dimecres, 23 d’agost de 2017

EL VIATGE DE YOUNES-JONÀS. Fins que en les societats islàmiques no s'imposin les veus que facin contextualitzar l'Alcorà, sempre hi haurà il·luminats que convencin xavals per matar i morir. L'autor de l'atemptat de la Rambla es deia Yunes. La Bíblia, la Torà i l'Alcorà recullen la història de Younes o Jonàs que després de viatjar tres dies a la panxa de la balena arriba a Nínive (Mossul) on anunciarà la destrucció de la ciutat pels seus pecats, un càstig que Déu finalment perdona. Publico a Nació Digital


 Xavier Rius, Nació Digital, dimecres 23 d'agost de 2017.
La història de Jonàs de la Bíblia es recull a l'Alcorà sota el nom del profeta Younes, que és la traducció en àrab del Jonàs de la tradició cristiana i bíblica i del Yona hebreu. A la Torà, la Bíblia i l’Alcorà se'ns explica que rebrà el mandat de Déu d'anar a Nínive, l'actual Mossul de l'Iraq, per advertir als seus ciutadans que seran castigats pels seus pecats. Però Jonàs fuig en un vaixell, és llançat al mar i és engolit per una balena dins de la qual es penedirà dels seus actes. I després de viatjar tres dies dins la panxa de l'animal, retorna a Nínive on anunciarà la destrucció de la ciutat en quaranta dies, un càstig que Déu finalment perdona .
No sabrem mai què passava pel cap de Younes Abouyaaqoub, autor de l'atemptat de la Rambla, que, convençut, va decidir castigar els transeünts, en fallar per l'explosió d'Alcanar el pla de fer explotar unes furgonetes carregades d'explosius, que haguessin provocat una devastació molt més gran.



 Aquest pla mortífer guiat, sembla, per l'imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, es va dissenyar fa més de mig anys seguint les ordres de l'Estat Islàmic des de Mossul i Raqa d’atemptar a Europa. A Mossul, Abu Baker al-Bagdadi va proclamar fa tres anys el nou califat que faria renéixer l'Islam, portant a la pràctica sense matisos la visió wahhabita de la religió, que durant tants anys s'ha exportat des d'Aràbia Saudita. Una visió de l'Islam que, interpretant literalment determinats fragments de l'Alcorà, nega els drets humans i proposa tornar a la societat del segle VIII, i que a mida que s’ha anat estenent, ha ocupat a molts llocs l’espai perdut del panarabisme laic i de societats àrabs, on fa unes dècades amplis sectors de la població, sobretot la urbana, havien ubicat la religió en l’àmbit personal.
I és que, a diferència del Cristianisme i el Judaisme, que han sabut ubicar a l’àmbit metafòric els passatges de la Bíblia i la Torà en què Déu anuncia mort i turment per infidels i pecadors, l'Islam majoritari, llevat d'excepcions, no ho ha fet. I l'Estat Islàmic, sorgit en part gràcies a diners i idees exportades des d'organitzacions i organismes de les monarquies del Golf, considera apòstates a bona part dels musulmans d’arreu que necessiten ser tornats al camí recte, i considera infidels que cal destruir les societats en què impera el laïcisme i la llibertat religiosa.
Podem preguntar-nos què es va fer malament a Ripoll perquè aquests joves es radicalitzessin, i com Younes no va tenir remordiments per anar atropellant a més de cent persones per La Rambla com si jugués amb una consola. Mai sabrem si en els gairebé quatre dies que va estar fugit va sentir els remordiments que sí que va tenir el profeta en el ventre de la balena, o si senzillament va seguir creient que Barcelona con la Nínive de Jonàs mereixia ser destruïda i els seus habitants exterminats. Però fins que en les societats islàmiques no s'imposin les veus que facin contextualitzar l'Alcorà, desterrant la guerra religiosa i ubicant la religió en l'àmbit personal, posant per sobre de tot la llibertat de consciència, de creure o de no de no creure, com sí van fer les societats en les que ciutadans segueixen majoritàriament o tenen com a referent espiritual els altres dos llibres sagrats en els quals es narra la història de Jonàs, sempre hi haurà il·luminats, com l'imam de Ripoll, que convencin xavals que jugaven a futbol a matar i morir.
Llegir a Nació Digital 

1 comentari:

  1. Vaya, Xavier nos ha salido teólogo sobre el islam, aunque a la vez algo islamófobo. A ver, ¿cómo se puede contextualizar un libro (el Corán) del modo que dices? La palabra del Absoluto (el Corán) es por definición absoluta. En cambio, la Biblia anuncia (y lo hacen hombres inspirados, no Dios directamente) las venidas (primera y segunda, la primera ya acontecida) de Jesucristo, es decir, de LA PALABRA DE DIOS HECHA HOMBRE. El "corán" cristiano sería no la Biblia sino Jesucristo; la Biblia anuncia a este, que es en quien cree el cristiano y no en unos textos literales. La palabra de Dios es para el islam el Corán y por consiguiente ininterpretable (dicho de otro modo: sólo se admite la interpretación literal), mientras que para los cristianos es Jesucristo, cuyo mensaje difiere radicalmente del coránico. EL PROBLEMA ES EL ISLAM. Los terroristas no son falsos musulmanes o musulmanes que no interpretan bien el Corán; al contrario, lo interpretan y aplican a la perfección. Son los musulmanes incapaces de matar una mosca los malos musulmanes (las mejores personas, sí, pero a la vez los peores seguidores de una religión). Y contra los atentados de Barcelona te protestarán todos los imanes y musulmanes afincados en Cataluña que quieras, pero no pierden de vista su objetivo: la charía. TODOS están por que la charía reine en cada palmo cuadrado del Ándalus (de la península ibérica). De momento te firmarán todos los tratados de paz que quieras, todos los manifiestos presentados en las manifestaciones antiatentados, se avendrán al juego democrático, en fin, todo como a ti te gustaría. Pero no lo dudes: a la que sean más numerosos habrá un momento que ellos verán propicios para sí y para Alá, e intentarán implementar la charía como dije, aunque sea utilizando todo tipo de violencia y en grados sumos de crueldad. No son ideas mías, sino constataciones históricas y también sobre la realidad presente en otros países, los europeos incluidos. Y, por supuesto, el hiyab (todo tipo de prendas musulmanas) debería estar prohibido en nuestro país (de hecho, todo lo que sea musulmán): del mismo modo que protestas si alguien va a clase con una cruz gamada cosida en el brazo, deberías hacer lo mismo si va con un pañuelo musulmán en la cabeza. Si no está permitido hacer publicidad de política yendo a clase, por la calle, en el gimnasio, etc. porque pone en peligro la buena convivencia, no veo por qué hacer esta excepción con el hiyab, como si el islam no fuera un sistema político (que lo es, y encima totalitario).

    ResponElimina