divendres, 28 de febrer del 2020

EL SUPREMACISME HINDÚ DE MODI. Analitzo al Punt Avui la política de Narendra Modi a l'India contra els musulmans, i les protestes hagudes després de la visita de Trump

,






El viatge d’aquesta setmana de Trump a l’Índia, en què ha lloat el primer ministre, Narendra Modi, i que va incloure una visita a l’estat de Gujarat, on l’any 2002, quan Modi era governador, va tenir lloc una de les pitjors matances de l’Índia postcolonial, amb més de mil morts, la majoria musulmans, ha motivat una nova escalada de violència religiosa que ha provocat una trentena de morts, amb enfrontaments que van començar quan grups de nacionalistes hindús, motivats pel suport de Trump a Modi, van atacar barris de majoria musulmana. Atacs que Modi no va condemnar fins tres dies després d’haver començat.
Narendra Modi, que va aconseguir el càrrec de primer ministre de l’Índia fa sis anys, és membre del partit nacionalista hindú, Bharatiya Janata Party (BJP), proper al moviment supremacista, Hindutva, que propugna una superioritat espiritual i política dels hindús purs. Supremacia que fa considerar ciutadans de segona els musulmans, els sikhs o els cristians. I Trump va lloar Modi, oblidant que, per la seva política genocida de quan era governador, tenia fins no fa gaire prohibida l’entrada als Estats Units. I aquest suport a Modi ha estat entès com un vistiplau per a una nova tongada d’atacs cap a musulmans.
Es diu que va ser Winston Churchill qui va idear la partició de la colònia britànica de l’Índia en dos estats, un de majoria hindú i un altre, el Pakistan, de majoria musulmana, per tenir un contrapès o un aliat si l’Índia de Gandhi i Nehru s’acostava massa a la Unió Soviètica. I el fet és que amb aquella partició es va produir, segons l’ONU, el major desplaçament forçós de població. Uns catorze milions de persones, hindús, musulmans o sikhs, van haver de deixar casa seva i les seves terres per ocupar-ne altres d’algú que havia marxat, havia estat expulsat, o que es pretenia fer fora, i es va produir un nombre de morts que uns quantifiquen en 200.000 i altres xifren en dos milions.
Si bé anteriorment ja hi havia hagut alternança al govern de l’Índia entre el partit del Congrés Nacional Indi dels Gandhi i els Nehru, i el nacionalista Bharatiya Janata Party, Modi, fidel als principis del moviment Hindutva, va derogar l’any passat l’autonomia del Caixmir indi, de majoria musulmana. Acció que va executar amb mà de ferro. I Modi alimenta un sentiment d’odi vers els musulmans i altres minories religioses, per canalitzar cap als seus objectius de neteja ètnica la desesperació dels hinduistes més pobres. Pobres sigui per un fet propi de l’hinduisme, no de l’islam, el sistema de castes, sigui per viure en barris de barraques de desarrelats a les ciutats. Però Trump ha mirat cap a una altra banda davant de la política excloent de Modi i, en l’actual escenari d’escalfament de tensió amb el Pakistan pel Caixmir i pel maltractament dels musulmans indis, el president dels EUA ha aprofitat la visita per tancar la venda d’helicòpters americans per un valor de tres mil milions de dòlars.
En el context actual, en què el fonamentalisme i terrorisme islamista representa un perill per a la pau arreu del món, sovint s’oblida que tan nefast i criminal com aquest ho poden ser també les polítiques que criminalitzen els musulmans o els volen convertir en ciutadans de segona. Passa a l’Índia, i passa a Myanmar amb els rohingyes, que han patit aquests últims anys una persecució amb matances i deportacions fetes per un estat, un govern i un exèrcit de religió budista. I tot i que des d’Occident sovint s’ha considerat el budisme i l’hinduisme com a religions de pau, enfront del bel·licós islam, tota religió pot esdevenir una ideologia d’odi si s’utilitza per excloure els altres.


dimecres, 26 de febrer del 2020

El fiscal de Tarragona manté la petició de 8 mesos de presó per Juan de Haro, en el judici per haver dit que calien més atacs com el de Blanquerna



Aquest matí s'ha celebrat en el Jutjat Penal número 1 de Tarragona el judici contra l'exdirigent de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro, per haver dit en un programa digital de ràdio que calien més accions o atacs com el de Blanquerna. 
El fiscal ha mantingut la petició de pena de 8 mesos de presó, multa i 4 anys d'inhabilitació per treballar en l'àmbit educatiu, esportiu i del lleure amb joves.  Però De Haro ha manifestat que pensava que les seves opinions no podien ser considerades delictives, en formar part de la seva llibertat d'expressió. I ha recordat al tribunal que el Tribunal Constituciónal va anul·lar fa un mes i mig les condemnes a 4 anys de presó imposades pel Tribunal Suprem, pel que finalment el de Blanquerna seran condemnats a una pena molt més lleu, inferior a l'any de presó.
Per altres afirmacions fetes en aquest canal digital, De Haro també està processat en una altra causa juntament amb el també membre de DNJ, Javier García.  Té també una causa pendent amb altres sis militants o exmilitants de Democracia Nacional per la campanya contra l'oratori del carrer Japó de Barcelona. I també està pendent de judici per  la causa que instrueix el Jutjat número 5 de Cerdanyola per la baralla o agressions del 12 d'octubre de 2018 en un bar de Ripollet. Per aquestes presumptes agressions el fiscal li demana dues penes de cinc anys de presó.
 Fa un any i mig De Haro va ser  absolt d'amenaces i coaccions a periodistes el 12 d'octubre de 2016 a Montjuïc. Actualmente està apartat de l'acció política i ha tancat les seves xarxes socials.  El juliol passat De Haro va ser notícia en ser apartat de la seva feina de control de seguretat a la festa major del Vendrell, per les queixes de grups antifeixistes.

dimarts, 25 de febrer del 2020

L'exdirigent de DNJ, Juan de Haro, serà jutjat demà dimecres 26 de febrer a Tarragona per dir al canal de ràdio "Rebélate" que calien més accions com l'atac de Blanquerna. De Haro està imputat per altres causes, una també per altres declaracions a Rebélate, per les accions contra l'oratori del carrer Japó a Barcelona i per unes agressions o baralla de l'12-O de 2018 a Ripollet, per les que li demanen 10 anys de presó


El fins fa nou mesos, cap de Democracia Nacional Joven (DNJ), Juan de Haro, serà jutjat demà dimecres, 26 de febrer al Jutjat Penal 1 de Tarragona, per unes declaracions que va fer al programa de ràdio digital de DNJ, "Rebélate", afirmant que calien més accions com l'atac de Blanquerna per aturar l'independentisme. El fiscal li demana 8 mesos de presó. 
El passat 13 de desembre va haver-hi un acte judicial previ en el que el fiscal de delicte d'Odo de Tarragona va proposar un pacte de conformitat amb una pena menor de la proposada pel judici, si De Haro reconeixia la seva culpabilitat. Com De Haro ho va rebutjar, es va fixar data pel judici per demà 26 de febrer de 2020. La Fiscalia li demana 8 mesos de presó.
 Per altres afirmacions fetes en aquest canal digital, De Haro també està processat en una altra causa juntament amb el també membre de DNJ, Javier García.  Té també una causa pendent amb altres sis militants o exmilitants de Democracia Nacional per la campanya contra l'oratori del carrer Japó de Barcelona.
Però la causa que, en cas d''acabar amb una condemna, podria comportar-li entrar a presó es la que instrueix el Jutjat número 5 de Cerdanyola per la baralla o agressions del 12 d'octubre de 2018 en un bar de Ripollet. El fiscal li demana dues penes de cinc anys de presó per dues agressions. Fa un any i mig De Haro va ser  absolt d'amenaces i coaccions a periodistes el 12 d'octubre de 2016 a Montjuïc. Actualmente està apartat de l'acció política i ha tancat les seves xarxes socials.  El juliol passat De Haro va ser notícia en ser apartat de la seva feina de control de seguretat a la festa major del Vendrell, per les queixes de grups antifeixistes.
 

Demà seran jutjats a Sabadell sis ultres per amenaces, insults i provocacions fetes a les festes del barri de la Concòrdia de Sabadell el 2104

Demà  26 de febrer seran jutjats al Jutjat Penal número 3 de Sabadell  sis ultres vallesans, entre els que hi ha l'ex dirigent del Movimiento Social Republicano (MSR), Alejandro Fernández, que després militaria Plataforma per Catalunya i al Casal Tramuntana, pels incidents, insults, amenaces i intents d'agressió amb llançament d'ampolles, perpetrats la nit  del 30 de maig de 2014 a Sabadell al barri de La Concòrdia que estava en festes. Els altres cinc acusats són Juan N.J,  Raúl S.C, Antonio M. , Albert E.R, i Iván C.G, alguns dels qual tenen vincles amb el grup Último Bastión.
Així esl sis acusats acompanyts d'altres ultres no identificats van acudir al parc on actuava el grup Pirat’s Sound Sistema, que té cançons de suport a diferents movimenst socials, i des de terrassa d'un bar haurien estat insultant i amneçant a joves i veïns que havien anat a escoltar l'esmentat grup. I en acabar el concert, segons l'escrit d'acusació, mentre es desmuntava l'escenari el grup d'ultres va agredir a diverses persones amb ampolles de vidre.
Diverses persones van avisar als Mossos d'Esquadra i la mateixa Associació de Veïns de la Concòrdia va interposar una denúncia i s'ha personat com acusació particular.

  

Alejandro Fernández

                                  

Último Bastión, grup al qual pertanyen alguns dels ultres de Sabadell implicats

diumenge, 23 de febrer del 2020

PSOE i PODEMOS, DISCREPÀNCIES EN IMMIGRACIÓ. Analitzo al Periódico les discrepàncies entre els dos partits del govern central pel que fa a les devolucions en calent, les ganivetes de les tanques de Ceuta i Melilla i la llei d'asil





La immigració està sent el primer motiu de discrepàncies en el govern del PSOE i Podem, al fer-se enrere el ministre Fernando Grande Marlaska de propostes que defensava el PSOE fins fa unes setmanes, a més de proposar una reforma de la llei d’asil que l’endureix. El PSOE prometia derogar les devolucions en calent, legalitzades en la ‘llei mordassa’, i retirar els tallants de les tanques de Ceuta i Melilla.

Les devolucions en calent consisteixen a tornar al Marroc a qui la Guàrdia Civil captura tot just saltar, sense identificar-los, ni atendre’ls mèdicament, ni obrir-los un expedient de devolució, ni donar la possibilitat de sol·licitar asil. Devolucions que la Unió Europea considerava il·legals. Per això Espanya va ser condemnada pel Tribunal Europeu de Drets Humans el 2017, a causa de la devolució de dos immigrants a Melilla el 2014. El Tribunal va considerar que, al ser una expulsió sense identificar els afectats ni donar-los opció a recórrer ni a sol·licitar asil, vulnerava el Conveni Europeu de Drets Humans.

Però el Govern del PP va recórrer, i el mateix Tribunal d’Estrasburg, fent un gir de 180 graus, la setmana passada va revocar la seva sentència al·legant que a l’haver accedit a Espanya de manera violenta i al no haver intentat sol·licitar l’asil en el consolat espanyol al Marroc o al lloc fronterer espanyol, la devolució en calent no vulnerava la Convenció Europea de Drets Humans. Resolució plena de falsedats, ja que per accedir al lloc fronterer espanyol per sol·licitar asil primer cal passar el marroquí, cosa que la majoria de subsaharians no poden fer al no tenir passaport. I l’accés d’un indocumentat a l’interior d’un consolat espanyol en la majoria d’ocasions resulta impossible. Canvi de criteri que sembla fet per acontentar les demandes de la ultradreta que creix i donar la raó als governs partidaris de tallar en sec un hipotètic nou flux de refugiats com el del 2015 i que ja han aixecat o es plantegen aixecar tanques frontereres.     


I si la legitimació d’Estrasburg a les devolucions en calent està sent esgrimida pel PSOE per no derogar-les, l’altra proposta electoral del PSOE, retirar les concertines, està quedant en l’aire mentre el Marroc, a la frontera amb Ceuta, amb la col·laboració espanyola, està aixecat una tercera tanca en la qual s’estan col·locant tallants. Però les discrepàncies entre el PSOE i Podem en matèria d’immigració van aflorar també dimecres passat amb la proposta del Ministeri de l’Interior d’endurir la llei d’asil. Si bé el veritablement rellevant de l’aplicació del dret d’asil a Espanya no ha sigut fins ara tant el redactat de la llei com el fet que només reconegui aquest dret al 5% dels qui el sol·liciten (més enllà que a la majoria de veneçolans que ho fan, se’ls concedeix un permís de residència per motius humanitaris). Però la immensa majoria dels qui sol·liciten asil procedents de l’Àfrica o Àsia veuen rebutjada la seva sol·licitud.

PSOE Y PODEMOS, DISCREPANCIAS EN INMIGRACIÓN
Xavier Rius Sant, 23/ 24 de febrero de 2020
 Leer en castellano en El Periódico
La inmigración está siendo el primer motivo de discrepancias en el gobierno del PSOE y Podemos, al echarse atrás el ministro Fernando Grande Marlaska de propuestas que defendía el PSOE hasta hace unas semanas, además de proponer una reforma de la ley de asilo que la endurece. El PSOE prometía derogar las devoluciones en caliente, legalizadas en la 'ley mordaza', y retirar las cuchillas de las vallas de Ceuta y Melilla.

Las devoluciones en caliente consisten en devolver a Marruecos a quienes la Guardia Civil captura nada más saltar, sin identificarlos, ni atenderlos médicamente, ni abrirles un expediente de devolución, ni dar la posibilidad de solicitar asilo. Devoluciones que la Unión Europea consideraba ilegales. Por ello España fue condenada por Tribunal Europeo de Derechos Humanos en 2017, a causa de la devolución de dos inmigrantes en Melilla en 2014. El Tribunal consideró que, al ser una expulsión sin identificar a los afectados ni darles opción a recurrir ni a solicitar asilo, vulneraba el Convenio Europeo de Derechos Humanos.

Pero el Gobierno del PP  recurrió, y el mismo Tribunal de Estrasburgo, dando un giro de 180 grados, la semana pasada revocó su sentencia alegando que al haber accedido a España de manera violenta y no habiendo intentado solicitar el asilo en el consulado español en Marruecos o en el puesto fronterizo español, la devolución en caliente no vulneraba la Convención Europea de Derechos Humanos. Fallo repleto de falsedades, dado que para acceder al puesto fronterizo español para solicitar asilo primero hay que pasar el marroquí, cosa que la mayoría de subsaharianos no pueden hacer al carecer de pasaporte. Y el acceso de un indocumentado al interior de un consulado español en la mayoría de ocasiones resulta imposible. Cambio de criterio que parece hecho para contentar las demandas de la ultraderecha que crece y dar la razón a los gobiernos partidarios de cortar por lo sano un hipotético nuevo flujo de refugiados como el de 2015 y ya han levantado o se plantean levantar vallas fronterizas.    


Y si la legitimación de Estrasburgo a las devoluciones en caliente está siendo esgrimida por el PSOE para no derogarlas, la otra propuesta electoral del PSOE, retirar las concertinas, está quedando en el aire mientras Marruecos, en la frontera con Ceuta, con la colaboración española, está levantado una tercera valla en la que se están colocando cuchillas. Pero las discrepancias entre el PSOE y Podemos en materia de inmigración afloraron también el pasado miércoles con la propuesta del Ministerio del Interior de endurecer la ley de asilo. Si bien lo verdaderamente relevante de la aplicación del derecho de asilo en España no ha sido hasta ahora tanto el redactado de la ley como el hecho que solo reconozca este derecho al 5% de quienes lo solicitan (más allá que a la mayoría de venezolanos que lo hacen, se les concede un permiso de residencia por motivos humanitarios). Pero la inmensa mayoría de quienes solicitan asilo procedentes de África o Asia ven rechazada su solicitud. 



Leer en El Periódico de Extremadura.


PSOE i Podem, discrepàncies en immigració

dissabte, 22 de febrer del 2020

La nova imatge de Lledoners. Analitzo a NacióDigital-NacióManresa els canvis de la situació dels presos independentistes amb els permisos per treballar o fer voluntariat, i les diferents estratègies dels diferents sectors de l'independentisme català i el basc



 Xavier Rius Sant, 22 de febrer de 2020, NacióDigital NacióManresa 
 Llegir a Nació Digital, clica.
La imatge mediàtica d'aquest dies d'un febrer gairebé primaveral als voltants de la presó de Lledoners, com també a les de Puig de les Basses i Mas d'Enric, ja no és la de concentracions en suports als presos, sinó de la majoria d'aquests sortint unes hores en llibertat els dies feiners per anar a treballar o fer voluntariat o, també, sortint 48 hores de permís per ser amb la família i amics. Permisos que no els permeten fer declaracions polítiques a l'entrada i sortida de la presó on sovint hi ha periodistes o simpatitzants –sobretot alguns al vespres pel ritual del Joan bona nit!-, ni aprofitar les hores del permís per concedir entrevistes als mitjans de comunicació. Com ha constatat Jordi Évole amb el seu magnífic programa sobre presos a La Sexta, avui entrevistar un pres a l'Estat espanyol, és molt més complicat que fa vint anys.

Els presos catalans surten amb permisos que concedeixen organismes administratius de la Generalitat i que, en alguns casos, estan sent recorreguts per la Fiscalia, amb arguments com que els presos no han mostrat penediment i podrien tornar a repetir el delicte. Comparant-los tàcitament amb aquells violadors o atracadors que, sense rehabilitar-se, aprofiten un permís per fer una agressió i reincideixen en el delicte. Argumentació totalment surrealista donat que no imagino avui a Jordi Cuixart enfilant-se, per exemple, en el més que qüestionable tall de la Meridiana a Barcelona sobre un cotxe de la Guàrdia Urbana o del Mossos i, fent-lo malbé, megàfon en mà, cridar a resistir.

Els nacionalistes bascos del PNB amb el seu sí, i els de Bildu amb una abstenció, que van plantejar-se canviar-la per un vot afirmatiu a última hora per por a un tamayazo, tenen clar que prefereixen o millor dit necessiten un govern PSOE-Podemos per aconseguir que es transfereixi al País Basc les competències sobre presons com ja s'ha acordat, donat que el Ministeri de Justícia i Interior avalaria la fi del càstig extrajudicial d'allunyament dels presos de la dissolta ETA. I, un cop els presos siguin a Euskadi, organismes administratius del Govern basc seran els competents de gestionar l'aplicació del reglament penitenciari i la concessió de permisos i regim obert com té la Generalitat de Catalunya.

Més enllà que la situació dels presos independentistes bascos i catalans no es comparable, per la tipologia dels delictes i conductes pels que se'ls va condemnar, el nacionalisme basc té clar que la lluita per la independència a curt termini està perduda, i que hi ha molt més a guanyar que perdre si hi ha un govern PSOE-Podemos que necessiti, com marca l'aritmètica parlamentaria, dels nacionalistes bascos i catalans per aprovar pressupostos i governar. Però a l'independentisme català hi ha sectors importants que pensen que el que va començar l'any 2012 i va culminar amb el referèndum de l'1 d'octubre de 2017 no està perdut.

Per uns sectors de l'independentisme català mai s'havia anat tan lluny i no s'ha de recular, mentre que altres sectors creuen que no es va anar enlloc més que al 155 i a la condemna del Tribunal Suprem, en no tenir l'independentisme català ni la suficient majoria social per resistir, ni existir els suports internacionals que alguns com Raül Romeva prometien. I aquest sector de l'independentisme que creu que s'ha jugat i s'ha perdut, considera humana i políticament totalment estèril que noves tongades de polítics acabin a Lledoners.


,,



divendres, 14 de febrer del 2020

Vídeo presentació a Mataró del documental sobre Christian Wütenberg, "Chris el Suís", periodista que l'any 1991 a Croàcia es va integrar i agafar les armes amb un grup de mercenaris d'extremadreta i va ser assassinat

Vídeo de de la presentació a Mataró del documental Chris el Suís, 3 al Cafè de Mar de Mataró que organitza DOCS del mesClack.cat, que aquest mes tracta del periodista Christian Wütenberg, "Chris el Suís" que l'any 1991 anà a Croàcia per informar sobre la guerra per la independència d'aquesta república exiugoslava, i va acabar implicant-se agafant les armes amb un batalló de voluntaris internacional que lluitava contra l'exèrcit iugoslau i els paramilitars serbis. Presenta Joan Salicrú

A principis del gener de 1992 van trobar el seu cos sense vida estrangulat a Osijek , prop de Vukovar (Croàcia), uniformat com un mercenari. De fet, unes setmanes abans en Chris s'havia convertit en membre del PIV (Primer Batalló de Voluntaris Internacionals), un grup paramilitar que va ser fundat per Eduardo Rózsa‐Flores, "Chico", que s'encarregava de "netejar" la població sèrbia en les àrees frontereres. L'altre líder d'aquest grup de mercenaris d'extremadreta era l'espanyol, Alejandro Hernández Mora, actualment resident a Elx i explica la seva versió en el documental.
Vint anys més tard, la cineasta Anja Kofmel, cosina de Chris,  vitaja als Balcans i investiga el perquè de la seva mort i què va portar el seu cosí a la guerra. Gràcies a un diari personal que en Chris va deixar, l'Anja comença a imaginar com van ser els seus últims mesos de vida. El que comença com una curiositat per entendre les motivacions d'un noi suís de 27 anys que se'n va anar a cobrir una guerra, es converteix en una investigació acurada i personal. Per fer‐ho, reuneix testimonis com els membres de la seva família, els seus ex‐companys periodistes, mercenaris del PIV i, fins i tot , l'ex‐terrorista Carlos el Chacal.
La visió que a poc a poc es va creant en l'imaginari de l'Anja Kofmel sobre els últims mesos de vida d'en Chris, es transforma en un món animat molt personal que ens recrea els últims dies d'un jove periodista que es va perdre en la foscor d'una guerra brutal, com si es tractés d'una mort anunciada.
Poc després per investigar aquest grup de mercenaris seria assassinat el periodista  Paul Jenks, parella de Sandra Balsell, que va presentar el documental la setmana passada.  
 Del documental es desprén que Wütenberg, que amb 17 anys ja va lluitar a Sudàfrica amb les tropes de l'aparheid, es va unir i vestia l'uniforma d'aquesta brigada croata d'extremadreta per viure i veure de prop les atrocitats d'aquest grup paramilitar. Potser volia fer un llibre i per això el van magtar el seus companys, potser ni ell mateix sabia a quina banda estava. 





dijous, 13 de febrer del 2020

NOVA CONVOCATÒRIA DE LA ULTRADRETA ESPANYOLISTA DIUMENGE,CONTRA EL TALL DE LA MERIDIANA. També organitzen un autocar per anar a contramanifestar-se a Perpinyà el dissabte 29, dia que s'ha convocat l'acte del Consell per la República amb Puigdemont


La plataforma Catalanes por España, integrada per diferents col·lectius de la ultradreta espanyolista, que s'han manifestat diverses vegades contra els talls de la Meridiana que fan cada dia grups independentistes, convoquen una concentració, sense tallar el trànsit pel proper diumenge a partir de les 17 hores davant l'estació de Renfe de Sant Andreu-Fabra i Puig, just al costat d'on es talla cada tarda el carrer.
Com a resposta col·lectius antifeixistes han convocat a concentra-se a les 4 de la tarda.
És un fet que una part important de l'independentisme discrepa de mantenir aquest tall diari de la via d'entrada i sortida de Barcelona, i per això es van deixar de fer els talls de carrers i carreteres contra la sentència del Procés. Però molta gent prefereix callar i no s'atreveix a criticar-ho o dir que ara ja no aporta res positiu pels presos. Altres partits no independentistes però favorables a una solució al conflicte i per la llibertat dels presos també callen. I llavors, en deixar-se aquest espai buit, és la ultradreta qui l'ocupa i el monopolitza.  
Ara caldrà veure si els Mossos o la gendarmeria francesa permeten que el bus arribi a Perpinyà per evitar que hi hagi algun incent o agressió.







Fotos. Xavier Rius Sant




Aquests grup també convoquen a contramanifestar-se el dia 29 a Perpinyà on es farà l'acte del Consell per la República amb el suport d'Omnium i l'ANC en el que intervindrà Puigdemont

dimarts, 11 de febrer del 2020

Rafa Ripoll dimite de su cargo de presidente de España 2000, cargo al que accedió para modernizar el partido, criticado en ámbitos ultras por el pasado profesional en ANELA de su fundador José Luis Roberto. Ripoll no consiguió revalidar su acta de concejal en Alcalá de Henares el pasado mes de mayo, con lo que se quedó sin cargo público, mientras los que habían sido socios de España 2000 en la Fedreración Respeto entraron en Vox



Rafa Ripoll ha emitido hoy un comunicado titulado "Con alegría", anunciando que dimite de su cargo de presidente de España 2000. Cargo al que accedió tras lo buenos resulados del partido en el Corredor de Henares madrileño en 2015, dónde consiguieron seis concejales y él revalidó su acta como concejal de Alcalá.
Y tras los malos resultados de España 2000 en las elecciones municipales de mayo, en las que Rafael Ripoll no consiguió revalidad su acta de concejal en Alcalá de Henares, se quedaba sin cargo público y perdía su capital político para liderar este partido, que no quiso o no pudo disolverse para entrar en Vox. 



Rafa Ripoll, junto al ahora coordinador de Vox en Girona y exconcejal de Olot, Nacho Mulleras

LÁZARO POLO, ALCALDE DE ESPAÑA 2000 EN LOS SANTO DE LA HUNOSA

Mientra la mayoría de concejales y militantes de España 2000 en el Corredor de Henares han abandonado el partido, los tres concejales de España 2000 en Los Santos de la Humosa continuan en el mismo , y su cabeza de lista, Làzaro Polo, es alcalde del municipio, gracias al apoyo de Vox y el PP. 
Lázaro Polo

diumenge, 9 de febrer del 2020

PRESENTO DIMECRES A MATARÓ EL DOCUMENTAL "CHRIS EL SUÍS" D´ANJA KOFMEL, QUE RELATA LA HISTÒRIA DEL PERIODISTA CHRISTIAN WÜTENBERG QUE DECIDÍ SUMAR-SE A LA LLUITA ARMADA CONTRA L'EXÈRCIT IUGOSLAU I ELS PARAMILITARS SERBIS I MORÍ A OSIJEK. També intervindrà el periodista mataroní Joan Salicrú




 El proper dimecres a les 19 hores presento a Mataró 'El Documental del Mes' al Cafè de Mar que organitza Clack.cat que aquest mes tracta del periodista Christian Wütenberg, "Chris el Suís" que l'any 1991 anà a Croàcia per informar sobre la guerra per la independència d'aquesta república exiugoslava, i va acabar implicant-se agafant les armes amb un batalló de voluntaris internacional que lluitava contra l'exèrcit iugoslau i els paramilitars serbis.

A principis del gener de 1992 van trobar el seu cos sense vida a Osijek prop de Vukovar (Croàcia) uniformat com un mercenari. Segons l'autòpsia que se li va practicar, va morir estrangulat. De fet, unes setmanes abans en Chris s'havia convertit en membre del PIV (Primer Batalló de Voluntaris Internacionals), un grup paramilitar que va ser fundat per Eduardo Rózsa‐Flores, "Chico", que s'encarregava de "netejar" la població sèrbia en les àrees frontereres. L'altre líder d'aquest grup de mercenaris d'extremadreta era l'espanyol, Alejandro Hernández Mora,
actualment resident a Elx.
Vint anys més tard, la cineasta Anja Kofmel investiga el perquè de la seva mort i què va portar el seu cosí a la guerra. Gràcies a un diari personal que en Chris va deixar, l'Anja comença a imaginar com van ser els seus últims mesos de vida. El que comença com una curiositat per entendre les motivacions d'un noi suís de 27 anys que se'n va anar a cobrir una guerra, es converteix en una investigació acurada i personal. Per fer‐ho, reuneix testimonis com els membres de la seva família, els seus ex‐companys periodistes, mercenaris del PIV i, fins i tot , l'ex‐terrorista Carlos el Chacal.
La visió que a poc a poc es va creant en l'imaginari de l'Anja Kofmel sobre els últims mesos de vida d'en Chris, es transforma en un món animat molt personal que ens recrea els últims dies d'un jove periodista que es va perdre en la foscor d'una guerra brutal, com si es tractés d'una mort anunciada.


Del documental es desprén que Wütenberg es va unir i vestia l'uniforma d'aquesta brigada croata d'extremadreta per veure de prop les atrocitats d'aquest grup paramilitar. Es projectarà subtitulat el dimecres 12 de febrer, a les 7 de la tarda, a la sala d'actes del Cafè de Mar, Mataró. Intervindrè jo mateix i el periodista del Clak, Joan Salicrú, també periodista amb experiència professional relacionada amb el conflicte dels Balcans.

Alguns articles meus sobre la guerra de Bòsnia 




Chris the Swiss, Chris el suizo

dimarts, 4 de febrer del 2020

LA ULTRADRETA CRISTIANA, OPOSADA A LA POSTURA FAVORABLE A L'AVORTAMENT I MATRIMONI GAI DE MARINE LE PEN I WILDERS, AGRUPATS AL GRUP DE CONSERVADORS I REFORMISTES ES REUNEIXEN A ROMA AMB LA PRESÈNCIA D'ORBÁN, PENDENT QUE SE L'EXPULSI DEL PARTIT POPULAR EUROPEU. Abascal hi assisteix i es reuneix amb Orbán. També hi participa Marion Maréchal Le Pen contraria al feminisme de Marine Le Pen

 Abascal amb Viktor Orbán a la cimera


El sector ultracatòlic o més tradicionalista de la ultradreta europea, s'ha reunit ahir i avui a Roma en una cimera organitzada per la Fundació Edmund Burke, propera ideològicament a l'ara en retirada Steve Bannon. Hi han estat presents Girorgia Meloni, dels Germans d'Itàlia -que ha actuat gairebé com anfitriona-, i de Santiago Abascal i Herman Tersch de Vox, que formen part del Grup de Conservadors i Refomistes del Parlament Europeu. Els Germans d'Itàlia és el partit hereu del neofeixista Moviment Social Italià (MSI). També hi ha participat l'ara independent Marion Maréchal Le Pen, neta de Jena Marie Le Pen, que no comparteix el progressisme de la seva tia Marine pel que fa a l'avortament o em matrimoni gai. Però el protagonista de la cimara ha estat el primer minstre hongarès, Viktor Orban, de fortes idees antisemites, que encara forma part del Partit Popular Europeu, si bé es probable que aviat en serrà expulsat. 
A la cimera s'han expressat fortes crítiques al Papa Francesc i s'ha marcat distància amb les postures d'igualtat de gèner que defensen grups com Alternativa per Alemanya o el Reagrupament Nacional de Marine Le Pen, integrats al Parlament Europeu en el grup Identitat i Democràcia. La Lliga de Matteo Savini, que no ha participat enla trobada, també és membre d'Identitat i Democràcia.
Es dona la paradoxa que la N-VA flamenca que dóna suport a Carles Puigdemont, també forma part del Grup de Reformistes i Conservadors on està Vox
 Meloni amb Orban



Abascal amb Orban

VOX PREN LA INICITIVA AL CONGRÈS DELS DIPUTATS I ALS TRIBUNALS

Al marge d'aquesta cimera, hi ha nerviosisme al PP i Ciudadanos per la capacitat que està demostrant Vox interposant recursos. Així fa una setmana Vox  interposar recurs a la llei de Normalització de l'Euskera del Parlament basc, avançant-se al que dies després interposaria el PP. I el dijous de la setmana passada Vox va interposar una denúncia a la Fiscalia per la reunió del ministre José Luis Ábalos a Barajas amb la número dos de Nicolás Maduro, Delcy Rodríguez, que té prohibida l'entrada a territori europeu.    


dilluns, 3 de febrer del 2020

El Jutjat d'Instrucció nº 3 de Reus accepta la denúncia de l'advocat Hilal Tarkou contra Santiago Abascal per dir que el 70% d'imputats per delictes sexuals de "manadas" són estrangers, i contra Iván Espinosa de los Monteros per declarar que els estrangers són tres vegades més propensos a cometre violacions que els autòctons. Els dos dirigents de Vox seran citats en condició d'investigats i s'hauria de demnanar suplicatori.


(Actualitzat a 13 de febrer de 2020: El jutjat de Reus ha remés el cas al Jutjat d'Instrucció d'Alcobendas a Madrid, en entendre que és a San Sebastián de los Reyes on Santiago Abascal hauria fet les declaracions) 

El Jutjat d'Instrucció número 3 de Reus ha acceptat la denúncia de l'advocat Hilal Tarkou, contra el president de Vox, Santiago Abasacal, per haver afirmat en el debat televisiu del passat 4 de novembre que des de la Manada de San Fermín, hi ha hagut cent agressions sexuals fetes per cent manades més, i els 70% d'aquests delinqüents sexuals són estrangers.  
El Jutjat també ha admés a tràmit la denúncia contra Iván Espinosa de los Monteros per haver afirmat també en campanya electoral a Antena3 que els estrangers són tres vegades més propensos a cometre violacions que els autòctons. Així el jutge ha iniciat diligències per tal que Hilal Tarkou compareixi com a acusació particular si ho estima pertinent i que els dos dirigents de Vox designin advocats i declarin en condició d'investigats per un presumpte delicte d'injúries. El Jutjat haurà de preguntar al Congrés dels Diputats si són o no aforats.

També és part a la causa judicial contra Ortega Smith per diverses declaracions contra els ciutadans musulmans, havent demanat ara el Jutjat de Reus informació al Congrés dels Diputats sobre la seva condició de parlamentari d'Ortega Smith.  
 L'advocat Hilal Tarkou als jutjats de Reus
 Iván Espinosa de los Monteros

diumenge, 2 de febrer del 2020

Analitzo a NacióDigital els 4 requisits que s'han de tenir en compte per que un procés d'independència tingui èxit i que no es van valorar suficientment en el Procés català, i per això no ha acabat bé. Criticar l'independentisme màgic no vol dir creure o defensar el el federalisme esotèric.




Xavier Rius Sant, periodista

Sigui en format de llibre, de compareixença dels presos polítics a la comissió del Parlament sobre el 155, en forma de retrets expressats per dirigents dels partits independentistes o com a declaracions dels testimonis o acusats a l'Audiència Nacional, s'estan fent d'una manera o d'altra anàlisis, crítiques i autocrítiques de la legislatura que va culminar amb la celebració del referèndum de l'1 d'octubre i va acabar, no amb l'anunciada desconnexió, sinó amb l'aplicació del 155.
Per a uns va faltar coratge. Altres reconeixen ara que era evident que no hi havia ni la força, ni les eines ni les majories per implementar el resultat o mandat del’1-O. Es culpa els partits per anar dividits. També hi ha qui retreu que es van fer unes comparacions força esbiaixades amb altres processos d'independència, donant per segurs uns suports internacionals que no van existir i imposant una mena de relat que s'ha anomenat "independentisme màgic".

 Per veure les possibilitats d'èxit d'un procés d'independència i creació d'un nou estat, cal valorar quatre elements i deixar de banda allò que a cadascú li agradaria. Si l'independentisme no té a favor algun d'aquests quatre elements, necessitarà els altres amb més força. 
1. El marc jurídic
 El primer element que cal és tenir clar quin és el marc jurídic intern que es vol trencar o que s'ha d'aplicar per separar-se. Espanya, a diferència de la URSS i Iugoslàvia, no és jurídicament una federació de repúbliques agermanades como ho eren aquests dos estats (si més no sobre el paper). Més enllà que a Eslovènia, Croàcia o Bòsnia hi hagués una guerra, i Belgrad no reconegués els nous estats, quan els presidents d'Eslovènia, Croàcia o Bòsnia enviaven al Secretari General de l'ONU una carta informant que, en aplicació de la constitució, havien exercit el seu dret a separar-se, eren reconeguts per l'ONU de manera gairebé automàtica. Agradés o no a Rússia, que era membre del Consell de Seguretat. Catalunya no és una república federada dins d'una unió d'iguals. La Constitució atribueix la decisió que una part del territori se separi a tota la ciutadania de l'estat espanyol, que hauria de ratificar en referèndum els canvis que afectessin a la unitat d'Espanya. Ens agradi o no.


2. El dret internacional
El segon element és assumir allò que estableix el dret internacional vigent. Digui el que digui l'article 1 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics sobre l'autodeterminació dels pobles, l'ONU només reconeix aquest dret a 17 territoris colonials, com Nova Caledònia, la Polinèsia francesa, les Malvines, Gibraltar o l'antic Sàhara espanyol.
El dictamen de la Cort Internacional de Justícia sobre la declaració d'independència de Kosovo -que era província, no república- no diu que executar una declaració d'independència unilateral encaixi amb el dret internacional, com es va afirmar per justificar la declaració d'independència de Catalunya. Com es pot veure en els apartats 51, 82 i 83 d'aquella resolució, el secretari general de l'ONU i l'Assemblea General no van preguntar sobre la legalitat de l'execució de la DUI que va aprovar el parlament kosovar, ni com es va fer, ni si s'havia fet. Només els va preguntar si la declaració votada per 109 dels 120 diputats que proclamava la independència del territori vulnerava el dret internacional.
Així mateix, també remarcava que, a diferència d'altres casos on sí que els havien preguntat per la legalitat d'un fet i les conseqüències d'executar-lo, en el cas de la DUI de Kosovo només es qüestionava al tribunal sobre la legalitat d'haver votat la declaració. No pas sobre si l'havien feta efectiva o com l'havien feta efectiva. L'alt tribunal va resoldre que aprovar aquella declaració d'independència no vulnerava el dret internacional, i va deixar clar que no es pronunciava en cap cas sobre la seva execució. Va ser un dictamen salomònic, i avui Kosovo encara no és un estat reconegut per l'ONU.

3. Suports i adversaris externs
El tercer element a tenir en compte són els suports i adversaris externs. El Sàhara té el dret internacional al seu favor amb desenes de resolucions de l'ONU per fer el referèndum d'autodeterminació, i està reconegut com a estat per una setantena de països. Però té adversaris de pes: ni França, ni Espanya, ni els Estats Units volen crear problemes a Mohamed VI.
Catalunya, com vam veure després de l'1-O, no té suports internacionals, més enllà de les crítiques a la repressió policial i la negativa a concedir extradicions, en no considerar que allò que es va fer l'1-O hagués estat ni rebel·lió ni sedició.

4. Suports i adversaris interns
I el quart element, que si flaquegen els altres com passa amb Catalunya és d'importància cabdal. Consisteix a valorar i ser conscient de quins suports i adversaris interns té el moviment, així com la capacitat repressiva de l'Estat, de cara a forçar una negociació per tal d'aconseguir un referèndum o una ruptura pactada.
Si el suport intern és molt majoritari, el moviment té més legitimitat de cara a aconseguir suports internacionals. Quan Artur Mas va dir l'any 2013, després de viatjar a l'Índia, que l'independentisme faria com Gandhi, Luther King o Mandela, va ser una temeritat. Gandhi, Luther King i Mandela tenien el suport absolutament majoritari de la població índia, afroamericana o sud-africana negra, i no només d'una meitat molt mobilitzada com passa a Catalunya. La comparació també era desafortunada, perquè és qüestionable que algú vulgui que els líders del procés acabin assassinats com Gandhi o Luther King.
En resum, només quan el suport a la independència sigui molt més majoritari del que és ara s'estarà en condicions de tornar a intentar un pols amb l'Estat, aconseguir suports internacionals i poder afrontar amb més força la possible repressió. Per això, fent aquesta anàlisi, de la mateixa manera que es pot estar d'acord a afirmar que els sahrauis ho tenen malament i, segons com juguin les cartes, només aconseguiran anar a pitjor (això no vol dir donar la raó al Marroc), dir que l'independentisme català no podia guanyar la partida a l'Estat l'any 2017 no vol dir posar-se de banda de la repressió. Ni desautoritzar les aspiracions legítimes d'esdevenir una república independents.
Negar l'existència d'allò que s'ha anomenat com independentisme màgic no és defensar o creure tampoc en el federalisme esotèric.



dissabte, 1 de febrer del 2020

VOX OBRE SEU A BARCELONA AL CARRER DEL CAMP 17, TOCANT RONDA GENERAL MITRE, AL COSTAT DEL FRANQUISTA CLUB EMPEL OBERT FA DEU MESOS. Ortega Smith, després d'inaugurar la seu de Vox ha entrat a saludar a Javier Barraycoa dins del Club Empel. A L'acte d'inauguració no hi assisteixen molts dels qui eren membres de l'Executiva Provincial de fa un any que van ser escombrats després que exdirigents de PxC es fessin amb el control de Vox a Catalunya

Imatge de l'acte al carrer del Camp d'inauguració de la seu de Vox al costat del Club Empel. Ortega Smith i els cosins Garriga.

Aquest migdia, en mig d'un desplegament de la Briga Mòbil, Vox ha inaugurat la seva seu de Barcelona al carrer del Camp número 28, sobre General Mitre, al costat de la seu del local ultra Club Empel, que està al número 17 del mateix carrer. 
En l'acte, tant en els parlaments que s'han fet dins del local com fora al carrer han interveningut el Secretari General, Javier Ortega Smith, el diputat Ignacio Garriga i el seu cosí i president de Vox a la província de Barcelona, Juan Garriga. Bona part dels qui eren membres de l'Executiva Provincial de Vox a Barcelona fa un any, no hi han assistit, donat que van ser escombrats de la direcció provincial i d'importants comitès locals quan els exdirigents de Plataforma per Catalunya es van fer amb el control de Vox a Catalunya.
Ortega Smith ha aprofitar l'acte per entrar al Club Empel a saludad a Javier Barraycoa i altres membre de l'entitat d'ideologia franquista que és a pocs metres de la seu de Vox. 


 Ortega Smith saludant a Barraycoa dins del Club Empel
 Juan Garriga