dijous, 31 de gener de 2019

Mientras PxC continúa sin formalizar su disolución y entrada de la mayoría de sus miembros en Vox, José M Ruiz Puerta, expresidente del disuelto Partido por la Libertad y mecenas de PxC, ya ha entrado en Vox e interviene en el Gato al Agua como miembro de dicho partido.



El que fuera presidente del Partido por La Libertad (PxL), el abogado José María Ruiz Puerta, ya ha ingresado en Vox y ayer intervino como miembro de Vox en Parla en el programa Gato al Agua. PxL creó hace dos años y medio con Plataforma per Catalunya (PxC) y España 2000 la federación RESPETO, pero tras los buenos resultados de Vox en las elecciones andaluzas, PxC y PxL abandonaron Respeto, y PxL se disolvió, anunciando José María Ruiz la posible entrada de parte de sus militantes en Vox. Por su parte PxC, que reiteró su voluntad de converger, hacer coalición o unirse a Vox, continúa sin dar el paso, pendiente de realizar un congreso extraordinario, si bien parece que el problema de fondo de PxC para disolverse y entrar en Vox, es que Vox no garantiza a determinados dirigentes de PxC que serán ellos quienes encabecen las candidatursa de Vox en sus municipios. No lo garantiza entre otras causas, porque el procedimiento de elección de candidators y elaboración de listas se aprobará en el congreso que realizará el 23 de febrero. La posibilidad de una coalición con PxC en aquellos municipios que PxC tiene reperesentación o grupo de militantes consolidado, Vox en principio la descarta y exige a los miembros de PxC que desean sumarse al proyecto de Vox que, o bien dejen el partido y entren individualmente en Vox, como ya han hecho algunos, o que disuelvan PxC y entren en bloque a Vox.


El abogado José María Ruiz Puerta, fue dirigente de la neonazi CEDADE entre 1989 y 1993, fue el abogado de la acusación de Manos Limpias contra el juez Baltasar Garzón por su investigación de los crímenes del franquismo, aportó fondos para la campaña de PxC y Josep Angalad en las eleciones generales de 2011, y en 2012 creó con Anglada Plataforma X La Libertad que después pasaría a llamarse Partido X La Libertad. En las elecciones municipales de 2015 PxL sólo obtuvo dos concejales, uno en el pequeño municipio madileño de Valdeavero, con 124 votos, y otro en Alfoz de Lloredo en Cantabria. Ruiz Puerta encabezaba la lista en la ciudad madrileña de Parla,  obteniendo 2.243 votos, pero al faltarle 110 para llegar al 5%, no obtuvo acta de concejal. Vox en 2015 obtuvo en Parla 723 votos. Ahora es posible que vaya en uno de los puestos de cabeza de Vox en Parla.
Quien sí milita en Vox es Ángel Bordas que fue líder del Foro Sevilla y miembro de PxL. 
José María Ruiz Puerta, hoy en el acto de Vox en Toledo
 Javier Ortega Smith con Mónica Lora en Mataró el 6 de diciembre pasado. Lora expresó su deseo de que PxC formara coalición con Vox. Vox lo rechaza y les abre la puerta si abandonan o disuelven PxC


J.M Ruiz junto a Anglada en la presentación de PxL en Torrejón de Ardoz el 30 de junio de 2012

dimarts, 29 de gener de 2019

La Fiscalía de Madrid pide tres años de prisión por delito de odio, a la líder del ultra Hogar Social Madrid, Melisa Domínguez Ruiz, por su protesta con bengalas ante la mezquita de la M-30. La irrupción de Vox deja sin espacio a la candidatura que tal vez se planteaba encabezar Melisa



La Fiscalía Provincial de Madrid, por medio de la Fiscalía de delitos odio, solicita tres años de prisión a Melisa Domínguez Ruiz, líder del ultra Hogar Social Madrid, por un delito de incitación al odio tipificado en el artículo  510 del Código Penal, por su  ataque o protesta con bengalas ante la mezquita madrileña de la M-30 en marzo de 2016 y la difusión de dicha acción en la redes sociales.
En su escrito de acusación, al que ha tenido acceso Efe, la Fiscalía también pide para ella 3.000 euros de multa y 4 años de inhabilitación especial para cargos en el ámbito docente, deportivo y de tiempo libre.
Los hechos ocurrieron el 22 de marzo de 2016, después de los atentados de Bruselas, cuando una quincena de militantes del Hogar Social Madrid, entre las que se encontraba Domínguez, colgaron una pancarta sobre la M-30, delante de la mezquita con el texto "Hoy Bruselas, ¿mañana Madrid?". La acusación popular, ejercidad por Red Española de Inmigración y Ayuda al Refugiado, solicita en su escrito de acusación cinco años de prisión y multa de 3.000 euros para la líder del grupo neonazi a la que acusa de desórdenes públicos y de incitación al odio.

 El Hogar Social Madrid inició su andadura en julio de 2014 con una primera ocupación en el barrio de Tetuán del que fue desalojado, habiendo ocupado hasta la fecha otros ocho edificios y haber sido desalojado de todos, excepto el actual, una antigua sede de Comisiones Obreras, en la plaza Cristino Martos, que ocupó a finales de octubre.  
El autodenominado Hogar Social Madrid alberga y reparte comida a ciudadanos españoles de origen (no a inmigrantes ni a extranjeros nacionalizados) y ha realizado diversas protestas contra el Ayuntamiento de Madrid y la sede del Partido Popular. Parecía que su lideresa deseaba impulsar o sumarse a alguna candidatura ultra de cara a las municipales o las autonómicas madrileñas, pero el ascenso de Vox ha descolocado y dejado sin espacio electoral a la ultraderecha clásica siendo un obstáculo a corto plazo para que Melisa Domínguez salte a la política.
 Melisa (o Melissa) Domínguez Ruiz

dimarts, 22 de gener de 2019

VOX I ELS MUJAHIDINS IRANIANS, explico al Punt Avui qui són els Mujahidins del Poble de l'Iran i el Consell Nacional de la Resistència de l'Iran que van finançar el nou partit que va agafar el verd com a color. El partit no adoptarà discurs islamòfob fins un any després quan ja s'ha apartat Vidal Quadras. En no tenir Vox militants a Catalunya el febrer de 2014 "gestiona" que tots els de SCD de Barcelona es passin en bloc a Vox


 Xavier Rius, El Punt Avui, dimarts 22 de gener de 2019

El gener del 2003, setmanes abans de l’inici de la guerra i l’ocupació nord-americana de l’Iraq, els acompanyants que el govern iraquià posava al servei dels periodistes i membres de delegacions internacionals que érem a Bagdad ens advertien que no féssim fotos en una plaça propera al Museu Nacional de l’Iraq on hi havia la seu dels Mujahidins del Poble iranians, atès que els que feien guàrdia a l’edifici ens podien detenir, i ens ficaríem en un embolic. Els Mujahidins del Poble eren un grup comunista de l’Iran que, després d’haver lluitat contra el xa i haver-se aliat amb l’aiatol·là Khomeini el 1980 per desbancar forces liberals i nacionalistes, es nega a acceptar el caire teocràtic de la República Islàmica. Llavors es produeixen combats entre els Guardians de la Revolució lleials a Khomeini i els mujahidins, i molts d’ells fugen a l’Iraq, combatent al costat de Saddam Hussein contra l’Iran. Un cop acabada la guerra, es queden a l’Iraq, i el 1997 seran posats en la llista dels grups terroristes del Departament d’Estat nord-americà i de la Unió Europea.
Però el març del 2003, quan es produeix la invasió nord-americana, després d’haver-ho pactat amb la CIA, aquests soldats iranians queden aquarterats a la seva base d’Ashraf en lloc d’anar a defensar Bagdad. Com a agraïment, els Estats Units els respectaran i els atorgaran l’estatus de “persones protegides” per la Convenció de Ginebra. A partir d’aquí, els mujahidins –o el seu braç polític, el Consell Nacional per la Resistència de l’Iran– mouran molts fils per sortir de la llista de grups terroristes i molts dels seus membres marxaran a Albània o a França per evitar ser perseguits pel govern proiranià de Bagdad. I mantindran relacions amb molts polítics europeus com ara Alejo Vidal-Quadras, que va ser del 2004 al 2014 vicepresident del Parlament Europeu.
Ara hem sabut que el 2014, quan es funda Vox i Vidal-Quadras esdevé cap de llista de la formació en les eleccions europees, el partit rep prop d’un milió d’euros d’aquest grup iranià. Grup que no sabem si es finançava principalment de donatius de la diàspora iraniana, de donacions de l’Aràbia Saudita o dels negocis opacs habituals de grups insurgents. I potser perquè els diners venien d’on venien, si repassem el programa electoral del 2014, més enllà d’algunes referències a adaptar l’arribada d’immigrants a les demandes del mercat laboral, no assumeix ni un discurs xenòfob ni islamòfob. Serà en les eleccions andaluses del 2015, quan Vidal-Quadras ja ha abandonat la direcció del partit, que, en la línia de les llavors encara poc habituals fake news, fa un vídeo d’un telenotícies del futur en què una periodista amb el cap cobert pel hijab informa que la presidenta de la Junta d’Andalusia ha signat un acord amb la comunitat musulmana per destinar la mesquita de Còrdova a l’ús exclusiu del culte islàmic, i que ja s’anuncien vols des d’arreu del món islàmic per portar peregrins a pregar a al-Àndalus. Però, tornant a la campanya per a les europees del 2014, Vox es trobava amb el problema que a Catalunya, lloc d’on era el cap de llista, no tenia militants. Llavors Vidal-Quadras parla amb la delegada a Barcelona del fantasmagòric partit Societat Civil i Democràcia (SCD) del banquer Mario Conde, l’advocada Ariadna Hernández. I, d’un dia per l’altre, el febrer del 2014, els trenta militants de SCD a Barcelona entren a Vox, estrenen oficines, i Hernández anirà de número set en la llista europea. Conde denunciarà que li han comprat i li han pres els militants. Ara, més enllà de les bromes sobre per què Vox va agafar el verd islàmic com a color del logo del partit, caldrà veure si la revelació del seu pecat original afecta o no el seu creixement.

Si a Julio Anguila l'anomenamen per la seva fisonomia El califa Rojo,  quan era alcalde de Còrdova, com s'anomenarà a Abascal?

 Ariadna Hernández, amb Vidal Quadras y Pablo Barranco.

.................

 Moyahedin-e Jalq, PMOI, MEK, MKO, verde islámico, verde en el Islam,  color del Islam,
,شورای ملی مقاومت ایران , سازمان مجاهدين خلق ايران

dissabte, 19 de gener de 2019

CANVIS A LA BRIMO I A LA COMISSARIA GENERAL D'INFORMACIÓ DELS MOSSOS, I UN VÍDEO DEL 12-Oct-14 ON L'ARA NOU CAP DE LA BRIMO, LLAVORS DE L'ÀREA DE MEDIACIÓ, TÉ UN ESTIRA I ARRONSA AMB ELS CONVOCANTS DE LA MANI ULTRA


Xavier Pastor i Jorge del Valle el 12 d'octubre de 2014

Ara que hi ha hagut canvis a la direcció de la Brigada Mòbil (antidisturbis) i a la Comissaria General d'Infomació dels Mossos, és interessant veure aquest vídeo del començament de la manifestació ultra del 12 d'octubre de 2014 a Montjuïc. Manifestació i acte amb discursos que va començar després d'un estira i arronsa entre el cap de seguretat de Democracia Nacional, Jorge del Valle, i diversos comandaments del Mossos d'Esquadra. Els convocants de l'acte havien fet la comunicació al Departament d'Interior de que la manifestació prèvia, fins la plaça Sant Jordi -on es fan els parlaments- sortiria de la plaça de Sants, però Interior,  com es ve fent des de fa quinze anys, al·legant que calia evitar que coincidissin amb els manifestants antifeixistes que es concentrarien a Sants, va decidir que la manifestació ultra comencés a la Plaça Espanya. Però a l'hora de començar la manifestació els mossos van dir als ultres que havien de començar a la part alta de l'Avinguda Maria Cristina, enlloc de la Plaça Espanya a la que volien donar una volta sencera.
Llavors es va produir una intensa discussió entre Jorge del Valle, cap de seguretat de Democracia Nacional, i el responsable de mediació dels Mossos, Francesc Xavier Pastor, ara nomenat cap de la Brigada Mòbil, la BRIMO (antidisturbis). També s'hi pot veure al vicepresident de Democracia Nacional, Pedro Chaparro, fent comentaris i cridant consignes. Poso a sota el vídeo de la discussió.
Finalment els membres de La España en Marcha (Democracia Nacional, La Falange-FE i Alianza Nacional) aconsegueixen començar a la plaça Espanya. A les imatges del vídeo que poso hi podem veure també, amb uniforme d'antidisturbis i galons d'inspector, al fins ahir cap de la BRIMO, Carles Hernández, que ha passat a ser número dos de la Comissaria General d'Informació. Els incidents del passat 6 de desembre a Girona, quan un grup d'antifeixistes va tirar a terra les tanques de separació, intentant arribar on es feia un acte de Vox i altres grups d'ultradreta, ha estat un dels motius d'aquest canvis a la BRIMO. 
Com ja he dit moltes vegades, considero un greu error i totalment contraproduent, intentar contramanifestar-se al mateix lloc i hora que grups ultres fan els seus actes o posen les seves taules o carpes d'informació.
Entre els canvis viscuts a la Comissaria General d'Informació hi ha hagut el cessament del número dos, l'intendent Miquel Justo Medrano a qui, crec injustament, se'l va responsabilitzar de la delació o "xivatasso" a la Policia Nacional el 27 d'octubre de 2017, de que el Mossos anaven a destruir documents comprometedors a la incineradora de Sant Adrià, cas que per cert s'ha arxivat, en haver-se demostrat que es tractava d'una cremada rutinària de documents que no incriminaven de cap actuació il·legal dels Mossos. També ha plegat el comissari en cap, Manel Castellví, que feia temps que demanava passar a "segona activitat" o tasques burocràtiques. Així doncs, la Comissaria General d'Informació estarà dirigida ara per l'intendent Eduard Sallent com a cap, i com a segon a l'excap de la Brimo, Carles Hernández. I el fins no fa gaire cap de Mediació, que en aquest moments era cap de la zona de l'Eixample, Xavi Pastor, serà el nou cap dels antidisturbis de la Brigada Mòbil.
Em consta que alguns caps d'Informació o de la Brimo no desitgen que apareguin fotos seves als mitjans, però de Pastor n'hi han moltes a la xarxa, tant del seu període a Mediació com a la zona policial de l'Eixample, i van tornar a ser publicades ahir a molts llocs. I pel que fa a Hernàndez, també ha aparegut a molts mitjans després de les càrregues policials de Girona del 6 de desembre.

 





dimarts, 15 de gener de 2019

LA REGIDORA DE PxC AL VENDRELL, ARACELI BUNDÓ, ABANDONA (O ES EXPULSADA) PxC, CRÍTICA AMB L'ACOSTAMENT DE PLATAFORMA A VOX. Josep Anglada presenta a l'excaporal de la Guàrdia Urbana, Paco Zambrana, com a cap de llista per Manlleu per SOM Identitaris de Manlleu


La regidora de Plataforma per Catalunya (PxC) al Vendrell, Araceli Bundó, ha decidit deixar PxC per discrepàncies amb la línia del partit pel que fa a la situació de Catalunya i l'acostament de Plataforma a Vox de cara a fer un coalició o a integrar-se en blog dins del partit d'Abascal i Ortega Smith. Com ha passat altres vegades que menbres de PxC abandonen el partit, Plataforma ha replicat dient que no era Bundo qui prenia la iniciativa de marxar, sinó que el partit l'havia expulsat, i ha acusat a Bundó d'haver-se venut al govern de coalició del PSC i PDECAT que presideix Martí Carnicer, oferint el seu vot a la futura aprovació dels presupostos. Segons PxC l'expulsió s'hauria aprovat a la reunió que va fer l'Executiva de PxC el dissabte passat a Esplugues de Llobregat, executiva convocada per debatre la possible integració a Vox i dissolució de PxC. Però no seria possible que hagués esta expulsada dissabte, donat que per fer-ho cal iniciar un procediment administratiu dins del partit que triga mes d'un mes. Sigui com sigui, PxC té ara només 7 regidors arreu de Catalunya: dos al Vendrell, un a Roquetes, un a Mataró, dos a Salt i un al petit municipi de Sant Miquel de Fluvià.
La situació de PxC al Vendrell era peculiar donat que el passat abril la regidora Araceli Bundó anuncià, a la premsa, acompanyada de l´ex dirigent del MSR, Jordi de la Fuente, que per diferents problemàtiques es creava una gestora de PxC al Vendrell, que dirigiria fins les properes eleccions municipals, Jordi de la Fuente. Això va generar especulacions sobre si el president del partit i regidor del Vendrell, August Armengol, es retirava. I semblava que Armengol volia deixar la política en acabar el mandat o que potser estaria disposat a encapçalar de nou la llista de PxC al Vendrell, però amb De la Fuente de número dos, per retirar-se Armengol poc després. Bundó va ser nomenada fa un any i mig regidora portaveu de PxC i l'acostament de PxC a Vox l'incomodava donat que ella com a directiva de l'entitat Foment Sardanista i directora del programa radiofònic La Màgia de la Sardana, mai ha combregat del tot amb els postulats espanyolistes de PxC i està molt lluny de la postura de Vox sobre la llengua catalana.
(Actualitzat: Araceli Bundó va de número 3 a la llista del PP a les municipals del 26 de maig de 2019)
 
D'altra banda, pel que fa a les negociacions o contactes de PxC amb Vox, Vox manté la seva postura de que seran benvinguts, però que han d'entrar individualment deixant prèviament PxC, o en bloc dissolent PxC. Des del meu punt de vista com més trigui PxC en prendre la decisió, pitjor ho tindrà donat que els grups locals de Vox s'estan consolidant, i sembla que un dels esculls perquè PxC es dissolgui i entri a Vox és que no es garanteix a tots els dirigents o regidors de PxC que seran ells o elles qui encapçalarien la candidatura de Vox als seus municipis, més quan el partit farà uns primàries el més vinent.  Si per les entrades individuals a Vox només cal que es donin de baixa de PxC, per fer-ho en grup i dissoldre el partit, cal fer un congrés extraordinari, cosa que podria fer-se al febrer. El plets, denúncies i judicis pendents entre la direcció de PxC i el seu fundador, Josep Anglada, seria també un dels arguments per no dissoldre PxC. L'actual direcció de PxC encara pleiteja per temes econòmics amb Anglada, i si desapareix els plets no arribarien al seu final.

 L'EXCAPORAL DE LA GUÀRDIA URBANA DE MANLLEU, PACO ZAMBRANA, CAP DE LLISTA DE SOM IDENTITARIS (partit d'Anglada) A MANLLEU
D'altra banda, l'excaporal de la Guàrdia Urbana de Manlleu, Paco Zambrana, serà el cap de llista per Manlleu de SOM Identitaris, partit de Josep Anglada. Zambrana de 61 anys, es va jubilar fa uns mesos.
Si bé Anglada havia rebut propostes i suports de fora de Catalunya per presentar llistes de SOMI, la irrupció de Vox deixen poc marge a l'expansió del partit d'Anglada fora de Catalunya, però en canvi, sobretot si PxC s'integra a Vox, li permetrà fer un discurs menys anticatalà, diferenciat de Vox que vol la supressió de l'autonomia catalana i el tancament de TV3.   
Zambrana amb Anglada

divendres, 11 de gener de 2019

MOVIMENTS I CANVIS A LA ULTRADRETA RELACIONATS O NO AMB LA PUJADA DE VOX. PxC debat demà si es dissol per entrar a Vox (tot i que ja fan tard), Josep Alsina deixa la presidència de Somatemps (i estrena nova revista La Emboscadura), Societat Civil Catalana (que va ser creada pels fundadors de Somatemps per suggerència de Llanos de Luna) sembla que ajorna la seva crisis amb Josep Ramon Bosch a l'ombra, i Ramon Corpas (que substituïa a Albert Bruguera) ja no coordina DN a Barcelona

Aquest any 2019 comença amb molts canvis a l'univers ultra, identitari o de l'espanyolisme més centralista. La pujada de Vox té part de responsabilitat en alguns canvis, però en d'altres no.

 PxC demà dissabte al matí té una reunió de la seva Executiva a Esplugues de Llobregat (ampliada potser a més militants) per decidir si es dissolen i entren en bloc a Vox o no. Vox rebutja la proposta de PxC de fer coalició a les municipals. Alguns militant i ex dirigents de PxC ja són a Vox, però les garanties que volien alguns membres de PxC de poder encapçalar les llistes de Vox als seus municipis, que Vox no els hi ha donat, ha endarrerit la decissió.  Si haguessin pres la decisió fa cinc setmanes haguessin entrat a Vox en una situació més favorable que ara, a menys de tres mesos de la data oficial de presentació de candidatures. Sigui com sigui, per dissoldre's, PxC hauria de celebrar un congrés extraordinari.


 Josep Alsina en un acte a Manresa

Josep Alsina, fundador i president de Somatemps, explica que deixa la presidència de l'entitat en una carta publicada a la web de l'entitat   en la que anuncia que y serà responsable d'un nou projecte de Somatemps: la Cátedra “Eugeni D’Ors” de pensamient Hispànic. En el seu escric informa que Javier Baraycoa és el nou president. El que no explica al seu escrit Alsina és que és el cap de redacció de la nova revista La Emboscadura en la que, per cert, no es parla malament de Vox.  Alsina, Barraycoa, Josep Ramon Bosch  i Juan Antonio Llopart, juntament amb altres persones foren els fundadors de Somatemps l'any 2013. I Bosch juntament amb altres dirigents de Somatemps van crear mesos més tard Societat Civil Catalana després d'una reunió amb la Delegada del Gobierno, Maria de los Llanos de Luna que va comentar que seria raonable tenir una sigla o plataforma anti-independentista més àmplia on no fossin tots els seus mebres de la ultradreta. Aquests dies Societat Civil Catalana ha esta a punt de trencar-se amb dos sectors, un el de José Rosiñol -que té el suport del fundador de SCC, l´ultra Josep Ramon Bosch qui sembla que torna o vol tornar a controlar l'entitat- i l'altre liderat per Álex Ramos. Les dues assemblees del dies 17 i 19 s'han ajornat.
 Bosch i Barraycoa amb Llanos de Luna




El passat mes de setembre, coincidint amb la formació de la coalició per les europees ADÑ, de Falange de la Jons, la Falange-FE, Alternativa Española AES y Democracia Nacional, el president i fundador de DN, Manuel Canduela dimitia, i el delegat a Catalunya de DN, Albert Bruguera, molt actiu en manifestacions contra el procés era cessat del seu càrrec i abandonava el partit, sent substituït en la direcció o coordinació de DN a Barcelona per l'exmilitant del MSR Ramón Corpas. Doncs bé, Corpas ja no és el responsable de DN a Barcelona quedant el grup sota la supervisió de Juan de Haro y Pedro Chaparro


 Juan de Haro
 
Mónica Lora amb Javier Ortega Smith a Girona fa cinc setmanes. Al centre José Casado dels "Segadors del Maresme"
 José Alsina amb Xavier Codorniu

dijous, 10 de gener de 2019

SUSPESA L'ORDRE D'EXPULSIÓ DE MOHAMED ATTAOUIL PRESIDENT DEL CENTRE ISLÀMIC DE SALT, DONAT QUE JA TENIA LA NACIONALITAT ESPANYOLA CONCEDIDA. EL MINISTERI DE JUSTÍCIA LI HA INICIAT UN EXPEDIENT DE REVOCACIÓ DE LA NACIONALITAT QUE HAURÀ DE DECIDIR L'AUDIÈNCIA NACIONAL. En el cas que l'Audiència consideri lesiva als interesos nacionals l'atorgament de la nacionalitat, llavors podria fer-se efectiva l'ordre d'expulsió



El president del Centre Cultural Iman Malik de Salt, Mohamed Attaouil, a qui la Direcció General de la Policia li va obrir un expedient d'expulsió fa mig any -fet que no va transcendir fins setembre-, acusant-lo d'haver comés dos delictes indeterminats de terrorisme -pels no ha estat imputat ni se li ha especificat quins són-, va aconseguir el passat desembre la suspensió de l'esmentada ordre d'expulsió. El fet que ja tingués concedida la nacionalitat espanyola per la Direcció General dels Registres i el Notariat, tot i que estava pendent de fer l'acte formal de jura o promesa de la Constitució, ha estat el motiu de la suspensió. 
Tot i això se li ha comunicat que el Ministeri de Justícia ha iniciat un procediment de revocació de la concessió de la nacionalitat considerada "lesiva als interessos públics",  al·legant que es va valorar equivocadament el seu grau d'integració a la societat espanyola i, potser també, al·legant motivacions de seguretat nacional. Aquest procediment en el cas que conclogui la via administrativa acordant que l'atorgament de la nacionalitat a Attaouil es lesiva als interessos públics, serà aprovat pel Consell de Ministres i portada a l'Audiència Nacional per l'Advocacia de l'Estat que interposarà un contenciós administratiu contra l'acord inicial de la Dirección General de Registros y el Notariado. Llavors serà l'Audiència qui decidirà si se li retira la nacionalitat -fet que reobriria l'ordre d'expulsió suspesa- o si se li manté la nacionalitat.


Com ja he explicat aquí, el passat juny la Direcció General de la Policia  va notificar a Attaouil -que ja havia obtingut la resolució del Ministeri de Justícia comunicant-li la concessió de la nacionalitat espanyola i ja tenia data per l'acte de jurament de la Constitució- que se li obria un procediment amb proposta administrativa per expulsar-lo d'Espanya en aplicació de l’article 54 de la llei d’estrangeria i retornar-lo al Marroc. I es justificava l'expulsió en base  haver fet dos delictes de terrorisme, que no li deien quins eren,  per atemptar a la seguretat d'Espanya i per defensar en cercles privats idees favorables a la violència gihadista. 
Attaouil, per mitjà del seu advocat, Iván Jiménez Aybar, va fer les pertinents al·legacions, desmentint també fets que es citaven en la proposta d'expulsió com haver viatjat a Kuwait, país al que ell mai no ha estat. Sí que va anar a La Meca com diu la policia, cosa que mai no ha negat, donat que va fer allà el peregrinatge, el hajj o hadjch que estableix l'Alcorà que es faci al menys un cop a la vida. Així mateix Attaoluil es va dirigir a la Fiscalia de l'Audiència Nacional oferint-se a comparèixer si és que hi havia acusacions o indicis que ell hagués fet dos delictes de terrorisme, sense que se'l cridés a declarar. Coincidint amb el canvi de govern i de ministres de l'Interior i Justícia, durant dos mesos el procediment va restar aturat, però el passat setembre es va reactivar. Ara caldrà esperar el final de l'expedient de revocació per lesivitat i el que decideixi  l'Audiència Nacional.


Que el president del Centre Cultural Islàmic de Salt, Mohammed Attaouil, té unes idees properes al salafisme no era cap secret i ell mateix ho ha reconegut sempre, entenent salafisme com una interpretació o corrent de l'islam que desitja que els musulmans visquin de la manera més semblant a la que vivien els seguidors de Mahoma en el segle VII. TeleMadrid el va incloure en el reportatge "Los doce imanes de la yihad" en el que se l'acusava de defensar o cridar a la violència religiosa, i la cadena fou condemnada pel  Jutjat de Primera Instància de Girona, i després pel Tribunal Suprem a indemnitzar Attaouil amb 20.000 euros, donat que ho van fer sense cap prova ni fonament. El diari ABC també va donar crèdit a aquelles acusacions.
Attaouil també va patir una forta campanya de rebuig a la construcció de mesquita de Salt, que havia d'acabar amb els oratoris-garatges que vulneraven la Llei de Culte, campanya que va ser impulsada sobretot per Plataforma per Catalunya, partit que tenia i té representació a l'ajuntament de Salt. I va ser investigat per ingressos per finançar la mesquita d'imports superiors de dos o tres mil euros o fora dels procediments legals, que ell justificà pel fet que alguns divendres en les diferents pregàries diversos centenars de fidels donaven un o dos euros, que ingressava després al compte corrent sense aclarir l'origen. Fou condemnat  a sis mesos de presó per identificar-se durant una inspecció de Treball com el cap d'obres de l'empresa que construïa la mesquita. La inspecció cercava si hi havia operaris sense contracte. 
Attaouil va mantenir contactes amb Tarik Chadlioui, un imam salafista que va ser empresonat fa dos anys a Anglaterra en el marc d’una operació antigihadista conjunta que es fer a l’Estat espanyol, el Regne Unit i Alemanya.  A la xarxa hi ha el vídeo de de la visita que Chadlioui va fer a Salt l'any 2013 en el que conversa amb Attaouil i demanen diners per acabar la mesquita.
Però més enllà d'aquest fets, és o era vicepresident a Catalunya de l'associació majoritària de mesquites i comunitats islàmiques, la Unión de Comunidades Islamicas de España (UCIDE), que a Catalunya s'anomena UCIDCAT i està presidida per Mohamed El Ghaidouni de idees molt més obertes o evolucionades que Attaouil, i que creu que l'islam s'ha d'adaptar i evolucionar als temps actuals en el context europeu.  El fet de que imams o presidents de centres culturals islàmics com Attaouil, d'ideologia més radical formin part d'UCIDCAT i en tinguin responsabilitats, és una estratègia deliberada, tot i que les relacions entre mesquites i col·lectius magribins i els diferents organismes oficials del Marroc (Ministeri d'Assumptes islàmics, Ministeri per la Immigració a l'exterior, el Consell de la Comunitat Marroquí a l'Estranger, serveis secrets de la DGED, ambaixada i consolats...)  de vegades són complicades amb lluites caïnites
Lluites que es va intuir quan Espanya va expulsar fa sis anys a Noureddine Ziani, home que, amb diners del Marroc que ell repartia a les diferents mesquites, havia de controlar les mesquites i els marroquins i els seus fills residents a Catalunya, donant comptes tant al consols de Barcelona i Girona i l'ambaixada, com als serveis secrets de la Direcció General d'Estudis i Documentació (DGED). Però Ziani es va fer independentista entrant a CDC i Nous Catalans, cosa que va indignar per igual al Marroc -que no veu bé la lluita independentista per la seva analogia amb les reivindicacions del Sàhara o el Rif- i al Govern espanyol. El cas de Ziani es diferent al de Attaouil perquè Ziani encara no havia rebut la notificació de concessió de la nacionalitat que sí que té Attaouil.

L'any passat el Ministeri de l'Interior va expulsar a diversos imams o presidents de de centres islàmics com l'iman Abdelouahb E, de 40 anys d'edat, que predicava a una mesquita del Ejido (Almeria), expulsat l'1 de novembre. També va ser expulsat a l'abril el president de la Unión Islámica de Imanes y Guías de España, Alaa Mohamed Saíd, que residia a Logronyo. I al març Yassine Lafraiki, de 33 años, que anava a construir una mesquita a Corella (Navarra)


dilluns, 7 de gener de 2019

LÓPEZ DIÉGUEZ DESMIENTE SU PASO A VOX EN UN MOMENTO QUE EL PARTIDO DE ABASCAL Y ORTEGA SMITH DEJA SIN ESPACIO AL RESTO DE GRUPOS ULTRAS, SOCIAL-PATRIOTAS O IDENTITARIOS. Vox anuncia que ya ha creado grupo en Mataró con críticas a aquellos que procedentes del PP o PxC "querían entrar para seguir viviendo de la política", cosa que podría entenderse como una referencia a Mònica Lora. PxC se reune este sábado para debatir su entrada o coalición con Vox. La coalición Vox la descarta y la entrada será con menos garantías de que los ex-PxC encabecen listas, por la cercanía electoral y la demora de PxC en tomar la decisión

l

En un momento que Vox, tras la obtención de doce escaños en Andalucía, está dejando sin espacio al resto de grupos de ultraderecha, y que militantes históricos y simpatizantes del área ultra, socialpatriota o identitaria (cada qual que la defina como quiera!) están ingresando en Vox de cara a la creación de grupos locales y provinciales, para formar parte de las listas municipales, autonómicas y europeas, y que coaliciones como ADÑ, ven como pierden militantes y no encuentran los apoyos económicos que esperaban, Rafael López Diéguez, el presidente de Alternativa Española (AES), que forma parte de la coalición ADÑ, ha dejado claro mediante una entrevista publicada en el digital Hispanidad.com que no piensa pasarse a Vox.
Y para ello arremete contra Vox por la ambiguedad de dicho partido en cuestiones como el aborto y el matrimonio homosexual. Y concluye que "por ello, no apoyaré con mi voto a ningún proyecto político que no defienda el fin de la UE y la vuelta a un concierto de Patrias que defiendan la independencia e identidad de cada una de ellas, además de la justicia social y las raíces cristianas de Europa. Esta es la razón de que mi apoyo y el de AES estará con la coalición euroescéptica ADÑ, donde se defienden todos los Principios a los que me vengo refiriendo". López Diéguez es abogado y yerno del fallecido Blas Piñar López.

ADÑ está formada por Democracia Nacional, Falange Española de las JONS (Norberto Pico), La Falange-FE (Manuel Andrino) y Alternativa Española (AES). Coincidiendo con el ingreso de DN en ADÑ -hitóricamente alejada Democracia Nacional de las posturas más moderadas de AES- algunos dirigentes de DN, como su fundador Manuel Canduela, dimitió y abandonó el cargo, a la vez que otros miembros del partido, como el delegado en Catalunya, Albert Bruguera, fue cesado. Bruguera fue reemplazado por el exmilitante del MSR, Ramón Corpas, que asumió la coordinación o dirección de DN en la provincia de Barcelona, pero Corpas hace un mes dejó el cargo.
(Me han llegado informaciones sin confirmar que el motivo de la dureza de López Diéguez hacia Vox, es que Vox ha rechazado que él entrara el partido) 

VOX ANUNCIA QUE HA CREADO GRUPO EN MATARÓ "DESCARTANDO PARÁSITOS QUE QUERÍAN SEGUIR VIVIENDO DE LA POLÍTICA"

José María Pérez Garrido, ex militante del PP, que también fue miembro de Vox en 2014 y 2015, ha anunciado hoy la creación del grupo de Vox en la comarca barcelonesa del Maresme. Lo significativo de sus declaraciones a La Vanguardia es que afirma que presentarán candidatura en Mataró y que para formar el grupo de Vox en el Maresme,  “hemos tenido que rechazar a muchos parásitos y desmentir a muchos candidatos falsos”. Personas procedentes de otras formaciones políticas, como PP, Plataforma per Catalunya o Ciudadanos “que pretendían seguir viviendo de la política”
Como es sabido Plataforma per Catalunya lleva dos meses demorando su ingreso en Vox, aspirando a una improbable coalición de igual a igual entre Vox y PxC. Antes de las elecciones andaluzas PxC se reunió con dirigentes de Vox, proponiéndo PxC una coalición o la integración de PxC en Vox, a lo que Ortega Smith respondió que les ofrecían que entraran en bloque a Vox, pero que primero debían romper con la España 2000 y la federación Respeto, cosa que PxC acordó por unanimidad en la Ejecutiva del 1 de diciembre, el día anterior a las elecciones andaluzas. Vox pidió que a continuación disolverieran Plataforma per Catalunya, dado que no puede haber doble militancia.
Más allá de argumentar los dirigentes de Plataforma que la disolución del partido no era conveniente al tener diversas causas penales abiertas y un pleito por la vía civil contra Josep Anglada, a quién acusan de apropiarse de fondos del partido, PxC exigió para disolver su partido, garantías a que determinados miembres de PxC, entre ellos la secretaria general, Mónica Lora, que es concejal en Mataró, pudieran encabezar la candidatura de Vox en sus municipios. Al no obtener PxC la garantía de que sus dirigentes podrían encabezar las listas en los muncipios que tienen presencia, dicha integración se ha demorado y, a medida que se acercan las elecciones (estamos a tres meses de la fecha de presentación de candidaturas), la situación de PxC empeora, no sólo porque ya hay más gente en los grupos locales de Vox, sinó también porque los dirigentes de Vox están centrados en cuestiones de más caldo como las negociaciones con el PP para la investidura en Andalucía, la aprobación de los programas electorales y la consolidación de los grupos provinciales y locales, haciendo casi irrelevente la negociación para el encaje de, como mucho, un centenar de militantes de PxC y ocho concejales. Por poner un ejemplo, si los dos concejales de PxC de Salt, el de Sant Miquel de Fluvià y el grupo, ahora sin representación de Olot, que lidera Nacho Mulleras, se hubieran integrado en Vox hace un mes, hubieran sido el núcleo fundador de Vox en la demarcación de Girona, pero ahora ese núcleo ya existe y más gente habrá delante de ellos como lo hagan en febrero. La opción de la coalición resulta poco probable. Y evidentement no es lo mismo económicamente ser cabeza de lista y concejal portavoz del grupo municipal en una ciudad -con dedicación exclusiva-, que ser el número tres de la lista, cobrando sólo 400 euros al mes más las dietas por cada pleno y comisión informativa.
Así están las cosas, y el próximo sábado PxC celebra otra reunión de su Ejecutiva para debatir qué hacer. Pero el tiempo pasa y muchos militantes o exmilitantes de PxC ya se han pasado por su cuenta a Vox, conscientes de que, cómo más se demore la decisión, en peores condiciones se hará la hipotética integración de los miembros de PxC en Vox. 
Ortega Smith y Mónica Lora en Girona, hace un mes (foto: Q Sallés)