Parlo al Més Nit de 3Cat i TV3 amb Marina Romero sobre l'acte d'Aliança Catalana al Fossar de les Moreres, els incidents, les càrregues policials i la presència dels Boixos Nois. 10 i 11 de setembre de 2026, Diada Nacional de Catalunya.
dimarts, 15 de setembre del 2026
Càrregues policials i incidents a l'acte d'Aliança Catalana al Fossar de les Moreres. Ho explico al Més Nit i TV3
Parlo al Més Nit de 3Cat i TV3 amb Marina Romero sobre l'acte d'Aliança Catalana al Fossar de les Moreres, els incidents, les càrregues policials i la presència dels Boixos Nois. 10 i 11 de setembre de 2026, Diada Nacional de Catalunya.
divendres, 11 de setembre del 2026
Algun comentari i imatges de l'acte d'ahir d'Aliança Catalana al Fossar de les Moreres i la contramanifestació antifeixista. Algun suposat antifeixista va amenaçar reiteradament d'agredir-me. Jordi Borràs va ser agredit per un agent de la BRIMO i membres dels Boixos Nois
Sílvia Orriols, i Jordi Aragonès, candidat a l'alcaldia de Barcelona, fent l'ofrena al Fossar.
Càrregues de la Brimo
´
Se'm fa difícil fer una crònica complerta i objectiva de tot el que va passar ahir entre les cinc i les vuit de la tarda al Fossar de les Moreres i els carrers dels voltants, sobretot Argenteria i Passeig del Born, amb motiu de l'acte d'Aliança Catalana i la contramanifestació de grups antifeixistes i formacions com Arran i la Organització Juvenil Socialista (OJS) i l'anunci que un grup d'històrics dels Boixos Nois, liderats per Jospe Lluís Sureda, farien de servei d'ordre o cordó de seguretat d'Aliança Catalana.
Efectivament quan vint minuts abans de les cinc vaig arribar ahir a Santa Maria del Mar, a la plaça de Santa Maria, la banda carrer Argenteria, passat el primer cordó policial de la Brimo, hi havia un grup de Boixos Nois amb el mateix Sureda i alguns mossos prop d'ells. El grup de manifestants que al cap de poc es posicionaria a Argenteria encara no havia ocupat l'espai. Al carrer de Santa Maria o lateral de l'església que connecta amb el Passeig del Born hi havia una carpa d'Aliança i grups de militants del partit de Sílvia Orriols. També n'hi havien en l'espai o plaça del Fossar. En el límit del carrer St Maria, quan passa ser Passeig del Born hi havia un doble cordó de Mossos barrant el pas a un important grup d'antifeixistes. Allà s'hi van posicionar alguns Boixos Nois que per identificar-se es posaren una gorra blava.
Poc després de les cinc la gent d'Aliança baixà a la plaça del Fossar, s'hi posà un faristol amb molts periodistes en primera línia esperenat que arribés Sílvia Orriols que creuà la plaça i entrà dins d'un bar En mig d'una situació d'espera bastant caótica -els antifeixistes de Passig del Born que eren uns dos mil, ja intentaven superar la línia policial i llençaven pintura i objectes, el cap de premsa d'Aliança, el periodista Eduard Berraondo patí un cop de calor, el van estirar o va caure a terra i agents de la Brimo del cordó de Passeig del Born anaren cap a ell, per veure si se l'evacuava. Membres d'Aliança preguntaven si hi havia algun metge per allà, i al cap d'uns vint i tants minuts apregueren dos sanitaris del SEM que al cap d'una estona van haver de superar els més dos mil manifestants que pressionaven per accedir a l'ambulància.
Mentres a Passeig del Born aparegué un petit camió del antifeixistes amb megafonia des d'on David Minoves i altres persones van prendre la paraula. El camió va intentar apropar-se al màxim a la barrera policial que en dos o tres moments va trontollar, iniciant-se algunes càrregues i tres detencions. Mentrestant alguns dits antifeixistes continuaven llençant pintura en pols, líquids i objectes contra els Mossos, periodistes i membres d'Aliança. Alguns periodiodistes i també turistes despistats van acabar ben untats.
En una d'aquetes càrregues el periodista Jordi Borràs, que estava fotografiant una detenció, va ser agafat per un agent de la Brimo que cridava que no fes fotos i el tirà a terra. Llavors diversos membres dels Boixos Nois, sense que els Mossos ho impedissin li van donar patades a diverses parts del cos. Alguns periodistes var avisar a u membre de l'equip de Comunicació de Mossos que va dir a la Brimo que deixessin al Jordi Borràs que va poder sortir d'allà. Aquesta actuació d'agents de la Brimo i Boixos Nois és pot veure en aquest vídeo de VilaWeb:
Passades les sis de tarda Jordi Amela, president d'Aliança al Barcelonès, l'alcadable per Barcelona, Jordi Aragonès i Sílvia Orriols, van fer els seus breus parlaments. Després d'uns vint minust en que Orriols atengué alguns periodistes i saludà militants i simpatitzants, agents de Mediació de Mossos, de la Comissària General d'Informació i de la Brimo van començar a evacuar als dirigents i militants d'Aliança per diferents carrerons cap els autocars i vehicles amb els que havien vingut.
Jo vaig marxar en sentit carrer Argenteria on hi havia el grup menys nombrós d'antifeixistes (la majoria eren a Passeig del Born) i tot i portar l'dentificatiu de premsa del Col·legi de Periodistes i càmera de fotos, alguns energúmens dels suposats antifeixistes (dic això per no dir paraules més gruixudes) van començar a insultar-me i amenaçar-me d'agredir-me. I seguint indicacions de Mossos vaig anar cap el metro de Jaume I per uns carrerons.
Un cop més em ratifico en considerrar un error aquestes contramanifestacions de suposats antifeixistes quan amenacen o pretenen actuar amb violència, que potser s'emocionen molt insultant i amenaçant, però només aconsegueixen victimitzar als ultres. I per mi, quan insulten i amenacen a la premsa, són un veritables desgraciats e immadurs. Perdoneu, però ho havia de dir!
Al vesprés vaig anar al programa Més Nit de TV3 i 3Cat a parlar d'Aliança, les concentracions del Fossar i del creixement de l'extrema dreta a Catalunya i Espanya.
Moment de les càrregues a Passeig del Born
.Silvia Orriols amb vendatxes per l'accident domèstic de diumenge a la cuina de casa seva.
dijous, 10 de setembre del 2026
‘Cronos’, molt bo com a thriller policial i polític, però reincideix en l’error a Ripoll. El Triangle
L’estrena de la trepidant pel·lícula Cronos, de Fernando González Molina, que narra les 124 hores dels atemptats del 17 d’agost de 2017, ha coincidit amb la dimissió de Josep Lluís Trapero del seu càrrec de Director General de la Policia de la Generalitat, que és un dels protagonistes del film amb l’actor Pablo Derqui fent magistralment el seu paper. Un paper difícil d’afinar pels molts matisos i cares del personatge i per l’admiració de molts i odi d’alguns que desperta. Tot i que sembla que no plegat per res d’això, sinó per les discrepàncies amb la consellera Núria Parlon a qui alguns pensem que el càrrec li va gran i a qui espero que cap grup parlamentari intenti posar-li les coses difícils posant en marxa el ventilador. Un Trapero que ja estava assenyalat i odiat per uns des de les fotos de la paella de Cadaqués a casa de Pilar Rahola amb Puigdemont i al que retreien que no impediria l’1 d’octubre. I venerat i admirat per altres per com va liderar l’actuació policial i també política aquells dies, acompanyat de la gran Patrícia Plaja, encarnada magistralment al film per la Diana Gómez, que acabaria el 21 d’agost del 2017 amb el ja mític “Bueno, pues molt bé, pues adiós«, del que se’n farien samarretes amb la seva cara que lluirien ufanes moltes joves i no tant joves independentistes.
M’ha agradat i commogut la reproducció del que va passar a la Rambla, Cambrils i la sala de crisi del Hard Rock, però penso que en algunes escenes ripolleses s’equivoca. Potser encara molts no en són conscients. Però el que va passar aquells dies i com es va gestionar a Ripoll —no en culpo al llavors alcalde Jordi Munell— va motivar que el mapa polític a Catalunya canviés per sempre. I del discurs autoinculpatori, “què hem fet malament?” replicat hàbilment per Sílvia Orriols, va néixer Aliança Catalana a qui avui la majoria d’enquestes posen en segona posició si es fessin ara eleccions catalanes, però que si el possible enfonsament del PSOE i Pedro Sánchez a les eleccions generals que jo no desitjo es confirma, pot treure a Salvador Illa el seu trumfo més preciat i trobar-nos que a Catalunya es repeteixi la no sorpresa viscuda al land de Saxònia Anhalt diumenge passat.
A la pel·lícula l’actriu Mònica López encara la sergent Anna que té amistat amb la família d’alguns dels terroristes i coneix els nois de la cèl·lula pels que diu que posaria la mà al foc. Personatge que ella mateixa diu que és una barreja d’una assistenta o treballadora social de Ripoll i d’alguna agent de l’escala bàsica de Mossos. I la trama crec que s’equivoca quan ella i una educadora i també algun altre mosso es pregunten en veu alta en què hem fallat perquè els nois s’esguerressin. I aquest abocament de culpa cap a la societat catalana i ripollesa és el que va indignar a molts ripollesos que han acabat votant Sílvia Orriols. I per adobar-ho a la pel·lícula mostren una concentració de famílies magribines dient que l’islam és pau i cridant “no en el nostre nom”. Crec que si escenifiques aquesta concentració no pots deslligar-la dels elements substancials de la mateixa. Certament va haver-hi l’endemà dels atemptats una concentració davant del monestir de famílies musulmanes en la que el que es demanava era que Younes Abouyaaqoub, a qui es buscava com autor dels assassinats, es lliurés a la policia.
Però el dissabte 21 d’agost, mentre es feia a Barcelona la manifestació amb la presència de Mariano Rajoy i el rei Felip VI, a Ripoll, es va fer la concentració popular de rebuig a la plaça del Monestir on una de les que intervingué va ser Hafida Oukabir, germana de Moussa, abatut a Cambrils –el bon noi pel que en la pel·lícula la sergent Anna diu que posaria la mà al foc—, i de Driss, el que va llogar les dues furgonetes però no volia immolar-se i no va participar en els atemptats. I Hafida des de la tribuna, després de repetir la incompatibilitat de l’islam amb aquells crims, va abocar part de la culpa a errors compartits de la societat ripollesa. I en acabar l’acte molta gent de Ripoll es va abraçar a Hafida demanant-li perdó que per la nostra islamofòbia els seus germans havien agafat el camí equivocat. I ves per on un any més tard en difondre’s part del sumari, es van publicar les converses de WhatsApp de Hafida amb la mare i altres familiars on tots deien que Moussa era al paradís en haver obeït la crida d’Alà de fer la yihad. I això va indignar a molts ripollesos als que no van agradar les abraçades a les famílies del terroristes. Potser hagués estat bé posar a la pel·lícula el personatge de Margarita Cabello, responsable de protectora d’animals que passejant els seus gossos, es trobava moltes tardes a Moussa, passejant el seu gos per la Devesa o la riba del Ter, amb qui xerrant un dia i un altre va forjar una certa empatia i complicitat. I en veure que aquell noi era un del terroristes es va sentir enganyada i Cabello va ser qui va animar Orriols primer a presentar-se a les muncipals del 2019, i després va ser una de les dues persones que el 14 de maig de 2020 va anar amb Sílvia Orriols a la notaria de Ripoll a signar l’acta de creació del nou partit Aliança Catalana.
Tornant a la mescla de personatges ripollesos que encarnaria la sergent Anna, la pel·lícula omet a l’ex mediadora i educadora de carrer Wafa Marsi, que va sortir a moltes televisions les setmanes dels atemptats explicant que havia treballat amb aquests nois, als qui després dels atemptats els considerava botxins, però també víctimes. I més tard en irrompre Aliança qualificaria a Orriols de “nazi defensora de supremacisme de la raça blanca”. Marsi, que a diferencia de Hafida no portava vel i lluïa la seva cabellera, seria poc després noticia en ser detinguda, no per connexions amb el yihadisme sinó per tenir llogada al seu nom a Moià una casa i una furgoneta on s’hi van trobar mil cinc-cents quilos de droga, a més d’un fusell de guerra i una pistola. Jo tinc clar que Orriols es una populista xenòfoba racista. Però comportaments com els de Hafida i Wafa van empènyer a molts ripollesos a encimar Orriols com la seva salvadora. I d’això que és rellevant, la pel·lícula no en parla.
dimecres, 9 de setembre del 2026
La victòria dels ultres d'AfD a Saxònia-Anhalt és un avís del que pot passar a tot Alemanya. Ho explico al 3Cat
La victòria dels ultres d'AfD a Saxònia-Anhalt és un avís del que pot passar a tot Alemanya. Entrevista que que em fa Anna Barreda, diumenge en fer-se públics els sondejos i primers resultats.
dilluns, 31 d’agost del 2026
S'ha esgotat a Ceuta la "baraka" de Pedro Sánchez?. El Triangle
Xavier Rius, dilluns 31 d'agost 2026. El Triangle. Llegir en català
Es deia que Pedro Sánchez té més vides que un gat. Altres deien que tenia baraka, una paraula àrab que significa sort o protecció d’algun deu o força astral. No sé quantes vides ha gastat ja Sánchez des que va arribar a la Moncloa el juny de 2018, havent tingut de gestionar situacions com les protestes per la sentència del procés amb la Batalla d’Urquinaona, els confinaments de la Covid 19, la crisi energètica per la guerra d’Ucraïna, el mal resultat de les autonòmiques i municipals de maig de 2023, el bloqueig a l’amnistia a Puigdemont per part d’un Suprem que no acata la llei, els casos de corrupció de Cerdán, Ábalos i Koldo, o l’assetjament judicial a la seva família per part d’uns jutges que penso que potser enyoren ETA, ja que sembla que durant la barbàrie d’ETA sentien que defensaven amb tota la seva ànima Espanya.
Ara la integritat territorial d’Espanya es defensa a Ceuta, on es viu una situació que s’escapa de les mans del govern central i dels antidisturbis de la UIP de la Policia Nacional, que, per cert, aquesta vegada en ser enviats des de Madrid, Canàries o Andalusia no han penjat vídeos corejant “¡A por ellos!”. Una entrada massiva de migrants a la ciutat autònoma que malgrat les tanques fronteres i l’espigó ni la Policia Nacional, ni la Guàrdia Civil va poder contenir a la platja ara fa un mes. I tot que la majoria van tornar voluntàriament al Marroc dies després, una xifra que uns diuen que és de cinc mil, altres de vuit mil, continuen a la ciutat i res fa pensar que s’evaporin cap el Marroc o cap a la Península abans de tres mesos.
Avui es compleix un més i un dia d’aquesta entrada massiva pel Tarajal, entrada que va se possible gràcies a la desaparició dels cossos de seguretat marroquins. Molts dels seus efectius havien estat desplaçats aquell dia a Tetuán on la classe política marroquina rendia pleitesia al seu rei malalt. I avui, que comença formalment el nou curs polític, Pedro Sánchez ha estat entrevistat a la Ser. No hi he vist a aquell líder imbatible que es creix en les adversitats. No ha fet cap autocrítica i ha culpat de tot Rússia i Israel. Cap crítica cap a les xarxes socials amb algoritmes dissenyats per magnats propers a Donald Trump, ni cap el Marroc, que sap que ara té molt a guanyar i ha recordat que continua reivindicant no només el Sàhara, sinó també Ceuta i Melilla.
Un cop acabada l’entrevista a la Ser, Televisió Espanyola, Cuatro i Ana Rosa Quintana a Telecinco, recuperaven les tertúlies polítiques matinals i es posava en dubte l’optimisme i el suposat control de la situació mostrat per Pedro Sánchez a qui se li retreia que en un mes no hagi estat capaç de fer el cens de quants menors hi ha, quantes noies i dones vulnerables, quants subsaharians que tenen dret a demanar asil o protecció internacional pel que no podran ser expulsats a curt termini. I tampoc no s’ha censat els marroquins adults que s’intentarà expulsar a Marroc si Rabat accepta aplicar l’acord de readmissió teòricament vigent.
Ana Rosa, que feia el programa en directe des de la Plaça d’Àfrica de Ceuta, s’ha guanyat l’audiència entrevistant al president de la ciutat autònoma, Juan Jesús Vivas, veritable heroi pels ciutadans de Ceuta. També ha emès imatges dels incidents al barri de la Loma de Colmenar on milers de marroquins volien accedir a les carpes d’acollida temporal amb els antidisturbis intentant contenir-los. I tant alguns veïns als que entrevistava Ana Rosa com els bombers i treballadors municipals que es manifestaven, corejaven “Espanya no se vende, Ceuta se defiende”. Una consigna reciclada dels anys del procés que cridaven primer els ultres de Blanquerna i després als actes i manifestacions de Vox. Consigna que sense cap mena de dubte es cridarà dimecres a les manifestacions que es faran davant del molts ajuntaments d’arreu d’Espanya convocades pel PP, Vox i la ultradreta.
Un retret que feien a Cuatro i Tele5 molts dels ciutadans als que donaven veu era que, per ordres de Pedro Sánchez i Marlaska, la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i els militars es van quedar amb els braços baixats durant el que anomenen la invasió del dia 30, sense aplicar força física, material antidisturbis o foc real contra el migrants. Un dels veïns entrevistats explicava que ell vivia al Sàhara espanyol el 1975 i va viure la fugida d’Espanya quan Marroc llençà la Marxa Verda també amb l’exèrcit espanyol baixant els braços. Però no ens enganyem, tothom a Ceuta sap que avui en dia és impensable i jurídicament seria un delicte disparar foc real contra persones desarmades a la frontera. I com ho saben, se senten vulnerables davant d’hipotètics futurs salts massius incitats o consentits per Marroc.
Aquest és un dels drames de part de la població dita cristiana, que jo prefereixo definir com europea o espanyola de tota la vida, resident a Ceuta. Molts d’ells o els seus pares o avis, van instal·lar-se a Ceuta quan Espanya va lliurar l’antic protectorat espanyol al Marroc deixant les seves cases de Larache o Tetuan, o les d’Ifni o el Sàhara. Molts espanyols que havien nascut al Protectorat o a Ifni, que recorden fets històrics com el desastre d’Annual, van acabar intal·lant-se a Ceuta i Melilla. Ciutadans espanyols que certament van viure una època de prosperitat entre 1925 i 1960, temps en que com em deia una dona espanyola ja morta nascuda a Tetuan, que per fer la bugada era més barato una tenir una criada mora que comprar una rentadora.
Tot i que es donen cada dia enfrontaments entre els migrats que porten un mes a la ciutat per accedir als llocs habilitats per dormir o aconseguir un àpat, la societat ceutí, tant els ceutís magribins o musulmans, com els dits cristians, sembla més unida que mai i defensen l’espanyolitat de la ciutat. Però la situació econòmica que ja anava malament, és deteriora encara més. El comerç de Ceuta i Melilla vivia de les exportacions al Marroc que feien milers de dones marroquines en farcells a l’esquena per la frontera. Exportacions atípiques que Espanya i Marroc van acordar aturar, per fer unes exportacions reglades amb camions. Però Marroc fa més de dos anys que té aturada l’obertura de la duana fronterera i ara res surt de les naus de distribució de Tarajal. El turisme des de fa un més s’ha esvaït i no sembla que de moment torni. I la nova font d’ingressos, la instal·lació a Ceuta d’empreses tecnològiques i de loteria i joc online, que donen feina a mil cinc-centes persones, empreses que van deixar Gibraltar amb el Brexit i aprofitaven la baixa fiscalitat de Ceuta, ara si la crisis s’allarga i Marroc intensifica les seves reivindicacions es plantegen si buscar un nou emplaçament més estable com les Canàries, on també hi ha una fiscalitat especial.
Però deixant de banda la situació econòmica de Ceuta, tornant a Pedro Sánchez, dimecres veurem quin suport tenen les manifestacions convocades pel PP i l’extrema dreta. I d’aquí unes setmanes com s’ho farà el PP per acollir menors després d’haver pactat governs amb Vox, i com reaccionaran els ciutadans de Ceuta si la ciutat els propers mesos no torna a la normalitat. La reacció dels migrants si d’aquí unes setmanes comencen les expulsions massives, és un escenari de protestes incontrolables als carrers de Ceuta, que espanta tothom.En tot cas el PP juga amb foc, ja que assenyala i demana més mà dura amb el Marroc i potser aviat serà Feijóo qui des de la Moncloa haurà de jurar pleitesia a Mohamed VI.
divendres, 28 d’agost del 2026
Podrà Espanya resistir la pressió del Marroc sobre Ceuta i Melilla? Analitzo al 3CatInfo i TV3 la situació a Ceuta, l'hipotètic retorn dels migrants al Marroc i les protestes xenòfobes
ñ
Podrà Espanya resistir la pressió del Marroc sobre Ceuta i Melilla? Analitzo al 3CatInfo i TV3 la situació a Ceuta, qüestiono la possibilitat de retornar els subsaharians i els menors magribins, analitzo l'ofec del Marroc i les protestes xenòfobes. Fes clic a la imatge per visualitzar-ho a Youtube
CEUTA I LA PREGUNTA INCÒMODA. El Punt Avui.
Cap mur atura res si qui l’ha aixecat no està disposat a defensar-lo. I la suspensió de les exportacions per la no obertura de la duana marroquina deixa sense futur les empreses de la ciutat i de Melilla
Fa trenta anys vaig participar en un debat a la televisió basca sobre el servei militar, en el qual també hi intervenia un diputat del PP membre de la comissió de Defensa del Congrés espanyol. Com que casa seva i l’hotel on m’allotjava estaven a prop, la cadena va fer que tornéssim a Bilbao amb el mateix taxi. I parlant al cotxe de les amenaces que podia tenir Espanya, vaortir la qüestió del Marroc i les reivindicacions sobre Ceuta i Melilla, i el diputat em digué: “No té sentit pretendre resoldre-ho per la força, sinó que a la llarga s’haurà de buscar alguna sortida a l’andorrana amb dos coprínceps, i que quedin com un territori de fiscalitat especial i sobirania compartida sota la tutela dels reis Joan Carles I i Hassan II.” Ara seria impensable que un diputat del PP o del PSOE s’atrevís a dir que a llarg termini serà insostenible mantenir per la força la plena espanyolitat de les dues ciutats, més enllà que aquesta espanyolitat, si les coses es posen malament, tot fa pensar que no serà defensada ni pels EUA ni per l’OTAN. Ningú dels dos principals partits espanyols s’atrevirà a reconèixer que, sense la col·laboració del Marroc, no hi ha tanques que puguin aturar el pas de magribins i subsaharians que volen emigrar cap a Europa.
Potser mai no sabrem la veritat sobre si Mohamed VI, l’anomenat Makhzen o entorn del rei que dirigeix el país, i els serveis policials van deixar fer les crides a les xarxes socials animant a accedir a Ceuta nedant o vorejant l’espigó d’El Tarajal i, amb bona part de la policia fronterera desplaçada a Tetuan, no van voler o poder aturar-ho, o sí van incentivar-ho. Certament les imatges de milers de joves fugint, mentre a pocs quilòmetres, al palau reial de Tetuan, se celebrava la Festa del Tron, on els representants dels diferents poders i institucions renovaven el seu jurament d’acatament a un rei prematurament envellit i malalt, no ajuden a millorar la percepció d’un estat que vol atreure inversors estrangers. Però, malgrat tot, el Marroc té el suport de Donald Trump i d’Israel i sap que la Unió Europea es doblegarà a les seves peticions, en ser els cossos policials i militars marroquins els únics que poden aturar el flux de migrants cap a Europa. Cap mur atura res si qui l’ha aixecat, Espanya, no està disposat a defensar-lo contra els que intenten saltar-lo. De res ha servit que, fa cinc anys, després de l’entrada massiva d’immigrants en resposta a l’acollida en un hospital de Logronyo (La Rioja) del líder sahrauí Brahim Ghali, Pedro Sánchez assumís la tesi marroquina d’una autonomia per al Sàhara. Com més es cedeix al Marroc, més s’envalenteix. El govern espanyol va pactar amb Rabat posar fi a les exportacions de productes cap al Marroc per Ceuta i Melilla que feien amb farcells a l’esquena milers de dones, per donar pas a un comerç reglat amb camions, però el Marroc ofega econòmicament les dues ciutats amb l’incompliment de l’acord i mantenint la duana comercial tancada. I aquesta suspensió de les exportacions deixa sense futur les empreses i comerciants de les dues ciutats. Com hem vist, l’Estat espanyol està més sol que fa uns anys, ja que Donald Trump i Israel aposten pel Marroc i aprofiten la vulnerabilitat de Ceuta i Melilla per debilitar Sánchez.
Probablement Espanya podrà expulsar les properes setmanes part dels adults marroquins que encara són a Ceuta. Però no podrà fer el mateix amb els subsaharians que, un cop filiats, demanin asil o protecció internacional, als quals haurà de tramitar els seus expedients abans d’intentar expulsar als qui se’ls desestimi. I tampoc ho podrà fer amb els milers de menors no acompanyats si el Marroc no s’ofereix a localitzar les seves famílies o posar-los sota el sistema marroquí de protecció a la infància.
Més enllà que el PP, després de pactar a mig Estat espanyol amb Vox l’anomenada “prioritat nacional”, haurà d’acceptar un repartiment de menors que Ceuta necessita, la crisi ha mostrat un altre efecte paradoxal.
Tot i que el Marroc ha posat a l’agenda internacional les seves reivindicacions sobre les dues ciutats, la major part de la població magribí o musulmana amb nacionalitat espanyola que hi viu ha deixat clara la seva voluntat de continuar sent espanyols, ja que el nivell de vida i serveis que gaudeixen són millors dels que tindrien si passessin a formar part del Marroc. I pel que fa la població dita espanyola de tota la vida –tinguem present que molts d’ells o els seus pares són originaris de Tetuan, Larraix i altres localitats de l’antic protectorat espanyol que van haver d’abandonar fa seixanta-cinc anys–, s’enfronten angoixats a la pregunta si la situació és sostenible a mitjà termini i si tornaran a perdre casa seva.
Fa trenta anys vaig participar en un debat a la televisió basca sobre el servei militar, en el qual també hi intervenia un diputat del PP membre de la comissió de Defensa del Congrés espanyol. Com que casa seva i l’hotel on m’allotjava estaven a prop, la cadena va fer que tornéssim a Bilbao amb el mateix taxi. I parlant al cotxe de les amenaces que podia tenir Espanya, va sortir la qüestió del Marroc i les reivindicacions sobre Ceuta i Melilla, i el diputat em digué: “No té sentit pretendre resoldre-ho per la força, sinó que a la llarga s’haurà de buscar alguna sortida a l’andorrana amb dos coprínceps, i que quedin com un territori de fiscalitat especial i sobirania compartida sota la tutela dels reis Joan Carles I i Hassan II.” Ara seria impensable que un diputat del PP o del PSOE s’atrevís a dir que a llarg termini serà insostenible mantenir per la força la plena espanyolitat de les dues ciutats, més enllà que aquesta espanyolitat, si les coses es posen malament, tot fa pensar que no serà defensada ni pels EUA ni per l’OTAN. Ningú dels dos principals partits espanyols s’atrevirà a reconèixer que, sense la col·laboració del Marroc, no hi ha tanques que puguin aturar el pas de magribins i subsaharians que volen emigrar cap a Europa.
Fa trenta anys vaig participar en un debat a la televisió basca sobre el servei militar, en el qual també hi intervenia un diputat del PP membre de la comissió de Defensa del Congrés espanyol. Com que casa seva i l’hotel on m’allotjava estaven a prop, la cadena va fer que tornéssim a Bilbao amb el mateix taxi. I parlant al cotxe de les amenaces que podia tenir Espanya, va sortir la qüestió del Marroc i les reivindicacions sobre Ceuta i Melilla, i el diputat em digué: “No té sentit pretendre resoldre-ho per la força, sinó que a la llarga s’haurà de buscar alguna sortida a l’andorrana amb dos coprínceps, i que quedin com un territori de fiscalitat especial i sobirania compartida sota la tutela dels reis Joan Carles I i Hassan II.” Ara seria impensable que un diputat del PP o del PSOE s’atrevís a dir que a llarg termini serà insostenible mantenir per la força la plena espanyolitat de les dues ciutats, més enllà que aquesta espanyolitat, si les coses es posen malament, tot fa pensar que no serà defensada ni pels EUA ni per l’OTAN. Ningú dels dos principals partits espanyols s’atrevirà a reconèixer que, sense la col·laboració del Marroc, no hi ha tanques que puguin aturar el pas de magribins i subsaharians que volen emigrar cap a Europa.
Fa trenta anys vaig participar en un debat a la televisió basca sobre el servei militar, en el qual també hi intervenia un diputat del PP membre de la comissió de Defensa del Congrés espanyol. Com que casa seva i l’hotel on m’allotjava estaven a prop, la cadena va fer que tornéssim a Bilbao amb el mateix taxi. I parlant al cotxe de les amenaces que podia tenir Espanya, va sortir la qüestió del Marroc i les reivindicacions sobre Ceuta i Melilla, i el diputat em digué: “No té sentit pretendre resoldre-ho per la força, sinó que a la llarga s’haurà de buscar alguna sortida a l’andorrana amb dos coprínceps, i que quedin com un territori de fiscalitat especial i sobirania compartida sota la tutela dels reis Joan Carles I i Hassan II.” Ara seria impensable que un diputat del PP o del PSOE s’atrevís a dir que a llarg termini serà insostenible mantenir per la força la plena espanyolitat de les dues ciutats, més enllà que aquesta espanyolitat, si les coses es posen malament, tot fa pensar que no serà defensada ni pels EUA ni per l’OTAN. Ningú dels dos principals partits espanyols s’atrevirà a reconèixer que, sense la col·laboració del Marroc, no hi ha tanques que puguin aturar el pas de magribins i subsaharians que volen emigrar cap a Europa.
diumenge, 23 d’agost del 2026
Explico al Telenotícies qui són Save Europe Act, que proposa la remigració o retorn massiu dels immigrants i els seus descendents, que a Espanya tenen el suport de Vox i de grups com Reconquista o Revuelta
Explico al Telenotícies qui són Save Europe Act, que proposa la remigració o retorn massiu dels immigrants i els seus descendents, que a Espanya tenen el suport de Vox i de grups com Reconquista o Revuelta. European Shield Tour. Pancarta a la plaça sant Jaume de Barcelona i a Madrid
dissabte, 22 d’agost del 2026
Només setanta ultres participen a Sant Jaume al deplegament de la pancarta demanant la remigració. Hi assisteix el diputat de Vox Alberto Tarradas, el regidor de Sentmenat, Santiago Acosta, i l'ex dirigent de Revuelta, Pablo Gónzález Gasca. A l'altra banda de la plaça es manifesten 500 antifeixistes
Hi havia molta expectació mediàtica i mig milers d'antifeixistes protestant a l'altra banda de la plaça Sant Jaume, però finalment els ultres convocats per Save Europe Act i el grup juvenil Reconquista només han reunit a unes setanta o vuitanta persones, entre les que estava el diputat de Vox al Parlament, Alberto Tarradas i el regidor a Sentmenat, Santiago Acosta. També hi era l'ex dirigentd e Revuelta, grup juvenil vinculat a Vox del que Vox es va desentendre, Pablo González GAsca. I també alguns habituals dels actes de Somatemps, del desaparegut Club Empel, de Vox i també ultres que els 12 d'octubre d'altres anys anaven bé a Colom ambVox, bé a Montjuïc amb Democracia Nacional. Molts vestien de blanc, un contrast amb amb Núcleo Nacional que van sempre de negre i de vegades amb la cara tapada.
Amb els antifeixistes encapsulats pels Mossos a la banda oest de la plaça els ultres han arribat amb la pancarta enrotllada i plegada des del parking de la Catedral pel carrer Sant Honorat amb jove d'aspecte ari, Toni Estévez dirigint la operació de desplegament. L'acompanyaven l'altra portaveu de Reconquista, Nayara de la Torre i el militant madrileny del grup, Jorge Bravo.
Més a més de les consignes relatives a la reinmigració o la "invasió" de Ceuta, Toni Estevéz megàfon en mà ha fet un breu parlament. Moments més tard Estévez, en ser preguntat pels periodistes a insultat als periodistes qualificant-los de "puta televisión de mierda". Finalment poc abans de les vuit del vespre, han plegat i recollit la pancarta anunciant que dissabte vinent repetiran l'acte a Madrid, probablemente prop del Palau Real. I pel 24 d'octubre convoquen un acte o cimera a Barcelona
Com explicava Save Europe Act, està recollint signatures de suport alseu manifest demanant a les institucins europes una llei per expulsar a milions de migrants i els seus descendents. Adjunto aquí fotos d'avui.
Pablo González Gasca, ex dirigent de Revuelta, grup juvenil que va trencar amb Vox.
dimecres, 19 d’agost del 2026
El moviment supremacista europeu "Save Europa Act", que amb el suport de Vox promou una legislació que impulsi la remigració o retorn dels immigrants i els seus descendents, convoca dissabte un acte a la Plaça Sant Jaume de Barcelona. El grup Reconquista és qui ha portat a Barcelona i Madrid aquesta iniciativa
Toni Estévez i Nayara de la Torre portaveus de Reconquista i de la iniciativa Save Europe Act
Aquest dissabte 22 d'agost a les 19 hores el grup Reconquista -proper a joves simpatitzants de Vox i a cercles ultracatòlics de Barcelona -mira vídeo de presentació al Club Empel del 29 de març de 2025- i el moviment europeu "Save Europe Act" o Llei per Salvar Europa -clica per llegir el text de la iniciativa- han convocat un acte a la Plaça Sant Jaume de Barcelona, en el marc de l'European Shield Tour, per desplegar una gran pancarta que ja han mostrat a altres ciutats europees com Utrecht, Lille o Lyon, demanant una moratòria a mes immigració i la remigració o retorn als països d’origen dels immigrants i del seus descendents. Els activistes Martin Sellner, austríac, i Eva Vlaardingerbroek, neerlandesa, són els principals impulsors de la iniciativa. En el vídeo de convocatòria de l'acte de dissabte intervenen els catalans Toni Estevez i Nayara de la Torre, que des de fa un any resideix a Madrid. A la capital d'Espanya es farà el desplegament de la pancarta el dissabte 29 d'agost.
Els diputats de Vox Rocío de Meer, que va intervenir el 30 de maig a la cimera Save Europe Act a Figueira da Foz, Portugal, -la mateixa que fa un any es va atrevir a dir en una compareixença a la seu de Vox que calia deportar des d’Espanya a vuit milions d'estrangers o fills d'estrangers-, Santiago Abascal, el portaveu de Vox al Congrés, Carlos Hernández Quero, o el diputat al Parlament, Alberto Tarradas, han donat suport a aquest manifest i aquesta xarxa internacional. Segons fons ultradretanes de Catalunya tenen el suport, no només de membres de Vox i els grups juvenils propers al partit, sinó tambe de l'entorn ultracatòlic com Palestra Christriana, on militaven alguns d'ells, de l'antic Club Empel de Javier Barraycoa. Ara bé fins dissabte no sabrem quins grups i persones hi donen suport real amb la seva presència.
Santiago Abascal i Viktor Orban han signat el manifest, però no Marine Le Pen ni Giorgia Meloni. En canvi si l'han signat el francès Eric Zemmour i l'italià Robert Vannacci, del partit Futuro Nacional que fa la competència a Meloni. Save Europe Acte considera vigent la teoria o conspiració coneguda com del Gran Reemplaçament que argumenta Reanaud Camus conegut també com a Pla Kalergi.
Davant d'aquesta convocatòria pública diversos grups antifeixistes han cridat a manifestar-se una hora abans a Sant Jaume. El Departament d'Interior ha fet en comunicat en relació a l'acte. Pel 24 d'octubre Reconquista i aquesta xarxa europea convoquen un altre acte, el "Barcelona Western Forum".
Rocío de Meer a l'acte d'aquest grup en favor de la Remigració celebrat a Portugal el passat 29 de maig en el que hi va ssistir Toni Estévez
El diputat de Vox, Alberto Tarradas s'anuncia que intervindrà a l'acte del 24 d'octubre
Palestra Christiana dona suport i impulsen Save Europe Act
Comunicat d'Unitat Contra el Feixisme lamentant que es permeti l'acte ultra
Subscriure's a:
Missatges (Atom)