dilluns, 30 de juliol de 2018

PER QUÈ ACTUEN AMB IMPUNITAT ELS AGRESSORS FEIXISTES DE MANRESA? Ho analitzo a Nació Digital

"Caldria que, per evitar que quan arribi a judici quedi tot plegat en una condemna molt lleu, es qualifiquessin les agressions amb l’agreujant d’odi ideològic, perfectament tipificat en l’article 22.4 del Codi Penal»

 Xavier Rius Sant, Nació Digital, 30 de juliol de 2018


Ha tornat ha passar. Ho fan a cara descoberta i són els mateixos autors d’incidents i agressions similars. La majoria són militants o simpatitzants de Democracia Nacional (DN) o grups locals propers a DN, però alguns d’ells com Raul Macià, un dels qui s’ha denunciat per l’agressió d’aquest diumenge a la nit a Manresa, també ha militat o col·labora amb Vox. Macià, que estava en llibertat condicional després de complir condemna per un robatori de droga i 15.000 euros fent-se passar per policia, va reingressar unes setmanes a la presó fa mig any per ordre del jutge. Havia trencat la llibertat condicional en intentar impedir per la força una marxa de torxes per la independència, arrencar rètols i enfilar-se a balcons a arrencar estelades o llaços.

Un altre dels ultres també denunciat per l’agressió d’aquest diumenge a la nit, Tony M.N, de Sant Joan de Vilatorrada, està denunciat per agredir un independentista i llençar-li dissolvent a la cara a la carretera d’accés a la presó de Lledoners, la nit abans que hi arribessin els primers presos polítics. Tony M. N, era un dels ultres que amb una samarreta dels GDR (Grupos de Defensa y Resistencia) i una acreditació de servei d’ordre de Democracia Nacional es va manifestar amb un centenar d’ultres davant de TV3 demanant el seu tancament.

Altres militants o simpatitzants de Democracia Nacional, actuant per lliure o en nom d’alguna "brigada" dels GDR, han estat identificats i cridats a declarar amb posterioritat per agredir persones que penjaven llaços grocs o a veïns que els retreien que s’enfilessin a fanals, finestres o balcons a treure llaços i estelades. I, lamentablement, en alguns casos s’ha acabat qualificant en l’atestat policial o en les primeres diligències judicials com a simples enfrontaments verbals entre persones d’ideologia antagònica: “Tu penges, jo arrenco”. No és cap secret que alguns dels ultres denunciats tenen antecedents com Macià per delictes comuns, cosa que ha fet que disminuïssin la seva activitat anti-indendentisme per por a una major resposta penal en cas de ser acusats d’actes violents. Alguns, residents a Barcelona o al Baix Llobregat, han estat investigats dos mesos per un delicte d’odi per la seva campanya d’assetjament contra la mesquita del carrer Japó a Nou Barris, decretant-se cap a ells, fins i tot, una ordre d’allunyament al voltant del centre de culte.

Però el fet és que, tot i ser pocs i coneguts, a alguns llocs s’han incrementat aquestes agressions. Els autors se senten, com el policia nacional que va agredir a Jordi Borràs a Barcelona, legitimats. El paraigua de l“a por ellos” és una protecció ara mateix. En l’atestat policial de l’agressió d’aquest diumenge a la nit a Manresa, els Mossos d’Esquadra han enviat al jutjat un atestat per delictes d’amenaces, desordres i agressions. Però caldria que, per evitar que quan arribi a judici quedi tot plegat en una condemna molt lleu -les antigues faltes-, com una disputa per una plaça d’aparcament, es qualifiquessin aquestes agressions amb l’agreujant d’odi ideològic, perfectament tipificat en l’article 22.4 del Codi Penal. Aquest article incrementa la pena quan una agressió s’ha fet motivada per discriminació o antagonisme ideològic vers les persones agredides. 

Llegir a Nació Digital 

Més informació: Els ultres del Bages 

 

 

divendres, 27 de juliol de 2018

FEM AUTOCRÍTICA? Publico al 9 Nou un article fent autocrítica sobre el Procés i els anàlisis equivocats que es van fer. De la mateixa manera que es pot estar d'acord amb la causa del palestins o els sahrauís i criticar la seva estratègia, mostro aquí els meus dubtes sobre l'estratègia seguida donat que es van valorar malament les forces d'uns altres i la conseqüència ha estat 155, exili i presó. Comento les diferents estratègies actuals de sectors d'ERC i els derrotats del PDeCAT d'una banda i la de Puigdemont


Llegir a El 9Nou
Un servidor que va viatjar reiterades vegades als campaments de l’antic Sàhara espanyol, coincidint amb les dates que s’havia de fer el referèndum acordat per l’ONU, quan vaig constatar que ni el Marroc estava disposat a permetre’l i que Espanya i França, tampoc volien que es fes, vaig publicar en diversos mitjans que era molt poc probable que els sahrauís fessin el que fessin, aconseguissin a curt o mig termini la independència. Tenien el dret internacional i reiterades resolucions de l’ONU al seu favor, però veient el context no creia que ho aconseguissin. Dir la veritat no és defensar l’adversari.

 Un servidor sempre he dit que els palestins, enganyats pels països àrabs que els van prometre una falsa solidaritat i debilitats per lluites internes, havien errat reiteradament la seva estratègia. Actualment l’Autoritat Palestina només controla el 12% de la Palestina històrica. I els palestins tenien el dret internacional en favor seu per aconseguir un estat viable. Afirmar que els palestins o els sahrauís han de ser realistes i jugar bé les seves cartes per no anar a pitjor, no significa estar a favor d’Israel i el Marroc. És fer un anàlisis realista del conflicte.

Doncs bé, expresso aquí la meva tristor perquè constant com està de lluny aquella independència que s’anunciava com imminent i veient on som ara amb presos i exiliats, torno a mostrar el meu escepticisme sobre l’estratègia seguida, sobretot perquè es va fonamentar en falsedats. No estic qüestionat la necessitat de que el poble català decideixi en un referèndum. Lamento com per tacticismes, personalismes i electoralismes es van fer anàlisis erronis.

Una cosa és que un servidor no es cregués el que es deia a les xerrades de l’ANC que hi havia bancs israelians o danesos disposats a finançar a Catalunya fins que fos reconeguda, o que dubtés que estiguessin a punt les estructures d’estat. El que em dol que es diguessin mentides com que el dret a l’autodeterminació reconegut per l’ONU ens emparava, o que la sentència del Tribunal de Justícia de l’ONU sobre Kosovo legitimava l’aplicació d’una DUI.

Ens agradi o no, digui el que digui el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, l’ONU només reconeix el dret a l’autodeterminació dels 14 territoris colonials que resten al món i Catalunya no està aquest llistat. També es va dir que la sentència de Kosovo legitimava la via unilateral, cosa que facilitava el reconeixement de Catalunya. I això no és cert. Iugoslàvia era una federació de repúbliques que tenien sobre el paper dret a l’autodeterminació. I quan es trenca Iugoslàvia, al marge de que Belgrad respongui amb la guerra, les repúbliques que s’independitzaven eren reconegudes per l’ONU. El problema de Kosovo és que era només una província de Sèrbia cosa que no li donava aquest dret. I des de la guerra de 1999 Kosovo va quedar administrat per l’OTAN i l’ONU que desplegà unes institucions provisionals amb un parlament i un govern, i durant nou anys els intents per arribar a un acord amb Sèrbia van fracassar. I el febrer de 2008, 109 dels 120 diputats kosovars van votar una declaració d’independència unilateral que, donada la protesta de Rússia i Sèrbia, va ser enviada pel Secretari General de  l’ONU al Tribunal Internacional de Justícia per que dictaminés si la mateixa vulnerava el dret internacional. Dos anys més tard el tribunal respongué que no és pronunciava sobre les conseqüències d’aplicar la declaració –la independència i el trencament amb Sèrbia- perquè ningú no li havia demanat, sinó només sobre la legalitat de la votació de declaració. I afirmà que el fet que el parlament aprovés una declaració no vulnerava el dret internacional, deixant clar que no es pronunciava sobre la seva execució.

I aquest any amb Catalunya, tan cert com els tribunals europeus han negat que hi hagués rebel·lió, és que cap estat es va plantejar reconèixer la independència de Catalunya, que la repressió va ser més forta del que imaginàvem i que, com vam veure a les eleccions, només un 47,5% dels catalans donaven suport als qui defensen la via unilateral. Sembla que des d’ERC o alguns sector del liquidat PDeCAT es reconeix que s’ha intentat i s’ha perdut i que cal esperar temps millor i majories molt més àmplies per tornar-ho a intentar, i ara cal millorar l’autogovern i aconseguir la llibertat dels presos i exiliats. Però des de la Crida de Puigdemont es continua parlant d’implementar la República. No fem com el palestins que van calcular malament les forces i sempre van anar a pitjor. 
Xavier Rius, periodista
 Elles a l'exili, ells a la presó. Van calcular bé les forces pròpes i els suports internacional?







dimecres, 25 de juliol de 2018

EL SIONISME TÉ MÉS SUPORTS ENTRE ELS MILIONS DE CRISTIANS EVANGÈLICS D'AMÈRICA QUE ENTRE ELS 16 MILIONS DE JUEUS D'ARREU DEL MÓN. Són el mateixos que donen suport incondicional a Trump i creuen que si tots els jueus del món es junten a Israel, serà abans la segona vinguda del Messies i el Judici Final. Així ho veu l'historiador jueu de Montreal, Yakov M. Rabkin, que va fer ahir una conferència a Barcelona organitzada per SODEPAU i l'Associació catalana de Jueus i Palestins

L'Associació Catalana de Jueus i Palestins "JUNTS"SODEPAU  van organitzar ahir al Pati Llimona de Barcelona la interessant conferència del professor d'història de la Universitat de Montreal, el jueu, Yakob M. Rabkin, titulada "Jueus contra el sionisme, Ruptura o continuïtat".  
Rabkin, autor de llibres com "La amenaza interior, historia de la oposición judía al sionismo" -editada en castellà-, llibre que examina els conceptes o principis d'exili i retorn real o espiritual a la Terra Promesa,  l'origen de les indentitats jueves i el nacionalisme jueu, laic, religiós o sionista, i els orígens protestants del projecte sionista. Estudia l'adopció d'aquest projecte a la fi del segle XIX per jueus seculars d'Europa Central i Oriental, sobretot de l'antic imperi rus, imbuïts del nacionalisme ètnic de l'època; la resistència dura al sionisme enfront dels jueus de tot el món, no menys important a Terra Santa, així com l'oposició jueva contínua al sionisme des de diferents perspectives, tant religioses com seculars. I va centrar la major part de la seva conferència en detallar com la majoria de jueus del món, i també els que eren a Palestina a començaments del segle XX, rebutjaven la idea de crear un estat nació jueu a el que avui és Israel. 


Rabkin començà la seva intervenció referint-se a campanya de boicot a productes i inversions BDS,  a la que s'acusa de ser antisemita i contraria al dret d'Israel a existir, cosa que per ell no és certa. I així diferencià clarament els conceptes  d'antisionisme i antisemitisme. Tot seguit explicà que el concepte de"terra promesa" del que parla el  Pentateuc o Torà va lligat al càstig que patirà el poble d'Israel si no compleix el que Déu demana: "Si et portes malament patiràs calamitats i exili. Cada calamitat és el càstig diví a un mal comportament". I conseqüentment "quan els jueus resen a Montreal o Jerusalem diem: Pels nostres pecats se'ns ha exiliat. Però tté sentiot que diguin això els heues que viuen a Israel?". Per Rabkin "l'exili no és geogràfic, és una absència d'intervenció divina per quelcom mal fet i no hi ha redenció d'aquest mal retornat a Jerusalem".
Rabkin es va referir a la persecució històrica dels jueus per part dels cristians que els van segregar a "calls" com el de Barcelona i que després de matances van ser expulsats, però defensà que "el retorn a la terra promesa és espiritual, no física ni per la força amb mitjans militars" 
 (Foto que vaig fer al Mur de les Lamentacions l'agost de 2007)
A què es deu el canvi? "El moviment cristià de reforma protestant fa una nova lectura de la Bíblia, i part d'aquests cristians protestants voldran portar a tots els jueus a Terra santa per accelerar la segona vinguda del Messies, i llavors hauran  que reconeixer Jesús com a Messies o morir. I considerar  al capellà britànic William Hechler com uns dels precursors del sionisme polític que creia que els gentils havien d'ajudar als jueus a tornar a la pàtria i crear unes colònies jueves a Palestina amb jueus que fugien del pogroms de l'Imperi Rus, i convidà a Teodor Herzl a visitar-los, el qual va quedar impresionat.
segons Rabkin la majoria de jueus de l'Imperi Rus que fugien de les persecucions anaren a Amèrica , França o Anglaterra, però un 1% anaren a Palestina. Altres jueus laics o agnòstics de l'espai rus optaren en donar suport o liderar els moviments revolucionaris russos. Però aquests immigrants russos que anaren a Terra Santa lideraren la construcció d'Israel. "Tots els primers ministres que ha tingut Isarel fins el mateix Netanyahu, ells o els seus pares eren immigrants russos". Ara bé segons Rabkin la majoria dels jueus que hi havia a Palestina i a Europa no veien amb bons ulls aqusta immigració massiva cap a Palestina, donat que dona la raó als que els rebutjaven amb l'argument que mai s'integrarien al país on vivien i posaria en perill l'equilibri amb el que vivien els jues que ja eren a Palestina". Però s'imposa una nova identitat que es reforça després de l'Holocaust de la segona Guerra Mundial, que ja no és confesional sinó territorial i biològica. I a la pregunta de perquè Deu va permetre la Xoa o Holocaust aquest diran que el càstig va ser per haver estat dèbils.  I anant a la situació actual insistí que mentre molts dels 16 milions d jueus del món no tenen clar el projecte sionista els protestant evangèlics dels estats Units i Llationamèrica, els mateixos que recolzen a Donald Trump, són avui el suport més nombrós d'Israel. "Així creuen -segons Rabkin- que si tots els jueus s´ ajunten a Terra Santa, ben aviat vindrà de nou el Messies. Aleluya!... i després la justícia al món, el Judici Final i l'Apocalipsi" 
L'acte d'fou presentat per Laurent Cohen,president de l'Associació Catalana de Jueus i Palestins i pel metges, escriptor i activista palestí  Salah Jamal.  
 Rabkin, Laurent Cohen i Salah Jamal



dimarts, 24 de juliol de 2018

TENSIÓ A NOU BARRIS QUAN UNA QUINZENA DE MEMBRES DE DEMOCRACIA NACIONAL ES PRESENTEN PROP DEL CASAL POPULAR 3 VOLTES REBEL, ON ACABAVA UNA MANIFESTACIÓ ANTIFEIXISTA I ES PRODUEIXEN AGRESSIONS. La Guàrdia Urbana deté 5 ultres i antifeixista



La manifestació antifeixista d'aquesta tarda a Nou Barris, convocada pel Casal Popular 3 Voltes Rebel, ha acabat amb agressions en presentar-se prop del Casal on acabava la manifestació -que s'havia celebrat sense cap incident- una quinzena d'ultres vinculats a Democracia Nacional, alguns dels quals, després dels primers crits i insults, haurien agredit a diversos antifeixistes.
 La manifestació ha començat a les 20.30 hores en la plaça Eivissa a Horta i ha acabat a les 21.20 a la confluència del passeig Urrutia i el carrer Borgonya.
 Jo no ho he vist, però diversos testimonis i el mateix Ajuntament de Barcelona basant-se en la Guàrdia Urbana, coincideixen en que no ha sigut una baralla de grups antagònics, sinó unes agressions iniciades i fetes majoritàriament pels ultres. La Guàrdia Urbana ha detingut a cinc ultres i un antifeixista. 

 Un dels ultres detinguts (Fotos agafades de twitter)

dimecres, 18 de juliol de 2018

LOS ULTRAS DEL HOGAR SOCIAL MADRID OCUPAN EL EDIFICIO DE LA DESAPARECIDA EDITORIAL AGUILAR EN LA CALLE JUAN BRAVO. Rechazaron la propuesta del Ayuntamiento de alojar a las personas necesitadas que duermen en el mismo, dado que desean gestionar un edificio ocupado no sólo como alojamiento y comedor de "españoles necesitados" sina también como centro de agitación y propaganda al estilo de los neonazis italianos de la Casa Pound



Dos semanas después de ser desalojados de la sede del antiguo Banco de Madrid en la Plaza Margaret Thatcher, junto al Paseo de la Castellana, el colectivo ultraderechista del Hogar Social Madrid (HSM), que dirige o lidera Melisa Domínguez Ruiz, ha vuelto a okupar un nuevo inmueble. Se trata del Edificio Aguilar, antigua sede de la editorial Aguilar, en la calle de Juan Bravo número 38, en el barrio de Salamanca.

La nueva okupación  —la séptima en cuatro años- se produce después de que la alcaldesa de la capital, Manuela Carmena, ofreciera un albergue  a las personas que se alojaban en el HSM, una vez que fueron desalojados del Banco Madrid. Opción que rechazaron dado que lo que desea el HSM es gestionar ellos mismos un edificio y hacer, no sólo sus actividaes de ayuda restringida a españoles, sinó también sus actividades políticas y sociales de corte identitario, xenófobo e islamófobo como los neofascistas italianos de la Casa Pound.


 La líder del grupo, Melisa Domínguez


Este colectivo, liderado por la historica militante ultra Melisa Domínguez Ruiz, que da ayuda  a ciudadanos españoles de pura cepa -no a inmigrantes ni a españoles de origen inmigrante- ha  ha sido desalojado de otros cinco edificios además del del Banco de Madrid. Gracias a sus contactos con empleados de la Oficina del Catastro y con abogados bien relacionados, suelen elegir grandes edificios envueltos en pleitos o que pertenecieron a algún organismo oficial.   Hace un año y medio estaban en la antigua sede de la Asociación de Militares Mutilados, palacete donde nació y murió el fundador de la Legión, Millán Astray. Anteriormente en un edificio de RTVE que había sido la sede del informativo franquista el NODO. También en la antigua sede del desaparecido Forum Filatélico, entidad de inversión que quebró produciendo una estafa masiva de pequeños ahorradores, y en un edificio del barrio de Tetuan propiedad del magnate chino Gao Ping que fue acusado de negocios fraudulentos. La presencia en en Tetuan del HSM, barrio con un importante ídice de inmigrantes,  generó muchas protestas y alguna manifestación de rechazo. 
 Imagen del segundo intento de desalojo de la sede del Banco de Madrid

El Hogar Social Madrid es en estos momentos el moviminesto ultra más consolidado y estable de España. Su lideresa, Melisa Domínguez Ruiz, ex militante del MSR y polémica por la esvástica que tiene tatuada en un tobillo, podría plantearse hacer una candidatura en las elecciones municipales y autonómicas de Madrid y tal vez europeas del próximo año. Políticamente está más certa de los neonazis griegos de Alba Dorada que del partido de Marine Le Pen. 
De cara a dichas eleciones ya se ha forjado una coalición de las dos Falanges (Falange Española de las JONS y La Falange FE), Alternativa Española y Democracia Nacional.

L'AGRESSIÓ A JORDI BORRÀS I LA IMPUNITAT D'UN "A POR ELLOS" LEGITIMAT PEL MONARCA I LA PASSIVITAT JUDICIAL PER LES CÀRREGUES DE L'1-O

No es pot entende la gratuïtat de l'agressió feta per un inspectors de la Brigada Provincial d'Informació del Cuerpo Nacional de Policia al fotoperiodista Jordi Borràs, sense el mantell d'impunitat que va significar el vistiplau donat pel monarca espanyol, Felipe de Borbón y Grecia,  al "a por ellos!" i les càrregues policials de l'1 d'octubre en el discurs que va fer el 3 d'octubre, i la complicitat d'alguns jutges desestimant i arxivant la majoria de denúncies per la desproporció de les actuacions policials d'aquell dia. La tergiversació dels delictes de rebel·lió i sedició feta pel Tribunal Suprem i la Fiscalia que permet mantenir en presó preventiva a nou polítics catalans també ha legitimitat la idea que cal mantenir a ratlla als independentistes encara que sigui amb mètodes poc ortodoxes.  

El fet que el policia agressor no fos un simple agent sinó un menbre de la Brigada d'Informació i ho fes al crit de "Viva España, Viva Franco", diu molt del retrocés democràtic i la pèrdua d'imparcialitat de bona part de la policia espanyola. Va ser el Vicepresident de Democracia Nacional, Pedro Chaparro, qui va dir que si algú es creuava amb Jordi Borràs li donés una hòstia. Tinc molt clar que si l'agressió injustificada i sense provocació prèvia hagués passat a Alemanya i l'agent hagués cridat "Heil Hitler" i amenaçat a la gent amb una navalla, avui estaria suspès cautelarment del servei actiu. Però ja se sap, i ho dic avui que és 18 de juliol, per a molts a Espanya, Franco no era un assassí com Hitler, va ser un dictador que va fer el que va fer per salvar a Espanya i pel bé de tots. 

Alguns autistes del que passa a Catalunya, com el ministre Borrell, diuen que a Catalunya hi ha violència i fractura social. Però els qui provoquen la violència no són precisament els independentistes. Han estat sectors o persones de la ultradreta que han trobat un espai buit per moure's i en alguns casos actuar amb violència, al Bages ho han comprovat aquestes últimes setmanes. És cert que en alguns entorns okupes, independentistes o llibertaris hi ha hagut persones que han exercit violència contra persones d'idees antagòniques o de la ultradreta, i jo sempre ho he condemnat. Però tota la mobilització del Procés ha estat pacífica i no violenta. El que cal desinfectar és una Jefatura de l'Estat que no és neutral, una policia que va vulnerar els protocols d'actuació i de proporcionalitat el passat octubre, i una judicatura i Fiscalia que s'ha inventat delictes inexistents.
No estic justificant aquí als líders del Procés que, com he dit diverses vegades, van errar l'estratègia i ho van fer sense la majoria i els suports i consensos necessaris per aconseguir els seus objectius. Estic denunciant una manera d'actuar legitimada per un suposat "derecho de conquista" que s'atribueixen bona part de la policia i sectors la judicatura espanyola i també de la classe política espanyola i el monarca Felipe. I ho dic jo que durant anys vaig condemnar sense matisos a ETA tant si atemptava contra veïns, polítics, miltars, policíes o guàrdies civils, i com a conseqüència dels meus articles vaig haver d'aprendre aquella rutina d'haver de mirar sota el cotxe abans d'arrencar. 

Esperem que la justicía i el Ministeri de l'Interior depurin les responsabilitats per aquesta agressió, vagi com vagi la denúncia o querella que presentarà Borràs i la seva advocada Carla Vall. Però més enllà que aquesta agressió sigui responsabilitat d'un únic agent, caldria per sortir de la situació actual que viu Catalunya, que es reconegessin no només els motius pels que la meitat dels catalans volen trencar amb Espanya, sinó també que les càrregues policials i el "a por ellos" van estar totalment fora de lloc, es reconegués l'error i es demanés perdó. I sense aquest reconeixement per part del govern -ara socialista- i dels propis cossos policials de la desproporció amb la que van actuar l'1 d'octubre, difícilment recuperan els agents el respecte -o al menys la indiferència- que tenien arreu de Catalunya per part dels seus veïns.

El presumpte agressor i la navalla que portava
Més informació:
Jordi Borràs denuncia amenaces de mort, 16 d'octubre 2103
Pedro Chaparro diu que si algú veu a Borràs li doni una hòstia, 12 d'octubre 2015
Pedro Chaparro condemnat a un any de presó per demanar que si algú es creua amb Borràs li doni una hòstia. 
Pintades amb amenaces cap a Jordi Borràs, a les portes de les seus de CDC i l'ANC a Granollers. 21 d'octubre de 2015  
Pintades amb amenaces de mort a Borràs a Gava, al local on presenta el seu llibre (oct 2015)
Noves amenaces a Jordi Borràs. Mataró, octubre 2016 
Pintades contra Jordi Borràs i contra mi a l'escola Ramon Llull, 23 novembre 2017


dimarts, 10 de juliol de 2018

ELS ULTRES DEL BAGES. La comarca és uns dels epicentres de la ultradreta espanyolista, amb una sèrie de líders o militants que, gràcies al Procés independentista han trobat el seu moment. Han canviat a corre cuita la bandera franquista per la constitucional, postulant-se com a màxims defensors de la legalitat. Alguns que eren senzillament el fatxa o el raro del poble, gràcies a les accions dels GDR de retirada de llaços grocs, banderes o rètols, han trobat un espai per actuar i en alguns casos han agredit a veïns.

A Artés, Balsareny, Sant Joan de Vilatorrada i el Pont de Vilomara al Bages o al municipis propers del Moianès com Santa Maria d'Oló, s'han produït aquest últims mesos agressions a veïns que col·locaven llaços grocs o participaven en actes per la llibertat del presos o que havien recriminat als membres dels grups coneguts com a GDR (Grupos de Defensa y Resistencia) que no treiessin llaços grocs. I amb motiu del trasllat dels presos polítics catalans a la presó de Lledoners a Sant Joan de Vilatorrada la nit del dimarts 3 de juliol, un veí fou agredit i els  Mossos van identificar a qui surt als vídeos com a principal agressor, Antonio o Tony N. Es tracta d'un conegut ultra de Sant Joan de Vilatorrada que, com a membre del GDR i amb l'acreditació de servei d'ordre de Democracia Nacional, havia participat a Sant Joan Despí la manifestació del passat 10 de juny pel tancament de TV3.




 





També van citar a declarar el Mossos, donat que surt en els vídeos, si bé sembla que no participa a l'agressió, Jaime Vizern, líder o creador del grup Democracia y Unidad Española (DUE) que va organitzar la manifestació del 4 de febrer a Manresa. Aquella manifestació pretenia aparentar que no era d'ultradreta i hi va participar l'ex diputat de Ciudadanos, Antonio Robles. Però tota la logística i servei d'ordre era de Democracia Nacional. A la manifestació de la DUE també hi participaren altres grups clarament ultres del Bages com Resistencia Pont de Vilomara, que a la seva pancarta hi té la creu carlista.  
Vizern és el que es va presentar davant de la casa de Carles Puigdemont a Bèlgica vestit de guàrdia civil.


Al Pont de Vilomara hi tenia la segona residència i la colla d'amics, Javier Cirera, líder dels CUSOS, condemnat a 19 anys per l'atac d'Stroika a Manresa del 23 de març de 2012. Precisament el fet que els condemnats anessin a sopar al restaurant Cal Curro del Pont de Violamara després de cometre la brutal agressió i que foren gravats per les càmeres de l'establiment, va ser una de les proves per identificar-los. Vull deixar clar, però, que entre els deu condemnats a presó no hi havia cap veí del Pont de Vilomara.
Javier Cirera també es movia per Sant Vicenç de Castellet on un grup de joves ultres foren condemnats per intentar cremar l'any 2012 la casa d'una família magribina.  

Al Bages també hi ha altres grups o colles ultres com la de Raúl Macià a Balsareny, que fa mig any va perdre unes setmanes la llibertat condicional que tenia després de sortir de presó per condemnes alienes a la política, quan va trencar els rètols d'entrada al municipi o va enfilar-se a balcons a treure estelades o, sembla, increpar a gent que es manifestava. A Balsareny hi ha també, Jordi C, "El Farru" i la seva parella Cristian A, que van denunciar que els hi havien calt foc a casa seva per tenir la bandera espanyola al balcó, cosa que sembla que va ser un muntatge. Ella fins i tot va rebre una trucada de suport de Mariano Rajoy i, tot que a les entrevistes televisives va negar ser d'ultradreta, tots dos has participat en diversos actes juntament amb Jaime Vizern i Raúl Macià com es veu a les xarxes socials d'ells mateixos, de Vizern i dels col·lectius ultres.

 R Macià amb el dirigent de VOX,  Javier Ortega Smith

També hi ha la colla dels Rebels o moters de Joan Escalé d'Artés. A alguns membres dels Rebels se'ls hi atribueix agressions a veïns d'Artés. I amb aquestes accions contra qui posa esteledes o llaços grocs Escalé i altres ultres del Bages han passat de ser vistos com els "raros" o "fatxes", del poble que d'alguna manera se'ls acceptava com a part del paisatge humà local, a un perill per la convivència. 
    
Aquí poso un post de Facebook de Joan Escalé d'homenatge a la persona Blas Piñar, quan va morir fa 4 anys. Com s'hi veu un dels que fa un comentari és Josep Ramon Bosch, l'últra de Santpedor, també al Bages i que ha sabut reinventar-se aquest últims anys.  
Bosch, nascut el 1963 té un historial molt ric. Va militar o col·laborar amb Fuerza Nueva -que liderava Blas Piñar- al costat del seu pare. Va afiliar-se uns anys al PP, però anava als actes ultres i no només per acompanyar al seu pare. El 18 de juliol de 2013 assistí a l'Ebre a l'acte de commemoració de l'aixecament franquista, però quan es van fer la foto de grup sota la bandera amb l'àliga s'amagà una una mica, tot i que se'l distingeix perfectament. 

Aquell mateix any, 2013, funda amb altres militants ultres del Movimiento Social Republicano (MSR), Falange, carlistes i Plataforma per Catalunya l'entitat SOMATEMPS per fer font al Procés independentista. Però mesos després la delegada del govern central a Catalunya, Maria de los Llanos de Luna, en una reunió que manté amb ells els comenta que si volen fer mobilitzacions més àmplies contra el Procés aniria bé que ampliessin l'espectre més enllà de la ultradreta. I llavors Bosch amb la majoria de fundadors de Somatemps crea Societat Civil Catalana.   

Reunió de Bosch i altres membres de Somatemps amb la Delegada, Llanos de Luna que recomanarà que facin una entitat més àmplia.

Un any més tard, quan es farà públic que Bosch administra una pàgina de Facebook -amb el seu telèfon mòbil en les dades ocultes del perfil- on penja continguts i vídeos als que ell mateix posa veu, d'exaltació del franquisme i el règim nazi, l'apartaran de la direcció de Societat Civil Catalana, si bé poc després li serà perdonat aquest pecat insignificant i ara Bosch intenta que Manel Valls, l'exprimer ministre francès faci una llista unionista a l'Ajuntament de Barcelona. Aquest dissabte passat Valls i Bosch es reuniren en un bar de Santpedor. 


A Manresa el mandat 2011-2015 Plataforma per Catalunya va tenir dos regidors. El seu líder era Albert Pericas, conegut com l'Animal. Pericas a finals del setanta i inicis del vuitanta  participava en la batusses amb militants independentistes de la comarca i se'l va vincular a diverses agressions. Pericas, sent regidor, va fer un polèmic tuït "Una estelada, una pedrada".
Fa cinc o deu anys els ultres de Manresa, liderats per Pericas, es diferenciaven dels ultres del Vallès, per ser els del Bages catalanoparlants i del Barça front els altres que eren castellanoparlants i de l'Espanyol, i els del Bages  consideraven "quillos" als del Vallès.
(Falta ampliar!!!!)


divendres, 6 de juliol de 2018

INAUGURADA LA COMISSARIA DE MOSSOS DEL MOIANÈS. El conseller Miquel Buch afirma que aquest equipament hagués haugut d'inaugurar-lo el conseller Quim Forn, ara a la presó que és el conseller legítim



































 
El conseller d'Interior, Miquel Buch, acompanyat de l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, i dels  de la resta de municipis del Moianès, ha inaugurat aquest divendres al migdia les instal·lacions de la nova oficina policial dels Mossos d'Esquadra al Moianès. Aquesta comissaria, que depèn de l'Àrea Bàsica Policial del Bages, va començar a funcionar fa tres setmanes, està ubicada a la planta baixa de l'ajuntament de Moià i comparteix instal·lacions amb la Policia Local. Inicialment té una plantilla de deu agents que faran només els torns de les 7 a les 23 hores.  
En els parlaments d'inauguració tant l'alcalde de Moià com el conseller Buch han recordat que aquesta infraestructura es va acordar amb l'anterior conseller, Joaquim Forn, que aviat serà a un a presó molt propera al Moianès. Buch ha afirmat que és habitual que un conseller o alcalde inauguri un projecte iniciat i dissenyat per un anterior. "Es fan eleccions i moltes vegades són altres els que les guanyen, hi ha nous consellers i inauguren el que havien fet o començat altres. Però Joaquim Forn no va perdre les eleccions. Ell s'hi va presentar i no va perdre, i és el conseller legítim que hauria de ser avui aquí".

Buch ha afegit que entomava la feina amb les mateixes ganes que Forn i, per treure dramatisme a la situació, ha dit que "com és la primera comissaria que inauguro us puc assegurar que és la més bonica que mai he inaugurat".  Per la seva banda, l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, ha afirmat que els Mossos d'Esquadra "són molt benvinguts i molt esperats al municipi i a tota la comarca. Us posarem les màximes facilitats perquè us sentiu com a casa". Els Mossos arriben a Moià després d'anys en que quan hi havia una emergència a la comarca s'havia d'esperar que arribessin Mossos de Caldes de Montbui, Vic o Manresa, i en els que la plantilla de la policia municipal de Moià havia quedat reduïda al mínim. Ara de fet només té quatre agents en servei actiu.  

A l'acte també hi han assistit el director general de la Policia, Andreu J. Martínez, el director dels Serveis Territorials del Departament d'Interior a la Catalunya Central, Eduard Freixedes, el comissari cap de la Regió Policial Central, Sergi Pla, la sergenta cap de la Comissaria de Districte de Moià, Rosa Oviedo i l'agent suplent del cap de la Policia Local de Moià, Andrés Jiménez, a més dels altres nou alcaldes i alcaldesses de la comarca.


 La sergnta cap de la comissaria, Rosa Oviedo, i el cap suplent de la policia local de Moià, Andrés Jiménez saluden al conseller


















dijous, 5 de juliol de 2018

ELS PRESOS AL BAGES. «Al Bages, en municipis molt propers a la presó on són Junqueras, Romeva, Sànchez i Cuixart, hi ha grups d'ultradreta molt actius que, més enllà de la defensa legítima de les posicions polítiques espanyolistes, han protagonitzant diversos incidents» Publico a Nació Digital, Nació Manresa


Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, ja són a presons catalanes de Lledoners i Figueres, però no són a casa. I Rull, Turull i Forn tindran d'aquí uns dies el mateix destí. Quin sentiment més agredolç! Perquè es posa fi a l'allunyament i la dispersió, que és una mesura excepcional que s'aplica en diferents països i en determinats contextes transitòriament només a membres de grups terroristes, mafiosos o sectaris per trencar la cohesió del grup i desactivar la pressió d'uns membres del grup vers la resta, tot i que significa un càstig per les famílies i dificulta la reinserció que és la finalitat última de la pena.

Però els presos polítics catalans ni són terroristes, ni mafiosos, i encara no han estat condemnats a cap pena, i pot ser que a la llarga, només siguin condemnats a penes menors per desobediència, que mai haguessin implicat presó preventiva. Però se'ls ha tractat amb la mateixa medicina que els presos d'ETA, que tot i haver-se dissolt l'organització i lliurat les armes, continuen patint el càstig addicional de l'allunyament, amb el PP i Ciudadanos fregant-se les mans per dir-li a Pedro Sánchez, el dia que es limiti a complir la llei i portar-los a Euskadi, que és el que és el pacte tacat de sang que va fer amb Bildu per aconseguir els seu vots a la moció de censura.

La justícia és una màquina molt lenta, i més si es porten les coses al Tribunal d'Estrasburg que tantes vegades ha condemnat a Espanya. I no dubtem que alguns dels afers relacionats amb l'1 d'octubre trigaran anys en tenir sentències definitives. No només sobre si va haver-hi o no rebel·lió i sedició amb coaccions, manifestacions tumultuàries i violència, sinó també sobre el tancament sense comunicació judicial o administrativa prèvia als seus propietaris, de centenars de pàgines webs, o per les càrregues policials de l'1 d'octubre en la que la policia nacional i guàrdia civil va vulnerar tots els protocols d'actuació i proporcionalitat dels països democràtics.
De moment és una petita victòria la petició de la fiscalia d'imputar als guàrdies civils que van actuar l'1d'octubre a Callús i van tombar a terra a l'alcalde. Quina paradoxa! L'alcaldessa socialista de L'Hospitalet, Núria Marín, l'1 d'octubre, després que la policia entrés a cops de mall a l'institut Can Vilumara, es va encarar al cap de l'operatiu policial a L'Hospitalet i va aconseguir quadrar a la Policia Nacional, que després de diverses converses telefòniques amb Enric Millo, es van retirar de la ciutat. Però quan això ho intentava fer un alcalde o regidor independentista se'l podia tirar a terra i colpejar amb impunitat.

I també és una petita victòria que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya hagi desestimat la petició de la fiscalia d'imputar per delicte d'odi al diputat Ferran Cívit per uns tuïts cridant a manifestar-se davant dels hotels on s'allotjaven policies i guàrdies civils. Ha hagut de decidir-ho el TSJ en ser Civit aforat. I això farà caure les altres causes judicials per suposats delicte d'odi que hi ha a diversos jutjats catalans per fets similars. 

Ara tenim els presos a Catalunya, que no a casa. I els homes han anat a Lledoners al Bages. Una presó que sembla moderna i amb presos poc conflictius. Ben segur que al voltant de la presó de Sant Joan de Vilatorrada es faran ara múltiples concentracions per la seva llibertat. Però també, tinguem-ho present, que al Bages, en municipis molt propers a la presó, hi ha grups d'ultradreta molt actius que, més enllà de la defensa legítima de les posicions polítiques espanyolistes, han protagonitzant diversos incidents que en alguns casos han acabat amb agressions cap a veïns. 

La nit del dimarts 3 de juliol ja van haver-hi una agressió als accessos del centre penitenciari a un membre dels CDR del Bages que posava llaços grocs i esperava l'arribada del presos. Més enllà de denunciar els fets al jutjat, caldrà aquí una complexa tasca de prevenció, mediació i contenció dels Mossos d'Esquadra, i que les entitats i col·lectius que es mobilitzaran pels presos tinguin la sang freda necessària per evitar caure en les provocacions.

dilluns, 2 de juliol de 2018

LA POLICIA DESALLOTJA ELS ULTRES DE L'HOGAR SOCIAL MADRID DE L'ANTIGA SEU DEL BANC DE MADRID-BANC D'ANDORRA, DESPRÉS DE DOS INTENTS FALLITS. Eren allà des d'abril de 2017 i era la seva sisena seu



Aquest col·lectiu ultra, liderat per la històrica militant ultra Melisa Domínguez Ruiz, que dóna ajuda a ciutadans espanyols, no a estrangers ni a espanyols d'origen o fills d'estrangers nacionalitzats, ha estat desallotjat els últims quatre anys d'altres cinc edificis.  Fa setze mesos estaven a la seu de l'antiga Associació de Militars Mutilats, paluaet on va néixer i morir el fundador de la Legión, Millan Astray. Anteriorment a un edifici de RTVE on es havia tingut la seu l'informatiu franquista El Nodo.   Abans a l'antiga seu del desaparegut Forum Fiulatélico, a un edifici del Ministeri de Treball, i a un edifici del barri de Tetuan del magnat xinès Gao Ping, acusat de tenir vincles mafiosos. La presencia en aquest barri del HSM, va motivar nombroses protestes.
L'Hogar Social Madrid és hores d'ara el moviment ultra més potent i estable d'Espanya i podria ser que la seva lideressa, Melisa (o Melissa) Domínguez es plantegi fer una candidatura d'aquí un any a l'alcaldia de Madrid. Políticament està més a prop dels neonazis grec d'Alba Daurada que dels identitaris xenòfobs del Front Nacional de Le Pen.
 Foto obtinguda de twitter


Melisa Domínguez Ruiz, líder del HSM