Xavier Rius Sant: Arcadi Oliveres

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Arcadi Oliveres. Mostrar tots els missatges

dijous, 4 de febrer del 2021

A TU, ARCADI OLIVERES, AMB AGRAÏMENT

Et vaig conèixer, Arcadi Oliveres, l’estiu de 1977 al Casal de la Pau de Barcelona, que tenia la seu al segon pis del número 26 del carrer Bruc. Era un local on ens trobaven els grups pacifistes catalans, els objectors de consciència —n’hi havia una colla empresonats aquells dies al Castell de Figueres—, els seguidors de Lluís Maria Xirinacs i Captaires de la Pau, el grup d’Amics de la Comunitat de l’Arca de Lanza del Vasto. I era la seu de l’anomenat Col·lectiu d’Acció No Violenta dels Països Catalans, CANVI. Un dels seus líders era l’Àngel Colom. El CANVI era un col·lectiu que, vivint ja les tensions entre independentistes i no independentistes i, sobretot, entre les diferents maneres de fer, era un pou de divergències que va portar poc després a la seva desaparició. Masses contradiccions i diferents punts de vista de persones diverses que, més enllà de tenir idees pacifistes, creure en la no-violència i admirar a Luther King, Gandhi i Joan Báez (quins merders pel concert de la Báez al Palau d’Esports de 1977, recordes, Arcadi?) feien inviable una línia d’acció comuna entre independentistes i no independentistes, partidaris de la ruptura i de la transició tranquil·la, comnistes i anarqusites,seguidors del Partito Radicale de Marco Panella defensor de l’avortament i era homosexual, i seguidors de la moral de Gandhi i Lanza del Vasto contraris a l’avortament i als que no entenien la defensa de l’homosexualitat.

En el CANVI i el Casal de la Pau hi estaven persones com el Vicenç Fisas, l’Aurora Moreno, el Martí Olivella (que aviat sortiria de la presó de Figueres), la Lourdes Magent, l’Anna Portella, l’Eugenio Ruesga, el Toni Soler, la Pia Ferrer, el Francesc Riera, el Lluis Fonollosa,el Saxa la Núria Breu, la Núria Martorell, el Robert Ramos, el Quim Sicília, el Jaume Codina, el Pepe Beunza i molta, molta més gent que no citaré, perquè me’n deixaria a molts. I com el CANVI en aquell moment no tenia personalitat jurídica i legal, el lloguer del local anava a nom teu, Arcadi, i de l’Àngel Colom i el Frederic Roda.

En Roda no hi era mai per allà i de fet n’estava desvinculat —ell estava a l'Institut Víctor Seix de Polemologia—. L’Àngel Colom era sense dubte un dels puntals del Casal de la Pau, però el maig de 1978, en un moment que el CANVI, col·lectiu promotor del Casal s’enfonsava, va marxar a Suïssa. Un any més tard també deixa el Casal el Martí Olivella, i desapareix tota la vella guàrdia de l’època Xirinacs-Colom-Olivella, quedant allà una colla de joves de vint anys entre els que em trobava, i de fet només tres o quatre col·lectius. Els objectors, el Comitè Antinuclear de Catalunya que tenien rellogada la seva sala, i els Amics de l’Arca. I a mitges Pax Christi de tu, Arcadi, que de fet no tenia allà el despatx. I evidentment tu, Arcadi, eres el nostre referent per continuar amb el local i —quin remei!— confiaves en nosaltres perquè es mantingués obert aquell pis que legalment anava a nom teu i es pagués el lloguer. Però eres també el referent de moltes més coses. Ah! I recordo com ens explicaves els teus viatges a Suïssa amb la Janine i els teus fills. Tu Arcadi vas ser, també, un dels impulsors de les primeres campanyes d’objecció fiscal al percentatge de l’Impost sobre la Renda que anava al Ministeri de Defensa.

I amb el Frederic Roda vas ser l’impulsor i ànima de la Universitat per la Pau de Sant Cugat del Vallès iniciada el 1984, i eres l’home de confiança a Catalunya del Premi Nobel de la Pau 1980, l’argentí Adolfo Pérez Esquivel. Recordo la roda de premsa que va fer Pérez Esquivel acompanyat de tu (hi era també el Francesc Riera?) a Barcelona al Casal de la Pau, el migdia del 25 de març de 1980, en que Esquivel feia una ruta per diverses ciutats europees, promocionant sense dir-ho la seva candidatura al Nobel que obtindria mesos més tard. I minuts abans de començar la roda de premsa, Pérez Esquivel s’assabenta de l’assassinat del seu amic i referent, el bisbe salvadoreny Óscar Arnulfo Romero, defensor de la teologia de l’alliberament com Pérez Esquivel i com tu, Arcadi.

Però tu, pels qui estàvem moviment pacifistes d’aquella època eres —i ets!— per sobre de tot un referent ideològic, de persistència i de continuïtat.

Després de marxar tanta gent del Casal de la Pau, hi sorgiren altres col·lectius com el grup antimilitarista GANVA O GAMBA, i fou la seu del Comitès Anit-OTAN on vaig tenir el privilegi de conèixer i treballar amb la Gabriela Serra o el Rafael Grasa

Desvinculant-me jo del Casal l’any 1987, vaig seguir coincidint amb tu Arcadi a Justícia i Pau, on feies un bon tàndem amb el Joan Gomis, i després a tants altres llocs i tantes campanyes. Ara fa deu o dotze anys ens trobàvem de vegades, a ara la per mi enyorada COM Ràdio. On coincidíem en tertúlies radiofòniques i de vegades ens creuàvem als passadissos o entrant i sortint de l’estudi els dijous que jo tenia la secció Conflictes del Món, al Tots per Tots del Siscu Baiges i Ramon Company. I recordo que un dia, entrant o sortint de l’estudi em vas explicar amb tota normalitat i gens amoïnat l’evolució de les teves malalties.

Crec que l’última que vam parlar va ser fa tres anys al Parlament de Catalunya el 17 d'abril de 2018 quan et van lliurar el premi Constructor per la Pau, on rebies un reconegut i merescut reconeixement rodejat d’amics i d’abraçades. Rep, ara que no podem fer abraçades, aquestes ratlles desordenades escrites a corra cuita (segur que demà quan el rellegeixi hi trobaré errades i m’adonaré d’haver-me oblidat de moltes coses i molta gent) com la més sentida de les abraçades.

Xavier Rius Sant

Pots enviat el teu missatge a l'Arcadi en aquest enllaç

Fotos de dia que et van lliurar el Premi Constructors de la Pau a Parlament

dimarts, 17 d’abril del 2018

ARCADI OLIVERES REP AL PARLAMENT EL PREMI "CONSTRUCTORS DE LA PAU" DE L'INSTITUT CATALÀ INTERNACIONAL PER LA PAU. S'ha glossat la trajectòria d'Oliveres, però també s'ha parlat de la lluita pacífica i no-violenta viscuda a Catalunya aquests mesos i l'empresonament de persones com Romeva o Forcadell

El vicepresident del Parlament de Catalunya, Josep Costa, Arcadi Oliveres i l'ex diputat de la CUP, David Fernàndez (Fotos: Xavier Rius)

Aquesta tarda s'ha lliurat al Parlament de Catalunya a l'Arcadi Oliveres el premi "Constructors de Pau", que atorga l'Institut Català Internacional per la Pau. Guardó que se li ha donat "per la seva incansable dedicació i compromís amb la promoció de la pau, la justícia social, els drets humans i el desarmament, des d'una perspectiva universal".

En els diversos parlaments de l'acte, tots molt emotius, s'ha fet esment vegades a l'absència de l'expresidenta de la cambra, Carme Forcadell, que va entregar el premi l'any anterior, o del conseller Raül Romeva, vinculat per la seva trajectòria personal i pacifista amb molts del presents, actualment empresonats per defensar de manera no-violenta el referèndum de l'1 d'octubre i el dret a decidir dels catalans. I també s'ha esmentat que, gràcies el bagatge pacifista present en tantes campanyes, les mobilitzacions que s'han donat aquests mesos a Catalunya han estat sempre no-violèntes. A l'acte, presidit pel vicepresident de la cambra, Josep Costa, hi havia una notable presència del món associatiu, entitats pels drets humans i de la lluita pacifista de diferents èpoques. I en acabar, mentre molts esperaven per fotografiar-se amb Oliveres, la situació política catalana ha estat el tema de conversa de tothom.

L'expresident del Parlament, Joan Rigol, aplaudint, va ser una de les poques autoritats presents per l'excepcionalitat de moment actual

Arcadi Oliveres en la seva intervenció, després de recordar als que "per empresonament o exili haurien volgut ser a l'acte i no hi poden ser", ha fet un reconeixement i agraïment de la seva esposa Janine i pels seus fills, un dels quals va morir fa sis anys. I tot seguit ha repassat la seva trajectòria social i política. A Pax Christi en el franquisme, després a Justícia i Pau, la Fundació per la Pau, la Universitat Internacional per la Pau, el Centre d'Estudis Josep Delàs, la Coordinadora Pacifista, la campanya anti-OTAN, l'objecció fiscal, etc.

Oliveresha esmentat tres campanyes de tres períodes diferents: Contra la pena de mort després de l'execució de Puig Antich el 1974, contra el comerç d'armes i les exportacions espanyoles que fa que Espanya sigui entre el sisè i vuitè país exportador mundial, i les campanyes pels refugiats i les regularitzacions d'immigrants. I referint-se a algunes d'aquestes campanyes s'ha manifestat moderadament optimista "perquè es van aconseguir coses com l'abolició de la pena de mort i la regularitzacions d'immigrants després de tancades i protestes"

Ha recordat que "Catalunya té un llarg historial de treball per la pau" i que el país s'ha manifestat insistentment contra de les guerres del Golf, "ha fet de Sarajevo un districte més de Barcelona", ha "generalitzat l'educació per la pau" i "ha generat una àmplia xarxa d'entitats que treballen per la pau". Pel que fa als temps presents, ha dit que "en aquests moments difícils, cal tenir una opinió pública informada i mitjans de comunicació compromesos, cal que la gent perdi la por i continuï amb accions no-violentes tot i la repressió injustificada a un país que vol caminar cap a la seva plenitud política". I aventurant com hauria de ser aquest nou país, ha dit que "evidentment, desmilitaritat i sense exèrcit".

L'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater

Joan Botam i Pepe Beunza guardonats en anys anteriors

Lamentablement no va assistir a l'acte ningú del Govern (destituit), en ser a la presó o l'exili. Tampoc hi havia diputats del PSC, cosa que considero un error per part seva.

El president de l'ICIP, Xavier Masllorens, ha lamentat la davallada democràtica que es viu a Catalunya i l'Estat espanyol. I referint-se al guardonat ha dit que ha estat present a totes les causes sense saber dir mai que no. "Tots el coneixem i en referim a ell com l'Arcadi, no cal el cognom. Un a persona que davant de cada protesta i cada problema té una solució"

L'exdiputat, David Fernàndez, ha fet un llarg repàs de la trajectòria d'Oliveres, a qui ha qualificat de persona "incansable, infatigable i inesgotable","En l'ètica de la desobediència civil pacífica i noviolenta, humanista i transformadora, alliberadora i emancipadora, el primer gest és pensar. I això ens va ensenya a les seves classes a la universitat". "Era el meu mestre -ha dit Fernàndez- en un temps que encara no hi havia internet, però ens va ensenyar a interconectar-nos entre tots i amb molts llocs". Fent una metàfora s'ha preguntat quin és el contrari d'una bomba i s'ha respost que "una bomba no té contrari, només supervivents, però Arcadi Oliveres seria el contrari d'una bomba". I anant a la biografia del premiat, ha recordat que va néixer el novembre de 1945, poc després de que el món conegués les bombes d'Hiroshima i Nagasaky quan el món havia de renéixer".

Masllorens, Costa i Fernández

El vicepresident del Parlament, Josep Costa, que ha presidit l'acte en absència de Roger Torrent que és a Ginebra, ha afirmat que Oliveres és un "digne mereixedor" del premi per "la seva contribució i el seu compromís vital amb la cultura de la pau a casa nostra", ha recordat també que "el compromís de Catalunya i els catalans amb la pau és intrínsec a la nostra història" i ha advertit que "vivim en una part del planeta on donàvem per descomptats els drets fonamentals, però malauradament assistim a retrocessos en aquest àmbit que no hauríem cregut possibles". En aquest sentit, ha qualificat d'"enorme injustícia" que "gent de pau, persones que precisament han militat en el moviment pacifista, ara siguin en presó preventiva injustament".

Els membres de la Junta del ICIP, Carme Colomina, Magda Oranich, Xavier Masllorens, David Minoves i Carme García, amb l'Arcadi Oliveres.

Rafael Grasa, l'Arcadi Oliveres i l'alcadessa de Badalona Dolors Sabater
L'ICIP va crear el premi el 2011 per reconèixer persones i entitats que han contribuït al foment i la construcció de la pau. Des de la primera edició, han estat distingits Pepe Beúnza, primer objector de consciència al servei militar obligatori de l'Estat espanyol; les Mares de Soacha; Jovan Divjak, exgeneral que va defensar Sarajevo durant la Guerra dels Balcans; Women's International League for Peace and Freedom; Joan Botam, pare caputxí i pacifista, i les Brigades Internacionals de Pau. L'any 2011 es va fer una distinció extraordinària al Parlament com a representant de "la continuïtat i el llegat" de les assemblees de pau i treva.