JO SÍ QUE TINC POR! (Falten 5 dies per l'1-O)Si es deté Puigdemont o s'impedeix votar el proper diumenge, la situació es pot descontrolar per la violència policial, donat que possiblement els agents no sabran gestionar a molts llocs l'ordre d'impedir la votació i veure's rodejats per centenars veïns que es resisteixen pacíficament

"Donada la determinació d'impedir que es posin les taules de votació als 5.000 punts previstos, no es viurà la protesta només al centre de Barcelona, no hi haura una zona cero o una plaça del Maidan. Hi haurà milers de llocs on veïns oposaran resistència pacífica però ferma. I això no ho pot controlar ningú i algun policia pot perdre els nervis i disparar. Jo, evidentment, votaré"

(Falten 5 dies) El magnífic piromusical de la Mercè d'ahir al vespre va haver de canviar el seu guió original per incorporar el record a les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils de fa cinc setmanes i va començar amb l'encesa de bengales al so d'l'Imagine', de John Lennon. 

Els atemptats van fer néixer la resposta espontània del "No tinc por!" o "No tenim por!", i aquesta mateixa consigna es va cridar el passat dimecres, 20 de setembre, davant de les seus de la CUP i la Conselleria d'Economia que van patir el registres de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Bé, a la de la CUP finalment no van poder entrar en no portar en el primer intent ordre judicial i després la marea humana de joves i no tan joves disposats a fer resistència passiva ho va fer impossible. Protestes sense precedents a Catalunya que han coincidit amb les concentracions de suport als alcaldes cridats a declarar com a imputats o investigats, concentracions espontànies contra els registres de la Guàrdia Civil a impremtes i mitjans de comunicació i les que es van fer davant dels jutjats en favor dels detinguts de  diferents departaments de la Generalitat. 

Aquesta marea repressiva i la velocitat dels esdeveniments no només ha allunyat en el temps el record dels atemptats del 17 d'agost i el motiu original de l'eslogan, sinó que ha fet que els que discrepaven de la manera, diguem arrogant, amb la que Carme Forcadell i Junts pel Sí van gestionar l'aprovació de les lleis del referèndum i de transitorietat al Parlament, hagin oblidat o perdonat tots aquests errors, fins i tot malgrat alguna de les cagades o falta d'encert de Puigdemont a l'entrevista de Jordi Évole de diumenge. Molta de la gent ubicada a l'espai electoral dels Comuns i Iniciativa, dels socialistes, i també de l'abstenció en la qüestió independentista, que dubtaven o no pensaven votar, ara vol votar indignada pel que fa Rajoy i la Fiscalia.  

Voràgine repressiva que s'ha aturat parcialment per la Treva de la Mercè, mentre arriben més policies i guàrdies civils a Catalunya on tenim ja tres quartes parts del antidisturbis de tot l'Estat, deixant sense efectius la major part del territori espanyol, com es va veure amb el setge d'ultres a l'acte de Podemos a Saragossa. La Guàrdia Civil com a cos, que té el lema de "El honor es mi divisa", va viure com una humiliació els fets de la Conselleria d'Economia i els danys als seus vehicles. I probablement alguns han vingut a Catalunya amb ànim de rescabalar el seu honor. Amb crits de "A por ellos!" van ser acomiadats de les seves casernes de diferents llocs d'Espanya els que venien cap a Catalunya i el vaixell Piolín

Tot i que la intenció del piromusical era fer-nos vibrar amb el record a les víctimes dels atemptats jihadistes i amb l'anhel de pau sense violència ni terrorisme, sembla que la por a aquell terror i aquella violència s'ha esvaït davant d'altres pors que molts avui tenim i veiem més reals i properes. Una por que no podíem ni imaginar fa unes setamanes ni els favorables al referèndum, ni els escèptics, ni molts dels que no pensaven votar i ara, gràcies a les mesures de Rajoy i la Fiscalia, s'han decidit a fer-ho. 

Molts pensàvem fa un mes que l'1-O seria una mobilització cívica com el 9-N, que segurament tindria consequències penals d'aquí un temps per Puigdemont i alguns consellers, i que si era un èxit de participació, permetria des d'una posició de força un nou intent de negociació amb el govern central. Però la imputació de 720 alcaldes, el desembarcament -mai millor dit- del Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil a Catalunya, el tancament de webs, registres d'impremtes, les imputacions per sedició, i l'advertiment que es pot empresonar aquesta setmana al president Puigdemont, han capgirat totalment l'escenari.

Tot i que la CUP al carrer Casp i l'ANC a Rambla Catalunya van controlar molt bé la gent per tal que la resposta fos pacífica, res garanteix que la situació no és descontroli i acabi amb violència policial si s'envia a la Guàrdia Civil i Policia Nacional, amb o sense Mossos, a tancar els col·legis electorals, requisar el mateix dia 1 paperetes i detenir als qui són a les taules, siguin dins o fora del local designat com col·legi electoral.

Una cosa és controlar la gent a Rambla Catalunya i l'altra evitar que 5 Guàrdies Civils siguin capaços de desmuntar un punt de votació a un poble del Bages o l'Empordà amb 400 veïns que oposen resistència, seuen a terra i algú, pel seu compte punxa els rodes dels vehicles. Comentava  aquí al blog fa uns dies com Ryszard Kapuscinski analitzava en els seus llibres, com tantes protestes, manifestacions i revoltes del segle passat arreu del món, havien esdevingut irreversibles després d'un tret disparat contra els manifestants per un policia que se sentia acorralat. I donada la determinació de Rajoy i la Fiscalia de que s'impedeixi físicament que es posin les taules de votació als prop de 5.000 punts de votació previstos, diumenge no es viurà la protesta o l'enfrontament només al centre de Barcelona, no hi haura una zona cero, una plaça del Maidan o de Tiananmen. Hi haurà milers de llocs on veïns de totes les edats oposaran resistència als cossos policials. I això no pot controlar ningú. No dic que ens haguem d'abocar a uns fets violents com la Setmana Tràgica o el 6 d'Octubre, però em va inquietar la manera amb la que el conseller Jordi Turull va referir-se dissabte a Moià a les protestes de dimecres, dient que "Xavier Trias va anar a donar suport al local de la CUP i els de la CUP anaren després a protegir o defensar la Conselleria d'Economia".

Evidentment que desitjo que no es descontroli per la repressió policial i que els agents no exercitin la violència. Però sembla que la Fiscalia de l'Estat, el PP, i aquest gallec, anomenat Mariano Rajoy, de doble vida, incapaç de mostrar emocions, que només parla espanyol i que quan va ser vicepresident de la Xunta de de Galicia mai no va pronunciar una sola paraula en gallec, per considerar-la una llengua pueblerina, han decidit abocar Catalunya a un escenari per fer potser el  que va dir Espartero, "que hay que bombardear Barcelona cada 50 años para mantenarla a raya". 

Ahir, mentre Rajoy marxava de viatge als Estats Units, el Tribunal de Cuentas castigava a Artur Mar amb una multa de cinc milions d'euros, el Fiscal General de l'Estat, José Manuel Maza -conegut als ambients judicials com Mazinguer Z per la seva determinació com a braç de ferro executor del que diu el Govern- reconeixia la possibilitat de detenir i empresonar preventivament a Carles Puigdemont. Com reaccionarà la gent si això passa? I tot i que el conseller Forn i el major Trapero de moment s'hi oposen, es pretén posar els Mossos sota les ordres del tinent coronel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos, casualment germà de l'anterior president del Tribunal Constitucional. De la reunió dels tres cossos policials d'ahir feta després que la Fiscalia imposi aquest pretés control del Mossos, se'ls va exigir que identifiquin els punt de votació i els seus responsables.

Aquests propers dies la Fiscalia i el govern de l'Estat hauran de decidir si emprenen o no nous passos per impedir que es faci ni un 9-N bis, amb molta més participació, dins o a la porta de les escoles. I havent arribat on hem arribat, res fa preveure que pensin aturarar-se. Es diu que avui dimarts o demà dimecres s'actuarà legalment contra TV3 i Catalunya Ràdio perque deixen d'emetre l'espot del referèndum. Què passarà si s'hi neguen de nou? Es detindrà a Vicent Sanchis i Saül Gordillo? S'enviarà a la Guàrdia Civil? S'encomanarà aquesta tasca als Mossos? I què passarà si els Mossos reben l'ordre de tancar col·legis electorals i desmuntar les taules encara que estiguin al carrer davant la porta de l'escola o centre cívic que no s'ha pogut obrir? I tornant als Mossos, què passarà si Josep Lluís Trapero es resisteix a complir certes ordres de la Fiscalia o de Pérez de los Cobos? El detindran per rebel·lió militar?

Així doncs si l'Estat continua amb la voluntat d'impedir cap mena de votació, fa més detencions, envia els grups especials de la Guàrdia Civil a TV3, es produeix una fractura al comandament de mossos i aquest acaben convertits en escolanets de la Policia Nacional i Guàrdia Civil dissolent concentracions sedicioses el diumenge dia 1 a cada poble i barri de Catalunya, la cosa se'n pot anar de les mans, i poden haver-hi morts quan els agents es posin nerviosos i se sentin desbordats per la massa tumultuosa i sediciosa, armada de paperetes i caixes de sabates convertides en urnes.

Desitjo i voldria que el dia 1 d'octubre sigui un dia de votació insubmisa -un referèndum amb garanties si no es constitueixen moltes taules i hi ha problemes amb el recompte difíciment ho podrà ser-, i que després s'iniciï la negociació política que el PP des que el Constitucional va tombar l'Estatut ha estat incapaç de fer. Però sembla que el govern central i la Fiscalia no deixaran fer un nou 9-N, i temo molt, que es pugui descontrolar quan uns guàrdies civils -que van viure com un deshonor els fets de dimecres-, policies nacional o mossos, no sàpiguen gestionar diumenge que mig miler de persones aquí o allà, es neguin a dissoldre's i els tinguin rodejats davant d'una escola a crits de "Volem votar!" i "No tenim por". Jo de por que es descontroli i hi hagi violència per part de les forces policials que utilitzin les armes, sí que en tinc! Però jo votaré!