divendres, 28 de desembre de 2018

VOX, ELS ULTRES QUE VAN BÉ AL PARTIT POPULAR. Analitzo al Punt Avui l'entrada de Vox al Parlament andalús i com el PP es beneficia, malgrat la seva baixada de vots, de la irrupció del partit ultra


Xavier Rius, El Punt Avui, 28 de desembre de 2018
Amb l’entrada dels dotze diputats de Vox al Parlament andalús, l’Estat espanyol ha deixat de ser una de les poques excepcions d’Europa, ja que la majoria de països feia anys que tenien diputats d’ultradreta als seus parlaments. En alguns llocs és una ultradreta neonazi i negacionista de l’Holocaust, com a Grècia amb Alba Daurada; en d’altres clarament pro-israeliana, com l’holandès Partit per la Llibertat, de Geert Wilders, que considera Israel com el baluard d’Occident enfront de l’islam; altres transiten d’una posició a l’altra, com fa Marine Le Pen; en alguns països de l’antiga Europa de l’Est són ultracatòlics i antisemites, i a Àustria i Itàlia formen part del govern. I tant els uns com els altres rebutgen la immigració, volen recuperar el control de les fronteres perdut amb la integració europea i s’oposen a les polítiques econòmiques de la Comissió Europea.
A l’Estat espanyol la ultradreta va perdre la seva oportunitat l’any 2010, quan Plataforma per Catalunya va estar a punt d’entrar al Parlament de Catalunya i mig anys més tard obtenien 67 regidors. Però les lluites caïnites habituals d’aquests grups o el fet que la societat sigui poc permeable a propostes racistes, el partit es va enfonsar quatre anys després. I la majoria de grups ultres espanyols estaven més preocupats per combatre l’independentisme, amb accions com l’atac a Blanquerna, que pel rebuig a la immigració. Mentre a Alemanya l’any 2016, quan va acollir el flux de refugiats, van haver-hi 3.500 atacs racistes, i el 2017, 2.200 amb agressions, pintades i incendis a centres d’acollida o mesquites, a l’Estat espanyol aquests atacs han sigut gairebé anecdòtics. Sembla que és cert que l’Estat espanyol és menys racista que altres veïns europeus.

La ultradreta acostuma a ocupar espais buits que deixen altres partits, i amb Mariano Rajoy se’n va crear un. Rajoy va prometre que derogaria la llei de l’avortament de Zapatero, però quan va ser a La Moncloa, no la va derogar. I aquí és on Vox, que havia quedat en la irrellevància el 2014 després de no aconseguir entrar al Parlament Europeu, comença a treballar-se aquests sectors de la dreta ultracatòlica, contrària a l’avortament o el matrimoni homosexual. Després, com també va fer el Front National a França, s’adreça a col·lectius sectorial com els defensors dels toros o la caça. I quan és detingut el president de Manos Limpias per les seves extorsions, l’advocat de Vox, Javier Ortega Smith, ocupa l’espai i comença a posar querelles contra l’independentisme, aconseguint rellevància mediàtica. Amb José María Aznar lloant Santiago Abascal, i Pablo Casado assumint els seus plantejaments, Vox va sortir reforçat. Ara el PP i Ciudadanos se serviran de Vox per governar Andalusia i no es plantegen aïllar-lo. Si tot i la davallada del PP, gràcies a Vox s’ha mobilitzat tota la dreta aconseguint la majoria, ja els anirà bé que Vox creixi en les municipals i autonòmiques del maig.


dimarts, 18 de desembre de 2018

VOX INTENTA L'ABSORCIÓ DE PLATAFORMA PER CATALUNYA. Ho explico a Nació Digital. PxC preferiria una coalició, però Vox vol adhesions individuals i que es dissolgui Plataforma


 Xavier Rius Sant, Nació Digital, 18 de desembre de 2018
 Llegir a Nació Digital
Plataforma per Catalunya (PxC), el partit ultra que va obtenir 67 regidors a les municipals de 2011 -i que a les eleccions catalanes de novembre del 2010 va estar a punt d’entrar a Parlament- està en un punt crític de la seva existència. Segons ha pogut saber NacióDigital, ha de decidir si es dissol i s’integra en bloc a Vox -és el que desitja la formació de Santiago Abascal i Javier Ortega Smith- o si continua lluitant per fer coalicions amb la formació d'extrema dreta espanyola d’igual a igual allà on PxC té regidors o militants.
El risc que afronta PxC és que continuï el degoteig de militants i exmilitants cap a Vox i trobar-se al mes de maig amb el fet que les poques candidatures que la formació presenti hagin de competir pel mateix espai amb l'ascendent partit d'Abascal. Fa un any, per exemple, qui exercia de delegat del partit xenòfob a l’Hospitalet de Llobregat, Daniel Clemente, va passar-se a Vox. Va ser Clement qui va organitzar l’acte d'aquesta formació el 27 d’octubre al barri de Bellvitge, al qual van assistir unes 200 persones. El 2011, PxC havia obtingut dos regidors a la ciutat i el 2015 va quedar fora del consistori per pocs vots.
L’abril de 2016, Plataforma per Catalunya va teixir aliances amb el partit ultra España 2000 i amb l’insignificant Partido por la Libertad (PxL), i van crear la federació Respeto. L’home fort de la suma era el regidor d’España 2000 a Alcalá de Henares (Madrid) Rafa Ripoll. Ripoll mantenia un discurs més moderat que el del fundador del partit, el valencià José Luis Roberto, que més a més està mal vist als sectors catòlics de la ultradreta ja que havia estat vinculat a la patronal dels prostíbuls, ANELA.
Però la forta pujada de Vox a Andalusia (va aconseguir 12 escons el 2 de desembre i es dona per segura la seva entrada al Congrés i el Parlament Europeu) ha dinamitat el mapa de la ultradreta, també a Catalunya. A la concentració espanyolista que es va fer a Girona el 6 de desembre -on van coincidir la secretaria general de PxC, Mónica Lora, amb Javier Ortega Smith-, Lora ja va explicar a la premsa que que el seu partit volia presentar-se en coalició amb Vox a les municipals, atesa la coincidència de programes i projecte.

Candidats de Vox a les municipals
Però des de Vox van repetir en privat el que ja havien dit altres vegades: que els militants de PxC serien benvinguts, però que el partit ultra havia de trencar amb Respeto i dissoldre's. D'aquesta manera, els militants de PxC podrien entrar individualment al partit d'Abascal, com ja han fet aquest últim anys molts exmilitants de la formació. Ara mateix, PxC no té la garantia que, en el cas que es dissolgui i s’integri a Vox, els seus regidors puguin encapçalar la candidatura en el seus municipis.
Dos dies després, el dissabte 8 desembre, August Armengol va comunicar als altres membres de Respeto que PxC abandonava la federació. Una retirada que, de fet, a la formació ultra ja es covava dies abans de les eleccions andaluses. A la vegada, el president del Partido por la Libertad, José Maria Ruiz Puerta, va comunicar que es dissolia i que la majoria dels seus militants demanarien ingressar a Vox. Des d'España 2000 es va lamentar que Vox estigués fent, gràcies al seu bon moment electoral, una opa a tots els grups del que anomenen "àrea identitària".  

Estratègia negociadora
PxC guarda absolut silenci sobre les seves converses amb Vox i està anunciant candidatures a llocs on ara no té regidors, en un intent de negociar amb més força amb Vox, tot i que Abascal té molt clar que la via no és una coalició sinó l'absorció. Però més enllà de quina sigui la fórmula de confluència, si absorció o coalició, el que és segur és que els regidors de PxC, que s’havien "estovat" una mica als plens, recuperaran fins a les municipals un discurs més bel·ligerant, tant pel que fa al rebuig a la immigració amb plantejaments xenòfobs o racistes, com a la demanada d’un càstig exemplar als presos polítics i a la resta de dirigents independentistes.
Per la seva banda, Josep Anglada, el fundador de PxC, expulsat del partit i que ara és regidor de Vic amb la marca Som Identitaris, intentarà marcar perfil propi. Camí de les municipals, Anglada pretén continuar sacsejant el discurs bel·ligerant amb la immigració -com sempre ha fet-, però pretén ser menys radical que els seus rivals de la ultradreta pel que fa al combat a l’independentisme i el catalanisme, conscient que les propostes de Vox d'abolir totes les autonomies, també la catalana, no agraden a la Catalunya interior, on confia obtenir alguns regidors.


El declivi de PxC... i d'Anglada

És una evidència que després que PxC expulsés al seu líder i fundador, Josep Anglada, el febrer de 2014, el partit va iniciar una decadència que va culminar a les municipals de 2015, quan només va obtenir 8 regidors arreu de Catalunya. El 2011 n'havia aconseguit 67. A la demarcació de Barcelona, on n'havia arribat a tenir 47, només va conservar Mónica Lora a Mataró, que va ser nomenada secretària general. Al Vendrell, el cofundador de PxC, el metge August Armengol, va aconseguir tres regidors a les últimes municipals, una resistència electoral que li va permetre ser nomenat president de PxC. A Salt, on PxC tenia tres electes, van aconseguir acta de regidors Sergi Fabri i Sergio Concepción. El partit també va esgarrapar un regidor al municipi empordanès de Sant Miquel de Fluvià i al tarragoní de Roquetes.

Res a veure amb els resultats de 2011, quan Anglada i la PxC disposaven de dos regidors a l'Hospitalet de Llobregat, tres a Santa Coloma de Gramenet, tres a Sant Boi, tres a Mataró o tres també a Manlleu. A Vic, epicentre de l'activitat d'Anglada, el líder xenòfob va passar de ser la principal força de l'oposició -cinc regidors el 2011- a ser l'únic representant d'una nova marca el 2015. Anglada intenta resistir al marge de les turbulències de PxC i l'aparició de Vox.

dijous, 13 de desembre de 2018

El Partido por la Libertad (PxL), socio de PxC, e integrado en la federación Respeto, se disuelve tras "el tsunami de Vox". El pasado sábado Plataforma per Catalunya abandonó la federación Respeto formada por PxC, PxL, España 2000 y grupos locales de Albacete, Jaén y El Escorial


El lunes pasado aquí en el blog anunciaba que Plataforma per Catalunya abandonaba la federación Respeto y que sus militantes deseaban coaligarse, converger o entrar en Vox,  mientras que el Partido por la Libertad -miembro también de Respeto- caminaba hacia su disolución. Esta mañana el presidente y fundador del Partido por la Libertad, el abogado José María Ruiz Puerta, confimaba en el programa raidófonico de Santiago Fontenla, Altnews, que PxL se disuelve. Y los motivos que ha esgrimido para justificar el fin del proyecto de PxL son bastante similares por los que PxC ha abandonado la federación Respeto, en la que sólo permanecen España 2000, Alternativa Municipal del Escorial, Iniciativa por Albacete y el grupo de Respeto de Jaén.
Según José María Ruiz Puerta el partido se disuelve ante la voluntad de la mayoría de militantes de apoyar a Vox, formación con la que "tenemos propuestas, discurso y objetivos similares y no hay que entorpecer la marea o tsunami de votos que ha conseguido". Si bien ha añadido que serán los militantes "quienes individualmente decidirán si se integran en Vox o España 2000". Por su parte él seguirá colaborando o ayudando como abogado a España 2000 en cuestiones legales ya iniciadas, y más adelante ya decidirá si se integra en Vox o colabora con dicha formación desde la vertiente jurídica.


Primer acto público de PxL en junio de 2012, realizado en Torrejón. En el centro Josep Anglada y Ruiz Puerta

PxL comenzó su andadura el 30 de junio de 2012, denominándose inicialmente Plataforma por la Libertad, pretendiendo ser la marca española de PxC y Josep Anglada, el cual participó en el acto que se hizo ese día en Torrejón de Ardoz en contra de una mezquita. Posteriormente PxL pasó a llamarse Partido por La Libertad y, más tarde, añadió a su nombre o sigla la frase "con las Manos Limpias", al intentar, con el beneplácito del presidente de Manos Limpias, Miguel Bernad, hacer converger el pseudo-sindicato de funcionarios que interponía querellas de todo tipo y se personaba como acusación popular en numerosos casos, con su partido. Precisamente la querella de Manos Limpias contra el juez Baltasar Garzón, por investigar los crímenes del fascismo la interpuso José M Ruiz Puerta.


J.M. Ruiz Puerta, Miguel Bernad y Robert Hernando (PxC) 
En las elecciones municipales de 2015 PxL sólo obtuvo dos concejales, uno en el pequeño municipio madileño de Valdeavero, con 124 votos, y otro en Alfoz de Lloredo en Cantabria. Ruiz Puerta encabezaba la lista en la ciudad madrileña de Parla, y al no llegar con los 2.243 votos que obtuvo al 5%, no obtuvo acta de concejal. (Vox tampoco entró pero obtuvos sólo 723 votos) En aquellas elecciones España 2000 consiguió siete, seis de ellos en el Corredor de Henares madrileño, y Plataforma per Catalunya -que había expulsado a su fundador Josep Anglada- se hundia de los 67 concejales de 2011 obtenía sólo 8.
Tras la detención y encarcelamiento del presidente de Manos Limpias, Miguel Bernad, en abril de 2018, acusado de extrosion y chantajes, José María Ruiz anunció en un comunicado que él sólo participaba en Manos Limpias como abaogada de causas concretas, y a la vez el partido eliminó la coletilla de "con la Manos Limpias" en su nombre y su sigla. Días después PxL formaba con PxC y España 2000 la Federación Respeto.
Ruiz Puerta anteriormente había ayudado en diversas ocasiones a Plataforma per Catalunya, aportando o recaudando los 50.000 euros que costaron las furgonetas de campaña electoral de PxC en Catalunya de las elecciones generales del 20 de noviembre de 2011. Él creía que si Anglada entraba en el Parlament de Catalunya o el Congreso de los Diputados, la ultraderecha (o partidos identitarios como él los denomina) española coaligada con Anglada tendría la misma suerte. Anteriormente como abogado defendió al editor neonazi y propietario de la Librería Europa, Pedro Varela.
Dicha librería estaba ublicada en la calle Séneca de Barcelona en los mismo local que tuvo su sede hasta 1993 el colectivo intelectual nacionalsocialista CEDADE. Ruiz Puerta consta en Wikipedia, Metapedia y algún libro que fue precisamente, el último presidente de Cedade.
 (Actualizado, viernes 14 de diciembre 2018: En el cometario suyo inferior que ha remitido niega haber sido "el último presidente de CEDADE". Preguntaré a otros exmiembros cuál fue su vinculación con Cedade y sus cargos directivos)


 


Ruiz Puerta no obtuvo acta de concejal en Parla, donde se presentaba
"PxL-con las Manos Limpias" se presentó a las municipales de 2015 en diferentes lugares de España y sólo obtuvo dos concejales. Yolanda Couceiro Morín, cabeza de lista en Portugalete. Dicho cartel no gustó al sector ultracatólico, partidario de la familia tradicional católica


ACTUALIZACIÓN ARTÍCULO EN RELACIÓN A LA POLÉMICA SOBRE SI J.M. RUIZ PUERTA FUE EL ÚLTIMO PRESIDENTE DE LA NEONAZI CEDADE (Sábado 15 a las 22 horas)

A lo largo del día de hoy se han publicado en este artículo diversos comentarios sobre si José María Ruiz Puerta fue o no el último presidente de CEDADE.  El primero de los comentarios ha sido precisamente del interesado desmintiendo dicha afirmación. Yo le he respondido que así se recoge en Wikipedia y Metapedia, en diversos libros que no tenía a mano y en diferentes noticias publicadas en medios como Diario Público. Otra persona ha añadido más links con dicha afirmación: Diario El País.

He consultado el libro Neonazis en España de Xavier Casals y en la página 183 se afirma que en 1989 se nombra a "José María Ruiz Puerta como vicepresidente de CEDADE".
Y en la 185 se añade que el 11 de enero de 1993, poco antes de disolver CEDADE "se creó un órgano o dirección colegiada de tres miembros: Laureano Luna, E. Arroyo y José M. Ruiz" 

  





dilluns, 10 de desembre de 2018

Plataforma per Catalunya (PxC) abandona la Federació Respeto. Aixó facilita la convergència, entrada individual o integració de la majoria de regidors i miltants de PxC a/ amb Vox


Tal com ja anunciava dimecres, Plataforma per Catalunya (PxC) abandona la federació Respeto, nascuda fa dos anys i mig amb la confluència del Partido X la Libertad (PxL) i España 2000 i independents o exmilitants d'altres grups, a la que s'hi va sumar com Iniciativa por Albacete, un grup de Jaén i una candidatura del Escorial. Els mals resultats de Respeto a Andalusia i el bons de Vox, han accelerat la descomposició de Respeto. Així ho van comunicar els dirigents de PxC, encapçalats pel seu president, August Armengol, a la reunió de Respeto d'aquest dissabte a Madrid. 
Mentre PxL va cap la seva dissolució, no està clar com continuarà España 2000 que vivia una certa bifurcació entre els sis regidors del Corredor de Henares, liderats per Rafa Ripoll, i el líder històric del partit, l'últra valencià, José Luis Roberto. Aquest cap de setmana persones influents de Respeto no vinculades a España 2000, con Inma Sequí, han tret la sigla Respeto del seu perfil a les xarxes socials.  Caldrà veure que fan els grups de Respeto del Escorial, Jaén i Albacete. Segons m'han confirmat dirigents de España 2000, ells continuaran a Respeto fidels als seus compromisos i, si els toca i s'ha de fer, "serem nosaltres els últims que tanquem la porta i apaguem la llum". No és cap secret que José Luis Roberto pel seu passat com a Secretari General Tècnic d'ANELA (Asociación Nacional de Locales de Alterne) està lluny de l'ideari de Vox de família cristiana i contra l'avortament.
 Pel que fa a Plataforma per Catalunya, PxC tindrà les mans lliures bé, per integrar-se individualment la majoria dels seus militants i regidors a Vox, bé per intentar una poc probable coalició amb Vox de cara a les municipals i europees. La Secretària General de PxC, Mònica Lora, va parlar d'aquesta qüestió amb Javier Ortega Smith a l'acte que van fer dijous a Girona, i no sembla que Vox vulgui coaligar-se amb el que queda de PxC, però sí acceptaria als seus militants i regidors, sobretot perquè tenen implantació local en algunes comarques que Vox no en té.
 Javier Ortega Smith, José Casado (Segadors del Maresme) i Mónica Lora, dijous a Girona (Foto Quico Sallès)
Respeto el dia de la seva creació

dimecres, 5 de desembre de 2018

EL DOCUMENTAL SOBRE VOX D'EIDER HURTADO, LA PERSONALITAT D'ABASCAL, DUBTES DEL FINANÇAMENT DE VOX TAMBÉ A CATALUNYA, I EL SEMBLA SEGUR ENFONSAMENT O DESAPARICIÓ DE PxC, QUE HA FELICIAT A VOX PEL SEUS BONS RESULTATS. Alguns dels exdirigents de Vox que surten al documental, com Carlos A. Caldito, van ser a la reunió de Madrid de fa dues setmanes amb Anglada, si bé la pujada de Vox sembla que deixarà sense espai per l'expansió de Somos Identitarios a nivell espanyol.


Més enllà de l'èxit del documental d'Eider Hurtado d'Euskal Telebista, ETB, en castellà sobre Vox, que va tenir una audiència del 25,3% a Catalunya, el programa ens relata els orígens del partit i la trajectòria de Santiago Abascal  al que mostra com una persona freda, que va muntar el partit pel seu lucre personal, i apunta, sense poder demostrar-ho, el finançament il·licit del partit. El programa passa gairebé per alt la figura de l'advocat Javier Ortega Smith que, des del meu punt de vista, amb la presentació de querelles i personant-se a les causes del Procés català, ha donat al partit aquest any una volada mediàticat, sense la qual no hagués obtingut els bons resultats de diumenge a Andalusia. El documental d'EITB retrata personatges com el matrimoni de Rocio Monasterio i Iván Espinosa, l'ombra de l'organització ultra El Yunque i els suports que tenia i ara augmentaran d'Steve Bannon. 
Alguns dels exdirigents de Vox que apareixen criticant o denunciant el funcionament opac i les maneres d'Abascal, com Carlos Aurelio Caldito, van estar a la reunió de fa dues setmanes de Somos Identitarios a Madrid amb Josep Anglada. Un projecte que després de l'èxit de Vox a Andalusia i del fracàs estrepitós de l'altre padrí del projecte, Armando Robles, el director d'Alerta Digital, que presentava el seu partit Soluciona per Màlaga i només va obtenir 496 vots (el 0,033%), es pot considerar ja mort. Davant de la pujada de Vox i de les seves propostes de dissoldre totes les autonomies, sembla que Anglada s'oblidarà d'intentar implantar-se fora de Catalunya i se centrarà en presentar candidatures a Vic, a Manlleu i a alguns altres municipis catalans.
El reportatge d'Eider Hurtado (eitb.eus) es pregunta molt pel finançament de Vox, sigui d'Iran o d'empreses espanyoles o de possibles donacions de la ultradreta d'altres països, sobretot en els seus origen fa cinc anys. D'aquell època hi ha un episodi a Catalunya gens investigat, com quan el febrer de 2014, tots els militants del fantasmagòric partit de Mario Conde, Sociedad Civil y Democracia, es passen en blog a Vox Catalunya, liderats per Ariadna Hernández que va anar de número 7 a la llista encapçalada per Vidal Quadras a les europees.  Hernández, com també l'ex-Secretari General de Plataforma per Catalunya, Pablo Barranco, que també va entrar a Vox, van plegar després de la patacada europea quan el partit d'Abascal es va quedar fora del Parlament Europeu en faltar-li 4.000 vots.   



 La delegada a Catalunya de Sociedad Civil y Democracia es va passar gairebé tots els afiliats de Barcelona a Vox i anà de número 7 a les europees

DESAPAREIX PxC, PxL i LA FEDERACIÓ RESPETO?
El partit o partits ultres que resulten més perjudicats per la pujada de Vox són Plataforma per Catalunya i España 2000 de la Comunitat de Madrid, que formaven part de la federació Respeto que ja es pot donar per finiquitada. L'home fort de Respeto a Andalusia,  Mario Martos, que havia substituït al valencià José Luis Roberto a l'executiva nacional de Respeto, va presentar-se per Jaén i només ha obtingut 1.032 vots, un 0'33 % front els 27.671 de Vox a la demarcació.
La Secretaria General de  Plataforma per Catalunya i regidora de Mataró, Mónica Lora, va fer una piulada diumenge felicitant Vox pels seus resultats. I en l'actual context que la federació Respeto agonitza, sigui quina sigui la decisió dels sis regidors d'España 2000-Respeto al Corredor d'Henares a Madrid, liderats per Rafa Ripoll, sembla que Respeto jo no té cap futur com a projecte estatal i podria anunciar la seva dissolució en una o dues setmanes. El Partido x la Libertad (PxL) també desapareixerà. 
I pel que fa als altres nuclis de PxC a Catalunya, l'exdirigent del MSR, Jordi de la Fuente, va assumir direcció de la gestora del partit al Vendrell on és regidor el president de PxC, August Armengol, que semblava que volia plegar i es plantejava presentar-se de nou de número 1, però amb De la Fuente de segon, per passar-li el relleu després de les municipals. Però aquest traspàs al Vendrell sembla que ja no serà possible donat que pot ser que també PxC es dissolgui.
A Salt PxC continua tenint dos regidors, Sergi Fabri i Sergio Concepción que s'han mantingut bastant al marge dels problemes de PxC i de Respeto. El tuit de Mònica Lora felicitant a Vox, que ja va proposar a Mataró fer una candidatura conjunta de PxC amb Tabàrnia i grups com els Segadors del Maresme, apunta que voldria oferir-se a Vox per anar junts. Tot fa pensar que PxC i Respeto ja no existiran al mes de maig, i seria Vox qui decidiria si acceptava als regidors de PxC i si els hi donaria garanties de que podrien encapçalar les llistes a Salt o Mataró al maig.  Als que la pujada de Vox no afectarà serà a la coalició ADÑ (les dues Falanges, DN i AES) perquè no tenen regidors i a les europees on sí que es presentaran, ja no tenien cap possibilitat.

dimarts, 4 de desembre de 2018

JUZGADOS EN LA AUDIENCIA DE TOLEDO ÓSCAR DEL PINO Y OTROS TRES ULTRAS SUR ACUSADOS DE MATAR Y DESCUARTIZAR AL EMPRESARIO JOSÉ LUIS VÁZQUEZ ESCARPA. En principio hay acuerdo de conformidad con fiscalía y serán condenados a diez años y medio Del Pino y entre cuatro y medio y cinco y medio los otros. Además deberán indemnizar a la familia con 80.000 euros. Éste es uno de los tres casos recientes que militantes o ex militantes ultras asesinan y descuartizas a sus victimas: Del Pino a J.L Vázquez Escarpa, Artur Segarra (ex-PxC i Boixos Nois) a David Bernat, y César Román (ex PxM-PxC) a Heydi Paz




Hoy se ha celebrado en la Audiencia Provincial de Toledo la primera sesión del juicio contra el dirigente de los Ultras Sur, Oscar del Pino por secuestar, asesinar, descuartizar y lanzar al río Tajo en mayo de 2014, el cuerpo del empresario José Luis Vázquez Escarpa. Sorprendentemente se ha llegado a un pacto de conformidad y Del Pino será condenado a diez años y medio, y los otros tres a penas de cuatro años y medio o cinco años y cuatro meses, además de indemnizar a la familia del fallecido con 80.000 euros, la misma cantidad que solicitaron los hoy juzgados por su rescate en el momento del secuestro. Los tres ultras que se sientan en el banquillo son Óscar López, Alberto del Val y Mario Belvis. 

 
 (Foto Antena3)
 Oscar del Pino y los otros acusados formaban parte de la facción radical y violenta de los Ultras Sur, Outlaw (fuera de la ley) vinculada a los Hammerskin, liderada por Antonio Menéndez "El Niño", que el otoño de 2013 se enfrentaron al líder histórico del grupo, el abogado Álvaro Cadenas y a José Luis Ochaíta en una dipsuta que tenía por motivo el control de los conciertos de música RAC (Rock Against Comunism), el merchandising de material de los Ultras Sur y los fondos de la venta de entradas que facilitaba el club. Óscar del Pino fue detenido por la Guardia Civil el 14 de octubre de 2015 cuando, según la Unidad de Crimen Organizado de la Guárdia Civil la Guardia Civil estaban planeando realizar nuevos secuestros y asesinatos de empresarios matar y descuartizar a otras víctimas. Los abogados de la defensa y la acusación llegaron a un acuerdo con la jueza instructora y la Fiscalía. El pacto ha consistido en que Óscar del Pino asume el secuestro y asesinato de José Luis Vázquez y revelará dónde esta el cuerpo, a cambio de una sustancial rebaja de la condena. Y los cuatro acusados indemnizarán alpadre de la víctima con los 80.000 euros que cobraron por el secuestro. Del Pino ya ha conseguido en anteriores ocasiones sustanciales disminuciones de las penas propuestas por ficalía. Algo que también consiguió el líder de los Casuals de los Boixos Nois, Ricardo Mateo en 2013, si bien Mateo no fue juzgado por asesinato.  
   Óscar del Pino

 El Niño (no está acusado ni juzgado en esta causa) ha sido encarcelado por otros delitos de violencia y extorsión.
 Artur Segarra
 El asesinato de Vázquez Escarpa realizado por miembros de los Ultras Sur, es el primero de los tres casos recientes de asesinato y descuartizamiento de la víctima realizado por miembros o ex miembros de grupos de ultraderecha.  En Bangkok fue condenado a muerte (pero no ejecutado) el ex candidato de PxC, ex miembro de los Boixos Nois y conferenciante en la Librería Europa, Artur Segarra, por el asesinato y descuartizamiento del empresario David Bernat. 
 Y hace tres semanas fue detenido César Román, "el Rey de Cachopo" por matar y descuartizar a su última pareja Heydi Paz el pasado agosto. César Román en 2004 y 2005, asumió la propuesta de Josep Anglada de extender el partido Plataforma per Catalunya (PxC) a Madrid con la sigla de Plataforma por Madrid PxM y con similares propuestas hacia la inmigración tipo "Primero los de casa". La cosa acabó mal al cabo de dos años, con deudas a la seguridad social que tuvo que asumir Anglada.

César Román con Anglada impulsando Plataforma por Madrid

dilluns, 3 de desembre de 2018

LA ULTRADRETA JA ÉS AQUÍ, Ho analitzo a Nació Digital


La ultradreta ja és aquí amb dotze diputats al Parlament andalús i preparada per obtenir-ne al Congrés dels Diputats tan aviat se celebrin eleccions generals. I abans eleccions municipals, europees i en algunes comunitats també autonòmiques. Un cop oberta la síndria, és imprevisible què pot passar a les properes eleccions catalanes.

L’Estat espanyol era una de les poques excepcions a Europa que no tenia ni en el seu parlament estatal ni els cantonals o regionals, diputats ultres. El novembre de 2010 Josep Anglada de Plataforma per Catalunya, amb 75.321 vots, va estar a punt d’entrar al Parlament català. Però l’expulsió dos mesos abans del secretari general de PxC, Pablo Barranco, que ja s’encuidà durant la campanya de ventilar draps bruts d’Anglada, sumat als  errors garrafals de màrqueting de PxC, com permetre que un cap rapat amb l’esvàstica tatuada al coll  s'assegués a primera fila en l´únic acte que TV3 va anar durant la campanya i que els telenotícies traguessin profit de la imatge, li van fer perdre uns vots que el van deixar Plataforma fora del Parlament. Després, a  les municipals de 2011, PxC va obtenir 67 regidors a tot Catalunya a la vegada que Albiol guanyava a Badalona. Però des del primer dia van haver-hi pugnes internes i desercions en cadena de regidors a molts municipis. I el febrer de 2014 Anglada fou destituït de la presidència del partit i expulsat, acabant d’enfonsar-se PxC a les municipals de maig de 2015 que només va obtenir 8 regidors a tot Catalunya. Sembla, també, que el Procés català va treure el fenomen migratori de l’agenda política, i el sentiment identitari a Catalunya no basculava entre els “de casa i el de fora”, com argumentava Anglada, sinó al voltant del debat independentista. Pel que fa al PP, li va anar bé tenir Albiol governant Badalona, però no podia assumir a nivell estatal el seu discurs de que els immigrants eren incívics, no paguen impostos i tenen masses privilegis, perquè era tirar-se pedres a la teulada en aquells llocs que governava.

La resta de grups ultres de l’estat van continuar amb les seves lluites caïnites, i amb un discurs lligat a l’enyorança del franquisme, parlant més de la unitat d’Espanya que d’immigració.  A la vegada el PP  deixava orfe l’espai ultracatòlic, quan Rajoy incompleix la promesa electoral de derogar la llei de l’avortament de Zapatero.  I aquí és on entra Vox, un partit nou el 2014 fundat per l’expopular, Santiago Abascal, que posa de  cap de llista a les europees l’ex-president del Parlament Europeu, Alejo Vidal Quadras. Però en aquell moment el discurs de Vox no era antieuropeista ni antisistema, sinó més aviat centrat en el rebuig a l’estat autonòmic i amb unes primeres pinzellades xenòfobes. L’ex-Secretari  General de PxC, Pablo Barranco hi va entrar i va anar a la llista al número 47, mentre Ariadna Hernández, vinculada al Casal Tramuntana i parella d’un regidor de PxC, esdevenia la delegada de Vox a Barcelona, i anava de número 7.  Però a Vox li van mancar quatre mil vots per obtenir escó a Estrasburg, el partit es va desinflar i  va perdre la major part de la militància. Hernández i Barranco també van plegar.

Però tot canvia fa dos anys, després de la detenció i empresonament del Secretari General de Manos Limpias, Miguel Bernad, que es personava com acusació popular en tota mena de casos mediàtics. Vox ocuparà hàbilment aquest espai, denunciant o personant-se en tots els casos referents al Procés català, i l’advocat José Ortega Smith agafa una gran rellevància pública. S’ha dit sovint que els partits i moviments ultres necessiten un “mascle alfa” que el lideri. I aquest és sense cap mena de dubte Ortega Smith. I Vox té l’habilitat d’entroncar aquella realitat intrínseca de la ultradreta espanyola que és, per sobre de tot, franquista i defensora a mort de la unitat d’Espanya, demanant no només més mà dura amb Catalunya, sinó derogar totes les autonomies, amb un discurs que no condemna el franquisme i proposa la derogació de la llei de la Memòria Històrica. És ultracatòlic, qüestiona el matrimoni homosexual i demana la derogació de la llei de l’avortament. I en sintonia amb referents com Trump o Salvini assumeix un discurs masclista, demana la derogació de la llei contra la violència de gènere, i agafa sense complexos un discurs contrari a la immigració i en favor d’una defensa de les fronteres front l’arribada de migrants i refugiats. Les demandes sobrevingudes d’Albert Rivera i Pablo Casado d’aplicar de nou el 155, però de veritat, i de més duresa amb la immigració, no fa més que donar la raó a Vox que criticarà que el PP no ho hagués fet fa un any quan governava.
Ara, més enllà de com evolucioni el Procés català i de com reaccionin el PP i Ciutadans, que podran governar Andalusia gràcies a Vox, el partit d’Abascal i Ortega Smith es prepararà per assaltar els ajuntaments, obtenir diputats als parlaments autonòmics que fan eleccions al maig i a Estrasburg. I per tenir bons resultats a les municipals sacsejaran sens dubte la por a la immigració. I els lacònics precs fets ahir per Susana Diaz i altres líders del PSOE de fer cordó sanitari als ultres, ni el PP ni Ciudadanos els escoltaran. 
 Llegir a Nació Digital