300 ULTRES A MONTJUÏC AMB DEMOCRACIA NACIONAL I FALANGE, MENTRE LA RESTA DE LA ULTRADRETA, HOGAR SOCIAL, SOMATEMPS, ANGLADA, PxC AMB ESPAÑA 2000, GENERACIÓN IDENTITARIA, ETC, HO FAN A LA MANIFESTACIÓ DE SOCIETAT CIVIL CATALANA I ALTRES GRUPS UNIONISTES AMB PP I C'S A PLAÇA CATALUNYA. Els Mossos intervenen bengales, cadenes i punys americans a l'HSM. Grups ultres rivals provoquen batalla campal al Zurich. Els condemnats de Blanquerna aconsegueixen nou ajornament per entrar a presó. 7 han demanat indult i un sembla que és a l'Iraq lluitant

Manuel Andrino, de Falange, pendent d'entrar a presó per Blanquerna, avui

Tal com passa cada 12 d'octubre la ultradreta s'ha manifestat separada a Barcelona. Democracia Nacional i Falange-FE ho han fet al Paral·lel, Plaça Espanya i Montjuïc, amb menys gent que anys anteriors, mentre que Plataforma per Catalunya i els seus socis espanyols d'España 2000 y la Federació RESPETO, Somatemps, Josep Anglada Som Identitaris, hooligans radicals de diferents equips i l'Hogar Social Madrid, ho han fet a Passeig de Gràcia i Plaça Catalunya a la manifestació molt més multitudinària  convocada per Societat Civil Catalana i altres entitats que ha tingut el suport del PP i Ciutadans. Evidentment no estic qualificant d'ultres al gruix d'assistents a aquesta manifestació, per més que Societat Civil Catalana fos fundada i impulsada fa poc més de tres anys per persones d'ideologia o historial ultra o franquista que certament van aconseguir que s'hi sumés gent d'altres tradicions o espais polítics. També hi ha hagut la tradicional manifestació antifeixista de Sants que els Mossos han reconduït cap a Colom per evitar que es trobés amb la de Montjuïc.

Si bé l'any passat va haver-hi incidents a l'acte de Montjuïc quan la premsa va ser amenaçada per un grup d'assistents i va haver de marxar, aquest any els incidents han estat a la mani unionista constitucionalista de Passeig de Gràcia i Plaça Catalunya on els grups ultres hi assisteixen sense portar banderes preconstitucionals.

 Josep Alsina i Xavier Codorniu de Somatemps al Passeig de Gràcia

 Pancarta de l'Hogar Social Madrid a la manifestació constitucionalista

Plataforma per Catalunya a Passeig de Gràcia

Nacho Mulleres de PxC d'Olot amb Rafa Ripoll, regidor d'España 2000 d'Alcalà de Henares, grup associat a Respeto amb PxC, al Passeig de Gràcia

 Generación Identitaria a la mani Constitucionalista (foto obtinguda de twitter)

 Josep Anglada  de Som Identitaris a Pç Catalunya

 Baralla de hooligans ultres a l'acte constitucionalista de Pç Catalunya


ULTRES VIOLENTS O AMB ARMES PROHIBIDES A LA MANI UNIONISTA
Cap a quarts de deu els Mossos d'Esquadra han identificat a la part baixa de Gran de Gràcia  a una trentena de militants de Hogar Social Madrid i els hi ha intervingut punys americans, bengales, passamuntanyes i cadenes, aixecant quatre denuncies per tinença d'armes prohibides.  I a les 12, hooligans dels Ultras Sur i del Sabadell (els Yomus del València sembla que no), han tingut una baralla tumultuosa dins i fora del bar Zurich de Plaça Catalunya, llençant-se cadires i taules pel cap, provocant nombroses destrosses. Els Mossos han identificat  25  persones que estarien relacionades amb aquest incident i han obert una investigació.
Davant de la presència de grups ultres violents a la manifestació unionista em faig aquesta pregunta, què hagués passat si això hagues passat a les manifestacions del dimarts 3 d'octubre de protesta per les actuacions policials del dia 1? La resposta la tinc molt clara. Certes televisions i determinats mitjans ho haguessin magnificat qualificant genèricament de violents o còmplices i amics dels violents als independentistes i no independentistes (Colau, Comuns, UGT, CCOO...) que es manifestaven, i s'hagués aprofitat per dir que els Mossos no controlen els carrers per tal de justificar amb un nou argument l'aplicació de l'article 116 de la Constitució i la declaració de l'estat d'excepció.

TRES CONDEMNATS DE BLANQUERNA PENDENTS D'ENTRAR A PRESÓ A MONTJUÏC 

Andrino, de La falange FE, que han aconseguit un ajornament fins el dia 1 per entrar a presó

 Tensió entre veïns amb estelades i el manifestants ultres

L'acte de Montjuïc que ha congregat unes dues centes persones a la manifestació, que ha sortit poc abans de les onze del Paral·lel, i unes tres centes als parlaments de la Plaça Sant Jordi. Hi ha hagut menys gent que anys anteriors donat que La España en Marcha, plataforma o coordinadora que agrupa a diferents  grups i partits es va dissoldre i alguns dels seus grups es van quedar gairebé sense militants, sent avui a Montjuïc Democracia Nacional -únic grup ultra amb capacitat real de mobilització a Catalunya- i La Falange FE, els que han participat a l'acte a més del Movimiento Católico Español, sense gairebé militants. I pel que fa a la Falange FE, s'ha manifestat amb menys gent que anys anteriors. Si bé aquest grups quan van assitir el diumenge passat a la manifestació unionista multitudinària o en els actes que feien contra l'1-O no anaven amb banderes preconstitucionals, ni creus celtes, avui si que les han portat.

Han  estat a l'acte tres dels sis condemnats per l'atac de Blanquerna que,  fa un mes van rebre l'ordre d'ingrés a presó.  I si bé es va dir que entrarien la setmana passada o aquesta, han aconseguit un ajornament fins el dia 1 de novembre. En concret han estat a Montjuïc, Manuel Andrino, Jefe Nacional de Falange, Jesús F.F. -conegut perquè va entrar a Blanquerna amb la cara tapada- i Sergio R. També han aconseguit aquest ajornament per entrar a presó, Tomás C, de La Falange FE i els militants d'Alianza Nacional Íñigo Pérez de Herrasti v Víctor D. V. Possiblement també s'hauria ordenat l'ingrés a presó del falangista Juan Luis L.G. el qual sembla que està fora d'Espanya des del maig i podria estar combatent amb altres espanyols al Kurdistan iraquià amb el YBS (Unitats de Resistència de Sinjar), grup format majoritàriament jazidís vinculat a les Unitats de Defensa Popular (YPG).

Els altres set condemnats per l'atac de Blanquerna, entre els que hi ha el vicepresident de Democracia Nacional, Pedro Chaparro, que avui no ha estat a Montjuïc, no han rebut l'ordre d'ingrés, potser perquè han presentat una petició d'indult al Govern. El que sí han fet conjuntament tots els condemnats ha estat un recurs d' empara al Tribunal Constitucional.    

 Bengales i la tradicional crema d'estelades

DEL PARAL·LEL A MONTJUÏC

La manifestació d'aquest grups des del Paral·lel a la Plaça Sant Jordi ha transcorregut sense incidents més enllà d'alguns crits i insults cap a veïns que des dels balcons feien onejar alguna estelada. I s'han fet els crits habituals de "España es una y no 51", "Unidad nacional", "Puigdemont, Trapero a la prisón", "No son refugiados, son invasores", "Rajoy defiende a tu nación",  etc i algun esporàdic "Artur Mas, camara de gas". I en arribar a la Plaça Sant Jordi s'han encés bengales i cantant el Cara al Sol s'han cremat diverses estelades.    

Ja des de la tribuna ha parlat primer Juan de Haro, cap de Democracia Nacional Joven, a qui la Fiscalia li demana quatre anys de presó per els amenace si coaccions a la premsa a l'acte de l'any passat. De Haro, que ha tingut paraules de record per l'anterior cap de les joventuts, Pedro Chaparro, condemnat per Blanquerna i pendent de sentència per amenaces al fotoperiodista Jordi Borràs, ha qualificat Espanya "com el major imperi de la història mundial" i ha qualificat de traïdors i covards als govern del PP per "no atrevir-se a plicar l'article 155 a la banda de massons i mafiosos que volen arrebatar-nos Catalunya  com abans altres van arrebatar-nos les terres de l'imperi espanyol on ara només hi ha drogues i delinqüència". I ha acabat dient que per vèncer farà falta utilitzar quelcom més que només paraules. 

 Juan de Haro

Vicente Estardelles

 Menys gent que anys anteriors

Tot seguit ha intervingut com en anys anteriors el valencià, Vicente Estardelles, que ha fet part del discurs en català, i tornant al tema de l'Imperi Espanyol que es commemora el 12 d'octubre, ha dit que els territoris d'ultramar de l'imperi, a diferència dels que tenien altres potències que els qualificaven de colònies, Espanya els va considerar províncies. I referint-se a la situació actual ha lamentat que el govern del PP demanés perdó "pels quatre cops de porra, pocs i mal donats el diumenge passat" als llocs de votació. Per la seva banda, José Luis Corral del Movimiento Católico Español-Acción Juvenil Española, ha afirmat que ja va advertit fa 40 anys que si es donaven competències  a les autonomies passaria el que ara passa a Catalunya.

 Manuel Andrino

Manuel Canduela

El líder de la Falange-FE, Manuel Andrino,  ha recordat que els falangistes ja van denunciar fa 40 anys el "cafè per a tots de les autonomies, que ha provocar unes regions barallant-se contra les altres, cosa que només ens ha costat multes i presó". Ha qualifica a Mas, Pujol i Puigdemont d'actuar com la màfia siciliana i ha demanat l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, desplegar l'exèrcit a Catalunya i, també, derogar la mateixa Constitució. Ha acabat el seu discurs dient que potser caldrà fer com van fer els falangistes als carrers i camps d'Espanya el 1936.

Per últim Manuel Canduela, de Democracia Nacional, s'ha referit a la manifestació multitudinària del diumenge passat a Barcelona a la que DN s'hi va sumar "amb el nas tapat", afirmant que "nosaltres som minoritaris, però som l'èlit. Els de Blanquerna aniran a la presó per cridar No nos engañan, Cataluña es España, i tothom ho cridava diumenge passat  a Barcelona". Canduela ha qualificat de poca vergonya al peruà premi Nobel, Mario Vargas Llosa, que va intervenir en aquell acte.  

Ha rebutjat també el règim actual perquè amb la democràcia "van dir que tindríem l'oro i el moro, però s'han quedat l'or i ens han deixat els moros". I parlant de l'islam ha criticat a Merkel i Europa per acceptar al refugiats, als que ha qualificat d'invasors. I ha acabat anunciant que hi haurà una Espanya unida i forta , però que per aconseguir-la "hi haurà sang i estem disposat a derramar-la"   

PLATAFORMA PER CATALUNYA FA REUNIÓ DE LA FEDERACIÓ RESPETO A BARCELONA I INTERPOSA UNA DENÚNCIA AL TSJ CONTRA PUIGDEMONT

Plataforma x Catalunya que avui s'ha manifestat a l'acte constitucionalista de Passeig de Gràcia i Pç Catalunya amb militants i dirigents d'España 200 i Partido x la Libertad amb els que forma la federació RESPETO, va presentar ahir una denúncia a la Sala del Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, pels possibles delictes de prevaricació, desobediència judicial, rebel·lió i sedició. 
La denúncia la va presentar l'advocat Ángel Bordas de Respeto d'Andalusia. Aprofitant que eren a Barcelona els dirigents dels tres partits, han celebrat una reunió del Comité Executiu de la federació.

 

DEMOCRACIA NACIONAL I FALANGE ES MANIFESTA DEMÀ A MONTJUÏC, ELS CONDEMNATS PER BLANQUERNA QUE HAVIEN D'ENTRAR A PRESÓ AQUESTA SETMANA HAN ACONSEGUIT UN AJORNAMENT DE 20 DIES.. PLATAFORMA, ANGLADA, SOMATEMPS I ALTRES GRUPS ULTRES ES MANIFESTEN COM CADA ANY A PASSEIG DE GRÀCIA I PLAÇA CATALUNYA AMB SOCIETAT CIVIL CATALANA

Demà 12 d'octubre, Dia de la Hispanitat, Democracia Nacional i alguns membres de La Falange-FE es manifestaran a Montjuïc. Manifestació que té lloc, no només en el context actual de la declaració o no declaració de la independència de Catalunya: Si bé s'havia anunciat que la meitat dels condemnats per l'assalt o irrupció violenta a la seu de la Generalitat a Madrid feta el 2013, entrarien a presó aquesta setmana, han aconseguit un anjornament de 20 dies.

Aquest ingrés s'ha fet efectiu onze mesos després que el Tribunal Suprem elevés a 3 anys i 11 mesos o 4 anys de presó, les penes inicials de 6 o 8 mesos imposades per l'Audiència Provincial de Madrid. Tots han fet recurs al Tribunal Constitucional, però els vinculats a Democracia Nacional i el desaparegut Nudo Patriota han demanat l'indult i potser aquest és el motiu pel que han rebut la notificació d'ingrés a presó.
Demà seran pocs els que es manifestaran a Montjuïc perquè altres grups habituals d'aquest acte, que van participar en l'atac de Blanquerna, con Alianza Nacional, van desmarcar-se fa temps de Democracia Nacional i la coordinadora o plataforma La España en Marcha.

Per la seva banda grups ultres o identitaris com Plataforma per Catalunya, Som Identitaris -sigla de Josep Anglada-, Generación Indentitaria o Somatemps, es manifestaran al Passeig de Gràcia i Plaça Catalunya amb Societat Civil Catalana i partits constitucionalistes.

Els anys anteriors el 12 d'octubre hi ha hagut agressions totalemnt injustificades i  incidents violents als carrers de Barcelona, i crec que és molt important que demà no n'hi hagin, donat que podria ser utilitzat pel govern de Mariano Rajoy de cara a un hipotètica declaració de l'estat d'excepció si finalment Mariano Rajoy opta per aplicar els articles 155 o 116 de la Constitució.

 

DIES DE TREVA. Però segons què digui Puigdemont pot trencar-se el bloc sobiranista i molta gent sentir-se enganyada, i dubto que Rajoy pugui liderar una reforma constitucional que resolgui, com diu Margallo, algunes demandes de Catalunya. Cal ara que demà no hi hagi incidents als carrers a Barcelona ja que Rajoy els voldria utilitzar per justificar l'estat d'excepció

Sembla que s'ha desvetllat el trenca closques de no saber ahir al vespre què estava passant, després de proclamació o no de la Declaració Unilateral d'Independència. Declaració que per la part de la Generalitat s'anava a fer amb el vertigen de la fugida d'empreses i l'èxit de participació de la manifestació unionista de diumenge i les diverses crides internacional a aturar màquines i negociar.

Puigdemont i l'entorn del PDECAT estava rebent dels que demanen diàleg i negociacions a Mariano Rajoy, la petició de no fer la DUI. Determinants van ser les paraules de Donald Tusk a la cimera del Comité Europeu de les Regions demanat a Rajoy que  no apliqués una resposta violenta -reconeixent que ell com a membre d'una minoria ètnica sap que és ser tractat a cops de porra- i a Puigdemont que no fes res irreversible. Els estats de la Unió Europea no volen una Catalunya independent, per això donaven suporta  a la legalitat constitucional,  però sembla pel gest de Tusk -que no l'hauria fet sense consultar-ho a Merkel-, tampoc desitgen una evolució violenta o l'estat d'excepció a Catalunya, que es podria derivar d'una intervenció de la Generalitat o un empresonament de Puigdemont.
I mentre això passava, Pedro Sánchez assegurava a Rajoy que li donaria suport si s'iniciava una reforma constitucional que solucionés algunes de les causes que han portat a Catalunya on és ara. Proposta complexa donat que un sector del PP, a més de Ciudadanos, volen fer-la en un sentit totalment oposat. Aquest voldrien "no tornar a cometre l'error de deixar la seguretat pública (Mossos) i l'ensenyament ens mans d'independentistes". Així doncs, obrir el meló de la reforma pot acabar de maneres molt diferents, cosa que per anar bé, caldria que PSOE i Podemos anessin a una, i aquí ens trobem amb l'escull de la demanada del dret a decidir o d'autodeterminació i qui faria el paper de l'antiga CiU en aquesta negociació.

QUÈ RESPONDRÀ PUIGDEMONT?
Però primer de tot cal que la setmana vinent Puigdemont respongui al requeriment de Rajoy de si està dins la legalitat espanyola o fora, de si ha declarat o no la DUI. Si diu que no, por trencar-se Junts pel Sí i dinamitar-se la majoria que necessita de la CUP. I si diu que ni sí ni no, li pot caure a sobre la suspensió de l'autonomia, el 155 i una major pressió judicial. Evidentment en aquesta negociació també hi és la necessitat de frenar la pressió judicial, i si bé el govern ha jugat brut per accelerar-la, està per veure si donada la pretesa independència de jutges i fiscals, ara podria refredar-la. Un govern i 800 alcaldes imputats, molts d'ells negant-se fins i tot a anar a declarar forçant així la detenció és una bomba difícil de desactivar.
      La no proclamació de la DUI ha fet trontollar la relació de Junts pel Sí amb la CUP, i casualment o no, la diputada que va parlar d'un "corralito" a Catalunya, Eulàlia Reguant, ha renunciat avui a l'acta de diputada. I, sobretot, a creat una gran frustració en les bases independentistes que tot i ser conscients que podia haver-hi una brutal resposta de l'estat, volien jugar ja ara aquesta partida, encara que s'emtrés en una espiral repressiva que molts creuen que faria que Europa es mullés. 
La posada del fre per a mi és positiva perquè sembla que Rajoy  esperava que hi haguessin enfrontaments violents demà a Barcelona amb motiu del Dia la Hispanidad (cada any n'hi ha hagut agressions entre ultres i antifes, iniciats o provocats uns anys per uns i altre pels altres) i que aquest incidents es donessin també al voltant de la manifestació de Passeig de Gràcia, per justificar una possible declaració de l'estat d'excepció a Catalunya. I personalment tinc dubtes que el PP, més enllà de que ha dit avui l'exministre Margallo de resoldre a la reforma constitucional per respondre a demandes de Catalunya com finançament i llengua, sigui capaç de capgirar el rumb iniciat recollint milions de signatures contra l'Estatut.
Així doncs la resposta de Rajoy i possible aplicació de l'article 155 de la Constitució, dependrà de què respongui Puigdemont. Però si Puigdemont diu que no l'ha declarat segurament perdrà el suport de la majoria del Parlament i aniriem a unes eleccions catalanes que sembla que ni ERC ni el PDECAT desitgen.
Ara tenim una treva d'uns dies.

EM PREOCUPA EL QUE POT PASSAR AMB UNA POLICIA I G CIVIL QUE TENEN EL VISTIPLAU DE RAJOY I EL REI PER ACTUAR AMB DURESA, UNA ULTRADRETA SOCIOLÒGICA CRESCUDA I UN RAJOY QUE, TOT I LES CRÍTIQUES PER L'ACTUACIÓ POLICIAL, TÉ EL SUPORT INTERNACIONAL PER CONTINUAR "DEFENSANT" A LA SEVA MANERA LA UNITAT D'ESPANYA.

Fa dues setmanes, el 25 de setembre vaig escriure aquí el blog l'article "Jo sí que tinc por", en el que analitzant com estaven les coses, de "la victòria" relativa sobiranista del 20 de setembre a la Conselleria d'Economia i la impossibilitat del Cos Nacional de Policia d'entrar a la seu de la CUP creia que podia donar-se una resposta repressiva massiva de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.

Alguns em va respondre per twitter que jo era sempre pessimista, que la comunitat intenacional ens mirava i no s'atrevirien i que si havia repressió se l'aturaria amb civisme. Lamentablement la resposta policial fou brutal, van haver-hi 800 ferits, i la resposta de la gent va ser  no-violenta i exemplar sense caure en les provocacions. Però més enllà de les crítiques internacionals a la desproporció de les càrregues policials, els països de dins i fora de la Unió Europea van fer costat al govern de Rajoy per defensar la unitat d'Espanya. I el lamentable discurs del Rei, va ser gairebé una ordre al govern espanyol i als tribunal per continuar amb la mà dura, descartant qualsevol negociació o diàleg.

Així doncs, donat que sembla que el president Carles Puigdemont no es farà enrera i avui anunciarà o proclamarà l'inici de la creació de la República Catalana, en directe o en diferit, de cop a terminis, crec que la resposta de l'estat i Mariano Rajoy serà no només l'aplicació de l'article 155, que ningú sap què implica, sinó decretar l'estat d'alarma, regulat a l'article 116 de la Constitució, cosa que permetria agafar el control directe del Mossos d'Esquadra i suspendre els drets de manifestació reunió, premsa, circulació, inviolabilitat domicili, etc, i allargar indefinidament el temps màxim de detenció. Per fer-no el Govern necessita fer un decret que hauria d'obtenir el vistiplau del Congrés dels Diputats.

Crec que sí d'aquí a dijous, que se celebraran les manifestacions del Dia de la Hispanitat, hi haguessin aldarulls i enfrontaments amb violència als carrers, el govern central ho tindria més fàcil per justificar-ho, sobretot a nivell internacional. No es cap secret que Societat Civil Catalana vol tornar a omplir els carrers de Barcelona el proper dijous i com vam veure ahir a València amb els atacs ultres, hi ha qui tenen ganes d'arribar a les mans.

Repeteixo una altra vegada que condemno tota acció violenta i que el fet que intenti analitzar la situació, explicant com crec que pot evolucionar, no vol dir en cap cas que m'agradi el que pot passar. 

Artículo trece.

Uno. Cuando el libre ejercicio de los derechos y libertades de los ciudadanos, el normal funcionamiento de las instituciones democráticas, el de los servicios públicos esenciales para la comunidad, o cualquier otro aspecto del orden público, resulten tan gravemente alterados que el ejercicio de las potestades ordinarias fuera insuficiente para restablecerlo y mantenerlo, el Gobierno, de acuerdo con el apartado tres del artículo ciento dieciséis de la Constitución, podrá solicitar del Congreso de los Diputados autorización para declarar el estado de excepción.

Leer en el BOE 

LA FORÇA DE LA RESISTÈNCIA NO-VIOLENTA, analitzo a Naciódigital la resistència no-violenta que es va fer arreu front les càrregues de la policia i Guàrdia Civil

Un servidor, que ja té 58 anys, va entrar en l'activisme social als 18 anys en els moviments pacifistes i d'objectors. Moviment difós a Catalunya per Lluís Maria Xirinacs, l'Àngel Colom o en Pepe Beunza, el primer objector que ho era per motius no estrictament religiosos. Recordo converses amb Xirinacs davant de la presó model on ell feia una protesta permanent, i les primeres mobilitzacions per la llibertat dels objectors a la presó de Figueres, amb marxes on un centenar de persones fèiem resistència passiva a la policia que ens arrossegava. Van haver-hi també moltes ocupacions i encadenades al Govern Militar i Capitania de Barcelona. I sovint, des de certs sectors comunistes, llibertaris o independentistes, es menystenia aquest tipus de resistència passiva. De vegades fèiem en una casa de colònies entrenaments a l'acció no-violenta i ens repartíem els rols de policia o manifestant, i en aquests exercicis donàvem molta importància al fet de saber-nos posar en el lloc de l'altre: Per què actuava com actuava? què sentia? i que opinava de nosaltres? I aquesta estratègia de resistència no-violenta amb accions provocatives que sovint buscaven la intervenció policial, la detenció i la publicitat mediàtica, va ser assumida pel moviment independentista Crida a la Solidaritat que impulsà l'Àngel Colom. En aquest moviment va créixer, aplicant aquesta estratègia, un jove Jordi Sànchez, ara president de l'Assemblea Nacional Catalana. 
L'actual conseller Raül Romeva, que ha tingut un paper clau en l'estratègia del referèndum de l'1-O, va entrar a la militància no-violenta gràcies a Pepe Beunza, que era professor de la escola agrícola de Caldes de Montbui de la que el pare de Romeva era director. I Romeva abans d'entrar en política es va fer objector i, simultàniament, un estudiós i acadèmic sobre resolució de conflictes.
Uns dies abans de l'1-O vaig escriure al meu blog un article titulat "Jo sí que tinc por" que algunes persones van qualificar de pessimista, donat que estàvem convençuts que el dia del referèndum, més enllà de que la policia ens deixés o no sense paperetes i urnes, o bloquegés el sistema informàtic, no passaria res. Però fent aquest exercici que m'ha anat sempre tan bé a l'hora d'escriure i fer anàlisis de conflictes, jo creia hi podia haver-hi una forta repressió perquè l'adversari se sentia humiliat i voldria recuperar l'honor perdut. El govern de l'Estat i la Casa Reial es van sentit humiliats a la manifestació de Barcelona del 26 d'agost pels atemptats, quan van trobar-se encapçalant una manifestació plena d'estelades i amb al·lusions directes a les relacions amb Aràbia Saudita i, més a més, van ser xiulats reiterades vegades. I la segona humiliació la van viure la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia el 20 de setembre a la Conselleria d'Economia i la seu de la CUP. Així doncs jo creia que el cervell i el braç voldrien revenja.  
A Moià el dijous abans del referèndum es va fer una xerrada a la plaça davant de 300 persones on l'ANC i l'alcalde van donar instruccions de com actuar si venia algun cos policial a precintar col·legis i van insistir molt en el tema de la resistència passiva. A partir de divendres al vespre va quedar ocupada l'escola per evitar que fos precintada i, des de dissabte migdia a la biblioteca, s'hi van fer dins i fora tota mena d'actes amb gent que es va quedar a dormir. El mateix es va fer a la majoria dels dos mil col·legis electorals de tot Catalunya.
Diumenge a quarts de nou del matí jo era a Barcelona a prop de l'Escola Ramon Llull que va ser, juntament amb la de Sant Julià de Ramis, a Girona, on havia de votar Carles Puigdemont, les dues primeres actuacions violentes de la policia i Guàrdia Civil difoses en directe per TV3. Una estona abans va passar la tercera humiliació del govern de Mariano Rajoy. Les misterioses urnes que el CNI havia cercat, fins i tot amb infiltrats i confidents a l'ANC i la Generalitat, eren a tots els col·legis. I amb aquests ingredients era previsible una resposta contundent, si bé, he de dir, no imaginava que fos tan violenta.
No vaig veure què va passar a Fonollosa, Castellgalí o Sant Joan de Vilatorrada fins que es van emetre els vídeos per TV3 i a les webs d'alguns diaris. Al Moianès només va rebre Granera de 80 habitants, on el Mossos, de manera pacífica, van complir l'ordre policial sense resistència. Però vaig viure i fotografiar les càrregues a l'Escola Ramon Llull de Barcelona, on va resultat greument ferit un home que potser perdrà un ull. I el que em va sorprendre va ser veure com un miler de persones, moltes de les qual no es coneixien i d'edats molts diferents, com si haguessin fet aquells entrenaments sobre resistència passiva que jo havia fet de jove, trenaven els braços d'uns amb els altres resistint sota una pluja intensa la pressió dels antidisturbis. Vaig veure després com dotzenes de persones es tiraven terra fent barricades humanes, per impedir que els vehicles policials que s'enduien les urnes poguessin fugir. I el més gros de tot, és que a molts llocs de Catalunya que van viure una repressió similar dues o quatre hores després, tot i haver vist ja aquestes imatges, no es van acovardir i van actuar amb el mateix coratge. A Moià, com a tants altres pobles, es van bloquejar els carrers amb camions de bestiar, de bombers i tractors, per impedir el pas de les furgons policials si arribaven, metre algun nen, com si estès veient una pel·lícula que no acabava d'entendre, preguntava als pares si els policies que vindrien eren el bons o el dolents.
Dos dies més tard el país sencer es va aturar i la vaga general va ser absoluta i pacífica. Tot i que la CUP no és la policia de ningú, tant en l'intent d'entrada al seu local de Barcelona el 20 de setembre, com el cap de setmana del referèndum i l'ocupació de col·legis, va insistir molt, que la resistència havia de ser pacífica i que s'aïllés als violents que probablement serien infiltrats. Que a Barcelona sortissin al carrer 700.000 persones no és una cosa nova, donat que en altres moments, gràcies a gent de tot Catalunya que hi ha anat, s'ha superat aquesta xifra. Però en van sortir 30.000 a Manresa o 2.000 a Moià. I acabo l'article amb el què va succeir a Manresa al matí de dimarts en passar per davant de la caserna de la Guàrdia Civil en mig d'un silenci absolut. Gràcies als bombers, però sobretot gràcies a que la societat catalana ha entès la força i la saviesa de l'estratègia no-violenta, es va donar una lliçó als uniformats que diumenge amb la força bruta volien fer la revenja d'haver-se sentit humiliats. No sé que diria Lluís Maria Xirinacs si fos viu. 

Xavier Rius

 Llegir a NacióDigital

 

 

2000 PERSONES ES MANIFESTEN A MOIÀ CONTRA LA REPRESSIÓ POLICIAL I PER LA INDEPENDÈNCIA. La vaga ha estat seguida a la comarca per un 95% del comerç i restauració i un 85% a la indústria

Unes dues mil persones s'han manifestat aquesta tarda a Moià contra la repressió policial del passat diumenge i en favor de la independència de Catalunya. Manifestació que ha sortit del Parc Municipal a les 6 de la tarda, acompanya dels vehicles  de l'ADF, bombers i alguns tractors que el passat diumenge, en tenir-se coneixement que la Guàrdia Civil s'estava presentant a alguns municipis de la Catalunya central a prendre les urnes, es van utilitzar per bloquejar els carrers que portaven als dos col·legis electorals de la capital del Moianès.

La marxa anava oberta per la pancarta "Els carrers seran sempre nostres" seguida pels alcaldes o regidors dels deu municipis del Moianès que portaven la bandera de cada poble. En to reivindicatiu ha recorregut la Carretera de Manresa fins arribar a la cruïlla amb la C-59 o Avinguda de la Vila, per on ha pujat fins arribar a la Plaça de Sant Sebastià o de l'Ajuntament que s'ha quedat petita per tanta gent. 

Amb la majoria d'alcaldes i alguns regidors al balcó de la casa de la Vila, des de la porta ha intervingut Marc Capdevila de l'ANC, que ha afirmat que tal com han anat les coses "no seriem dignes si ara reculéssim", i Mireia Lorente ha llegit el manifest de la Taula per la Democràcia. Per la seva banda l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, ha lamentat que el passat diumenge l'Estat espanyol enviés a la policia i Guàrdia Civil a robar-nos les urnes, "un Estat espanyol que  que va mostrar el pitjor d'ell mateix, odi, violència i indignitat" I ha contrastat aquesta actuació i aquesta cara trista del que va passar amb altres coses positives que es van viure l'1 d'octubre: "Els Mossos d'Esquadra, les policies locals, els bombers, van estar al nostre costat". També ha resaltat que va haver-hi una guerra infame per bloquejar telemàticament el referèndum, i no ho van aconseguir. L'acte ha acabat amb el cant del segadors.
S'ha de dir que la vaga general o aturada ha estat seguida massivament a tot el Moianès. Han tancat el 95% dels comerços i establiments de restauració, i tots els supermercats. I s'ha aturat un 80% de l'activitat industrial, tenint en compte que algunes de les empreses alimentàries han mantigut activa alguna línia de producció  alimentària que no es podia aturar.

 Llegir a Nació Digital