dijous, 18 de gener de 2018

EL MOIANÈS, COMARCA O ALTIPLÀ? Explico a la revista La Tosca el conflicte entre Centelles i Castellcir per la Font de la Sauva Negra i ho contextualitzo en el fet que una cosa és l'altiplà del Moianès i una altra la comarca política del Moianès que no abarca tot l'altiplà. Hostalets de Balenyà, tot i tenir el casc urbà lluny del Moianès, té part del terme municipal dalt l'altiplà arribant a només 400 metres del de Moià



L’agost de 2016 l’ajuntament de Centelles va col·locar a la font de la Sauva Negra, dins del terme de Castellcir, un rètol que deia “Ajuntament de Centelles, Aigua sense garantia sanitària”. Al cap d’uns mesos l’ajuntament de Castellcir, després de recordar a l’alcalde de Centelles, Miquel Arisa, que la font de la fageda de la Sauva Negra és al terme de Castellcir, tal com s’havia confirmat en l’última reunió de delimitació dels termes, el va canviar per un que deia “Ajuntament de Castellcir, Font de la Sauva Negra, Aigua sense garantia sanitària”. Però un parell de mesos després l’Ajuntament de Centelles va tornar a posar el seu, que seria retirat mesos després per l’Ajuntament de Castellcir. En aquest moment a la font hi ha el poste de fusta sense cap rètol.

Tot i que certament alguns mapes ubiquen erròniament aquesta font dins del terme de Centelles, qualsevol persona que faci la geolocalització amb el seu GPS, com podem veure a la totalitat de tracks penjats a wikiloc, la font apareix dins del terme de Castellcir. I dins de Castellcir surt la font en el mapa del Moianès editat per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

La Fageda de la Sauva Negra, espai protegit per un PEIN, està ubicada totalment a l’altiplà del Moianès i té una extensió de 110 hectàrees de les que 67’5 pertanyen a Castellcir, 40 a Centelles i 2’5 a Hostalets de Balenyà. I és que una cosa és la comarca política del Moianès, que agrupa els termes de deu municipis i, l’altra, l’altiplà geològic o geogràfic del Moianès que no coincideixen exactament. Una de les zones on queda més clar el límit d’aquest altiplà és a la banda sud-est i est en que unes cingleres el separen del Vallés Oriental i la Plana de Vic. A Sant Quirze Safaja, els Cingles de Bertí delimiten bé on comença la comarca i l’altiplà del Moianès, i allà la delimitació geològica i la política coincideix plenament. I així ens trobem a Sant Miquel del Fai que el terra que trepitgem és terme de Bigues i Riells, però la roca en la que recolzaríem l’esquena és ja Sant Quirze Safaja.

Però en canvi, una mica més el nord, la cinglera i una franja de terreny dalt l’altiplà d’entre un i tres kilòmetres d’ample, pertany als termes de Sant Martí de Centelles, Centelles i Hostalets de Balenyà. Balenyà, que té els nucli urbà més lluny, és el municipi que paradoxalment més s’endinsa dins de l’altiplà Moianès. I ens trobem que el terme d’aquest municipi osonenc arriba fins a només tres cents metres del de Moià al nord de Santa Coloma Sasserra. Així al capdavall de la Sauva Negra, en terme de Balenyà, on neix la riera de la Sauva Negra, que després passarà a ser riera de Castellcir i riu Tenes, hi tenim totalment abandonada i parcialment en runes l’església romànica i monestir de Santa Maria de Savall. Segurament el fet de pertànyer a un municipi llunyà, té molt a veure amb la seva situació d’abandonament. El fet que la zona, coneguda com urbanització del Puigsagordi, pertanyi fragmentadament a tres municipis d’Osona, va ser una de les causes de la deixadesa urbanística i ambiental en la que ha estat durant dècades.

I si anem més al nord, una àmplia àrea de l’altiplà amb cims com el Puig Espeltós, de 1.011 metres d’alçada, a tocar de l’Estany, pertany al terme de Muntanyola. Terme que té la majoria de cases i masies a l’altiplà Moianès a més de 800 metres d’alçada, però que pels seus lligams econòmics i socials, vinculats a Vic i Santa Eulàlia de Riuprimer, mai es va plantejar pertànyer ni al Consorci ni a la comarca del Moianès. La unitat geogràfica de Muntanyola a l’altiplà del Moianès queda reflectida en el pla especial de protecció ambiental o PEIN, que té el nom de “PEIN del Moianès i la riera de Muntanyola”.   

Els veïns de Muntanyola que sí tenen relació quotidiana amb el Moianès són els de les masies a tocar l’Estany i els de la urbanització de Fontanelles, tocant a Collsuspina que van a comprar o als bars de Collsuspina per la pista de Sant Cugat de Gavadons. Aquesta desconnexió entre la ubicació geogràfica a l’altiplà Moianès i la pertinença administrativa, es dóna també al restaurant i urbanització de l’Urbisol que pertany al municipi d’Avinyò, el terme del qual arriba fins la carretera N-141-C entre Moià i Calders. Però més enllà que sigui anecdòtica la picabaralla entre Centelles i Castellcir per si la línia de separació dels termes és cent metres més aquí o més enllà, i que les identitats siguin compartides també en l’àmbit local –conec a gent de la urbanització del Puigsagordi que diuen que tenen la casa a Collsuspina- estaria bé que les administracions i la ciutadania més propera protegeixi aquell patrimoni que perilla. I ho dic, per exemple, pel l’església i monestir de Santa Maria Savall que pertany a Balenyà, tot i que a vint metres ja és terme de Centelles i a tres cents ja és Castellcir.  





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada