divendres, 29 de juny de 2018

EL TSJ TOMBA L'INTENT DE TERGIVERSAR EL DELICTE D'ODI AMB EL QUE ES PRETENIA CASTIGAR LES CRÍTIQUES I MANIFESTACIONS CONTRA ELS POLÍCIES I GUÀRDIES CIVILS ALLOTJATS A HOTELS DE CATALUNYA DESPRÉS DE LES CÀRREGUES DE L'1-O. De la mateixa manera que s'ha intentat tergiversar els delicte de sedició i rebel·lió en base a suposades actuacions tumultuàries i la invenció d'una violència imaginaria, es va pretendre veure odi ideològic o ètnic (antiespanyols) en algunes de les protestes per l'actuació dels cossos estatals de seguretat l'1-O





Després de les primeres manifestacions davant de casernes de la Guàrdia Civil i hotels de Catalunya on s'allotjaven policies nacionals i guàrdies civils que van protagonitzar les càrregues policials de l'1 d'octubre, la Fiscal en cap de Barcelona, Ana Magaldi, obrí diligències contra diverses persones per suposats  delictes d'odi.  Es cridà a declarar i s'obrí procediments penals contra mestres d'escoles i instituts on hi estudien fills de guàrdies civils, i contra alcaldes i regidors de diferents municipis. Algunes d'aquestes causes han continuat només per suposat delictes d'amenaces o coaccions, moltes s'han arxivat i alguna continua per presumptes delictes d'odi i d'amenaces i coaccions.  També, a petició de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Catalunya, s'obriren diligències contra el diputat  d'ERC, Ferran Cívit, que va fer diversos tuïts cridant a manifestar-se davant dels hotels. Ho va fer el TSJ en ser Cívit aforat.
 El diputat Ferran Cívit
Es pretenia aplicar el nou redactat de l'article 510 del Codi Penal  que castiga  fins a 4 anys de presó als qui "públicamente fomenten, promuevan o inciten directa o indirectamente al odio, hostilidad, discriminación o violencia contra un grupo, una parte del mismo o contra una persona determinada por razón de su pertenencia a aquél, por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia, raza o nación, su origen nacional, su sexo, orientación o identidad sexual, por razones de género, enfermedad o discapacidad".

Jo ja vaig publicar llavors diversos articles considerant una tergiversació del delicte d'odi que es volgués aplicar aquest tipus delictiu als qui protestaven per l'actuació del cossos de seguretat l'1 d'octubre o es manifestaven davant els hotels on s'allotjaven o a mestres d'escoles o instituts on estudien fills de Guàrdies Civils, que havien fet opinions contràries a l'actuació policial. Jo tenia clar que en cap cas l'article 510 incloïa en els col·lectius vulnerables a protegir per aquest tipus penal a cap col·lectiu professional, fos la policia o els funcionaris, ni les manifestacions que es feien contra els policies ho eren pel seu origen. És a dir, no es manifestaven contra els policies per ser espanyols, andalusos, gallecs, vinguts de Múrcia o castellanoparlants, sinó com a mostra de rebuig per unes actuacions. 

Una cosa seria que es jutgi per un possible delicte d'amenaces o coaccions, si és que aquelles manifestacions o opinions fossin constitutives d'amenaces, coaccions o d'atemptat a l'autoritat. I una cosa molt diferent és tipificar-ho com un delicte d'odi contra un col·lectiu vulnerable o ètnic. I tampoc és donava el cas d'aplicar l'agravant de discrepància o discriminació ideològica que ja va aplicar el Tribunal Suprem per incrementar la condemna als ultres de Blaquerna, i també s'aplicà per incrementar la pena a uns antifeixistes que van agredir, sense provocació prèvia, a uns ultres que eren a un bar del barri de Sants el 12 d'octubre de 2013. No era aplicable l'agravant de discrepància o discriminació ideològica, perquè no es protestava contra els policies per les seves idees -que segur que eren molt diverses- o ser d'un grup polític antagònic, sinó per l'actuació feta l'1-O.
                                

Article en el que jo ja deia que  es volia fer una tergiversació del delicte d'odi, fent una interpretació diferent del que deia l'article 510


I afortunadament això és el que ha dictaminat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya , en una interlocutòria signada pel seu president, Jesús María Barrientos, desestimant que es jutgi per un delicte d'odi al diputat d'ERC Ferran Cívit.  Des del meu punt de vista aquesta interlocutòria hauria de provocar l'arxivament de les causes per delictes d'odi per aquests fets contra diversos regidors i alcaldes del Maresme i altres persones investigades. 
Això no vol dir que s'acabi la persecució penal d'aquest casos, però hauria de ser només per manifestació il·legal o amenaces o coaccions a agents de l'autoritat o incitació a cometre algun d'aquest delictes. Però no per un delicte d'odi. 
Considero molt positiva aquesta interlocutòria donat que, a l'igual que per castigar amb més força els convocants del referèndum de l'1 d'octubre, empresonar preventivament i suspendre els drets polítics dels diputats, s'ha forçat la intrepretació del fets, del redactat, i el sentit dels delictes de sedició rebel·lió, qualificant les manifestacions de tumultuàries i violentes, es volia castigar amb més duresa, intentant atribuir odi contra els policies per ser espanyols, i donar-lis la protecció especial que l'article 510 atorga a certs col·lectius vulnerables.    

La interlocutòria diu que el delicte d’odi de l’article 510 del Codi Penal només es pot aplicar contra aquells que inciten a la discriminació de col·lectius vulnerables, però no pas als que critiquen o amenacen els cossos policials, que és el que hauria fet el diputat d’ERC Ferran Civit que el 2 i 3 d’octubre, quan va publicar diversos tuïts instant a manifestar-se per que marxessin els policies espanyols i guàrdies civils que s’allotjaven en hotels de Catalunya per impedir el referèndum.

Civit va publicar els dies 2 i 3 d'octubre cinc tuïts successius amb els que pretenia que els policies i els guàrdies civils allotjats en diversos hotels de Catalunya ‘fossin expulsats’ dels establiments, ‘si fos necessari, fent soroll durant tota la nit al voltant dels seus allotjaments per no deixar-los dormir o difonent entre els turistes que estiguessin allotjats als hotels o que tinguessin pensat fer-ho que es tractava de ‘repressors que agredeixen a pacífics demòcrates’. També va escriure crítiques negatives dels establiments a les xarxes socials i en webs d'hotels, i va publicar el nom de quatre d’aquests establiments, utilitzant l’etiqueta ‘#caphotelambpolicia’ amb missatges com: ‘No doneu allotjament a qui us reprimeixi. Fora dels nostres hotels! No deixeu dormir en calma a qui us reprimeixi. Feu soroll tota la nit!’; ‘Les forces d’ocupació encara hi seran una temporada. Va per llarg i no els hem de facilitar res!’; ‘Que tots els futurs turistes sàpiguen amb qui comparteixen habitació: repressors que agredeixen a pacífics demòcrates’; ‘Recomaneu a tothom a xarxes i a Tripadvisor l’Hotel Gaudí de Reus mentre aculli Policia repressora. No són benvinguts!’; i ‘Llocs de Lleida on hi ha Guàrdia Civil i Nacional a: Aisaza Hoteles, Prat de la Riba 37, Hotel Real, Hotel Sansi’.


Segons la interlocutòria, que cita jurisprudència espanyola i internacional i recomanacions de la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància, del Consell d’Europa, els magistrats recorden que l’article 510.1.a del Codi Penal s’ha d’aplicar per limitar la llibertat d’expressió només en aquells casos que incitin la discriminació de ‘col·lectius vulnerables’ i que ‘hi ha formes d’expressió que ofenen, pertorben o trastornen, però per si mateixes no constitueixen incitació a l’odi’. 

Per això, conclou el TSJC, "No constitueix un delicte d’odi qualsevol expressió d’hostilitat difosa públicament contra una o més persones pertanyents a un col·lectiu o grup social identificable, encara que sigui clarament ofensiva i pertorbadora de la pau social i l’ordre públic". "La conseqüència és que el discurs d’odi o hostilitat contra l’autoritat o contra els agents de l’autoritat no pot ser sancionat amb l’article 510"’. 

Per últim la interlocutòria, que poso íntegre aquí sota, afirma que no consta que els missatges hagin tingut cap repercussió o efecte pràctic pels policies o els hotels i la suposada "limitació de la llibertat de circulació i residència que proposen els tuïts és quimèrica i irrealitzable".






TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUNYA

Sala de lo Civil y Penal Diligencias indeterminadas núm. 4/2018

Querella del Ministerio Fiscal

A U T O Nº 72

Presidente

: Excmo. Sr. D. Jesús María Barrientos Pacho

Magistrados

: Ilma. Sra. Dª. Mercedes Armas Galve Ilmo. Sr. D. Carlos Ramos Rubio En Barcelona, a 28 junio 2018

Antecedentes de hecho Único

.- El Ministerio Fiscal ha interpuesto ante esta Sala una querella contra el Iltre. Sr.

Ferran CIVIT i MARTÍ, Diputado del Parlament de Catalunya perteneciente al Grupo de Esquerra Republicana de Catalunya-Catsí (ERC-Catsí) y presidente regional de ERC del Camp de Tarragona, por un presunto delito de odio, previsto y penado en el art. 510 CP. Ha sido designado ponente el magistrado de esta Sala Ilmo. Sr. D Carlos Ramos Rubio que expresa el parecer unánime del Tribunal.

Fundamentos de derecho Primero
.- 1.

Es competencia de la Sala Civil y Penal del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña la instrucción y el fallo de las causas penales seguidas contra los diputados del  Parlament de Catalunya por cualquier clase de delitos, en virtud de lo dispuesto en el art. 73.3.a) LOPJ en relación con el art. 57.2 EAC, siempre que esta atribución no le corresponda al Tribunal Supremo.

esultando del relato de hechos contenido en la querella que los mismos se refieren a un delito cometido con ocasión del ejercicio de los derechos fundamentales y de las libertades públicas garantizados por la Constitución, que se habría perpetrado en el territorio de esta Comunidad Autónoma y por un miembro electo del  Parlament de Catalunya, es procedente asumir la competencia para resolver sobre lo solicitado por el Fiscal querellante.


2.

 En orden a decidir sobre la admisión de una querella, como hemos advertido en otras ocasiones, el TC ha declarado que, en el marco del art. 24.1 CE, no existe un derecho incondicionado a la apertura y a la completa sustanciación del proceso penal, sino solo a obtener un pronunciamiento motivado, incluso liminar, del Juez o Tribunal en la fase instructora sobre la calificación jurídica que le merecen los hechos, que exprese de manera inteligible las razones por las que, en su caso, inadmite su tramitación, de forma que permita el eventual control  jurisdiccional por medio de los recursos previstos en el ordenamiento  jurídico, todo ello independientemente de la parquedad o concentración del razonamiento (SSTC 148/1987 de 28 sep. y 94/2001 de 2 abr.), es decir, sin que se exija una contestación pormenorizada de todos y de cada uno de los argumentos utilizados en apoyo de la pretensión (ATS2 9 ene. 2007 -rec. nº 20274/2006-). Por otra parte, desde la perspectiva de la legalidad ordinaria, el art. 313 LECrim dispone que no proceda la admisión a trámite de una querella —aceptada que hubiere sido la competencia para conocer de ella— cuando los hechos a que se refiera no sean constitutivos de delito. Respecto a esta previsión, que es formulada en la ley procesal penal de manera negativa, la jurisprudencia del TS viene considerando que el carácter delictivo de los hechos imputados puede negarse por dos razones: una, porque los hechos contenidos en la querella no sean susceptibles de ser subsumidos en ningún precepto penal; y otra, cuando, a pesar de la posible apariencia delictiva inicial de dichos hechos, no se ofrezca en la querella ningún elemento o principio de prueba que avale razonablemente su verosimilitud, limitándose el querellante a afirmar su existencia sin ningún apoyo objetivo, aunque sea indiciario, puesto que la valoración de su significación penal no puede hacerse a resultas de que  pudieran ser acreditados en la instrucción subsiguiente (cfr. AATS2 16 nov. 2009 –rec. nº 20449/2009- y 26 sep. 2011 –rec. nº 20442/2011-).


Segundo1.

Se querella el Ministerio Fiscal contra el Ilmo. Sr.Ferran CIVIT i MARTÍ , que en la fecha los hechos —octubre de 2017— ya era Diputado del  Parlament de Catalunya en la XIª Legislatura (2015-2017), al igual que lo es en la actual XIIª Legislatura, porque los días 2 y 3 de octubre publicó cinco mensajes sucesivos en su cuenta de Twitter   dirigidos a una generalidad de personas no identificadas, con los que pretendía que los funcionarios del Cuerpo Nacional de Policía (CNP) y de la Guardia Civil (GC), que se hallaban en aquellos momentos alojados en diversos hoteles de Cataluña para asegurar, por orden del Gobierno de la Nación, el orden público y el cumplimiento de la legalidad en Cataluña, fueran expulsados de ellos, si fuera necesario, haciendo ruido durante toda la noche en los alrededores de sus alojamientos para no dejarles dormir, o difundiendo entre los turistas que estuviesen alojados en ellos o que tuvieran pensado hacerlo que se trataba de “represores que agreden a pacíficos demócratas ”, o escribiendo críticas negativas de los establecimientos en las redes sociales y en las webs  especializadas, a cuyo fin difundió los nombres de cuatro de dichos hoteles. Para ello, el querellado habría creado en 2 octubre 2017 la página personal de Twitter   #caphotelambpolicia que habría utilizado para los fines que se han descrito solo durante ese día y el día siguiente, 3 octubre 2017, con la finalidad ya mencionada, para publicar los mensajes siguientes:  “No doneu allotjament a qui us reprimeixi. Fora dels nostres hotels! No deixeu dormir en calma a qui us reprimeixi. Feu soroll tota la nit! “Les forces d’ocupació encara hi seran una temporada. Va per llarg i no els hi hem de facilitar res!”  “Que tots els futurs turistes sàpiguen amb qui comparteixen habitació: repressors que agredeixen a pacífics demòcrates ”  “Recomaneu a tothom a xarxes i a Tripadvisor l’Hotel Gaudí de Reus mentre aculli Policia repressora. No so benvinguts.“Llocs de Lleida on hi ha Guàrdia Civil i Nacional a: Aisaza Hoteles, Prat de la Riba 37, Hotel Real, Hotel Sansi”. El Fiscal, que describe como motivación específica de las expresiones que denuncia la de “intimidar o amedrentar  ” a los miembros de los cuerpos policiales alojados en establecimientos hoteleros de Cataluña, que atribuye genéricamente a las personas y organizaciones de “ideología independentista”, entre los que incluye al querellado, califica inicialmente los hechos descritos en su querella como constitutivos indiciariamente de un delito contra los derechos fundamentales y libertades públicas del art. 510 CP “e infracciones conexas al mismo ”, en relación con los arts. 14, 17, 18 y 19 CE, solicitando la práctica de diversas diligencias de investigación.


2.

El art. 510.1.a) CP dispone que sean castigados con una pena de prisión de uno a cuatro años y multa de seis a doce meses, entre otros,  “quienes públicamente  fomenten, promuevan o inciten directa o indirectamente al odio, hostilidad   ,discriminación o violencia  contra un grupo, una parte del mismo  o contra una persona determinada por razón de su pertenencia a aquél,  por motivos  racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología  , religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia, raza o nación, su origen nacional, su sexo, orientación o identidad sexual, por razones de género, enfermedad o discapacidad”. 
El antecedente más directo de este precepto se encuentra en el art. 165 ter CP 1973 , introducido por la L.O. 4/1995 de 11 mayo, sobre la apología de los delitos de genocidio , que a su vez citaba como normas internacionales justificadoras del mismo la Convención para la Prevención y Sanción del Delito de Genocidio , aprobada por la ONU el 9 diciembre 1948, y la Convención Internacional sobre la eliminación de todas las formas de Discriminación Racial  , aprobada por la ONU en 21 diciembre 1965, así como la doctrina proclamada por nuestro TC en su STC 214/1991 de 11 noviembre, que, al otorgar el amparo a una ciudadana de origen judío, que estuvo internada en un campo de concentración durante la II Guerra Mundial, frente a las sentencias de la jurisdicción civil que se habían negado a proteger su derecho al honor y el del pueblo judío ante las declaraciones de un conocido nazi en una revista de tirada nacional,   proclamó que “ni el ejercicio de la libertad ideológica ni la de expresión  pueden amparar manifestaciones o expresiones destinadas a menospreciar o a generar sentimientos de hostilidad contra determinados grupos étnicos, de extranjeros o inmigrantes, religiosos o sociales”. 
El precepto fue profundamente reformado por la L.O. 1/2015 de 30 marzo , de modificación del CP, a la luz de lo que venía determinado por la Decisión Marco  (DM) 2008/913/JAI de 28 noviembre 2008  relativa a la lucha contra determinadas formas y manifestaciones del racismo y la xenofobia mediante el Derecho penal  . La EM de dicha L.O. explicaba que la nueva regulación pretendía sancionar con una penalidad mayor “ las acciones de incitación al odio o la violencia contra grupos o individuos por motivos racistas, antisemitas u otros relativos a su ideología, religión, etnia o pertenencia a otros grupos minoritarios, así como los actos de negación o enaltecimiento de los delitos de genocidio, lesa humanidad o contra las personas o bienes  protegidos en caso de conflicto armado que hubieran sido cometidos contra esos grupos, cuando ello promueva o favorezca un clima de violencia, hostilidad u odio contra los mismos

”, previendo “ una agravación de la pena para los supuestos de comisión de estos delitos a través de internet u otros medios de comunicación social, así como para los supuestos en los que se trate de conductas que, por sus circunstancias, o  por el contexto en el que se produzcan, resulten idóneas para alterar la  paz pública o menoscabar gravemente el sentimiento de eguridad de los integrantes de los grupos afectados ”. La DM 2008/913/JAI, a su vez, era consecuencia de la Acción Común  (AC) 96/443/JAI de 15 julio 1996 , adoptada por el Consejo sobre la base del artículo K.3 del Tratado de la Unión Europea relativa a la acción contra el racismo y la xenofobia , debido a la preocupación  por las diferencias existentes entre las egislaciones penales europeas por lo que hace a las sanciones fijadas para ciertos tipos de conductas racistas y xenófobas, en la medida en que constituían un obstáculo para la ooperación judicial internacional. En cierto modo, son también antecedentes justificadores de esta norma penal tanto el Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos  diciembre 1966, cuyo art. 20.2 declara que estará prohibida por la ley  “toda apología del odio nacional, racial o religioso que constituya incitación a la discriminación, la hostilidad o la violencia ”, como la Convención sobre la eliminación de todas las formas de discriminación contra la mujer  , hecho en Nueva York el 18 diciembre 1979, cuyo art. 2.b) establece el compromiso de los Estados firmantes de “adoptar medidas adecuadas, legislativas y de otro carácter, con las sanciones correspondientes, que  prohíban toda discriminación contra la mujer  ”, habiendo sido ambos ratificados por España (BOE Núm. 103 de 30 abril 1977 y Núm. 69 de 21 marzo 1984). 

3.

Respecto al art. 510 CP  nuestro TS ha declarado recientemente que:  “…sanciona a quienes fomentan promueven la discriminación, el odio o la violencia contra grupos o asociaciones  por distintos motivos que son recogidos en el precepto.. El elemento nuclear del hecho delictivo consiste en la expresión de epítetos, calificativos, o expresiones, que contienen un mensaje de odio  que se transmite de forma genérica. Se trata de un tipo penal estructurado bajo la forma de delito de peligro, bastando para su realización, la generación de un peligro que se concreta en el mensaje con un contenido propio del "discurso del odio", que lleva implícito el  peligro al que se refieren los Convenios Internacionales de los que surge la tipicidad  . Estos refieren la antijuricidad del discurso del odio  sin necesidad de una exigencia que vaya más allá  del propio discurso que contiene el mensaje de odio y que por sí mismo es contrario a la convivencia por eso considerado lesivo. El tipo penal requiere para su aplicación la constatación de la realización de unas ofensas incluidas en el discurso del odio pues esa inclusión ya supone la realización de una conducta que provoca, directa o indirectamente, sentimientos de odio, violencia, o de discriminación. De alguna manera  son expresiones que, por su gravedad  , por herir los sentimientos comunes a la ciudadanía,  se integran en la tipicidad  ” (STS2 72/2018 de 9 feb. FD1).


4.

 En cuanto a la tipicidad subjetiva, el TS declara que “no requieren un dolo específico  , siendo suficiente la concurrencia de un dolo básico que ha de ser constatado a partir del contenido de las expresiones vertidas; e ugar y de las circunstancias de su nacimiento, de su raza, de su sexo u orientación sexual, de su religión, de su opinión o de cualquier otra condición o circunstancia personal o social, motivaciones que son las que verdaderamente constituyen la amenaza a la convivencia, a la cohesión y a la paz social que el legislador ha tratado de prevenir mediante la tipificación de esta conducta. Se comprende así que, en la práctica, el art. 510 CP solo haya sido aplicado por nuestros tribunales como fundamento de una condena por expresiones de odio o de discriminación motivadas por razón del sexo o del género (STS2 72/2018 de 9 feb.) o de la orientación o identidad sexuales (SAP Madrid 23ª 762/2017 de 29 dic.; SAP Madrid 15ª 676/2017 de 30 oct.); o por razón de las dirigidas contra los inmigrantes africanos (JP 22 Barcelona de 11 dic. 2017) o contra los catalanes (SJI 8 Cerdanyola del Vallés 25/2017 de 15 mar.); o de las motivadas por el antisemitismo (SAP Navarra 55/2017 de 21 mar.), por razones políticas o ideológicas relacionadas con el racismo (JP 26 Barcelona 357/2017 de 10 oct.) o por la xenofobia (SAP Santa Cruz de Tenerife 2ª 107/2014 de 7 mar.). De hecho, en el último Informe anual  presentado por el Ministerio del  Interior  correspondiente al año 2016, sobre incidentes relacionados con delitos de odio en nuestro país, como parte de la estrategia integral aprobada por el Consejo de Ministros de 4 diciembre 2011 contra el racismo, la discriminación racial, la xenofobia y otras formas conexas de intolerancia , solo se hacía referencia a las siguientes motivaciones  típicas de los 1.272 delitos de esta clase registrados en nuestro país: antisemitismo (7), aporofobia (10), creencias o prácticas religiosas (47), discapacidad (262), orientación o identidad sexual (230), racismo y xenofobia (416), ideología (259) y discriminación por razón de sexo/género (41). 
Por su parte, la Comisión Europea contra el Racismo y la  Intolerancia  (ECRI) del Consejo de Europa, en su Recomendación General núm. 15 , de 8 diciembre 2015, relativa a la lucha contra el discurso de odio y memorándum explicativo , después de recordar, por un lado, la importancia esencial de la libertad de expresión y opinión y, por otro, la de la tolerancia y el respeto por la igualdad en la dignidad d todos los seres humanos en una sociedad democrática y pluralista, define el discurso del odio  como el “ fomento, promoción o instigación, en cualquiera de sus formas, del odio, la humillación o el menosprecio de una  persona o grupo de personas, así como el acoso, descrédito, difusión de estereotipos negativos, estigmatización o amenaza con respecto a dicha  persona o grupo de personas y la justificación de esas manifestaciones por razones de  raza , color, ascendencia, origen nacional o étnico, edad, discapacidad, lengua, religión o creencias, sexo, género, identidad de género, orientación sexual y otras características o condiciones  personales ”, que, cuando tenga por objeto “incitar a otras personas a cometer actos de violencia, intimidación, hostilidad o discriminación contras aquellos a quienes van dirigidas, o cabe esperar razonablemente que produzca tal efecto…, constituye una forma de expresión especialmente grave ” que justifica que sean “objeto de tipificación penal, en determinadas circunstancias ”.
 En este sentido, la ECRI recuerda que “ la obligación conforme al Derecho internacional de tipificar determinadas formas de expresión de incitación al odio, aun siendo de aplicación general, se estableció   para proteger a los miembros de  los colectivos vulnerables” De todas formas, la ECRI advierte, por un lado, que la sanción penal no será suficiente ni, en ocasiones, idónea para erradicar el discurso del odio, y, por otro lado, que “ hay formas de expresión que ofenden,  perturban o trastornan pero que, por sí mismas, no constituyen incitación al odio ”. Por ello, este organismo del Consejo de Europa recomienda a los Gobiernos de los distintos Estados miembros que “ actúen de forma adecuada y decidida contra el empleo en público del discurso de odio mediante normas penales, siempre que otras medidas menos restrictivas  puedan resultar menos eficaces, y se respete la libertad de expresión y opinión y, en consecuencia velen por que  se definan claramente los tipos penales  y se tenga debidamente en cuenta la necesidad de imponer una sanción penal  ”, asegurándose de que “ la persecución penal de estos actos delictivos se emprende de forma no discriminatoria y no se emplea para reprimir la crítica a las políticas oficiales, la oposición política o las creencias religiosas”

5.
Por lo tanto, no constituye el delito de odio del art. 510.1 CP cualquier expresión de hostilidad difundida públicamente contra una o más personas pertenecientes a un colectivo o grupo social identificable de personas, aunque sea claramente ofensiva y perturbadora de la paz social y del orden público. Por lo que se refiere específicamente a la motivación ideológica  del discurso de odio, que es la única que menciona de alguna forma el Ministerio Fiscal en su querella como motivadora de las expresiones de hostilidad atribuidas al querellado, la propia razón de ser del tipo penal, a la que ya nos hemos referido al describir sus precedentes internacionales, requiere que la motivación se encuentre, precisamente, en la ideología de los que constituyen el objetivo de las expresiones ofensivas, con independencia de la que pueda ostentar el autor o autores de aquellas. Por otra parte, no cualquier colectivo o grupo social de personas  puede ser víctima del delito del art. 510 CP, que por su propia definición típica solo puede referirse a aquellos que puedan considerarse vulnerables  y se identifiquen como tales por razón de alguna condición personal o social. La consecuencia es que el discurso de odio u hostilidad contra la autoridad o contra los agentes de la misma no puede ser sancionado conforme al art. 510 CP, sin perjuicio de las consecuencias penales previstas para aquellas expresiones y conductas llevadas a cabo contra ellos por razón o con ocasión del ejercicio de sus funciones que puedan ser constitutivas de la proposición para delinquir o de la  rovocación para la comisión de un delito o de apología del mismo, en los casos especialmente previstos en la ley (arts. 17 y 18 CP), entre los cuales se encuentran las referidas a los atentados y la resistencia grave a agentes de la autoridad (art. 553 CP); o que, en su caso, puedan ser calificadas de injurias y amenazas graves a las FFCCSE (art. 504.2 CP). Por otra parte, las expresiones que el Fiscal atribuye al querellado consideradas en sí mismas, con  independencia de la intolerancia y hostilidad que reflejan, no reúnen las características propias de un discurso de odio propio del delito del art. 510 CP   
En efecto, según la querella, todas ellas iban dirigidas genéricamente contra la “Policía ” y, en concreto, contra los agentes de la misma que habían venido a Cataluña por orden del Gobierno de la Nación y se encontraban alojados en diversos hoteles de esta Comunidad Autónoma, a los que, sin calificarlos expresamente de represores , aludía identificándolos frente a los destinatarios de los mensajes de Twitter   como los que “os reprimen ”, a fin de justificar seguidamente que, por ese motivo, debían ser expulsados de “nuestros hoteles”, para lo cual proponía a la generalidad de personas que pudieran leer sus mensajes y que estuvieren de acuerdo con ellos tres formas distintas: hacer “ruido ” por la noche para impedir que pudieran dormir, no facilitarles “nada” y hacer una  publicidad negativa  de los hoteles que les hubiesen facilitado alojamiento, informando en este caso a los turistas alojados en esos mismos hoteles de la problemática y escribiendo críticas de los establecimientos en las páginas de Internet especializadas en difundir información sobre ellos. 
Por lo demás, no consta o al menos nada se dice al respecto en la querella, que los mensajes hayan tenido alguna repercusión o efecto práctico, para los policías o para los establecimientos hoteleros, y, aunque procediendo de quien proceden, un diputado del Parlament de Catalunya , sugieren ―erróneamente― que su autor ostenta alguna potestad para poder limitar la libertad de circulación y la de residencia en el territorio de esta Comunidad Autónoma, la pretensión última que se contiene en los mismos resulta quimérica e irrealizable. 
En consecuencia, no procede admitir a trámite la querella interpuesta por el Ministerio Fiscal contra el Iltre. Sr. Ferran CIVIT i MARTÍ. En su virtud,
Parte dispositiva a SALA DE LO CIVIL Y PENAL del TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUNYA ha decidido:
1.DECLARAR  su competencia para conocer de la querella promovida por el Ministerio Fiscal por un delito de odio del art. 510 CP contra el Iltre. Sr. Ferran CIVIT i MARTi

2.
INADMITIR
 la mencionada querella por no ser los hechos a que la misma se refiere constitutivos del mencionado delito, de conformidad con los razonamientos contenidos en el cuerpo de la presente resolución. Notifíquese la presente resolución al Ministerio Fiscal, con advertencia de que contra la misma cabe recurso de súplica ante esta misma Sala. Así lo mandan y firman el Excmo. Sr. Presidente y los Ilmos. Sres. Magistrados expresados al margen. Doy fe.






dijous, 28 de juny de 2018

LAS ONG PIDEN QUE EL CONSEJO EUROPEO NO ACUERDE LA CREACIÓN DE CAMPOS DE INTERNAMIENTO O RETENCIÓN DE INMIGRANTES Y REFUGIADOS EN EL NORTE DE ÁFRICA



Comunicado conjunto de la Asociación Pro Derechos Humanos de Andalucía, Asociación Elin, Iridia, Inmigrapenal, Servicio Jesuita a Migrantes, Coordinadora de Barrios y la Federación SOS Racismo, llaman al Consejo Europeo para que no permita la creación de campos cerrados para personas migrantes y refugiadas:

El Consejo Europeo que tendrá lugar los próximos 28 y 29 de junio, abordará la propuesta de creación de centros de internamiento y hotspots adonde trasladar y encerrar a las personas migrantes y refugiadas que tratan de acceder a la Unión Europea.

Estas organizaciones, consideran que “estos campos supondrían una vuelta de tuerca más en las políticas de externalización, en la medida que podrían crearse tanto en territorio europeo como en países del norte de África con un baja calidad democrática y baja protección a las personas migrantes, tal y como hemos visto en los últimos meses”.

Las organizaciones firmantes critican que tal y como sucede en la actualidad con Turquía, se cribaría a las personas entre quienes verían admitida a trámite su demanda de asilo y el resto que serían expulsadas a sus países de origen, lejos de cualquier organización que pueda fiscalizar qué es lo que sucede en estos procesos y con procedimientos jurídicos de protección que se prevén lejos de los estándares europeos.

Estos inmensos campos de refugiados y hotspots a juicio de estas organizaciones “son el enésimo gesto mediático para tranquilizar a una opinión pública europea que exige soluciones, aun a sabiendas de que las experiencias de figuras análogas en Italia o Turquía no han supuesto la mejora en el acceso a los derechos fundamentales de estas personas”. También supondrían un nuevo impedimento a las personas migrantes y refugiadas para alcanzar un mínimo estatus de protección, dejando que terceros países sin mecanismos de protección judicial de estas personas o sociedad civil organizada e independiente que pueda fiscalizar lo que allí sucede se convirtieran de facto en agentes ejecutores de la política migratoria de la UE.

A juicio de las entidades firmantes, “supondrían un paso más en el vaciamiento del derecho de asilo y el rechazo absoluto a hacer de la UE un espacio de acogida. Serían la certificación de que la retórica de los DDHH ha cedido ante la pulsión xenófoba que crece por toda Europa”.

Por estos motivos, las entidades firmantes, rechazan firmemente dicha política y exigen al gobierno español no sólo que se oponga a la misma, sino que se planteen avances en la mejora de la acogida de las personas migrantes y demandantes de protección internacional, en garantizar el salvamento de las personas que mueren a diario en nuestro Mediterráneo, así como en crear vías legales y seguras de acceso de la Unión Europea.

dilluns, 25 de juny de 2018

LA PROPOSTA DE LA REGIDORA DE MATARÓ DE PxC, MÒNICA LORA, DE FER CANDIDATURES CONJUNTES AMB ALTRES GRUPS AFEGINT EL NOM DE "TABÀRNIA", NO AGRADA ALS GRUPS I PERSONES QUE ACTUEN O CONVOQUEN ACTES SOTA EL NOM DE TABARNIA. El moviment Tabarnia està dividint en diferents grups i pugnes pel lideratge i el merchandising, i PxC ja ha registrat la sigla "Junts per Tabàrnia" i Plataforma per Tabarnia, mentres un desconegut desvinculat de la Coordinadora i de la Plataforma por Tabarnia, ha legalitzat el partit "Tabarnia". Daniel de la Fuente és un dels que ha registrat la marca a l'Oficina Espanyola de Patents i Marques

(Actualitzat, dimarts 26 a les 22 hores)

 
 Mònica Lora, dimecres passat a la roda de premsa

La proposta que va fer dimecres passat  la regidora de Mataró i Secretària General de Plataforma per Catalunya, Mònica Lora, de que PxC es presentés a molts ajuntaments a les eleccions de l'any vinent en coalició amb altres grups, utilitzant el nom de Tabàrnia, no ha estat ben rebuda pels diferents grups i persones de l'entorn del moviment Tabàrnia, al marge que aquest estan força dividits  i ja hi ha hagut algú que, totalment per lliure i al marge també de PxC ha legalitzat un partit polític amb el nom de Tabàrnia.

Lora va dir a la roda de premsa i m'ho ha repetit aquesta tarda per telèfon que "he decidit promoure costat d'altres persones una llista política que vagi més enllà de la nostra formació política" Una llista que "permeti als activistes que defensen Tabàrnia tenir una opció política que pensi en aquest concepte". Lora afirma que "Tabàrnia entrarà en política en les properes eleccions municipals si l'independentisme segueix per la mateixa línia d'enfrontament absurd i no assumeix la seva derrota política ".
 Per fer efectiva aquesta opció l'actual Vicepresident de PxC, Pablo Barranco, que després de ser expulsat de Plataforma per Catalunya l'any 2010 va legalitzar el 2011 el partit Vía Democrática, amb el que va entrar com a regidor a l'ajuntament de Sant Just Desvern el 2011 i tenia des de feia tres anys aquesta sigla congelada, va modificar fa un mes el nom d'aquest partit en el registre del Ministeri de l'Interior que ha passat a dir-se "Junts per Tabàrnia-Vía Democrática". Simultàniament Plataforma per Catalunya ha fet un afegit al llistat de noms que té registrats com a propis de PxC de cara a possibles candidatures territorials a la web del Ministeri de l'Interior, registrant com a propi el de la candidatura "Plataforma per Tabàrnia" "PxTabàrnia".
Casualment el dimecres passat, el mateix dia que Mònica Lora anunciava el possible us electoral del nom Tabàrnia, un desconegut José Ortega Quevedo va culminar el procés -que triga uns mesos- de registrar i legalitzar al Ministeri de l'Interior el partit "TABARNIA". Ortega Quevedo no té cap relació amb PxC ni amb les dues sigles que actuen en nom de Tabàrnia, ni l'actualment poc activa Coordinadora por Tabarnia, ni la més mobilitzada Plataforma per Tabarnia

  Ficha a la web del Ministeri de l'Interior del partit del vicepresident de PxC, Pablo Barranco, Vía Democrática, creat el 2011, que passa a dir-se Junts per Tabàrnia-Vía Democrática


Ficha del partit TABARNIA legalitzat el passat dimecres per algú que sembla que va totalment per lliure.

Afegit a la fitxa de PxC a la web del Mnisteri de l'Interior on recull els diferents possibles noms de candidatures territorials, afegint el de PxTabàrnia.


Aprofito per dir aquí que he intentat fer un mapa de l'univers Tabarnia, Coordinadora Tabarnia, Plataforma por Tabarnia, Brigadas de Limpieza (de llaços grocs i estelades), Democracia y Unidad Española (DUE) i Jaime Vizern, la Brigada 155-Limpiamos Tabarnia, Frente Visigodo, els Segadors del Maresme de José Casado, els Grupos de Defensa y Resistencia (GDR), fins  a quin punt són els mateixos amb noms diferents, i del pes real que hi tindrien militants o ex militants de Ciudadanos, de Falange Española de las JONS, de Democracia Nacional, i no ho he aconseguit aclarir. L'exdiputat de Ciudanos, Antonio Robles, que al costat d'Álvaro de Marichalar va encapçalar les primeres mobilitzacions tabarneses ara ha abandonat tot protagonisme i gairebé s'ha desvinculat del moviment Tabarnia més enllà d'anar als actes a nivell individual.

 Miguel Martínez  seria el president de la Plataforma por Tabarnia, a la que també hi són, sense tenir més pretensions que divertir-se i posar en contradiccions a l'independentisme Albert Boadella, el comentarista esportiu Tomàs Guasch, i el periodista Jaume Vives. I pel que crec la sigla Coordinadora per Tabarnia, tot i pretendre agrupar més gent, té aquest dies un paper més secundari, tot i que hi hagi persones de la Coordinadora que ho són també de la Plataforma i viceversa. Tots, però, rebutgen ara per ara fer una candidatura amb Plataforma per Catalunya.

La web més activa és la de Tabarnia.org, Plataforma por Tabarnia, però que té com a compte de twitter Tabarnia Oficial, Bcn in not Cat (l'antic compte de Barcelona no es Catalonia). Hi ha també una web Plataforma por Tabarnia  que no s'actualitza des de fa cinc setmanes amb el seu compte de twitter Plataforma por Tabarnia que sí que està actiu, però no sembla l'oficial. I hi ha la web de la Coordinadora por Tabarnia que no s'actualitza des de fa tres setmanes i té  el compte de twitter actiu Coordinadora por Tabarnia.
Fins fa dues setmanes hi havia diversos grups de WhatsApp amb el nom de Tabarnia i Plataforma por Tabarnia que ara han canviat de nom i s'han tret el de Tabarnia. Podria ser que en la rivalitat de les diferents webs hi hagués el tema del control de la venda de banderes, samarretes i enganxines, és a dir els beneficis del merchandising.
A sota de tot poso la fitxa de la Oficina Española de Patentes y Marcas on Daniel de la Fuente apareix com titular de la marca "Tabarnia" per fer banderes, samarretes, etc... Ara bé hi ha altres persones físiques o jurídiques que han presentat la mateixa sol·licitud 


Tomás Guasch, Jaume Vives i Albert Boadella.

 f
És el mateix la Plataforma por Tabarnia i la Coordinadora? Ni sí ni no sinó tot el contrari









--------
Qué es Tabarnia? ?quién son Tabarnia? 


EUROPA CONTRA EUROPA. Analitzo al Punt Avui les divisions sobre gestió de les migracions i asil a la cimera europea d'ahir a Brusel·les i la que es farà dijous dels 28 al Consell Europeu. Si s'imposen les propostes que vol Itàlia, Àustria o el Grup de Visegrad, o els camps d'internament a Albània o Tunísia, més enllà que es vulnerin tractats i valors de la Unió, l'extremadreta sortirà enfortida

La Unió Europea afronta, amb la cimera d’ahir de 16 dels seus membres i l’oficial del Consell Europeu dels 28 caps d’estats o de govern de la setmana vinent, un triple repte. Necessita pactar una sèrie de mesures comunes per tal de gestionar i disminuir el flux de migrants i refugiats que arriben per la Mediterrània arriscant la vida. Voldria fer-ho amb uns protocols d’actuació que no vulneressin les convencions de drets humans i refugiats de l’ONU, de salvament marítim i de protecció dels menors, cosa que sembla difícil. I, en tercer lloc, pretén evitar no aconseguir cap acord i que els països de l’anomenat Grup de Visegrad –Polònia, Hongria, la República Txeca i Eslovàquia–, a més d’altres com ara Àustria, que al juliol assumirà la presidència del Consell, es desvinculin encara més de les polítiques comunes d’immigració i asil. I tant si s’arriba a cap acord com si no, l’extrema dreta, amb Itàlia al capdavant, que ja governa o condiciona els governs d’una dotzena d’estats, podria sortir enfortida i debilitar, encara més, moralment i políticament el projecte europeu.


Revisar o no els anomenats acords de Dublín sobre asil, que estableixen que és el primer estat que trepitja el demandant de protecció el que ha de tramitar l’expedient i fer-se’n càrrec, és sobre la taula des de l’arribada de més d’un milió de refugiats via Turquia que van acabar majoritàriament a Alemanya. En aquella crisi, va resultar impossible aplicar aquest principi, cosa que va ser aprofitat per la ultradretana Alternativa per Alemanya i que ara fa que els socis bavaresos d’Angela Merkel posin les coses difícils a la cancellera. I les quotes de repartiment i solidaritat pactades llavors van fracassar pel rebuig de la majoria d’estats i la predeterminació dels migrants i refugiats d’instal·lar-se a Alemanya i altres països on tenien amics o familiars.


Sobre la taula hi ha la proposta anunciada pel president del Consell, Donald Tusk, de crear zones d’arribada, internament o contenció, per destriar qui és susceptible d’asil o protecció internacional i qui hauria de ser retornat com a immigrant il·legal. Es pretén que aquests camps s’ubiquin a estats com ara Albània o Tunísia. D’alguna manera, es vol reproduir el que va funcionar a mitges amb Turquia, aturant el flux cap a Grècia, fa tres anys. Però difícilment seria aplicable, ja Turquia és frontera amb Síria i era el camí d’arribada a Grècia. Atorgar aquest rol a Tunísia o Albània resulta impensable, perquè aquests no són al mig de la ruta, i s’haurien de fer trasllats massius i desviament dels vaixells interceptats, creant-se camps d’internament per a desenes de milers de persones, vulnerant-se drets com ara els dels menors i la no separació de famílies i després executar per la força repatriacions massives, sovint inviables, cap a països llunyans o cap la caòtica Líbia. I aquestes repatriacions massives que demana l’extrema dreta europea vulnerarien, sens cap mena de dubte, la legislació i els valors de la Unió Europea.




dimarts, 19 de juny de 2018

CRONOLOGIA DE JUDICIS i SENTÈNCIES PER AGRESSIONS, ENFRONTAMENTS I AMENACES FETES ELS 12 D'OCTUBRE, DES DE 2011 FINS 2017

Donat que els judicis, condemnes i absolucions, autos de processament per les amenaces i agressions fetes per ultres els 12 d'octubre des de 2011, així com també judicis i condemnes per agressions fetes per antifeixistes a militants ultres són una realitat, i sovint unes agressions o amenaces s'han fet com venjança o resposta a una d'un 12 d'octubre anterior, i fins i tot els mitjans barregen o confonen agressions o amenaces d'un any amb les d'un altre, faig aquí una cronologia, segur incomplerta, de les denúncies, judicis i condemnes per fets ocorreguts un 12 d'octubre, o fets com a resposta a quelcom que va passar un 12 d'octubre.

12 D'OCTUBRE 2011. THE OTHER PLACE.  El 12 d'octubre de 2011 Democracia Nacional pretén organitzar un acte i concert de musica RAC a Sabadell. L'ajuntament anuncia que no el permetrà i finalment es fa per la tarda al local privat del grup de moters Ángeles del Infierno o club de fumadors, The Other Place, del Poble Nou a Barcelona. Un grup d'un centenar d'antifeixistes que han assistit a la manifestació de la tarda "Hispanitat, res a celebrar", van cap allà, algunes persones comencen a apedregar la porta del local i l'ultra Alejandro Fernández, fins poc abans dirigent del MSR, i en aquells moments molt proper a PxC, en obrir la porta rep diverses pedrades, una d'elles al cap, i un quan és a terra rep diverses patades. Fernández va haver de ser operat dues vegades del carni i porta un implant cobrint l'os danyat.

Per aquest fets seran portats a judici Rubén -que no polititzarà el judici- i Sergi, que protagonitzarà una forta campanya de suport cap a ell. El judici s'havia de celebrar el 9 d'octubre de 2014, però se suspén per incompareixença de l'advocat de Rubén. Aquell dia es produeixen incidents a la porta de l'Audiència.
 

STROIKA, VENJANÇA PER L'AGRESSIÓ A FERNÁNDEZ. 10 CONDEMNES D'ENTRE 16 i 19 ANYS DE PRESÓ

El divendres 23 de març de 2012 una quinzena d'ultres amb la cara tapada amb passamuntanyes i provistos de barres de ferro i bengales irrumpeixen davant la Sala Stroika de Manresa on aquell vespre, una hora i mitja més tard, es feia un concert de la gira Antifa Kombat Tour. I mentre uns colpegen brutalment a un noi amb aspecte de punk que era amb una altre amic a la porta, altres ataquen a uns joves que eren dins del seu vehicle introduint bengales enceses dins del cotxe, i bloquejant les portes perquè no les puguin treure. El punk queda greument ferit amb fortes lessions al crani quedant incosncient en mig d'un bassal de sang, donant-lo els atacants sembla per mort. Els agressors fugen en diversos cotxes. L'atac contundent i estructurat amb ganes de fer molt mal als primers joves que eren allà esperant l'obertura del local, sorprén per la seva preparació i brutalitat. La víctima principal es debatrà entre la vida i la mort i quedarà amb una sèrie de lesions cerebrals i motrius, sembla, irreversibles.  
Jo ja publico quatre dies més tard, aquí al blog, que aquest atac a Manresa és la venjança per l'atac antifeixista del 12 d'octubre al Poble Nou. Jo tinc molt clar que algun sector ultra tria el concert de Manresa i els seus assistents com el lloc per "derramar sangre guarra" com a venjança. Quan a finals de juny de 2012 els Mossos fan les primeres 12 detencions de militants nenonazis de diferents llocs de Catalunya, confirmen que l'acció va ser una reposta planificada i organitzada per membres de diferents grups ultres per venjar l'atac del 12 d'octubre passat a Barcelona. Els detinguts són membres dels CUSOS de les Brigades Blaquiazules i dels Ultras Sur, alguns militants o ex militants o candidats a les eleccions de Plataformna per Catalunya, MSR i Alianza Nacional.



16 persones foren jutjades el juny i juliol de 2014, de les que sis foren absoltes i deu condemnades a penes de 16 a 19 anys de presó pels delictes de dos intents d'assassinat, lesions, incendi i, en el cas de tres dels processats, tinença d'armes prohibides. A més, van ser condemnats a pagar 180.000 euros en indemnitzacions i multes. Aquestes condemnes varen ser ratificades pel Tribunal Suprem

12 D'OCTUBRE DE 21013, ELS DE BLANQUERNA VENEN A BARCELONA I PEDRO PABLO PEÑA FA CRIDES A LA LLUITA VIOLENTA

Un mes més tard, el 12 d'octubre totes aquestes formacions agrupades sota la sigla o plataforma de La España en Marcha, fan a Montjuïc, l'acte ultra del 12 d'octubre. Simultàniament hi ha a l'acte de grups contitucionalistes a Plaça Catalunya en el que hi participa també Plataforma per Catalunya, el Casal Tramuntana i Falange Española de la JONS.  Si bé els anys anteriors aquest acte de Motjuïc havia estat organitzat de fet només per Democracia Nacional, aquest cop venen en quatre autocars militants ultres des de València i Madrid i de cinc partits o grups diferents. Són prop d'unes cinc-centes persones que pugen fins la Plaça Sant Jordi i en els parlament que es fan allà els dirigents d'Alianza Nacional i Falange-FE, Pedro Pablo Peña i Manuel Andrino fan una crida o defensen que hi hagi una reposta violenta amb sang, front l'intent de Catalunya d'independintzar-se. Per aquestes declaracions es processarà a Peña i Andrino i la fiscalia de delictes d'odi els hi demana tres anys de presó. El judici encara no s'ha fet.
El 12 d'octubre de 2014, Pedro Pablo Peña i Manuel Andrino tornaran a fer crides a una resposta violenta si el 9 de novembre es fa la consulta o referèndum preguntant si Catalunya vol ser un estat independent. La Fiscalia obre diligències.


12 D'OCTUBRE DE 2013. AGREDITS UNS ULTRES QUE EREN A UN  BAR DE SANTS DESPRÉS D'HAVER ASSISTIT A L'ACTE DE MONTJUÏC.

Un cop acabat l'acte ultra de Montjuïc, cap a les 4 de la tarda, un grup de set ultres que estaven prenent unes cerveses a un bar de Sants a la Carretera de la Bordeta, són agredits amb barres de ferro, pals i pedres per uns antifeixistes que han vingut des del centre social autogestionari de Can Vies. 
Els atacants van cap allà després de veure un twitt de Jordi Borràs, alertant que allà hi havia un grup d'ultres. He d'aclarir que aquell dia, que els de Blanquerna venen a Barcelona amb quatre autocars hi ha molta por que hi hagin atacs. I per això a traves de twitter es fan advertiments tot el dia de llocs on es concentren o es troben grups d'ultres. La ultradreta responsabilitzarà Jordi Borràs de ser el responsable o inductor de l'agressió -cosa que no va fer- i a partir d'aquest dia rebrà incontables amenaces de tota mena, també de mort.  




12 D'OCTUBRE DE 2015. EL VICEPRESIDENT DE DN, PEDRO CHAPARRO, DIU DES DE LA TRIBUNA QUE SI ALGÚ VEU A "LA RATA DE JORDI BORRÀS" LI DONI UNA HÒSTIA PERQUE MARXI

El 12 d'octubre de 2015 el Vicepresident de Democracia Nacional, Pedro Chaparro, parla des de la tribuna a Montjuïc i després de fer referència a l'agressió que van patir uns militants ultres el 2013 a Sants, abans comentada, diu que que si algú veu a "esa rata de Jordi Borràs li doni un capon, una hòstia perquè marxi".  Una hora abans, quan Borràs era a la Plaça Espanya i Passeig Maria Cristina, fotografiant l'inici de la marxa dels ultres cap a Montjuïc ell i algun altre periodista són insultats i amenaçats. Borràs directament amb crits com "Jordi Borràs, cámara de gas", i d'altres amb frases com "periodistas, terroristas". Aquell dia el dirigent de SOMATEMPS, José Alsina, que es manifesta als costat del MSR i PxC amb els dits constitucionalistes a Plaça Catalunya  fa un  tuit advertint que "es controli" als periodistes tòxics com Jordi Borràs que s'infliltren per fer fotos a les manifestacions unionistes".  El Sindicat de Periodistes, el Grup Ramon Barnils donarà suport a Borràs
i denunciarà les amenaces i intimidacions a periodistes.
El Fiscal de Delictes d'Odi, Miguel Ángel Aguilar, en base a l'informe dels Mossos d'Esquadra, un vídeo de la intervenció de Chaparro i el que denuncia Borràs, imputa i processa per amenaces a Pedro Chaparro i al cap de seguretat de Democracia Nacional, Jorge del Valle 
 Chaparro a l'esquerra de la imatge, i Del Valle al mig
El judici se celebra el 15 de setembre de 2017 i la fiscalia demana cinc anys de presó per Chaparro i tres per Del Valle. Testifica el periodista Quico Sallés, que era al costat de Borràs quan va ser assenyalat per Del Valle i Chaparro en començar la manifestació, que explica com  Chaparro va assenyalar Borràs i, mentre part dels manifestant cridaven insults cap a Borràs, Chaparro i del Valle es dirigiren cap a ells amb actitut semblant amenaçadora, havent d'abandonar l'acte. Chaparro, per la seva part declara que el que va dir des de la tribuna  de donar a Borràs "un capón no muy violento" y "una buena hostia" van ser "unes declaracions desafortunades" motivades per un "arravatament". Pedro Chaparro serà condemnat a una any de presó  i del Valle absolt. Posterioment l'Audiència de Barcelona confirmarà la pena.



Vídeo amb les declaracions de Chparro que es gravat per Enric Borràs, germà de Jordi Borràs.


12 D'OCTUBRE DE 2016. EL PERIODISTA ENRIC BORRÀS I ALTRES TRES REDACTORS HAN D'ABANDONAR L'ACTE DE MONTJUÏC ENTRE INSULTS I AMENACES

 El 12 d'octubre de 2016, quan el president de Democracia Nacional, Manuel Canduela, des de la tribuna fa esment a Jordi Borràs i a la causa penal que pateix Pedro Chaparro, alguns assistent confonen al redactor del Periódico, Guillem Sánchez, amb Jordi Borràs, i comencen a insultar-lo. Llavors el nou responsable de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro, diu que aquell no és Jordi Borràs, però el del costat, és Enric Borràs, germà de Jordi.
Alguns assistents comencen a insultar a Enric Borràs i a Rebeca Carranco del País, Guillem Sànchez del Periódico, i Benet Íñigo de RAC-1, que són amb ell. Els quatre, vista la situació, decideixen marxar. Llavors diversos militants ultres segueixen amb crist cada vegada més amenaçadors als periodistes. Algú els llença una llauna i José Miguel P. li diu a Borràs diverses vegades "como me hagas una foto y se la mandes a tu hermano te arranco la cabeza". La parella de José Miguel P s'interposa diverses vegades entre aquest i Borràs, fins que els quatre periodistes arriben on són els Mossos de la BRIMO.  
 
José Miguel P intentarà arribar a un acord per evitar el judici, acceptant una pena que no impliqui ingrés a presó, però Juan de Haro ho rebutja. En el judici José Miguel P demana disculpes, i Juan de Haro declara que va expulsar als quatre periodistes, no per periodistes, sinó per separatistes.
 Juan de Haro serà absolt, i José Miguel P condemnat a una multa de 240 euros. El jutge ho justificarà a la sentència dient que no hi ha delictes de coaccions ni amenac(es greus, en entendre que la frase "como me hagas una foto te arranco la cabeza" que va dir J.M.P. "no significa un anunci serio de voler fer una decapitació", sinó només "l'exteriorització del disgust o incomoditat" per les fotografies que havia fet Borràs.
 El fiscal Aguilar interposarà recurs demanant la repetició del judici amb un altre jutge o, en el seu cas, una nova sentència valorant la prova no valorada pel jutge o valorada en la sentència de forma que al seu entendre "s'aparta de les regles de la lògica o màximes de l'experiència"


12 DE OCTUBRE DE 2017. BARALLA ENTRE ULTRAS SUR I HOOLIGANS D'ALTRES GRUPS EN ACABAR ACTE CONSTITUCIONALISTA DE PLAÇA CATALUNYA
El 12 d'octubre de 2017 es produeix a la Plaça Catalunya, on s'acabava de celebrar l'acte unionista de grups constitucionalistes i de grups ultres com Falange Española de la JONS, Hogar Social Madrid, Plataforma per Catalunya i Somatemps, una baralla a la terrassa de la cafeteria Zurich amb taules i cadires pels aires. Participen a la baralla seguidors del Centre Esports Sabadell  (ara a Segunda B) i membres destacats dels  Outlaw-Hammerskin dels Ultras Sur del Real Madrid, entre els que s'hi trobava el seu líder Antonio Menéndez, "Antonio el Niño" i els seus lloctinents  Javi "el Bombero", y Francisco J. Antuñano, "el Fichaje", tots tres amb múltiples antecedents penals i policials, ademés d'alguns seguidors de l'Atlético de Madrid però sense rlació  amb el Frente Atlético y del Espanyol. Todos los detenidos quedaron en libertad el mismo martes por la noche tras prestar declaración. 
Agents del Grup XXX (30) de la Prefectura de la Policia Nacional de Madrid i agents de la brigada d'Informació de la caserna barcelonina de la Verneda detindran el 14 de novembre  a 14 ultres a Madrid i 7 a Barcelona implicats en aquesta baralla. S'obren diligències judicials que ignoro en quin estat es troben. 
  
(Si em deixo alguna causa pendent, sentència o alguna denúncia d'agressió, m'ho afegeixes com a comentari o m'envies un mail: xrius1@gmail.com)

 L'ACTE ULTRA, QUE FINS 1999 ES FEIA A SANTS, VA PASSAR A CELEBRAR-SE A MONTJUÏC DESPRÉS DELS GRUS INCIDENTS DE 1999

L'acte ultra es va començar a fer a Montjuïc a la Pla´ça Sant Jordi, amb o sense manifestació prèvia des de les torres venecianes de la Pç Espanya, després que la majoria d'anys hi haguessin incidents a Sant per la manifestació antifeixista o perquè alguns ultres anaven després cap el centre de Barcelona fent alguna agressió. No tinc el recull de les causes judicials d'aquella època.  Link aquí un article meu de 13 d'octunre de 2001 al País, titulat "Abonados a Sants"i poso un parell de fotos de l'acte ultra a Sants del 12 d'octubre de 1998 (o del 1999?).

 Tenderol d'Estado Nacional Europeo