diumenge, 3 d’abril de 2016

ARTUR SEGARRA, L'ULTRA DE TERRASSA, EX BOIXOS NOIS, CANDIDAT DE PxC I DEFENSOR DEL VEGETARIANISME DE HITLER, QUE FUGÍ D'ESPANYA DESPRÉS D'ESTAFAR VELLES I ESTÀ EMPRESONAT A TAILÀNDIA PER MATAR I ESQUARTERAR UN ENGINYER CATALÀ

Aquest últims dos mesos diversos mitjans informatius, diaris i televisions, s'han dirigit a mi reiterades vegades demanant informació sobre Artur Segarra, actualment empresonat a Tailàndia, acusat de matar i esquarterar a l'enginyèr català, David Bernat, donat que fa uns anys havia militat a grups ultres. Militància de la que hi ha constància documental que havia estat candidat de PxC a Manresa el 2007 (número 20) i havia fet una xerrada a la llibreria Europa de Barcelona demanant el respecte a la vida dels animals i el règim vegetarià que com sabem, seguia Hitler. Insistent ha estat algun mitjà com Equipo de Investigación de La Sexta.
Convocatòria de la xerradea en defensa del vegetarianisme que va fer Segarra a la nenonazi, Llibreria Europa
Segarra en ser extraditat de Cambodja a Tailàndia, somrient, com si la cosa no anés amb ell

Per tot això publico aquí el blog algunes informacions contrastades que he obtingut d'aquesta persona, que demanava respecte per la vida dels animals i està acusat de matar i esquarterar a una persona. La policia creu que Bernat va ser segrestat i torturat amb l'objectiu d'entrar als seus comptes bancaris.
Artur Segarra, principal sospitós de l'assassinat de l'enginyer de l'Albi (les Garrigues) David Bernat, tenia una ordre d'ingrés a presó del jutjat penal 14 de Barcelona. Segarra, de 37 anys, no es va presentar el maig de 2015 a un judici en què se l'acusava d'un delicte de falsificació de documents i tinença il·lícita d'armes. Fa cinc anys va fugir d'Espanya per evitar ser jutjat i els delictes pel que tenia aquesta ordre d'ingrés a presó, eren entre d'altres, formar part d'un grup que estafava a persones grans a les que els feia signar suposades escriptures d'hipoteques inverses, per les que rebrien una mensualitat durant quinze o vint anys a canvi del pis que passaria a mans d'aquest si els hereus no pagaven el deute. Segarra i l'advocat Francisco Comitre amb la complicitat del notari Enrique Peña, els feien creure que signaven hipoteques inverses a canvi d'una renda vitalícia, però en realitat eren contractes de compravenda, amb clàusules abusives. A més, els compradors eren testaferros que demanaven crèdits sobre aquests habitatges i desapareixien, condemnant els ancians a ser desnonats. Segarra està acusat de pertinença a organització criminal, d'estafa, de falsificació documental i de blanqueig.
És un fet que Segarra militava als grups ultres de Terrassa on vivia. Havia estat vinculat als Boixos Nois i tenia diversos tatuatges dels que destaca una gran de la Sagrada Família al coll i el pit.
Els ultres de Terrassa d'aquells anys no tenien relació amb cercles neonazis de Sabadell. Històricament els neonazis de Sabadell i els de Terrassa s'han ignorat. Hi ha diverses raons segons fonts ben informades que no volen ser citats. La primera és que els de Terrassa eren dels Boixos Nois i els de Sabadell eren de les Brigadas Blanquiazules. Una altra raó és que a Terrassa políticament tiraven més cap a Democracia Nacional, mentre que a Sabadell simpatitzaven amb el MSR.
Els de Terrassa no eren anticatalans, tot i que fosssin espanyolistes, mentre que els de Sabadell han estat sempre anticatalanistes castellanoparlants. A Terrassa l'àmbit neonazi era bastant més burgès que a Sabadell, on tothom era de barris, immigrants espanyols de segona o tercera generació, i amb un nivell social i cultural més senzill. I els de Terrassa també consideraven que els de Sabadell eren "garrulos" i  que per això els enxampaven sempre i havien patit nombroses condemnes.
Aquest és el motiu que Segarra i altres ultres terrassencs haguessin tingut tirada d'anar cap a Manresa i el Bages, donat que Sabadell monopolitzava el Vallès Occidental a nivell d'extrema dreta. Per això alguns terrassencs com Segarra van formar part el 2007 de la llista de PxC de Terrassa que encapçalaven persones catalanes "de tota la vida" com Xavier Arcas i Albert Pericas, "l'Animal".
Tothom que va conèixer a Segarra destaquen la seva gran capacitat dialèctica per convèncer a qui sigui del que sigui, cosa que li funcionava amb la gent gran que va estafar. "Es creia les seves mentides i te les feia creure", diu gent que el va tractar. I la seva imatge somrient, sense sentiment de culpa ni penediment, quan va ser detingut a Cambodja i extraditat a Tailàndia, on va cometre el crim, fa pensar que potser podria tenir trets propis d'un psicòpata o, al menys, ser fabulador i delirant, creient-se les seves pròpies mentides i amb el pensament crític alterat. El que és segur és que ni quan estafava gent gran, ni quan mata sent penediment per les víctimes o que potser ell es creu les seves pròpies mentides i que és innocent o potser que disfruta sent notícia pels seus actes.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada