dimarts, 30 d’abril de 2019

VÍDEO AL TRIANGLE ANALITZANT RESULTATS DE VOX I COMPARANT DIPUTAT IGNACIO GARRIGA DE VOX I LUC ANDRÉ DIOUF, QUE VA VIURE A CANÀRIES SENSE PAPERS, ARA RESPONSABLE DE POLÍTICA DE REFUGIATS DEL PSOE.

 

Analitzo al Triangle la pujada de Vox a Espanya, els resultats per sota del que esparaven a Catalunya, el fet que per poder aconseguir millors resultats a les municipals intensificaran ara els missatges contraris a la immigració, tal com va fer Plataforma per Catalunya el 2011 i comparo les figures dels diputats negres o de color que entren ara al Congrés, Ignacio Garriga de Vox Barcelona, que demana mà dura amb la immigració irregular i més expulsions, i el socialista canari d'origen senegalés, que va viure un temps a Canàries sense papers, Luc Andre Diouf, responsable de política de refugiats del PSOE, que ha obtingut acta de diputat per Las Palmas. la legislatura passada va obtenir l'acta de diputada per Alacant, Rita Bosaho de Compromís.
Luc André Diouf i Ignacio Garriga, dos nous diputats amb propostes contraposades de gestionar la immigració i els refugiats


dilluns, 29 d’abril de 2019

ANALITZO L'ENTRADA DE VOX AL CONGRÉS AMB MENYS DIPUTATS DEL QUE PENSAVEN I LA GESTIÓ DELS RESULTATS A CATALUNYA, AMB NOMÉS UN DIPUTAT. Esperaven obtenir a Barcelona dos o tres diputats i només n'han obtingut un, i a la majoria de municipis catalans on es presenten a les municipals, en els que pensaven que podien tenir el mes vinent d'un a tres regidors, amb els vots d'ahir es quedarien fora



La ultradreta amb Vox ha entrat al Congrés dels Diputats amb 24 diputats, 2.677.173 vots, un 10'26%. Més enllà de consideracions que part de la ultradreta sempre ha estat dins del PP, l'extrema dreta no obtenia representació al Congrés des de 1979 quan la Unión Nacional del líder de Fuerza Nueva, Blas Piñar, va obtenir l'escó per Madrid amb 110.000 vots. La vegada que un partit ultra va estar més a prop d'entrar al Congrés va ser a les eleccions espanyoles de novembre de 2011, quan Josep Anglada de Plataforma per Catalunya va aconseguir a la demarcació de Barcelona 53.142 vots, un 2'03%.  Un any abans Plataforma va estar a prop d'entrar al Parlament de Catalunya. 
A les europees de 2014 VOX, amb Alejo Vidal Quadras, es va quedar a dos mil vots d'obtenir l'escó. I llavors el partit va viure un llarg letarg i un travessa del desert pilotada per Santiago Abascal de la que va despertar fa un any i mig, gràcies al protagonisme mediàtic que va obtenir Javier Orgea Smith amb la interposició de querelles pel procés català, ocupant l'espai acusatori que tenia el desarticulat pseudosindicat Manos Limpias. 
Vox ha obtingut uns resultats propers als que deien les enquestes amb 5 diputats a Madrid amb un 13'86 %,  6 diputats a Andalusia amb un 13'4%, i 3 al País Valencià amb un 12%. Però a altres llocs de l'estat han esta molt per sota del que anunciaven certes enquestes. Si es tractava de començar la Reconquesta com deia Abascal, que vol imitar Don Pelayo i el Cid, aquesta reconquesta no s'ha començat des del nord, sinó des del centre i el sud.  Jo no vaig voler fer cap pronòstic o porra, a diferència del que vaig fer dies abans de les andaluses que ja vaig pronosticar que obtindrien millors resultats, com així va ser, donat que la que poca assistència de gent als seus actes a Barcelona, com el del 30 de març a Plaça Espanya i Avinguda Maria Cristina, el del passat dimarts a un centre cívic  de Les Corts amb menys de cent persones o el de divendres a la plaça Artós a Sarrià em feia dubtar d'enquestes que els hi donaven dos o tres diputats a Barcelona. A Catalunya només han obtingut un diputat, l'hispà-guineà de l'Opus Dei, Ignacio Garriga que ha obtingut un just 3'6% a la demarcació de Barcelona.
Mónica Lora i José Casado, que són primer i segon a les municipals a Mataró, no tenen assegurat aconseguir l'acta de regidor



Jorge Buxadé, cap de llista a les europees

El fet de vetar les banderes catalanes a la majoria d'actes, castellanitzar els noms dels municipis i barris, agafar de hashtag  #yosoytamborilero, traduint al castellà el nom del Timbaler del Bruc, que fins i tot durant el franquisme s'anomenava "Timbaler" en català,  o suprimir la llengua catalana de tots els seus actes i intervencions, crec que els hi passat factura, més enllà que fer del "Puigdemont a prisión" i el tancar TV3 els lemes principals de campanya, potser no ha agradat als possibles votants. I més enllà que el cap de llista per Barcelona fos hispà-guineà, cosa que podia ser fins i tot positiva electoralment per poder dir que Vox no és racista, el fet que aquest acabés totes les seves intervencions amb un "Que Dios os bendiga!" reforçava la idea que Vox és un partit carca i ultarcatòlic que vol abolir lleis de gènere, igualtat i avortament. 

Hi ha qui es sorprèn que el primer (o segon o tercer) diputat negre o mulato del Congrés del Diputats sigui precisament d'un partit ultra. Jo no crec que Garriga, que és ultracatòlic, sigui racista, però sí que defensa les propostes vers la immigració que té la ultradreta. I el seu cas no és nou. El primer senador negre de la història de Itàlia, Toni Ywobi, pertany a la Lliga del xenòfob Mateo Salvini. I a França hi ha el cas del polèmic humorista negre, Dieudonné M'bala M'bala, simpatitzant del Front Nacional, i tan lligat a Jean-Marie Le Pen, que el líder ultra va ser padrí de la filla del còmic. Dic que Garriga potser és el segon diputat negre, perque també ha obtingut escó per Las Palmas, Luc André Diouf. D'origen senegalés, va estar un temps sense papers, i ara ès un dels responsables de política migratòria del PSOE. La legislatura passada va obtenir l'acta de diputada per Alacant, Rita Bosaho, de Compromís


"Yo soy el Tambolirero del Bruch "
Abascal i Ignacio Garriga

Ara Vox a Catalunya veu amb preocupació les municipals, donat que amb els resultats d'ahir no entrarien a municipis on creien que obtindrien dos o tres regidors i en els que es van anar col·locant al davant de les llistes molts dirigents del partit, fins i tot a municipis en els que ni viuen ni hi treballen, per poder ser regidors d'aquí un mes.
Paradoxalment, un dels llocs on Vox ha tret millors resultat és a Salt on hi ha els dos regidors de PxC, Sergi Fabri i Sergio Concepción, que encapçalen ara la llista de Vox a les municipals. Dic paradoxal perquè Vox ha obtingut a Salt un 4'79% dels vots, tot i que votar a Vox ahir a Girona, Lleida o Tarragona era llençar el vot donat que cap enquesta els hi donava diputats. I en canvi a la província de Barcelona on el vot al Congrés no es llençaria, a municipis on esperaven treure dos o tres regidors el mes vinent, com  L'Hospitalet de Llobregat, Mataró, Santa Coloma o Sabadell, s'han quedat amb el 3'9%,  4'43, 3'86% i 3'72%. I per obtenir un primer regidor cal arribar al 5%.  I diumenge en aquestes ciutats Vox esperava arribar al 10%.  A Manresa, un dels poc municipis de la Catalunya interior on es presenta, amb una llista formada per familiars i amics dels ultres coneguts del Bages i exmembres o simpatitzants de PxC, ha obtingut 1.210 vots, un 3'05%.
Així persones importants del nucli de Vox a Catalunya com Pablo Barranco, Mónica Lora, Antonio Amador, o Patricia Muñoz, que donaven per segur, no només ser regidores, sinó ser caps de grups municipals de dos o tres membres, no tenen assegurat que obtinguin l'acta i si l'obtenen tenir diversos regidors, més quan les eleccions municipals Vox ja no apareixerà com un partit ascendent que s'ho ha de menjar tot. Els pocs municipis on Vox ha superat el 5% són Castelldefels, Sant Adrià del Besós, Badia del Vallès i Pineda de Mar a la demarcació de Barcelona, i a les ciutats de Reus, Tarragona i Figueres. Als pobles de Sant Climent Sescebes i Talarn on hi ha les casernes de l'exèrcit espanyol Vox ha obtingut un 14'58 i 12'71. A Sant Andreu de la Barca on hi ha la caserna de la Guàrdia Civil i es va investigar als professors per suposats delictes d'odi a les aules per comentaris que van fer l'endemà de l'1-O  ha tret un 5'82%.
A Barcelona-ciutat han tret un 3'4%, i el cap de llista és l'ara diputat Ignacio Garriga. El número dos al Congrés per Barcelona, que no ha entrat, és l'advocat i exdirectiu d'Intereconomía, Juan José Aizcorbe. Però Aizcorbe encapçala la llista a les municipals en el municipi madrileny de Pozuelo de Alarcón on Vox va obtenir ahir el 20% dels vots, amb el que té assegurat ser regidor i cap d'un grup municipal potent.
Les eleccions d'ahir en deixen també ara una nova imatge referent al conflicte polític català i el judici del Procés. Els dos advocats de l'acusació, Pedro Fernández i Javier Ortega Smith han obtingut escó al Congrés, i quatre dels qui són jutjats, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, també; i Raül Romeva serà senador. Per cert Romeva és el senador català més votat, havent rebut 252.000 vots més que els altres candidats al Senat d'ERC i dels que ha rebut ERC per Barcelona al Congrés, cosa vol dir  que ha rebut vots de gent que no ha votat ERC.

diumenge, 28 d’abril de 2019

"MADRIT" de Jordi Navarro, una nova novel·la amb aire de thriller sobre la ultradreta a Espanya. Se centra en l'Hogar Social Madrid, grup que es pensava presentar a les eleccions, com reflexa la novel·la, però ha quedat sense espai per la pujada de Vox



Amb la publicació de la novel·la Madrit, del periodista i sociòleg, Jordi Navarro, surt el mercat el segon llibre de ficció que es publica a l'Estat espanyol sobre la ultradreta, amb una trama o característiques també de thriller. Com a La Luz del estallido, de Miguel Pajares, publicada fa quatre anys, també hi ha amenaces entre grups antagònics, morts i lluites dintre dels mateixos grups ultres. En el llibre escrit en català per Tigre de Paper, l'autor, que col·labora com a corresponsal des de Madrid on viu amb mitjans com La Directa o Jornada, fa transitar el personatge del periodista barceloní, Robert Savall, pel Madrid més popular amb refelexions i conflictes, que en certs aspectes semblen autobiogràfics, d'un free-lance d'esquerra o extremaesquerra català que viu i treballa a Berlín o Madrid .
 Navarro ha explicat en algunes entrevistes que ell va fer el llibre pensant que la líder ultra hauria de ser assassinada, i en la novel·la, com passa ara amb les llistes de Vox, el protagonista difon el passat ultra i/o violent d'alguns dels candidats de l'anomenada Llar Social. Potser, donat que no amaga que ficciona sobre un grup real com l'Hogar Social Madrid, s'hagués pogut introduir alguna de les profundes contradiccions de Melisa Domínguez Ruiz, perdò de Laura Vioque a la novel·la, que reclama ajudes socials només pels espanyols de tota la vida, els de sang espanyola i fills d'espanyols.


La trama mostra les dificultats del periodistes freelance que no sempre poden viure d'escriure, i d'una generació postprogre que té valors propers a la CUP o Podemos, les seves contradiccions i les seves debilitats, si bé els qui més evolucionen en la trama no és el protagonista, Robert Savall i la seva parella, sino els amics de Madrid que l'acullen quan s'hi instal·la per investigar la ultradreta espanyola, en Joan i Laucia. El problema per contextualitzar el que s'explica en la ficció çes que amb la irrupció de Vox, que ha centrifugat tot el mapa de la ultradreta espanyola, el grup al que es refereix a la novel·la com Llar Nacional, L'Hogar Social Madrid,  tot i haver-se registrat fa uns mesos com a partit polític, no es presenta ni a les municipals ni autonòmiques madrilenyes del més vinent, generant un escenari polític pel que fa als grups ultres i el vot ultra en alguns aspectes diferents al  que passa a la novel·la. I mentre a la novel·la un grup neonazi local obté representació a les municipals madrilenyes, en el món real un grup neofalangista irromp amb força al Congrés del Diputats i molts ajuntaments i parlamenta autonòmics. 

divendres, 26 d’abril de 2019

EL CLUB EMPEL, EL NOU LOCAL DE LA ULTRADRETA A BARCELONA. Agafa el nom del suposat miracle d'Empel del 8 de desembre de 1585, pel que els Terços de Flandes gràcies a l'ajut de la Immaculada Concepció van obtenir la victòria. Per aquest miracle la Immaculada és la patrona de la Infanteria i es dia festiu a Espanya. Tot i no estar lligat a Vox, ha convocat a celebrar diumenge al local la "Gran noche electoral"

Des de final març la ultradreta espanyolista té un local a Barcelona, el Clu Empel, al carrer Camp, 17, sobre General Mitre, prop del carrer Muntaner. Es va inugurar el Aquest Sant Jordi els dirigents de Somatemps, Josep Alsina, i Javier Baraycoa van signar diferents llibres seus. 
Aquest local,  ocuparà l'espai que va deixar el Casal Tramuntana que va tancar ara fa quatre anys, si bé sembla que mentre Tramuntana (inicialment dit Militia) amb un públic més jove volia imitar l'experiència de la casa Pound italiana, força antisistema, serà d'un perfil més acadèmic intel·lectual més vinculat a Somatemps, Vox i el sector fundacional de Societat Civil Catalana. Crec que darrera d'aquest local, més a més Barraycoa, hi hauria Mauricio Royuela Samit, germà del subhasten Santiago Royuela. Recordem que Santiago Royuela va donar suport a Josep Anglada en la creació de Plataforma per Catalunya, i dos fills de Santiago Royuela van ser jutjats i condemnats pel cas d'agressions i extorsions dels Casuals dels Boixos Nois






El local agafa el nom del miracle que es diu que va succeir a la Batalla d'Empel els dies 7 i 8 de desembre de 1585 durant la Guerra dels Vuitanta Anys, en la qual un terç de l'exèrcit espanyol, comandat pel mestre de camp, Francisco Arias de Bobadilla, es va enfrontar i va derrotar en condicions molt adverses a una flota de cents vaixells dels rebels dels Estats Generals dels Països Baixos, sota comandament de l'almirall Hohenlohe-Neuenstein. A Espanya es considera que la victòria va ser gràcies la intercessió de la Immaculada Concepció i per això va ser proclamada patrona dels terços espanyols, actual infanteria espanyola i és festa d'àmbit estatal a Espanya el dia 8 de desembre com a patrona del país.

D'acord amb les cròniques, el 7 de desembre de 1585, el Terç del Maestre de Camp Francisco Arias de Bobadilla, format per uns cinc mil homes, ja sense provisions, combatia a l'illa de Bommel, situada entre els rius Mosa i Waal, bloquejada per complet per l'esquadra de l'almirall Filips van Hohenlohe-Neuenstein. La situació era desesperada per als Terços espanyols ja que, a més de l'estrenyiment del cercle, calia sumar-hi l'escassedat de queviures i robes seques.

Ilustració del Milagro de Empel

El cap enemic va proposar llavors una rendició honrosa però la resposta espanyola va ser clara: «Els infants espanyols prefereixen la mort a la deshonra. Ja parlarem de capitulació després de morts». Davant d'eixa resposta, Hohenlohe-Neuenstein va robrir els dics dels dos rius per a inundar el campament enemic, no va quedant més terra ferma que elturó d'Empel, on es van refugiar els soldats del espanyols. I un soldat del terç va ensopegar amb un objecte de fusta mentre cavava una trinxera. Era una taula flamenca amb la imatge de la Immaculada Concepció. Van col·locar la imatge d'amunt un improvisat altar i el mestre Bobadilla, considerant el fet com a senyal de protecció divina, va instar els seus soldats a lluitar encomanant-se a la Verge Immacula.

Aquella nit va passar un fet inususla. ës van gelar les aigües del riu Mosa i els espanyols, marxant sobre el gel, van atacar per sorpresa l'esquadra enemiga a l'alba del dia 8 de desembre i van obtenir una victòria tan completa que l'almirall Hohenlohe-Neuenstein va arribar a dir: «Tal sembla que Déu és espanyol en obrar, per a mi, tan gran milacre». Aquell mateix dia, entre víctors i aclamacions, la Immaculada Concepció va ser proclamada patrona dels Terços de Flandes.

Tot i no estar vinculat a Vox, convoca a celebrar la "Gran noche electoral" en la que s'espera que Vox tingui bons resultats.



A la porta del local hi ha la Creu de Borgonya o San Andrés, habitual dels grups carlistes i utilitzat com emblema del Regne Castella als Treços de Flandes.




dimecres, 24 d’abril de 2019

LLISTA PROVISIONAL DE CANDIDATURES ULTRES I/O IDENTITÀRIES A CATALUNYA: Vox presenta a les quatre capitals de província i a tot el cinturó de Barcelona. Mònica Lora (ex PxC) guanya el pols de Vox a Mataró. L'ex dirigent de PxC, Pablo Barranco encapçala a L'Hospitalet. Anglada presenta candidatures de SOMI a Vic, Manlleu, Badalona, Roses i el Vendrell; SOM Catalans a Ripoll, St F de Guixols, Llagostera i Sabadell; Manuel Andrino de Falange-FE, encapçala la de Barcelona per Falange de las JONS. Afegeixo les llistes a la Comunidad de Madrid i a les eleccions europees

Avui s'han publicat als Butlletins Oficials de cada província el llistat provisional de candidatures a les eleccions municipals del 26 de maig. També s'han publicat al BOE els de les eleccions europees. A diferència de les llistes provisionals de les eleccions generals de diumenge, en que algunes candidatures no van ser proclamades per manca de signatures, com a les eleccions municipals els partits sense representació sí poden presentar-se sense necessitat d'avals o signatures, imagino que la majoria seran proclamades més enllà que hagin d'esmenar errors o afegir homes o dones si no compleixen la paritat. 

Les llistes no aporten sorpreses al que jo ja anunciava aquí al blog diumenge,  tret de que el Jefe Nacional de La Falange-FE, Manuel Andrino, encapçala la llista per Barcelona de Falange Española de las JONS, amb qui s'ha reconciliat, formant la candidatura ADÑ a les europees.
Vox es presenta a 45 municipis catalans. Les quatre capitals de província i a la majoria de municipis del cinturó metropolità de Barcelona. La regidora de Mataró i secretaria general de PxC, Mónica Lora, s'ha imposat a Vox Mataró front el fins fa poc coordinador comarcal, José María Pérez. Lora encapçala la llista seguida de José Casado dels Segadors del Maresme (arrenca llaços grocs) i del regidor ex C'S, Víctor Manuel Parames. Pablo Barranco, exregidor de Sant Just Desvern, fins no fa gaire vicepresident de PxC, encapçala la llista de Vox a L'Hospitalet, seguit de Javier García Martínez, amb el delegat de Vox a L'Hospitalet, Daniel Clemente desplaçat al tercer lloc. Clemente anava de número 31 a les llistes del Congrés de Diputats provisonals publicades al BOE el 27 de març, però en les definitives va no era a la llista.  Barranco, que va deixat PxC els 2010, ja va anar a la candidatura de Vox a les passades europees, retornant a PxC fa dos anys.   Uns 11 o 12 caps de llista de Vox provenen de PxC.
Com anunciava dilluns, Anglada amb SOM Identitaris presenta llista a Vic, Badalona i Manlleu, a més de Roses i el Vendrell, formades aquestes dues per membres de PxC disconformes en entrar a Vox. I pel que fa al partit antiimigració independentista, SOM Catalans, les presenta a Sabadell, Sant Feliu de Guixols, Roses i Ripoll. 
A Ripoll també hi ha la candidatura de Sílvia Orriols pel Front Nacional de Catalunya que, segons com, també se'l podria considerar xenòfof.

VOX:
Es presenta a 45 municipis catalans. A Barcelona ciutat encapçala el també candidat al Congrès dels Diputats, l'hispà-guineà, Ignacio Garriga,  seguit de la històrica de Vox, María Dolores Martín, i  de l'ex dirigent de PxC (i n 2 a la candidatura del PP de Montserrat Nebrera) Juan Garriga, cosí d'Ignacio Garriga.



Els cosins Ignacio i Juan Garriga, número 1 i 3 a candidatura a l'ajuntament de Barcelona, i de número 1 i número 6 a la llista del Congrés dels Diputats. J. José Aizcorbe, que va de 2 al Congrés per Barcelona, encapçala la llista de les municipals al municipi madrileny de Pozuelo de Alacón.

 
Vox a L'Hospitalet està encapçalat per  Pablo Barranco, ex secretari general de PxC, ex regidor de Via democrática a Sant Just Desvern, candidat el 2014 de Vox i Vicepresident de PxC des de fa dos anys
 Pablo Barranco (dreta de la foto)  a la campanya de les europees de 2014.

A Mataró Mónica Lora (regidora de PxC) encapçala la llista, guanyant la partida al fins fa uns dies coordinador del Maresme, José Antonio Pérez que finalment ni encapçala ni va a la llista. Com explico a dalt, va seguida de José Casado dels Segadors del Maresme (arrenca llaços grocs) i del regidor ex C'S, Víctor Manuel Parames. A diferència d'anys anteriors amb les llistes de PxC a Mataró, a la de Vox no hi van membres de la comunitat gitana local.
A Pineda de Mar la llista està encapçalada per David Rojas, que va impulsar fa dos anys una campanya contra la mesquita, seguit del dirigent de PxC, David Parada, exregidor de Sant Boi de Llobregat i marit de Mónica Lora.
Lora i José Casado amb Ortega Smith

Vox presenta candidatures a pràcticament tot el cinturó metropolità de Barcelona, però molt poques a la Catalunya interior.
Es presenta a 28 municipis de la demarcació de Barcelona, 45 a tot Catalunya. Ho fa a tota la corona metropolitana, tret de ciutats com Martorell i Molins de Rei. Així en presenta a Castelldefels, Cornellà, Gavà, Viladecans, Esplugues, Montcada, El Prat, Sant Boi, Rubí, Badia, Barberà, Sant Adrià, Badalona, Santa Coloma de Gramenet (encapçala el vicepresident provincial, Antonio Amador),  Sant Cugat del Vallès, Sentmenat, Vilanova i la Geltrú, Terrassa, Sabadell (la poderosa Patricia Muñoz) etc. 
Manresa és un dels pocs municipis de la Catalunya interior que es presenta i està encapçalafa per Inmaculada Cervilla Galera, esposa d'Albert Pericas, que va ser regidor a Manresa per Plataforma per Catalunya del 2008 al 2015. Pericas tenia el sobrenom de l'Animal. Pericas fa nou mesos va intentar afiliar-se a Vox però van rebutjar la seva entrada pel seu historial polèmic.  Cervilla, que va ser cap de llista de PxC al Pont de Vilomara, va ser motiu de controvèrsia l'any 2010 en ser contractada per l'Ajuntament del Vendrell com a treballadora de suport administratiu del grup municipal de PxC, si bé realment mai va treballar al grup municipal de PxC al Vendrell. I hi ha diferents versions de sí els diners se'ls quedava PxC com a partit, el grup local de PxC o el mateix Josep Anglada. A la llista hi ha alguns membres i amics o familiars dels grups arrenca llaços del Bages, com Carles i Susanna Escalé, fills de Joan Escalé d'Artés, si bé Jaime Vizern finalment ni l'encapçala ni va a la llista, crec per un tema personal, mentre que altres no han passat el filtre de no tenir antecedents o viculacions amb grups neonazis.
A Girona ciutat el cap de llista és Albert Tarradas Paneque (el nom està en català a la llista -i al seu DNI- i com molts dels que han entrat a Vox, han castellanitzat de sobte el seu nom).  A Olot l'encapçala l'exregidor de PxC Ignasi Mulleras, a Salt els regidors de PxC Sergi Grabri i Sergio Concepción; i també presenta llista a Figueres. A la demarcació de Lleida es presenten a la capital Lleida ciutat, amb Miquel Bonastre de cap de llista, a Solsona i a Sant Martí de Riucorb on PxC fa anys va tenir un regidors.  
A Tarragona Vox es presenta a la capital (a la llista hi va la que va ser fa 4 anys cap de llista a barcelona per Democracia Nacional, Montserrat Montanuy Royo), a Reus, Salou i al Vendrell. Al Vendrell el cap de llista és Jordi Fernández Martínez, veí de Torradembarra, i Vox competirà amb la llista dels ex-PxC que van amb SOM Identitaris d'Anglada. 

El cap de llista al Senat per Barcelona va ser empresonat per la seva participació a l'atac amb cóctels molotov a la seu de la UCD l'any 1980. Militava al neofeixista violent, Frente de la Juventud
El número 1 al Senat per Barcelona de Vox, Juan Carlos Segura Just, va militar en el neofeixista Frente de la Juventud i va ser condemnat a un any de presó per la seva partuicipació en l'atac amb còctels molotov i una llauna de benzina a la seu de la UCD a Barcelona el juny de 1980. En aquell acció és va intar una esvàstica a la porta del partit del president del Govenr, Adolfo Suárez. Just va estar unes setmanes a la presó després d el'atac en aplicació de la llei antiterrorista en trobar-se armes en els domicilis dels autors de l'atac.

SOM IDENTITARIS (SOMI) DE JOSEP ANGLADA:

Josep Anglada, ara regidor de Plataforma Vigatana (va ser expulsat de PxC fa cinc anys i mig), es presenta a Vic amb el seu nou partit SOM Identitaris. Ell és el cap de llista i de número dos va la exregidora i exsecretària de Presidència de PxC, Marta Riera. 
SOMI fa llista a Manlleu encapçalada per l'excaporal de la Guàrdia Urbana, Paco Zambrana. Fa llista també a Badalona encapçalada per Pedro Abril Yepes. També es presenta a Roses (José A Blázquez) i al Vendrell amb membres de PxC que van rebutjar integra-se a Vox. Al Vendrell encapçala la llista el regidor de PxC, Joan Carrasco.
Paco Zambrana i Anglada

SOM CATALANS (partit independentista antiimmigració català i espanyola):
SOM Catalans, partit de l'àmbit 33 independentista, contrari a la immigració, sobretot la islàmica es presenta a Ripoll, amb Ester Gallego de cap de llista. Gallego es va presentar per Vic fa 4 anys i només va obtenir 56 vots. Fan llista també a Sabadell amb Jordi Garcés de número 1, a Llagostera amb Eduard Solà Fernández i a Sant Feliu de Guixols amb Adrià Montes. A Ripoll també s'hi presenta el Front Nacional de Catalunya, de caire independentista i contrari a la immigració islàmica. Tan SOM Catalans com el FNC volen treure rèdit del fet que els autors dels atemptats de La Rambla i Cambrils eren o vivien a Ripoll.
 Ester Gallego


FALANGE ESPAÑOLA DE LAS JONS
La Falange Española de las JONS, que juntament amb La Falange-FE, Alternativa Española (AES) i Democracia Nacional, fan la coalició a les europees ADÑ, presenta llista a l'ajuntament de Barcelona i, en el context de reconciliació de les dues falanges enfrontades durant anys, presenta al Jefe Nacional de La Falange-FE, Manuel Andrino de cap de llista.


 Manuel Andrino


 NOSOTROS, PARTIDO DE LA REGENERACIÓN SOCIAL
Si bé el partit del regidor de Palafolls, Oscar Bermán, Nosotros, podria no considerar-se d'ultradreta, més enllà que sigui espanyolista, socialpatrota, presenta llista a Palafolls, Santa Susanna i a Barcelona on l'encapçalada pel fundador de Somatemps i Societat Civil Catalana,  Xavier  Codorniu (Luis Javier Muñoz Codorniu) que ha completat la llista amb militants del Frente Identitario del "templari" José Alberto Pérez Molina.  Codorniu fa mig any va deixar la presidència de Somatemps (que ara ocupa Barraycoa) per unir-se al projecte polític de José Manuel Opazo. Però en trencar Codorniu amb Opazo que es va quedar sol. Per aixó concorrerà a l'ajuntament de Barcelona amb la cobertura de la sigla de Bermán. Tanca la llista Álvaro de Marichalar, molt actiu a les manifestacions unionistes a Barcelona fa un any.

Xavier Codorniu

També, segons com se miri, podríem posar a la llista de candidatures ultres les de Família i Vida i la de l'empresari Karl Jacobi.

CANDIDATURES ULTRES A MADRID:
A les eleccions municipals a Madrid capital s'hi presenta Vox, amb  els advocats Javier Ortega Smith i Pedro Fernández Hernández de números 1 i 2. 

Falange Española de las JONS amb militants de les dues Falanges. Begoña del Arco Herrero l'encapçala, però el número 3 és Jesús Muñoz Martínez de La Falange-FE. 
També s'hi presenta, malgrat donar suport a la coalició ADÑ a les europees, el Movimineto Católico Español (que va ser membre de La España en Marcha) encapçalada per José Luis Corral.
A nivell de tot España La Falange presenta 18 candidatures a les municipals: Alicant, Callosa de Segura (Alicant), Almería, Sa Pobla (Balears), Barcelona, San Fernando (Cadis), Castelló, La Coruña, Madrid, Málaga, Sevilla, Toledo, Valência, Alzira (València), Valladolid, Bilbao i Saragossa. Hi ha també una candidatura de Falange Auténtica a Cieza (Múrcia) i d'una Falange Española Auténtica en Benetússer (València). Pel que fa a Alternativa Española (AES) de Rafael López Diéguez es presenta a Las Labores (Ciudad Real) i a Ampuero i Bárcena de Pie de Concha a Cantàbria.

  CORREDOR DE HENARES DE MADRID
A Alcalá de Henares, on és regidor Rafa Ripoll, d'España 2000, s´hi presenta de nou Rafael Ripoll encapçalant España 2000, que haurà de competir amb la llista de Vox que encapçala Javier Moreno de Miguel. A Coslada -on no té regidor- España 2000 presenta a Jesús González Munilla que haurà de competir amb José Manuel Bleda de Vox. 
A Los Santos la Humosa on España 2000 té tres regidors, el cap de llista de España 2000 és el regidor Lázaro Polo Gismero que haurà de competir amb la llista de Vox que encapçala Daniel Moreno Isidro. A San Fernando de Henares on España 2000 el regidor  Sandro Algaba Gutiérrez és el cap de llista i haurà de competir amb Jesús Fernández Serrano de Vox. I a Velilla San Antonio on España 2000 té tres regidors el cap de llista és Pedro Jesús Espada Guijarro, que també ha de competir amb la llista de Vox liderada per Teresa Angullo García.
A la Comunitat Valenciana on España 2000 era forta fa uns anys, es presenta a Burriana i Onda (Castelló) i a Silla, Xirivella, Dos Aguas i Sollana (València). Amb la marca  de la difunta federació Respeto es presenta España 2000 a l'alcaldia de Jaén. Els també mebres de Respeto que van dissoldres per anara a Vox, Iniciativa por Albacete es presenten a Barrax.


 
 Rafael Ripoll, president d'España 2000 i regidor i candidat d'Alcalá de Henares


Quan PxC y el Partido x la Libertad van decidir dissoldre's per entrar a Vox, trencant la federació Respeto, España 2000 que es va quedar sola a Respeto va qualificar l'operació com una OPA hostil de Vox. I quan Vox un cop dissolts PxC i Partido por la Libertad (PxL), va vetar que Jordi de La Fuente de PxC i el president de PxL, José María Ruiz Puerta anessin a les llistes de Vox, van veure reforçada la seva creença que havia estat una operació per eliminar competidors.
Tot i haver dissolt el partit i haver-se afiliat a Vox, apareixent a Intereconomia i altres cadenes com a membre de Vox, el partit d'Abascal en recordar-se el seu passat neonazi, va negar que fos membre de Vox . Per disguts de Ruiz Puerta, el cap de llista de Vox a Parla és l'exsecretari general del PP a Parla, Juan Marcos Manrique, fins fa un mes regidor del PP a aquesta ciutat madrileña.  

 Juan Marcos Manrique, fins fa poc secrtari general del PP de Parla encapçala la llista de Vox

José María Ruiz Puerta, fins fa poc president de PxL, ha estat repudiat per Vox tot haver estat dos mesos apareixent al mitjans com a membre de Vox



 COMUNIDAT DE MADRID
A les eleccions autonòmiques de Madrid, s'hi presenta la candidatura de Falange Española de las JONS en una llista encapçaladaa pel president de Falange de las JONS, Norberto Pico, de 1 i el Jefe nacional de La Falange-FE, Manuel Andrino de 2. Aclareixo que és compatible ser regidor -Andrino es presenta per l'ajuntament de Barcelona- i ser diputat. També s'hi presenta Vox que encapçala Rocío Monasterio.
 
Rocio Monasterio


LLISTES ELECCIONS EUROPEES


VOX
La Candidatura de Vox a les eleccions europees està encapçalada per Jorge Buixadé. És advocat de l'Estat i va ser qui va actuar en nom de l'estat  contra la consulta d'Arenys de Munt. L'any 1995 va anar de 7 a la llista de Falange Española de les Jons al Parlament de Catalunya per Barcelona. El 1998 va anr de 8 a la llista de Barcelona de Falange Española Auténtica a les eleccions españoles. I a les municipals per barcelona de 2015 va anar de número 3 a la coalició Família i Vida amb Vox. 



Aquesta és la llista de Vox complerta:
1. Jorge Buxadé Villalba.
2. Mazaly Aguilar.
3. Hermann Leopold Tertsch del Valle-Lersundi (Independiente).
4. Margarita de la Pisa Carrión.
5. Francisco José Contreras Peláez.
6. Ángel López Maraver.
7. Andrés Porta Monedero.
8. Francisco Javier García Martín.
9. Mirta Gloria Rodríquez Acero.
10. Nerea Alzola Alvarez.
11. José Cadenas Rabaixet.
12. Julio Utrilla Cano.
13. Victor Manuel Santana Lorenzo.
14. María del Mar Cambronero Soriano.
15. Maria Begoña Conde Álvarez.
16. Juan Nigorra Cobian.
17. Jesús María López-Arenas Gonzalez.
18. Jorge Arturo Cutillas Cordón.
19. Maria Isabel Lázaro Pina.
20. María de los Llanos Massó Linares.
21. José María Llanos Pitarch.
22. Ana Vega Campos.
23. Antonio de Miguel Antón.
24. Lourdes Méndez Monasterio.
25. Manuel González Bazán.
26. Luz Belinda Rodríguez Fernández.
27. Alejandro Hernández Valdés.
28. María Magdalena Nevado del Campo.
29. Santiago Morón Sanjuan.
30. Victor Manuel Sánchez del Real.
31. María de los Reyes Romero Vilches.
32. Manuel Mariscal Zabala.
33. María Salud Anguita Verón.
34. Javier Martínez Lozano.
35. Sonia Luisa Lalanda Sanmiguel.
36. Sofía Margarita Muñoz Casares.
37. Alejandro Santiago Gómez Rodríguez.
38. Pablo Cancio Rascado.
39. Miquel Bonastre Guillamet.
40. Maria Soledad Feases Ribelles.
41. Pascual Salvador Hernández.
42. Albert Tarradas Paneque.

44. Maria Rosario Velasco Hernández.
45. Macarena Olona Choclan.
46. Adolfo Alústiza Romero.
47. Isidoro Sevilla Sanz.
48. Jose Miguel Tasende Souto.
49. Maria de los Reyes Elio Sáinz de Vicuña.
50. Gema Pilar Herrero Monroy.
51. Esther Núñez Martínez.
52. Ángela María Mulas Belizón.
53. José Hidalgo Serrano.
54. Luis Alfonso Rodolfo Espina Gutierrez.
55. Flor Suárez Fernández.
56. Tomás Fernández Ríos.
57. José Ignacio Arias Moreno.



ADÑ ALTERNATIVA ESPAÑOLA


La llista ADÑ, coalició de La Falange-FE, Falange Española de la Jons, Democracia Nacional i Alternativa Española (AES) està encapçalada per Martín Ricado Sáenz de Ynestrillas, seguit de Norberto Pico de FE-Jons, de Pedro Chaparro de DN, María del Valle Piñar (filla de Blas Piñar) d'AES, María del Camino carrillo de FE-Jons i de Manuel Andrino de La Falange-FE de número 6.
A les eleccions  europees de 2014 aquest partits van anar separats i van treure aquest resultats:

FE JONS:  21.577  vots  (10.031 vots en 2009)
Impulso Social (AES+Familia y Vida + Com Trad Carlista)  17.774 vots (Alternativa Española AES 19.583 en 2009. Familia yVida 10.456 en 2009)
La España en Marcha     (AN+MCE+NPE+FE):  16.879 vots
Democracia Nacional (DN): 12.904 vots. (9.950 en 2009)
Movimiento Social Republicano (MSR): 8.875 vots.  (6.009 en 2009)


1. Martín Ricardo Sáenz de Ynestrillas Pérez (Independiente).
2. Norberto Pedro Pico Sanabria (FE de las JONS).
3. Pedro Chaparro Velacoracho (DEMOCRACIA NACIONAL).
4. María del Valle Piñar Gutiérrez (ALTERNATIVA ESPAÑOLA).
5. María del Camino Carrillo Iglesias (FE de las JONS).
6. Manuel Andrino Lobo (LA FALANGE).
7. Alba Sánchez Fernández (DEMOCRACIA NACIONAL).
8. Francisco Torres García (ALTERNATIVA ESPAÑOLA).
9. Maria Luisa López Alonso (LA FALANGE).
10. Jorge Garrido San Román (FE de las JONS).
11. María Ana Fernández de Prada Alfin (ALTERNATIVA ESPAÑOLA).
12. Gonzalo Martín García (DEMOCRACIA NACIONAL).
13. María Elena Pérez Vieco (LA FALANGE).
14. Alberto Julio Pascual Martínez (ALTERNATIVA ESPAÑOLA).
15. María Díez de las Heras (FE de las JONS).
16. Jesús Muñoz Martínez (LA FALANGE).
17. Laura Gallardo Marinero (DEMOCRACIA NACIONAL).
18. José Ramón Franco Abad (FE de las JONS).
19. María Fernanda Piñar Gutiérrez (ALTERNATIVA ESPAÑOLA).
20. Luis Mateos de Vega (DEMOCRACIA NACIONAL).
21. Begoña Del Arco Herrero (LA FALANGE).
22. José María Carreras Figueras (ALTERNATIVA ESPAÑOLA).
23. María del Carmen Navarro Martínez (FE de las JONS).
24. José Alejandro García Sancho (LA FALANGE).
25. Eva María Arnal Minguez (DEMOCRACIA NACIONAL).
26. Iván García Vázquez (FE de las JONS).
27. María Jerusalén Divasson del Fraile (ALTERNATIVA ESPAÑOLA).
28. Ignacio Casado López (DEMOCRACIA NACIONAL).
29. María Belén de Espona Delgado (LA FALANGE).
30. José María de la Mata Pérez (ALTERNATIVA ESPAÑOLA).
31. Eva María Medina Ruíz (FE de las JONS).
32. Segundo Ernesto Gómez Sánchez (LA FALANGE).
33. Noelia Rosa Sánchez Cediel (INDEPENDIENTE).
34. Iván González Sánchez (FE de las JONS).
35. María del Mar Hurtado Sánchez (ALTERNATIVA ESPAÑOLA).
36. Miguel Blasco del Álamo (DEMOCRACIA NACIONAL).
37. Noelia Castillejo Calderón (LA FALANGE).
38. Dionisio Rodríguez Rodríguez (ALTERNATIVA ESPAÑOLA).
39. María Teresa Caridad Moragón (DEMOCRACIA NACIONAL).
40. Félix Salmerón González Bergas (LA FALANGE).
41. Guadalupe Hernández Dueñas (FE de las JONS).
42. Pablo Manuel Alcaide Quintana (DEMOCRACIA NACIONAL).
43. Natalia Fortes Baez (LA FALANGE).
44. Francisco Javier Sanz Méndez (FE de las JONS).
45. Susana María del Carmen Pascual Martín (ALTERNATIVA ESPAÑOLA).
46. Sergio Reguilón Fumero (LA FALANGE).
47. Ana Cristina Villarroya Pérez (DEMOCRACIA NACIONAL).
48. José Corbacho Liedo (ALTERNATIVA ESPAÑOLA).
49. Florentina Mata Hernández (FE de las JONS).
51. María Teresa Landaluce Viadas (LA FALANGE).
52. Javier Juárez del Amo (FE de las JONS).
53. María del Carmen San Juan Fuster (DEMOCRACIA NACIONAL).
54. Rafael López-Diéguez Gamoneda (ALTERNATIVA ESPAÑOLA).
Suplents
1. María Jesús Montes Gómez (FE de las JONS).
2. Fernando Calvo Gil (LA FALANGE).
3. África Teresa López-Diéguez Piñar (ALTERNATIVA ESPAÑOLA).

diumenge, 21 d’abril de 2019

LLISTA PROVISIONAL DE CANDIDATURES DE L'ÀMBIT ULTRA QUE ES PRESENTEN A LES MUNICIPALS A CATALUNYA AL MARGE DE VOX: SOM Identitaris d'Anglada: 5, SOM Catalans d'E Gallego: 4, NOSOTROS de Bermán i X Codorniu: 2. L'enfrontament d'un sector de Vox Mataró amb els ex-PxC encara no està tancat

Demà dilluns a les dotze de la nit es tanca el termini per presentar candidatures a les elecciones municipals. Hores d'ara, al marge de les candidatures de Vox, i de com acabi el conflicte a Mataró entre dirigents i militants antics de Vox -encapçalats per José María Pérez- i els exmembres de Plataforma per Catalunya que van entrar fa dos mesos a Vox -encapçalats per la regidora Mónica Lora-, aquestes són els partits i candidatures de l'àmbit ultra que es presenten a les eleccions municipals a Catalunya: 

SOM IDENTITARIS.
-Roses, encapçalada per l'exmembre de PxC, José Antonio Blázquez.
-Badalona, encapçalada per Pedro Abril Yepes.
 Josep Anglada,

 El regidor de PxC, Joan Carrasco, que es presenta per SOM Identitaris d'Anglada

SOM CATALANS, partit independentista català contrari a la immigració estrangera, sobretot la musulmana, i a la penetració de la cultura, llengua i la influència espanyola a Catalunya. Pertany a l´àmbit 33: "Catalunya Catalana, ni espanyola ni musulmana". Va ser fundat per exmembres de PxC com Ester Gallego, Enrique Ravello i Manuel Hidalgo. Te relacions i suport del Vlaams Belang flamenc. a les municipals de 2015 es van presentar només a Vic amb Ester Gallego de cap de llista i van obtenir 56 vots.
-Sant Feliu de Guixols.
-Llagostera.

Ester Gallego amb Filip Dewinter del Vlaam Belang

"NOSOTROS" D'ÓSCAR BERMAN I XAVIER CODORNIU

El regidor de Palafolls, Óscar Bermán, es torna a presentar a Plafolls, ara amb el seu partit "Nosotros".  La novetat és que Bermán ha ofert la seva sigla i l'ha acceptat, a l'exfundandor de Somatemps i Societat Civil Catalana, Xavier Codorniu, que es presenta a l'alcaldia de Barcelona. 
Codorniu fa mig any va distanciar-se de Somatemps (que ara presideix Barraycoa) per unir-se al projecte polític de José Manuel Opazo. Però en trencar Codorniu amb Opazo que es va quedar  sol, Codorniu concorrerà a l'ajuntament de Barcelona amb la cobertura de la sigla de Bermán. I dijous passat, després d'assistir a la Processó de Palafolls, en la que van tornar a desfilar amb uniformes, malgrat la polèmica, els membres de la Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios de Barcelona, Codorniu va tancar l'acord per tal que una dotzena de militants del Frente Nacional Identitario-Recuperemos España, que presideix l'exmilitar Alberto Pérez (el Templari), formessin part a nivell individual de la candidatura de Codorniu-Nosotros per Barcelona.



 Xavier Codorniu

KARL JACOBI. 
L'empresari alemany, Karl Jacobi, vinculat també a aquest àmbit ultra-Tarbàrnia, presenta també la seva candidatura per Barcelona a les municipals.



CANDIDATURES DE VOX ENCAPÇALADES PER EXMEMBRES DE PxC
Vox encara ho ha fet públiques les llistes que presenta a molts municipis. Tot i que podria haver-hi sorpreses d'última hora, i més enllà del que passi a Mataró, l'exregidor de PxC a Olot, Nacho Mulleras, probablement encapçalarà la llista de Vox a Olot. El regidor de PxC a Salt, Sergi Fabri, la de Vox a Salt. I a L'Hospitalet de Llobregat, podria ser que  el fins no fa gaire vicepresident de PxC, Pablo Barranco, que ja va militar a Vox l'any 2014, sigui cap de llista de Vox a L'Hospitalet de Llobregat desplaçant al també membre de Vox a L'Hospitalet des de fa més d'un any i ex coordinador de PxC a L'Hospitalet, Daniel Clemente que formalment encara n'és el coordinador local de Vox. Clemente anava de número 31 a les llistes provisionals de la candidatura al Congrés per Barcelona publicades al BOE del 27 de març, però en les definitives no està a la llista.

 Barranco o Clemente. Quin ex-PxC encapçalarà llista de Vox a L'Hospitalet?

Barranco quan va entrar a Vox fa cinc anys abans de tornar a PxC



 Daniel Clemente, fa mig any com a coordinador de Vox a L'Hospitalet

El fet que alguns exmembres de PxC estiguin imputats i pendents de ser jutjats per diverses causes, com la d'haver-se apropiat dels comptes de gmail de Josep Anglada i Marta Riera i reenviar correus privats d'aquests a terceres persones, podria motivar que a última hora Vox no els permeti estar a les llistes en compliment del codi ètic del partit.
D'altra banda, dirigents de PxC, com Jordi de la Fuente o l'advocat madrilent, José María Ruiz Puerta que presidia el Partido x La Libertad i amb PxC era membre de Respeto i a l'igual que PxC va dissoldre el partit per entrar a Vox, s'han trobat que després de "cremar les naus" i haver-se afiliat a Vox, el partit d'Abascal i Ortega Smith ha rebutjat que estiguin a cap llista pel seu passat neonazi al MSR o CEDADE. 

dijous, 18 d’abril de 2019

14 MEMBRES DE L'EXECUTIVA DE PxC DE 2011 SERÀN JUTJATS A REUS PER LA PROPAGANDA DE DE LES MUNICIPALS D'AQUELL ANY. Ara PxC està inactiva o dissolta, i part dels seus membres han entat a Vox, altres a SOM Identitaris amb Anglada, i altres ja no militen enlloc. Els membres de l'Executiva de 2014 estan també imputats per la sustracció dels comptes de mail, twitter i Facebook d'Anglada i Marta Riera i reenviar a terceres persones mails privats. Aquestes imputacions, sobretot la segona, podria condicionar que certs exdirigents de PxC siguin caps de llista de Vox en aplicació del codi ètic del partit. L'advocat de Reus, Hilal Tarkou, ha denunciat al persident de Vox, Ortega Smith, per declaracions seves que incitarien a l'odi cap els musulmans.

El cas de la propaganda electoral de Plataforma per Catalunya de la campanya electoral de les municipals de 2011 finalment, amb molts anys de retard, anirà a judici. El passat 9 d'abril el Jutjat número 3 de Reus va decretar l'obertura del judici oral per un suposat delicte d'incitació a l'odi tipificat a l'article 510 del Codi Penal, en haver desestimat l'Audiència Provincial de Tarragona un nou arxivament de la causa que havien demanat els lletrats de PxC. Això vol dir que el judici se celebrarà els propers mesos.
Aquest cas cueja i s'ha demorat molt des de 2011, primer perquè la propaganda electoral de PxC d'aquelles municipals -amb un fals xec de 4.000 euros que la Generalitat o el Pacte Nacional per a la Immigració regalava a cada immigrant- va ser denunciada a diferents jutjats i per diferents persones, entitats i administracions. I quan finalment es va centralitzar i unificar totes les denúncies a Reus, en haver estat l'entitat Al Watani de Reus en la persona de l'advocat Hilal Tarkou la primera en denunciar-ho, es va arxivar diverses vegades. Però fa uns mesos l'Audiencia de Tarragona va resoldre que sí que havia d'anar a judici
 
Entre els 14 que se seuran a la banqueta dels acusats hi ha els ara membres de Vox Mónica Lora, David Parada, Juan Garriga, Nacho Mulleras, Eduard Pallerola i Miguel Ángel Chiquillo. També l'ara retirat de la política, Daniel Ordóñez, i l'encara regidor del Vendrell, August Armengol, que no ha entrat a Vox i sembla que tampoc serà a la candidatura de SOM Identitaris.  




Alguns d'aquests, per ser membres de  l'Executiva de PxC l'any 2014, estan també procesats en una altra causa relativa a la difusió i reenviament a terceres persones de mails privats de la regidora Marta Riera i Josep Anglada. En concret, els ara membres de Vox, Juan Garriga, Mónica Lora, Eduard Pallerola, David Parada i Nacho Mulleras eren membres de l'Executiva de PxC el febrer de 2014 i van participar en la reunió en la que van destituir Josep Anglada al que, moments abans de destituir-lo, li van canviar les contrasenyes del seus comptes de mail, twitter i facebook   i dies més tard van reenviar a diverses persones correus personals o íntims d'Anglada i de la regidora de Vic i Secretaria de Presidència de PxC, Marta Riera. El fet d'estar imputats, segons com s'interpreti el codi ètic de Vox podria impedir que fossin candidats de Vox, segons el codi ètic del partit. 
D'altra banda l'advocat Hilal Tarkou Lahimi, president de "Watani-Asociación de Ciudadanos por la Convivencia y el Desarrollo", ha denunciat en el Jutjat de Guàrdia de Reus al Secretari General de Vox, Javier Ortega Smith per un suposat delicte d'incitació a l'odi tificat en l'article 519 del Codi Penal, per diverses manifestacions fetes per ell contra els musulmans.
Hilal Tarkou ha patit els últims mesos tres atacs, pintades o llençament d'excrements de porc a la porta de casa seva i del seu despatx.






Hilal Tarkou a les portes dels Jutjat de Reus

dijous, 11 d’abril de 2019

UNS PLANS FORÇA UTÒPICS. Anàlitzo al Punt Avui les eleccions d'Israel que donaran a Netanyahu un cinquè mandat i, amb el suport de Trump, vol fer inviable cap solució al problema palestí




Tot i que l’empat a 35 escons entre el Likud del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i la llista opositora, Blanc Blau, que lidera l’excap de l’estat major Benny Gantz, en les eleccions d’abans-d’ahir podria trencar-se quan es facin públics els resultats definitius, l’únic que té suports parlamentaris per formar govern és l’actual primer ministre, que superarà en anys els que va dirigir el país el laborista Ben-Gurion, fundador d’Israel. El general Gantz no té possibilitats d’obtenir la confiança de la cambra, donat que li caldria, a més a més del suport dels diputats àrabs, el d’algun dels partits religiosos. Els laboristes li donarien suport, però s’han enfonsat i només han aconseguit sis diputats. I és improbable que els diputats de la minoria àrab israeliana, sense concessions importants, donin suport a un general que en campanya, per mostrar la seva lleialtat, es va enorgullir d’haver comandat ofensives recents a Gaza que, segons ell, l’han fet tornar a l’edat de pedra. Gantz hauria de negociar a fons amb els àrabs, els pacifistes i el que queda de l’esquerra, i a la vegada amb centristes i algun religiós. I si alguna idea ha aconseguit Netanyahu que cali en la societat israeliana és que les esquerres, els àrabs i els pacifistes són un cavall de Troia que vol destruir Israel. I tot i que només va obtenir el suport de seixanta-dos dels cent vint diputats, Netanyahu va aconseguir aprovar fa nou mesos la llei que defineix Israel com l’estat nacional dels jueus, cosa que converteix en ciutadans de segona els àrabs i altres minories.

Netanyahu amb els ultrareligiosos, l’extrema dreta i els ultraconservadors disposarà d’una majoria de seixanta-cinc escons. I farà que Israel entri ja sense eufemismes en una nova era que enterra la utopia dels sionistes, laics i laboristes que van fundar Israel. Netanyahu vol consolidar el seu projecte, no sé si de fer gran Israel –en sintonia amb el que diu el seu aliat Donald Trump– o si consolidar el Gran Israel des del Golan i el riu Jordà fins al mar. Netanyahu en deu anys ha convertit en inviable qualsevol intent de ressuscitar el pla de pau que va portar als Acords d’Oslo i la solució dels dos estats que avalava l’ONU. La decisió de Trump de reconèixer la sobirania israeliana al Golan i de traslladar l’ambaixada a Jerusalem ha estat el millor suport que podia obtenir Netanyahu, que en campanya va dir que el proper pas serà annexionar-se per llei bona part de Cisjordània, ignorant els Acords d’Oslo, que només li donaven la tutela compartida o no de certes zones i de les colònies jueves, en espera que conclogués el full de ruta que havia de portar a la creació d’un estat palestí.

Netanyahu ha aconseguit, amb la seva política, tapar els casos de corrupció pels quals està investigat. Però l’optimisme de fer gran Israel, aprofitant la complicitat de Trump, de Bolsonaro i dels milions d’evangèlics dels Estats Units i el Brasil que els donen suport, xoca amb la realitat que a part del 1.300.000 àrabs israelians, que signifiquen el 20% de la població amb ciutadania de l’estat, hi ha 4.800.000 palestins a Gaza i Cisjordània, i aviat seran majoria. I si Israel no els ofereix cap alternativa, el futur no podrà ser pacífic.

dilluns, 8 d’abril de 2019

VOX NIEGA QUE J M RUIZ PUERTA, EX PRESIDENTE DE PxL Y EX DIRIGENTE DE LA NEONAZI CEDADE SEA MILITANTE DE VOX. Así se confirma lo que publiqué el viernes que la disolución de PxC y PxL exigida para que sus miembros entraran en Vox ha sido una OPA hostil, dado que Vox rechazará a que sean candidatos con posibilidad de ser elegidos la mayor parte de los que entraron, sea por no tener el apoyo de las agrupaciones locales de Vox, sea por su pasado xenófobo o neonazi. De todas formas me pregunto ¿Por qué es un obstaculo para ser candidato de Vox haber militado en grupos neonazis y no lo es haber sido militante, dirigente o candidato de La Falange?



Pese a que La Marea no me cite como una de las fuentes de este desenlace del que llevo semanas escribiendo y anunciando, lo que ha ocurrido hoy era previsible. Hay quien se sorprende de que alguien que aparecía en programas de radio y televisión como miembro de Vox hubiera sido presidente o vicepresidente de un grupo neonazi negacionista del Holocausto. Pero cuando el pasado 13 de diciembre publiqué en primicia aquí en el blog, que el partido que él presidía, el Partido X la Libertad, se disolvía para entrar sus miembros en Vox y relataba su pasado como presidente o expresidente de CEDADE, él me replicó negando haberla presidido y finalmente dimos por bueno que, al menos, fue su vicepresidente y posteriormente miembro de la dirección colegiada o presidencia tripartía que intentó reflotar la entidad y, al no conseguirlo, la disolvió.   
El me dijo ignorar lo que se había publicado reiteradas veces en los periódicos, desde que defendió por primera vez a Pedro Varela en 1998,  que a él se le presentaba como el último presidente de CEDADE.
Posteriormente en diversas ocasiones, la última hace tres días, publiqué que Vox no nombraría a Ruiz Puerta como candidato por la ciudad de Parla, al no tener el apoyo ni de los militantes de Parla, ni de la Ejecutiva. Además constataba que la disolución de PxC y PxL para entrar en Vox ha resultado ser para la mayoría una OPA hostil, y lo que ahora ha ocurrido con Ruiz Puerta, con Vox renegando de él, es sólo el principio. Tras permitirse afiliarse a Vox a numerosos militantes de la ultraderecha, previo requisito de abandonar su partido o disolverlo, Vox está rechazando ahora que la mayoría de éstos vayan en las listas. Y si es preciso, como hemos visto hoy con Ruiz Puerta, se niega que sean militanes de Vox. Pueden negar que cualquier militante que se haya afiliado tras las elecciones andaluzas lo es, dado que con el cambio de estatutos que se aprobó en la asamblea restringida del 23 de febrero se acordó que nadie es militante de Vox hasta nueve meses después de su solicitud de afiliación.
Puede que esta OPA hostil haya sido una estrategia de Vox para eliminar oponentes como Ruiz Puerta que hace cuatro años obtuvo en Parla 2.242 votos, frente a los 723 votos de Vox. Puede que se lo quite de encima ahora, pese a saber perfectamente quien era y haberse reunido con él para tratar la disolución de PxL y su pactar su entrada en Vox, por la apuesta pro-Israel del partido. Es un hecho que tras la entrada de Rafael Bardají, fundador de "Friends of Israel Initiative, el partido quiere  evitar que sea tachado de neonazi al haber hecho una apuesta clara en favor de Israel como "baluarte" o trinchera frente al islam.  Pero resulta ridículo que cuando él ha estado estos últimos meses apareciendo en Intereconomía y otras televisiones y radios, siendo presentado como miembro de Vox, ahora Vox niegue que sea militante. Una cosa es que Marine Le Pen para adpatarse a los nuevos tiempos haga la transición entre su padre o el todavía eurodiputado, Bruno Gollnisch, que son negacionistas o justificadores del Holocausto, para convertir el partido en defensor de Israel. Pero no tiene lógica pactar con dirigentes de PxL o incluso sus hermanos de PxC su disolución y posterior entrada de sus miembros en Vox, para semanas después recharzarlos por su pasado ultra, fascista o neonazi.
En estos momentos entre los dirigentes, concejales y militantes de PxC, PxL y otros grupos que han entrado en Vox (otros decidieron a tiempo volver con Anglada y presentarse con SOMI) hay preocupación por las consecuencias  que puede tener haber sido dirigentes o militantes años antes de Democracia Nacional, MSR, Asociación Leon Degrelle u otros grupos, haber publicado en Facebook fotos burlescas suyas en el campo de exterminio de Auswitch, o haberse fotografiado con cruces celtas, la calavera nazi Totenkopf o emblemas de las SS. 
De todos modos yo me pregunto, ¿por qué son un problema para Vox aquellos que han militado en determinados grupos neonazis o nacional-revolucionarios, pero no lo es haber sido militantes o candidatos de La Falange o haber apoyado al Casal Tramuntana o el Hogar Social Madrid, si tanto unos como otros saludaban brazo en alto y rechazaban la democracia pluripartidista?    
 Rocío Monasterio con J M Ruiz Puerta en un acto de Vox
 Rocío Monasterio en el acto de Barcelona el pasado día 30 de marzo