La Junta Electoral Provincial de Madrid no considera inhabilitats a Manuel Andrino i Jesús F Fernández, números 1 i 8 de la candidatura de La Falange

                      

Manuel Andrino, al centre, i Jesús Fernado Fernández, darrera

La Junta Electoral de Madrid, tot i la denúncia del col·lectiu d'advocats Drets cap a la llista unitària de La Falange del 4-M, per haver inclòs de cap de llista a Manuel Andrino i en el lloc número 8 a Jesús Fernado Fernández, condemnats en sentència ferma per l'assalt a Blanquerna, no els considera encara inhabilitats i manté la llista per  les eleccions del 4 de maig, tal com es va presentar i proclamar. Llista que tot i anar a nom de Falange Española de la JONS, es conjunta també amb La Falange-FE. De número 1 hi va el cap nacional de La Falange-FE, Manuel Andrino, i de 2 al cap nacional de Falange Española de las JONS, Norberto Pico. Avui el Boletín Oficial de la Comunidad de Madrid publica els canvis a la llista del PP sense Toni Cantó, però no fa cap esmena a la llista de La Falange. I és que la Junta Electoral Provincial va decidir ahir segons l'acord número 27, notificat aquest matí que "no s'acredita que estiguin privats del sufragi per sentència ferma"  

Els condemnats pel cas Blanquerna tenien ordre d'entrada a presó per la setmana passada i la propera  per complir les penes de dos anys i set o nou mesos. Però l'Audiència de Madrid ha suspès de nou l'ingrés en espera de la petició d'indult i del recurs presentat també davant del Tribunal Constitucional per tal que es computi la condemna per dos delictes diferents: interrompre un acte públic i desordres públics, per separat, i així beneficiar-se de no haver d'entrar a presó en ser penes menors a dos anys.  

Norberto Pico

Segons m'ha dit Norberto Pico el compliment de la condemna, inclosa la pèrdua de dret al sufragi passiu està suspès pendent de diversos recursos. Aquest garantisme de l'Audiència de Madrid contrasta amb el tractament als presos independentistes, tant pel fet que el seus recursos no van suspendre l'ingrés a presó com que es va impedir que Oriol Junqueres exercís el seu dret de prendre possessió de l'acta d'eurodiputat.

                                                          

 

L' associació d'advocats DRETS, impugna davant la Junta Electoral de Madrid i la Junta Electoral Central la candidatura de La Falange en tenir de número 1 i número 8, dos condemnats per Blanquerna amb sentència ferma de presó i inhabilitació

 

L'associació d'advocats Drets  ha impugnat davant la Junta Electoral Provincial de Madrid i de la Junta Electoral Central la candidatura de Falange Española de las JONS, llista conjunta de FE-JONS i La Falange-FE, en tenir de candidats en el lloc 1 i 8, a Manuel Andino, i Jesús Fernando Fernández Gil, condemants pel cas Blanquerna amb sentència ferma de presó i inhabilitació, 

En l'escrit presentat es recalca que un dels membre de la Junta Electoral Central, Andrés Palomo del Arco, va formar part de la Sala del Tribunal Suprem que va dictar la sentència condemnatoria i coneixerà la sentència de pesó i inhabilitació.

Els condemnats per Blanquerna tenien ordre d'ingres per aquesta setmana i la propera, però  l'Audiència Provincial ha suspes el seu ingrés en haver presentat nous recursos al Tribunal Constitucional i estar pendents de l'indult.

 

 

 

Imatge del judici

 Jesús Fernando Fernandez i Manuel Andrino

                 

MOR EL GENERAL JOVAN DIVJAK, EL MILITAR NASCUT A BELGRAT QUE EN ESCLATAR EL SETGE DE SARAJEVO PERPETRAT PER L'EXÈRCIT IUGOSLAU I LES MILÍCIES SÈRBIES, ES POSÀ A LES ORDRES DEL PRESIDENT BOSNIÀ, IZETBEGIVIC, I COMANDÀ LA DEFENSA DE LA BÒSNIA MULTIÈTNICA

 

 

Avui ha mort a Sarajevo als 84 anys, víctima d'un càncer, l'ex general Jovan Divjak, que va ser cap de la defensa de la capital bosniaca entre 1992 i 1995, durant el setge de la ciutat,  segons ha informat l'associació Obrazovanje gradi BiH/Education builds B&H, que ell havia creat.

Divjak, serbi nascut a Belgrad el 1937, en esclatar la guerra de Bòsnia i el setge de Sarajevo l'abril de 1992, enlloc de marxar a les muntanyes per bombardejar la ciutat amb l'Exèrcit Fedrral Iugoslau i les milícies de Radovan Kardzic, es posà a les ordres del president de Bòsnia, Alija Izetbegovic, i organitzà i comandà l'exèrcit multiètnic de Bòsnia Herzegovina. I malgrat la inferioritat de condicions, d'armament i d'aliments, la ciutat aguantà el setge considerat més llarg contra una gran ciutat en la història militar moderna. Del 5 d'abril de 1992 al 29 de febrer de 1996, en signar-se els acords de pau Dayton. Va ser considerat un traïdor per molts serbis, però ell va decidí quedar-se i defensar als veïns de la ciutat on vivia des de feia dècades. 

Acabada la guerra es va jubilar i impulsava aprojectes d'educació a Bòsnia. L´última vegada que el vaig veure va ser  fa set anys, quan Parlament de Catalunya va rebre en un acte molt emotiu el premi "Constructors de la Pau, 2103" de l'Institut Català per la Pau.

A Catalunya hi tenia molts amics dels anys del  Districte 11 en acabar la guerra ,i de Cataluya amb Bòsnia durant el conflicte. Projectes d'ajuda i cooperació de la ciutat olímpica de Barcelona amb la també olímpica de Sarajevo.  

Vídeo del 3 de maig de 1992, quan l'Exèrcit Iugoslau deté al president de Bòsnia, Alija Izetbvegocic, i Divjak aconsegueix amb els cascos blaus de l'ONU el seu alliberament

              

Divjak amb Paqual Maragall, artífex del projecte Districte 11, declarar Bònia distruicte de Barcelona i liderar un projecte internacional de reciostrucció de la ciutat

Lliurament del premi "Constructors de Pau" al Parlament de Catalunya fa set anys

                                                       

 

  Amb Divjak a Sarajevo l'any1999, fa 22 anys. Com passa el temps!

 Sarajevo, seu de les olimpiades d'hivern de 1984

 A sota tuit de l'alcadessa de Sarajevo amb motiu de la seva mort.

A les xares socials avui hi ha molta gent que demana que es posi el seu nom a alguna avinguda de Sarajevo 

 

 

LA JUNTA ELECTORAL DE MADRID PROCLAMA LA CANDIDATURAS DE LA FALANGE, CON MANUEL ANDRINO DE CABEZA DE LISTA Y OTRO CONDENADO POR BLANQUERNA DE 8, AL ENTEDER QUE TODAVÍA NO HAY QUE APLICAR LA INHABILITACIÓN . TAMBIÉN PUBLICA LA DEL EX POLICÍA GONZALO CHICHARRO, POLE. Así el 4-M concurren 3 candidaturas del espacio ultra. Vox, Falange y POLE. ( ACTUALIZADO! Drets impugna candidura Falange por tener dos inhabiliatdos!)

 El Boletín Oficial de la Comunidad de Madrid publica hoy las candidaturas proclamadas para las elecciones del 4 de mayo, manteniendo al Jefe Nacional de La Falange-FE,Manuel Andrino, como cabeza de la lista conjunta de las dos Falanges, a nombre de Falange Española de la JONS. Manuel Andrino fue condenado por sentencia del Tribunal Supremo del 9 de julio de 2020 a dos años y siete meses de prisión e inhabilitación para el sufragio pasivo (formar parte de una candidatura) por el asalto a Blanquerna, realizado el 11 de septiembre de 2013. 

También forma parte de la lista proclamada, ocupando el núemo 8, Jesús Fernado Fernandez, condenado por los mismos hechos a dos años y ocho meses de prisión de inhabilitación. Penas de prisión por la que la Sección 30 de la Audiencia Provincial dictó que debían ingresar en un centro penitenciario el pasado martes, pero en el momento de ingreso decidió suspender, al haber presentado los afectados un nuevo recurso ante el Tribunal Constitucional, a la espera de si el Alto Tribunal admite o no atrámite el recurso.

La candidatura falangista, sólo a nombre de Falange de las JONS, pero en la que se incluyen también los miembros de La  Falange-FE, tiene como número 2 al Jefe Nacional de Falange Española d elas JONS, Norberto Pico, de número 4 a Elisa García Grandes, hija de la escritora Almundena Grandes y del directors del Instituto Cervantes, Luis García Montero, ambos de ideología izquierdista. El número 8 de la misma es Jesú Fernado Fernández, condenado por Blanquerna, destacando por su mayor altura e ir con la cara tapada.

 ACUALIZADO VIERNES 9, a las 20 horas: La Asociación de abogados Drets impugna ante la JEP de Madrid i la Junta Electoral Central la candidatura de Falange por tene dos condenados inhabilitados.

Jesús Fernado Fernández, número 8 en la lista falangista

                               

Manuel Andrino, cabeza de lista

 

 

 

  Elisa García Grandes, hija de Almudena de Grandes de n 4, teñida con los colores de La Falange

         

Norberto Pico, número 2 de la lista falangista. 

 

También ha sido proclamada, al haber conseguido los 5.500 avales y subsanar los errores completando la lista,  la candidatura del partido Ley y Orden, POLE, que preside el ex policía Gonzalo Chicharro, encabezada por  Pedro Gómez Quirós, con Gonzalo Chicharro de segundo, y diversos miembros de la familia Chicharro en la candidatura. Familia a la que pertence el  presidente de la Fundación Francisco Franco, Juan Chicharro Ortega, si bien éste no está en la candidatura. El partido Ley y Orden, POLE, tiene como símbolo una runa, algo común en los grupos ultras o identitarios europeos.

Runa símbolo de POLE

     

Gonzalo Chicharro

 

LA CANDIDATURA DE VOX 

 La candidatura de Vox, encabezada por Rocío Monasterio, tiene de número dos, al ahora diputado autonómico, Jorge Arturo Cutillas Cordón, que en 2019 iba de número tres. Cutillas  tiene un largo historial militante en la ultraderecha. Primero estuvo en las juventudes de Fuerza Nueva y según El País, fue detenido en 1982 por participar en un ataque apedreando un autobús en el que viajaban niños vascos de visita en Madrid, hecho que él niega, si bien al seguir la noticia en la web del País, se supone que no interpuso tras su publicación una exigencia de rectificación. Algo que el periódico hubiera hecho de acreditarse la falsedad de una acusación de dicha magnitud. 

Cutillas militó después en Juntas Españolas -partido del que fue dirigente el diputado de Vox por Barcelona, Juan José Aizcorbe-, posteriormente en el PADE y en 2009 fue número 6 en la candidatura al Parlamento Europeo de Alternativa Española, AES, de Rafael López Diéguez, yerno de Blas Piñar. 

Jorge Arturo Cutillas

 

La Secció 30 de l'Audiència de Madrid suspén l'entrada a presó dels 13 condemnats de Blanquerna que havien d'entrar aquesta setmana i la propera, en espera si el Tribunal Constitucional adment a tràmit el recurs contra el comput de temps de condemna que va fer la Sala Segona del Tribunal Suprem

 (Actualitzat dijous 8 d'abril, 10 matí: La Junta Electoral proclama candidatura Falange 4-M, amb Andrino cap de llista i un altre condemnat de 8è, en entendre que no estan inhabilitats)

La Secció 30 de l'Audiència Provincial de Madrid ha suspés l'ordre d'ingrés a presó dels 13 condemnats de Blanquerna que tenien ordre d'ingrés voluntari per ahir o per la propera setmana per començar a complir la pena de dos anys i set o nou mesos, imposada per la Sala Segona del Tribunal Suprem, en espera de si el Tribunal Constitucional admet o no a tràmit el nou recurs d'empara presentat pel afectats. Aquesta suspensió no afecta al catorzè condemnat, Juan Luis López García de Falange, que està fugit a l'estranger i té una ordre de cerca i captura. 

El motiu del recurs presentat al Constitucional és que segons els advocats dels condemnats, no s'haguessin hagut de computar juntes de cara al compliment o no de penes de fins dos anys de presó,  les dues penes que tenen, una per un delicte d'interrompre un acte públic, de set mesos de presó, i la de desordres públics de dos anys. Si es comptessin per separat, no superarien els dos anys i no haurien d'entrar a presó. Els condemnats també estan a l'espera de l'acceptació o no de les peticions d'indult. 

Així doncs, els 13 ultres vinculats o simpatitzants de La Falange, Alianza Nacional, Democracia Nacional i el desaparegut Nudo Patriota tenen un nou ajornament de la condemna per l'assalt de l' 11 de setembre de 2013 a la seu de la Gneralitat a Madrid.  

 

Pedro Chaparro, Secretari General de Democracia Nacional, recollint ahir a l'Audiència Provincial de Madrid l'ordre d'ingrés a presó, ara suspesa de nou

Manuel Andino, Cap Nacional de La Falange-FE, amb Sergio Reguilón, que havien d'ingresar a presó ahir amb tres falangistes més i s'els hi ha ajornat, sortint de l'Audiència Provincial de Madrid da fues setmanes quan van recollir l'ordre d'ingrés ara suspesa

 

LA FISCALIA DEMANA 10 ANYS DE PRESÓ PER L'EX DIRIGENT DE DEMOCRACIA NACIONAL, ALBERT BRUGUERA, 6 ANYS PER JUAN DE HARO, I ENTRE 3 i 6 PER ALTRES DOTZE SIMPATITZANTS O MILITANTS DE D.N. PER LA CAMPANYA CONTRA LA MESQUITA DEL CARRER JAPÓ. Els imputa delictes de coaccions, amenaces, lesions i d'incitació a l'odi, la violència i discriminació, d'impedir l'exercici de la llibertat religiosa, fent pintades, inutilitzar la porta, llençar xoriço i begudes alcoholiques a la porta en les múltiples i reiterades protestes que van protagonitzar

 

 

Persiana de l'oratori del carrer Japó durants els mesos de la protesta
                        

Albert Bruguera en una manifestació contra una altra mesquita

 

La Fiscalia de Delictes d'Odi de Barcelona demana 10 anys i un dia de presó per Albert Bruguera, ex delegat de Democracia Nacional a Catalunya,  6 anys i 1 dia per l'ex dirigent de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro, penes de 6 anys per altres tres militants o ex militants de DN, i 3 anys i 1 dia per altres deu, per uns presumptes delictes d'amenaces, coaccions, lesions i incitació a l'odi per motius religiosos, fets entre els mesos de març de 2017 a març de 2018 en el marc de la campanya contra l'obertura d'un oratorio o mesquita al carrer Japó de Barcelona a la Prosperitat al districte de Nou Barris. Campanya iniciada per un veïns a la que s'hi sumà inicialment Plataforma per Catalunya, però  a la que s'hi va sumar poc després Democracia Nacional. També els hi demana inhabilitació, allunyament, diverses multes i 30.000 euros per reparació de danys morals. Actualment ni Bruguera ni De Haro militen activament a Democracia Nacional i ja no tenen cap càrrec.

Segons detalla l'escrit de Fiscalia, els acusats no es van limitar a manifestar-se en contra o participar en les cassolades que es feien, sinó que els hi atribuiens accions d'amenaces i coaccions als membres del centre islàmic, pintades a la porta i persiana, trencament del pany obertura, llençament de xoriço, greix de porc, vegudes alcohóliques excrements. Adjunto part de l'escrit d'acusació on hi ha la descripció genèrica.  L'escrit detalla també els fets i dies en que van participar cada un dels acusats i els delictes que els hi atribueix que són tots o alguns des següents: Coaccions tipificat en l'article 171.1-2 del Codi Penal; amenaces greus, article 169.1-2; lesions i maltracte, article 147. 2 i 3; i incitació a l'odi la violència i discriminació per motius religiosos, tipificat en l'article 510 en el apartats 1-A, 3 i 5.  

Juan de Haro en una manifestació. La que toca el timbal també està acusada i Fiscalia li demana 3 anys.

FRAGMENTS DE L'ESCRIT D'ACUSACIÓ: 

                               

 

                        

 

 

 

No incloc la resta de l'escrit on determina la participació de cada un dels quinze en cada fet i data, donat que hi ha les dades personals i no són ex dirigents públics del partit.  

 

Manuel Andrino i altres 4 condemnats per Blanquerna haurien d'entrar dimarts a la presó. Íñigo Pérez de Herrasti y Urquijo ha aconseguit una nova suspensió. Pedro Chaparro de DN recollirà l'odre d'ingrés demà passat i tindrà 10 dies per ingressar. Tots estan pendents de l'indult que no arriba.Un està fugit a l'estranger. Tot i això encara creuen possible obtenir un nou ajornament en l´últim moment si s'accepten els recursos de súplica o el d'ampara al TC que alguns han presentat

                                               

                               

Manuel Andrino

Manuel Andrino, Cap Nacional de La Falange-FE, i altres quatre condemnats per l'Audiència Provincial de Madrid a dos anys i set mesos de presó per l'assalt al Centre Cultural Blanquerna, seu de la Generalitat a Madrid, perpetrat l'11 de setembre de 2013, tenen ordre d'entrar a presó demà passat, dimarts 6 d'abril. Una condemna que ha viscut diversos ajornaments amb diversos recursos que han fet modificar dues vegades la pena imposada. Com no hi hagut una estratègia unitària d'actuació entre els catorze condemnats, uns membres de La Falange-FE, altres d'Alianza Nacional, altres de Democracia Nacional, altres del desaparegut Nudo Patriota Español i algún altre, només simpatitzant d'aquests grups, no tots tenen encara ordre d'ingrés a presó.

D'entrada uns van demanar l'indult i altres no. Indult sobre el que encara no s'ha pronunciat el Consell de Ministres i que, com en el cas del presos catalans, el Govern també pot concedir-lo a qui no l'ha demanat. Personalment sempre he cregut que si eren indultats ho serien a la vegada que el presos independentistes catalans, decisió ajornada de nou a causa de les eleccions madrilenyes. Un dels condemnats, Juan Luis López García, de La Falange, va marxar d'Espanya fa quatre anys, dient que anava a lluitar contra l'Estat Islàmic al Kurdistan de Síria i l'Iraq, si bé hi ha qui creu que ara està en un altre país d'un altre continent. López té una ordre de cerca i captura internacional dictada per l'Audiència Provincial de Madrid.  

 

  Juan Luis López en cerca i captura                                  

Íñigo Pérez de Herrasti y Urquijo

Havent rebut fa mesos la majoria una primera ordre d'ingrés a presó, dotze d'ells van fer un nou recurs de súplica, demanant la suspensió de l'ordre d'ingrés, al·legant que estaven a l'espera de la tramitació dels expedients d'indult. Íñigo Pérez de Herrasti Urquijo, cunyat de l'ex ministre, Íñigo Méndez de Vigo i cosí de l'ex ministre de Defensa, Pedro Morenés, va interposar un nou recurs al Tribunal Constitucional i ha aconseguit la suspensió de l'ordre d'ingrés a presó. Cinc dels condemnats van recollir el passat dia 23 l'ordre d'ingrés en un termini de deu dies feiners, que expira dimarts 6 d'abril, entre els que es troba Manuel Andrino, va ser jutjat el passat dia 24 a Barcelona, per les declaracions que va fer dies després dels fets de Blanquerna, justificant l'us de la violència per oposar-se a l'independentisme.  Andrino apareix al Butlletí de la Comunitat de Madrid com a cap de la candidatura unitària a les eleccions madrilenyes de les dues Falanges, si bé va a nom de FE de la JONS, a les llistes provisionals publicades divendres, però en tenir també una pena de inhabilitació simultània a la de presó, caldrà veure si la Junta Electoral considera si ara pot ser o no candidat. En idéntica situació està Jesús Fernando Fernández, el que a Blanquerna anava amb la cara tapada, també condemnat que va de número 8.

Altres quatre condemnats, entre els que es troben Pedro Chaparro, secreri general de Democracia Nacional, i l´única dona condemnada, Paula M, han de recollir l'ordre d'ingrés demà passat dimarts, que els hi donarà també deu dies hàbils per indicar a quina presó volen complir-la i fer efectiu l'ingrés a la mateixa.  Tot i això, els 13 condemnats encara confien que a última hora pugui haver-hi alguna resolució judicial, motivada pels recursos que alguns d'ells van presentar fa uns dies al Tribunal Constitucional o al de súplica a l'Audiència de Madrid, que aturi l'ingrés a presó en espera de la concessió o denegació de l'indult.

Pedro Chaparro, secretari general de Democracia Nacional

     

La Falange, con una única cadidatura a nombre de FE-JONS, encabezada por Andrino de La Falange-FE, y VOX con el ex militante de FN, Juntas Españolas y AES, Jorge Arturo Cutillas, de número 2 tras Rocío Monasterio, candidaturas ultras que se presentan a las elecciones madrileñas del 4 de mayo. Las listas son provisonales. Andrino debería ingresar en prisión el próximo martes por la condena de Blanquerna, a no ser que, a la espera del posible indulto, se dicte un nuevo aplazamiento. También es posible que la Junta Electoral rechace la presencia de Andrino al considerarlo inhabilitado. El Boletín publica la lista de POLE, que preside el ex policia Gonzalo Chicharro, familiar del presidente de la Fundación Francisco Franco, pero está incompleta.

 

      

 Rocío Monasterio y Manuel Andrino

 

El Boletín Oficial de la Comunidad de Madrid, publica hoy el listado provisional de candidaturas a las elecciones autonómicas del 4 de mayo. Las candidaturas ultras presentadas son Vox, con Rocío Monasterio de cabeza de lista, y Falange Española de la JONS, con el líder de La Falange-FE, Manuel Andrino, de número uno.  Las candidaturas publicadas hoy son provisionales, pudiendo ser enmendadas, y a la espera que la Junta Electoral compruebe que los partidos extraparlamentarios que concurren, hayan presentado las 5.500 firmas de aval, como exige la Ley Electoral para la comunidad de Madrid.

En la candidatura de Vox va de número dos, el ahora diputado autonómico, Jorge Arturo Cutillas Cordón, que en 2019 iba de número tres, que tiene un largo historial miltante en la ultraderecha. Primero estuvo en las juventudes de Fuerza Nueva y según El País, fue detenido en 1982 por participar en un ataque apedreando un autobús en el que viajaban niños vascos de visita en Madrid, hecho que él niega, si bien al seguir la noticia en la web del País, se supone que no interpuso tras su publicación una exigencia de rectificación. Algo que el periódico hubiera hecho de acreditarse la falsedad de una acusación de dicha magnitud. Cutillas militó después en Juntas Españolas -partido del que fue dirigente el diputado de Vox por Barcelona, Juan José Aizcorbe-, posteriormente en el PADE y en 2009 fue número 6 en la candidatura al Parlamento Europeo de Alternativa Española, AES, de Rafael López Diéguez, yerno de Blas Piñar. 

Jorge Arturo Cutillas
 

Por su parte al candidatura de Falange, va a nombre de Falange Española de la JONS, pero está encabezada por Manuel Andino, Jefe Nacional de La Falange-FE. Ambas Falanges se reconciliaron hace dos años con motivo de las elecciones europeas en las que concurrieron juntas con AES y DN en la candidatura ADÑ, y desde entonces practican unidad de acción y electoral, sin dar el paso de unificar ambas formaciones. El número 2 de la candidatura es Norberto Pico, Jefe Nacional de Falange Española de las JONS. Y se alternan en la lista miembros de ambas formaciones así como independendientes como Martín Ricardo Saenz de Ynestrillas Pérez, (hermano de Ricardo Sáenz de Ynestrillas) que encabezó hace dos años la candidatura europea ADÑ-Identitidad Española.

Elisa García Grandes, hija de la escritora Almudena Grandes y del Director del Instituto Cervantes, Luis García Montero, ambos cercanos a Izquierda Unida y Podemos, va de número 4 en la lista falangista.

Norberto Pico

                       

Elisa García Grandes, con el pelo teñido con los colores de la bandera falangista.

Posiblemente encabeza la candidatura de Falange de la JONS el líder de la otra Falange, por el hecho que Andrino tiene orden de ingreso en prisión para el 6 de abril, para cumplir los dos años y siete meses de prisión impuestos en la condena por el asalto al Centro Culural Blanquerna, sede de la Generalitat en Madrid, realizado el 11 de septiembre de 2013.  Cabe la posibilidad que la Junta Electoral rechaze la presencia de Andrino en la lista si se le considera inhabilitado. Andrino fue juzgado también el pasado día 24 de marzo en Barcelona, por haber hecho afirmaciones en favor del uso de la violencia para combatir el independentismo catalán. 

                       

 

Hay una tercera lista ultra, POLE Orden y Ley, partido que preside el ex policía Gonzalo Chicharro Arderius, familiar del presidente de la Fundación Francisco Franco, Juan Chicharro Ortega, el cual es primo de Javier Ortega Smith. 

La candidatura de POLE la encabeza Pedro Gómez Quirós, siendo Gonzalo Chicahrro el segundo de la lista. En la lista hay al emnos cinco miembros de la familia Chicharro. La candidatura está incompleta, faltando nueve candidatos. Algo que podría subsasar. Pero está por ver que haya conseguido las 5.500 firmas de aval.

ISRAEL, ENROCAT DE NOU AMB NETANYAHU, Analitzo al Punt Avui les eleccions de dimarts a Israel

 

Xavier Rius Sant, periodista

El Punt Avui, dijous 25 de març de 2021

 Les eleccions celebrades dimarts a Israel, les quartes en dos anys, els resultats definitius de les quals trigaran uns dies, no sembla que puguin provocar que Benjamin Netanyahu hagi d’abandonar el càrrec de primer ministre que ocupa des de fa dotze anys. Un fet que li dona immunitat per evitar ser jutjat pels casos de corrupció pels quals és investigat. Ni els triomfs diplomàtics del reconeixement d’Israel pels Emirats Àrabs, Bahrain, Sudan i el Marroc, ni el trasllat de l’ambaixada dels EUA a Jerusalem, ni l’èxit de ser el primer país a vacunar la major part de la població recuperant una normalitat inimaginable a la resta del món, no ha evitat que Netanyahu baixés de 36 a 30 escons. Però molts més ha baixat el seu rival, Benny Gantz, de Blau i Blanc. Les quartes eleccions d’aquests dos anys d’inestabilitat s’han hagut de celebrar en fracassar l’acord de Netanyahu amb Gantz, segons el qual Gantz investia primer ministre Netanyahu, el qual al cap de dos anys deixaria el lideratge del govern, que seria assumit per Gantz. L’acord també establia que s’hauria de pactar i aprovar el pressupost abans de finals del 2020. En no aprovar-se, es van haver de convocar noves eleccions. I el votants de Gantz han vist com el seu vot a un candidat renovador només ha servit per eternitzar Netanyahu i evitar que hagi de retre comptes als tribunals.

Ara el partit emergent i renovador ha estat Yesh Atid, del periodista Yair Lapid, que ha obtingut 17 escons. Però perquè Lapid arribés als 61 de la majoria hauria d’aglutinar partits que tenen vets encreuats, com ara les dues llistes àrabs i el d’extrema dreta Yamina. Els ultradretans de Yamina sembla que el que volen es fer-se pregar per Netanyahu i aconseguir més poder i influència en el govern. Netanyahu, per arribar a la majoria, també necessitaria els cinc diputats de l’islamista Mansour Abbas, que es va escindir de la Llista Àrab Conjunta; una escissió que Netanyahu va provocar amb promeses en el sentit que, si li donaven suport i s’oblidaven de la qüestió palestina, els àrabs de les ciutats i els beduïns obtindrien ajuts directes per al seu dia a dia i facilitats d’àmbit religiós, com ara vols de baix cost per anar a fer el pelegrinatge a la Meca. Mansour Abbas ha aconseguit pels pèls cinc diputats, que podria perdre quan es completi el recompte amb el vot avançat de militars, personal diplomàtic, funcionaris essencials i malalts. I és que és evident que entre els soldats i els funcionaris no s’espera que l’islamista radical obtingui gaires vots, un fet que el podria deixar per sota del topall per entrar a la Knesset. Així doncs, dos són els escenaris més probables. Que Netanyahu torni a presidir el govern i s’escapi novament de la justícia o que s’hagin de repetir les eleccions. I les dues opcions beneficien Netanyahu, que, si veu que Yair Lapid té a prop aconseguir una majoria, prometrà el que calgui a qui sigui per continuar en el poder.