq, i de polítiques migratòries, després no es plasmen ni amb una política europea solidària d'asil vers els que fugen ni d'ajut econòmic als països que acullen la majoria dels que arriben. Tampoc, de moment, s'ha plantejat recuperar instruments de salvament com l'operació Mare Nostrum.
I, pel que fa a l'Estat espanyol, tampoc està tenint una política gens solidària amb els refugiats i els migrants. I és que mentre que a Itàlia i Grècia la classe política afronta l'arribada d'immigrants parlant de crisi humanitària, aquí el govern que presideix Mariano Rajoy i el seu ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, afronta els salts de Ceuta i Melilla, que són una anècdota comparats amb les dades dels que arriben a Itàlia, parlant d'assalt a les fronteres d'Espanya.
Xavier Rius, periodista

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada