diumenge, 30 de setembre de 2018

LA BIBLIOTECA DE MOIÀ APROFITA L'ANIVERSARI DEL REFERÈNDUM PER CANVIAR EL NOM A 1 D'OCTUBRE. 500 persones parcticipen a l'acte de commemoració de referèndum



Xavier Rius Sant, 30 de setembre de 2018
Mig miler de persones han participat aquest vespre a Moià a l'acte de commemoració del referèndum de l'1 d'Octubre, davant de la biblioteca que ha passat a denominar-se Biblioteca Municipal 1 d'Octubre.
L'acte ha començat amb els emotius parlaments de la directora de l'Institut de Moià, Laura López, i de Jofre Torres que feren de voluntaris en els dos col·legis electorals del municipi –l'escola pública i la biblioteca- que han recordat des de les reunions "gairebé clandestines amb la Generalitat" en paraules de López, la vetlla la nit abans i l'obertura dels col·legis, la por de que vingués la Guàrdia Civil, i com a mitja tarda es va decidir tancar l'escola i portar les urnes a la biblioteca que romangué oberta fins les vuit del vespre amb els carrers bloquejats amb camions i tractors.

Tot seguit s'ha llegit una carta de Jordi Cuixart en la que deia que s'ha d'aprofitar el proper judici, no per defensar-se sinó denunciar la repressió i vulneració de drets a Catalunya, s'ha projectat un videoclip de Lluís Cascales "Mission Republic" fet a Moià i un curt de Queralt Guinart amb imatges de les votacions a la biblioteca, els carrers bloquejats i la gent que la defensava.

L'acte ha acabat amb la col·locació de la placa de "Biblioteca Municipal 1 d'Octubre".

 Lluís Cascales
 Nou nom i nova placa a la biblioteca
 Jofre Torres
 Laura López

 Videoclip que s'ha estrenat

dilluns, 24 de setembre de 2018

ENTREVISTA A VILAWEB SOBRE ULTRADRETA A EUROPA, ESPANYA I CATALUNYA

Vilaweb, 23 de setembre de 2018,  @martavallsribas

El fantasma de l’extrema dreta recorre Europa. Un fenomen que s’escampa cada nova convocatòria electoral sense que ningú no sàpiga com aturar-lo. Si fa una dècada els partits de l’extrema dreta tenien una posició marginal als parlaments i als òrgans de poder dels estats europeus, el 2018 la situació s’ha capgirat. L’últim cas ha estat a Suècia, on a les eleccions del 9 de setembre el partit nacionalista i antiimmigració Demòcrates de Suècia va multiplicar la representació: 63 escons d’un total de 349. I no n’és l’únic. El poder i la impunitat que va prenent s’han fet evidents a les manifestacions racistes i neonazis de Chemnitz, a Alemanya, de les últimes setmanes, o en les agressions de grups ultra contra l’independentisme català. El periodista Xavier Rius Sant és especialista en drets humans, conflictes internacionals, immigració i ultradreta. Hi conversem per provar d’entendre el perquè de l’auge d’aquests moviments a Europa i a l’estat espanyol.
L’extrema dreta creix a tot Europa. Per què?
—Per a entendre-ho, primer hem de tenir clar que són grups molt diferents ideològicament. Per exemple, VOX, a l’estat espanyol, pregona l’avortament zero i, en canvi, el Front Nacional de Marine Le Pen, a França, està d’acord amb la llei de terminis de Zapatero. També n’hi ha que neguen l’holocaust i n’hi ha que se’n van a l’altre extrem i defensen que Israel és el baluard d’Occident contra l’islam.
Què tenen en comú, doncs?
L’ultradreta es fonamenta en la dificultat d’empatitzar amb els altres, perquè posa al mateix sac un col·lectiu i el culpabilitza de tots els problemes. Ara, com que l’antisemitisme ja no és moda, va en contra de l’islam, i sí que té èxit. I apel·la al discurs de la por per guanyar suports: ‘Vénen de fora, tenen uns altres costums i són violents. Ells ens ataquen a nosaltres’. I ho justifiquen amb notícies com: ‘Joves magrebins n’agredeixen uns altres a la perifèria de Barcelona’. A partir d’aquí comença l’enrenou.
Coincideixen en un discurs dur en contra de la immigració.
—Sí, contra l’islam, especialment. I en defensa del tancament de fronteres entre els estats europeus: són euroescèptics.
I per què en contra de l’islam?
—És un problema que es retroalimenta. La manca de llibertat religiosa de l’islam és un obstacle per a construir una societat intercultural i interreligiosa. Els musulmans hauran d’acceptar la llibertat de creença i els valors de la il·lustració, que a Europa s’adopten els segles XVIII i XIX, després de les matances de les guerres entre protestants i catòlics. Un exemple d’aquesta manca és que una musulmana no es pot casar amb mi, perquè no en sóc jo, de musulmà. Això fa que els primers perjudicats siguin els fills d’immigrants: hi ha moltes filles d’immigrants musulmans que no poden fer la seva vida si no trenquen amb la família. Però en un afer tan complex com aquest, defensar que no hi hagi mesquites, no arregla res. A l’inrevés, arran de l’insult als musulmans, es genera més tancament i reafirmació identitària. La resposta no ha de ser mai la xenofòbia ni el racisme.
Per què els neonazis tornen a prendre els carrers a Alemanya, on semblava que s’havia treballat tan bé la memòria històrica i la condemna del nazisme?
—El nazisme és perseguit penalment però això no vol dir que hagi desaparegut mai. En aquestes protestes, s’hi barreja tot: els nazis que surten de l’armari, el moviment antiimmigració i Merkel, que pateix pel seu acord de govern amb la CSU (Unió Social Cristiana), també molt durs quant a la immigració. De fet, l’antiimmigració a Alemanya comença amb el moviment PEGIDA (Patriotes Europeus Contra la Islamització d’Europa), com a moviment de carrer. En veure que podia donar-li rèdit, Alternativa com a Alemanya la incorpora al seu discurs.
S’ha relacionat molt l’auge de l’extrema dreta amb la crisi econòmica. Per això sorprèn el cas suec: en la societat del benestar exemplar, l’extrema dreta es dispara.
— Suècia és un poble blanc, molt poc barrejat i sense un passat colonial. A la Gran Bretanya, per exemple, hi ha britànics conservadors que tenen la nacionalitat de fa generacions, però són negres o fills d’indígenes. Això a Suècia no passa. L’arribada de migrants en tan poc temps fa que el discurs ‘ens envaeixen’ cali amb facilitat. A més, les diferències culturals són enormes i les dificultats de comunicació fan que la comprensió mútua sigui encara més difícil: a qui no coneixes i amb qui no pots comunicar-te et genera por.
Què diríeu als qui proposen de tancar les fronteres…
—Que és impossible. Què volen fer? Tancar les fronteres entre els estats de la zona Schengen? No seria possible que hi hagués el moviment de turistes i treballadors que hi ha. Tampoc és viable de tancar les fronteres exteriors, de dir: ‘Ara no comprarem més cacauets al Marroc’. I tot allò que nosaltres hi venem, què?
Defensen de blindar l’entrada al continent de persones de fora d’Europa. Els caps de govern d’Alemanya i Àustria, Merkel i Kurz, van acordar de donar més recursos i competències a Frontex, que esperen que entrarà en vigor el 2020.
—Les fronteres exteriors ja són tancades. I ja hi ha acords amb el Marroc i Turquia per a retornar migrants o impedir-los que vinguin. Amb Líbia, un dels principals punts de sortida de migrants, és impossible d’arribar-hi a cap acord perquè és un estat fallit. Què més hi pots fer? Col·locar més tanques? No pots aturar la sortida de vaixells. I si s’enfonsen, hi ha dues opcions: deixar-los morir o anar-los a salvar. També poden fer augmentar els controls per retornar-los una vegada siguin aquí. I també ho fan, si són del Marroc o d’Algèria. Però si són de Burkina Faso, Eritrea o Somàlia sovint no és possible. No hi ha solucions màgiques.
Aleshores els estats es barallen entre ells per com repartir-se els migrants.
—Merkel va aconseguir que haguessin de retornar al primer país europeu que havien trepitjat per a iniciar-hi la tramitació de l’asil. I això significa que, pel cap baix, tots han de restar durant dos anys a Grècia, Itàlia o Espanya. Però aquests països, en contra, volen repartir-los.
La setmana passada el parlament europeu va votar de sancionar Hongria per haver erosionat la democràcia. Però cal que la sanció sigui aprovada per unanimitat i no n’hi haurà. No hi ha mecanismes per a frenar les polítiques xenòfobes? 
— No és per falta de mecanismes que no ho faran. No aplicaran les sancions perquè les conseqüències econòmiques serien tan complicades que la UE no es pot moure de la retòrica. Si Viktor Orbán governa amb un suport popular tan gran i, a més, en coalició amb el partit Jobbik (aquests sí que són nazis de veritat!) doncs què hi ha de fer Europa? Ningú no té ganes de sancionar ningú, perquè som un club econòmic i tenim interessos creuats. A més, hi ha qui creu que seria contraproduent, sancionar Orban, perquè encara el deixarien com una víctima de la dictadura de Brussel·les.
Com ha afectat la presidència de Donald Trump a l’extrema dreta d’Europa?
—A la ultradreta li agrada Trump perquè és un personatge autoritari que, a més, contradiu allò que diuen les elits econòmiques, encara que sigui un personatge de la casta. Trump fa un discurs amb l’estómac (o amb la testosterona) en què diu allò que vol sentir algú de classe mitjana que ha perdut poder adquisitiu. A mi, qui em fa por de veritat és Steve Bannon, que vol exportar el seu discurs ultra a Europa. Aquest és el més perillós.
—L’extrema dreta ha capitalitzat la frustració amb el sistema?
—Sí, perquè l’esquerra no dóna solucions màgiques. A més, l’extrema dreta pot prometre una cosa i fer la contrària, perquè els seguidors són més compassius envers els seus dirigents. Perquè la corrupció enfonsa un partit d’esquerres i, en canvi, la dreta diu: ‘Bé, tots roben’. Mira a València, l’argument era: ‘Val més que robin aquests que no els altres’. A Trump, li dóna suport l’extrema dreta evangèlica, però ell no és cap exemple de vida monacal sexual, diguem-ne.
A l’estat espanyol els partits considerats ultres no són ni al congrés ni als parlaments, però sí que darrerament hi ha hagut una xifra preocupant d’agressions.
—Aquí la diferència és que els partits d’extrema dreta no reconeixen que ho són. A més, el cas és que aquí no s’abandera amb la immigració sinó amb la unitat de l’estat. VOX també hi barreja el franquisme i l’ultracatolicisme, encara que també hi ha incorporat la islamofòbia. Caldrà veure què passa a les municipals. Però bé, potser perquè ‘Espanya era un imperi’ i ‘vam portar la civilització’ a les Filipines i Cuba, històricament la ultradreta no ha estat gaire racista. Ara bé, sí que agafen els arguments contra l’islam. Aquí vam tenir Plataforma per Catalunya, que va estar a punt d’entrar al parlament.
També vam tenir el ‘Netegem Badalona’ de Xavier García Albiol.
—Però no com al nord d’Europa. A Alemanya poden ser molt moderns, però va haver-hi vuit-cents atacs a albergs d’acollida d’immigrants. Aquí és inversemblant. El discurs de l’Albiol funciona a escala municipal, dir ‘els immigrants reben totes les beques menjador‘. Però fixa’t, una ironia, els dos regidors de Salt (Gironès) de Plataforma per Catalunya van haver de dimitir perquè tenien parelles negres. Una altra anècdota curiosa: tu saps qui porta el digital Voces del Pueblo? Un home negre. Afortunadament, l’ultradreta no és gaire racista, ni a Catalunya ni a Espanya.
Les agressions a les manifestacions unionistes no paren de repetir-se.
—Perquè la seva bandera és la unitat d’Espanya. Les manifestacions unionistes són liderades per Democracia Nacional i passa que, al final, la gent normaleta, votants de Ciutadans, se sumen als càntics que propaguen els dels grups ultra, de ‘Puigdemont a prisión’ o ‘España una y no cinquenta y una’.
Ciutadans aprofita la situació per vendre el discurs de confrontació social…
—Els és rendible per als qui no són independentistes i que estan cansats de la història. Però no crec que els funcioni aquí el ‘A por ellos’, perquè la gent pot estar-ne farta, però no vol que s’empresoni tot el govern català. És tot estratègia, volen vendre que Catalunya és un infern per treure’n rèdit a la resta de l’estat espanyol, però no pas aquí.
Llegir la entrevista que em fa Marta Valls a Vilaweb 


diumenge, 23 de setembre de 2018

SOM IDENTITARIS, PARTIT DEL FUNDADOR DE PxC, JOSEP ANGLADA, CELEBRA CONSELL NACIONAL A VIC AMB LA PRETENSIÓ DE FER ALGUNES CANDIDATURES MUNICIPALS FORA DE CATALUNYA.



Ahir dissabte es va celebrar a Vic el Consell Nacional de SOM Identitaris (SOMI) partit del fundador de PxC, Josep Anglada, en el que es va ratificar la intenció de presentar candidatures, no només a diversos municipis de Catalunya, sinó també a la resta de l'estat. El delegat territorial de Tarragona, Eduard Mañas, va presentar el manifest o ponència ideològica que s'haurà d'aprovar en el proper consell i es va oficialitzar la candidatura a Manlleu amb un cap de llista el nom dels qual no han fet públic. A la reunió hi va assistir Jean Pierre Malen, que va ser tresorer durant molts anys del Front Nacional de Jean Marie Le Pen i  que des d’ahir és un nou militant de SOMI. Malen viu a cavall de Cannes i Castelldefels.

SOMI pretén aprofitar persones descontentes amb el projecte de la federació Respeto y España 2000 a la resta de l'estat per expandir el parit i fer candidatures fora de Catalunya. Anglada també va confirmar que participarà a la conferència internacional anti-islamització que se celebrarà a Lisboa el mes vinent i que el dia 12 d'octubre participarà a la manifestació unionista de Plaça Catalunya a la que hi assisteix habitualment tant dirigents del PP i Ciudadanos, com de VOX, Somatemps i altres grups ultres. 

 A la manifestació del dia 12 d'octubre de Plaça Catalunya també hi serà Plataforma per Catalunya (PxC), que a les eleccions del maig intentarà recuperar-se de la forta patacada de 2015, quan va passar de 67 regidors a només 7. El partit té com Secretaria General a Mònica Lora, regidora de Mataró i única regidora de la demarcació de Barcelona. Lora ha anunciat que participarà com a convidada a la manifestació a la manifestació del proper dissabte de JUSAPOL a Barcelona en favor de l'equiparació salarial del Cuerpo Nacional de Policia i la Guàrdia Civil amb les policies autonòmiques i d'homenatge als policies i guàrdies civils que van venir  a Cataluya a l'anomenada Operación Copérnico, es a dir l"A por ellos" a hòsties contra els qui anaven a votar l'1-O. 
Com he dit altres vegades jo crec que de cara les municipals i europees de maig, el vot ultra, antiimigració i en favor d'una major duresa front l'independentisme anirà majoritàriament cap a VOX i Ciudadanos, excepte en els ajuntaments que presentin a l'alcaldia caps de llista molt coneguts per la seva militància veïnal, esportiva, associativa o política.  

dijous, 13 de setembre de 2018

PRESENTACIÓ DE L'EDICIÓ AMPLIADA DEL LLIBRE "AROMA ÀRAB, RECEPTES I RELATS" DE SALAH JAMAL. Gastronomia, ingredients, foc lent, relats, olors, esperances, pors, ironia, i històries cuinades magistralment



El metge i escriptor palestí, arrelat a Catalunya, Salah Jamal, autor de diferents llibres sobre el conflicte palestí, i que va donar-se a conèixer també pel seu llibre de cuina "Aroma Àrab, receptes i relats", del que es van fer nou edicions en castellà i quatre en català, ha presentat aquest migdia, acompanyat de Ferran Adrià, la reedició ampliada i millorada amb noves receptes i narracions, i fotos de Marta Torrent, editada en català per Cossetània Edicions i en castellà per Planeta Gastro. Presentació a la que hem assitit una trentena de periodistes de disciplines o temàtiques tant diferents com cuïna, llibres, cultura o política internacional i món àrab.



Aquesta foto no és de les del llibre, és d'un dels plats que hem degustat a la presentació

Si al llibre "Nakba, 48 relats de vida i resistència a Palestina" uneix la narració dels fets històrics de Palestina, amb les seves vivències i records de cada un d'aquells moments al Nablús on va néixer i dels seu exili posterior, a Aroma Àrab  barreja una cinquantena de receptes amb històries i anècdotes relacionades o no amb algun dels ingredient del plat, viscut per ell mateix o que ha conegut per altres persones, fent que el lector salti de la gastronomia a la política, vagi de les aromes dels fogons a les sensacions de les passions humanes, mostrant-nos la diversitat cultural del món àrab, les seves diferències i, també, xocs i malentesos entre persones, llegües i cultures, sovint divertits.
Primera pàgina d'una de les històries o narracions


El llibre, que manté el pròleg inicial de l'escriptor Ignasi Riera que el va definir com molt més que un llibre de cuina en ser "una sabia reflexió antropològica", ha estat presentat per Ferran Adrià aquest migdia en un dinar en un cèntric restaurant libanès de Barcelona. Adrià ha qualificat el llibre d'increïble, no només per l'aspecte culinari, sinó també "perquè la cuina i la cultura àrab estan poc representades a la nostra societat".   

Per la seva banda Salah Jamal ha explicat com ell, que no es considera cuiner "donat que cuino a la meva manera, ara poso això i ara una mica d'allò", va ser animat a fer un llibre de cuina per una amic de l'Ateneu Barcelonès, cosa que finalment va acceptar però publicant al costat de cada recepta un conte o narració. Personalment jo afegiria que el que hi ha cada història o anècdota és una reflexió sobre la vida, el compartir, els plaers, les olors, les pors, les esperances i els sabors.






dimecres, 12 de setembre de 2018

LA POLICÍA DESALOJA A LOS ULTRAS DEL HOGAR SOCIAL MADRID DE SU OCTAVA SEDE, LA ANTIGUA SEDE DEL COLEGIO DE REGISTRADORES DE LA PROPIEDAD

La policía ha desalojado a los ultras del Hogar Social Madrid del edificio que ocuparon hace 28 días, la antigua sede del Colegio de Registradores de la Propidad, en la calle Príncipe de Vergara  número 72 de Madrid en el barrio de Salamanca. La acción se ha realizada a las siete de la mañana por agentes de la Unidades de Intervención Policial y agentes del Grupo XXX (30) de la Brigada Provincial de Información. Este edificio es el más espacioso ocupado por los ultras dado que consta de doce pisos. 
El Hogar Social Madrid está liderado por Melisa Domínguez Ruiz que propugna que las ayudas sociales sean sólo para españoles de origen, no para inmigrantes, ni españoles de origen inmigrantes (que paradoja!). Por ello sirve comida y da alojamiento a españoles necesitados.
Actualizado: El 3 de octubre ocupan una antigua sede de CCOO en Malasaña, Plaza Cristino Martos, 4

dimarts, 11 de setembre de 2018

L'EXPULSIÓ DE MOHAMMED ATTAOUIL, UNA VENJANÇA O LLUITA PEL PODER A L'ISLAM CATALÀ? MOLESTA AL GOVERN DEL MARROC QUE NO SEGUEIXI LES SEVES DIRECTRIUS? SE'L VOL EXPULSAR COM UN AVÍS A LA RESTA D'IDEOLOGIA SALAFISTA?


 Mohamed Attaouil amb l'anterior alcalde de Salt, Jaume Torramadé, quan es construïa la mesquita

Que el president del Centre Cultural Islàmic de Salt, Mohammed Attaouil, té unes idees properes al salafisme no era cap secret i ell mateix ho ha reconegut sempre, entenent salafisme com una interpretació o corrent de l'islam que desitja que els musulmans visquin de la manera més semblant a la que vivien els seguidors de Mahoma en el segle VII. 
TeleMadrid el va incloure en el reportatge "Los doce imanes de la yihad" en el que se l'acusava de defensar o cridar a la violència religiosa, i la cadena fou condemnada pel  Jutjat de Primera Instància de Girona, i després pel Tribunal Suprem a indemnitzar Attaouil amb 20.000 euros, donat que ho van fer sense cap prova ni fonament. El diari ABC també va donar crèdit a aquelles acusacions.

Va ser investigat per ingressos per finançar la mesquita d'imports superiors de dos o tres mil euros o fora dels procediments legals, que ell justificà pel fet que alguns divendres en les diferents pregàries diversos centenars de fidels donaven un o dos euros, que ingressava després al compte corrent sense aclarir l'origen. Fou condemnat  a sis mesos de presó per identificar-se durant una inspecció de Treball com el cap d'obres de l'empresa que construïa la mesquita. La inspecció cercava si hi havia operaris sense contracte. 
Attaouil va mantenir contactes amb Tarik Chadlioui, un imam salafista que va ser empresonat l’any passat a Anglaterra en el marc d’una operació antigihadista conjunta que es fer a l’Estat espanyol, el Regne Unit i Alemanya.  A la xarxa hi ha el vídeo de de la visita que Chadlioui va fer a Salt l'any 2013 en el que conversa amb Attaouil i demanen diners per acabar la mesquita.
Però més enllà d'aquest fets, era vicepresident a Catalunya de l'associació majoritària de mesquites i comunitats islàmiques, la Unión de Comunidades Islamicas de España (UCIDE), que a Catalunya s'anomena UCIDCAT i està presidida per Mohamed El Ghaidouni de idees molt més obertes o evolucionades que Attaouil, i que creu que l'islam s'ha d'adaptar i evolucionar als temps actuals en el context europeu.  El fet de que imams o presidents de centres culturals islàmics com Attaouil, d'ideologia més radical formin part d'UCIDCAT i en tinguin responsabilitats, és una estratègia deliberada, tot i que les relacions entre mesquites i col·lectius magribins i els diferents organismes oficials del Marroc (Ministeri d'Assumptes islàmics, Ministeri per la Immigració a l'exterior, el Consell de la Comunitat Marroquí a l'Estranger, serveis secrets de la DGED, ambaixada i consolats...)  de vegades són complicades amb lluites caïnites pel poder.
Lluites que es va intuir quan quan Espanya va expulsar fa cinc anys a Noureddine Ziani, home que amb diners del Marroc que ell repartia a les diferents mesquites, havia de controlar les mesquites i els marroquins i els seus fills residents a Catalunya donat comptes tant al consols de Barcelona i Girona i l'embaixada, com ala serveis secrets de la Direcció General d'Estudis i Documentació (DGED). Però Ziani es va fer independentista entrant a CDC i Nous Catalans, cosa que va indignar per igual al Marroc -que no veu bé la lluita independentista per la seva analogia amb les reivindicacions del Sàhara o el Rif- i al Govern espanyol.
El fet és que Attaouil, que tenia dificultats econòmiques per acabar la mesquita de Salt va viatjar fa cinc anys a La Meca, i aprofitaà per fer gestions per aconseguir finançaments d'entitats islàmiques saudites que no van fructificar. I Attaouil es reunia periòdicament a Salt amb l'agent del CNI, que acreditat com membre del Cos Nacional de Policia, fa un seguiment de les mesquites. També es reunia amb els enllaços dels Mossos d'Esquadra i sempre ha sgut conscient que tant la Policia Nacional i el CNI, com els Mossos tenien confidents entre els fidels habituals de la mesquita. I com tant altres marroquins amb més de deu anys de residència legal a Espanya -en porta 20- va demanar la nacionalitat espanyola, cosa que va veure concedida el maig de 2016, havent de fer fer el jurament de la Constitució el 2017. Però uns dies abans, sembla a proposat de CNI i la Policia se li va suspendre la citació per jurar, quedant suspès tot el procediment, cosa que també li va passar a Ziani, poc abans de ser expulsat com es vol fer ara amb Attaouil per resolució administrativa.

El fet és que el passat juny, en ple ramadà, es va notificar a Attaouil que se li obria un procediment amb proposta administrativa -sense intervenció de cap jutge- per expulsar-lo d'Espanya en aplicació de l’article 54 de la llei d’estrangeria i retornar-lo al Marroc, per haver fet dos delictes de terrorisme -que no li diuen quins són-, per atemptar a la seguretat d'Espanya i per defensar en cercles privats idees favorables a la violència gihadista. Attaouil, per mitjà del seu advocat Iván Jiménez Aybar, va fer les pertinents al·legacions, desmentint també fets que es citen en la proposta d'expulsió com haver viatjat a Kuwait, país que ell no ha visitat. Que va anar a La Meca com diu la policia mai ho ha negat. I es dirigí a la Fiscalia de l'Audiència Nacional oferint-se a comparèixer si és que hi havia acusacions o indicis que ell hagués fet dos delictes de terrorisme que la resolució no aclareix ni determina, però coincidint amb el canvi de govern, durant dos mesos no en va saber res més (Recordem que a Zinai, des que se li va fer la proposta a que va ser expulsat van passar menys de deu dies). 



La setmana passada el procés es va reactivar amb la petició d'expulsió i Attaouil va decidir dissabte fer públic el seu cas, sense que de moment sàpiga en què es basa la Direcció General de la Policia per atribuir-li dos delictes de terrorisme. Tot fa pensar que algun informador de la policia l'ha denunciat sigui per que ell hagi dit quelcom que pugui ser entès com una defensa del terrorisme, sigui com jo penso, per venjances i les lluites de poder que hi ha a les comunitats islàmiques i els immigrants marroquins.
Ahir a la seu de la UCIDCAT el seu president Mohamed el Ghaidouni va fer una roda de premsa en la que també hi era Attaouil,i Ghaidouni va demanar que s'investigui si aquestes acusacions són certes, per garantir la seguretat de la comunitat musulmana i de tots els ciutadans".  Tot i que van evitar defensar-lo explícitament, van posar en en valor que no es tracta d'una persona desconeguda, sinó d'algú que porta més de 20 anys a Espanya i que ha participat en nombroses jornades i activitats comunitàries. Per aixó la UDIDCAT va demanar que "s’impedeixi el procediment d’expulsió fins que l’Audiència Nacional investigui Mohammed Attaouil penalment”, més quan la policia no ha aportat dades o documents que provin les presumptes activitats lligades a terrorisme jihadista que se li carreguen, així com tampoc se l’ha posat a disposició judicial com es procedeix en aquests casos. Per Ghaidouni "són acusacions molt greus i som els primers que volem saber si tot això que se cita a l’expedient signat per la secretaria d’estat de Seguretat és cert”. Per la seva banda Attauouil digué que  no ha comès apologia del terrorisme i reclama "Si jo he comès un o dos delictes de terrorisme he d'estar a la presó, abans d'expulsar-me he de passar per un jutge".
La sospita de que tot sigui una venjança o formi part de les lluites de poder dels col·lectius magribins i musulmans, o que siguin els mateixos serveis secrets marroquins que vulguin que se l'expulsi d'Espanya donat que ell se separa del culte malikita propi del Marroc i que el Govern marroquí vol que sigui hegemònic entre la seva diàspora, crec que podria ser la causa d'aquesta proposta d'expulsió que en no tenir control judicial, deixa indefens a l'estranger expulsable de les acusacions que se li fan. I quedaria també la possibilitat que, sense poder-se concretar quin són els delictes de terrorisme que se li atribueixen, sigui una advertència a altres imams i líders d'altres mesquites: "si teniu o prediqueu idees salafistes, direm que feu delictes de terrorisme i sereu expulsats".
Per aquest mateix sistema d'expulsió sense intervenció judicial van ser expulsats el passat mes d'abril  Yassine Lafraiki i l'imam de Tossa de Mar, Osama Mohamed Aldelwahab Abdelatif.


EL CONSELLER DE TREBALL, EL HOMRANI, CRIDA A MOIÀ A PERSEVERAR I EVITAR FRACTURAR EL PAÍS

"És un dia complicat i vivim una situació agredolça amb companys a la presó, però només els ajudarem si perseverem amb força", ha dit el conseller de Treball, Benestar Social i Família, Chakir El Homrani, a l'ofrena floral i acte de celebració de la diada a Moià, vila natal de Rafel Casanova. El Homrani, que a més de lloar Rafel Casanova i recordar al coronel Pere Bricfeus i Terns, natural de Castellterçol, que lluità a la batalla de Talamanca, ha afirmat que "ens pertoca lluitar per continuar sent un sol poble front els que en volen fracturar. Un poble amb tots i totes, vinguin d'on vinguin. Fa deu anys ningú no hagués imaginat arribar on hem arribat, i per això Cal continuar treballant pe fer realitat la República".

Per la seva banda, l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, després de referir-se "al referèndum que vam aconseguir fer" ha dit que "tot i no donar el fruit que esperàvem, ara cal que busquem noves vies, un camí ample on hi siguem tots perquè lluitem per la llibertat de tots, en un país que no arreli la llavor del feixisme i no ens faci com ells".

L'acte, en el que també ha intervingut la poetessa moianesa, Clara Solà, i han fet la seva ofrena floral els deu ajuntaments de la comarca i una vintena d'entitats, ha acabat amb el cant del segadors 
 El conseller vistant l'Ajuntament, acompanyat d'alcaldes i regidors dels diferents municipis del Moianès 


 Els Falcons de Castellcir

La poetessa. Clara Solà





diumenge, 9 de setembre de 2018

VOX COMENÇA EL CURS POLÍTIC A BARCELONA AMB LA MANIFESTACIÓ UNIONISTA AMB FORTA PRESÈNCIA ULTRA, CONFIANT AGAFAR EL LIDERATGE AL CARRER I ENTRAR A LES INSTITUCIONS A LES ELECCIONS DE MAIG. Crec que VOX juntarà el discurs espanyolista radical amb les crítiques a la Unió Europea pel que fa a fronteres i refugiats, i als tribunals belgues, escocesos i alemanys per rebutjar les extradicions. La manifestació d'avui no estava convocada per Vox, sinó per l'empresari José Manuel Opazo.



J M Opazo, Santiago Abascal i Javier Ortega de VOX a la manifestació (foto obtinguda de Twitter)


Si ara fa un any l'unionisme més combatiu, vinculat a la ultradreta i liderat per Democracia Nacional va fer la seva primera mobilització important el 22 de setembre, davant de la seu de l'ANC i la caserna de la Guàrdia Civil de Travessera de Gràcia, avui ha sigut VOX qui ha marcat la pauta i donat el tret de sortida a la mobilitzacions espanyolistes amb vinculacions a ultres, amb la manifestació d'entre dos i sis mil persones a Plaça Espanya i Montjuïc.  Una manifestació convocad de fet per l'empresari José Manuel Opazo, resident a Catalunya i Suïssa  a la que no han donat suport ni Ciudadanos ni el PP, més enllà que algun dels seus dirigents hi ha anat, perquè ha estat l'inici d'unes mobilitacions que es barrejaran amb la campanya preelectoral de VOX per obtenir representació a les properes eleccions europees, municipals i en algunes comunitats, també autonòmiques. A la capçalera de la manifestació també hi era el dirigent de PxC, Jordi de la Fuente, i el de la Comunión Tradicionalista Carlista i Somatemps, Javier Barraycoa. I tot i que sigui improbable que VOX entri a gaires ajuntaments catalans, la repercussió mediàtica del lideratge de les mobilitzacions a Catalunya els hi serà rentable elctoralment a la resta de l'Estat.  
Jordi de La Fuente de PxC, Barraycoa de Somatemps, Abascal i Ortega Smith de Vox i al mig d'ells en segon pla Opazo

A la manifestació hi havia membres del GDR o "brigadas" que arrenquen llaços grocs,  ultres del Bages amb samarretes demanant la llibertat de l'ultra de Balsareny, Raúl Macià -condemnat per atracament i tràfic de drogues-, dirigents de la ultradreta com el Jefe Nacional de La Falange-FE, Manuel Andrino, i militants habituals de Democracia Nacional, partit que canvia de lideratges tant a Catalunya com a nivell espanyol, i que va destituir fa uns dies al seu delegat o cap a Catalunya, Albert Bruguera, que era fins fa poc la cara pública de l'unionisme ultra.   Han estat membres de Democracia Nacional els que han participat en els incidents que hi ha hagut al carrer Blai del Poble Sec. Els de l'incident i agressió del metro del Clot crec que eren ultres del Vallès.      
També hi eren els militants de Legión Urbana Barcelona que lidera Jesús Cañadas i que el passat 17 d'agost van formar part del Servicio de Orden de la Unión Monárquic a la convocatòria que van fer per donar suport al rei Felipe a Plaça Catalunya en l'acte de l'aniversari dels atemptats de Barcelona i Cambrils a la que va participar també Opazo. I des de la tribuna ha intervingut el dirigent de Somatemps, Javier Barraycoa. Però les estrelles de l'acte d'avui han estat el president de VOX, Javier Ortega, el seu Secretari General, Santiago Abascal, i l'empresari José Manuel Opazo -que va participar en la mobilització dels legionaris i la Unión Monárquica el 17 d'agost a Plaça Catalunya i La Rambla, ara ja plenament decantat a jugar fort al costat de VOX. 

Ara caldrà veure si VOX, que va fer un acte multitudinari a Barcelona al juny, si més a més de defensar la unitat d'Espanya i acusar al PP i Ciudadanos de no haver aplicat l'article 155 fins al final, i acusar als tribunals alemanys, escocesos i belgues de donar oxígen a l'independentisme en rebutjar les extradicions,  acabarà d'agafar, com jo crec, el discurs xenòfob i racista front la immigració, i ho concreta amb propostes contràries a les polítiques de la Unió Europea pel que fa a fronteres i refugiats. 

Juan Manuel Opazo, el 17 d'agost a Barcelona a la Plaça Catalunya amb els de la Unión Monáquica, Legión Urbana, Por españa me atrevo i GDRs, aprofitant la presència del Rei, fent declaracions a la premsa.
 


dijous, 6 de setembre de 2018

DIMITE MANUEL CANDUELA DE LA PRESIDENCIA DE DEMOCRACIA NACIONAL. EL VICEPRESIDENTE PEDRO CHAPARRO EJERCERÁ INTERINAMENTE EL CARGO JUNTO A LUIS MATEO Y GONZALO MARTÍN. ESTA DIMISIÓN SE PRODUCE POCO DESPUÉS DE LA DESTITUCIÓN DEL DELEGADO DE D.N. EN CATALUNYA, ALBERT BRUGUERA. No se nombará de momento nuevo delegado para Catalunya, si bien Ramón Corpas será el nuevo delegado provincial en Barcelona




Canduela en la manifestación contra la mezquita de Sant Feliu de Llobregat en julio de 2017

El presidente de  Democracia Nacional, el valenciano Manuel Canduela, ha hecho pública hoy mediante comunicado su decisión de dimitir al frente del partido ultra tomada, de hecho, hace algunos meses. Canduela era presidente del partido desde 2004. Anteriormente fue miembro fundador del grupo musical de RAC (Rock Against Communism) División 250, abandona el cargo tras catorce años de liderazgo.
Pese que no hace público los motivos de su decisión, se debería sobretodo a motivos personales, si bien su perfil ideológico es algo distinto al de otros partidos ultras o identitarios como Alternativa Española (AES) o Falange Española de las JONS con los que DN concurrirá en las elecciones europeas y tal vez locales y autonómicas del próximo mayo. 
Hasta que DN realice su congreso el próximo año, dirigirán el partido el ahora vicepresidente Pedro Chaparro, junto a otros miembros de la Mesa Nacional como Luis Mateos, Gonzalo Martín y el responsable de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro.


 Pedro Chaparro

Esta dimisión coincide con la destitución de  Albert Bruguera, delegado de DN en Catalunya
que tuvo un papel muy activo en las movilizaciones españolistas contra el referéndum del 1 de octubre, si bien esta destitución no tiene relación con los motivos de la dimisión de Canduela. 
De momento la Mesa Nacional de DN no nombrará un nuevo delegado para toda Catalunya, si bien nombrará a Ramon Corpas, nuevo delegado en la provincia de Barcelona. Corpas fue candidato a la alcaldia de Ripollet en 2011 por el Movimiento Social Republicano (MSR)

 Albert Bruguera



  Ramón Corpas, será nombrado delegado o responsable de DN en Barcelona
  
 Manuel Canduela