dissabte, 30 de març de 2019

L'ASSISTÈNCIA MOLT MENOR DE LA PREVISTA A L'ACTE DE VOX A MONTJUÏC, TOT I QUE HAN VINGUT AUTOCARS D'ALTRES LLOCS D'ESPANYA, MOSTRA QUE EL DISCURS ULTRANACIONALISTA CENTRALISTA I DEMANANT LA SUPRESSIÓ DE LES AUTONOMIES, EL TANCAMENT DE TV3, CAPGIRAR LA POLÍTICA LINGÜÍSTICA I ULTRACATÒLIC, TÉ POC SUPORT ENTRE ELS VOTANTS UNIONISTES A CATALUNYA. Vox, més enllà de la mà dura amb Catalunya, vol assemblar-se més als ultralliberals Trump o Bolsonaro, que a Marine Le Pen o Alternativa per Alemanya



L'acte de Vox d'aquest migdia a l'avinguda Maria Cristina ha aplegat molta menys gent de la que s'esperava, més tenint en compte que han vingut militants i simpatitzants de Vox d'altres parts d'Espanya en cotxe, AVE i autocars. Només cinc mil persones segons la Guàrdia Urbana, quinze mil segons el organitzadors. Però donat que no omplien ni la tercera part de l'avinguda, crec que la xifra de la Guàrdia Urbana és bastant realista.  L'alcaldessa Ada Colau els hi ha fet un gran favor negant-lis el Palau Sant Jordi, perquè si haguessin fet l'acte al Palau, que té una capacitat d'entre 18.000 o 20.000 persones, la foto de la punxada hagués estat monumental.
A l'acte entre el públic hi havia membres de la bona part de la ultradreta catalana, ara integrats o simpatitzant amb Vox. Des de brigades GDR de Tabàrnia, fins als militants i regidors de Plataforma per Catalunya que han entrat a Vox; des d'antics militants del Casal Tramunatna, i del MSR, a membres de Generación Identitaria; des de Javier Barraycoa -aquest dies enfeinat amb l'obertura del nou local patriòtic, el Club Empel- i altres membres de Somatemps, a defensors dels llegat requetè i dels Terços de Flñandes, visible amb diverses banderes,  I també moltes banderes de la Guàrdia Civil i la Legió de la que s'ha cantit l'himne "Soy el novió de la muerte" en començar l'acte.

Però més enllà de l'entusiasme que han mostrat els assistents per les paraules de Juan José Aizcoirbe, de Lola Martín, de Santiago Abascal, del cap de llista per Barcelona Ignacio Garriga, i l'advocat Javier Ortega Smith, demanant més mà dura, la presó pels polítics catalans -també Quim Torra-, la supressió de la Generalitat, el tancament de TV3 i la dissolució del cos de Mossos d'Esquadra, i els reiterats retrets a la "derechita cobarde" del PP, Ciudadanos i alguna entitat que se suposa que era Societat Civil Catalana, el fet és que aquest discurs té pocs suports entre l'unionisme conservador a Catalunya. Potser donarà vots a Madrid o Andalusia, però no a Catalunya. Abascal, però, ha dit una cosa curiosa. Ha dit que calia treure la Generalitat als qui ara la governen i "retornar-la als catalans". Vol dir això que es repensa la proposta de dissóldre l'estat autonòmic?

Avui els oradors s'han centrat en com afrontar el problema amb Catalunya i no han dit res dels altres temes estrella de Vox: l'avortament, les polítiques de gènere, el rebuig al matrimoni gai, etc.  Sí que s'ha parlat una mica d'immigració i dels lligams amb Llatinoamèrica, però no han parlat d'economia, ni de pensions, ni de política tributària, ni educativa, més enllà de denunciar l'adoctrinament a les escoles. No sé com els hi anirà amb les seves propostes a la resta de l'estat, ni si hi ha suficients votants per les tres dretes que centren els seus programes amb la mà dura amb Catalunya. Però de la mateixa manera que dies abans de les eleccions andaluses vaig dir que Vox treuria millors resultats del que dien les enquestes i així va ser, ara dic que els seus resultats a Catalunya no seran bons. 

I acabo amb una reflexió. El capde llista per Barcelona és l'odontòleg de Sant Cugat, hispano-guineà, Ignacio Garriga, exmilitant del PP i d'idees ultracatòliques. Garriga que ha fet un emotiu discurs defensant la identitat espanyola, ha acabat amb un "¡Que Dios os bendiga!" cosa que fa pensar que el model de Vox, més enllà de l'Espanya centralista i la presó pels polítics catalans, és més Bolsonaro o Trump que Marine Le Pen o Alternativa per Alemanya. I jo em pregunto, te cabuda una ultradreta ultracatòlica i antiavortista a la Catalunya i Espanya del Sigle XXI. Jo sincerament ho dubto. Tot i aixó haurem de veure com evoluciona la campanya electoral de les generals, i com afecten els resultats de Vox a les generals, si no són tan bons com esperen,  a la campanya de les municipals, autonòmiques i europees.  
Pel que fa a les protestes violentes que s'han donat a l'altra banda de la plaça, ho he dit reiterades vegades. Considero un error contramanifestar-se al mateix lloc on la ultradreta fa els seus actes. Els actes violents deslegitimen a l'antifeixisme. I poden fer baixar la testosterona d'alguns, però són accions totalment contraproduents i equivocades.



 Ignacio Garriga


 Javier Ortega Smith




Alberto Tarradas, cap de llista per Girona, Javier Ortega Smith, l'advocat Pedro Fernández, i el número dos per Barcelona Juan José Aizcoirbe

Ignacio Garriga amb Jorge Buxadé. Buxadé será cap de llista a l'ajuntament de Barcelona o anirà a la llista del Parlament Europeu? 

ANALITZO AL SUPLEMENT DE CATALUNYA RÀDIO EL CREIXEMENT DE VOX. Aquest migdia Vox farà un acte a la Pça Espanya de Barcelona



Aquest matí he participat al Suplement de Catalunya Ràdio a un debat amb Roger Escapa i l'Helena Castellà sobre la ultradreta i el creixement de Vox. Partit que aquest migdia fa un acte a Barcelona.



 Els caps de llista de Vox per Madrid i Barcelona, Santiago Abascal i Ignacio Garriga 
 Javier Ortega Smith
Clica per escoltar l'àudio

dimecres, 27 de març de 2019

Vox es presenta a totes les províncies, si bé a les llistes provisionals hi ha errors al Senat. La llista de Barcelona l'encapçala l'hispanoguineà, Ignacio Garriga, seguit de l'advocat J J Aizcorbe. L'ex dirigent de PxC, Juan Garriga, va de número 6. I els ex PxC Eduard Pallerola i els Sergis de Salt de suplents a les llistes de Lleida i Girona. Ser exfranquista o falangista no és problema, però s'ha exclòs a persones de l'àmbit nacional-revolucionari. Familia y Vida es presenta a 4 províncies i Falange de las Jons a 6. Sembla que Mónica Lora ha guanyat el pols al Maresme front el delegat a la comarca, J.M. Pérez.



 Ignacio Garriga i Santiago Abascal

Avui s'han publicat al BOE el llista provisional de candidatures al Congrés i Senat de les eleccions del 28 d'abril i Vox es presenta al Congrés i al Senat a totes les províncies, si bé en algunes només té un candidat al Senat -cosa que sí es pot fer- i en altres té 8 o 10, cosa que és un error que es subsanarà a les llistes definitives. La candidatura de Vox a Barcelona l'encapçala l'odontòleg hispano-guineà de Sant Cugat del Vallès, Ignacio Garriga (actualitzat: cap de llista també a l'ajuntament de Barcelona), seguit de l'advocat Juan José Aizcoirbe, exdirectiu d'Intereconomía i advocat de la família Franco i ex militant de Juntas Españolas i va ser candidat l'any 1982 de Fuerza Nueva (actualitzat: Aizcorbe és també cap de llista al municipi madrileny de Pozuelo de Alarcón) El tercer de la llista és el torero Serafín Martín. 
La llista de Madrid està encapçalada, com ja s'havia anunciat, per Santiago Abascal, Javier Ortega Smith i Iván Espinosa de los Monteros. El fet que l'advocat Jorge Buxadé no vagi a la llista, fa pensar que Buxadé encapçalarà la candidatura a l'Ajuntament de Barcelona si les enquestes garanteixen que pugui obtenir acta de regidor o, potser, anar a un dels quatre primers llocs a les europees.
A part de Vox de l'àmbit ultra només s'hi presenten a quatre províncies Família Vida (que en altres ocasions havia fet coalició amb Alternativa Española AES) i Falange Española de las JONS a sis. L'obligació dels grups extraparlamentaris de presentar signatures d'aval, i el fet que Vox s'ha menjat l'espai polític i part dels grups de la ultradreta, seria l'explicació de que no hi hagi més llistes. Tot i això alguns militants ultres de diverses províncies que han entrat recentment a Vox, finalment no han estat inclosos a les llistes potser pel seu historial, diguem, "nacional-revolucionari". Caldrà veure si de cara a les llistes municipals i autonòmiques també rebutjarà que hi siguin. Sembla que ser exfranquista o falangista o fins fa uns dies militant d'un partit xenòfob no és problema, però sí que hi ha problemes si es prové d'altres famílies de la ultradreta.
Sí que van  a les llistes de Barcelona, Girona i Lleida diversos exmembres de PxC que es va dissoldre el mes passat amb la voluntat que els seus membres entressin a Vox.  Així els regidors de PxC a Salt Segi Fabri i Sergio Concepción, van de suplents a les llistes al Congrés per Girona, i l'ex coordinador de PxC a Lleida, Eduard Pallerola de suplent a Lleida. L'exmembre de PxC més ben posicionat és Juan Garriga Domenech, que va de número sis. Garriga que formava part de l'equip de Montserrat Nebrera al PP i va participar en els contactes i gestions per una possible entrada de Nebrera a PxC, va entrar a PxC el 2010.


 Juan Garriga, va de número 6 a Barcelona
Un del candidats al Senat per Barcelon és Juan Carlos Segura Just, que va militar de jove al Frente de la Juventud, una escissió de les joventuts de Fuerza Nueva. Segura va ser condemnat el 1984 per assalts a seus de partits polítics i tinença il·lícita d’armes, al costat d’altres militants de la seva organització com el polèmic Ernesto Milá.
D'altra banda sembla que l'exsecretària general de PxC i regidora de Mataró, Mónica Lora, amb el suport de Buxadé, hauria guanyat la partida al des de fa un any delegat o coordinador de Vox al Maresme, José María Pérez. Ara Lora és la nova coordinadora a la comarca, i probablement encapçalarà la llista a la ciutat de Mataró. Tot i això la dissolució de PxC i entrada a Vox dels militants i regidors de PxC no ha resultat com s'havia anunciat donat que molts membres de PxC no hi estaven d'acord. Així cap dels tres regidors de PxC al Vendrell han entrat a Vox, i el regidor Joan Carrasco es presentarà a les municipals amb SOM Identitaris, partit del fundador de PxC, Josep Anglada. També es presentaran sota les sigles d'Anglada els membres de PxC a Roses. 

CANDIDATURA DE VOX AL CONGRÉS DELS DIPUTATS PER BARCELONA
  1. Don Ignacio Garriga Vaz de Concicao 
  2. Don Juan Jose Aizcorbe Torra 
  3. Don Serafin Serrano Marin 
  4. Doña Maria Dolores Martin San Cristobal 
  5. Doña Laura Aliaga Perez 
  6. Don Juan Garriga Domenech 
  7. Don Antonio Luis Amador Escoz 
  8. Doña Francisca Soler Campoy 
  9. Don Agustin Cañete Muñoz 
  10. Doña Amanda Puiggros Marti 
  11. Don Jose Manuel Arias Flores 
  12. Doña Patricia Marta Muñoz Piedrabuena 
  13. Doña Laura Benito Llenas 
  14. Doña Marta Maria Alvarez Rodriguez 
  15. Don Rodrigo Jurado Arias 
  16. Don Jesus Rodriguez Pachon 
  17. Doña Maria Jose Cano Tirao 
  18. Doña Alicia Tomas Martinez 
  19. Don Andres Felix Bello Sanz 
  20. Don Fernando Moya Cantarero 
  21. Doña Josefa Redondo Solis 
  22. Don Miguel Pallerolas Reig 
  23. Don Francisco Javier Millan Vidal 
  24. Doña Alejandra Chirivas Brazo 
  25. Doña Paula Teresa Cordera Aizpirua 
  26. Doña Jennifer Christine Alonzo Pulido 
  27. Don Juan Peran Ortega 
  28. Doña Maria Rosario Cobo Fernandez 
  29. Don Daniel Frigols Biel 
  30. Doña Maria del Mar Ingelmo Torres 
  31. Doña Mª José Perallon Gallego 
  32. Don Julio Ariza Irigoyen

CANAL DE YOUTUBE AMB VÍDEOS DE XERRADES, ENTREVISTES, INTERVENCIONS O PRESENTACIONS DE LLIBRES MEVES. Donat que s'estaven perdent alguns vídeos de programes de TV on intervenia i els enllaços d'entrevistes a televisions locals o privades, m'estic passant al canal de Youtube que m'han creat alguns dels vídeos en els que intervinc o m'entrevisten

Com es pot comprovar aquest enllaç, la majoria de vídeos de Tv locals de la Xarxa, TV L'Hospitalet, de El 9 TV-El 9 Nou i de 8TV, ja no estan actius i no es poden recuperar els vídeos. Són debats o entrevistes, algunes amb motiu de la presentació de llibres meus. Per això i evitar que se'n perdin més, amb l'ajut de l'Àngel G B aniré penjant tots els vídeos on intervinc que estan actius al meu canal de YouTube. També hi penjaré copiant-los, els que estan als canals de YouTube de l'Arnau RdVM i del Siscu Baiges.



 Equipo de Investigación sobre l'Hogar Social Madrid

 Entrevista al Telenotícies sobre per què pujarà Vox (abans de les eleccions andaluses)


 30 Minuts, TV3 sobre ultradreta !Arriba España!" 
 Debat immgrants sense papers al Ben Trobats de La Xarza
 Entrevista a Girona TV sobre la novel·la "Amor a la carta"
 Entrevista al 23/24 sobre els autor de l'atac a Blanquerna i les eleccions europees de 2014


D'aquí uns dies hi haurà aquí altres vídeos...


-------------------
 entrevista, escriptor, escritor, fotógrafo, periodista, article, debat, opinió, notícies, de, a, sobre, què pensa?, qui és? ¿Quién es Xavier Rius?, Xavier Rius Sant, a, o, e, i, -, Canal de, Youtube, vídeos google, video, videos google, videos de youtube, charla, presentación, biografía, currículum, libros, debat, investigación, equipo, TV3, 

diumenge, 24 de març de 2019

CAYETANA ÁLVAREZ DE TOLEDO i IGNACIO GARRIGA ES FOTOGRAFIEN EN EL MATEIX AVIÓ DE COMBAT. Crec que els votants espanyolistes de dretes partidaris de més mà dura, no ho dubtaran. Entre la marquesa que parla amb accent sudamericà i arrogància, i l'hispà-guineà de Sant Cugat del Vallès, triaràn majoritàriament pel segon. Potser serà una tria masclista, però és que aquest votant ho és, i així es deslliuraran del retret de ser racistes.



 Ignacio Garriga, fa tres dies, i a sota Cayetana Álvarez de Toledo ahir


Fotos de twitter


48 hores després que Ignacio Garriga Vaz de Concicao (Barcelona 1983), cap de llista de Vox per Barcelona a les eleccions general, es fes la foto a la cabina d'un avió de caça a l'estand de l'Exèrcit al Saló de l'Ensenyament, la cap de llista del PP, Cayetana Álvarez de Toledo y Peralta-Ramos, marquesa de Casa Fuerte (Madrid 1974), va repetir la mateixa imatge.
Vox, que recull els seus vots majoritàriament entre votants del PP i Ciudadanos i abstencionistes que creuen que Mariano Rajoy i Albert Rivera no van defensar amb prou fermesa la unitat d'Espanya amb motiu del Procés català, ha inclòs quatre generals a les llistes del Congrés: Alberto Asarta, Agustín Rosety, Manuel Mestre i Antonio Budiño. Els dos primer van signar l'estiu passat el manifest que reivindicava la figura del general Francisco Franco. Més a més, el general Fulgencio Coll, és el candidat de Vox-Actua Baleares a l'alcaldia de Palma. Tot i que ja ho va fer Podemos el 2015 amb Julio Rodríguez, ex cap de l'Estat Major de la Defensa, potser amb l'objectiu de trencar la imatge de partit antisistema, ara Vox en posa cinc en un context que el partit demana la dissolució de les autonomies, penes encara més llargues pels polítics catalans als que considera de colpistes, i s'oposa a la llei de la Memòria Històrica i l'exhumació de Franco. Fitxant tants generals segueix el camí de Jair Bolsonaro al Brasil i reforça el missatge de que quan la patria està en perill, l'exèrcit sí que sap el que cal fer per defensar-la. I el secretari general de Vox, Javier Ortega Smith, va ser militar professional dels Grupos de Operaciones Especiales (GOES).  Fa cinc anys La España en Marcha (els de Blanquerna) va plantejar-se posar al general Blas Piñar Gutiérrez, fill de Blas Piñar López de Fuerza Nueva, com a cap de llista a les europees. Però finalment no va quallar i els diferents membres de la famíla Blas Piñar van optar per donar suport a quatre llistes ultres o patriotes diferents.
La ultradreta ha emergit a Espanya no clamant contra la immigració (Plataforma per Catalunya només tenia ara vuit regidor a tot Catalunya i España 2000 set a tot Espanya), sinó aplegant el sentiment dels qui creuen que Espanya "és una i no cinquanta-una", volen deixar gairebé en l'àmbit familiar la llengua catalana, suprimir l'estat autonòmic i, per evitar que el càncer reaparegui, il·legalitzar els partits i entitats sobiranistes, i retirar tots els ajuts i subvencions a bona part de l'ampli ventall associatiu i cultural de Catalunya.
Ignacio Garriga, odontòleg de professió, i exdirigent del PP de Sant Cugat és fill de pare espanyol i mare equatoguineana, de quan Guinea Equatorial era colònia espanyola. És un cas amb final feliç del que recollia la novel·la i pel·lícula Palmeras en la nieve. I serà utilitzat per Vox per combatre les acusacions de racisme, donat que el primer diputat negre o mulato de les Corts Generals a Espanya serà precisament de Vox. 
La Marquesa de Casa Fuerte que encapçala la candidatura del PP a Barcelona, no parla català ni ha viscut a Catalunya, havent viscut la major part de la seva vida a Anglaterra i Argentina, té la triple nacionalitat espanyola, francesa i argentina i mostra un desconeixement i un menyspreu vers la realitat catalana, tot hi haver estat casada amb l'empresari Joaquín Güell. I en el seu arbre geneològic hi ha militars i nobles que lluitaren en campanyes diverses a Espanya i Amèrica. De la Reconquesta, alts Terços de Flandes a la creació de ciutats a les Amèriques.    
Cayetana Álvarez de Toledo ha respost a les crítiques a que encapçali la llista per del PP per Barcelona, qualificant a bona part dels catalans de xenòfobs i insinuant que se la rebutja per ser dona i argentina. Jo diria més, potser hi ha qui la rebutjarà per ser ser dona, rossa i el parlar arrogant que destil·la. Pot semblar masclista aquest anàlisis. L'anàlisi no ho és, donat que jo només constato el que senten bona part dels seus possibles votants que com a defensors d'uns valors immortals sí que són en essència masclistes. 
I, sense cap mena de dubte, presentar-la a ella com cap de llista del PP ha sigut el millor regal que li podia fer Pablo Casado al cap de llista Vox a Barcelona. Perquè molt votant espanyolista de la circumscripció de Barcelona, que desitja més mà dura amb el separatisme, entre el dentista mulato de Vox que destil·la proximitat i la rossa francoangloargentina del PP que destil·la distància i un pèl d'arrogància, triarà pel conegut ja com a "negre de Vox". Perquè repetim-ho, la ultradreta espanyola que vol posar-se al nivell de Le Pen o Salvini, no s'ha crescut electoralment amb el rebuig a la immigració. Ha sortit de l'armari dient no a l'estat de les autonomies, a les lleis de gènere, de la Memòria Històrica, l'avortament i el matrimoni gai. I serà islamòfoba i neofranquista però no és intrínsecament racista. I quina manera més senzilla de que el votant ultra a Barcelona es redimeixi de l'acusació de ser racista que votar a Ignacio Garriga. 
Ah! algú pot dir que no parlo d'Inés Arrimadas, que té molt a guanyar o a perdre en aquesta pugna pel volt unionista "mano dura" de Barcelona. Però és que ella encara no s'ha pujat a cap caça de combat!

dissabte, 23 de març de 2019

Cinc mil persones es manifesten contra Vox a Barcelona en el dia mundial contra la discrimanció racial

Unes cinc mil persones -3.500 segons la Guàrdia Urbana- s'han manifestat a la Passeig de Gràcia de Barcelona impulsada per Unitat contra el Feixisme i el Racisme amb el suport de dues centes entitats, amb motiu del dia de l'ONU contra la discrimnació racial, cridant consignes contra Vox, contra el creixement de la ultradreta, el racisme, la islamofòbioa i la elgetifòbia. 
La pancanta d'encapçalament estava portada per persones de diferents orígens i col·lectius, després hi havia la de representants de partits, sindicats i entitats, en la que hi havia diputats o regidors de Junts per Cat, ERC, PSC, Catalunya en Comú, Barcelona en Comú, la CUP, CCOO, UGT i Omniun Cultural entre d'altres. En arribar a la Gran Via, les noies Aouatif el Antit i Hind Rhora -ex menors mno acompanyats MENAS- han llegit el manifest.  

 .


















.






m

dijous, 21 de març de 2019

DISSABTE, MANIFESTACIÓ A BARCELONA PER ATURAR VOX

Pel proper dissabte a les 17 hores, s'ha convocat una manifestació antifeixista a Barcelona, sota el lema "Aturem l'extrema dreta, #STOP VOX". Aquest és el manifest de la convocatòria:

L’alarmant pujada del partit d’extrema dreta, VOX, se suma al creixement del feixisme arreu d’Europa i l’auge dels discursos d’odi a escala mundial.
A més, la situació a les fronteres segueix sent de barbàrie: les devolucions en calent a la frontera sud, la vulneració dels drets dels refugiats i les refugiades, les morts a la Mediterrània… i també el racisme que impregna la nostra societat: la islamofòbia als mitjans, les identificacions per perfil ètnic o les persecucions policials…
També s’està vivint un augment del masclisme i de la LGTBIfòbia. Des de les declaracions retrògrades de Trump i Bolsonaro fins als atacs contra els drets i les llibertats de les dones i les persones LGTBI que impulsa VOX (i ara sovint el PP i Cs), ens trobem davant d’un greu intent de tornar a un passat més opressiu.
El nacionalisme ultra i excloent de VOX només planteja el retorn a la “Una, Grande y Libre” del franquisme.
Tot això evidencia el que es venia anunciant feia temps: el creixement de l’extrema dreta i del racisme és una realitat i cal fer-hi front.
Però de res serveix el derrotisme, és hora de demostrar que nosaltres som més.
L’estratègia de silenci i inacció davant les campanyes i violències de l’extrema dreta —per “no donar-los publicitat”— ha fracassat. En canvi, organitzar una resposta unitària des de baix sí que pot aturar-la.
És aquí on rau el sentit de la mobilització del 16-23 de març, una mobilització internacional que denunciï, de forma coordinada i unitària, l’auge del feixisme, les polítiques racistes de barbàrie i els discursos d’odi —islamofòbia, antisemitisme, romafòbia , masclisme, LGTBIfòbia…— que abonen el feixisme i la ultradreta.
Amb l’espai worldagainstracism.org, proposem lluitar de forma conjunta i global contra una extrema dreta que, malgrat tingui una expressió peculiar a cada país o regió, també s’està organitzant internacionalment i comparteix trets comuns.
A Barcelona ens manifestarem el dissabte, 23 de març de 2019, amb una sèrie de demandes urgents:

  • StopVOX! Ni VOX ni qui defensi les mateixes polítiques.
  • No al racisme institucional; drets cívics i drets humans per a tothom.
  • Prou impunitat per al feixisme. Prou criminalització de l’antifeixisme.
  • Cap pas enrere en la igualtat: no al masclisme, no a la LGTBIfòbia.
  • Contra la islamofòbia, l’antisemitisme, la romafòbia i la negrefòbia.
  • Per la convivència en la diversitat
  • Per un món sense racisme.
Nosaltres hi serem. I tu?

 

 Signants:

 Abrera en Comú
ACATHI, Migració, refugi i diversitats LGTBI+
Almena Cooperativa Feminista
Amical de les Brigades Internacionals de Catalunya
Amical de Mauthausen i altres camps
AMIC-UGT
Antonete Vive, Colectivo Federalista
Aragón Si Puede
Arran Barberà
Asamblea contra el Racismo y la Discriminación de Cantabria
Asociació de transsexuals, intersexuals y transgéneres de Catalunya
Asociación de Permacultura ATTA
Asociación Humanista, Elda
Asociación Intercultural Nakeramos
Asociación Musulmana por los Derechos Humanos
Asociación Social Cultural de Honduras en la Provincia de Girona
Asociación Uruguayo Catalana Los Botijas
Assemblea 15M Sarrià-St. Gervasi
Assemblea de Cambrils
Assemblea de Joves del Besòs
Assemblea Nacional de Joves Independentistes
Assemblea pels drets socials del Garraf
Assemblea Territorial de Nou Barris de l’Assemblea Nacional Catalana
Associació 17 de Maig, entitat LGTBI
Associació 500×20
Associació AltraItalia
Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme
Associació d’Estudiants de l’Hospitalet
Associació d’olotins i olotines per la convivència
Associacio de Comerciants Trinitat Vella
Associació d’Estudiants Progressistes (AEP)
Associació Encara en Acció, moviment afectiu, sexual i de gènere
Associació Feminista Les Bruixes
Associació Festival de Cinema Jueu
Associació Grup d’Amics Gais, Lesbianes, Transsexuals i Bisexuals (GAG)
Associació IMPLICAT – Immigrants x la Integració a CAT
Associació Intercultural Llatins
Associació Juvenil Sàhara Dempeus
Associació Juvenil Sociocultural Roket Project, Kasal de Joves de Roquetes
Associació Sociocultural Refugiarte
Asturies Pa Toes
Ateneu de Memòria Popular
Ateneu Popular 9 Barris
Ateneu Vilanoví
Atzavara-arrels
Avalot – Joves de la UGT
AVV Riu Sud, Asociación de vecinos y vecinas Riu Sud
AVV. Sant Marti de Provençals
Badia en Comú
Bar Coral
Barcelona En Comú
Barri Obert Gràcia
Batzac, Joventuts Llibertàries
Be Artsy
Bluebeat FM, Programa radiofònic
Boulder Rocodrom a BCN
Brasileiras Contra o Fascismo – Bcn
Ca la Dona
Canal Migrantes
Cantautora y activista Espacio del inmigrante
Caravana Obrim Fronteres, Catalunya
Casal Popular 3 Voltes Rebel
Castellers de Barcelona
Catàrsia, Col.lectiu d’asiàticdescendents
CCOO de Catalunya
CDR La Marina
Centre Cultural Islàmic Català
Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN)
Centre Islàmic Camí de la Pau
CGT de Catalunya
Círculo Podem Masies Catalanes-L’Albiol
Colectic
Colectivo Anticapitalista de Burgos
Colectivo editorial de Kaosenlared.net
Colectivo Perromuerto Santa Coloma de Gramenet
Colectivo Salou LGTBI
Comissió Antifeixista 27 de Gener
Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat
Comitè de solidaritat Oscar Romero
Comunidad Activa, Cooperativa
Comunistes #Polinya
Comunistes de Catalunya
Comunistes de Catalunya-Sabadell
CONFAVC
Consell de la Joventut de Barcelona
Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
Convivim Sant Marti Espacio de Convivencia Intercultural
Coordinadora Euia Sabadell
Cornellà Sense Fronteres
Crida Constituent
Crida LGBTI
Crida Premianenca, Candidatura Municipal
CUP – Candidatura d’Unitat Popular
CUP Capgirem Barcelona
CUP Castellbisbal
Dones ANC
Dones x Dones
Ecolectia, plataforma de Comercio Justo
Emergencia Frontera Sur
ENTREPOBLES
EQUIS-MGF
ERCGramenet
Espacio del Inmigrante
Espai País Valencià
Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Unida i Alternativa
FAGC
FAVB
Favgram, Federación de asociaciones de vecinos de Santa Coloma de Gramenet
Federació Besòs 4.0 de la Joventut Obrera Cristiana
Federació d’Associacions de Veïns de Manresa
Fem Manresa
Feministes autonomes
Fundació l’Alternativa
Fundació Nous Horitzons
Gender and LGBT Lab (Gayles.tv)
Generació del Ritme, Asociación Cultural
Ger, entitat cultural i esportiva
GOAC. Germanor Obrera d’Acció Catolica
Grup municipal CUP-Poble Actiu l’Hospitalet de Llobregat
Guanyar Alcoi
Guanyem Badalona en Comú
Guanyem Cerdanyola
Guanyem Sant Boi
Hèkates col.lectiu feminista
HU-Entiende LGTB+, Huesca
IAC
Iaioflautas
ICV
ICV Montcada
Irídia
Itacat – Agència de Comunicació Intercultural
Joventut Comunista de Catalunya
Joventut Multicultural Musulmana (JMM)
Joventut Socialista de Barcelona
Joventut Socialista Unificada de Catalunya
Joventuts d’Esquerra Republicana
Joves d’Esquerra Verda
Joves En Comú Badalona
Juventut Comunista de Catalunya
L’Espai roig del Bages
La Binza, Asociación cultural murcianista
La Ciutat Invisible, SCCL
La Clau (casal popular del Baix Montseny)
La Conca Terra d’Acollida
La Diversa, cooperativa d’habitatge
La Masia de la Guineueta
La Tremenda · Comunicació Cultural
La Troca: escola comunitària de formació permanent
LaFundició, Cooperativa cultural
Lliga dels Drets dels Pobles
Lluita Internacionalista
Marea Pensionista
Marx21.net, xarxa anticapitalista
Marxa Mundial de Dones
Metromuster SCCL
MigrantasRacializadas8M
Moolaade col.lectiva feminista
Movem Martorell
Mulheres brasileiras em Barcelona contra o Fascismo
My Name is Not Refugee
Obrir Escletxa
Observatorio de los derechos humanos de los pueblos
Òmnium Cultural
Paicam Maresme
Partit de l’Esquerra Europea
Partit Socialista Unificat de Catalunya Viu (PSUC viu)
Plataforma Aturem la Guerra
Plataforma d’Afectats per la Crisi (P.A.C) de Mataró
Podem Manresa
Podem Reus
Procés Constituent
Raíces Solidarias
Red de Solidaridad Popular-Murcia
Rubí Solidari
Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta
SEPC Badalona
Sindicat Co.bas comissions de base, Catalunya
Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes
Sinistra Italiana Barcellona
Soisloscerdos Netlabel
Solidaritat Obrera Sindicat Oficis Varis Barcelona
Som VNG, Candidatura municipalista de Vilanova i la Geltrú
Somsó Batucada – Associació Dones i Repercussió
SOS Racisme Catalunya
Sota el mateix cel
Stop Mare Mortum
TAMAIA viure sense violència sccl, Ámbito de las violencias machistas
Tanquem els CIE
Teatracció
Tras la Manta
UCFR Garraf
UCFR Henares
UCFR Reus – A Reus Primer les Persones
UCFR Valles Oriental
UGT de Catalunya
UM9-CUP
Unió de comunitats islàmiques de Catalunya (UCIDCAT)
Unió de Pacients per la Regularització del Cànnabis
USTEC-STEs
Veus Gitanes
VOLEMataró, partido político
Women’s March Barcelona – Barcelona Resisters
Xarxa de Migració, Gènere i Desenvolupament
Xarxa Europea de dones periodistes
Xarxa internacional de periodistes amb visió de Gènere
Fundació Solidària Flama
Asociación La Tregua. Arte y Transformación Social
XAMIGRA Xarxa migrades i refugiades de Gràcia
MiA Barcelona
Orquestra de Ermesinde
Forn de teatre Pa’tothom
Solidaritat Catalana Terrassa
Centre d anàlisi i programes Sanitaris (CAPS)
Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge




dimecres, 20 de març de 2019

EL REGIDOR DE PxC AL VENDRELL, JOAN CARRASCO, i ALTRES MILITANTS DE PLATAFORMA ES PRESENTARAN A LA CAPITAL DEL BAIX PENEDÈS SOTA LA SIGLA DE SOM IDENTITARIS, PARTIT D'ANGLADA. La dissolució de PxC per entrar els seus membres a Vox troba molts entrabancs. Carrasco reivindica un discurs menys ultra que Vox pel que a les dones o els homosexuals, però mantindrà el de sempre front la immigració.

Joan Carrasco al centre de la imatge, a la roda de premsa d'avui, acompanyat d'altres membres de PxC aniran a la llista de SOMI

Tal com ja anunciava aquí al blog fa una setmana i detallava el el passat dissabte, la dissolució de Plataforma per Catalunya, oficialitzada el dissabte 16 de febrer en un mini-congrés, i la consegüent entrada a Vox de la majoria de militants i regidors, no està resultant com s'espeararava, donat que per diferents motius part dels militants i regidors han decidit no afiliar-se a Vox. En part per discrepàncies ideològiques en temes com la proposta de Vox de dissoldre les autonomies, tancar TV3, arraconar la llengua catalana i les propostes sobre dona i gènere. En part perquè no se'ls hi va garantir que encapçalarien les candidatures a les municipals. I també per dificultats d'encaix personal de membres de PxC amb els grups ja existents de Vox. Només a Salt i Olot, que el grup de PxC ha passat ser el nucli central o fundacional del grup local de Vox, aquest canvi de sigla ha estat fàcil. 
Si dilluns el president de PxC i regidor del Vendrell, August Armengol, feia públic que no encapçalaria ni es presentaria a la llista de Vox, aquest migdia el també regidor del Vendrell, Joan Carrasco, ha explicat en roda de premsa el que jo insinuava fa dies, de que bona part dels militants de PxC a la capital del Baix Penedès es presentaran a les municipals sota la sigla Som Identitaris (SOMI), partit creat pel regidor vigatà i fundador de PxC, Josep Anglada que fou expulsat de Platafoma fa cinc anys.
Carrasco no ha avançat encara si ell encapçalarà la llista, tot i que jo crec que serà així. I ha assegurat  que “ja compta amb més d’una vintena de persones per confeccionar-la”. En la presentació, aquest dimecres al migdia, Carrasco que ha desmentit que s’hagués arribat a afiliar mai a Vox, s’ha volgut distanciar d’aquest partit dient que “es troba a anys llum de la ideologia de VOX, per exemple, en temes relacionats amb les dones i la homosexualitat i amb algunes declaracions de candidats de VOX que fins i tot freguen el delicte". Pel que sembla Carrasco mantindrà el mateix discurs contrari a la immigració des de SOMI, que el que tenia des de PxC.
A Mataró, on la major part del grup ja existent de Vox dóna suport al coordinador del Maresme, José María Pérez, qui té més possibilitats d'encapçalar la candidatura és la regidora de PxC, Mónica Lora. Un cop es tanquin dilluns les llistes de Vox al Congrés i el Senat, el Comite Executiu Nacional haurà de decidir si aposten per Lora, per Pérez o per una altra persona, tot i que Lora té el suport del membre de l'Executiva i home fort de Vox a Catalunya, Jorge Buxadé. Segons quin sigui el desenllaç podria passar que la part perdedora decidís presentar-se amb alguna altra sigla.

Pel que fa a altres dirigents de PxC que van entrar a Vox abans del congrés de dissolució de PxC, sembla que el que fora delegat de PxC a L'Hospitalet, Daniel Clemente, encapçalarà al llista de Vox a aquesta ciutat, i que Pablo Barranco, que havia estat Secretari General de PxC l'any 2010, que fa cinc anys entrà a Vox anant a la llista de les europees,  fa tres anys tornà a PxC, i aquest últim anys s'hi havia distanciat, no anirà a cap llista al Baix Llobregat, sinó que anirà a la llista de Lleida on Vox no té gaires possibilitats després de l'escàndol de l'empresonament del coordinador provincial,  José Antonio Ortiz Cambray
El cap de llista de Vox per Barcelona al Congrés dels Diputats serà l'exmembre del PP de Sant Cugat del Vallès, l'hispano-equatoguineà, Ignacio Garriga. Un equip d'advocats d'una consultoria  està estudiant ara els perfils i antecedents de tots el probables membres de les llistes al Congrés i el Senat i, a partir de la setmana vinent, ho farà amb els candidats a les municipals, autonòmiques i europees. És molt possible que per impossibilitat de gestionar un nombre tan gran de nous militants Vox decideixi no presentar-se a molts municipis, tot i tenir-hi ara nous militants.
(Actualitzat! la regidora de PxC Aracelí Bundó, va de número tres a la llista del PP)


dissabte, 16 de març de 2019

LES LLAVORS DE L'ODI ENCADENANT LA HISTÒRIA. Una reflexió sobre Brenton Tarrant, l'assassí de musulmans a Nova Zelanda. En els carregadors dels fusells hi tenia el nom de Josué Estebanez, l'assassí de Carlos Palomino a Madrid el 2007, o del guerrer serbi Milos Obilic, que va matar al sultà Murad a la batalla de Kosovo el 1389



Sempre he discrepat dels qui per ingenuïtat, candidesa o ignorància, diuen que al feixisme i a la xenofòbia se la desactiva llegint. Que els qui exerceixen violència o inciten a la discriminació contra altres persones pel seu color de pell, origen, idees, religió, diferent opció sexual, etc... si llegissin més canviarien.
 Però Anders Breivik, autor dels atemptats a Noruega del 22 de juliol de 2011 contra setanta-set joves socialistes, era una persona molt llegida. I va escriure un manifest de 1500 pàgines titulat "2083, Una declaració d'independència europea" en la que lloava a partits espanyols com Falange Española, España 2000, Alianza Nacional, Democracia Nacional, Fuerza Nueva, Plataforma per Catalunya, als que desitjava que milloressin els resultats en les properes eleccions.  També estava molt llegit el supremacista blanc,  Dylann Roof, autor de la matança del 17 de juny de 2015 a l'esglèsia de Charleston de Carolina del Sud. Alexandre Bissonnette, autor de la matança del 29 de gener de 2017 a una mesquita de Quebec era estudiant de Ciències Polítiques i  a les xarxes havia manifestat la seva admiració per Le Pen. I si veiem l'escenografia de com ha perpetrat la matança d'ahir a dues mesquites de Nova Zelanda, Brenton Tarrant, se li pot dir de tot menys ignorant. Moments abans de la seva acció va enviar un correu electrònic a setanta persones, entre elles la Primera Ministra, amb un document de 74 pàgines on desgranava la seva ideologia racista i demanava reaccionar contra la decadència amb frases com aquestes: "Hem d'acabar amb la immigració i deportar als invasors que vien a la nostra terra. No és qüestió de prosperitat, és de supervivència"-


En els carregadors dels seus fusells automàtics hi havia posat el nom de persones o fets que volia homenatjar. Milos Obilić (Милош Обилић), un cavaller serbi que a la batalla de Kosovo Polje, el 28 de juny de 1389, en veure que les tropes cristianes estaven sent derrotades per les otomanes, va anar on era el sultan Murdad al que va assassinar. Obilic va ser evident decapitat al moment i passaria a formar part de la mitologia sèrbia. (Per cert, la història s'encadena amb matances periòdiques i jo el juliol de 1999 vaig assistir al poble d'Obilic -on va tenir lloc la batalla de Kosovo sis segles abans- a l'obertura d'una fossa comuna amb una trentena de cossos d'homes i dones, nois i noies albanesos executats un mes abans, just quan els serbis s'anaven a retirar de Kosovo). També tenia un carregador la data i el nom de 1683, quan va haver-hi el segon setge otomà a la ciutat de Viena.


  Milos Obilic matant al sultà Murad. Malgrat això els turcs van guanyar la batalla de Kosovo

Així ell, matant cinquanta musulmans neozelandesos venjava la batalla de Kosovo, el setge de Viena o la imagino per ell injusta condemna de presó de Josué Estebánez, assassí d'una punyalada al metro de Madrid del jove antifeixista madrileny, Carlos Palomino.  I mentre ho feia i retransmetia per Facebook escoltava la cançó "Karadzic, líder dels serbis" en la que els radicals serbis lloen les seves matances de croats catòlics i bosni musulmans els anys noranta. Unes matances que per aquests desagreugen les derrotes sèrbies front els turcs sis segles abans.  


Cançò "Karzdic, líder dels serbis" que sonava al cotxe mentre perpetrava les assassinats

 Algú podrà dir amb part de raó que que ni Le Pen, ni els partits ultres espanyols als que desitjava sort Breivik, ni els que demanen la lliberta de l'ultra espanyol, Josué Estébanez, són corresponsables dels crims comesos per llops solitaris radicalitzats. Però quan se sembra el discurs de l'odi vers els altres, tant és si es fa des de l'islamisme wahabita, com si es fa des del supremacisme blanc, encara que sigui portant samarretes amb els número 14, 18 o 88, relatius a Hitler o la necessitat de la supremacia blanca, o des de la rancúnia nacional basada en mites guerres passades, surten persones que es creuen escollides per venjar aquests greuges o assassinar als que encara que sigui per traspàs generacional durant segles, els consideren culpables de fets passats. 
La història s'encadena i persones que se senten escollides i potser protagonistes d'un joc de guerra a la consola o a Internet, donen sentit a la seva vida cometent crims esgarrifosos com els d'ahir a Nova Zelanda. Ah! i aquestes matances es poden fer amb més facilitat gràcies a les facilitats legals per obtenir armes que la majoria de líders ultres (Vox també ho proposa ara en el seu programa electoral), consideren un dret dels ciutadans per garantir la seguretat d'Occident  amenaçat per desaprensius que, evidentment, són de fora.

El regidor del Vendrell i president de PxC, August Armengol, i altres regidors i militants del partit no es presentaran a les municipals a les llistes de Vox. Continua la tensió a Vox del Maresme pel rebuig del sector liderat pel coordinador comarcal J M Pérez a que Mónica Lora encapçali la llista a Mataró. Aquesta situació podria fer que hi hagi sorpreses amb la presentació de candidatures a algun municipi amb sigles no previstes. Tampoc sembla probable que Ruiz Puerta, president de PxL (partit soci de PxC que també s'ha dissolt) pugui encapçalar la llista de Vox al municipi madrileny de Parla. Ignació Garriga, serà cap de llista per Barcelona el 28-A


(Actualitzat dimarts 19 de març: Joan Carrasco farà públic demà que, amb altres membres de PxC del Vendrell, encapçalarà una llista de SOM Identitaris, nou partit de Josep Anglada)
 
Com anunciava dimecres, la integració dels regidors i militants de PxC a Vox està resultant molt difícil, i hores d'ara sembla que ni el president de PxC, August Armengol, ni el regidor Joan Carrasco, hagin de formar part de la candidatura de Vox a la capital del Baix Penedès. La tercera regidora de PxC al Vendrell, Araceli Bundó, ja va deixar PxC fa dos mesos quan el partit va acordar fer un congrés per dissoldre's i entrar la majoria de regidors i militants a Vox.
Bundó va manifestar la seva disconformitat amb l'anticatalanisme de Vox, element que també incomodava a altres militants i dirigents de PxC. Tot i que August Armengol, com a president de PxC va participar en el mini congrés de dissolució del passat 16 de febrer (hi van assistir menys de vint persones), es dóna per segur que ni Armengol ni Carrasco no aniran a les llistes de Vox i podria ser que es plantegessin presentar-se o recolzar una altra candidatura. Armengol era l´únic fundador de PxC que continuava al partit i després de l'expulsió de Josep Anglada el 2014, va ser nomenat president de Plataforma.  Tampoc sembla que el regidor del municipí tarragoní de Roquetes, Ramon Martí, es presenti per Vox.
A les eleccions de maig de 2015 PxC es va enfonsar passant de 67 a només 8 regidors. I Josep Anglada revalidà l'acta de regidor a Vic fundant un nou partit, ara anomenat SOM Identitaris.

  Carrasco i Armengol no entren a Vox. Faran una altra candidatura? Amb qui?
L'absència de Carrasco i Armengol a les taules de Vox i a la foto "del equipo de Vox" ja feien sospitar que no anaven a formar part de la candidatura de Vox del Vendrell.

Pel que fa a Mataró, la fins ara Secretària General de PxC, i única regidora o regidor de PxC a la província de Barcelona, Mónica Lora, s'ha trobat amb el rebuig del sector de militants de Vox propers al coordinador de Vox al Maresme, José María Pérez, que des de setmanes abans de la dissolució de PxC i entrada de Lora a Vox, van deixar clar que no la volien a ella com a cap de llista a Mataró.  I s'està vivint una forta tensió al grup comarcal que ha precisat la intervenció del Comitè de Garanties de Vox. Coincidint amb aquesta tensió, algú va filtrar a la premsa que Pérez havia estat condemnat i suspès de feina al Consorci Hospitalari de Mataró, cosa que no és certa i motivà la intervenció del Secretari General de Vox, Javier Ortega Smith, fent el partit un comunicat de premsa donant suport a Pérez i tildant de falsa aquesta notícia.
En el cas que a Lora no se li permeti ser cap de llista s'obriria un escenari surrealista que podria motivar el difícil intent de fer ressuscitar la sigla de PxC. Vull deixar clar que en cap cas  els regidors del Vendrell, Armengol i Carrasco, formarien part d'aquesta operació, en haver triat ells ja, si decideixen presentar-se, fer-ho per un altre camí.


Els únics als que els hi anat bé la seva entrada a Vox, són els dos regidors de Salt, Sergi Fabri i Sergio Concepción i a l'exregidor d'Olot Nacho Mulleras. Però tant a Olot com a Salt els pot passar factura un element que ha estat cabdal perquè alguns es repensessin la seva entrada a Vox. L'anticatalanisme de Vox i les seves propostes de dissoldre la Generalitat, tancar TV3,  deixar la llengua catalana en un lloc totalment secundari i la castellanització de tots el topònims dels municipis, és un element que més que donar vots els hi pot prendre. No era cap secret que una part important dels ciutadans que votaven a PxC a les municipals pel seu rebuig a la immigració estrangera, després votaven a CiU o ERC a les eleccions catalanes o espanyoles. I la proposta de suprimir les autonomies i tancar TV3 desagrada a molts votants de PxC.  
Els qui de moment estan al marge d'aquestes tensions són l'ex-coordinador de PxC a L'Hospitalet de Llobregat, Daniel Clemente, que va entra a Vox fa un any, i l'ex dirigent de PxC Joan Garriga. Garriga, número dos de Montserrat Nebrera al PP, va ser qui va intentar l'entrada de Nebrera a PxC l'any 2009 que no va fructificar en no cedir-li Anglada el lloc que ella exigia de la llista a les eleccions catalanes, si bé ell i altres de l'entorn de Nebrera sí que va afiliar-se a PxC. Ara Garriga és el coordinador de la gestora de Vox a Barcelona ciutat.
Totes aquestes tensions, intervenció del Comitè de Garanties del partit pels problemes a Mataró, la intervenció de la cúpula del partit a Madrid donat suport al coordinador del Maresme José Maria Pérez i donant el vistiplau a fer un comunicat desmentint la informació que havia estat condemnat i suspès de la feina, així com l'escàndol de la detenció per abusos sexuals a discapacitats del coordinador de Vox a la província de Lleida, José Antonio Ortiz Cambray, que anteriorment havia militat i estat candidat de PxC, està donant la raó a aquells que creuen que a les municipals s'han de fer poques llistes i només amb militants de confiança. En aquest sentit Vox ha contractat a un grup de consultors i advocats que han d'examinar els perfils i historials dels candidats per evitar que esclatin un cop siguin diputats o regidors, escàndols de diversa índole. Aquests consultors que podrien formar part o treballar pel Comitè de Garanties , estan estudiant aquests dies els possibles candidats a ocupar les llistes al Congrés i el Senat. Llistes que s'ha de presentar abans de nou dies.
 Ignacio Garriga, hispano-guineà, cap de llista al Congrés per Barcelona

La candidatura al Congrés per Barcelona estarà encapçalada per l'odontòleg hispanoguineà, Ignacio Garriga. Garriga va ser candidat del PP a l'alcaldia de Sant Cugat del Vallès el 2015, però abandonar el partit de Rajoy per la seva acceptació del matrimoni homosexual, l'incompliment de la promesa de derogar la llei de l'avortament de Zapatero o la negativa d'aplicar una política més dura en immigració.

Mónica Lora amb Javier Ortega Smith a Girona el passat desembre. Al centre José Casado de Segadors del Maresme que dóna suport a Lora (Foto Quico Sallès)


 Per la seva banda, José María Ruiz Puerta (a la dreta de la imatge), expresident del Partido por la Libertad (PxL) soci de PxC a la federació Respeto, sembla que no té el suport del grup local de la seva ciutat, Parla (Madrid), per encapçalar la llista de Vox. A les passades eleccions municipals Ruiz Puerta encapçalant la llista de PxL va obtenir 2.243 vots si bé no va entrar a l'ajuntament en no arribar al 5%. Vox només en va obtenir 723.
------------
 -------------------

(Comité de Garantías de Vox)  quiénes son? ) auditoría, sanción, sanciones)