diumenge, 8 de febrer del 2026
Conversa amb Xavier Gual, L'Estació, Canal Taronja. Qui és Xavier Rius Sant? Analitzant conflictes internacionals i la ultradreta.
Conversa amb Xavier Gual, L'Estació, Canal Taronja.
Conversa sobre qui és Xavier Rius Sant. Els meus orígens als moviments pacifistes i el Casal de la Pau, els primers llibres, els meus viatges a Bòsnia, Kosovo, el Sàhara o l'Iraq, i els meus llibres analitzant conflictes internacionals i la ultradreta.
dilluns, 2 de febrer del 2026
Ucrania y los mapas de Palestina. La Vanguardia
Xavier Rius Sant, La Vanguardia lunes 2 de febrero de 2026
La última ronda de las negociaciones de paz para Ucrania volvió a encallarse por la exigencia de Rusia de hacerse con el control de todo el Donbass, incluido ese 20% de Donetsk que no ha conquistado. Ucrania ha dejado claro que no se retirará de ese territorio que conserva gracias al sacrificio de miles de soldados. Zelensky acepta un armisticio manteniendo la línea del frente actual en el Donbass y da por perdido el territorio ocupado en Zaporiyia y Jersón, pero rechaza retirarse de esa parte del Donbass.
Trump presiona a Ucrania para que acepte los términos propuestos por Rusia con la amenaza de retirarle definitivamente el apoyo militar, de inteligencia y tecnológico, con lo que las tropas quedarían ciegas en esta guerra de drones y misiles. Y para conseguir la claudicación de Ucrania, Rusia ha intensificado los ataques a infraestructuras energéticas dejando a millones de personas sin luz ni calefacción.
Si miramos los mapas de estos cuatro años vemos como, sin avanzar Rusia mucho en el Donbass, cuyas milicias separatistas ya controlaban grandes extensiones, se hizo con el control de parte de las regiones de Járkov, Sumy, llegando casi a sitiar la capital, donde las tropas rusas fueron derrotadas. Pero Rusia también atacó en el sur de Mariúpol a Jersón en la costa del Mar Negro, quedándole a Ucrania solo la zona costera de Odesa y parte de Jersón en la desembocadura del Dniéper. Así pues pese a los lentos que son ahora los avances rusos en Donetsk, si Ucrania pierde el apoyo militar y el uso de satélites de Estados Unidos, con la población cansada y padeciendo un frío, no está claro que en el caso que Rusia inicie una ofensiva en el sur para apoderarse de Odesa, Ucrania pueda parar el envite, con lo que perdería su única salida al mar. Así pues se encuentra en la encrucijada que si persiste rechazando las exigencias de Putin sobre Donetsk, continúe la guerra y no sólo pierda más territorio en el Donbass, sino que también Odesa y su única salida al mar.
Comparo el mapa de los frentes de Ucrania con los mapas de Palestina, porque los palestinos con argumentos legítimos como que ellos siempre vivieron allá, rechazaron el Plan de Partición de la ONU que les otorgaba el 50% del territorio. En la primera guerra de 1947 Palestina no sólo perdió más de la mitad de ese 50% que le daba la ONU, sino que cientos de miles de árabes tuvieron que abandonar sus tierras y pueblos. Así se instauró un nuevo mapa, vigente entre 1949 y 1967 con Gaza parcialmente tutelada por Egipto y Cisjordania por Jordania. Pero después con nuevas guerras que perderían los palestinos, Gaza, Cisjordania y Jerusalén Oriental fueron ocupadas por Israel que llegó a establecer cerca de cien mil colonos.
Los acuerdos de Oslo fracasaron en parte por el asesinato de Isaac Rabin, la irrupción de la Segunda Intifada y el ascenso de Hamás, ante una OLP inoperante. Y se decía que los palestinos no perdían la oportunidad de perder todas las oportunidades. El mapa de hace tres años era de una Cisjordania cuarteada con muros y puestos de control que junto a Jerusalén Oriental albergaba ya seiscientos mil colonos. Llegaron los Acuerdos de Abraham que daban toda Gaza y menos de un 20 por ciento de una Cisjordania a la futura entidad palestina, que descarrilaron por la ofensiva del 7 de octubre.
Y el mapa actual es ya el de Gaza arrasada y empequeñecida por una nueva franja de seguridad, mientras pueblos y tierras palestinas de Cisjordania son arrasadas cada día por colonos armados. El riesgo que corre Zelensky ahora, si pierde el apoyo de Trump y rechaza el acuerdo es que pese a que Putin no pueda tomar Kyiv, el mapa resultante sea, como ocurre a los palestinos, mucho peor del actual.
dissabte, 24 de gener del 2026
"De Anglada a Orriols: así se forjó la nueva extrema derecha catalana". Publico esta Tribuna de Opinión en El País
Junts ha entrado en pánico. Alcaldes y dirigentes de la formación que dirige desde Waterloo Carles Puigdemont saben que muchos de sus electores darán su voto en las próximas elecciones municipales a Aliança Catalana. Una preocupación que comparten los demás partidos catalanes, ya que las encuestas señalan que, de celebrarse ahora autonómicas, la formación de Silvia Orriols pasaría de 2 a más de 20 diputados. Pero para eso faltan todavía dos años y medio y antes hay elecciones municipales, en las que no sólo Junts sino también ERC y la CUP ven peligrar sus alcaldías por la irrupción de la nueva ultraderecha independentista. ¿Cómo es posible que un partido que en 2023 sólo se presentó en tres municipios ahora se vea como una amenaza que ha provocado que Junts endurezca su discurso sobre la inmigración?
Hasta 2018, España era uno de los pocos países de la Unión Europea en los que la extrema derecha no tenía una presencia significativa en las instituciones. Con una excepción, precisamente en Cataluña, donde Plataforma per Catalunya, el partido de Josep Anglada, obtuvo 67 concejales en 2011, pero fracasó en su intento de dar el salto al Parlament. Una de las causas de su declive fue que el procés desplazó el debate identitario del que se nutre la ultraderecha —si los de fuera son una amenaza para los de aquí— por otro debate también identitario: si los ciudadanos se sentían más españoles o más catalanes, si querían seguir siendo parte de España o vivir en una república independiente.
Aunque fundado en 2013, Vox fracasó electoralmente hasta que Javier Ortega Smith, ahora caído en desgracia dentro de su partido, interpuso diversas querellas contra políticos independentistas, para acabar ejerciendo la acusación en el Supremo, lo que le dio una cuota mediática sin la cual no habría salido de la marginalidad. Vox no dio el salto agitando el miedo a la inmigración ni manifestándose contra el aborto, sino gracias a la visibilidad que obtuvo ejerciendo de acusación contra el independentismo. Una independencia que Puigdemont y Oriol Junqueras mostraban como alcanzable, afirmando que tenían sólidos aliados internacionales y unas estructuras de Estado preparadas para activar la desconexión, incluso si España se negaba a negociar.
Pero el 17 de agosto de 2017, seis semanas antes del referéndum independentista, se produjeron los atentados de la Rambla y Cambrils, ejecutados por un grupo de hijos de inmigrantes marroquíes nacidos o crecidos en Ripoll y captados por un imán del que se publicarán informaciones sobre su condición de confidente de la Guardia Civil y del CNI. Y la evidencia de que unos chicos a los que todo el mundo conocía en Ripoll, hablaban catalán y se consideraban integrados habían cometido esos crímenes monstruosos afectó emocionalmente a la sociedad ripollesa. En dicho contexto se produjo el error de dar voz en la tribuna de la concentración de repulsa por los atentados que se celebró en Ripoll a Hafida Oukabir, hermana de dos miembros de la célula: Moussa, que murió en Cambrils, y Dris, que fue quien alquiló las furgonetas que iban a utilizarse como coches bomba. El 26 de agosto de 2017, ante unas 3.000 personas, la hermana de los dos terroristas hizo un parlamento en el que mostró la radicalización de estos jóvenes como un fracaso de la sociedad ripollesa, más allá de afirmar que el islam condenaba dichas acciones. Acabado el acto, muchas vecinas se abrazaron a ella, llorando y casi pidiéndole perdón, como si la culpa de la radicalización de sus hermanos fuera de los ripolleses. Pero meses después, se filtraron los audios de Hafida en los que hablaba con sus padres, a los que decía que Moussa, como buen musulmán, había seguido la llamada de Alá. Y durante el juicio se difundieron los vídeos de los jóvenes mientras fabricaban explosivos y decían en catalán “os mataremos a todos”. Y Orriols recogió el sentimiento de rabia de muchos ripolleses, quienes pensaban que los partidos y entidades de la localidad habían mostrado más solidaridad con las familias de los terroristas que con las víctimas.
Orriols, mileurista con cuatro hijas y un hijo, había creado el grupo Els Intransigents, que tenía como referente a Daniel Cardona, líder de Estat Catalá, quien afirmaba en los años veinte que “un cráneo de Ávila no será nunca como uno de Plana de Vic” y se enfrentó a Francesc Macià en 1931 porque, tras proclamar la República Catalana, dio marcha atrás y encajó la Generalitat dentro de la República Española.
Orriols sólo obtuvo un escaño de concejal en Ripoll en 2019 pero, cuatro años después, Junts, que gobernaba el municipio, se desplomó. Junts bajó a tres concejales mientras Aliança se convertía en la fuerza más votada, con seis. Aunque Junts rechazó sumarse a un Gobierno de coalición, dijo inicialmente que apoyaría la investidura de un Ejecutivo municipal liderado por ERC, con el PSC y la CUP. Pero finalmente se desdijo y, al no alcanzar la candidata de ERC la mayoría absoluta en el pleno, Orriols obtuvo la alcaldía al ser la fuerza más votada. Ya como alcaldesa, demorando el empadronamiento de inmigrantes o anunciando el castigo a conductas incívicas protagonizadas por foráneos, consiguió una notoriedad amplificada en las redes que se haría viral y de la que no habría gozado si fuese la líder de la oposición municipal.
En la campaña de las elecciones al Parlament de 2024, Orriols desempolvó su segundo argumento: que el procés fue un engaño, ya que Puigdemont, como Macià en 1931, se echó atrás. Y empezó a presentarse como la salvadora de Cataluña, tuiteando que, desde Ripoll, cuna de Cataluña, ella, que nació un 9 de octubre, día en el que el rey Jaume I expulsó a los musulmanes de Valencia liderará la liberación la nación. Y ya desde el Parlament, con intervenciones contundentes que, como cantos de sirena, son virales en las redes, intercala la frustración por la traición de Puigdemont y el rechazo a la inmigración con las críticas al wokismo y al Pacto Verde.
Xavier Rius Sant es periodista y autor de libros como Vox, el retorno de los ultras que nunca se fueron (Akal) y Aliança Catalana. Els nostres ultres (Icaria Editorial).
dimarts, 13 de gener del 2026
L'Iran no és Veneçuela ni Khamenei és Maduro. El Triangle
Xavier Rius Sant, El Triangle 12 de gener de 2026
Des de la mort de la jove Mahsa Amini, el setembre de 2022, brutalment colpejada per la policia de la moral per no portar el vel ben posat, l’Iran ha viscut diverses onades de protestes massives protagonitzades per joves, demanant l’obertura del règim, expectatives laborals i la fi d’imposicions com el vel islàmic a les dones. Unes protestes que en alguns moments havien tingut una resposta policial implacable, provocant centenars de morts, i en altres, una lleugera relaxació de la pressió a les dones, no castigant als grups de noies i dones que anaven pel carrer sense vel.
Fa uns mesos, coincidint amb els bombardejos d’Isarel a instal·lacions nuclears i militars d’Iran i l’assassinat del el general Hossein Salamí, cap de la Guàrdia Revolucionària, es va especular que el règim estava a punt de caure, emergint a les xarxes socials i als mitjans de comunicació dels Estats Units i Israel, Reza Pahlavi, fill del sha destronat el 1979, que es postulava per tornar al país com a figura de consens, prometent implantar una democràcia i unes llibertats que l’Iran mai no ha tingut, tampoc en temps del seu pare. Fins no fa gaire el règim teocràtic liderava l’eix xiïta o de la resistència a Israel, format per Hizbul·là, el règim sirià d’Al Assad, els hutis del Iemen, les milícies xiïtes iraquianes, i Hamàs. Eix que s’ha trencat mentre Donald Trump amenaçava una setmana sí una no, de tornar a atacar l’Iran si continua amb el seu programa nuclear.
Des de fa tres setmanes, a causa de la greu crisi econòmica que pateix l’Iran, amb la devaluació del rial i la inflació disparada, i la manca d’expectatives pels joves, van començar a les principals ciutats protestes espontànies protagonitzades per joves sense cap lideratge clar que, en ser brutalment reprimides pel règim han causat més de mig miler de morts. Ara després de l’operació militar de captura de Nicolás Maduro i la probable submissió del chavisme al que ordenen Trump i Marco Rubio per tal que Delcy Rodríguez faci una transició controlada i, sobretot, permeti que els Estats Units obtinguin el control de petroli veneçolà, Donald Trump amenaça de fer el mateix a l’Iran.
Però res fa pensar que fos exitosa una repetició de la jugada a l’Iran, matant o capturant al Líder Suprem, l’aiatol·là Alí Khamenei i alguns caps de l’exèrcit i la Guàrdia Revolucionaria, per forçar, per exemple al president Masud Pezeshkian, a posar-se a les ordres de la Casa Blanca. El control del petroli iranià i la modernització dels seus pous i refineries de moment no està a l’equació. L’element cabdal és la fi definitiva del programa nuclear com demana Israel. Encara que el sha a l’exili, Reza Pahlavi somnia en tornar a l’Iran i crida a les masses des de les xarxes socials i entrevistes de canals americans i israelians a desobeir als aiatol·làs, el sistema teocràtic iranià, liderat per uns clergues que tenen interioritzat el martirologi del xiisme i uns Guardians de la Revolució que s’enriqueixen amb el control de l’economia i la corrupció, no sembla que ni clergues ni militars, ni els Guardians de la Revolució estiguin gens disposats a baixar el cap davant Trump, sota l’amenaça de ser assassinats o capturats, ja que per un xiïta convençut el martiri es una opció que no espanta.
Els dos grups iranians d’oposició a l’exili, a diferència de Corina Machado i Edmundo González que tenen una legitimitat electoral i un aparell polític a l’interior, no tenen cap legitimitat aconseguida amb eleccions, ni una estructura organitzada a l’interior. Una part de l’oposició gira com he dit, a l’entorn del fill del sha Pahlavi que fugí de l’Iran amb el seu pare el 1979, que mai ha reconegut que el seu règim era corrupte i criminal, més enllà que no tingués cap legitimitat històrica per més que Reza I, l’avi, s’autoproclamés Sha el 1925 amb un cop d’estat, i el seu fill, el Sha destronat per Khomeini, intentés mostrar-se com la reencarnació de Cir el Gran que regnà sis segles abans de Crist. L’actual hereu, Pahlavi III, que viu en l’opulència, té tres filles que llueixen vestits escotats, una de les quals es presenta com l’hereva al tro, però mai ha demanat perdó pels crims i l’espoli del país que va fer el seu pare, i proposa convertir l’Iran en un règim democràtic i laic que ell presidiria. I tot i no tenir estructura a l’interior, diu que han contactat amb ell caps de l’exèrcit i la policia als qui anima a sublevar-se. El que sí es cert és que en les manifestacions d’aquests dies hi ha joves que porten la bandera iraniana sense l’escut islàmic que han substitut pel lleó reial del sha.
L’altra grup opositor és el Consell Nacional de Resistència d’Iran, creat pels antics mujaidins comunistes que ajudaren a Khomeini a fer caure el sha, però després foren perseguits pel règim dels aiatol·làs. Estan liderats per una dona, Maryam Rajavi, la qual per desgrat de les noies que protesten a l’interior, sempre va amb el vel islàmic cobrint els cabells.
I més enllà que no hi hagi una oposició capaç de prendre el control del país, perquè dic que és impossible fer com a Veneçuela d’obligar al numero dos i l’estructura política de l’estat a obeir el que diu Trump si no volen acabar morts o empresonats? Doncs perquè l’estructura de poder creada per Khomeini no deixa escletxes per un canvi de règim. Per començar si Khamenei fos mort o segrestat, els seu successor hauria de ser un aiatol·là designat per l’Assemblea d’Experts formada per 86 clergues i aquests no obeirien a Trump.
Per això els únics que ara per ara podrien ser capaços de forçar un canvi de règim serien l’exèrcit, la policia i el cos dels Guardians de la Revolució amb el suport de part del clergat i del Parlament. Però aquests tenen les mans massa tacades de sang. I evidentment més enllà que per exemple Rússia permetés l’exili d’alguns allà com Al Assad, no acollirà a centenars d’aquests que si es quedessin podrien ser acusats de l’assassinat de manifestants. Sí que és possible que Trump torni a bombardejar l’Iran o fer assassinats selectius de dirigents de l’aparell, però no pot nomenar ell als nous líders. I en cap cas repetirà l’error de Bush fill quan va envair l’Iraq que va dissoldre l’estat.
La llibertat, lamentablement pot trigar molt a arribar a l’Iran.
%20bis.jpg)
divendres, 9 de gener del 2026
Demà a la tarda el grup ultra Núcleo Nacional fa acte de presentació del grup a Barcelona en un lloc encara no fet públic. Grups antifeixistes convoquen a contramanifestar-se
Actualitzat dissabte 10 a les 21 hores: L'acte de NN s'ha fet a un polígon de Sentmenat, Avinguda Principal n 35. Sembla que ha estat llogat només per avui, que no serà la seva seu. Hi ha hagut manifestació antifeixista amb càrregues policials. Bona part dels ultres històrics del Vallès i l'Àrea Matropolitana, ex membres dels Casuals dels Boixos Nois, Ultras Sur, Brigadas Balquiazules, Último Bastión o el Casal Tramuntana, com Dídac González Iván Chicano i Sergi Verdaguer hi eren presents.
Els propietaris de la nau afirmen que la van llogar a un tercer per fer una conferència.
Actualitzat diumenge 18 de gener. Han penjat vídeo de l'acte i no hi surt Manel Rojo, però sí un tal César Agüera que és el delegat a Barcelona, Iván Rico Olivares (Una Rana Baneada) i Alberto Pugilato.
El grup ultra, Núcleo Nacional, nascut fa dos anys després de les protestes a Ferraz, contra la llei d'amnistia, i legalitzat com associació, ha convocat per demà dissabte a la tarda un acte de presentació de l'associació a Barcelona i del seu grup a Catalunya. A les xarxes socials dona un enllaç per inscriure's i afiliar-se, i els que així ho facin rebran un missatge hores abans de l'acte indicant la ubicació. Grups antifeixistes convoquen a contramanifestar-se, pel que han inscrit a algun militant confiant que NN comuniquí aquesta tarda o demà la ubicació real. Però podria ser que l'acte es faci abans i no s'indiqui als qui s'inscriuen per aquest canal ni el lloc ni l'hora i que els assistents reals, militants i simpatitzants ja estiguin contactats per un altre canal i fins i tot que l'acte se celebri al migdia o a les quatre de la tarda enlloc de les sis com anuncien. Descarto que la seu de Núcleo Nacional a Barcelona sigui la del Club Empel de Javier Barraycoa, contigu a la seu de Vox, que després de sis anys i mig d'activitat tanca definitivament per la seva inviabilitat econòmica.
Tot i que al Registre d'Associacions Núcleo Nacional consta com a dirigent del grup l'ex membre de Democracia Nacional, Enrique Lemus, i de seu legal, l'antiga seu de Democracia Nacional al carrer Renedo número 10 de Valladolid, el grup té la seva seu, coneguda com "El Nido" o "El nido de águila" que era com s'anomenava la residència de muntanya de Hitler, i s'ubica al carrer Maria Tubau al nord de la ciutat de Madrid. I els seus líders principals són Ivan Rico Olivares, conegut com "Una rana baneada", el seu germà David, el cantant Alberto "Pugilato" i la ex militant de La Falange i ex líder del desaparegut Bastión Frontal, Isabel (Medina) Peralta. El que parla a cara descoberta en el video que s'anuncia l'acte de Barcelona (Manel R.G.) és un habitual de la Corva de l'Espanyol i que a les municipals de 2019 va anar a la llista de Ciutadans a sant Andreu de la Barca i el maig de 2024 durant la campanya de les eleccions catalanes i europees seia a la graderia reservada als militants en actes de Vox.
Manel Rojo Gallardo amb cabell i barba diferent, assegut a la grada de militants de Vox darrera Abascal a l'acte del 10 de maig de 2024
La Fiscalia de Delictes d'Odi, la Guàrdia Civil i la Comissaria General d'Informació del Cos Nacional de Policia, investiguen desde fa temps el grup. Grup que ha recollit el buit deixat per la desaparició de col·lectius com l'Hogar Social Madrid, Bastión Frontal i Madrid Seguro. Ideològicament son ultracatòlics, neofraquistes i propers al nacional socialisme. Tot i la bona relació que tenen amb La Falange, ells van encaputxats a les manifestacións, mentre La Falange, com va deixar clar a la manifestació del passat 21 de novembre a Madrid, demana que es vagi a cara descoberta ja que "els falangistes no tenim por a donar la cara ni ens amaguem de res".
Manel Rojo, amb americana clara, a l'esquerra de la foto
César Agüera, guanyador en una competició a Abu Dabi
Imatge de l'acte
dimecres, 31 de desembre del 2025
LES GUERRES DE TRUMP. El Triangle, últim article de l'any
Xavier Rius, El Triangle, dimarts 30 de desembre de 2025
Encara no fa un any que Donald Trump torna a ser a la Casa Blanca, tot i no haver posat fi a la guerra d’Ucraïna com havia promès, ni tampoc a les d’Israel amb el veïns, afirma que ell ha acabat vuit guerres mentre ataca militarment el seu nou enemic, Veneçuela. Diu que ha posat fi a les guerres d’Índia amb Pakistan, la d’Armènia i l’Azerbaitjan, la de la República Democràtica del Congo i Ruanda, la de Cambodja amb Tailàndia, la de Sèrbia i Kosovo, el conflicte d’Egipte i Etiòpia, el d’Isarel amb l’Iran, i els d’Israel amb Gaza i el Líban. I fa uns dies tornava a dir que estava a punt de tancar la d’Ucraïna.
Més enllà que en alguns d’aquests conflictes només ha aconseguit signar un nou alto al foc, la majoria continuen oberts. I està clar que el d’Ucraïna no acabarà fins que Putin, que té tot el temps del món i més capacitat militar i humana que Zelenski, aconsegueixi els territoris que aspira reintegrar a la Gran Rússia. A diferència del seu primer mandat en que anaven dimitint o sent cessats els col·laboradors de Trump, ara el president enviant aquí i allà al seu amic, l’empresari Steve Witfkoff, el seu gendre Jared Kushner i el Secretari d’Estat, Marco Rubio, està dissenyant una caòtica diplomàcia mundial en la que es barregen negocis privats, humiliació dels adversaris, i promeses milionàries de reconstrucció i càstigs amb aranzels i fer que es comprin més armes als Estats Units
Trump governa retolador en mà signant ordres executives, algunes de les quals, com les dels aranzels després modifica o li son qüestionades pels tribunals com les relatives a deportacions o al desplegament de la Guàrdia Nacional. La seva egolatria és tal, no només per exigir el Premi Nobel de la Pau o fer-se guanyar la medalla de la pau de la FIFA, sinó que malgrat que la situació a Palestina no millora, amb bombardejos diaris a Gaza i el Líban i atacs indiscriminats a Cisjordània, és capaç d’atribuir-se haver aconseguit per primera vegada en tres mil anys la pau al Pròxim Orient. Uns conflictes que lamentablement continuen oberts en tots el seus fronts. Rep a Volodomir Zelenski a Mar-a-Lago diumenge passat, que ha cedit en alguns dels punts exigits per Putin, i veu com l’acord de pau continua lluny ja que es vol la seva capitulació. I l’endemà Trump va rebre a Benjamin Netanyahu a qui tàcitament va donar permís per tornar a bombardejar l’Iran. Un Netanyahu que ocupa amb els seves tropes part de Síria, continua bombardejant cada dia el Líban, s’apropia de més i més terres palestines i cases a Cisjordània i Jerusalem, mentre continua ocupant militarment la meitat de Gaza amb els seus soldats que han matat des de l’inici de l’alto al foc a més de 400 palestins.
El segon estadi del pla de pau per Gaza, que hauria d’haver començat amb la creació d’una administració internacional amb participació palestina per administrar la franja, està totalment postposat amb excuses que Hamás incompleix l’alto el foc en no haver aconseguit recuperar el cadàver que manca d’un ostatge i no haver-se desarmat. I Netanyahu, que necessita victòries i el suport de Washington per afrontar les eleccions que hi haurà d’aquí a un any, aquesta setmana ha rebut de nou totes les lloances de Trump. No només en no ser censurat pel que fa a Cisjordània, sino que encén encara més la regió i es posa en contra també als seus aliats de les monarquies àrabs en contra en ser el primer país del món que reconeix diplomàticament el territori de Somalilàndia independitzat unilateralment de Somàlia. El somni de molts independentistes catalans que creien ingènuament que Israel reconeixeria unilateralment la independència de Catalunya, Netanyahu sí que ho ha fet amb aquest territori de la banya d’Àfrica.
Tan trist com que Trump s’atribueixi haver acabat amb les guerres del Pròxim Orient és la submissió que mostren cap a ell molts líders europeus començant per Mark Rutte, secretari general d’una OTAN, que veu com el seu membre més potent s’ha aliat amb Putin per desballestar els sistema de seguretat compartida creat després de la Segona Guerra Mundial. Així la nova Estratègia de Seguretat Nacional dels Estats Units, aprovada per Trump, situa a Rússia ja no com una amenaça, sinó com un aliat, a la vegada que mostra una absoluta desconfiança vers els fins ara aliats europeus. I com a mostra d’aquesta prepotència nega visat a Thierry Breton, ex comissari europeu de Mercat Interior, en represàlia per haver impulsat la regulació digital a Europa front la deriva gens innocent dels algoritmes de xarxes socials com X d’Elon Musk.
I mentre Trump humilia Europa i lloa a Putin, potser provocarà que el veritable guanyador d’aquestes guerres i aquests canvis sigui la Xina, que no pateix l’ofec que significa la guerra i les sancions per Rússia, ni tampoc de l’increment armamentístic i les amenaces de Rússia per la Unió Europea. Xina es modernitza mentre expandeix mercats arreu i la seva influència sobretot a l’Àfrica.
dijous, 25 de desembre del 2025
Nadal a Barcelona, El Triangle
Un servidor és ateu, i crec que me n’he fet més aquest últims anys després de fer-se públic que molts dels capellans que vaig tenir com a professors als Jesuïtes del carrer Casp de Barcelona, eren uns pederastes. Però malgrat això m’agrada celebrar la tradició nadalenca, no només perquè em recorda la infància, sinó perquè crec en el missatge que ens ha arribat de Jesús, que predica fer el bé i estimar totes les persones indistintament de les seves creences. I com recull l’Evangeli de Sant Joan, predica el perdó. “Qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra”. Un canvi substancial front l’Antic Testament, la Torà i el Sanedrí del Talmud, anteriors a Jesús, i front l’Alcorà, que és posterior, que prediquen el càstig vers els infidels i els que cometen pecats de la carn.
M’agrada la història de Josep, Maria i el nen Jesús al Portal de Betlem que acaben refugiant-se en un estable, que és una metàfora del que passa també a l’anomenat primer món. Ho hem vist aquests dies amb el desallotjament sense donar alternatives en ple episodi de pluges i fred dels immigrants del Badalona-9.
Betlem és una ciutat de la Palestina històrica, propera a Jerusalem del que des de fa més vint anys està separada per un mur de ciment. Actualment forma part del territori que teòricament administra l’Autoritat Palestina, però lamentablement cada està cop més encerclada d’assentaments jueus. I aquest Nadal, un cop més, ni hi haurà turistes, ni pelegrins, ni es podrà celebrar amb normalitat el naixement de Jesús a causa de la política bel·licista i atacs de l’exèrcit israelià i els colons jueus supremacistes. Jo guardo amb gran estima un rosari que vaig comprar a Betlem fa divuit anys, tot i no ser creient. Fet de fusta d’unes oliveres que probablement ja hauran estat arrencades pels colons racistes jueus que cada cop s’assemblen més als nazis.
La celebració del naixement de Jesús, coincideix amb el solstici d’hivern, si bé els cristians ortodoxes ho celebren dues setmanes més tard. A Barcelona des de fa molts anys tots els Nadals es posava un gran pessebre a la Plaça Sant Jaume. Pessebre que va començar a ser qüestionat en els primers mandats d’Ada Colau, amb l’argument de si en una societat laica les institucions han d’instal·lar pessebres a l’espai públic i acabava sent substituït a Barcelona per una instal·lacions conceptuals no religioses o per suposats pessebres que semblaven qualsevol cosa menys un pessebre.
A mi que els Comuns o ERC hagin qüestionat en nom del laïcisme l’oportunitat de fer un pessebre tradicional o de si s’ha de felicitar les Festes de Nadal, em sembla una total incoherència, més quan aquests partits i molts dels seus càrrecs públics sí que feliciten habitualment el Ramadà del musulmans i participen en algun Iftar o sopar de trencament del dejú que es celebra en algun equipament municipal. Ara amb Jaume Collboni a l’Ajuntament el que s’està fent és posar un pessebre petit als baixos de la Casa Gran que es pot visitar gratuïtament en un horari determinat. I fora a la plaça hi fa un mapping o il·luminació amb dibuixos de les façanes de l’Ajuntament i la Generalitat, pensant que així posaven fi a les polèmiques. Però hi ha qui lamenta que aquests mappings, alguns anys no hagin tingut referències prou explícites al Nadal. Aquest any Vox ha protestat de nou, i el 12 de desembre el partit ultra va instal·lar durant unes hores un pessebre al mig de la plaça.
L’any passat em va encantar l’espectacle Llums de Sant Pau al recinte modernista de l’antic hospital que es fa des de 2021 i s’ha convertit sense dubte en el millor espectacle nadalenc de Barcelona. Tot i anar-hi en un dia del Pont de la Puríssima, ser mig festiu i amb festa a les escoles, no hi havia aglomeració de gent, tots els espais estaven inclosos en l’entrada general, i era fàcil poder fer-se una foto en les diferents instal·lacions. Recordo que a qui no havia comprat per internet l’entrada, li deien que per aquella franja horària ja no en quedaven. I l’hora en punt i a la mitja, s’obria l’accés pels que feien cua, que entraven tots en cinc o deu minuts. L’any passat a part d’arbres de Nadal, i l’espai del Carter Reial, els trineus i altres instal·lacions de la part inferior sota sostre, cada instal·lació lluminosa representava com es celebra el Nadal i en algun cas també el solstici d’hivern a diferent llocs del món, fossin o no de tradició cristiana. Sincerament em va meravellar. I t’hi podies fer fotos sense aglomeracions.
Aquest any en canvi, fidel a la nova tradició barcelonina de morir d’èxit al recinte de l’Hospital de Sant Pau que hi he anat en dia festiu, i hi havia una gentada dins, que era difícil fer fotos sense grups i famílies interferint uns vers el altres. Quan vaig entrar en el torn de dos quarts de set, encara estava entrant per l’altra escala la cua de la gent que havia comprat l’entrada entrada per les sis. O sigui que el flux d’entrada era constant. Evidentment no hi havia restricció de temps per estar dins, però si el flux d’entrada gent de tres fileres per cada escala era constant, a dins hi havia un excés de gent que t’impedia gaudir de les llums i les diferents instal·lacions que comparades amb les realment nadalenques de l’any passat deixaven molt que desitjar. Una cosa és que hi hagi excés de gent al Moll de la Fusta i al Port Vell on hi ha també una magnífica instal·lació nadalenca, però allà no es paga er entrar-hi. I la novetat d’aquest aquest any a Sant Pau, que és la cinquena edició, més enllà de la sobreocupació, és que espais interiors com el Carter Reial que l’any passat eren lliures, aquest any tenia l’entrada restringida a i s’havia de pagar un suplement.
Ah! I encara que la retolació estigués en català, lamentablement si preguntaves on era això o allò als informadors o personal de seguretat que portaven l’armilla de Llums de Sant Pau, escrit en català, no tenien problema per respondre en anglès si un turista s’adreçava a ells en aquell idioma, però si ho preguntaves en català, et deien que els hi diguessis en espanyol que no t’entenien. Decepcionant.
divendres, 12 de desembre del 2025
Aliança Catalana i el seu desig de conquerir l'Eix Transversal. Nació Digital, NacióManresa
Catalunya té 947 municipis i a les properes eleccions municipals Aliança Catalana valora presentar-se a un màxim de 150 o 200 i evitar que les llistes se li descontrolin o s'omplin de descartats per Junts o Esquerra, de frikis i d'arribistes d'última hora. Hi ha també la dificultat per un partit amb poca estructura i on tot ho vol controlar la presidenta i que no té ni Secretari General, ni Vicepresident, de gestionar la tria de candidats. Vox a les municipals de 2019 només va presentar-se a 729 municipis del total de 8.132 de l'Estat espanyol. I el partit va encarregar a uns anomenats "homes de negre" vinculats a Ortega Smith, que a l'estil d'una empresa de selecció de personals, miraven xarxes socials i teclejaven els noms, un a un a Google, per comprovar els noms proposats de tots i cadascun dels membres de les llistes, més enllà que des del Comitè Executiu es donés el vistiplau als caps de llista de les capitals de província i municipis importants. Un altre problema dels partits novells i sense gaire estructura és el finançament de la campanya a cada municipi que es presenten. Sent Aliança un partit parlamentari, ja està auditat pel Tribunal de Comptes i no es pot finançar la campanya de cada localitat com ho havia pogut fer Plataforma per Catalunya fa catorze o vint anys en plan, el cap de llista posa dos mil euros, el segon en posa mil, el partit mil més, i el que falta es paga amb donacions de militants, simpatitzants i d'altres membres de la llista i del que es recapti a la paradeta dels dissabtes.
El partit vol presentar-se no només on tingui un o una cap de llista potent, acceptant militants o regidors i ex regidors d'altres partits, sobretot de Junts, ERC o d'alguna candidatura independent com el BeGI de Berga, sinó que també vol focalitzar allà on va obtenir bons resultats en les eleccions catalanes de maig de 2024. I confia que en molts municipis potser passarà com a Ripoll el maig de 2023, i ser la llista més votada. Per això aposten per viles, ciutats i capitals de comarca del que seria amb mirada ample l'Eix Transversal. Des de Figueres, Olot i Girona, passant per Berga, Vic i Manresa, fins Tàrrega, Cervera i Lleida. I evidentment també a algunes ciutats de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i els Vallesos, Reus, Tarragona i certs municipis de les Terres de l'Ebre.
Però en el cor de l'Eix Transversal Aliança té dos municipis significatius on l'espai electoral d'Aliança potser ja està ocupat. No em refereixo a Vox, que certament tem que a ciutats com Terrassa se li vagin votants cap a la formació d'Orriols, ja que a les passades municipals va rebre el vots de ciutadans que van triar el partit espanyol perquè demanava mà dura amb la immigració, l'incivisme i la multireincidència, tot i que no combregaven amb l'espanyolisme centralista, ni amb l'ultra catolicisme d'Ignacio Garriga que acabava els míting dient en castellà "¡Que Dios os bendiga!". Em refereixo a les candidatures que impulsen els regidors Sergi Perramon a Manresa i Josep Anglada a Vic.
A les eleccions al Parlament de maig de 2024 Aliança Catalana va quedar en quart lloc a Manresa amb 2.812 vots, un 9,42%. Però té el problema que a les municipals de 2023 s'hi va presentar l'antic partit de Sílvia Orriols, el Front Nacional de Catalunya, amb Sergi Perramon de cap de llista que va aconseguir 1.618 vots i dos regidors. Ell i Maria dels Àngels Cutrich. Perramon ben aviat es distancià del Front, però va rebutjar integrar-se a Aliança Catalana, fins i tot quan va ser sondejat per encapçalar la llista d'Aliança a la demarcació de Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya. I des dels plens municipals de Manresa i les xarxes Perramon ha moderat una mica el seu discurs relatiu a la immigració. En canvi, el cap de Junts a Manresa, Ramon Bacardit, ha anat incrementant un discurs centrat en la delinqüència, la immigració i la problemàtica de joves multireincidents.
La setmana passada Perramon va presentar a la sala El Voilà la marca Avenç Nacionalista com una plataforma que vol aglutinar una candidatura o coalició de centre dreta que ell s'ofereix a encapçalar, a la que vol que s'hi sumin Junts i Aliança. Deixant de banda que és impensable que la direcció de Junts autoritzi coaligar-se amb la formació de Sílvia Orriols, Avenç Nacionalista legalment no és el nom d'una plataforma o futura coalició, ja que Perramon va registrar el juny passat la seva legalització com a partit polític, tal com consta en la web del Registre de Partits del Ministeri de l'Interior en el que va quedar inscrit i legalitzat amb data del 8 d'agost de 2025, constant com a Secretari General d'aquest nou partit, Avenç Nacionalista (AVN), qui va ser número tres a la llista del FNC a Manresa les passades municipals, Jordi Puig Ros.
Veig viable que Junts pogués oferir a Perramon que anés de número dos en una llista o coalició que encapçalaria evidentment Bacardit, però en cap cas veig a Junts acceptant coaligar-se amb Aliança, i en el cas que ho fes només amb Perramon, cedir-li a ell ser cap de cartell. I més enllà que Vox es torni a presentar a Manresa, si finalment Perramon ho fa en solitari o fins i tot acompanyat de Junts, la candidatura d'Aliança quedarà lluny de ser la força més votada a la capital del Bages.
L'altra capital de comarca de l'Eix Tranversal on Orriols ho pot tenir difícil per treure bons resultats és Vic, ja que Josep Anglada, que amb el seu partit Som Identitaris té dos regidors, ell i Marta Riera, pensa tornar a presentar-se. I d'altra banda l'alcalde Junts, Albert Castells, ha assumit alguna de les propostes d'Anglada com endurir l'empadronament. I en un municipi altament conservador com Vic, Aliança no té de moment un candidat o candidata amb carisma i popularitat per competir amb Castells i Anglada.
La crisis de Revuelta y las consecuencias que Abascal se niegue a crear unas juventudes de Vox.
Vox es un partido hecho a la medida de Santiago Abascal, monarca absoluto del mismo, pese a no ser votado nominalmente por los afiliados. A pesar de las buenas palabras sobre participación de los afiliados con la que se creó con Ortega Smith y Vidal Quadras, una vez Abascal se despojó de Vidal Quadras, gracias a las diversas modificaciones de estatutos, que hacen inviable la presentación de candidaturas alternativas, Abascal hace ya tiempo que, siendo candidato único, es proclamado por aclamación una y otra vez como su presidente.
Con la excusa que Vox no reconoce el estado autonómico no tiene ejecutivas regionales, nombrando el Comité de Accion Política -formado por Abascal y tres o cuatro personas más designadas por él- a los presidentes provinciales y a los candidatos a las distintas elecciones. Y al igual que Vox no tiene Comités Ejecutivos regionales, evitándo así Abascal barones territoriales que puedan cuestionarlo, tampoco tiene juventudes del partido. Abascal, que fue Presidente de las Nuevas Generaciones o juventudes del PP en el País Vasco, siempre ha rechazado que el partido tuviera juventudes. La portavoz de juventud de Vox es la diputada al Parlament de Catalunya, Júlia Calvet Puig, que siendo diputada en la cámara catalana y residiendo en Barcelona, poco puede ejercer su cargo, más allá que al no existir las agrupaciones locales, provinciales y autonómicas de jóvenes de Vox, tampoco tendría con quién reunirse, escuchar o dar intrucciones si visitara en ejercicio del cargo las distintas provincias.
Al no tener una estructura juvenil dentro del partido y con voz en la dirección, jóvenes afiliados a Vox, algunos con cargos en el partido o a sueldo del mismo, crearon el verano de 2023 Revuelta. Asociación que que nunca se legalizó, usando para sus actos y el cobro de cuotal el paraguas de la "Asociación Social de Mayores, ASOMA" -un nombre y objetivos muy apropiado para un grupo político juvenil- que es la que formalmente cobra las cuotas y donativos de los miembros y simpatizantes de Revuelta. Quien se presenta como su presidente es el militante de Vox y hasta un par de años a sueldo del partido como organizador de muchos de sus actos, Jaime Hernández "El Pelos". Otro de sus dirigentes y que continua en Vox es Arturo Villarroya, asistente de Jorge Buxadé en el Parlamento Europeo. Y Revuelta ganó mucho protagonismo hace dos años en las protestas de Noviembre Nacional en Ferraz contra la ley de Amnistía, y un año más tarde recogiendo fondos y ayuda para las víctimas de la DANA en Valencia.
Siendo público que Jaime Hernández "El Pelos" se había distanciado del partido, al dejar Vox de usar sus servicios profesionales para la organización de actos y eventos, el pasado 14 de julio, Ignacio Arsuaga galardonó con los Premios Hazte Oír 2025 a Jaime Hernández y al ex vicepresidente de Castilla y León, Juan García Gallardo, que haciendo pública sus discrepancias con Abascal, se dio de baja del partido.
Vídeo de las declaraciones de Jaime Hernández, El Pelos, en los que diplomáticamente se refiere a Abascal
Todo estalló el pasado 5 de diciembre cuando el vicepresidente de la
asociación, Arturo Villarroya González, anunció a través de las redes
sociales su dimisión y la de otro miembro de la Junta Directiva, Javier
Esteban Bejarano, responsable de redes de Vox; mientras que, en un mensaje separado, también comunicó
su baja la exportavoz de Revuelta Elsa Almada. Villarroya no es un don nadie en Vox, sino que es el asistente del eurodiputado Jorge Buxadé en Bruselas. Los dimisionarios denunciaban que Revuelta o las personas que contralan la asociación se habían apropiado de parte de los cientos de miles de euros recogidos por la asociación para ayudar a las víctimas de la DANA en Valencia. Y el 30 de noviembre, Villarroya y Esteban interpusieron una denuncia ante la Fiscalía por "presuntas irregularidades graves, posible estafa en el destino de fondos
y en el cobro de cuotas de afiliación sin derechos asociados".
Hay que recordar, ya que sino no se entiende la crisi vivida en Revuelta, que su líder, Jaime "El Pelos" hace dos años cayó en desgracia en el partido, que dejó de contratarlo para organizar actos y eventos. Y poco después en junio de 2015 fue uno de los díscolos o caídos en desgracia de Vox que, nada inocentemente, fue galadonado por Hazte Oir, asociación presidida por Ignacio Arsuaga que hace tres años rompió con Abascal.
(ACTUALIZADO MIÉRCOLES 17 DE DICIEMBRE DE 2025: El diario ABC informa que Javier Esteban Bejarano dimite de sus cargos en Vox al ser acusado por un militante de acosarlo sexuamente en octubre de 2023, cuando el era menor de edad. Esteban afirma que es una denuncia falsa presentada desde el entorno de Revuelta tras sumarse él a las denuncias de malversación de los fondos conseguidos para las víctimas de la Dana)
dijous, 11 de desembre del 2025
Extremadura, la encrucijada para alejarse de Vox. La Vanguardia
Xavier Rius Sant, La Vanguardia, jueves 11 de diciembre de 2025
Titula Javier Gallego su artículo en La Vanguardia del 9 de diciembre que “los barones del PP aconsejan a Guardiola hacer una campaña regional”. Los líderes territoriales del PP creen que centrar la campaña extremeña en elementos que tensionan la política española o trayendo a los mítines a Feijóo o Díaz Ayuso, ensombrece la gestión de María Guardiola, que salió reforzada tras la salida de Vox de los gobiernos regionales. Trayendo a Ayuso y Feijóo, se hablará mucho de una España que ven abocada al precipicio, y Santiago Abascal tendrá mucho que decir. Pero si se habla de la necesidad que el PP tenga la mayoría para aprobar los presupuestos que Vox bloqueó, y poder afrontar los retos que tiene la comunidad, Guardiola tiene mucho que ganar.
Las elecciones extremeñas, convocadas tras el bloqueo de Vox a la aprobación de los presupuestos, se producen siete años después de que Vox saliera de la marginalidad, consiguiendo doce escaños en las elecciones andaluzas de diciembre de 2018, meses antes de que los de Abascal irrumpieran en el Congreso. En diciembre de 2018 todavía no había comenzado el juicio en el Supremo a los líderes independentistas en el que Javier Ortega Smith, ejerciendo de acusación popular, ganó una cuota de telediario que tuvo mucho que ver con los buenos resultados que Vox obtendría en las elecciones de abril y noviembre de 2019. Aquellas elecciones andaluzas de diciembre de 2018 se convocaron tras romper Ciudadanos con la presidenta socialista Susana Díaz, a la que los de Rivera reprochaban que el PSOE hubiera conseguido la mayoría necesaria para desalojar a Mariano Rajoy de la Moncloa, pactando y consiguiendo los votos de los supuestos amigos de ETA, Bildu, y de los partidos catalanes, Junts y Esquerra, que querían romper España. Y durante la campaña electoral andaluza de 2018 poco se habló de problemas reales de Andalucía como la corrupción, infraestructuras, la agricultura y la mano de obra necesaria inmigrante o autóctona para la misma, la pesca o la industria. Se habló y mucho de la supuesta traición del PSOE por haber pactado con los amigos de ETA y los que querían romper España. Incluso se creó el bulo que en las escuelas catalanas se prohibía ir al baño a los nietos de los andaluces que emigraron a Catalunya el siglo pasado, si lo pedían hablando español.
Y, por cierto, en relación con los acuerdos con Bildu y el PNV, y del largo proceso liderado por Rodríguez Zapatero para que ETA se autodisolviera, vale la pena ver series como “La Frontera” emitida estos días por Televisión Española, y otras películas recientes como “La infiltrada”, para enorgullecernos de que ese terrorismo terminara hace catorce años. Vergüenza tendría que darles a aquellos dirigentes o ex dirigentes del PP que, refiriéndose a pactos o acuerdos del PSOE con Bildu o a la situación de Catalunya, afirman que ETA está más viva que nunca, más allá que con ello el PP refuerce los argumentos de Abascal y de grupos extraparlamentarios como Núcleo Nacional.
dijous, 4 de desembre del 2025
El regidor del Front Nacional a Manresa, Sergi Perramon, que de moment ha rebutjat integrar-se a Aliança Catalana, va legalitzar a l'estiu el partit Avenç Nacionalista (AVN), que ha presentat avui com la plataforma àmplia amb la que vol concòrrer a les eleccions municipals de 2027, en un acte en que hi havia militants de Junts i Aliança. Si Perramon no es presenta a les municplas amb Aliança, i Josep Anglada ho torna a fer a Vic, trontollarà el pla d'Orriols de ser força més votada a capitals de comarca de l'Eix Transversal i la C-17.
Manresa és una de les capitals de comarca en les que Aliança Catalana creu que pot obtenir bons resultats a les properes eleccions municipals de maig de 2027. A les eleccions al Parlament del 12 de maig de 2024 Aliança va quedar en quart lloc amb 2.812 vots, un 9,42%. Però tè el problema que a les muncipals s'hi va presentar l'antic partit d'Orriols, el Front Nacional de Catalunya, amb Sergi Perramon de cap de llista que va aconseguir 1.618 vots i dos regidors. Ell i la regidora Maria dels Àngels Cutrich. Perramon de seguida es distancià del Front, però va rebutjar integrar-se a Aliança Catalana, fins i tot quan va ser sondejat per encapçalar la candidatura per la demarcació de Barcelona d'Aliança al Parlament. I des dels plens municipals i les xarxes socials ha moderat una mica el seu discurs que podia ser considerat com xenòfob. En canvi, el cap de Junts a Manresa, Ramon Barcardit, ha incrementat el seu discurs centrat en la delinquència, la immigració irregular i la problemàtica de joves magribins amb o sense permís de residència, multireincidents. L'alcalde de Manresa és Marc Aloy d'ERC, que governa amb el PSC i Impulsem Manresa. Aloy confia que la situació millori amb el nou Pla de Barris, la pressió policial i judicial i la gestio social i d'acompanyament vers aquests grups concrets de joves.
Sergi Perramon aquesta tarda al Voilà
Sergi Perramon ha presentat aquesta tarda a la sala El Voilà de Manresa la plataforma "Avenç Nacionalista" per potenciar-se com agluitinador d'una hipotètica candidatura o coalició de centre dreta que ell voldria encapaçalar, i que pretén que s'hi sumin tant Junts com Aliança. Més enllà que és impensable que la direcció de Junts autoritzi coaligar-se amb la formació d'Orriols, Avenç Nacionalista legalment no és només el nom d'una plataforma, sino que Perramon ja va tramitar el juny passat la seva legalització com a partit polític, tal com consta en la web del Registre de Partits del Ministeri de l'Interior en el que va quedar inscrit el 8 d'agost, constant com a Secretari General d'aquest nou partit, Avenç Nacionalista (AVN), qui va anar de número tres a la llista del Front per Manresa a les passades municipals, Jordi Puig Ros. I de telèfon de contacte amb el partit hi consta el propi de Perramon.
Així doncs Avenç Nacionalista més que el nom d'una plataforma, projecte de coalició o d'una candidatura nacionalista àmplia que proposa entre d'altres qüestions una política més restrictiva de gestió de la immigració, és legalment el nom del partit polític amb el que Perramon vol negociar per una hipotètica coalició amb Junts i Aliança de la que ell voldria ser cap de llista. Sílvia Orriols, més enllà que ara obri la porta a regidors d'altres grups, com els del Partit de les Urbanitzacions de Sant Antoni de Vilamajor o el cas més recent de Judit Vinyes, del Grup Independent de Berga (BeGI), no vol d'aquí un any i mig a les municipals fer coalicions amb altres formacions. De fet BeGI ha escenificat avui al ple de Berga el seu trencament, en votar diferent el regidor Lluís Minoves, contrari a lliurar el grup municipals a Aliança Catalana, i l'altra regidora, Judit Vinyes, partidaria d'integrar-se en la formació d'Orriols. De fet Xavi López, marit de Vinyes, és vocal de l'Executiva d'Aliança Catalana al Bages, Berguedà i Solsonès.
Però Orriols sap que si Perramon es presenta, sigui en solitari amb el nou partit, sigui coaligat amb Junts, Aliança podria fracasar a Manresa, més quan una part del vot xenòfob ja el recull Vox que té de regidora l'antiga militant de Plataforma per Catalunya, Inmaculada Cervilla. De moment avui al Voilà, escoltant Perramon i prenent-se una canya hi havia militats de Junts i Aliança, entre ells Bernat Bernabeu, cara visible d'Aliança al Bages.
S'ha dit moltes vegades que l'objectiu d'Aliança a les properes municipals és ser primera força política des de Figueres i Girona fins a Lleida, o sigui l'Eix Transversal, també a muncipis importants de la C17, o sigui de Ripoll a Vic i més avall, i obtenir bons resultats a determinats ciutats de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i Tarragona. I si Perramon, sol o en coalició amb Junts es presenta, serà difícil que Aliança pugui guanyar o quedar com segona força a Manresa. També resta pendent la candidatura d'Aliança a Vic, encara sense cap de llista, on ja ha dit que es vol tornar a presentar Josep Anglada que amb el seu partit, Som Identitaris, té dos regidors, ell i Marta Riera a la capital d'Osona. O sigui que si Orriols ha de competir amb Vox i Perramon a Manresa, i amb Anglada a Vic, difícilment aconseguirà el desig de ser primera força a les viles importants i capitals de comarca de l'Eix Transversal.
dimarts, 25 de novembre del 2025
LA PUJADA D'ALIANÇA CATALANA i ELS PACTES QUE POTSER VINDRAN, El Triangle
LA PUJADA D'ALIANÇA i ELS PACTES QUE VINDRAN
A cap partit ha estranyat l’espectacular pujada d’Aliança Catalana que anuncia l’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió, perquè les enquestes que fan els propis partits ja apuntaven des de setembre que, de celebrar-se eleccions catalanes, la formació de Sílvia Orriols viuria una espectacular pujada, atrapant o superant Junts. Una pujada que no perjudicaria a Vox, tot i que alguns votants de Vox optarien per Orriols, ja que la formació d’Ignacio Garriga també incrementaria els seus escons amb nous votants, sobretot d’homes joves.
Moltes dones són refractàries a votar Vox en no compartir l’ultra catolicisme d’Ignacio Garriga i el seu rebuig a l’avortament, també en el cas de violació. Alguna d’aquestes enquestes que tenen els partits des de finals d’estiu, no pronostica només que Aliança igualaria o superaria Junts, sinó que Esquerra, contràriament al que ha dit el CEO, no pujaria i la segona plaça podria estar ocupada per Aliança amb 21 i o 22 escons. Les ziga-zagues que ha fet Junts els últims mesos, tant a nivell d’alguns alcaldes, com trencant amb Pedro Sánchez, es deuen al pànic que han provocat aquestes enquestes, unit a la percepció de molts alcaldes que molts ciutadans d’aquí un any i mig a les municipals poden donar el vot a Aliança. Segons el sondeig del CEO, un de cada cinc votants de Junts donaria ara la confiança a Aliança, si bé Aliança més a més de nodrir-se com Vox d’abstencionistes i joves nous votants, rebria vots de persones que havien votat a tots els altres partits. El CEO també diu que Aliança seria primera força a les demarcacions de Lleida i Girona.
No desenvoluparé per enèsima vegada el que penso de que si els partits de centre dreta, com estan fent Junts i el PP, copien les propostes o s’acosten a Aliança i Vox, l’únic que aconsegueixen és que els partits que barregen la xenofòbia amb el populisme anti-política creixin encara més, perquè el votant entre la còpia i l’original sempre tria l’original. Però de la mateixa manera que si Pedro Sánchez cau i Feijóo és el nou president, Abascal, sigui segona o tercera força al Congrés, confia esdevenir el veritable cap de l’oposició per retreure a Feijóo que “fa les mateixes polítiques que Pedro Sánchez ja que vostè és un titella de Brussel·les i Von der Leyen”, Orriols confia que. quedi segona, tercera o quarta força, sigui la veritable oposició al nou govern de la Generalitat.
Amb les dades del sondeig del CEO va d’un o dos escons que es pugui repetir el pacte entre el PSC, Esquerra i els Comuns. Pel que sembla que l´únic govern estable que es podria formar seria l’investit amb els vots dels socialistes, Junts i ERC. Però no veig ara per ara als de Puigdemont preparats per fer aquest pacte d’investidura o potser un tripartit, i menys decidint-ho amb Puigdemont ja a Catalunya, passant a la història com que va tornar per beneir la sociovergència, oblidant l’1 d’octubre. L’opció d’un govern de majoria independentista de Junts, ERC, Aliança i la CUP és totalment inversemblant.
De moment, però, confiant que Salvador Illa acabi la legislatura, tenim les municipals a un any i mig vista. I si Pedro Sánchez aguanta, podria convocar les generals simultàniament a les municipals. I aquí Aliança tindria un problema.
Aliança només es presentarà a les municipals allà on tingui un grup consolidat, o sigui com a molt entre cent o dos-cents municipis. Orriols ha dit diverses vegades que Aliança no es presentarà a les eleccions de la metròpoli, o sigui d’Espanya, ja que “a Madrid no hi tenim res a fer”. Però també va dir que no faria com anteriors alcaldes de Ripoll com Jordi Munell i Eudald Casadesús, que eren alcaldes i diputats, en considerar-ho incompatible, i arribada l’hora s’hi va presentar.
En el cas que les municipals coincideixin amb les generals, la campanya dels ajuntaments quedarà mediàticament bastant solapada per la de les generals, més enllà que serà difícil d’explicar que es demana el vot per Aliança a l’urna de les municipals i es proposi abstenció o vot nul per la de les generals. Quin argument tenen els dirigents d’Aliança que contradiuen la lideressa per sí anar a Madrid? Doncs que es deixaria clar que no s’investiria ningú, però si dels diputats d’Aliança al Congrés depenia que hi hagués una majoria per juntament amb Vox collar al PP per fer una llei d’estrangeria que acabés les regularitzacions i permetés les expulsions massives, o lleis que trenquessin amb imposicions de Brussel·les als pagesos, Aliança no tindria cap problema per donar el vot, de la mateixa manera que Orriols ha reintegrat la Policia Nacional a la Junta de Seguretat de Ripoll per facilitar que, els qui tenen la competència per expulsar, ho puguin fer més fàcilment.
La subida de Aliança y los pactos que vendrán
Xavier Rius, periodista, El Triangle 25 de noviembre de 2025
A ningún partido ha extrañado la espectacular subida de Aliança Catalana que anuncia el último barómetro del Centro de Estudios de Opinión, porque las encuestas que hacen los propios partidos ya apuntaban desde septiembre que, de celebrarse elecciones catalanas, la formación de Sílvia Orriols viviría una espectacular subida, atrapando o superando a Junts. Una subida que no perjudicaría a Vox, aunque algunos votantes de Vox optarían por Orriols, ya que la formación de Ignacio Garriga también incrementaría sus escaños con nuevos votantes, sobre todo de hombres jóvenes.
Muchas mujeres son reacias a votar a Vox al no compartir el ultra catolicismo de Ignacio Garriga y su rechazo al aborto, también en el caso de violación. Alguna de esas encuestas que tienen los partidos desde finales de verano, no pronostica sólo que Aliança igualaría o superaría a Junts, sino que Esquerra, contrariamente a lo que ha dicho el CEO, no subiría y la segunda plaza podría estar ocupada por Aliança con 21 o 22 escaños. Las decisiones que ha tomado Junts en los últimos meses, tanto a nivel de algunos alcaldes, como rompiendo con Pedro Sánchez, se deben al pánico que han provocado estas encuestas, unido a la percepción de muchos alcaldes de que muchos ciudadanos de aquí a un año y medio en las municipales pueden dar el voto a Aliança. Según el sondeo del CEO, uno de cada cinco votantes de Junts daría ahora la confianza a Aliança, si bien Aliança además de nutrirse como Vox de abstencionistas y jóvenes nuevos votantes, recibiría votos de personas que habían votado a todos los demás partidos. El CEO también dice que sería primera fuerza en las demarcaciones de Lleida y Girona.
No desarrollaré por enésima vez lo que pienso de que si los partidos de centro derecha, como están haciendo Junts y el PP, copian las propuestas o se acercan a Aliança y Vox, lo único que consiguen es que los partidos que mezclan la xenofobia con el populismo anti-política crezcan aún más, porque el votante entre la copia y el original siempre elige el original. Pero del mismo modo que si Pedro Sánchez cae y Feijóo es el nuevo presidente, Abascal, sea segunda o tercera fuerza en el Congreso, confía en convertirse en el verdadero jefe de la oposición para reprochar a Feijóo que «hace las mismas políticas que Pedro Sánchez ya que usted es un títere de Bruselas y Von der Leyen«. Orriols confía en que, quede segunda, tercera o cuarta fuerza, ser la verdadera oposición al nuevo gobierno de la Generalitat.
Con los datos del sondeo del CEO va de uno o dos escaños que se pueda repetir el pacto entre el PSC, Esquerra y los Comunes. Por lo que parece que el único gobierno estable que se podría formar sería el investido con los votos de los socialistas, Junts y ERC. Pero no veo hoy por hoy a los de Puigdemont preparados para hacer este pacto de investidura o quizás un tripartito, y menos decidiéndolo con Puigdemont ya en Cataluña, pasando a la historia como que volvió para bendecir la sociovergencia, olvidando el 1 de octubre. La opción de un gobierno de mayoría independentista de Junts, ERC, Aliança y la CUP es totalmente inverosímil.
De momento, sin embargo, confiando en que Salvador Illa acabe la legislatura, tenemos las municipales a un año y medio vista. Y si Pedro Sánchez aguanta, podría convocar las generales simultáneamente a las municipales. Y aquí Aliança tendría un problema.
Aliança sólo se presentará a las municipales allí donde tenga un grupo consolidado, o sea como mucho entre cien o doscientos municipios. Orriols ha dicho varias veces que Aliança no se presentará a las elecciones de la metrópoli, o sea de España, ya que «en Madrid no tenemos nada que hacer». Pero también dijo que no haría como anteriores alcaldes de Ripoll como Jordi Munell y Eudald Casadesús, que eran alcaldes y diputados, al considerarlo incompatible, y llegada la hora se presentó.
En el caso de que las municipales coincidan con las generales, la campaña de los ayuntamientos quedará mediáticamente bastante solapada por la de las generales, más allá de que será difícil de explicar que se pide el voto para Aliança en la urna de las municipales y se proponga abstención o voto nulo en la de las generales. ¿Qué argumento tienen los dirigentes de Aliança que contradicen a la lideresa por si ir a Madrid? Pues que se dejaría claro que no se investiría a nadie, pero si de los diputados de Aliança en el Congreso dependiese que hubiera una mayoría para junto con Vox apretar al PP para hacer una ley de extranjería que acabara con las regularizaciones y permitiera las expulsiones masivas, o leyes que rompieran con imposiciones de Bruselas a los campesinos, Aliança no tendría ningún problema para dar su voto, al igual que Orriols ha reintegrado la Policía Nacional a la Junta de Seguridad de Ripoll para facilitar que, quienes tienen la competencia para expulsar, lo puedan hacer más fácilmente.
Clica aquí para leer en castellano en El Triangle
Publicat a l'edició de paper el 10 de desembre 2025
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)