dimecres, 30 de setembre de 2015

SI AL ASSAD MARXA, QUI CONTROLARÀ DAMASC? Anàlisis al Punt Avui sobre les converses Obama-Putin a l'ONU sobre Síria i les discrepàncies Al Assad



Més enllà de les discrepàncies expressades per Barack Obama a la proposta de Vladimir Putin, de comptar amb el president Baixar al-Assad a l'hora de trobar una sortida a la guerra de Síria i coordinar el combat contra Estat Islàmic o Daesh, és una evidència que la desaparició d'Al-Assad i la caiguda del règim, faria encara més fort al Daesh que guanyarien més terreny. EI s'ha expandit a Síria, l'Iraq, Líbia o Somàlia gràcies a l'existència d'amplis territoris no controlats pels governs. És un fet que el govern d'Al Assad és el principal responsable de la guerra de Síria, no va negociar quan estava a temps, i ha comès nombrosos crims contra la població, des de l'ús d'armes químiques, al bombardeig amb barrils-bomba de barris rebels a Damasc o Alep. Però si Al-Assad fugís amb els caps de l'exèrcit, per exemple a l'Iran, els territoris que controla se sumirien en una lluita entre milícies que només tindria un guanyador: Estat Islàmic. I el caos que es va donar a Bagdad amb la dissolució de l'estat iraquià seria una anècdota comparat amb el que passaria a Damasc. L'Estat sirià gira al voltant del clan alauita d'Al-Assad, i sense ell no hi ha estat. I si una cosa s'ha constatat aquests 4 anys i mig de guerra civil, ha estat la incapacitat de l'oposició per posar-se mínimament d'acord. A Síria, al marge d'EI, només hi ha dues forces que controlen territoris i tenen una estructura política i militar estable. Les milícies kurdes del YPG, que volen consolidar un territori autònom, i les tropes d'Al-Assad que, a l'igual que el règim, tenen suport popular a la franja costanera de Tartus i Latakia i de part de la població de Damasc, on hi ha zones que continuen vivint amb una relativa normalitat. Però el problema és que Estat Islàmic no vol negociar ni pactar amb ningú. El que vol és expandir el seu califat. La responsabilitat de l'Aràbia Saudita i les altres monarquies petrolieres que es neguen a acceptar refugiats, però ofereixen milions de dòlars per fer noves mesquites a Europa des de les que adoctrinar als refugiats, és tant o més gran que la del propi Al-Assad, donat que van ajudar a crear el monstre del que avui és el Daesh.
La sortida menys dolenta a curt termini a Síria, seria aconseguir una treva com les que va viure diverses vegades el Líban, on les milícies que controlaven cada zona, pactaven un acord de no hostilitat vers la resta. Però al Líban, fins i tot en els moments més durs de la guerra tot els bàndols acceptaven l'autoritat simbòlica del president i del parlament que de tant en tant es reunia i en el que tots hi estaven representats.
Putin ha ajudat a resistir a Al-Assad donant-li ara més armes i avions, i exigeix que se'l consideri com a part de la solució, sense que aquest fet el perjudiqui a ell cara l'opinió russa, justificant-ho, més a més com una garantia per evitar que Estat Islàmic arribi al Caucas. En canvi, per Obama i Europa resulta molt més incòmode seure's a parlar amb Al-Assad. Però la pregunta de veritat és una altra: hi hauria algú amb qui negociar a Damasc si Al-Assad cau o fuig? Potser Obama en privat li haurà donat la raó a Putin.
 Baixar Al Assad

بشار الأسد, سوريا، دمشق,لدولة الإسلامية,داعش

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada