divendres, 16 d’agost de 2019

RIPOLL i SALT, O COM LA ULTRADRETA A CATALUNYA NEIX DE LES PORS A LA IMMIGRACIÓ, SOBRETOT ISLÀMICA. Analitzo amb motiu del segon aniversari dels atemptats del 17-A, l'entrada d'una força independentista xenòfoba a l'Ajuntament de Ripoll, que si no s'hagués dividit en dues llistes, tindria dos regidors. Salt i Manlleu són els altres dos municipis catalans on la ultradeta té representació sacsejant les pors a la immigració islàmica

La ultradreta ultracatòlica, antiimigració i antiautonomies de Vox, que va obtenir un un diputat per Barcelona a les eleccions generals d'abril, l'hispano-guineà Ignacio Garriga, va fracassar estrepitosament a les eleccions municipals on, tot i tenir a favor seu l'embranzida de ser un partit emergent i formar algunes llistes amb regidors o exregidors de Plataforma per Catalunya (PxC), va patir un absolut daltabaix obtenint només representació a Salt, amb tres regidors, dos dels quals ja ho eren de PxC. 
Aquests regidors de Salt, Sergi Fabri i Sergio Concepción, van fer una campanya molt diferent a la que va protagonitzar Vox a la resta de Catalunya que la va centrar en consignes genèriques de "Pugidemont a prisión", unitat d'Espanya, demanar l'escolartització en castellà, tancar TV3 i la baixada d'impostos, sense programa específic per cada múnicipi. Però a Salt van focalitzar la campanya en les crítiques a la gestió de l'alcalde d'ERC, Jordi Viñas en general, a la seguretat al municipi i en el rebuig a la immigració, sobretot la islàmica, i la mesquita que presideix un imam d'idees salafistes.
 El fundador destronat de PxC, Josep Anglada, que havia creat un nou partit, Som Identitaris, va quedar-se fora de l'ajuntament de Vic en anul·lar a mitja campanya la Junta Electoral la seva presència candidatura en considerar ferma una sentència d'inhabilitació per un any. Tot i això el partit d'Anglada va obtenir un regidor a Manlleu, Paco Zambrana, un excaporal de la policia municipal jubilat, que va fer campanya, no centrant-se en la qüestió catalana, sinó en la seguretat i la immigració magribina, molt present a Manlleu. 


L'imam de Ripoll cervell dels atemptats

LA XENOFÒBIA, ARA INDEPENDENDISTA, TORNA A L'AJUNTAMENT DE RIPOLL

I Ripoll és el tercer municipi on ha obtingut representació una força xenòfoba anitiimmigració, el Front Nacional de Catalunya, Sílvia Orriols, que va obtenir 503 vots, el 9,44%. Orriols es va presentar amb aquesta sigla congelada d'un partit independentista d'esquerres, nom del qual s'ha recuperat fa sis anys en coincidir amb el Front Nacional de Le Pen, però que a diferència de PxC, Vox o Som Identitaris, és manifesta favorable de la independència de Catalunya i pertanyeny al corrent dit "33", Catalunya catalana ni espanyola ni musulmana, en el que sense éxit fins ara hi ha hagut altres grups como Unitat Nacional Catalana, el MIC o SOM-Catalans.  

A dalt, Sílvia Orriols, regidora del FNC. A sota Esther Gallego, ex PxC, candidata de Som Catalans a Ripoll. Té el suport el del Vlaam Belang de Filip Dewinter.
Precissament la presidenta de SOM Catalans, Esther Gallego,  exmilitant de PxC i que ja es va presentar per SOM Catalans a Vic fa quatre anys, va presentar-se també aquest juny a l'alcaldia de Ripoll, competint amb el FNC d'Orriols, aconseguint només 112 vots, un 2,10% dels vots. Gallego, resident a Vic però filla de Ripoll no va voler  fer una candidatura unitària amb Orriols, però si s'haguessin juntat en una sola llista haguessin tingut dos regidores. Totes dues volien per elles el rèdit polític de la tragèdia que la majoria dels autors del atemptats de Barcelona i Cambrils de fa dos anys eren o vivien a Ripoll.   

El fet que el sentiment antiimmigració islàmica hagi portat tres regidors a l'ajuntament de Salt, a Orriols a Ripoll i a Zambrano a Manlleu, front el fracàs de les altres 51 candidatures de Vox a Catalunya que es van centrar en el no a les autonomies, l'escolarització en castellà i la baixada d'impostos, confirma que el vot conservador espanyolista centralista ja està ocupat pel PP i Ciudadanos. I, en canvi, hi ha un espai polític i sociològic que pot donar rèdits, que és al no a la immigració que fa vuit anys va ocupar Plataforma per Catalunya. Espai que pot aglutinar gent de diferents sensibilitats vers la qüestió nacional. De fet als que fa anys que seguíem a PxC, ens va costar entendre com la fins fa uns mesos Secretaria General de PxC, Mónica Lora, donés suport a les propostes de Vox pel que fa a l'ensenyament en castellà, quan ella havia votat sempre a l'Ajuntament de Mataró en favor de l'ensenyament en català i la immersió lingüística.

Després dels atemptats de La Rambla i Cambrils les forces polítiques de Ripoll van pactar fer un cordó sanitari a les propostes xenòfobes i no llençar-se acusacions, sobretot des dels tres partits de l'oposició, socialistes, ERC i la CUP cap a l'equip de govern de CiU de l'alcalde Jordi Munell. El 2011 PxC va entrar a l'ajuntament de Ripoll amb Xavier Fernández que a mig mandat deixaria Plataforma quedant com a no adscrit. A les eleccions de 2105 la llista de PxC, encapçalada pel mosso d'esquadra Pep Sort, amb una semblança molt germànica, no va obtenir representació en aconseguir només 122 vots. Sembla que la postura de PxC front el Procés independentista li va passar factura. Part del possibles votants antiimmigració eren també independentistes.


Pep Sort candidat de PxC el 2015 Ripoll. La postura espanyolista centralista de PxC li va restar vots

Així en no tenir representació PxC i no presentant-se ni el PP ni C'S havia de ser fàcil. Però sí que va sacsejar les pors a la immigració i el rebuig a les polítiques d'integració i cohesió durant la campanya de les municipals les noves candidatures d'Orriols i Gallego. Les eleccions les va tornar a guanyar Munell, si bé va baixar d'11 a 8 regidors, governant en solitari. I tant ERC, com el PSC i la CUP donen suport a grans trets al pla de convivència que prepara l'equip de govern. Però  en els primers plens d'aquest mandat Orriols ha destacat per la seva duresa vers els immigrants, els ajuts, la pràctica de l'islam o el fet que l'ajuntament donés ajuda psicològica als familiars dels nois autors dels atemptats. En el ple de constitució del nou consitori una vintena de persones van mostrar cartells amb el lema "Tots som ripollesos", dirigit a la regidora del FNC.
Demà Ripoll viurà amb dolor i silenci el segon aniversari del 17-A amb la participació també de molts ripollesos musulmans -que se senten vigilats- que tenen a Mohammed El Oncre com a nou imam. No és cap secret que després dels atemptats el CNI, els Mossos, els Servei d'Informació de la Guàrdia Civil i el CNI -que de vegades actua sota la credencial del la Benemèrita o el CNP- hi tenen els seus informadors. La teoria de la conspiració sobre si el CNI hagués pogut aturar els atemptats, no ajuda a fer el dol. I més enllà de si Orriols i els que li donen suport respecten demà el dol, a l'Ajuntament i al carrer hi ha qui sap que a Ripoll i fora de Ripoll sacsejar la por a la immigració islàmica pot ser rentable políticament, més enllà que les propostes que facin aquests siguin inaplicables o no ajudin en res a solucionar els problemes.


 Foto@CorisaMediaGrup del ple de Constitució el nou consitori






CAL UN SISTEMA PERMANENT. Analitzo al Punt Avui la problemàtica dels rescats al Mediterrani central per la negativa de Salvini a que els vaixells humaniaris atraquin a ports italians

El Punt Avui, divendres 16 d'agost de 2019

Amb la decisió d’un jutge de tombar el decret del ministre de l’Interior i vicepresident Matteo Salvini, que prohibia als vaixells d’ONG entrar en aigües italianes, i el reconeixement per part de la Comissió Europea i dels governs d’Espanya i Alemanya que hi ha un acord entre sis estats per repartir-se i acollir els 147 immigrants de l’Open Arms, s’encarrila aquesta crisi humanitària que va començar fa més de dues setmanes. I tot fa pensar que se solucionarà de la mateixa manera el destí dels immigrants de l’Ocean Viking, de Metges Sense Fronteres i SOS Méditerranée.
Afortunadament s’ha imposat la Convenció Internacional de Dret del Mar, que està per sobre del decret de Salvini que penalitza els rescats i el desembarcament en ports italians. Però el líder ultradretà ha aconseguit marcar l’agenda política i mediàtica d’aquest agost en clau interna i externa.
En l’actual context preelectoral i de ruptura de la coalició de govern amb el Moviment 5 Estrelles, es mostra davant de l’opinió pública italiana com el mandatari que, amb la seva negativa a deixar entrar ara l’Open Arms i, a finals de juny, el Sea Watch-3, de Carola Rackete, forçant altres estats de la Unió a acollir-los, deslliura Itàlia de l’obligació de fer-se càrrec d’aquests immigrants, als quals deshumanitza en considerar-los part d’una suposada invasió i un perill per a la sobirania, l’estat del benestar i la identitat d’Itàlia.
El març passat, Salvini va aconseguir que la Unió Europea desmantellés l’operació naval de salvament Sofia, en quedar reduïda gairebé a un sistema de vigilància aèria amb l’única responsabilitat d’advertir els guardacostes libis de les barques que sortien de les seves costes per tal que fossin interceptades i retornades a Líbia. I una de les coses en què coincideixen els immigrants que han arribat a Europa des de Líbia és que, allà, pateixen tota mena d’abusos, també sexuals, no només de les màfies que trafiquen amb persones, sinó també dels membres de la policia i de milícies d’aquest estat fallit. Pretendre gestionar la crisi migratòria i de petició d’asil que arriba des de Líbia com es va fer fa quatre anys amb els que venien per Turquia, no és possible, donat que Líbia no és un estat, sinó un país fallit. I tampoc es pot aplicar la política del pal i la pastanaga amb què Rodríguez Zapatero va gestionar la crisi dels cayucos que arribaven a les Canàries l’any 2005, per la qual es van signar acords amb el Senegal, Gàmbia o Mali, acceptant aquests un nombre de deportacions a canvi d’ajuda al desenvolupament i l’obertura d’una via legal de contractacions en origen.
Per això el que cal, més enllà d’acords de distribució a la desesperada per a l’Open Arms, és que la Unió Europea adopti un mecanisme permanent per a aquestes arribades. Lamentablement, amb el creixement del populisme en molts països, no sembla que això pugui ser acceptat per tota la Unió.
No s’ha solucionat l’acollida dels milers de sol·licitants d’asil que estan retinguts en condicions infrahumanes a Grècia, perquè es considera vigent el sistema de Dublín, un mecanisme que preveu que l’asil es tramiti al primer país que trepitgen.
Confiem, però, que les negociacions iniciades entre França, Alemanya, Espanya i altres estats europeus per distribuir els immigrants a bord de l’Open Arms hagin fixat algun sistema permanent de repartiment i s’eviti aquest patiment innecessari de persones en alta mar.
Llegir al Punt Avui

dimecres, 14 d’agost de 2019

MÉS ENLLÀ DE L'OPEN ARMS. Acabi més aviat o més tard l'Open Arms desembarcant a un port europeu,Europa ho ha d’assumir com una realitat a afrontar més enllà que els ultres i populistes voldran sacsejar-ho per guanyar vots.



Tot i que el nombre d’immigrants i refugiats que arriben per mar a Europa per les rutes de l’Estret, d’Itàlia, els Balcans i les illes gregues ha disminuït un 30% en el que portem d’any, en comparació amb el mateix període de l’any anterior, segons dades de l’agència europea Frontex,  el vicepresident italià, Matteo Salvini, ha rendibilitzat aquesta problemàtica. Salvini va finquitar  l’operació europea de salvament Sophia, a la vegada que tancava els ports italians als vaixells humanitaris i feia una llei que penalitza amb fortes multes i presó l’entrada a ports italians de vaixells d’ONGs. Per Salvini el rescat ha de quedar en mans exclusives de vaixells de militars que, enlloc de traslladar als migrants, refugiats i nàufrags a ports europeus, els ha de retornar a Líbia i lliurar-los als guardacostes d’aquest país, que no obeeixen l’autoritat d’un govern real, sinó a les diferents milícies, màfies i forces armades que combaten entre elles i operen en aquest estat fallit i abusen sexualment de moltes migrants. 

Tot i que els partits populistes xenòfobs no van treure a les passades eleccions europees tan bons resultats com auguraven algunes enquestes, Brussel·les és incapaç de respondre al populisme que creix i governa o influeix als governs de certs països. I el més greu no és que a Itàlia mani el xenòfob Salvini. El més greu és que altres estats com Espanya, que fa un any van donar una lliçó acollint el vaixell Aquarius, ara mirin cap una altra banda tot i l’opinió favorable de bona part de la classe política i els mitjans de comunicació a acollir-los. Des que Salvini va començar la seva creuada contra els rescats, dos mils migrants o refugiats han quedat bloquejats durant setmanes al mar o a ports sense poder desembarcar, dels quals la Comissió Europea amb acords ad hoc amb la meitat dels estats membres, en va aconseguir distribuir i traslladar 840. Però als amics ultres de Salvini d’altres països no els agrada que Itàlia els hi enviï de rebot més migrants, pel que la cosa ara és que no puguin atracar ni per abastir-se als ports italians.

Si fa sis setmanes va ser la capitana alemanya, Carola Rackete, amb el Sea Watch 3, ara el pols Itàlia i la Unió Europea el té amb els 147 nàufrags de la catalana Open Arms i els de l’Ocean Viking de Meteges Sense Fronteres i SOS Mediterrani. I el govern de Pedro Sánchez que al·lega que Espanya ja fa molt amb el salvament a les costes de l’Estret, no té cap explicació moral que justificar el canvi de postura entre la de fa un any amb l’Aquarius i ara amb l’Open Arms. Tot i que sap que negar l’entrada a Espanya de l’Open Arms l’allunya dels socis de Podemos i els nacionalistes bascos i catalans que necessita que votin per ell o s’abstinguin en la sessió d’investidura que hi hauria d’haver el mes vinent. Per això, i per la pressió de l’agencia de refugiats de l’ONU i de bona part de l’opinió pública, és probable que Madrid accepti acollir a bona part dels migrants de l’Aquarius, sempre i quan algun altre país faci el mateix amb la resta o amb els de l’Ocean Viking. Però l’endemà que desembarquin estarem en la mateixa situació. No és pot aplicar amb Líbia la solució turca de la guerra de Síria perquè Líbia és un estat fallit i els migrants o refugiats no són nacionals de països veïns. I tampoc és pot aplicar el que va fer Espanya el 2005 amb la crisi dels cayucos a Canàries, que amb la política del pal i la pastanaga, va arribar a acords amb Senegal, Gambia i Mali, donat que els que salten a Europa des de Líbia venen d’un gran nombre de països, molts d’ells amb situacions reals de conflicte i sequera. Senzillament Europa ho ha d’assumir com una realitat a afrontar consustancial als seus propis valors més enllà que els ultres i populistes voldran sacsejar-ho per guanyar vots.  

dijous, 8 d’agost de 2019

La Cabra d'Or, quan un poble d'ordre es revoltà. Analitzo el fet que la Cabra d'Or, en la que el poble apedrega al Sr de Planella, va néixer fa nou anys quan Moià es revoltà. Ara és potser l'acte més multitudinari de la Festa Major











 NacióDigital, Naciómanresa, 8 d'agost de 2019
Aquest divendres i dissabte la Cabra d'Or de Moià viurà la seva desena edició. Un festa que va néixer espontàniament fa nou anys quan un grup de joves, sense gaires pretensions, van voler representar dies abans de la Festa Major una història que, amb diferents versions i modalitats, s'explicava des de feia temps a Moià i que acabava amb l'apedregament del malvat senyor.

El misteri d'una suposada cabra d'or enterrada entre les runes de l'antic castell de Clarà i que Guil·larà de Planella, germà del senyor feudal, Pere de Planella, aprofitant que ha marxat amb el rei en una campanya militar, l'any 1381 intentarà recuperar i quedar-se la cabra. I per aconseguir-ho, quan el pare de la jove Dolça de Mas Casal li demana permís per casar la seva fill amb el seu promès, Bernat, en Guil·larà de Planella comunica que es queda la noia i, a no ser que els vilatans trobin i li portin la Cabra d'Or abans de l'endemà al vespre, es cobrarà el dret de cuixa amb ella.

 El poble va aquella nit al castell, troba la cabra que portarà l'endemà al poble enmig d'una gran alegria. Però el senyor, avariciós, decidirà que es queda la cabra i també la noia. Llavors els vilatans s'organitzen, apedreguen a Planella i els seus soldats que han de fugir, alliberant la noia que aquella mateixa nit en mig d'una gran festa es casa amb Bernat.

L'apedregament del senyor a la plaça de l'església, que es va fer per primer cop l'any 2010, es produeix l'any que Moià viu una situació molt convulsa amb el poble ple de pancartes als balcons amb el lema Moià diu prou i manifestacions en un poble conservador com era, contra l'alcalde Josep Montràs de CiU, que governà amb majoria absoluta 28 anys. Montràs deixava el poble en situació de fallida i es va veure forçat a pujar desorbitament els impostos.

Que es representés llavors un apedregament col·lectiu de la màxima autoritat era una plasmació festiva d'un sentiment de protesta. Tot i que la responsabilitat de la fallida de Moià, com s'ha vist amb el temps, no va ser perquè algú fiqués mà a la caixa, sinó per una responsabilitat en part col·lectiva molt moianesa del “feu, feu i no patiu!”. I ves per on aquesta festa de la Cabra, que dura dos dies, s'ha convertit ara en la més multitudinària i participativa d'aquest poble històricament conservador.

Dic que Moià és o era un poble conservador i d'ordre. I una mostra d'això és que el dos primers gegants de la colla gegantera que ara s'han restaurat, són els reis Ferran i Isabel –o Fernandu i Isabel com deien alguns abans- que són els Reis Catòlics. I tot i que la colla castellera de Moià va entronar fa uns anys com a gegants del poble el Toll i la Teixonera, nom les dues coves prehistòriques del municipi, es va voler recuperar els dos Reis Catòlics i restaurar-los amb motiu del seu 75è aniversari, deixant clar així que els gegants de Moià –que té el rètol de Municipi de la República Catalana-, fets l'any 1944, són dels més antics de la Catalunya central.



 Llegir a Nació Digital, NacióManresa

dimecres, 31 de juliol de 2019

EL SÀHARA ESTANCAT. Analitzo al Punt Avui la situació del Sàhara en complir-se 20 anys del regnat de Mohamed VI




El Sàhara Occidental, el més gran dels disset territoris que l’ONU considera pendents de descolonitzar, ha estat absent dels discursos i valoracions del vintè aniversari de l’arribada al tron del Marroc de Mohamed VI. La majoria d’anàlisis que s’han fet d’aquestes dues dècades destaquen com s’ha modernitzat el país, amb lleis com el codi de família que atorga a les dones drets negats a la majoria de països islàmics. També la modernització econòmica, amb la construcció de més quilòmetres d’autopistes o l’ampliació de port de Tànger. Així, s’ha recordat com Mohamed VI és el principal empresari del país, nomena els ministres i controla les mesquites en ser el cap dels creients.
Per contra, sí que s’ha parlat del conflicte del Rif, on la població amaziga lluita perquè es reconeguin els seus drets i se n’acabi la marginació econòmica. El rei Mohamed VI, amb motiu d’aquest aniversari, ha indultat 4.764 presos, però ha deixat entre reixes els 53 empresonats per les protestes rifenyes d’Alhucemas del 2016. I és que la manera com ha abordat Mohamed VI el problema del Rif és coherent amb la negativa a deixar que l’ONU apliqui el pla de pau a l’antiga colònia espanyola. Segons aquest full de ruta, acordat entre el Marroc, el Front Polisario i l’ONU el 1991, s’hi havia de fer un referèndum d’autodeterminació.
En el referèndum havien de votar els refugiats que són al campament de Tinduf a Algèria, i també la població autòctona que viu al territori ocupat pel Marroc. Com que el Marroc durant la Marxa Verda hi va enviar desenes de milers de colons, el cens s’hauria de fer partint del cens espanyol de 1974, tot ampliant-lo als fills. Però el Marroc va exigir que poguessin votar els colons. El 2003 l’exsecretari d’Estat nord-americà James Baker, com a enviat de l’ONU, presentà un nou pla. Consistia en la idea que el Sàhara gaudiria d’un període transitori d’autonomia sota la sobirania marroquina durant el qual retornarien els refugiats d’Alger. Al cap de cinc anys, es faria un referèndum en què també podrien votar els colons. Mentre que el Front Polisario va dir que sí, Mohamed VI ho va rebutjar.
Així les coses, el conflicte ha quedat totalment estancat, amb revoltes intermitents a la capital, Al-Aaiun. Les últimes negociacions van fracassar, i l’enviat especial de l’ONU, l’expresident alemany Horst Kohler, va dimitir el desembre passat. Fa tres anys, després de la mort del líder del Polisario, Mohamed Abdelaziz, el vell militant sahrauí Brahim Gali va ser nomenat cap del Polisario i de la República Àrab Sahrauí. I Gali va respondre a una provocació marroquina, en la qual el Marroc va ocupar una zona neutral al límit amb Mauritània. Gali va enviar-hi tropes sahrauís, provocant el replegament del Marroc i tornant aquella franja a ser zona desmilitaritzada.
La manera d’afrontar el conflicte del Rif és coherent amb la política del rei al Sàhara. L’alternativa que el Marroc ha defensat a l’ONU enfront la voluntat d’independència i amb la qual hi atorga una suposada autonomia, és una fal·làcia. Mohamed VI no vol un Sàhara independent, però tampoc està disposat a donar autonomia a ningú, ni als sahrauís ni als berbers. I jugar de debò a les negociacions amb l’ONU significaria estar disposat a oferir-ho de veritat.

dimarts, 30 de juliol de 2019

1-O, FEM AUTOCRÍCTICA? ANALITZO SITUACIÓ POLÍTICA ARA QUE FARÀ DOS ANYS DELS ATEMPTATS i DE L'1 D'OCTUBRE, ADVERTEIXO DEL PERILL QUE NO HI HAGI GOVERN A MADRID, i LAMENTO QUE L'INDEPENDENTISME NO HAGI FET AUTOCRÍTICA PER HAVER DIT COSES QUE NO EREN CERTES SOBRE LA INTEPRETACIÓ QUE FA L'ONU DEL DRET D'AUTODETERMINACIÓ i SOBRE EL DICTAMEN TRIBUNAL DE JUSTÍCIA SOBRE LA DUI DE KOSOVO i NO VALORÉS REALMENT LA CORRELACIÓ DE FORCES FEN COMPARACIONS EQUIVOCADES AMB GANDHI I LUTHER KING. Cal fer el dol per un projecte que no va sortir bé i per fer-ho cal analitzar què va passar. Cal que l'unionisme deixi de mentir i considerar el nacionalisme com quelcom tòxic, quan PP i C'S també ho són, i cal demanar perdó per les càrregues de l'1-O

Analitzo en aquest vídeo com ens acostem al segon aniversari de l'1-O, al dels atemptats d'agost i es prepara l'11 de setembre, sense fer autocrítica uns i altres, en un context que si no es forma govern, pot portar a un llarg hivern amb el Trifachito.

 Adverteixo del perill que representa l'actual PP i Ciudadanos, i lamento que el sobiranisme falsegés el context legal i internacional sobre el dret a l'autodetrminació, equiparés el moviment independentista que només tenia el suport de la meitat de la població amb les lluites de Luther King, Gandhi o Mandela que tenien un suport molt majoritari.També lamento que PP i C'S continuïn palant del "nacionalimo" com quelciom tòxic, quan ells també ho són i mostro procupació de la voluntat d'aquest partis de suprimir l'exigència de saber català pels treballadors públics 

 

dilluns, 29 de juliol de 2019

EL JUTJAT DE TARRAGONA CITA A JUAN DE HARO COM A IMPUTAT O INVESTIGAT PEL PROGRAMA DE RÀDIO "REBÉLATE" QUE FEIA FA DOS ANYS. Ja estava imputat i pendent de judici per unes declaracions seves en favor de fer un nou Blanquerna. Donat que la citació i notificació d'estar "investigat" té data d'avui, podria ser indirectament una reposta o advertència a les seves declaracions de divendres de respondre o venjar-se per haver-lo apartat de la feina de controlador de seguretat a les festes del Vendrel

             


El dirigent de Democracia Nacional Joven (DNJ), Juan de Haro, ha estat notificat avui que haurà de declarar com a investigat o imputat el proper 14 d'octubre, al Jutjat d'Instrucció número 1 de Tarragona, per un segon cas o sumari relatiu a intervencions seves al programa de ràdio digital REBÉLATE, de DNJ. Per aquest programa ja tenia una causa oberta i està pendent de judici per haver dit que caldria fer més accions o atacs com els de Blanquerna, i  la Fiscalia els hi demana 8 mesos de presó.  El militant de DNJ, Javier García també està investigat o imputat en aquesta segona causa i també ha estat citat a declarar el 14 d'octubre.
Segons m'ha dit De Haro, aquesta segona causa va començar amb unes investigacions dels Mossos que han tingut com a conseqüència que el Jutjat d'Instrucció els citi a ell i a García com a investigats. 
De Haro, resident al Vendrell, ha estat notícia aquest cap de setmana en haver estat apartat de la seva feina de de controlador d'accés als concerts de la festa major del Vendrell, després que diverses persones demanessin a l'Ajuntament que fes que l'empresa de seguretat dels actes de Festa Major prescindissin d'ell, com així va passar. Llavors De Haro va dir que hi hauria resposta o revenja i que interposaria una denúncia o querella per discriminació ideològica. Donat que la notificació de que està imputat té data d'avui, podria ser una advertència indirecta pel cas que pensés fer la reposta al carrer del que va passar divendres amb l'ajut d'altres militants o simpatitzants de DN.  De Haro ha estat jutjat per diverses causes i fins ara se n'ha sortit bé.  

 Javier García també ha estat citat com a imputat o investigat


Juan de Haro


dissabte, 27 de juliol de 2019

L'AJUNTAMENT DEL VENDRELL FA QUE L'EMPRESA DE SEGURETAT DE LA FESTA MAJOR PRECINDEIXI DEL DIRIGENT DE DEMOCRACIA NACIONAL JOVEN, JUAN DE HARO, QUE TREBALLAVA AL CONTROL D'ACCÉS ALS CONCERTS. DE HARO RESPON QUE DENUNCIARÀ AL CONSITORI PER "DISCRIMINACIÓ IDEOLÒGICA". L'empresa de seguretat no pertany al grup Levantina de Seguridad de l'ultra Roberto

El dirigent de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro, veí del Vendrell, que treballa des de fa un any per una empresa de seguretat privada en tasques de control d'accés a events culturals o esportius, va ser apartat ahir de la seva tasca en els actes de la Festa Major del Vendrell, per les protestes de grups antifeixistes de la capital del Baix Penedès. 


La Festa Major, va començar dijous a la tarda i després del pregó, en veure diversos veïns del Vendrell que el conegut militat ultra de la població estava treballant en el servei de seguretat de la festa a la zona del Botafoc on es feia el piromusical i diversos concerts, van protestar a les xarxes socials i es van dirigir a diversos regidors del municipi per tal que aquest fos apartat del servei.
Atenent aquestes queixes ahir al migdia el  Christian Soriano, del PSC, va anunciar que en tenir constància "que un dels membres de la seguretat privada contractada pels concerts de Festa Major ha tingut comentaris i comportaments contraris a la llibertat sexual i a la igualtat de gènere, l'Ajuntament del Vendrell s'ha posat en contacte amb l'empresa per demanar que aquesta persona no formi més part del dispositiu de seguretat contractat". Tot seguit l'empresa va comunicar a De Haro que no treballaria els següents dies en els actes del Vendrell. 
De Haro però, sí que va anar ahir a alguns actes com a veí del municipi, i es van viure situacions de tensió. L'empresa contractada no pertany a Levantina de Seguridad de l'ultra valencià, José Luis Roberto, en la que sí que hi treballen militants i simpatitzants ultres.
De Haro m'ha comunicat que, tot i que havia anunciat que tenia la voluntat de deixar el seu càrrec de coordinador o dirigent nacional de Democracia Nacional Joven, branca juvenil de Democracia Nacional,  pensa "continuar en el càrrec fins aconseguir la revanxa o venjança legal pel que m'ha fet uns col·lectius i l'Ajuntament. Si volen guerra, els hi declaro!". I amb el suport de DN interposarà una denúncia contra l'Ajuntament del Vendrell per  per "discriminació ideològica", donat que, segons de Haro, se l'ha apartat de la feina per la seva ideologia. De Haro també ha dit que reactivarà els seus comptes a les xarxes social que ara els tenia inactius.
El Vendrell ha estat històricament un dels municipis on la ultradreta ha tingut més representació, obtenit Plataforma per Catalunya l'any 2011 el 18% dels vots i cinc regidors. La passada legislatura en va tenir tres, i a les eleccions de fa dos mesos s'hi van presentar dues candidatures, però cap va entrar a l'Ajuntament. L'alcalde actual és el socialista Kenneth Martínez.

dilluns, 22 de juliol de 2019

CITADES O DETINGUDES PELS MOSSOS DE PREMIÀ 9 MILITANTS O SIMPATITZANTS DE "BRIGADAS DE LIMPIEZA" DE LLAÇOS GROCS, PELS INCIDENTS I AGRESSIONS A LA MANIFESTACIÓ CONTRA EL CENTRE DE MENORS DEL MASNOU EL 4 DE JULIOL. Segosn unes fonts Jordi de la Fuente de Vox ha estat citat per la setmana vinent, però ell ho nega

Nou persones vinculades o simpatitzants de les Brigadas de Limpieza del Maresme (arrenca llaços grocs) i del col·lectiu Groc Enlloc, si bé algunes fonts diuen que són sis, van ser detingudes pels Mossos d'Esquadra i traslladats a la comissaria de Premià de Mar, per interrogar-los pels incidents i agressions dels 4 de juliol al Masnou en la protesta contra el centre o alberg de la Generalitat que acull menors no acompanyats.
Tinc diferents versions sobre el nombre de d'interrogats i si tots va anar-hi detinguts, "acompanyats" pels mossos o si alguns hi van anar voluntariament en ser citats. Daniel J, i el candidat de Ciudadanos a Teia, Antonio Tripiana, estan entre els interrogats. A Daniel J li van portar la citació els mossos a casa, no hi era, i el seu germà va avisar-lo, presentant-se a la comissaria en acabar de treballar.  L'exdirigent de PxC i del MSR, ara membre de Vox, Jordi de la Fuente, ahir no va ser detingut si bé seguns unes fonts se l'ha citat per la setmana vinent, cosa que ell nega. La convocatòria es va fer per grups de WhatsApp de militants espanyolistes anti llaços, si bé no hi van participar els Segadors del Maresme de José Casado.
Els mossos els hi atribueixen delictes de desordres públics, desobediència a la autoritat i delicte d'odi. Sembla que també s'ha interrogat a algú que es manifestava en sentit contrari, en favor dels nois migrats. Després de declarar tots han quedat en llibertat.



dijous, 18 de juliol de 2019

CONDEMNA DE CONFORMITAT DE 15 MESOS A UN INDEPENDENTISTA DE L'ÀMBIT 33 (CATALUNYA CATALANA, NI ESPANYOLA NI MUSULMANA) DE L'ANOIA, PER ESCRITS A FACEBOOK EN DEFENSA DE TERRA LLIURE, FER CRIDES A "ANAR DE A REBENTAR ESPANYOLS" i COMENTARIS ISLAMÒFOBS.

La Secció 6ª de l'Audiència Provincial de Barcelona ha imposat una condemna de quinze mesos de presó i cinc anys d'inhabilitació per treballar en l'àmbit educatiu i del lleure, a un militant independentista de l'Anoia vinculat grups ultres de l'àmbit "33" (independentistes islamòfobs, contraris a la immigració estrangera, i xenòfobs vers els castellanoparlants). 
La condemna, va sert pactada i acceptada en conformitat per l'acusat, el passat 12 de juny, que es va declarar culpable, evitant una pena major. El cas va ser iniciat als Jutjat nº 1 d'Igualada.
Se'l condemna per un delicte contra els drets fonamentals, d'incitació a l'odi tipificat en els apartats 1-a, 3 i 5 de l'article 510 del Codi Penal, d'incitació a l'odi o la violència, per haver insertat missatges i continguts en el seu Facebook el novembre i desembre de 2017 "amb una clara i manifesta incitació" a "cometre actes violents contra persones, en defensa de l'us d'armes". En el seu Facebbok també compartia imatges i missatges de grups com el Moviment Indetitari Català (MIC), que en el seus actes van sovint uniformats amb camises pardes, imitant les milícies i joventuts d'Estat Català del 1936, dels Escamots Catalans, i dels Boixos Nois.
La sentència considera provat que el 5 de novembre de 2017 va demanar qui s'apuntava a anar "de festa per l'Anoia a rebentar espanyols. Qui s'apunti  evidentment que estigui preparat." Aquest missatge anava acompanyat d'una imatge dels "Escamots catalans".  Dies més tard, el 17 de desembre va fer un altre escrit en favor de Terra Lliure amb el lema de "Poble armat, poble respectat".  

EL JUTJAT D'INSTRUCCIÓ Nº 1 DE BARCELONA INSTRUEIX UNA CAUSA CONTRA EL MIC 

D'altra banda el Jutjat d'Instrucció número 1 de Barcelona està instruïnt una causa penal contra els dirigents del MIC, demanat la Fiscalia que cautelarment se suspengui o tanqui la web de l'entitat.








dimarts, 16 de juliol de 2019

NO VA REACCIONAR A TEMPS EL CNI? ES VA BENEFICIAR ES SATTY DEL FET QUE EL CNI DESTINÉS AGENTS DE SEGUIMENT DEL GIHADISME A BUSCAR URNES PER L'1-O? SE LI VA NAR DE LES MANS AL CNI I ES VA VOLER TAPAR QUE EL SERVEI SECRET ESPANYOL AJUDAVA I FINANÇAVA L'IMAM DE RIPOLL? O ÉS QUE ALGÚ PENSAVA QUE UN ATEMPTAT AMB DOTZENES DE TURISTES MORTS DESACTIVARIA L'1-O? (Actualitzat dimarts 16 al vespre) Algunes reflexions i dubtes després que Público difongui que l'imam de Ripoll va ser fins els atemptats confident del CNI i que el CNI estava al corrent dels moviments de la cèl·lula de Ripoll

 
No sóc amic de les teories conspiratives relatives a poders ocults que mouen els atemptats terroristes. Però la difusió per part del diari Público, aquesta nit passada, de documents que provarien que l'imam de Ripoll, Abdelbaki es Satty, era confident del Centre Nacional d' Intel·ligència (CNI) fins el dia de la seva mort -eliminant el CNI la seva fitxa com informador l'endemà de l'atemptat de la Rambla-, amb qui tenia una bústia de correu per comunicar-se amb esborranys no detectables -bústia morta-, i que el CNI tenia informes dels viatges que feien els membres del grup, fa pensar que va haver-hi negligència o potser mala fe. Negligència seria deixar-se enganyar per l'imam, i l'habitual dificultat dels serveis d'intel·ligència i investigació, també els policials, per compartir i contrastar alertes i informacions que, avaluades en conjunt evitarien atemptats. Mala fe seria haver pensat que un hipotètic atemptat que causés la mort a dotzenes de turistes podria haver aturat i desactivat el referèndum de l'1-O.

Tant el Cos Nacional de Policia com els Serveis d'Informació de la Guàrdia Civil, com el Centre Nacional d'Intel·ligència tenen els seus serveis d'informació competint entre ells amb els seus propis confidents, enllaços, col·laboradors i agents o confidents infiltrats. Sovint alguns agents del CNI operen amb credencials del Cos Nacional de Policia o de la Guàrdia Civil. I casualment alguns dels agents del CNI que feien des de feia anys seguiment de les mesquites, grups islàmics i col·lectius magribins, senegambians o pakistanesos a Catalunya, reunint-se periódicament amb amb els seus líders i portaveus i amb els responsables municipals de mediació i ciutadania, i també de seguretat d'alguns municipis catalans van desaparèixer l'estiu de 2017 poc abans de l'1-O i dels atemptats d'agost. Va beneficiar-se l'imam d'aquest fet per enganyar al CNI? Hi ha qui creu que els agents de seguiment del gihadisme van desaparéixer en ser destinats a investigar polítics catalans, cercar urnes i paperetes, i infiltrar-se a l'ANC. El fet és que els responsables de molts municipis catalans sensibles al gihadisme es van quedar l'agost o setembre de 2017 sense l'interlocutor del CNI al que ja no han vist més. 

Precisament per evitar la descoordinació i dificultat de prendre decisions es va crear el 2014 el Centro de Inteligencia contra el Terrorismo y el Crimen Organizado (CITCO) on hi ha el CNI, el Cos Nacional de Policia, la Guàrdia Civil, Vigilància Aduanera, Serveis Penitenciaris, l'Ertzaina i  els Mossos d'Esquadra. Però els Mossos d'Esquadra no hi van ser admesos fins fa onze mesos. Els dies dels atemptats no n'eren membres.



Donat que no crec que Público s'hagi inventat aquesta informació,  que  Carlos Enrique Bayo ha dit que ampliarà els propers dies, sí que crec que pot ser certa la interpretació segons la qual o bé el CNI va actual negligentment i va ser enganyat per Abdelbaki es Satty, o bé algú del CNI va actuar amb mala fe. Podria ser que els agents del CNI no van traspassar la informació a temps al seu cap, el general Félix Sanz Roldán, que va deixar el càrrec fa dues setmanes. 
Però també hi hauria la resposta que fa més por: O bé un sector del CNI i les clavegueres de l'Estat van bloquejar el traspàs de la informació de manera aïllada, o algú de la cúpula del CNI conscient del que feia, i sabent-ho o no sabent-ho els responsables polítics del CNI,  es va deixar que els terroristes continuessin el seu pla -que s'havia de fer amb furgonetes bomba a zones turístiques com la Sagrada Família- amb la creença que podria desactivar o aturar el referèndum de l'1 d'octubre de 2017. Un atemptat que s'havia de fer amb diverses furgonetes bomba que explotarien a la Sagrada Família i algun altre lloc ple de turistes que haurien produït molts més morts del que van haver-hi a La Rambla. Lamentablement el fet que Younes Abouyaaqoub fos abatut pels Mossos quan estava encerclat a Subirats i el fet que l'imam morís a l'explosió del dia anterior, no ajudarà a aclarir plenament els fets.
Caldrà veure quines noves proves o informacions aporta Público els propers dies.   
 -------
Actualitzat dimarts 16 al vespre:  
En la segona entrega de Público, publicada a la web fa uns minuts, s'explica que el CNI escoltava i enregistrava les converses dels mòbils dels joves membres de la cèl·lula els dies previs als atemptats. Així doncs o bé hi va haver una actitud reiteradament negligent del CNI i no es va analitzar i contextualitzar la informació, sigui perquè els agents que ho havien de fer estaven treballant en l'1-O, sigui per negligència, o potser sí que en el CNI algú no va voler aturar els atemptats.


 Abdelbaki es Satty.

diumenge, 14 de juliol de 2019

La Fura dels Baus, amb els seus fundadors, torna a Moià 40 anys després

Xavier Rius, NacióDigital, NacióManresa, 14 de juliol de 2019
Llegir a NacióDigital

La Fura dels Baus torna durant l'Ex Aprupto a Moià on va néixer fa 40 anys. La capital del Moianès ha estat l'escenari d'un festival d'arts innovadors
 





Coincidint amb la celebració a Moià del festival d'arts Ex Abruto, que es va celebrar al llarg de tot el dissabte a Moià, la companyia La Fura dels Baus va tornar a la capital del Moianès per commemorar els quaranta anys de la seva creació. I ho van fer per la porta gran amb un espectacle de música, cant, aigua i aire amb al·legories ecològiques i sobre les injustícies del món en la que, una cantant, ballarina i acròbata, sortia d'un capoll que penjava d'una grua davant de l'ajuntament, i després d'una dansa i cant aeri entrava dins d'una gàbia de vidre plena d'aigua de colors en la que lluitava contra la contaminació i plàstics, sortint trionfant per tornar a enlairar-se.





Prèviament els cinc fundadors de la Fura, Carlus Padrissa, Pere Tantinyà, Quico Palomar, Marcel·lí Antúnez i Teresa Puig van explicar des de l'escenari com fa 40 anys van crear el que era una companyia de teatre i circ de carrer, agafant el nom d'una imaginaria fura que corria pel torrent dels Baus de Moià. Només Padrissa i Tantinyà continuen a la Fura. Teresa Puig va explicar la seva versió del conte de la Caputxeta Roja, Marcel·lí Antúnez va fer la seva perfomance de sons amb el seu vestit de robot articulat, i tots van cantar i tocar plegats sota la direcció de Quico Palomar. No és cap secret que da quaranta anys els provocadors performances de la companyia no van agradar gens a bona part la gent de Moià, que fins i tot se sentia molesta quan algun mitjà de comunicació els presentava com la companyia de Moià. Però després dels Jocs Olímpics del 92, on la Fura va fer l'espectacle de la cerimònia dinauguració, tot va canviar i Moià es va reconciliar amb la seva criatura artística més internacional de la que ara tothom se'n sent orgullós. 40 anys després han tornat.