2000 PERSONES ES MANIFESTEN A MOIÀ CONTRA LA REPRESSIÓ POLICIAL I PER LA INDEPENDÈNCIA. La vaga ha estat seguida a la comarca per un 95% del comerç i restauració i un 85% a la indústria

Unes dues mil persones s'han manifestat aquesta tarda a Moià contra la repressió policial del passat diumenge i en favor de la independència de Catalunya. Manifestació que ha sortit del Parc Municipal a les 6 de la tarda, acompanya dels vehicles  de l'ADF, bombers i alguns tractors que el passat diumenge, en tenir-se coneixement que la Guàrdia Civil s'estava presentant a alguns municipis de la Catalunya central a prendre les urnes, es van utilitzar per bloquejar els carrers que portaven als dos col·legis electorals de la capital del Moianès.

La marxa anava oberta per la pancarta "Els carrers seran sempre nostres" seguida pels alcaldes o regidors dels deu municipis del Moianès que portaven la bandera de cada poble. En to reivindicatiu ha recorregut la Carretera de Manresa fins arribar a la cruïlla amb la C-59 o Avinguda de la Vila, per on ha pujat fins arribar a la Plaça de Sant Sebastià o de l'Ajuntament que s'ha quedat petita per tanta gent. 

Amb la majoria d'alcaldes i alguns regidors al balcó de la casa de la Vila, des de la porta ha intervingut Marc Capdevila de l'ANC, que ha afirmat que tal com han anat les coses "no seriem dignes si ara reculéssim", i Mireia Lorente ha llegit el manifest de la Taula per la Democràcia. Per la seva banda l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, ha lamentat que el passat diumenge l'Estat espanyol enviés a la policia i Guàrdia Civil a robar-nos les urnes, "un Estat espanyol que  que va mostrar el pitjor d'ell mateix, odi, violència i indignitat" I ha contrastat aquesta actuació i aquesta cara trista del que va passar amb altres coses positives que es van viure l'1 d'octubre: "Els Mossos d'Esquadra, les policies locals, els bombers, van estar al nostre costat". També ha resaltat que va haver-hi una guerra infame per bloquejar telemàticament el referèndum, i no ho van aconseguir. L'acte ha acabat amb el cant del segadors.
S'ha de dir que la vaga general o aturada ha estat seguida massivament a tot el Moianès. Han tancat el 95% dels comerços i establiments de restauració, i tots els supermercats. I s'ha aturat un 80% de l'activitat industrial, tenint en compte que algunes de les empreses alimentàries han mantigut activa alguna línia de producció  alimentària que no es podia aturar.

 Llegir a Nació Digital

300 JOVES ES MANIFESTEN AQUESTA NIT I MATINADA DAVANT LA CASERNA DE LA GUÀRDIA CIVIL DE TRAVESSERA DE GRÀCIA, COM A INICI DE LA JORNADA DE VAGA. La protesta se suma a la que es fa davant de la Prefectura de la Policia Nacional a Via Laietana i davant dels hotels de Calella i Pineda demanant que marxi la Guàrdia Civil i la Policia Nacional

 Imatges de la concentració a la una de la matinada

La brutal actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a un centenar de col·legis electoral el passat diumenge ha motivat a diversos llocs de Catalunya, primer davant del hotels de Calella de la Costa i Pineda de Mar, on s'allotgen o allotjaven una part dels agents vinguts a reprimir el referèndum de l'1 d'octubre, i des d'aquesta tarda davant de la Prefectura del Cuerpo Nacional de Policia de Via Laietana. Però aquest vespre després d ela cassolada de les 10 de la nit s'han iniciat concentracions davant d'altres casernes, com la de la Guàrdia Civil de Travessera de Gràcia.
S'han desplaçat al lloc cinc furgones de la Briga Mòbil els Mossos que han fet un cordó d eprotecció davant de la caserna, mentre el joves seuen al carrer tallant el trànsit. Porten cartell amb lemes com "Que se'n vagin", "Caserna de la Guàrdia Civil, Se vende" o "Brigada Piolín". I de manera pacífica i festiva fan crits com "Esto con Franco sí pasaba", "Fora les foces d'ocupació", "Que se'n vagin!", "A les àvies no se les pega", "covards..." Visca la terra... lliure!", "Hem votat", etc.. Entre el concentrat hi havia Pau Llonch de la CUP i l'actor i presentador, Roger de Gràcia.
Poso algunas fotos. 

AQUESTA MATINADA ES DECIDIRÀ L'ÈXIT DEL REFERÈNDUM I SI PODRÀ VOTAR TOTHOM O SI S'INTENTARÀ IMPEDIR PER LA FORÇA L'OBERTURA DE MOLTS COL·LEGIS (Només falta un dia!)

(Només falta un dia) Dijous al vespre vaig assistir a la assemblea informativa a la Plaça de l'Església de Moià on l'ANC i l'alcalde van explicar com estava previst que es desenvolupés la jornada de demà, donant unes instruccions i consells similars al que s'han donat a centenars de municipis de Catalunya.

Davant de 300 persones, Marc Capdevila de l'ANC i l'alcalde, Dionís Guiteras, van demanar que hi hagués gent des d'hores abans de l'obertura dels dos centres de votació: l'escola pública i la biblioteca, i que si la policia o Guàrdia Civil impedia la seva obertura, que cívicament es fes una cua esperant, mentre gent que seria dins o voluntaris buscarien una altra porta d'accés. (Llegir crònica de l'acte a Naciò Digital)

Ahir en acabar les classes a l'escola s´hi van quedar pares i mares i alumnes tancats a dins, fent activitats i dormint al gimnàs, i ara que ha tancat ja la biblioteca s'hi ha quedat gent dintre, havent-se programat activitats per tot el dia d'avui, i hi haurà gent que s'hi quedarà a dormir.

Més enllà de les inspeccions o visites a escoles que han fet els Mossos d'Esquadra a algunes escoles de Catalunya que estaven ocupades de cara a impedir que no es permeti la constitució de les meses, tot es decidirà aquesta matinada i demà a primera hora, que és quan sabrem si realment els Mossos intentaran donar compliment a l'ordre de no permetre l'obertura de locals de votació i si aleatòria o massivament, els Mossos o la Policia Nacional i la Guàrdia Civil intentaran fer-ho per la força amb els problemes que es generaran. 

 El pati i entrada de l'escola de Moià, ahir a la nit

M'ha preocupat aquest migdia sentir dir a Jordi Sánchez de l'Assemblea Nacional Catalana a la roda de premsa, que el referèndum serà un èxit si voten un milió de persones. Això vol dir que l'ANC dona per fet que hi haurà impediments policials per obrir molts col·legis donat que el 9-N van votar dos milions i tres centes mil persones. I jo tinc molt clar que si el tinent coronel de la Guàrdia Civil,  Diego Pérez de los Cobos, aconsegueix que els cossos policials impedeixin per la força o tanquin molts col·legis, es produirà una situació de conseqüències imprevisibles. La Policia Nacional i Guàrdia Civil van viure com una derrota no poder entrar a la seu de la CUP i els fets de la Conselleria d'Economia, i si es queden tancats als vaixells o aturats dins de les furgones al port mentre el referèndum es fa  amb normalitat, se sentiran de nou humiliats. Però si surten a impedir físicament les votacions, el món veurà uns fotos i imatges en que ells quedaran com un cos repressor que perd el control dels carrers i utilitza mètodes propis d'una dictadura. Evidentment desitjo que la resistència sigui pacífica, però com ja deia dimarts aquí al blog, a l'article "Jo sí que tinc por", si hi ha violència policial, ningú sap com acabarà, sobretot si els agents se senten impotents de complir les ordres o la gent bloqueja els vehicles i, deseperat algun agent utilitza armes de foc.

Desitjo doncs que la jornada de demà sigui pacífica i em nego a fer valoracions de si hi haguessin moltes escenes de violència policial a les portes de les escoles, colpejant a gent de totes les edats que seu a terra o les rodeja,  recollides per les televisions i premsa internacional, si Mariano Rajoy -aquell gallego que sent vicepresident de la Xunta mai va utilitzar una paraula en gallec per ser una llengua "pueblerina"- haurà perdut. I em pregunto què diria Ryszard Kapuscinski, cronista de revolucions i independències de la segona meitat del segle XX si fos viu i veiés el que està passant. Ell va narrar magistralment en el seus llibres com tantes revoltes i revolucions del segle passat guanyaven perquè el poder utilitzava les cossos policials contra la gent, iniciant-se un espiral de repressió i resposta que feia impossible després cap acord i el tirà acabava derrotat. 

Jo, vagi com vagi demà, crec que el 2 d'octubre s'haurà de dialogar i negociar, i espero que sigui sense ferits, detinguts ni morts sobre la taula. Jo, que estic empadronat a Barcelona, espero ser davant del meu col·legi electoral ben aviat.

FALTEN 3 DIES I EL GOVERN CENTRAL, TSJ I FISCALIA PERMETEN QUE ES FACI CAMPANYA I NO ORDENEN MÉS REGISTRES. AVUI GENERALITAT I MINISTERI ES VEURAN LES CARES A LA JUNTA DE SEGURETAT, I EL DESENLLAÇ QUEDARÀ PENDENT DEL QUE FACIN ELS COSSOS POLICIALS DIUMENGE. TORNO A DIR QUE SI S'INTENTA IMPEDIR PER LA FORÇA L'OBERTURA DE COL·LEGIS I MESES I TANCAR LES CONSTITUÏDES SERÀ INCONTROLABLE EL QUE PUGUI PASSAR AMB LA GUÀRDIA CIVIL QUE SENT EL SEU HONOR TACAT PELS FETS DE LA CON. D'ECONOMIA

 Taula de l'ANC a la Sagrada Família

(Falten 3 dies per l'1-O) Fa ja 8 dies dels fets de la Conselleria d'Economia i de l'intent de registre de la CUP i, tot i que Catalunya ara hi ha més policies nacionals i guàrdies civils, no s'han produït nous registres a departaments de la Generalitat, partits polítics, ni entitats -tret de l'escorcoll de Molins de Rei-, ni s'han fet noves detencions. I tot i l'orde als cossos policials de requisar el material,  l'ANC i els partits favorables al Sí continuen amb els seus actes i posant taules al carrer sense que cap cos policial ho impedeixi. Ahir a la Plaça Universitat i parcialment retransmès en directe pel 3/24 es va fer l'acte organitzat per les universitats en vaga, en el que hi van intervenir Lluís Llach, el tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, l'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, la cupaire Mireia Boya, el conseller Turull, i Oriol Junqueres. I tot l'entusiasme i les crides a votar i desobeir, també dels Comuns, s'entreveu quina serà la disputa del 2 o 4 d'octubre: Proclamar o no la declaració unilateral d'independència. 

 Mireia Boya trencant simbòlicament el precinte

 Pissarello a l'acte de la Universitat, demanant votar, però sense definir-se pel Sí

De moment tots units -bé, no tots, Pisarello no va demanar que es votés Sí i va demanar també respecte pels que no votaran-, i Mireia Boya va cridar a trencar els precintes als col·legis, si bé hores d'ara no està clar que es precintin físicament després que el Tribunal Superior de Justícia hagi agafat el comandament per sobre la Fiscalia, i s'ha limitat a ordenar a Mossos i altres cossos policials que s'impedeixi diumenge l'obertura de col·legis electorals i es tanqui el que s'hagin obert. Una instrucció que el Departament d'Interior i els Mossos, com ha dit el major Josep Lluís Trapero, temen que si es fes, podria provocar incidents i importants alteracions d'ordre públic. El conseller Joaquim Forn i el Major Trapero, juguen al gat i la rata amb el Ministeri i la Fiscalia i tard o d'hora s'hauran de definir. Jo crec que si hi ha dissolució per la força de meses electorals i tancaments de col·legis hi hauran greus problemes d'ordre públic com vaig explicar aquí al blog fa uns dies amb l'article "Jo sí que tinc por".
  

No hi ha precedents a cap revolta o lluita social o política a l´Europa contempòrania, on s'hagi socialitzat en 4.000 punts geogràfics i a una mateixa hora el xoc amb els cossos repressors. I ningú pot garantir que una colla d'agents se sentin acorralats aquí o allà, quan després d'intentar tancar un col·legi la gent els rodegi per recuperar l'urna que han pres i s'asseguin a crits de "volem votar" al voltant del vehicle. El risc que es descontroli i algun agent després de crits i empentes i intents de detenció dels membres de la mesa, es posi nerviós i utilitzi les armes a algun llocs és una opció possible donat, més a més, que no seran unitats d'una vintena d'antidistubis comandats pel seu cap, sinó simples agents que estaran sols i no han estat preparats ni entrenats per gestionar una situació com aquesta. A molts municipis i barris s'estan convocant reunions a les places per avui a la tarda o vespre per explicar com s'ha d'actuar si la policia que sigui intenta evitar per la força que es constitueixin les meses o tancar per la força el col·legi electoral. 

Però com dic sembla que de moment ni els Mossos ni la policia nacional i Guàrdia Civils que han vingut a Catalunya a crits de "A por ellos!" no actuaran ni contra els actes de campanya ni contra les taules de propaganda al carrer ni contra les manifestacions d'estudiants universitaris o d'institut que tallen carrers i carreteres. Els d'institut no van viure el 15-M i participen aquests dies a les seves primeres mobilitzacions de la seva vida, de moment festives sense haver de correr davant dels mossos ni dels "grisos", com els d'anteriors èpoques. 

Per cert, a una amiga meva que té una filla que fa segon d'ESO, li va demana la noia que li signés l'autorització per fer vega per que han exigit moltes direccions d'institut per no posar falta d'assistència no justificada. La nena o noia havia anat alguns anys anteriors a les manifestación de l'11 de setembre amb la mare, però a la d'aquest any li va fer mandra i es va quedar a casa. Doncs la meva amiga no li ha signat l'autorització i l'ha fet anar a classe amb aquest argument: "Si et va fer mandra o va ser per tu un pal venir a la mani amb mi l'altre dia, vol dir que el tema no t'interessava ni et preocupava". Resposta enginyosa.

Però més enllà del cartells i pancartes i els pocs actes que s'estan fent per una votació de la importància d'un referèndum, ningú no es mobilitza pel No. Els únics espanyolistes unionistes que surten al carrer són el de la ultra dreta liderats per Democracia Nacional, i una vintena o trentena van anar ahir amb la mateixa pancarta de divendres "Por España me atrevo" davant de Catalunya Ràdio manifestant-se contra Mònica Terribas.

Ah! i mentre ens preguntem molts on són les urnes i el TSJ ha ordenat a les policies locals que impedeixin  que surtin dels magatzems municipals les que s'utilitzen habitualment per eleccions, ja sabem on serà el centre de premsa i de comunicació de resultats i valoracions per part dels grups partidaris del Sí. Jaume Roures i Mediapro han habilitat el centre de premsa.   

Ara a esperar avui com va la reunió de la Junta de Seguretat de Catalunya i a veure si el Ministeri de l'Interior, la Fiscalia o el TSJ ordena o no noves actuacions policials o incautacions que, evidentment motivaria noves mobilitzacions sedicioses.      

Rèplica en conya d'on han de votar molts veïns del barri de Gràcia

Ultres davant Catalunyaràdio

E. RAVELLO REAPAREIX COM "DIPUTAT" CATALÀ, MEMBRE DE LA DELEGACIÓ ULTRA QUE DÓNA SUPORT AL REFERÈNDUM A CRIMEA. Considera que a Crimea hi ha més llibertat que a Catalunya

Enric Ravello com a membre de la delegació parlamentària (ultra) europea, observadora a Crimea. El presenten com a diputat.

(Ves a sota actualitzat a les 19 hores amb més entrevistes al diputat Ravello)

Enric Ravello, exsecretari de Relacions Internacionals de Plataforma X Catalunya, forma part de la delegació de 30 diputats nacionals o eurodiputats i dirigents ultres europeus que s'han desplaçat a Crimea per supervisar (i donar suport) el referèndum que es realitza avui a la península de sobirania ucraïnesa, sobre la seva annexió a Rússia.

Ravello es presentat per la televisió russa NTV, el diari Ukrainskaya Pravda, al KP PRAVDA i molts d'altres, com a diputat català del parlament espanyol. Ravello va ser cessat del seu càrrec a PxC l'1 de febrer passat, una setmana abans de la destitució de Josep Anglada. Malgrat la seva proximitat a Anglada s'havia enfrontat amb altres membres de la direcció de PxC en recolzar Ravello el moviment sobernista català i i fotografiar-se amb diputats del Vlaams Belang amb una estelada. Anglada, després de la seva destitució de la presidència de PxC i expulsió, ha tornat a acostar-se a Ravello.

Ravello s'ha destacat per les seves idees relatives al suposat perill d'extinció de la raça blanca euroasiàtica o eurosiberiana amenaçada  pel flagell del liberalisme, el sionisme, la immigració i la globalització.

Així ha escrit numeros articles en aquest sentit a la revista Genos, advertint de la necessitat de defensar aquest "món blanc" euro-siberià, i va assistir al juny de 2006 a un congrés internacional a Moscou sobre l'incert futur del "Món Blanc". Ravello s'ha alineat amb les tesis supremacistes blanques i de l'espai eurosiberià. Aquests últims anys ha donat suport a la política interior i exterior de Putin

Aquest llibre inclou la ponència que va fer Ravello a Moscou sobre el Món Blanc euroasiàtic del que formen part, també, els blancs americans (no barrejats amb indiamericans) i els sudafricans.

Segons declara avui Ravello a la premsa russa: "La votació s'està portant a terme amb normalitat. No hi ha cap pressió sobre la gent"  (llegir traducció del rus al castellà de la notícia a NTV.RU).

Aquesta és la informació recull la web de la cadena: 

Referèndum a Crimea, que va començar avui a les 8:00 am, hora local , a fluir lliurement i sense cap tipus de pressió. Així ho confirmen els observadors estrangers. Festa als col·legis electorals, ha dit el diputat del Parlament espanyol de Catalunya, Enrique Ravello. Enrique Ravello, un membre del parlament a Espanya: "La votació està procedint amb normalitat. No hi ha cap pressió sobre la gent".                                                 
 Ravello assenyalar i molt alta participació a les urnes. Observadors han informat que els col · legis electorals en el matí prop de la gent es va posar de peu a la cua. L'espanyol és també el diputat ha assenyalat que el que s'escriu en els mitjans occidentals sobre la situació a la península de Crimea, és fals.                                                 
Enrique Ravello: "Mitjans de Comunicació a Espanya diuen que l'aeroport està controlat per l'exèrcit rus. A l'aeroport no hi havia militars russos. A Espanya , diuen que la força militar dels russos obliga la gent a votar . La forma en què la situació s'està posicionant la premsa occidental - no és cert". També va comentar sobre el referèndum l'eurodiputat austríac, Ewald Stadler Johann, que està en servei en les meses electorals a Ialta. Stadler no va notar cap violació, els residents poden expressar lliurement la seva voluntat"

 Johan Ewald Stadler, eurodiputat "Situació nacional a Crimea és també molt evident. Les persones diuen obertament: "Volem unir-nos a Rússia." Aquesta és l'opinió pública que se sent a tot arreu".

 L'equip d'observadors internacionals també va incloure a representants de Polònia, Alemanya, Àustria, França, Alemanya, Bèlgica, Bulgària, Grècia, Hongria, Itàlia i Letònia . Entre ells - els membres del Parlament Europeu, els membres dels parlaments nacionals dels països europeus, així com els principals experts d'Europa en matèria de dret internacional i destacats activistes de drets humans.
 ------------------ 

Per mitjà del seu compte de twitter, Ravello ha afirmat que el que es diu en els mitjans occidentals sobre la situació a la península de Crimea , és fals : "Els aeroports de Crimea estan controlats per ucraïnesos no per rusosque ve a pervertir el resultat, com diuen alguns "

 En declaracions que recullen els mitjans ucraïnesos i russos, com el Ukrainskaya Pravda , Ravello afirma que: " he vist a la gent votar en llibertat , així que hi ha esperança per a la democràcia , els drets humans , l'autodeterminació i la victòria per al poble de Crimea " . " Aquí hi ha més llibertat que a Catalunya . Crimea és un exemple per a nosaltres a Catalunya" .Mentre aquesta comissió internacional d'observadors d'ideologia ultra , ha rebut tot el suport logístic i mediàtic de les autoritats prorusses de Crimea , s'ha impedit que es desplacés a la península una comisió de l' Organización per a la Seguretat  i Cooperació a Europa (OSCE).

Entre els autodeclarats observadors es troben ultradretans i neoestalinistes, de diversos països europeus, com l'hongarès Bela Kovacs, eurodiputat pel partit ultradretà Jobbik, el qual ha afirmat en aquesta roda de premsa que "El poble de Crimea, igual que altres pobles, té dret a expressar la seva opinió. en aquest cas a través d'un referèndum. aquest referèndum és absolutament legal", va dir en una conferència de premsa a Simferopol.

Cal dir que Kovacs com a dirigent de l'Aliança Europea de Moviments Nacionals, es va desplaçar a Barcelona el 2010 per donar suport al al Movimento Social Republicano (MSR), a la qual pertanyen tots dos partits.

 Bela Kovacs del JOBBIK, avui a la premsa rusa

Kovac a Barcelona, el 12 d' octubre de 2010, a l'acte del MSR.

ACTUALITZAT A LES 19 HORES, RAVELLO A LA PREMSA RUSSA
Ravello a la premsa russa, al KP PRAVDA (clica a l'enllaç i ves a l'audio on el presenten com a diputat)

 Enrique Ravello que representa Catalunya en el Parlament espanyol, va arribar a Crimea com a observador internacional. Després d'obrir parts van conduir a través de diverses àrees de Simferopol i vaig quedar sorprès ...
- Els mitjans de comunicació occidentals mostren si els aeroports en el control militar de Rússia Crimea, i les persones estan obligats a votar a punta de pistola - diu Ravello. - La gent a Europa que miren a la televisió i creuen. Quan vaig volar fins aquí des de Barcelona, ​​la persona per comprovar les butlletes em va dir: "Vés amb compte, a Crimea, a la mateixa guerra." Vaig venir aquí i veig que tot això està malament. A l'aeroport, no hi ha guerra. Tot queda en silenci. Estic sorprès: en un lloc en 2.000 votants registrats en aquest moment ja 500 persones van votar!

Enrique Ravello, un membre del parlament de Catalunya Espanya: Avui Crimea es va convertir en un exemple per a Catalunya

D'acord amb la política catalana a la premsa occidental també diuen que la població russa de Crimea tàrtars de Crimea oprimits.
- Vaig parlar amb la gent, res d'això en absolut. En un dels llocs era president del comitè dels tàrtars de Crimea. És aquest assetjament?
Catalunya, com ho hem fet ja moltes dècades somnis tenen un referèndum per independitzar-se, separar-se d'Espanya. Gairebé el 40% de la regió de 8 milions - catalans ètnics.
- Avui en dia la guerra de Crimea va esdevenir un exemple per a Catalunya. Espero sincerament que el 9 de novembre Ara estem tractant de celebrar un referèndum. Ens agradaria ser tan lliure com les de Crimea. Però, per desgràcia, a Espanya és molt més difícil i antidemocràtic. Però el nostre referèndum ha de tenir lloc si les dues parts - Catalunya i Espanya - de fet s'adhereixin als principis democràtics. M'agradaria que tinguéssim el que - la gent en silenci en la seva pròpia vénen a la terra i no hi va haver enfrontaments.
Sobre com votar Crimea, vegeu la nostra difusió en línia.

BTW
Escòcia pot i no pot Crimea?
En els britànics i espanyols a Catalunya Escòcia es prepara per celebrar un referèndum sobre la independència. Com reaccionar-hi a Londres, Madrid i Brussel · les?
Vaig a començar amb la carta, que acaba de publicar un diari de Londres "Metro":
"Em sorprèn la histèria a Occident a causa de les accions de Rússia a Ucraïna. El seixanta per cent de la població de Crimea - Rússia, i era abans una part de Rússia, - diu un resident de Londres Allan Short. - Si Escòcia va votar per la independència, una part significativa dels ciutadans britànics i la nostra base de submarins nuclears prop de Glasgow serà en territori estranger. Imagineu si els favorits a Escòcia, el govern caurà com a conseqüència de la revolta. En aquest cas, Regne Unit, és clar, haurà de protegir la seva gent i els arsenals nuclears " (Llegir més)

 Entrevista d'avui a la televisió russa

KOSOVO, CATALUNYA I LA INDEPENDÈNCIA, publico aquest article a El Periódico

Malgrat el que algunes veus afirmen, el procés del territori balcànic no pot ser un referent 

Xavier Rius, periodista.

El Periódico de Catalunya,  Dijous, 5 de setembre del 2013

Mentre s'espera que Mariano Rajoy enviï la seva resposta negativa a la missiva d'Artur Mas sol·licitant-li una consulta pactada a Catalunya, es repeteixen les veus dient que, atesa la impossibilitat de realitzar-la de manera acordada i davant les traves legals que es posaran perquè es porti a terme, proposen l'anomenada declaració unilateral d'independència. Una declaració que es planteja com a pas següent a unes eleccions plebiscitàries i que seria aprovada pel Parlament emulant la que va proclamar el Parlament de Kosovo l'any 2008.

Una declaració, s'afegeix, legitimada des de la legalitat internacional a partir de les conclusions del Tribunal Internacional de Justícia, que no va considerar contrària al dret internacional aquesta decisió unilateral del territori balcànic. Així, el tribunal va estimar, després d'analitzar la ruptura de Kosovo amb Sèrbia, que si bé la Carta de les Nacions Unides reconeix el dret a l'autodeterminació en territoris colonials, malgrat no haver-se previst per a territoris no colonials, «no hi ha norma en el dret internacional que impedeixi declarar la independència».

Però el fet que una secessió unilateral pugui ajustar-se al dret internacional no significa que sigui possible si les condicions i la correlació de forces interna i externa no ho permeten. No es pot entendre l'aval a la declaració unilateral de Kosovo si no s'interpreta en el seu context. Perquè el context intern i extern i la correlació de forces són més importants que l'embolcall legal.

Hi ha múltiples resolucions de l'ONU a favor del referèndum d'autodeterminació del Sàhara o del dret a un Estat palestí, i malgrat la seva legalitat ni l'Estat palestí existeix ni el Sàhara ha realitzat la seva consulta. Vaig visitar els campaments sahrauís poc després de la data en què s'havia de portar a terme  el referèndum i recordo la frustració que havia generat entre la població veure que la consulta no havia tingut lloc.

El cas de Kosovo no és comparable al de Catalunya, donat que Kosovo ja era un territori sense cap vinculació administrativa amb Sèrbia i estava gestionat des del 1999 per l'ONU, que havia construït una Administració pròpia. Només el nord de la ciutat de Mitrovica seguia lligat a Sèrbia. En els primers anys d'administració internacional eren l'ONU, els Estats Units, la Unió Europea i certs països àrabs els que pagaven les pensions i l'Administració kosovar. I davant la negativa de Rússia a admetre que l'ONU transferís la sobirania a l'Estat kosovar, només es podia sortir del punt mort amb una declaració unilateral d'independència.

Rússia s'oposava a la independència d'acord amb una interpretació de la resolució 1244 de l'ONU -que va legitimar l'entrada de la mateixa ONU i l'OTAN a Kosovo el 1999- i de la Constitució de la República Federal Iugoslava, que establia el dret d'autodeterminació de les repúbliques d'Eslovènia, Croàcia, Bòsnia, Macedònia, Montenegro i Sèrbia, totes de llengua eslava, però no de Kosovo, que jurídicament només era una província sèrbia amb el 90% de població no eslava. Seria com si la Constitució d'una hipotètica República Federal Espanyola reconegués el dret a la secessió de Catalunya, Andalusia i Galícia però no d'Euskadi. Però aquesta interpretació que la resolució 1244 impedia la independència de Kosovo era equívoca, atès que el que reconeixia era la integritat de la República Federal Iugoslava, un Estat que es va dissoldre per mutu acord entre Sèrbia i Montenegro.

Possiblement, el mite de la via kosovar per a Catalunya el va crear Zapatero al negar-se a reconèixer Kosovo amb la tesi que això aniria contra el dret internacional, cosa que més tard rebatria el Tribunal Internacional de Justícia. Però Catalunya no és un territori administrat per l'ONU. I si es valora l'adversari, tampoc el context econòmic és propici per a una negociació com la del Regne Unit i el Canadà, respectivament, amb Escòcia i el Quebec, a les quals se'ls permet la consulta al mateix temps que se'ls fan ofertes perquè no se'n vagin.

AQUEST és el pitjor moment, davant la falta de recursos, perquè el Govern espanyol respongui en la campanya del referèndum oferint un altre tracte fiscal i millores en infraestructures, perquè altres autonomies dirien que també ho volen. I a més, no tenim un adversari fort amb qui negociar considerant que governa un PP acorralat pels escàndols i l'alternativa immediata a Rajoy és l'ala més dura de la dreta. I la institució que podria fer d'àrbitre, la Casa Reial, tampoc es troba en el seu millor moment per arriscar-se que se li tirin a sobre. Evidentment que s'ha de celebrar la consulta, però si el Govern central ho impedeix hem de ser conscients dels semàfors en vermell que ens haurem de saltar i de les seves conseqüències.

Un kosovar demana a un soldat francés passar a la part sèrbia de la dividida Mitrovica. La foto la vaig fer el juliol de 1999, tres setmanes després que l'ONU es fes càrrec del territori.

 Llegir a El Periódico en català 
 Leer en El Periódico en castellano