dissabte, 23 d’octubre del 2021

Menores no acompañados, el fin del despropósito. Analizo en El Periódico la reforma del reglamento. Retirar el permiso de residencia, como ocurría, y privar de trabajar estos jóvenes al cumplir los 18 años, les abocaba a la marginalidad y a buscarse la vida por otros caminos y dejaba sin sentido todo el trabajo de formación e integración realizado y legitimaba las tesis de la ultradrecha de que debían ser expulsados colectivamente


                                          


Xavier Rius Sant, periodista. El Periódico de Catalunya 23 y 24 de octubre de 2021

Leer en castellano en El Periódico de Catalunya

Venciendo la resistencia del ministro del Interior, Fernando Grande-Marlaska, el Consejo de Ministros aprobó el martes la reforma del reglamento de la ley de extranjería para conceder permiso de trabajo y residencia a los jóvenes extutelados que, tras ser formados y acogidos por las administraciones y oenegés quedaban al cumplir los 18 años en situación irregular, al imponérseles unos requisitos imposibles para renovar su permiso de residencia y obtener el de trabajo. Situación draconiana que abocaba a la mayoría de esos jóvenes a la inseguridad vital, la marginalidad, la economía sumergida, el trapicheo y en algunas ocasiones empujaba hacia la delincuencia. Además, este horizonte desmotivaba a muchos a continuar su itinerario educativo y laboral, dado que no podrían trabajar en aquello para lo que se formaban. La política de extranjería e inmigración española ha sido en demasiadas ocasiones restrictiva, abocando a los migrantes a situaciones de trabas burocráticas e irregularidad, creyendo que así se frenaría el flujo de entrada. Políticas restrictivas nunca han frenado los flujos, solo han conseguido abocar a trabajar en la economía sumergida.

Estando a punto la reforma del reglamento para que estos jóvenes pudieran trabajar, el Ministerio del Interior frenó su aprobación tras la crisis de Ceuta de mayo, cuando Marruecos empujó a miles de jóvenes a llegar a España, entendiendo el equipo de Marlaska que subsanar el vacío legal en el que quedaban estos jóvenes al cumplir 18 años generaría efecto llamada. Pero, como se ha visto tantas veces en España, esta visión policial de “pongámoslo difícil por si acaso”, lejos de frenar los flujos solo consigue abocar a los migrantes a la irregularidad. Irregularidad que, en el caso de los jóvenes no acompañados, les mostraba al llegar a su mayoría de edad una salida vital por caminos distintos al trabajo y la integración social. Costó años conseguir que los jóvenes extranjeros reagrupados por sus progenitores pudieran trabajar como cualquier otro joven y evitar el absurdo de que, teniendo permiso de residencia, debieran esperar unos años para conseguir el de trabajo. Y también vivían situaciones similares los solicitantes de asilo que, por la demora burocrática, pese a haber entregado su solicitud y en muchos casos estar ya acogidos por una de las oenegés que les alojaba y tutelaba su formación, no les llegaba el permiso de trabajo. Los solicitantes de asilo ahora pueden trabajar a los seis meses de que sea admitida a trámite su solicitud, admisión a trámite que ahora es más ágil.

Pese a las voces que se alzan, no solo desde la ultraderecha, exigiendo políticas de puertas cerradas y expulsiones masivas como solución mágica a los problemas de desempleo y los insuficientes recursos para financiar los servicios sociales, de vivienda y sanitarios, como hemos visto con el Brexit, la inmigración es absolutamente necesaria para mantener el sistema productivo y la atención a nuestros mayores. El Reino Unido cerró la puerta a la inmigración de los ciudadanos comunitarios, regresando muchos a sus países y la ha cerrado también a los inmigrantes extracomunitarios con permiso de trabajo válido para la Unión Europea. Y la consecuencia ha sido quedarse sin conductores de camiones y sin personal para muchos servicios esenciales, dándose un problema de desabastecimiento.


los menores no acompañados son tal vez el grupo más atacado en España por la ultraderecha de Vox, al responsabilizarles colectivamente de la inseguridad y atribuirles un gasto público mucho mayor del que es realmente. Y la situación vigente hasta ahora de no dejarles trabajar y quitarles el permiso de residencia a los 18 años, de alguna manera legitimaba los argumentos de la ultraderecha: los acogemos cuando son menores porque nos obliga la Convención de Derechos del Niño, pero queremos que se marchen al cumplir 18 años.

Más allá de no ser ciertas las cifras de su coste que daba Vox o la atribución genérica de todo tipo de delitos, sí era cierto que era un despropósito que se invirtiera en formación y acogida para que se integraran en una sociedad que, al llegar a su mayoría de edad, les negaba vivir asumiendo unos derechos y obligaciones que habían estudiado.



MENORS NO ACOMPANYATS, EL FINAL DEL DESPROPÒSIT. 

Vencent la resistència del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, el Consell de Ministres va aprovar dimarts la reforma del reglament de la llei d’estrangeria per concedir permís de treball i residencia als joves extutelados que, després de ser formats i acollits per les administracions i oenagés quedaven al complir els 18 anys en situació irregular, a l’imposar-se’ls uns requisits impossibles per renovar el seu permís de residència i obtenir el de treball. Situació draconiana que abocava a la majoria d’aquests joves a la inseguretat vital, la marginalitat, l’economia submergida, el mercadeig i en algunes ocasions empenyia cap a la delinqüència. A més, aquest horitzó desmotivava molts a continuar el seu itinerari educatiu i laboral, ja que no podrien treballar en allò per a la qual cosa es formaven. La política d’estrangeria i immigració espanyola ha sigut en massa ocasions restrictiva, abocant els migrants a situacions de traves burocràtiques i irregularitat, creient que així es frenaria el flux d’entrada. Polítiques restrictives mai han frenat els fluxos, només han aconseguit abocar a treballar en l’economia submergida.


Estant a punt la reforma del reglament perquè aquests joves poguessin treballar, el Ministeri de l’Interior va frenar la seva aprovació després de la crisi de Ceuta del mes de maig, quan el Marroc va empènyer milers de joves a arribar a Espanya, entenent l’equip de Marlaska que reparar el buit legal en el qual quedaven aquests joves al complir 18 anys generaria efecte crida. Però, com s’ha vist tantes vegades a Espanya, aquesta visió policial de «posem-ho difícil per si de cas», lluny de frenar els fluxos només aconsegueix abocar els migrants a la irregularitat. Irregularitat que, en el cas dels joves no acompanyats, els mostrava a l’arribar a la seva majoria d’edat una sortida vital per camins diferents del treball i la integració social. Va costar anys aconseguir que els joves estrangers reagrupats pels seus progenitors poguessin treballar com qualsevol altre jove i evitar l’absurd que, tenint permís de residència, haguessin d’esperar uns anys per aconseguir el de treball. I també vivien situacions similars els sol·licitants d’asil que, per la demora burocràtica, malgrat haver entregat la seva sol·licitud i en molts casos estar ja acollits per una de les oenagés que els allotjava i tutelava la seva formació, no els arribava el permís de treball. Els sol·licitants d’asil ara poden treballar als sis mesos que sigui admesa a tràmit la seva sol·licitud, admissió a tràmit que ara és més àgil.

Malgrat les veus que s’alcen, no només des de la ultradreta, exigint polítiques de portes tancades i expulsions massives com a solució màgica als problemes d’atur i els insuficients recursos per finançar els serveis socials, de vivenda i sanitaris, com hem vist amb el Brexit, la immigració és absolutament necessària per mantenir el sistema productiu i l’atenció a la nostra gent gran. El Regne Unit va tancar la porta a la immigració dels ciutadans comunitaris, tornant molts als seus països i l’ha tancat també als immigrants extracomunitaris amb permís de treball vàlid per a la Unió Europea. I la conseqüència ha sigut quedar-se sense conductors de camions i sense personal per a molts serveis essencials, amb un problema de desproveïment.
 
Els menors no acompanyats són potser el grup més atacat a Espanya per la ultradreta de Vox, al responsabilitzar-los col·lectivament de la inseguretat i atribuir-los una despesa públic molt més gran del que és realment. I la situació vigent fins ara de no deixar-los treballar i treure’ls el permís de residència als 18 anys, d’alguna manera legitimava els arguments de la ultradreta: els acollim quan són menors perquè ens obliga la Convenció de Drets del Nen, però volem que marxin al complir 18 anys.

Més enllà de no ser certes les xifres del seu cost que donava Vox o l’atribució genèrica de tota mena de delictes, sí que era cert que era un despropòsit que s’invertís en formació i acollida perquè s’integressin a una societat que, a l’arribar a la seva majoria d’edat, els negava viure assumint uns drets i unes obligacions que havien estudiat
 





dilluns, 18 d’octubre del 2021

El cost d'una descolonització pendent. Analitzo al Punt Avui el conflicte del Sàhara Occidental, la ruptura de relacions entre Algèria i Marroc i les conseqüències pel subministrament del gas

 

 El Punt Avui, dilluns 10 d'octubre de 2021

 Xavier Rius Sant, periodista

Si no fos perquè el gas és un dels elements del conflicte entre Algèria i el Marroc, i entre el Marroc i els sahrauís del Front Polisario, amb Espanya a punt de perdre els bancs de pesca sota Canàries i amb la incertesa de si patirem un increment del preu del gas, podríem dir que la situació és més explosiva que mai. Els sahrauís que fa un any van donar per trencat l’alto el foc amb el Marroc tornant a les hostilitats, van aconseguir fa tres setmanes una victòria diplomàtica amb la sentència del Tribunal de Luxemburg que anul·lava els acords de pesca entre la Unió Europea (UE) i el Marroc. Acords anul·lats per haver-hi inclòs les aigües i el territori de l’antic Sàhara Occidental. Sentència que, sense tenir-hi relació, va dictar-se després que el Marroc llancés milers de joves a les aigües de Ceuta amb la voluntat d’emigrar a Europa, com a resposta a l’acollida a Espanya del líder del Front Polisario, Brahim Gali, que va ser ingressat en un hospital.

El Marroc creia fa un any que ho tenia tot a favor per consolidar l’ocupació de l’antiga província espanyola. Sense el vistiplau de l’ONU s’havia apropiat d’un tram de carretera que comunica amb Mauritània, i Donald Trump, desmarcant-se de la consideració que fa l’ONU de l’antiga província com un dels disset territoris pendents de descolonitzar, va reconèixer l’annexió marroquina amb l’anunci que hi obriria un consolat. Simultàniament amb les negociacions a les Nacions Unides, totalment aturades, feia dos anys que el representant del secretari general de l’ONU, l’expresident d’Alemanya Horst Köhler, havia renunciat al càrrec, vetant Rabat tots els candidats a substituir-lo. Joe Biden no s’ha fet enrere de moment al reconeixement de la sobirania marroquina sobre el Sàhara però va forçar el Marroc que acceptés com a nou representant l’italià Staffan de Mistura, que anteriorment ha estat representant de l’ONU a Síria, l’Iraq i l’Afganistan.

Brahim Gali

 

Coincidint amb l’anul·lació dels acords de pesca amb la Unió Europea, el president d’Algèria, Abdelmajid Tebboune, en el context de la propera commemoració de 60 aniversari de la independència del país, ha marcat perfil davant França protestant per unes declaracions del president Macron que va considerar ofensives, i va trencar relacions diplomàtiques amb el Marroc. Trencament de relacions amb Rabat que coincideixen amb la caducitat de l’acord de vendre gas al Marroc que Alger no renovarà. I el tancament del gasoducte que va cap al Marroc i Espanya pot provocar un desabastiment d’Espanya, ja que el gasoducte que va directe d’Algèria a Almeria no podrà absorbir el que arriba passant pel Marroc.

Després d’anys amb el conflicte del Sàhara estancat, les peces tornen estar en joc. I mentre el Polisario no renunciï a una autodeterminació que l’ONU li reconeix, el conflicte continuarà. Espanya fa cinquanta anys no va fer el que havia de fer, i continua presonera del xantatge marroquí. Però més enllà del perjudici que representarà l’encariment del gas o noves pressions a la frontera de Ceuta, els fets són que mentre el Polisario no es rendeixi, hi haurà per completar la descolonització d’un territori que, com ha recordat el Tribunal de Luxemburg, no pertany al Marroc.


 

dijous, 14 d’octubre del 2021

"Pedre-ho tot, ho tenim a tocar" Explico al Triangle que si cau el govern de Pedro Sánchez, PSOE-Podemos, no estarem més a prop de la independència sinó que governant un PP amb el suport de Vox, i un poder judicial que és com és, s'aprovaran lleis i es dictaran sentències que revertiran l´ús del català a l'administració i el sistema educatiu, retornant a 1979



El quart aniversari de l’1 d’octubre ha coincidit amb dos fets que no ajuden a asserenar els ànims en el conflicte entre l’independentisme català i l’unionisme uniformador espanyol. La detenció de Puigdemont a l’Alguer amb un nou ridícul del jutge Llarena, i la Convenció del PP a València on Pablo Casado va aturar el foc amic d’Isabel Díaz Ayuso. Convenció en què en coherència al que ja va fer Ayuso a la campanya madrilenya, el PP s’escorà a la dreta, assumint propostes de Vox. Derogar la llei de l’eutanàsia, retallar la de l’avortament, aturar la llei trans, i deixar en paper mullat la de la memòria històrica, van ser propostes anunciades per Casado. I sense assumir la proposta de Vox de derogar l’Estat de les autonomies, ja que el PP governa amb placidesa diverses comunitats, va deixar clar que si Catalunya tornava a la via d’un referèndum, aplicaria, si el PP governa, un 155 més radical.

El PP, amb un poder judicial que li és favorable, defensa propostes molt diferents de les que negociava amb Pujol. Derogar tota la política lingüística que regeixa Catalunya, tant pel que fa a l’ús del català a les administracions com el caràcter vehicular del català a l’escola. Amb una Constitució que es podia interpretar de diferents maneres, Jordi Pujol va implementar amb el suport del PSC de Joan Reventós i Marta Mata i del PSUC, i la resignació del PP, la immersió lingüística a l’escola i l’ús català a les administracions, cosa que només es podia dur a terme exigint que els funcionaris públics sabessin català. Fins i tot el PP de les Illes Balears va acceptar que la llengua que es parla allà és el català. Això ja és passat, i Casado ho va deixar clar el juliol a Mallorca quan va dir: “No parleu català. Parleu mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc”.

Amb l’ambigüitat del text constitucional i un poder judicial afí a la dreta cavernícola, s’estan dictant sentències que donen la raó als funcionaris que consideren una discriminació que a València, Galícia o Euskadi s’exigeixi un nivell de gallec, català o basc, i qüestionen el sistema educatiu que regeix a Catalunya. A la Convenció, Casado va deixar clar que si governa pensa anar cap a aquest camí, que el castellà serà la llengua vehicular de tots els alumnes de l’Estat, i que qualsevol funcionari, encara que no sàpiga una paraula de català, gallec o basc, podrà ocupar una plaça a qualsevol organisme públic de Catalunya, Galícia o el País Basc. Proposta que, tot s’ha de dir, no agrada gaire al president de gallec Alberto Núñez Feijoo, molt més temperat.

Mentre Casado deixava clar el full de ruta que tindrà a la Moncloa si cau el Govern, Carles Puigdemont va ser detingut a Sardenya. Les autoritats judicials italianes van rebutjar extradir-lo: una nova victòria de Puigdemont com les que ha tingut a Alemanya o Bèlgica. Però victòries que ho són perquè fets com el referèndum de l’1-O en aquests països no haurien motivat una persecució judicial per rebel·lió o sedició.

La Lliga Nord d’Umberto Bossi, va fer els anys 1996 i 1997 un referèndum sobre la independència de la Padània i una DUI, i ni es va enviar els antiavalots de Roma a estomacar la gent que votava, ni es va processar a ningú.

Però que els tribunals de molts Estats europeus no comparteixen la persecució per 1-O, no és una victòria que acosti Catalunya a la independència. Lamentablement l’independentisme no fa autocrítica per haver promès una independència exprés que era impossible. Ni el dictamen sobre Kosovo del Tribunal Internacional de Justícia, ni els tractats internacionals donaven cobertura a l’1-O, per més que Raül Romeva digui el contrari.

Mentre l’independentisme no faci autocrítica, donarem voltes en un laberint. Certament, Pere Aragonès i Esquerra aposten per la taula de diàleg i per evitar que el govern PSOE-Podemos caigui. Però per més diàleg que hi hagi no hi haurà referèndum pactat i la sortida no serà una independència que alguns encara creuen que, si es dona el momentum, tenen a tocar.

Si cau Pedro Sánchez o les pròximes eleccions generals donen la majoria al PP amb el suport de Vox, el que tindrem a tocar no serà la independència, sinó el final del model educatiu de Catalunya i del fet que el català sigui la llengua habitual a les administracions.


Llegir l'article en català al Triangle

 Leer el artículo en castellano en El Triangle


dimarts, 12 d’octubre del 2021

La ultradreta es manifesta a Barcelona per commemorar el 12 d'octubre. Vox, Somatemps, DENAES i Legionaris a Colom, mentre que Democracia Nacional, Falange i Frente Identitario-Partido Nacional Socialista Obrero Español a Montjuïc. Vox va després a la manifestació de Passeig de Gràcia que mobilitza menys gent que anys anteriors

Aquest matí una part de la la ultradreta catalana s'ha concentrat al monument de Colón per commemorar el Dia de la Hispanitat, acte que es va celebrar l'any passat per primera vegada, convocat per Vox i Somatemps, al que fa un any s'hi van sumar altres partits i grups ultres i neonazis en no fer-se ni l'acte de Plaça Catalunya ni el de Montjuïc per la pandèmia. Aquest any però, alguns dels militants o ex militants de Democracia Nacional i del Frente Nacional Identitario-Partido Nacional Socialista Obrero Español que l'any passat van ser a Colom, han anat a l'acte de Montjuïc.

L'acte de Colom organitzat per Somatemps i la fundació DENAES, amb el suport de Vox i la Hermandad de Caballeros Legionarios, amb els parlaments i l'ofrena floral se solapava inicialment amb el de Catalunya Suma de Passeig de Gràcia i Plaça Catalunya, impulsat per l'entorn del regidor del PP a Barcelona, Josep Bou, donat que els membres de Vox, Somatemps, DENAES i legionaris, deien que anirien a la  concentració de Plaça Catalunya pujant per Les Rambles, enlloc de baixar des de Provença per Passeig de Gràcia. Però diumenge a la nit Vox i Somatmeps van decidir, potser també per suggeriment dels Mossos que donada la diversitat de manifestacions espanyolistes, ultres i antifeixstes simultànies, podien no tenir prous agents de la Brigada Mòbil per garantir una pujada segura per La Rambla, que anirien en vehicles o metro fins Passeig de Gràcia Provença on se sumarien a la manifestació. Manifestació que ha baixat fins Plaça Catalunya on s'han fet els parlaments. Però en haver d'esperar als que d'onze a dotze eren a Colón, la manifestació de Passeig de Gràcia ha començat més tard. I tot i això un centenar de manifestants que han anat a les 11 a Colom, han acabat anant directament a Plaça Catalunya, pujant per Les Rambles.

A l'acte del monument a Cristòfor Colom, després que el president de la Hermandad de Caballeros Legionarios, Jesús Cañadas hissés la bandera i que es fes l'ofrena floral, han intervingut el pare Custodio Ballester -el de les misses per Franco i la División Azul- que ha volgut saludar als agents dels Mossos i la Fiscalia de Delictes d'Odi que segons ell eren a l'acte per si "fiquem la pota podernos processar", i ha evocat la gesta de la Hispanitat com extensió de la cristiandat a Amèrica. Ballester ha dit que "no vivim en una democràcia, sinó en en un sistema repressiu que només poden parlar sense traves els que s'han sotmès al pensament únic i totalitari del Ministeri d'Igualtat". I ha recordat que eren allà per honorar a "la  nostra protectora, la Santíssima Verge del Pilar, la mare de Jesucrist, els nostre veritable i únic senyor".

Per la seva banda Alicia Tomás de Somatemps, ha lloat als valents que van sortir al carrer a partir del 3 d'octubre de 2017 a cridar "Terrassa, L'Hospitalet, Barcelona es queden a Espanya! Ho recordeu? I apropfitem, aques dia per cridar que mori el mal govern, visca la Catalunya Hispànica!" També han intervingut Iván Vélez, president de DENAES, i Javier Barraycoa de Somatemps. 

 

Jesús Cañadas de la Hermadad de Caballeros legionarios hissant la bandera, amb Ivaán Vélez presidentd e DENAES a una banda i Javier Barraycoa a l'altra

Barraycoa un cop més ha estat l'organitzador principal de l'acte de Colón amb Somatemps i Vox com el 27 de juny de 2020 i el 12 d'octubre de l'any passat
Iván Vélez, president de la fundació propera a Vox, DENAES, Javier Barraycoa de Somatemps i Alicia Tomás, també de Somatemps i el sacerdot franquista Custiodio Ballester han intervingut a l'acte


El legionari Jesús Cañadas
El pare Custodio Ballester
Javer Barraycoa i Custodio Ballester

Els diputats de Vox al Parlament, Antonio Gallego, Andrés Bello, Joan Garriga, Manuel Jesús Acosta, Ignacio Garriga, Juan Carlos Segura (diputat al Congrés) i María Elisa García Fuster

Els diputats de Vox, Joan Garriga (ex PxC), Antonio Gallego (ex PP), Ignacio Garriga i Segura Just
Jesús Cañadas amb Xavier M Codorniu
Jordi de La Fuente, ara Secretari d'Organització de Vox a la província de Barcelona

 

200 PERSONES A L'ACTE DE DEMOCRACIA NACIONAL i LA FALANGE A MONTJUÏC






Només 200 persones han participat a l'acte de Democracia Nacional i la Falange a Montjuïc a Plaça Espanya i la Plaça sant Jordi de Montjuïc, sent potser la manifestació menys nombrosa d'aquests grups d'un 12 d'octubre dels últims quinze anys. La manca d'estructura territorial de DN a Catalunya després de la destitució del delegat a Catalunya, Albert Bruguera, i l'abandonament de la militància per part de Juan de Haro, els quals tenen pendents actualment diversos judicis, i el tensionament de relacions entre DN i el Cap Nacional de La Falange-FE, Manuel Andrino, que per primer cop en quinze anys no ha estat present a l'acte, són algunes de els causes de la poca assitència. Les relacions entre Democracia Nacional i La Falange-FE es van tensionar amb motiu de la manifestació de l'11 de setembre de 2020 a Madrid en favor dels encausats per Balnquerna, quan es van produir agressions entre membres de DN i La Falange, sent agredit Manuel Andrino. (D'aquests incidents hi ha diverses versions i no tinc clar què va passar) El fet és que avui qui ha intervingut  en nom de Falange ha estat Benigno Tierno, i no hi ha hagut desplaçament ni en autocar ni vehicles particulars de militants i dirigents de Falange com en anys anteriors en que hi eren presents Andrino i els també condemnats per Blanquerna Jesús Fernando Fernández o Sergio Reguilón.

Sí que han assistit a l'acte sense intervenir des de la tribuna una dotzena de militants de Frente Nacional Identitario-Partido Nacional Socialista Obrero Español de Pérez Molina, que aquest últim any, havia liderat algunes protestes ocupant en part l'espai que deixava buit DN, i s'havia fet present a diversso actes al costat de Vox. I també hi han estat prset ex membres de DN, como José Ramón Corpas, que va assumir la coordinació del partit a Catalunya després de la destitució de Bruguera  qui m'ha dit que tot i ser a l'acte, ja no militava al partit. De fet Corpas, com també l'ex dirigent Alba Sánchez -Han que fa un any van ser a l'acte de Colón al cosat de Vox, el partit Indentitarios i el Frente Nacional Identitario d'Alberto Pérez Molina, el Templario, avui eren a Montjuïc.


Pablo Lucini, Responsable de Democracia nacional Joven
Enrique Lemus de DN
Alberto Pérez Molina, president del FNI-PNSOE

Només una dotzena de persones en el grup de La Falange-FE

Habitual crema de l'estelada

 

 

 V Estarelles

Una cop la manifestació que ha començat a Plaça Espanya ha arribat a la Plaça Sant Jordi, on s'ha fet la tradiconal crema d'unes estelades s'han fet els parlaments dels oradors que han estat presentats per Enrique Lemus.

El primer en intervenir ha estat el valencià Vicente Estarelles, que com és habitual ha començat la seva intervenció en català, ah qualificat d efalsa pandèmia la Covid i ha apel·lat al jurament fet a donar fins l´última gota de sang per Espanya i ha advertit que "tot i ser pocs, també eren poc els que anaven a les caravel·les de Colom, i poc però valents i amb fe els que anaven amb Pizarro, Hernán Cortés o Magallanes".

 B Tierno

Tot seguit ha intervingut Benigno Tierno de La Falange-FE que s'ha preguntata fins quan hem d'aguantar que es trepitji la bandera d'Espanya, i ha advertit que "la pàtria corre perill de trencar-se perquè els que governen no han tingut collons de defensar Espanya a Catalunya i Vascongades". Ha lamentat tenir una joventut que elloc de protestar es dediqui a fer botellots  entem governats i ha acabat dient que la Falange catalana crida a la rebel·lió. Tierno també s'ha referit a Manuel Andrino i Pedro Chaparro, condemnats per Blanquerna i pendents d'entrar a presó.

                M Blasco

Entercer lloc ha intervingut Miguel Blasco de la Voz de Europa que ha començat denunciant la "dictadura sanitària" amb motiu de la "falsa Plandemia". Per Blasco van morir molta gent a les resudències per que els van abandonar sense donar-lis menjar ni aigua, morunt com gossos. Alters van morir a causa de rebre els tractaments i protocolos de l'Organització Mundial de la Salut". Ha demanat la llibertat del líder de Forza Nova d'Itàlia, Roberto Fiore, detingut per les protestes de fa dos dies a Roma en les manifestacions i assalts de grups ultres negacionistes. 

          Pedro Chaparro

Per últim ha intervingut Pedro Chaparro, secretari general de DN, que no havia pogut particpar a l'acte els últims anys en tenir una prohibició per participar en actes polítics a Barcelona, per haver cridat l'any 2015 aquí mateix a donar un clatellot a Jordi Borràs. Chaparro ha cridat a fer fora tot els partits del Parlament espanyol, qualifiacant al mateix parlament de ser l"agonia de la Pàtria". Chaparro ha lamentat que Itàlia que no és capaç d'empresonar a Carles Puigdemont, empresoni ara a Roberto Fiore per les protestes d'aquest cap de setmana.





  




dilluns, 11 d’octubre del 2021

Finalment Vox demà 12-O no es manifestarà per Les Rambles, sinó que després ofrena Colom, aniran en metro fins Passeig de Gràcia Provença per unir-se a la manifestació cap a acte Pç Catalunya. La possible manca d'efectius del Mossos per protegir simultàniaments tres manifestacions, amb la dificultat que tenia fer-ho a les Rambles, i el missatge de divisió que donava manifestar-se separats, ha motivat que Vox, Somatemps i DENAES renunciïn a pujar per La Rambla i se sumen a la manifestació que baixarà per Passeig de Gràcia

 


Potser ha sigut per recomanació o exigència dels Mossos que podien no tenir prous efectius de la Brigada Mòbil per assegurar el trajecte dels militants i càrrecs públics de Vox pujant per La Rambla des de Colom cap a Plaça Catalunya, a la mateixa hora que els altres convocants de l'acte de Plaça Catalunya baixaven per Passeig de Gràcia i que Democracia Naciona i La Falange es manifestaven de Plaça Espanya cap a la Plaça Sant Jordi de Montjuïc. O potser per la mala imatge de divisó que donava que, mentre Catalunya Suma i altres grups espanyolistes es manifestaven al Passeig de Gràcia per anar arribar a Plaça Catalunya, desde Provença, Vox, Somatemps i Denaes ho fessin pujant per La Rambla. Però ahir al vespre Vox, Somatemps i  DENAES van renunciar a manifestar-se Rambla amunt per separat i després de l'ofrena floral i algun petit parlament que faran al monument de Colón, es desplaçaran en metro o vehicles fins Passeig de Gràcia Provença per sumarse a la manifestació que baixarà per Passeig de Gràcia.

 


              

Així doncs les concentracions i manifestacions de demà són, per una banda Democracia Nacional I La Falange-FE, amb altres grups ultres a les 11 de Plaça Espanya cap a la Plaça Sant Jordi de Montjuïc on faran els parlaments. I per altra Vox, Somatemps i DENAES que fan ofrena i breu acte al monument de Colom i en acabar aniran en metro o cotxes cap a Passeig de Gràcia Provença per sumar-se a la manifestació unionista que baixarà cap a Plaça Catalunya on es faran els parlament. Tot i això no es descarta que part dels que vagin a l'ofrena de Colom, s'ho prenguin en calma i portant o no banderes bagin en petirs grups cap a Plaça Catalunya sense intentar a rribar al carrer Provença. 




 

   

diumenge, 10 d’octubre del 2021

Democracia Nacional i La Falange-FE convoquen 12 d'octubre a Montjuïc. La manifestació de Plaça Catalunya s'ha dividit amb Vox i Somatemps, concentrant-se primer a Colón on faran un acte i pujar després per Les Rambles fins Pç Catalunya, mentre Catalunya Suma convoca a Passeig de Gràcia Provença per baixar fins a Plaça Catalunya on es farà un acte amb tots

Mentre La Falange-FE i Democracia Nacional convoquen el seu acte del 12 d'octubre a la Plaça Espanya per pujar en manifestació a la Plaça Sant Jordi de Montjuïc, on faran els parlaments com cada any, l'altra manifestació que habitualment començava a Passeig de Gràcia Provença per fer els parlament a Pç Catalunya s'ha dividit. Vox, Denaes i Somatemps es concentraran al monument a Colón on faran una ofrena i parlaments a les 11 per pujar després Rambles amunt cap a Plaça Catalunya on es fa el segon acte, mentre Catalunya Suma (propera al regidor del PP, Josep Bou) convoca a Passeig de Gràcia Provença, per baixar cap a Plaça Catalunya on convergiran els dos grups.   

El Frente Nacional Identitario-Partido Nacional Socialista Obreo Español, que l'any passat es va manifestar tres vegades al costat de Vox, anirà a l'acte de Montjuïc

 



                                     




DN i La Falnge-FE amb altres grups com el Frente Nacional Identitario-Partido Nacional Socialista Obrero Español a Montjuïc. Falange Española de las JONS que habitualment anava a Pç Catalunya Passeig de Gràcia no ha dit on anirà.