dissabte, 11 de juliol de 2020

GESTIÓ MIGRATÒRIA i CORONAVIRUS. Analitzo al Punt Avui la problemàtica anunciada dels temporers i l'origen del brot a Lleida i la Franja

Xavier Rius Sant, periodista
El Punt Avui, diumenge 11 de juliol de 2020

El brot de Covid-19 del Segrià ha posat de manifest la irreal política d’estrangeria espanyola que aboca milers de persones a la irregularitat, sigui per la dificultat d’obtenir papers, sigui per la dificultat a l’hora de renovar-los, sigui perquè molts col·lectius, com els ex-menors no acompanyats, alguns familiars reagrupats o els refugiats, obtenen permís de residència, però no de treball, amb exigències impossibles, com una proposta de contracte d’un any de durada. La irregularitat i l’economia submergida porta molta gent a viure en situacions precàries, i la precarietat és incompatible amb el compliment de les mesures de contenció de l’epidèmia.

Perquè no és culpa dels alcaldes per haver planificat un insuficient nombre d’allotjaments per als temporers que es preveia que arribarien. La realitat és que hi ha una bossa de sensepapers, estructural amb el model de gestió migratòria, i que l’anunci que amb les fronteres tancades seria difícil la vinguda de temporeres que arriben cada any amb papers, motivaria, com va passar a l’abril a Andalusia, una manca de mà d’obra. I això va generar un efecte crida. Però els sensepapers que van acabar dormint als carrers del Segrià no havien arribat feia uns mesos del Marroc o el Senegal, sinó que eren persones que ja eren a l’Estat espanyol feia anys. I els sensepapers que treballaven en negre no tenien dret a ERTO. La política d’estrangeria és competència de l’administració central. I més enllà que en la crisi del Segrià ha estat absent la delegada del Govern, Teresa Cunillera, tampoc en les rodes de premsa de Fernando Simón, en les quals hi havia molts uniformes, no hi va comparèixer la secretaria d’estat d’Immigració explicant si es donarien papers, encara que fos de manera temporal, als irregulars per tal que poguessin treballar, o com es gestionarien les demandes de mà d’obra i la mobilitat per les collites agrícoles, fos a Andalusia, fos a Catalunya. Potser no ho van fer perquè amb els CIE tancats no podien anunciar mà de ferro. Però estar amb els braços plegats ha abocat que sorgissin bosses de població als carrers del Segrià i la Franja, causa del confinament actual.

La Covid-19 ha fet aflorar també una altra problemàtica derivada de la gestió migratòria, la dels ex-menors tutelats. Els ex-menors tutelats tenen permís de residència, però no de treball. I no tenir permís de treball aboca alguns, una minoria, a delinquir. L’any 2015 el Codi Penal va establir que qui fes tres furts en mig any seria condemnat a d’1 a 3 anys de presó. Però el Tribunal Suprem ho va tombar, motivant que els furts reiterats de menys de 400 euros caiguin de nou en la impunitat. I la manca de turistes ha fet que aquests furts hagin estat fets amb més violència o a les proximitats d’on viuen, cosa que ha motivat respostes sovint racistes que han criminalitzat milers de joves magribins que només volen treballar. Diuen que ara no és motiu de replantejar la política migratòria, però si hi ha sectors socials en la indigència i insalubritat, el virus no podrà ser contingut.

Llegir al Punt Avui. 

divendres, 10 de juliol de 2020

La Universitat d'Estiu del Moianès debat les derivades del coronavirus. Faig la crònica a NacióDigital-NacióManresa

Nació Digital/ NacióManresa, 9 de juliol de 2020
Xavier Rius Sant 

Moià ha acollit aquest dijous un col·loqui amb especialistes de diversos àmbits relacionats amb la pandèmia.

 Dolors García "Primer ens crèiem que podíem saltar l'onada, després el tsunami que arribava amb covid-19, però als pocs dies ens vam adonar que no es podia saltar, ens havíem de ficar dins i bussejar". Així ha descrit la seva experiència la doctora Dolors Garcia, Cap clínica d'Urgències de Sant Joan de Déu de Manresa, al col·loqui sobre la pandèmia fet aquest dijous a la tarda vespre al Parc de Moià, en el marc de la Universitat d'Estiu Ramon Llull del Moianès, acte al que han assistit prop de tres-centes persones. García ha explicat com va arribar la pandèmia a l'hospital de Manresa, just quan acabava de passar l'epidèmia de la grip i amb una sanitat minvada per les retallades. I ha valorat el fet de tenir uns dies de marge gràcies a la informació i les dades del que passava feia unes setmanes a Madrid, i del primer confinament a la comarca veïna de l'Anoia.


Xavi Màrquez
A Igualada va estar treballant l'infermer moianès, Xavi Màrquez, que ha explicat la magnitud del que es va viure aquells dies a la Conca d'Òdena. Mentre a nivell de tot l'Estat hi havia un índex de 7 morts per cent mil habitants, i a Madrid era de 28 per cent mil, a Igualada era de 63 morts per cent mil habitants. Per la seva banda la doctora Emma Carner ha posat en valor la tasca de l'atenció primària, en aquell context tan complicat. "S'ha dit que som herois, però no ho som. Som professionals, i els professionals necessiten eines, i ens en mancaven. Sempre hi ha hagut pandèmies, però ara tot va molt més ràpid, i si apareix un virus a l Xina, al cap d'uns dies esternuda a l'Estany". En aquest sentit la investigadora biomèdica, Cristina Fillat ha explicat la complexitat d'aquest virus encara molt desconegut, la seva capacitat de mutar, el desconeixement de com tractar-lo, i com s'ha descobert que amb uns medicaments uns pacients milloraven, mentre amb altres tractaments els pacients evolucionaven negativament.






Cristina Fillat                                                                                  Emma Carner



La psiquiatra Àurea Autet, cap de salut mental d'Althaia a Manresa, ha dit que inicialment es creia que "amb tres llits adaptats a epidèmies com l'ebola ens en sortirem, però en tres dies el centre va esdevenir un hospital de campanya amb 500 llits dedicats al covid-19 i tots el personal fos de l'especialitat que fos, pediatra o psiquiatra, atenent malalts de covid-19. Va ser com una guerra. Va haver-hi 174 defuncions, però ningú no va morir sol, tots van tenir una persona agafant-li la mà, i al cap d'uns dies vam decidir deixar entrar un familiar quan un pacient semblava que anava a morir".


 Àurea Autet


Per la seva banda el metge de família, Xavi Làzaro, director de l'Àrea Bàsica de salut de Moià i Castellterçol, ha explicat i valorat la tasca feta aquells mesos, la coordinació amb els ajuntaments, el treball a les residències d'avis del Moianès on gràcies a la coordinació i prevenció hi ha hagut una mortalitat inferior a la mitjana de les comarques veïnes, i que el tancament dels Caps, s'ha suplit amb l'atenció domiciliària. Làzaro ha demanat, en referència a alguns casos reals de covid-19 sorgits aquest setmana al Moianès que no es difonguin bulos, com alguns àudios que han circulat per les xarxes socials que multipliquen per deu els casos sorgits aquests dies.


Xavi Làzaro 
A pregunta d'uns veïns de Castellterçol sobre quan es reobrirà el CAP, ha dit que probablement no serà fins setembre. Totes les intervencions han esta seguides amb molta atenció i emoció, interrompudes sovint per aplaudiments, sobretot quan els i les professionals sanitàries parlaven de les seves experiències personals, com ho van viure, i el tractament i acompanyaments als malalts més greus, i com dia a dia es reinventaven. I tots han insistit en la necessitat de complir les mesures de protecció davant la incertesa de com evolucionarà aquesta pandèmia. Ha tancat l'acte l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras.


dimecres, 8 de juliol de 2020

Escric al Triangle de l'auditoria dels Mossos sobre les manifestacions d'octubre, i la necessària autocrítica que hauria de fer l'independentisme. El fum d'Urquinaona va eclipsar mobilitzacions multitudinàries com les "Marxes de la Llibertat" d'aquells dies


                                          

Xavier Rius Sant, El Triangle, 8 de juliol de 2020

 La setmana del 14 al 20 d’octubre, Barcelona, moltes altres localitats catalanes i l’aeroport, van viure unes  protestes, inicialment pacífiques, contra la sentència del procés, que desembocaren en accions violentes d’una part dels manifestants. Es varen cremar a Barcelona un miler de contenidors, i hi va haver una forta resposta tant per part dels Mossos d’Esquadra com de la Policia Nacional, que es van veure desbordats per la intensitat d’una violència sense precedents.
La setmana passada el conseller Miquel Buch va presentar l’auditoria relativa a l’actuació en els operatius d'aquells dies. Segons  Buch, les dues setmanes següents a la decisió del Suprem, es van registrar 877 manifestacions. D’aquestes, un 20% van tenir  episodis violents. I després de les denúncies per abusos o mala praxi, el cos de Mossos d’Esquadra va obrir 34 investigacions que impliquen 50 agents. La meitat d’aquestes investigacions estan judicialitzades i les altres 17 s’investiguen internament.

Deixant de banda l’ocupació de l’aeroport, on el que es va fer va ser obstrucció i desobediència amb la intenció d’obtenir ressò internacional, les protestes van agafar un nou gir la nit del 16 al 17 d’octubre, quan comença la crema de contenidors a l’Eixample de Barcelona i es cremen quatre vehicles de veïns que estaven aparcats al carrer Roger de Flor. Cremada de cotxes que inicialment és condemnada des de l’independentisme i l’entorn dels presos. La següent nit, la del dijous 17, després d’hores de concentració pacífica a la Diagonal, el fet que un reduït grup d’ultres provinents de la plaça Artós, vigilat pels Mossos, arribi a prop de la manifestació independentista i es produeixin algunes  agressions esdevé l’espurna d’una nit de foc amb la cremada de centenars de contenidors. La revolució dels somriures que no llençava ni un paper a terra s’esvaeix.

Jo vaig contemplar el pols d’uns centenars de joves al carrer València amb passeig de Gràcia que mantenien a ratlla la brigada mòbil situada a Pau Claris, i em va sorprendre la fermesa dels joves i la perplexitat dels Mossos, que havien de recular. Barcelona era de nou la Rosa de Foc de fa un segle, i superava plàsticament de molt, als telenotícies d’arreu del món, el moviment de les armilles grogues de França. Una part important de l’independentisme evitava condemnar la violència i les destrosses que es provocaven. I els Mossos eren criticats per uns per actuar contra els joves, i per altres per ser poc contundents.

La setmana abans de la sentència, quan des d’alguns sectors polítics es qüestiona la capacitat o la voluntat dels Mossos i de  la Generalitat per aturar les protestes que s’anuncien, la dreta demana a Pedro Sánchez que apliqui la Llei de Seguretat Nacional i agafi el comandament dels Mossos o un altre 155, cosa que afortunadament no passa. Però el ministeri de l’Interior envia a Catalunya un miler d’antidisturbis de la Policia Nacional. I seran aquests els que intervindran el dissabte 19 d’octubre quan es produeix l’anomenada Batalla d’Urquinaona, en què la policia es queda sense pilotes de goma, grups d’antidisturbis ocupen els terrats, des d’on llancen el seu arsenal, inclòs gas pebre, i les unitats que resten encerclades estan a punt d’aixecar la bandera blanca. Alguns dirigents independentistes, com Clara Ponsatí, lloaran la victòria de la Batalla d’Urquinaona.

És evident que algunes unitats o alguns agents dels Mossos van exercir de manera incorrecta la força, o que la pràctica del carrusel –furgons a tota velocitat fent la serpentina al mig dels carrers– és perillosa, no només per als manifestants, sinó també per a gent que no hi té res a veure que en aquell moment passa per allà. Però s’ha d’entendre la pressió que patia el cos de ser intervingut, i amb la seva cúpula pendent de ser jutjada a l’Audiència Nacional per una nexistent rebel·lió i sedició.

Els Mossos estan fent la seva auditoria, que evidentment no deixarà content a ningú, i sigui per manca de voluntat o per corporativisme, probablement no depurarà totes les responsabilitats. Però l’independentisme hauria de fer la seva i plantejar-se si va ser positiu o negatiu que mobilitzacions de la magnitud de les Marxes per la Llibertat, que van arribar a Barcelona aquells dies, quedessin totalment eclipsades i esdevinguessin irrellevants, darrere el fum d’Urquinaona.





Els focs de les nits van convertir en irrellvenats les Marxes de la Llibertat i altre mobilitzacions pacífiques

Llegir al Triangle, clica

dissabte, 4 de juliol de 2020

200 persones es manifesten a Collsupina contra l'agressió que va patrir l'alcalde i tres veïns dijous a la nit quan es van trobar membres de le Brigadas Quitalazos arrencant l'estelada del balcó de l'Ajuntament


Unes dues-centes s'han manifestat aquest dissabte al migdia davant l'Ajuntament de Collsuspina per mostrar la seva repulsa a les agressions que varen patir l'alcalde de Collsuspina i tres veïns, la nit de dijous a divendres, quan van recriminar a un grup d'ultres espanyolistes que intentessin arrencar l'estelada que hi havia penjada al balcó de l'Ajuntament.

L'alcalde, Oriol Batlló, ha llegit un manifest en el que denunciava l'actuació violenta d'aquests grups ultres, ha recordat que l'estelada és al balcó per decisió dels dos grups municipals, Ara Collsuspina i Junts per Collsuspina, amb el suport de la CUP que no va obtenir representació. I que aquest tres grups representen el vot del 99% del veïns. També ha fet un breu parlament un membre de la coordinadora Esquerra Antifeixista del Moianès que ha afirmat que el Moianès és antifeixista.

Segons ha informat l'alcalde Oriol Batlló, d'Ara Collsuspina - llista vinculada a ERC- dos veïns i ell mateix han presentat denúncia per agressions. La nit anterior, la de dimecres a dijous, aquest mateix grup ultraespanyolista que es reivindica per twitter com l'Asociación Unión de Brigadas Quita Lazos, amb seu a Terrassa, varen posar una bandera espanyola a l'ajuntament de Castellcir i a la parada d'autobús de Collsuspina. A l'acte hi ha estat present el Delegat del Departament d'Interior a la Catalunya Central, Eduard Freixedes.


 Oriol Batlló 
 Esquerra Antifeixista del Moia´ès llegint un manifest







Actualitzat amb el missatge que m'han enviat l'Asociación Unión de Brigadas:
  "Solo quieremos decir que no somos gente violenta, por eso vamos de noche para evitar problemas. En dos años solo hemos tenido dos problemas de agresiones que en ambos casos ha sido en defensa propia.en  Verges y en Collsuspina. Entendemos que no guste que quitemos sus símbolos pero la ley se ha de cumplir. La minoría en esos pueblos no pueden expresar sus ideologías por qué se señala y se marca  incluso a sus hijos. Seguiremos combatiendo al movimiento que allí donde se instala rompe amigos, familias, vecinos y compañeros de trabajo."

Aquestes afirmacions són desmentides per l'alcalde de Collsupina que diu que ell va ser agredit per l'esquena

dissabte, 27 de juny de 2020

Un centenar d'ultres convocats per VOX i el Frente Nacional Identitario-Partido Nacional Socialista Obrero Español es concentren al monument de Colón en defensa de la hispanitat i contra les propostes d'enderrocar-lo. Vox no aconsegueix en nombre manifestants que esperava per encerclar l'estàtua




Un centenar de militants i simpatitzants ultres, convocats per Vox i pel Frente Nacional Identitario-Partido Nacional Socialista Obrero Español -principal impulsor de les contramanifestacions de la Meridana- que s'ha sumat a la convocatòria, s'han concentrat aquest migdia al monument de Colón en defensa de la Hispanitat i contra les propostes d'enderrocar-lo o reinterpretar-lo. Simultàniament mig centenar d'antifeixistes s'han manifestat intentant arribar a Colón, si bé el Mossos els han aturant a la part baixa de la Rambla.
El fet que hagi assistit menys gent de la que Vox esperava no ha permés fer l'encerclament de tota la base o rotonda al voltant del monument.
El primer en intervenir ha estat Javier Barraycoa, impulsor principal impulsor o cara coneguda del Club Empel i de Somatemps, que ha parlat de les estàtues del peu del monument com la de Pere Margarit, Ferrer de Blanes i Lluís de Sant Àngel, i ha lloat els valors i el llegat de la Hispanitat. Tot seguit el dirigent de Vox, Juan Carlos Segura, ha defensat l'obra de la conquesta d'Amèrica que va portar la modernitat i va abolir la poligàmia de les tribus. Per la seva banda el president de Vox a la província de Barcelona, Juan Garriga, ha afirmat que els allà presents "som patrotes i defensem l'amor a la nostra terra, a diferència dels separatistes que només tenen odi". I ha qualificat la Hispanitat com "un projecte d'amor"del que se sentia orgullòs, que va portar les drets i la modernitat als pobles indígenes.  
En acabar s'ha escoltat l'himne d'Espanya i alguns manifestants ho han fet "brazo en alto"

Entre el participants hi havia a part de la cúpula orgànica de Vox a Barcelona i Girona -sense la presència dels diputats Ignacio Garriga i Juan José Aizcorbe, i d'una quinzena de membre del neonazi FNI-PNSOE, coneguts ultres com Raúl Macià, de Balsareny, -que va estar empresonat fa dos anys per motius aliens a la política, i alguns ex militants històrics de la ultradreta nacionalrevolucionària i del Casal Tramunatna. L'ex dirigent del MSR, Jordi de la Fuente, com sempre, anava amb el megàfon.


 Juan Garriga, president provincial de Vox
  Alberto Tarradas, Vox Girona, Mónica Lora, Secretaria provincial de Vox i ex Secretaria General de PxC, i Joan Garriga, president de Vox Barcelona 

  Javier Barraycoa

Juan Carlos Segura



  El Frente Nacional Identitario-Partido Nacional Socialista Obrero Español també ha concocat i ha estat present a l'acte






divendres, 26 de juny de 2020

Analitzo a Planta Baixa de TV3 la problemàtica dels multireincidents, patrulles ciutadanes i els brots racistes contra menors no acompanyats

Vídeo al meu canl de Youtube de la intervenció meva d'ahir al programa Planta Baixa de TV3, analitzant la probemàtica dels multireincidents, que estigmatitzen a la majoria de menors no acompanyats que no delinqueixen, de les patrulles ciudanes i dels brots racides que s'han donat. Explico que és un error que el Codi Penal no focalitzi la figura del multireincident, fet que genera impunitat, i el fet que l'absència de turistes ha fet que els grup delictius que robaven a turistes ara actuiïn amb més virulència.  


divendres, 19 de juny de 2020

La Fiscalia demana 5 anys de presó per tres skins nenoazis que van robar i agredir a un ciutadà indi que venia banderes espanyoles en una manifestació de Societat Civil Catalana l'octubre de 2017. Com passa sovint a causa del turbant sikh, el van confondre amb un musulmà

 




La Ficalia de Delictes d'Odi de Barcelona demana cinc anys de presó, 1.500 euros d’indemnització, 600 euros de multa i la prohibició d’acostament a menys de mil metres durant sis anys a tres  skins d’ideologia nacional socialista” que assistien a la manifestació espanyolista convocada per Societat Civil Catalana el 29 d'octubre de 2017 i van agredir, insultar i prendre el material que venia un immigrant indi de religió sikh, al que com passa sovint, a causa del turbant, van confondre amb un musulmà. L'agredit venia banderes espanyoles.

Segons l'escrit d'acusació els acusats en veure al Sr Sing a la cruïlla de Casp amb Pau Claris,  “moguts per l'aversió que sentien a tota identitat cultural, religiosa i nacional que no coincidís amb la pròpia, així com pel propòsit beneficiar econòmicament, van treure-li les quatre banderes que, destinades a la venda, portava”.  “Amb aquesta finalitat el van abordar”, continua. Així concreta que li van poder arrabassar les banderes, després d’abraonar-lo i cridar-li “moro!” i “musulmà!”.  En resistir-se els acusats li van fer cops de peu i de puny. L’atac es va aturar perquè un grup de ciutadans els va separar però els agressors van marxar brandant les banderes al crit de “mira, mira, morito, mira”. L'escrit detalla la indumentària i els tautatges d'ideologia nazi dels acusats. 
 
Els acusats van ser detinguts en la manifestació que es va convocar davant el Palau de la Generalitat aquella mateixa tarda. Dos d'ells tenen antecedents per agressions a immigrants de diferentes nacionalitats. Per tot això els acusa d'un delicte de robatori amb violència intimidació tipificat a l'article  242.1 del Codi Penal; i d'un delicte de lesions tipificat a l'article 147.3, amb l'agravant d'odi o discriminació ideològica tipificat en l'article 22.4.


 El sikhs, que porten un turbant, són confosos habitualment amb musulmans. Després dels atemptats del'11-S molts sikhs americans van deixar de portar-lo cansat d'amenaces i agressions. A la imatge, representants dels col·lectius sikhs explicvant le seves pors al llavors Conseller d'Interior, Quim Forn, en una concentració de repulsa als atemptats del 17 d'agost. 

dimecres, 17 de juny de 2020

La detenció del regidor de Vox a Salt, Sergio Concepción, per una suposada estafa a una franquícia de compra venda de joies, obre un crisis a Vox Catalunya, que hauria de culminar amb la suspensió de militància o expulsió del regidor que l'anterior mandat ho era per PxC. Vox a Catalunya només té representació a Salt, llista que va encapçalar el també exregidor de PxC, Sergi Fabri. L'alcalde de Salt, Jordi Viñas, ha demanat a Concepción que deixi l'acta "per ètica i respecte". Vox, de moment, guarda silenci





La detenció duta a terme la setmana passada i posada en llibertat amb càrrecs del regidor de Vox a Salt, Sergio Concepción, conegut també com Sergi Conce, juntament amb altres persones de nacionalitat hondurenya i espanyola, per un suposat delicte d'estafa continuada als propietaris d'una franquícia de compra i venda de joies i cases d'empenyoraments de Girona, ha obert un crisi a l'únic municipi de tot Catalunya on Vox té representació.  Fet que podria motivar que el Comitè de Garanties de Vox, decideixi suspendre cautelarment o expulsar al regidor, en compliment de codi de la formació ultra. L'alcade de Salt, Jordi Viñas, li ha demanat que renunciï a l'acta. Concepción hauria cobrat un o dos d'aquests xecs sostrets irregularment per la treballadora de l'establiment. Vox, molt ràpid en demanar responsabilitats a polítics d'altres partits imputats o detinguts, de moment guarda silenci sobre el cas.


Els Mossos van iniciar les investigacions al mes de març quan van constatar que la treballadora de l'establiment, ara tancat, s'havia apropiat l'any 2019, de joies empenyorades o comprades en aquella oficina. Joies o or que entregava a les altres set persones detingudes per tal de revendre-les, sense que en tinguessin coneixement els propietaris de la franquícia. Paral·lelament dos col·laboradors, un d'ells el regidors de Salt, van cobrar en metàl·lic quatre xecs per un valor de 9.000 euros.


El febrer de 2019 Plataforma per Catalunya (PxC) va decidir dissoldre's per integrar-se part dels seus membres a Vox, cosa que van fer els dos regidors de PxC a Salt, Sergi Fabri i Sergio Concepción. I el passat mes de maig Fabri i Conce van tornar a presentar-se a les eleccions a Salt com a números 1 i 2 de la llista de Vox, que va obtenir tres regidors, Fabri, Concepción i Lázaro Cruz.


Tant Sergio Concepción con Sergi Fabri van entrar a PxC l'any 2011, que van anar de números 4 i 5  a la llista de PxC que va obtenir tres regidors. I tot i que el grup municipal de PxC va patir diversos trencaments, primer pel ressò mediàtic que dos dels tres regidors de la formació xenòfoba tenien parella sentimental immigrant negra, i després pel suport de la regidora María Osuna a Josep Anglada, els Sergis no van ocupar la cadira de regidors.


Sí que la van ocupar el juny de 2015 quan PxC va patir la patacada electoral de passar de 67 a només 8 regidors, donat que Salt va ser un dels pocs municipis on PxC no es va enfonsar. I mentre Sergi Fabri era el que feia la feina més tècnica de regidor i de seguiment de la problemàtica a Salt, Concepción mantenia la seva faceta més de militant ultra. Concepción havia estat motiu de polèmica diverses vegades per la seva entrevista amb el líder de la neonazi Alba Daurada, Nikolaos Michaloliakos, la seva vista a Auschwitz, les fotos amb armes de paintball, o amb les Brigadas Blanquiazules portant una creu celta.