dimarts, 18 de juliol de 2017

NIT I DIA, FINAL MAGISTRAL I TRAMES I AMORS, PENDENTS DE LA TERCERA TEMPORADA. Trobarem a faltar a Josep Maria Pou. Caldrà veure si la Sara, que va patir abusos de nena, continua cercant a homes que no l'estimen. La trama de corrupció del partit governant barrejada amb pederàstia ha incomadat a alguns. Una cosa és el 3% i l'altra violar nens.






Ha acabat la segona temporada de Nit i Dia, un thriller de forenses, policies i personatges malvats, en el que es creuen les tres trames principals. D'una banda la corrupció dels qui tenen el poder que són capaços de tot per aconseguir el que volen i treure´s de sobre, inclús físicament, a qui els fa nosa, que investiguen els policies Sònia Silvia (Anna Alarcón), l’Starsky i  el Toni Guillén sota les ordres de la jutge Comas. Trama que es creua amb la investigació per lliure de la forense Sara Grau (Clara Segura), el guàrdia civil jubilat, Fidel Martín, (Pep Cruz) i el Víctor (Andrés Herrera), pare del Kevin, que va ser assassinat fa 25 anys després de patir abusos sexuals.  I no només es troben les històries amb la coincidència en les dues trames d’alguns dels dolents, el molt poderós i corrupte Martí Miró (Ramon Fontseré), que fa feina bruta pel partit i ex directiu de la Conselleria de Sanitat, i la seva dóna, Joan Porta (Lluïsa Mallol). Hi ha la tercera trama que també hi convergeix, els conflictes amorosos d'un i altres. Els de la forense Sara Grau haurà patit abusos per part dels mateixos que van matar el Kevin, i els de la forense companya de feina de la Sara, la Fàtima (Alba Pujol), que és parella de l’agent Sònia Sílvia. I la parella del forense Pol Ambrós, l’advocada Carmen García (Mar Ulldemolins), que acaba fent de testaferro de Martí Miró i la Joan Porta, que s’acabarà embolicant amb el pintor Damià Camps (Peter Vives, l’agent britànic del Tiempo entre Costuras), que és l’amant de Joana Porta, la qual utilitza els seus quadres per blanquejar diners i cobrar comissions d’obra pública, part de les quals van al partit que governa Catalunya.

Mostrar a un  responsable de la Conselleria de Sanitat i responsable de les finances opaques del partit, com una persona capaç de fer matar a qui calgui, siguin aquells que volen testificar en el sumari de l’operació Gangrena, investigació judicial sobre corrupció a la sanitat, i que a la vegada sigui un pederasta, no va agradar a la conselleria de Toni Comín, ni als cercles convergents i pujolistes. I és que una cosa és cobrar 3% d’algunes obres públiques o fer negocis il·legals amb la sanitat pública i una altra és anar matant a qui ho investiga. Una cosa es que la dona del directiu del partit i de la conselleria es folli al pintor que pinta els quadres amb els que blanquegen diners, i una altra ser un pederasta i assassí de criatures. Per cert això dels quadres m'ha recordat el que es deia a Girona a l’època forta del pujolisme, que es venien i compraven quadros d’alguna dona propera al poder o a certes fundacions per uns preus totalment desorbitats.  

En aquest encreuament de trames destaca el llibreter i mestre d’escacs, Benet Muntada (Josep M Pou), que amb una personalitat tendre, sensible i psicòtica, fa a la vegada de professor d’escacs de la nena Lia (Diana Ollé), d’amant que sap estimar de la prostituta Wendy (Mima Riera) a la que salvarà, i assassí eficaç, sense remordiments i recitant una cita literària acord amb la situació, de tots aquells que fan nosa al matrimoni Miró Porta.

A la segona temporada la trama ha estat més ben treballada que la primera, amb sorpreses com un capítol en que la història gairebé es va aturar per anar al cor i al passat de sis dels personatges gairebé transportats a un episodi de la sèrie Cites, i mentre a la vegada que a la vida real catalana es coneixen més coses o hi ha judicis de casos de corrupció que va imperar en els anys del pujolisme, es coneix des de dins la trama del matrimoni Miro-Porta per cobrar comissions i blanquejar per un partit que en el temps que venen potser se’l voldrà treure de sobre.

I d’altra banda, el polític Martí Miró resulta ser un dels responsables de la xarxa d’abusos sexuals que va matar fa 25 anys al Kevin. Xarxa en la que hi tindrà un paper determinat el Dr. Joan Grau (Jordi Bosch) que resulta ser, també, el responsable de les ferides psicològiques que pateix la Sara, en haver abusat o haver-la utilitzat quan era una nena o adolescent. Gràcies a aquest passat de la Sara s’entén el seu personatge i les dificultats per deixar-se estimar o per triar, com es veu en el somni que té quan està emmanillada al soterrani quiròfan de mutilacions  i pràctiques masoquistes, per homes que només li volen fer mal. Magistral aquesta escena d’ahir on oníricament apareix l’exmarit i el bomber (Marc Martínez) de la temporada passada al costat del Dr que va abusar d’ella i ara la vol matar.

Tot i que ahir amb la Sara emmanillada i les xeringues i bisturís a punt, semblava que la Sara moriria amb la segona temporada, no podia morir donat que ella és el fil narratiu que ens ve de la primera temporada i,  fugit l’Aitor a Euskadi,  és el centre de l’Institut de Medicina Legal de la Ciutat de la Justícia on es desenvolupa part de la sèrie. Unes instal•lacions medico-judicials que han servit de plató tot i treballar-s’hi les 24 hores de dia, i on al llarg del rodatge es van donar situacions com haver de repetir alguna escena donat que el telèfon de la guàrdia forense –que ha d’estar sempre operatiu- va sonar en haver-hi una incidència a la que atendre.

De pífies de la sèrie n’hi ha algunes, com el fet que resulta totalment inversemblant que el personatge que encarnava Josep M Pou, pogués cometre l’assassinat, esquarterament en bocins del guàrdia civil a la banyera i netejar la casa, en el temps que triga en fer-se el sopar al foc sense que es cremi. O el fet que algunes de les seves víctimes estabornides per la pistola taser algun narcòtic col·laboressin en el seu propi assassinat com si estiguessin zombis, o que el Josep Maria Pou, vull dir el Benet, es treies els guants en alguns dels seus crims deixant l’escenari ple d’empremtes. L'escena de com la Sara es talla el dit, resulta totalment versemblant, més sent ella una metge forense, i té la moraleja que de vegades cal amputar per sobreviure, moralina que evoca després a l'escena final o epíleg quan la veu en off parla de cicatritzar i curar ferides. "Les ferides del cos cicatritzen, però n'hi ha d'altres que no, continuen sempre obertes i cal fer alguna cosa per tancarles"
El que no resulta creible del capítol d'ahir és que qui porta cinc dies sense beure aigua ni menjar i, més a més s'ha amputat un dit, enlloc d'anar a veure aigua a la cuina i trucar al 112, agafi com si res el cotxe camí de l'hospital. El final però és magistral, no mor ningú més del bons, la Sara viva, i el pare del Kevin, un boxejador i supervivent, ha aconseguit, com li diu a l'última escena de l'epíleg a la Sara, el seu objectiu.

Ara de cara la tercera temporada, amb la Sara viva, continuaran obertes les trames amoroses. Tornarà amb l’Aitor amb ella o continuarà rebutjant a aquells homes que la volen estimar de veritat? L’agent Sònia, continuarà amb la forense Fàtima que va demostrar que encara que sigui com metadona, li agrada la carn i el peix? No sabem si l’advocada Carmen García (Mar Ulldemolins), mantinguis o no l’evolució judicial del cas de corrupció, continuarà a la sèrie i es quedarà amb el Damià, el pintor, o tornarà amb el Pol, el forense? (De moment la Mar Ulldemolins continua creixent i representa "Un tret al cap" a la sala Bekett). Tindrà el forense a la propera temporada la dona  que estima a la presó, tot i que aquesta va col·laborar amb la justícia? I la malvada Joana Porta (per cert, el marit ha mort, o només ferit o estabornit com els porcs abans de ser escorxats?)  es venjarà des de la presó de la jutge Comas amb el tema de l’adopció? El paper de la Victòria Pagés va pujar en els últims capítols i el tema del nen donaria per molt. Llàstima que la propera temporada no hi sigui el magistral Benet, Josep Maria Pou que trobarem a faltar. Tot i que, potser, quan s'obri la caixa de cartró on s'han guardat els exemplars de la Divina Comèdia de la biblioteca del difunt Benet, algún lector àvid de llegir les pàgines de l'Infern i els seus torments, trobi la targeta de memòria que hi va amagar amb imatges de distingits i honorables depravats abusant de criatures, recuperant així la sèrie aquesta història.

I evidentment, com a Nit i Dia els personatges, els amors i les trames es barregen, com de moment la Miren Otxoa (Mireia Vilapuig) que ja major d’edat es queda sola Barcelona en haver marxat a Euskadi el seu pare, potser llogarà una habitació de la casa que se li fa gran o s’hi portarà a viure a un nòvio o una nòvia, que resultarà ser un dels dolents de la tercera temporada? Ara, més enllà del thriller que crein els guionistes, el veritablement significatiu de la tercera temporada serà veure com la Sara porta les seves ferides i sí, per primera vegada, es deixarà estimar per algú que sempre l'ha volgut estimar de veritat.
   


Articles sobre als sèries:

 Sèrie El Príncipe:






1 comentari:

  1. Sobre crims escabrosos no investigats a internet n'hi ha prou de buscar :
    bar españa benicarló.

    ResponElimina