No sé què opinaria Ryszard Kapuscinski, cronista de
revolucions i independències de la segona meitat del segle XX, del que està passa avui a
Catalunya, amb la determinació del Govern de continuar endavant amb el referèndum de l'1 d'octubre malgrat les querelles, amenaces, imputacions, registres de departaments de la Generalitat i detencions d'alts càrrecs.
Tal com estan les coses avui dimecres 20 de setembre a la una del migdia, sembla clar que ni Puigdemont i el seu govern, ni Rajoy i el PP, pensen fer-se enrere. Evidentment l'1-O no es farà un referèndum amb garanties computable numèricament si es bloquegen els sistemes informàtics de la Generalitat i a molts llocs s'impedirà que es posin meses electorales. Però d'urnes i cues de gent votant ni haurà a tot Catalunya. Els diversos errors de la majoria de Junts pel Sí i la CUP, com la manera com es va tramitar i aprovar la llei del referèndum al Parlament fa dues setmanes, queden perdonats pels sentiments emonocials d'aquells que, no ubicant-se necessàriament en l'independentisme, se senten humiliats per les imatges de la Guàrdia Civil entrant a les dependències de la Generalitat i un Mariano Rajoy, que per autisme o per por que li facin el llit des de la dreta del seu partit, és incapaç de sortir-se del seu esquema i el seu mantra.
El portaveu del PDECAT al Congrés, Carles Campuzano, ha declarat aquest matí que "ni el President Rajoy ni el Fiscal General de l'Estat són conscients del sentiment d'humiliació de la societat catalana i que amb les detencions d'avui s'han rebasat tots els límits".
Kapuscinski en llibres com "El Sha", "Ébano", "El Imperio", "Ébano" o "Viatges amb Herodoto" va ser cronista de moltes de les revolucions, revoltes i processos d'indepedència de la segona meitat del segle passat. I detallava magistralment com tantes vegades el poder tenia que decidir-se entre reprimir brutalment als manifestants que avançaven cap el palau del govern, fugir o esperar-los i negociar. I si es decidia per la repressió, tot i que aturés momentàniament la protesta, les respostes dels dies següents per les detencions i les morts, feien encara més difícil d'aturar als manifestants.
Diu al llibre El Sha: "La experiència del policia: si fa un crit a algú i li aixeca la porra, aquest s'aterroritza i apreta a córrer (...) però pot passar que quan el policia crida el ciutadà no corri" Això és el que està passant a Catalunya i llavors el poder té que decidir-se per endurir encara més la repressió i carregar. Però com detalla Kapuscinski en nombroses revoltes si hi ha morts o detinguts, genera encara una protesta major l'endemà. Kapuscinki explicava diferentes exemples de com el governant per haver rebutjat negociar amb el manifestants, ho acabava perdent tot.
Diu Kapuscinski a "El Sha": "És el poder qui provoca la revolució, tot i que potser no ho fa conscientment". "Al Sha el va perdre el desconeixement del seu propi país" i que "se li retreu al Sha la seva manca de decisió. Però decidit a què?" (...) "La gent es manifestava i ell feia disparar, indultar, disparar i tolerar (...) Quan aguantaran manifestant-se? Mig any? Que ho facin, ja es cansaran?"
Evidentment la situació d'insumissió al poder de Madrid és totalment pacífica (semblen a Madrid haver-se oblidat d'alló que deien quan ETA que "amb violència no parlarem de res de res, però sense violència podem parlar de tot"!) i m'agradraia saber què en diria Kapuscinki del punt de no retorn on s'ha arribat. I en carregar-se el PP l'Estatut de Catalunya mogut per l'orgull, l'odi i la ignorància, ha provocat de que el que pugui perdre sigui Catalunya, tot i que, paradoxalment Rajoy, gràcies a que té als catalufos independentistes en contra s'ha mantingut al poder sense que els seus votants l'hagin fet plegar per les retallades i la corrupció com a tant altres mandataris europeus.
L'actriu Carme Sansa
El President Puigdemont ha manifestat aquest migdia en roda de premsa que continua endavant amb el referèndum. Ja no té res a perdre un cop la maquinaria judicial, a instàncies de la Fiscalia General del l'Estat, ja ho té tot a punt per inhabilitar-lo o, fins i tot, per fer-lo detenir i empresonar-lo.
Així doncs, com diria Kapuscinski, què passarà ara? Es detindrà Puigdemont? S'impedirà físicament que es voti amb paperetes d'autoconsum impreses a casa a caxes de cartó a taules disn o fora de les escoles? Entrarà la Guàrdia Civil abans de l'1 d'Octubre al Palau de la Generalitat o el detindrà Puigdemont camí de casa seva a Girona? Què passarà amb els Mossos quan la Fiscalia els ordeni impedir que es posin taules de votació? Donat que TV3 continua fent propaganda del referèndum i explicarà a la gent com i on votar, fent apaologia d'un suposat delicte, anirà la Benemèrtita a Sant Joan Despí? Evidentmentment que ho poden fer, però si ho Mariano Rajoy i el Fiscal General de l'Estat s'atreveixen a fer-ho, les consequències com detalla en els seus llibres Kapuscinski, seran imprevissibles. De moment com hem vist, Podemos o CCOO, crítics amb com gestionava el camí del referèndum la Generalitat, s'han posat de banda de Govern Català i contra els escorcolls de la Guàrdia Civil. Aquesta setmana i la propera poden passar moltes coses i evidentment surtiran als llibres d'història
La dirección estatal de CCOO ya ha declarado que no apoya el gesto de hoy.
ResponEliminaY no se va a una "independencia" se va a una guerra civil en Cataluña. Con un tercio de la población a favor no se sostiene la independencia. Hay dos tercios que no la quieren. Algo tan básico que es olvidado por el alud de información controlada desde el poder. No estamos en una "independencia" estamos construyendo una "Irlanda del Norte".