dilluns, 27 de maig del 2019

ANALITZO A NACIÓ DIGITAL PUNXADA DE VOX A CATALUNYA I FINAL (SEMBLA) D'ANGLADA


Si una bona notícia deixen aquestes eleccions és que la ultradreta, al menys en l'àmbit municipal, desapareix de l'escena política a Catalunya. Les eleccions espanyoles de fa un mes van donar un escó a Vox per la demarcació de Barcelona, el de l'odontòleg hispano-guineà de Sant Cugat del Vallès Ignacio Garriga. I les europees de diumenge l'hi donen al cap de llista, l'advocat de l'Estat Jorge Buxadé. Però a les municipals la clatellada ha estat espectacular, i Vox només ha obtingut a Catalunya tres regidors al municipi gironí de Salt, dos dels quals ho eren fins ara per la dissolta Plataforma per Catalunya.

Fa un mes, a les eleccions generals, Vox va superar el 5% dels vots a municipis com Castelldefels, Sant Adrià de Besós, Pineda de Mar, Sant Andreu de la Barca, Badia del Vallès o Reus. Si s'haguessin traslladat aquests resultats a les municipals, en tots els casos hi obtenien un o dos regidors. A Salou encara van ser més bons i van aconseguir un 8,94%. I a municipis com Mataró, Santa Coloma de Gramenet, l'Hospitalet de Llobregat, Sitges o Sabadell hi van obtenir al voltant d'un 4%.

 És a dir, que si els candidats locals es treballaven la campanya i es patejaven els carrers i els mercats, com fa uns anys havia fet Plataforma per Catalunya (PxC), fàcilment podien superar el 5% i entrar als nous consistoris. Però no ha estat així, donat que Vox ha perdut en aquests municipis més de la meitat dels vots de les eleccions generals. A Salou ha obtingut un 4,3%; a Badia del Vallès, el 2,58%; a Sabadell, l'l,86%, i a Castelldefels l'1%.

Disputes internes i fracàs a Mataró

A ciutats per les quals Vox va apostar fort com Mataró, on era regidora la fins fa uns mesos secretària general de PxC, Mónica Lora, o a l'Hospitalet de Llobregat, on van posar de cap de llista el vicepresident de PxC, Pablo Barranco, complint la condició exigida pel partit per dissoldre's i entrar a Vox, cap dels dos han aconseguit acta de regidor. Lora ha obtingut el 4,09% del vots i Barranco, el 3,12%.

El fet que en aquestes dues ciutats -on Vox tenia militants i estructura des de feia temps-, els coordinadors locals i altres militants històrics van ser trets de la llista o posats en un llocs sense possibilitats, ocupant els primeres llocs de la candidatura gent de PxC –que, com en el cas de L'Hospitalet ni eren no tenien vincles amb la ciutat-, va generar que José María Pérez, el coordinador fins fa dos mesos al Maresme, i Daniel Clemente, coordinador fins fa unes setmanes de Vox a L'Hospitalet, esbombessin a la premsa que la candidatura havia estat segrestada. Clemente va arribar a publicar en el seu blog personal que  Jorge Buxadé era "el càncer de Vox
A Salt, on han vist revalidada l'acta de regidors els dos que ho eren de PxC, Sergi Fabri i Sergio Concepción, i n'ha entrat un tercer, Cruz Lozano, no hi va haver-hi cap conflicte amb la gent de Vox perquè senzillament a Salt Vox no hi tenia militants. Ha estat el grup local de PxC, que fa tres mesos senzillament va canviar de sigles. I a diferència de la regidora de PxC a Mataró, Mónica Lora, Fabri sí que s'ha 'patejat' els carrers aquests quatre anys. I anava molt ben preparat als plens municipals. Més, quan ha fet diversos màsters de polítiques publiques i administració local. 

S'ha de tenir en compte que a Salt no els ha passat factura el canvi de sigla i de discurs. PxC feia sempre la seva propaganda en català i castellà i habitualment, tret dels municipis de la Catalunya interior, els regidors parlaven en públic en les dues llengües. Però Vox a Catalunya, per influència d'Ignacio Garriga i de Buxadé, va imposar que tota la propaganda es fes en castellà, i van castellanitzar els topònims dels municipis.

#YoSoyTamborilero

Fins i tot el seu hashtag a les xarxes era #YoSoyTamborilero o "Soy el tamborilero del Bruch". I parlar només en castellà a certs barris o pobles i centrar la campanya en tancar TV3, dissoldre les autonomies, les feministes lletges, els lobis gais, la prohibició de l'avortament i acabar amb el model educatiu català, no era la millor campanya per unes municipals. Però a Salt, el gir ultraespanyolista no els ha passat factura perquè la majoria de votants de Plataforma són castellanoparlants, i d'altra banda els candidats van continuar utilitzant el català en molt actes.

Si busquem a la xarxa el programa municipal per la ciutat de Barcelona del diputat Ignacio Garriga, que també aspirava a l'Ajuntament, no hi ha cap enllaç ni pàgina web de la campanya ni de la candidatura per Barcelona. No tenia, de fet cap programa electoral, més enllà de piulades a la xarxa  amb deu mesures per Barcelona, que eren gairebé les mateixes per a tots els municipis: abaixar impostos, mà dura amb la immigració irregular, ocupes i top manta, protecció de la família, etc. I en els pocs actes públics que van fer, com el de Torre Baró del 15 de maig, on també hi era Santiago Abascal, Garriga va centrar el seu parlament a denunciar "els comunistes i separatistes que s'havien apoderat de Barcelona". Va augurar que si "els nostres avantpassat ho veiessin, s'aixecarien de les seves tombes" i va acabar amb el seu habitual "¡Que Dios os bendiga y que Dios bendiga también a Barcelona y a España!".

Però a Salt la campanya no la van centrar a expulsar  marxistes i separatistes de l'ajuntament ni en el 'no' a l'avortament, sinó en problemàtiques de serveis socials, educatives i urbanístiques. I també en la immigració i en el rebuig a la mesquita que té un imam d'idees salafistes. Però no només en la immigració. Van fer propostes molt perfilades sobre problemes i mancances que afecten tots els veïns.

Pel que fa als militants i regidors de PxC que no van volen anar a Vox, com el regidor del Vendrell, Joan Carrasco, que amb altres membres de PxC va presentar-se amb el partit de Josep Anglada, SOM Identitaris, han obtingut a la capital del Baix Penedès només 297 vots, un 2,02%, sent superats per la llista de Vox, feta per gent que no prové de PxC, que hi ha obtingut 326 vots.

 El nou partit d'Anglada s'estavella

Josep Anglada que es presentava a Vic amb el aquest nou partit, SOM Identitaris, es va trobar fa una setmana amb la sorpresa d'una condemna que l'Audiència de Barcelona va considerar que ja era ferma, a dos anys de presó i d'inhabilitació per presentar-se a les eleccions, per haver amenaçat un menor  per Twitter. Inhabilitació que la Junta Electoral va entendre que ja s'havia d'aplicar. Li van obligar a fer una nova llista sense ell i a retirar banderoles, generant una confusió sobre la candidatura que ben segur l'ha perjudicat. L'exregidora Marta Riera va acabar ocupant el número 1, però només ha obtingut 511 vots, un 2,85%.

El qui sí que ha entrat a l'ajuntament de Manlleu amb SOM Identitaris ha estat Paco Zambrana, caporal de la Guàrdia Urbana jubilat. Un trist epitafi per al projecte polític de Josep Anglada, regidor a l'ajuntament de Vic des del 2003, que va començar la seva caiguda el 2013, quan va ser destituït i expulsat del partit.

Fa quatre anys, Plataforma per Catalunya, sense ell, va passar de 67 a només 8 regidors, i ara, amb la integració a Vox ha certificat la seva defunció. Aquesta setmana sembla que dimitiran la majoria de membres de l'executiva de Barcelona. I no crec que els tres regidors de Salt vulguin immiscir-se en les disputes i retrets que hi haurà a Vox pel fracàs a les municipals catalanes, els retrets a Buxadé per haver posat gent de PxC per davant dels militants històrics de Vox, o de si ajuda tenir un diputat com Ignacio Garriga, que acaba tots els actes aixecant les mans com si fos uns bisbe o el Papa de Roma, mentre diu als que han anat a escoltar les seves propostes "¡Que Dios os bendiga!". 
 Llegir a NacióDigital
 El Club Empel, el nou local social de la ultradreta a Barcelona

  NacióDigital, Nació Digital, La, NaciónDigital, Nación Digital, Nació Manresa, xavier Rius, artículo, article, Vox, periodista,

LAS MUNCIPALES Y EUROPEAS, MUESTRAN EL RETROCESO DE VOX EN COMPARACIÓN A HACE UN MES, EL BATACAZO DE VOX EN CATALUÑA, QUE SÓLO CONSIGUE TRES CONCEJALES, MIENTRAS LA MAYORIA DE LA EJECUTIVA DE BARCELONA DISCREPA DE BUXADÉ I LOS PxC. EL FIN TRANSITORIO O DEFINITIVO DE ANGLADA, RAFA RIPOLL, MÓNICA LORA Y BARRANCO. Los 11.798 votos de la coalición ADÑ, muy inferior a los 55.000 que obtuvieron estos grupos por separado hace 4 años, confirma que no hay espacio tras la irrupción de Vox


Si tres conclusiones se pueden extraer de los resultados de las elecciones municipales, autonómicas y europeas de ayer son, la primera, que con los escasos 11.798 votos de la coalición obtenidos por la coalición ADÑ a las europeas, Vox no deja ya espacio para otras candidaturas. 
La segunda es que, por más que sean elecciones distintas, VOX ha retrocedido en toda España perdiendo en muchos lugares más de la mitad de los votos de hace un mes. El hundimiento ha sido total en Cataluña, pues de un total de 530 concejales conseguidos en toda España, sólo ha conseguido 3 en la localidad gerundense de Salt. Posiblemente a lo largo de esta semana se producirá dimisiones de algunos miembros de la Ejecutiva Provincial de Barcelona, discrepantes con Jorge Buxadé  y el rol jugado por los exmiembros de PxC.
La tercera conclusión es que líderes de diferentes grupos com Rafa Ripoll, pesidente de España 2000 y hasta ahora concejal en Alcalá de Henares, como Josep Anglada, fundador de PxC y doce años concejal de Vic, o como Mónica Lora, hasta hace tres meses Secretaria General de PxC, ocho años concejal de Mataró y ahora candidata por Vox, han acabado su recorrido político, al menos por ahora y deberán reconvertirse de cara a futuras convocatorias. 





Mónica Lora, Rafa Ripoll y Anglada se han quedado sin acta de concejal tras 8 años los primeros en Mataró y Alcalá, y Anglada 16 años en el ayuntamiento de Vic

ELECCIONES EUROPEAS
Mientras en las elecciones generales del 28 de abril, pese a que en muchas provincias pequeñas se sabía que el voto se perdería, Vox obtuvo 2.677.173 votos. Ayer en las europeas, en las que al ser circunscripción única, todos los votos se aprovechaban, obtuvo 1.388.681, el 6'20%. Perdió el 45% de los votos. No se puede usar para comparar los votos de las municipales y autonómicas, dado que en muchos lugares o no se presentó o no había elecciones.
Vox ha obtenidio tres eurodiputados: Jorge Buxadé, abogado de Barcelona, que tiene en contra a buena parte de la ejecyuvia provincial barcelonesa. Fue candidato de Falange de la JONS y Falange Autética, y posteriormente militó en el PP. Mazaly Aguilar, directiva de varias empresas o corporaciones multinacipnales. Milita en Vox desde su fundación. Hermann Tertsch, periodista de El País y reportero en zonas de conflicto, que rompió con El País al dar crédito a teorías conspirativas sobre el 11-M. Tres eurodiputados, comparado con hace cinco años es mucho, pero es poco con las expectativas que daban las encuestas (hasta seis o siete) y los votos que obtuvieron en abril.


 Jorge Buxadé, eurodiputado. Ha sido noticia por su declaraciones contra las feministas feas


La Candidatura ADÑ, formada por Falange Española de las JONS, La Falange-FE, Democracia Nacional, y Alternativa Española (AES) ha conseguido sólo 11.798 votos. Cifra muy inferior a los 55.000 que obtuvieron estos grupos por separado en 2014.

RESULTADOS EUROPEAS 2014:
FE JONS:  21.577  votOs  (10.031 votOs en 2009)
Impulso Social (AES+Familia y Vida + Com Trad Carlista)  17.774 votos (Alternativa Española AES 19.583 en 2009. Familia yVida 10.456 en 2009)
La España en Marcha     (AN+MCE+NPE+FE):  16.879 votos
Democracia Nacional (DN): 12.904 votos. (9.950 en 2009)
Movimiento Social Republicano (MSR): 8.875 votos.  (6.009 en 2009)



 Martín Ynestrillas, cabeza de lista de ADÑ

AUTONÓMICAS MADRID Y LA PUGNA CON ESPAÑA 2000
Vox ha obtenido unos resultados aceptables en Madrid, pese a quedarse por debajo de sus expectativas, si bien sus escaños van a permitir que en la Comuidad y el Ayuntamiento se forme el llamado  trifachito con PP y Ciudadanos. En la Comunidad ha obtenido 285.099 votos, doce escaños. De todos modos si Ciudadanos pacat con Vox en Madrid, su cabeza de lista en Barcelona, Manuel Valls, podría romper con Albert Rivera que podría quedarse sin representación en el ayuntamiento de Barcelona.


Rocío Monasterio, diputada a la Asamblea de Madrid. Ha forzado a que Ortega Smith y otros en Vox dejaran claro que Vox está por el "aborto cero". Ni siquiera en los tres supuestos de la antigua ley (violación, enfermedad, o deformación-discapacidad física o mental). Ello le aleja de muchos votantes

En la municipales en algunas localidades de Madrid, sobretodo en el Corredor de Henares, se ha producido la competencia entre Vox y España 2000, ya que bajo el liderazgo del concejal de Alcalá de Henares, Rafael Ripoll, este partido, históricamente activo en Valencia, tenía siete concejales en la zona del Corredor de Henares. Cuando PxC y el partido por la Libertad (PxL) abandonaron la coalición Respeto en la que también estaba España 2000, Rafa Ripoll acusó a Vox de hacer una opa hostil y se negó a disolverse y entrar en Vox.
 Así las cosas Vox y España 2000 compitieron ayer en diversos municipios madrileños, consiguendo España 2000 seis concejales, pero Rafa Ripoll no revalidó su acta de concejal por Alcalá de Henares con sólo 2.959 votos, un 3,31%.  En Alcalá Vox obtuvos 7.022 votos y dos concejales.
En Velilla San de Antonio, donde España 2000 tenía un concejal (Pedro Jesús Espada), obtuvo 611 votos y dos concejales, frente a Vox que sólo obtuvo uno. En Los Santos de la Humosa, donde España 2000 tenía tres concejales, los revalidó con 279 votos, el 25,4% (Lázaro Polo Gismero). Vox sólo obtuvo uno. En San Fernando de Henares donde tenía un concejal (Sandro Algaba) lo revalidó con 1333 votos y un 6,68%. Vox también obtuvo uno. En San Sebastián de los Reyes Vox entró en el ayuntamiento con uno, mientras España2000 se quedaba fuera. En Coslada Vox obtuvo dos, y España 2000 ninguno. Y en las localidades valencianas de Silla (Valencia) y Burriana, en las que también comptieron España 2000 y Vox, los dos partidos se quedaron fuera de los consistorios. España 2000 tampoco obtiene concejal en Onda (Castelló)

Por lo que respecta a otras candidaturas ultras de Madrid capital, Falange de las JONS, que tenia el apoyo de La Falange-FE, ha obtenido 1.322 votos. Y el Movimiento Católico Español 544. 


VOX CONSIGUE 530 CONCEJALES EN TODA ESPAÑA
 
Vox ha obtenido 530 concejales, de los que 140 en la Comunidad de Madrid, cuatro en la capital de España. Ortega Smith era el cabeza de lista, En la localidad de Parla, donde el presidente de PxL José María Ruiz Puerta, quería encabezar la lista de Vox, pero se le retiró su afiliación por su pasado neonazi, Vox ha sacado 3 concejales. En Andalucía ha obtenido 104, consiguiendo en El Ejido 6.406 votos, el 24,76%. En Valencia 48 concejales,  dos de ellos en la capital. En Castilla La Mancha 74, en Castilla Leon, 64, en Aragón, 20, en Asturias, 11, en Extremadura, 17, en Baleares 17, cuatro de ellos en la capital. Estará presente en veinte capitales de provincia, Ceuta y Melilla. 
Es significativo el fracaso de Vox en las llamadas comunidades históricas: Cataluña, País Vasco, Navarra, Galicia y Canarias. Dado que el principio ideológico principal de Vox es el retorno a la España uniforme sin autonomías y suprimir el requisito de conocer la lengua cooficial para trabajar de funcionario en determinadas administraciones o determinados puestos de trabajo, y relegar el estudio del catalán, gallego o euskera casi a una asignatura optativa, se entiende el rechazo a Vox en estas comunidades. En Canarias, proponer que la administración pasará a decidirlo todo desde Madrid, sin ningún poder para los cabildos y orgános insulares o autonómicos no gusta a nadie.
Personalmente a nivel global creo que han hecho mala campaña, con una propuestas genéricas para toda España, reptiendo cuestiones ajenas al municipalismo y a las eleciones europeas como dejar claro que rechazan el aborto en todos los casos, recordar propuestas relativas a la unidad de España, criticar a los gays y feministas, etc. Por otro lado de la mayoría de candidaturas municipales es imposible encontrar en internet un programa electoral mínimamente completo, más allás de las promesas que se bajarán impuestos y que se será implacable con los ocupas o el top manta.
 Javier Ortega Smith, concejal y diputado al Congreso por Madrid
Pero el batacazo ha sido en Cataluña con sólo tres concejales en Salt, Girona, dos de los cuales son actualmente concejales de Plataforma per Catalunya. En Salt su cabeza de lista, Sergi Fabri, hizo una campaña distinta a la de VOX otros municpios. No abordó temáticas ajenas al municipalismo sobre familia, moral o aborto, utilizó muchas veces la lengua catalana como hacía en PxC, e hizo las mismas propuestas ciudadanas sobre urbanismo, seguridad, limpieza, etc que ha hecho estos años en el ayuntamiento. También ha aboradado el tema de la inmigración, por el fuerte índice de magrebíes y gambianos que hay en el municipio, y se ha opuesto a la mezquita que tiene un imán salafista. Pero no ha centrado su campaña sólo en inmigración o  en defender la unidad de España.
Ni Mónica Lora en Mataró, ni Pablo Barranco en L'Hospitalet, hasta hace tres meses secretaria generel y vicepresidente de PxC, han conseguido el acta de concejal con Vox. En la capital catalana, Ignacio Garriga, conocido ya por ser diputado, sólo ha obtenido 8.723 vots, 1,16%. En Barcelona hay mucha tensión de sectores de militantes y dirigentes antiguso de Vox, totalmente descontos con Jorge Buxadé y los miembros de PxC que han desplazado a muchos de los coordinadores locales de las listas. 
Otras candidaturas ultras de Barcelona, como Falange de la JONS, encabezada por Manuel Andrino de La Falange-FE o Nosotros-Partido de la Regenaración de Xavier M Codroniu han obtenido 131 y 57 votos respectivamente.

ANGLADA SE QUEDA FUERA. ¿FIN DE SU CARRERA POLÍTICA?
Como explicaba la pasada semana, la Junta Electora de Zona consideró que era firme una sentencia que se comunicó el lunes, ratificando la condena al concejal de Vic, Josep Anglada, de dos años de prisión e inhabilitación para ser candidato, por amenazas por twitter a un menor militante de ARRAN (juventudes de un sector de la CUP). La Junta Electoral de Zona declaró nulas las papeletas se SOM Identitaris (SOMI) con su nombre, incluso las ya remitidas por correo, y le exigió que hiciera otras en las que no estuviera y retirar la propaganda electoral de Som Identitaris con su foto. Finalmente la Junta Electoral de Zona reconoció el viernes que también serían válidas la ya emitidas con su nombre y que no debía retirar la propaganda y carteles para no perjudicar al resto de la candidatura.
 Anglada interpuso diversos recursos, alegando que al condena no era firme y denunciando que se había paralizado la campaña, más allá de si la sentencia, de la que tuvo conocimiento hasta el el lunes, fuera o no firme. Puesto que la Junta Eectoral Central no tuvo a bien suspender las elecciones hasta que se aclarara todo, pese a que él ha recurrido por el perjuicio que ha significado paralizar la campaña y habérsele exigido retirar la propaganda electoral de las calles,  parece muy improbable que, una vez hechas las elecciones se acordase anularlas por el perjuicio a una candidatura.  
El hecho es que la candidatura de SOM Identitaris en Vic encabezada por la exconcejal, Marta Riera, sólo ha obtenido 511 votos, el 2,85%, quedando fuera del consistorio. Hay que decir que si hubiera obtenido los 836 votos de hace cuatro años tampoco habría entrado, dado que al haber habido mayor participación, el 5% se alcanzaba con 900 votos. En cambio la candidatura de SOM Identitaris en la localidad vecina de Manlleu, encabezada por el excabo de la Guardia Urbana, Paco Zambrana, ha obtenido 524 votos, el 6,25%, consiguiendo el acta de concejal. Un epílogo o epitafio para la carrera política de Anglada que tendrá dificultades  para remontar de aquí cuatro años. Las otras listas de SOMI en El Vendrell encabezadas por el concejal de PxC, Joan Carrasco,  en Roses y en Badalona, no han obtenido acta de concejal.  
Por lo que respecta a otras candidaturas ultras o identitarias, la independentista SOM Catalans de Ester Gallego, que se presentaba en Ripoll, sólo ha obtenido 112 votos, un 2,10%. En Ripoll, municipio donde crecieron y vivían los autores del los atentados de Las Ramblas y Cambrils tambié se presentó también la candidatura del Front Nacional de Catalunya, con algunas propuestas xenófobas contarias a la inmigración, y ha obtenido 503 votos y un concejal.
Como novedad del mapa político y social ultra en Catalunya, recuerdo que hace un par de meses, de la mano de Javier Barraycoa y los hermanos Royuela se ha abierto un nuevo local social ultra, el Club Empel, que creo que tendrá un perfil más intelectual que el desaparecido Casal Tramuntana.
(Falta ampliar)





dijous, 23 de maig del 2019

VOX AMB IGNACIO GARRIGA, LA FALANGE AMB MANUEL ANDRINO, i NOSOTROS PARTIDO DE LA REGENARACIÓN AMB XAVIER MUÑOZ CODORNIU, SÓN LES LLISTES D'ULTRADRETA QUE CONCORREN A L'AJUNTAMENT DE BARCELONA. No tinc clar si es poden considerar d'ultradreta les llistes de Família i Vida i la de l'empresari Karl Jakobi i Marichalar



Tres són les candidatures d'extrema dreta o ultradreta que es presenten a les municipals de Barcelona. Vox, Falange i Nosotros-Partido de la Regenarción (Per més informació sobre les candidatures ultres a tot Catalunya i a altres llocs de l'Estat, clica aquí)

VOX. Ignacio Garriga 
La que té més possibilitats és Vox, tot i que no crec que obtingui més d'un 2 o 3%, molt lluny del 5% necessari i no entrarà a l'Ajuntament. El candidat és Ignacio Garriga, escollit diputat fa un mes. A les eleccions generals Vox va obtenir a la ciutat de Barcelona un 3,39% en un moment que les enquestes deien que tindria millors resultats.
Després de setmanes fent totes les seves intervencions només en castellà, acabant com sempre els actes amb "Que Dios os bendiga y que Dios bendiga a España!", abans d'ahir a les portes del Congrés del Diputats va respondre en català a dues entrevistes en directe de TV3. Un canvi per aconseguir vots entre els qui escolten la tele que vol tancar. I des de fa dos dies han començat a utilitzar el català en alguns actes i cartells. Els pot beneficiar la presència mediàtica de Jorge Buxadé, cap de llista a les europees, que finalment ha participat aquests dies als diversos debats televisius. I qui voti Vox a les europees sergurament també ho farà a les municipals.
Crec que el seu discurs ultracatòlic i fins ara anticatalà i ultra espanyolista, l'allunya de molts potencials electors. Tot i que com dic no entrarà a l'Ajuntament, té a favor seu que, en no tenir el PP català cap diputat -Cayetana Álvarez de Toledo ja ha deixat Catalunya- ell podrà ocupar l'espai de la dreta catalana (amb Ciudadanos) quan s'informi del Congrés del Diputats, com va passar abans d'ahir.  
A twitter hi ha algunes  piulades relatives a les 10 mesures de Vox per Barcelona, però no hi ha pàgina web ni del candidat ni de Vox Barcelona, i no he aconseguit trobar enlloc el document complert d'aquestes deu propostes per Barcelona. Sí que hi ha a la web del partit un programa genèric per tots els municipis de l'Estat espanyol.  En el seus actes demana més seguretat, mà dura amb immigrants irregulars, manters i incívics, i, sobretot, treure els comunistes i separatistes de l'ajuntament i canviar el model educatiu.  Ignacio Garriga ha clamat en els seus actes que "si els nostres avantpassats veiessin en què han convertit Barcelona els comunistes i separatistes, s'aixecarien de les seves tombes"
Vox presenta 45 candidatures a tot Catalunya, 28 a la demarcació de Barcelona. No crec que a tot Catalunya tregui més de 15 o 20 regidors. Presenta moltes menys de les que va presentar fa 4 anys PxC, ja en plena caiguda,que en va fer 79 i va obtenir només 8 regidors. El fet que a municipis estratègics com L' Hospitalet de Llobregat o Mataró, hagin fet fora o marginat als coordinadors locals i a bona part dels militants que tenia Vox fa mig any, que han abandonat el partit, i s'ha posat per encapçalar les llistes a exdirigents de Plataforma per Catalunya, crec que els perjudicarà.








   
FALANGE ESPAÑOLA DE LAS JONS. Manuel Andrino

Com explicava dissabte, grups fins ara antagònics, La Falange-FE (els de Blanquerna) i Falange Española de las JONS, i Democracia Nacional (també autors de Blanquerna) i Alternativa Española (AES) han fet la coalició a les europees ADÑ, i si bé no han  formalitzat coalicions a les municipals, les dues falanges han fet llistes conjuntes només amb la sigla de Falange de las JONS. Així el Jefe Nacional de La Falange-FE, Manuel Andrino, un dels condemnats per l'acció de Blanquerna, encapçala la llista de de Falange de las JONS  a l'ajuntament de Barcelona on hi ha militants de les dues falanges. 
No hi ha programa electoral a la xarxa.

 




1. MANUEL ANDRINO LOBO  
2. ANTONIO SANCHEZ AGUILAR
3. INGRID MEDRANO CORTÉS  
4. LUIS ALONSO RODA
5. CONCEPCIÓN BOTA FORTIA 
6. FRANCISCO JAVIER MOLINA MOLINA 
7. JOSE ANTONIO JIMENEZ GONZALEZ
8. SILVIA GARCÍA DÍAZ
9. NATALIA FORTES BAEZ  
10. ANTONIO ÁLVAREZ RUIZ  
11. RAMÓN BURGOS SÁNCHEZ
12. MARIA ROCIO SANCHEZ HORNEROS MIRANDA
13. MIGUEL PULGARÍN DOMÍNGUEZ
14. IRENE SÁNCHEZ ORTA

15. FRANCISCO JAVIER ILLESCAS DIAZ
16. ABEL BURGOS GRAGERA  
17. MARIA MARGARITA COBOS PACUBAS
 18. JAVIER ANTONIO DAVO MARTINEZ 
19. JESÚS OROZCO PIQUERAS 
20. TAMARA BURGOS GRAGERA
21. CARMEN LOBO PEREZ 
22. ERIC BURGOS GRAGERA
23. MAXIMILIANO-JULIO ALVARO CUSTODIO
24. GLORIA MARIA SÁNCHEZ ABELLÁN  
25. BENIGNO TIERNO MARTINEZ 
26. ISABEL BURGOS SÁNCHEZ
27. EDUARDO DIAZ CORDERO
28. FRANCISCO JAVIER MORIONES GONZÁLEZ
29. CARMEN SUAREZ GALAN  
30. PASCUAL SÁNCHEZ LORCA
31. MARIA DOLORES GOMEZ RUIZ 
32. RICARDO ALEGRET LLORENS
33. LUISA GRAGERA GUERRERO  
34. MARIA DEL CARMEN TARRAGONA REXACHS
35. JOSE LUÍS MARTÍNEZ MORENO 
36. FÉLIX ROMO ALCÁNTARA
37. EVA SÁNCHEZ ABELLÁN 
38. MARIA DEL CARMEN MORENO SANZ
39. JUAN MANUEL POZUELO LODEIRO
40. ALBERTO BERGES CABRERA
41. MARIA BORREGO DOMÍNGUEZ
Suplentes 1. CARMEN DE LA ROSA GOMEZ




NOSOTROS-PARTIDO DE LA REGENARACIÓN Xavier Muñoz Codroniu. 

Candidatura de Xavier M Codorniu, fundador i dirigent de Somatemps, i fundador i primer secretari de Societat Civil Catalana. En les lluites pel lideratge polític de l 'unionisme més conservador, fa mig anys va apostar per José Manuel Opazo, que va jugar malament les seves cartes i va quedar fora de joc. Llavors Codorniu que va fer aquest moviment sense el suport d'altres dirigents de Somatemps, alguns dels quals han recolzat Vox, va decidir fer candidatura a l'ajuntament de Barcelona pel partit Nosotros del regidor de Palafolls, Óscar Bermán Boldú. Membres del Frente Identitario de José Alberto Pérez Molina, sobretot dones, s'han sumat a la candidatura. Aquest és el seu programa que inclou propostes com més presència de la llengua castellana, no subvencionar a centres islàmics, impugnar lleis com la de la Memòria Històrica, lleis d'igualtat de gènere, no participar en la celebració del Dia de l'Orgull Gai, o més presència de l'exèrcit i la Guàrdia Civil a Catalunya 
 
Xavier Muñoz Codorniu


Codroniu ha completat la llista, gràcies als militants del Frente Identitario



1. LUIS JAVIER MUÑOZ CODORNIU  
2. CRISTINA LOPEZ MARQUEZ (Independiente)  
3. ALFONSO TROCOLI MORA
4. JESUS CAÑADA OLIVARES (Independiente)
5. Mª DEL CARMEN MIRABET SAEZ (Independiente)
6. EDUARDO GARCIA GONZALEZ 
7. LIDIA ESPINAR BEARDO (Independiente)
8. DOLORES NAVARRO MARTOS (Independiente)
9. MANUEL CABRERA GARCIA (Independiente) 
10. ANDRES SANTO FULLANA
11. AINOA AGUSTIN RUBIO  
12. ANA PARADA BESTEIRO (Independiente) 
13. ANTONIO MIGUEL RODRIGUEZ CASTILLO
14. FRANCISCO JAVIER MORENO ZAMBRANO (Independiente
15. LLORENÇ GENER SEGUI (Independiente) 
16. JOSE IGNACIO RIVERA GARCIA (Independiente)
17. JOSE LUIS ESCUDERO BLAYA (Independiente) 
18. GRISELDA GIL RUBERTE (Independiente)
19. JULIO PUERTOLAS ESPARZA (Independiente) 
20. MARIA DEL PILAR DE RAFAEL GUTIERREZ (Independiente)
21. HUGO JIMENEZ RUIZ (Independiente) 
22. MANUEL PEREZ CARNERERO (Independiente)
23. ANGELES BLAYA PEDREÑO (Independiente)
24. ANTONIA GARCIA SEGURA  
25. FRANCISCO LORENZO LOPEZ (Independiente)  
26. MARIA DEL CARMEN MUÑOZ CODORNIU (Independiente)
27. JAIME SERRA JANE (Independiente)  
28. NATALIA SANCHEZ CALDERON (Independiente)
29. AGUSTIN SOTO MORILLAS (Independiente)
30. JOSE MARIA TAPIA MARTIN (Independiente)
31. MERCEDES ARSALAGUET OLIVAN (Independiente)
32. AGUSTIN MONTEAGUDO IZQUIERDO (Independiente)
33. JUAN MANUEL BACHILLER MADUEÑO (Independiente)
34. MARTA ALVARO GARCIA (Independiente)
35. JUAN RIBAS BESSE (Independiente)
36. MARIA DEL CARMEN CASILLA ROJAS
37. JOSE ALBERTO PEREZ MOLINA (Independiente)
38. TERESA CASTILLO McMAHON (Independiente)
39. JUAN GALLARDO PAZ (Independiente)
40. JORGE DOMINGUEZ FERNANDEZ (Independiente) 
41. MARIA JOSE IBAÑEZ RODRIGUEZ (Independiente)  
Suplentes 1. MANUEL PEREZ MARTIN (Independiente) 
2. ANA MARIA ARAGON AGUILAR



Per últim tambè hi ha la llista de l'empresari alemany Karl Jacobí, sorgida de l'àmbit unionista ultra, que té a Álvaro de Marichalar tancant la llista, i la de Família i Vida que no tinc clar si s'han de considerar ideologia ultra. Família i Vida en anteriors eleccions ha fet coalició amb Alternativa Española (AES) o Vox, Fa quatre anys, Ignacio Garriga, natural i resident a Sant Cugat, va ser el cap de llista a questa ciutat de la coalició Vox-Família i Vida. 
Jacobí és qui el març del 2018 va esbroncar i va demanar presó per al president del Parlament, Roger Torrent (ERC), al selecte Círculo Ecuestre de Barcelona. Vol rescatar Barcelona dels ocupes, narco pisos i de l'independentisme. Dic que potser no s'ha de considerar d'ultra, dreta donat que pel que fa a la immigració proposa ser inclusiu amb estrangers i immigrants. 
 Karl Jacobí


Marichalar a una manifestació a Manresa l'any passat convocada de fet per DUE, Somatemps i Democracia Nacional

dilluns, 20 de maig del 2019

LA JUNTA ELECTORAL DE VIC ANUL·LA LES PAPERETES DE SOM IDENTITARIS, TAMBÉ LES DEL VOT PER CORREU JA ENVIAT, EN COMPLIMENT DE LA SENTÈNCIA DE L'AUDIÈNCIA FETA PÚBLICA AVUI INHABILITANT A JOSEP ANGLADA PER AMENACES A UN MENOR. Ara s'entra en una situació desconeguda que pot afectar a les votacions i recompte de diumenge a Vic i generar impugnacions, donat que hi ha gent que ha votat per correu amb unes paperetes anul·lades. Marta Riera serà la cap de llista i probable regidora si el patit supera el 5% diumenge vinent.



Anglada i Josep Comajoan a Moià el dia del no acte de conciliació amb mi, quan em va posar diverses querelles


Com a consequència de la sentència de l'Audiència de Barcelona, feta pública avui, confirmant la condemna de juliol de 2017 a Josep Anglada de dos anys de presó i dos d'inhabilitació per a càrrec públic, imposada pel Jutjat Penal de Manresa-Vic, per haver fet el desembre de 2013 Josep Anglada diversos twits amenaçadors i contra la integritat moral d'Arnau Comajoan, militant d'Arran i fill del periodista, Josep Comajoan, que llavors era menor d'edat, la Junta Electoral de Zona de Vic ha ordenat que es retirin les paperetes electorals de diumenge del partit SOM Identitaris a l'Ajuntament de Vic, en les que Anglada és cap de llista, i se'n tornin a editar unes de noves sense ell. 
Més enllà de que Anglada pot impugnar o recórrer la seva condemna en recurs de cassació al Tribunal Suprem (o al TSJ) i posteriorment d'empara al Tribunal Constitucional, i que la condemna de dos anys de presó potser no l'hagi de complir en no ser superior a dos anys (els ultres de Blanquerna han vist com el Constitucional admetia el seu recurs i suspenia l'execució), aquesta decisió d'aplicar la inhabilitació per a presentar-se per a  càrrec públic considerant nul·les les que es dipositin amb el nom d'Anglada el diumenge, i les que arribin amb el vot per correu ja emès, probablement serà recorreguda demà a la Junta Electoral Provincial o Central. I més enllà de que si es considerés que la sentència es ferma (que crec que no ho és) i que Anglada no pugui prendre possessió de l'acta de regidor en el cas que SOM Identitaris superi, com semblava probable el 5% de vots, aquesta setmana es viurà una situació surrealista. Situació que de moment ha afectat ja al vot per correu encara no enviat que acaba el divendres. Si el vot per correu queda bloquejat i s'anul·len, considerant-los vot nul els de les persones que ja han votat per correu a SOM Identitaris, podria donar-se una situació que afectarà al normal recompte de vots de diumenge i s'entri en una via de recursos de conseqüències imprevisibles.   
Anglada va ser expulsat de Plataforma per Catalunya fa cinc anys i mig, i va presentar-se a les eleccions el 2014 per Plataforma Vigatana, entrant de nou a l'ajuntament. Posteriorment va legalitzar el partit SOM Identitaris,  i amb aquest partit es presentava ara de cap de llista i amb l'exregidora Marta Riera de número dos. Som Identitaris presenta llistes també a Manlleu, Badalona, el Vendrell i Roses. En aquest dos últims municipis ho fa amb militants de PxC que no han volgut entrar a Vox. 
  
Tot s'ha precipitat avui, quan amb la sentència a la mà, Capgirem Vic (la CUP) ha presentat un recurs davant la Junta Electoral de Zona de Vic perquè es retirés la candidatura d'Anglada a les eleccions municipals de diumenge. I en una reunió feta al migdia la Junta Electoral ha resolt donar la raó a Capgirem Vic i ha ordenat que s'imprimeixin paperetes noves de Som Identitaris a Vic sense el nom de Josep Anglada i es considerin nul·les que arribin a les urnes diumenge.







Dos dels tuits que va fer Anglada quan Arnau Coamjoan era menor d'edat
Arnau Comajoan és fill del periodista osonenc, Josep Comajoan, que mantenia llavors amb Anglada evidents discrepàncies ideològiques, sovint manifestades a la premsa o per mitjà de twitter, xarxa en la que Anglada en aquell temps sovint feia piulades cap els immigrants, polítics rivals i periodistes crítics amb ell, força sortides de to.
Però entre el 1 i el 9 de desembre de 2013 va fer diverses piulades que podrien considerar-se amenaçadores contra el fill del periodista amb qualificatius com "filoetarra", "perroflauta", "cabrons", "amariconar-se com sempre", "porqueria" i "escòria", acompanyats alguns d'ells amb una fotografia del noi que llavors era menor. En un d'aquests deia "Sempre és bo, Casal Tramuntana, seguir al fill de Comajoan, Arnau Comajoan" El Casal Tramuntana era un grup ultra ubicat a Barcelona. També, citant o etiquetant al menor va piular "La guerra ha començat, potser si que haurem de fer les Joventuts Identitàries a Vic i començar a escarmentar a algú"
En el judici el periodista Josep Comajoan va declarar que després dels primers tuïts contra el seu fill, va enviar missatges i va trucar a Anglada recordant-li que el seu fill era menor, demanant-li que esborrés els tuïts i que no barregés al seu fill en les seves discrepàncies, sense que Anglada s'avingués a esborrar-los.
Per la seva banda Anglada va justificar els tuïts amb l'argument que Arnau Comajoan, tot i ser menor, militava a ARRAN, grup juvenil de la CUP, i que anava als seus actes i als d'Unitat Contra el Feixisme. Anglada no va negar els missatges i la trucada que li va fer el periodista, però va dir que no sabia que l'Arnau llavors era menor i que l´únic que va fer va ser fer exercici del dret a la llibertat d'expressió i la rivalitat pública a les xarxes socials amb Comajoan pare i fill, que sovint l'atacaven. L'advocat de l'acusació, Toni Iborra, va demanar 4 anys i 3 mesos, una indemització i l'allunyament i prohibició de comunicar-se amb ell, i la sentència del Penal de Vic Manresa va ser dos anys de presó i dos d'inhabilitació, ara confirmada per l'Audiència Provincial.


Marta Riera i Josep Anglada. Ara potser serà ella qui anirà al davant

Analitzo el creixement de l'extrema dreta a Catalunya i Espanya en una entrevista de la revista de la Fundació Nous Horitzons

El número actual de la revista de la Fundació Nous Horitzons (vinculada a l'antic PSUC i a Iniciativa per Catalunya-Verds)  el dedica a analitzar el moment actual a Catalunya, Espanya i Europa el creixement de l'extrema dreta, coincidint amb les eleccions espanyoles, municipals i europees. 
Em fan una entrevista que reprodueixo aquí.










 







dissabte, 18 de maig del 2019

MARTÍN SÁENZ DE YNESTRILLAS, CAP DE LLISTA D'ADÑ A L'ACTE D'AVUI A BARCELONA: SOM QUATRE GRUPS QUE TENIM EN COMÚ SER SOCIALPATRIOTES D'UNA EUROPA DELS VALORS QUE DISTINGIM EL BÉ I EL MAL, TENIM LA NOSTRA FE CRISTIANA I UN MODEL EXCLUSIU QUE ÉS EL CORRECTE. Andrino de Falange i Gonzalo Martín de DN s'han referit a Rússia com l'aliat necessari enfront Brussel·les, i Norberto Pico de F-JONS ha començat la seva intervenció parlant en català. Hi han assistit més d'un centenar de persones i una trentena d'antifeixistes s'han manifestat davant



Aquesta tarda més d'un centenar de persones han assistit al centre cívic del carrer Urgell a Barcelona a l'acte central de campanya de les europees de la coalició ADÑ, formada per La Falange-FE (la de Blanquerna), Falange Española de las JONS, Democracia Nacional i Alternativa Española (AES). A la vorera del davant hi havia una trentena d'antifeixistes protestant per la celebració de l'acte ultra. 
La coalició que es va crear el passat setembre, unint a grups fins llavors irreconciliables com les dues Falanges o Democracia Nacional amb Alternativa Española (AES) de Rafael López Diéguez, pretenia acabar amb la dispersió de vot de les passades europees.  Però tot i que la coalició va arrencar amb molts suports, i del més radicals dels grups, Democacia Nacional, van plegar alguns dirigents, com el seu fundador  Manuel Canduela o Albert Bruguera, la irrupció de Vox ha deixat aquesta coalició en la irrellevància. Mentre fa cinc anys a la presentació de la candidatura de La España en Marcha que es va fer a la Llibreria Europa hi era TV3, avui jo era l´únic periodista dins la sala. 
El seu cap de llista és  Martín Sáenz de Ynestrillas, germà del qui va ser líder de diversos grups ultres fa dues dècades, Ricardo Sáez de Ynestrillas. El pare dels dos, Ricardo Sáez de Ynestrillas Martínez va ser assassinat per ETA l'any 1986. 
 
Ynestrillas ha dit en començar la seva intervenció que estava orgullós de ser a la llista i a l'acte amb valents com els de Blanquera, als qui s'ha condemnat a quatre anys de presó i es troben a l'espera del recurs del Tribunal Constitucional.  Ha lamentat que el el nou lder de DN, Pedro Chaparro, nou líder de DN, no pugui participar en un acte del seu partit a Barcelona, que ho té prohibit per una sentència judicial. I ha centrat el seu parlament en els perjudicis econòmics que des del seu punt de vista ha causat la UE a Espanya i en els valors morals i polítics de la coalició.  Així ha dit lluitar "contra una Europa que tracta per igual els kilovats, els lloguers de les vivendes, les eines de metall i les persones. I si necessita mà d'obra barata estrangera, la fa venir". Ha afirmat que ja no hi ha dretes i esquerres, sinó els que estan al cantó del bé, de la veritat, de la vida,  i del que és correcte -com ADÑ- i els que estant al cantó dolent i equivocat. "Distingim el bé i el mal, tenim un codi de conducta que és la fe cristiana, la cultura grega, el dret romà, la defensa d ela vida  i la moral objectiva"






Per la seva banda Manuel Andrino de La Falange-FE, que ha qualificat la coalició d'euroescèptica, després de culpar a la Unió Europea dels mals de l'agricultura i la pesca espanyola, ha afirmat que Europa s'ha d'aliar amb Rússia. ha dit que Espanya estarà mutilada fins que no recuperi Gibraltar però, acte seguit, ha defensat l'espanyolitat de Ceuta i Melilla les fronteres de les qual han de ser defensades per l'exèrcit i la policia front el joc de Marroc amb els immigrants. I referint-se a Vox ha dit que "nosaltres no som com aquells que ara es posen la quipà jueva i es fan la foto al Mur de les Lamentacions". I  referint-se al finançament de Vox ha afirmat que "nosaltres no som com aquells que reben diners d'Isarel i l'exil·li iranià".  I com no podia ser d'una altra manera, s'ha refererit a Puigdemont i els altres polítics presos o exiliats que, segons ell, han de ser castigats.
Manuel Andrino és el sisè a la llista europea i és cap de llista pel Falange a les municipals de Barcelona.

Gonzalo Martín de Democracia Nacional ha s'ha servit del llenguatge més radical i anticonspiratiu en que continua a DN, malgrat la dimissió de Manuel Canduela. Així ha dit que ADÑ "no som com els maçons finançats per Israel que volen que ens enfrontem entre nosaltres" S'ha referit als contactes que ha mantingut aquests anys al Parlament Europeu al els ultres alemanys del NPD i partits com la Força Nova italiana. I ha acusat a la Unió Europea de voler debilitat Espanya i fer-nos més vulnerables.  He de dir que entre el públic faltaven la majoria dels militants i dirigents de DN més actius a Catalunya fa un any, alguns dels quals han deixat el partit.

El líder de Falange de las JONS, Norberto Pico, ha començat la seva intervenció en català (cosa que no fan mai a Catalunya els líders de VOX, Jorge Buxadé i Ignacio Garriga) i ha explicat que ADÑ s'oposa a la UE, però no als valors de Europa. Ha afirmat que "cal recuperar la soberania política i econòmica per gestionar-les segons els nostres propis interessos". Per Norberto Pico cal acabar amb l'Espanya autonòmica i el règim del 77. Els quatre líders ultres han criticat el lliberalisme econòmic, la pèrdua de sobirania, la immigració i la multiculturalitat que, segons ells, pretén debilitar i destruir Europa. Tots també també s'han referit al separatisme català.
L'acte ha acabat amb tota la sala dreta escoltant l'himne espanyol (Falta ampliar)









RESULTATS D'AQUEST GRUPS QUE ANAVEN SEPARATS A LES EUROPEES DE 2014:

FE JONS:  21.577  vots  (10.031 vots en 2009)
Impulso Social (AES+Familia y Vida + Com Trad Carlista)  17.774 vots (Alternativa Española AES 19.583 en 2009. Familia yVida 10.456 en 2009)
La España en Marcha     (AN+MCE+NPE+FE):  16.879 vots
Democracia Nacional (DN): 12.904 vots. (9.950 en 2009)
Movimiento Social Republicano (MSR): 8.875 vots.  (6.009 en 2009)




Membres de la candidatura:
1. Martín Sáenz de Ynestrillas Pérez (Independiente).
2. Norberto Pedro Pico Sanabria (FE de las JONS).
3. Pedro Chaparro Velacoracho (DEMOCRACIA NACIONAL).
4. María del Valle Piñar Gutiérrez (ALTERNATIVA ESPAÑOLA).
5. María del Camino Carrillo Iglesias (FE de las JONS).
6. Manuel Andrino Lobo (LA FALANGE).
7. Alba Sánchez Fernández (DEMOCRACIA NACIONAL).
8. Francisco Torres García (ALTERNATIVA ESPAÑOLA).
9. Maria Luisa López Alonso (LA FALANGE).
10. Jorge Garrido San Román (FE de las JONS).
11. María Ana Fernández de Prada Alfin (ALTERNATIVA ESPAÑOLA).
12. Gonzalo Martín García (DEMOCRACIA NACIONAL).
13. María Elena Pérez Vieco (LA FALANGE).
14. Alberto Julio Pascual Martínez (ALTERNATIVA ESPAÑOLA).
15. María Díez de las Heras (FE de las JONS).
16. Jesús Muñoz Martínez (LA FALANGE).
17. Laura Gallardo Marinero (DEMOCRACIA NACIONAL).
18. José Ramón Franco Abad (FE de las JONS).
19. María Fernanda Piñar Gutiérrez (ALTERNATIVA ESPAÑOLA).
20. Luis Mateos de Vega (DEMOCRACIA NACIONAL).
21. Begoña Del Arco Herrero (LA FALANGE).
22. José María Carreras Figueras (ALTERNATIVA ESPAÑOLA).
23. María del Carmen Navarro Martínez (FE de las JONS).
24. José Alejandro García Sancho (LA FALANGE).
25. Eva María Arnal Minguez (DEMOCRACIA NACIONAL).
26. Iván García Vázquez (FE de las JONS).
27. María Jerusalén Divasson del Fraile (ALTERNATIVA ESPAÑOLA).
28. Ignacio Casado López (DEMOCRACIA NACIONAL).
29. María Belén de Espona Delgado (LA FALANGE).
30. José María de la Mata Pérez (ALTERNATIVA ESPAÑOLA).
31. Eva María Medina Ruíz (FE de las JONS).
32. Segundo Ernesto Gómez Sánchez (LA FALANGE).
33. Noelia Rosa Sánchez Cediel (INDEPENDIENTE).
34. Iván González Sánchez (FE de las JONS).
35. María del Mar Hurtado Sánchez (ALTERNATIVA ESPAÑOLA).
36. Miguel Blasco del Álamo (DEMOCRACIA NACIONAL).
37. Noelia Castillejo Calderón (LA FALANGE).
38. Dionisio Rodríguez Rodríguez (ALTERNATIVA ESPAÑOLA).
39. María Teresa Caridad Moragón (DEMOCRACIA NACIONAL).
40. Félix Salmerón González Bergas (LA FALANGE).
41. Guadalupe Hernández Dueñas (FE de las JONS).
42. Pablo Manuel Alcaide Quintana (DEMOCRACIA NACIONAL).
43. Natalia Fortes Baez (LA FALANGE).
44. Francisco Javier Sanz Méndez (FE de las JONS).
45. Susana María del Carmen Pascual Martín (ALTERNATIVA ESPAÑOLA).
46. Sergio Reguilón Fumero (LA FALANGE).
47. Ana Cristina Villarroya Pérez (DEMOCRACIA NACIONAL).
48. José Corbacho Liedo (ALTERNATIVA ESPAÑOLA).
49. Florentina Mata Hernández (FE de las JONS).
51. María Teresa Landaluce Viadas (LA FALANGE).
52. Javier Juárez del Amo (FE de las JONS).
53. María del Carmen San Juan Fuster (DEMOCRACIA NACIONAL).
54. Rafael López-Diéguez Gamoneda (ALTERNATIVA ESPAÑOLA).
Suplents
1. María Jesús Montes Gómez (FE de las JONS).
2. Fernando Calvo Gil (LA FALANGE).
3. África Teresa López-Diéguez Piñar (ALTERNATIVA ESPAÑOLA).