dijous, 23 de maig de 2019

VOX AMB IGNACIO GARRIGA, LA FALANGE AMB MANUEL ANDRINO, i NOSOTROS PARTIDO DE LA REGENARACIÓN AMB XAVIER MUÑOZ CODORNIU, SÓN LES LLISTES D'ULTRADRETA QUE CONCORREN A L'AJUNTAMENT DE BARCELONA. No tinc clar si es poden considerar d'ultradreta les llistes de Família i Vida i la de l'empresari Karl Jakobi i Marichalar



Tres són les candidatures d'extrema dreta o ultradreta que es presenten a les municipals de Barcelona. Vox, Falange i Nosotros-Partido de la Regenarción (Per més informació sobre les candidatures ultres a tot Catalunya i a altres llocs de l'Estat, clica aquí)

VOX. Ignacio Garriga 
La que té més possibilitats és Vox, tot i que no crec que obtingui més d'un 2 o 3%, molt lluny del 5% necessari i no entrarà a l'Ajuntament. El candidat és Ignacio Garriga, escollit diputat fa un mes. A les eleccions generals Vox va obtenir a la ciutat de Barcelona un 3,39% en un moment que les enquestes deien que tindria millors resultats.
Després de setmanes fent totes les seves intervencions només en castellà, acabant com sempre els actes amb "Que Dios os bendiga y que Dios bendiga a España!", abans d'ahir a les portes del Congrés del Diputats va respondre en català a dues entrevistes en directe de TV3. Un canvi per aconseguir vots entre els qui escolten la tele que vol tancar. I des de fa dos dies han començat a utilitzar el català en alguns actes i cartells. Els pot beneficiar la presència mediàtica de Jorge Buxadé, cap de llista a les europees, que finalment ha participat aquests dies als diversos debats televisius. I qui voti Vox a les europees sergurament també ho farà a les municipals.
Crec que el seu discurs ultracatòlic i fins ara anticatalà i ultra espanyolista, l'allunya de molts potencials electors. Tot i que com dic no entrarà a l'Ajuntament, té a favor seu que, en no tenir el PP català cap diputat -Cayetana Álvarez de Toledo ja ha deixat Catalunya- ell podrà ocupar l'espai de la dreta catalana (amb Ciudadanos) quan s'informi del Congrés del Diputats, com va passar abans d'ahir.  
A twitter hi ha algunes  piulades relatives a les 10 mesures de Vox per Barcelona, però no hi ha pàgina web ni del candidat ni de Vox Barcelona, i no he aconseguit trobar enlloc el document complert d'aquestes deu propostes per Barcelona. Sí que hi ha a la web del partit un programa genèric per tots els municipis de l'Estat espanyol.  En el seus actes demana més seguretat, mà dura amb immigrants irregulars, manters i incívics, i, sobretot, treure els comunistes i separatistes de l'ajuntament i canviar el model educatiu.  Ignacio Garriga ha clamat en els seus actes que "si els nostres avantpassats veiessin en què han convertit Barcelona els comunistes i separatistes, s'aixecarien de les seves tombes"
Vox presenta 45 candidatures a tot Catalunya, 28 a la demarcació de Barcelona. No crec que a tot Catalunya tregui més de 15 o 20 regidors. Presenta moltes menys de les que va presentar fa 4 anys PxC, ja en plena caiguda,que en va fer 79 i va obtenir només 8 regidors. El fet que a municipis estratègics com L' Hospitalet de Llobregat o Mataró, hagin fet fora o marginat als coordinadors locals i a bona part dels militants que tenia Vox fa mig any, que han abandonat el partit, i s'ha posat per encapçalar les llistes a exdirigents de Plataforma per Catalunya, crec que els perjudicarà.








   
FALANGE ESPAÑOLA DE LAS JONS. Manuel Andrino

Com explicava dissabte, grups fins ara antagònics, La Falange-FE (els de Blanquerna) i Falange Española de las JONS, i Democracia Nacional (també autors de Blanquerna) i Alternativa Española (AES) han fet la coalició a les europees ADÑ, i si bé no han  formalitzat coalicions a les municipals, les dues falanges han fet llistes conjuntes només amb la sigla de Falange de las JONS. Així el Jefe Nacional de La Falange-FE, Manuel Andrino, un dels condemnats per l'acció de Blanquerna, encapçala la llista de de Falange de las JONS  a l'ajuntament de Barcelona on hi ha militants de les dues falanges. 
No hi ha programa electoral a la xarxa.

 




1. MANUEL ANDRINO LOBO  
2. ANTONIO SANCHEZ AGUILAR
3. INGRID MEDRANO CORTÉS  
4. LUIS ALONSO RODA
5. CONCEPCIÓN BOTA FORTIA 
6. FRANCISCO JAVIER MOLINA MOLINA 
7. JOSE ANTONIO JIMENEZ GONZALEZ
8. SILVIA GARCÍA DÍAZ
9. NATALIA FORTES BAEZ  
10. ANTONIO ÁLVAREZ RUIZ  
11. RAMÓN BURGOS SÁNCHEZ
12. MARIA ROCIO SANCHEZ HORNEROS MIRANDA
13. MIGUEL PULGARÍN DOMÍNGUEZ
14. IRENE SÁNCHEZ ORTA

15. FRANCISCO JAVIER ILLESCAS DIAZ
16. ABEL BURGOS GRAGERA  
17. MARIA MARGARITA COBOS PACUBAS
 18. JAVIER ANTONIO DAVO MARTINEZ 
19. JESÚS OROZCO PIQUERAS 
20. TAMARA BURGOS GRAGERA
21. CARMEN LOBO PEREZ 
22. ERIC BURGOS GRAGERA
23. MAXIMILIANO-JULIO ALVARO CUSTODIO
24. GLORIA MARIA SÁNCHEZ ABELLÁN  
25. BENIGNO TIERNO MARTINEZ 
26. ISABEL BURGOS SÁNCHEZ
27. EDUARDO DIAZ CORDERO
28. FRANCISCO JAVIER MORIONES GONZÁLEZ
29. CARMEN SUAREZ GALAN  
30. PASCUAL SÁNCHEZ LORCA
31. MARIA DOLORES GOMEZ RUIZ 
32. RICARDO ALEGRET LLORENS
33. LUISA GRAGERA GUERRERO  
34. MARIA DEL CARMEN TARRAGONA REXACHS
35. JOSE LUÍS MARTÍNEZ MORENO 
36. FÉLIX ROMO ALCÁNTARA
37. EVA SÁNCHEZ ABELLÁN 
38. MARIA DEL CARMEN MORENO SANZ
39. JUAN MANUEL POZUELO LODEIRO
40. ALBERTO BERGES CABRERA
41. MARIA BORREGO DOMÍNGUEZ
Suplentes 1. CARMEN DE LA ROSA GOMEZ




NOSOTROS-PARTIDO DE LA REGENARACIÓN Xavier Muñoz Codroniu. 

Candidatura de Xavier M Codorniu, fundador i dirigent de Somatemps, i fundador i primer secretari de Societat Civil Catalana. En les lluites pel lideratge polític de l 'unionisme més conservador, fa mig anys va apostar per José Manuel Opazo, que va jugar malament les seves cartes i va quedar fora de joc. Llavors Codorniu que va fer aquest moviment sense el suport d'altres dirigents de Somatemps, alguns dels quals han recolzat Vox, va decidir fer candidatura a l'ajuntament de Barcelona pel partit Nosotros del regidor de Palafolls, Óscar Bermán Boldú. Membres del Frente Identitario de José Alberto Pérez Molina, sobretot dones, s'han sumat a la candidatura. Aquest és el seu programa que inclou propostes com més presència de la llengua castellana, no subvencionar a centres islàmics, impugnar lleis com la de la Memòria Històrica, lleis d'igualtat de gènere, no participar en la celebració del Dia de l'Orgull Gai, o més presència de l'exèrcit i la Guàrdia Civil a Catalunya 
 
Xavier Muñoz Codorniu


Codroniu ha completat la llista, gràcies als militants del Frente Identitario



1. LUIS JAVIER MUÑOZ CODORNIU  
2. CRISTINA LOPEZ MARQUEZ (Independiente)  
3. ALFONSO TROCOLI MORA
4. JESUS CAÑADA OLIVARES (Independiente)
5. Mª DEL CARMEN MIRABET SAEZ (Independiente)
6. EDUARDO GARCIA GONZALEZ 
7. LIDIA ESPINAR BEARDO (Independiente)
8. DOLORES NAVARRO MARTOS (Independiente)
9. MANUEL CABRERA GARCIA (Independiente) 
10. ANDRES SANTO FULLANA
11. AINOA AGUSTIN RUBIO  
12. ANA PARADA BESTEIRO (Independiente) 
13. ANTONIO MIGUEL RODRIGUEZ CASTILLO
14. FRANCISCO JAVIER MORENO ZAMBRANO (Independiente
15. LLORENÇ GENER SEGUI (Independiente) 
16. JOSE IGNACIO RIVERA GARCIA (Independiente)
17. JOSE LUIS ESCUDERO BLAYA (Independiente) 
18. GRISELDA GIL RUBERTE (Independiente)
19. JULIO PUERTOLAS ESPARZA (Independiente) 
20. MARIA DEL PILAR DE RAFAEL GUTIERREZ (Independiente)
21. HUGO JIMENEZ RUIZ (Independiente) 
22. MANUEL PEREZ CARNERERO (Independiente)
23. ANGELES BLAYA PEDREÑO (Independiente)
24. ANTONIA GARCIA SEGURA  
25. FRANCISCO LORENZO LOPEZ (Independiente)  
26. MARIA DEL CARMEN MUÑOZ CODORNIU (Independiente)
27. JAIME SERRA JANE (Independiente)  
28. NATALIA SANCHEZ CALDERON (Independiente)
29. AGUSTIN SOTO MORILLAS (Independiente)
30. JOSE MARIA TAPIA MARTIN (Independiente)
31. MERCEDES ARSALAGUET OLIVAN (Independiente)
32. AGUSTIN MONTEAGUDO IZQUIERDO (Independiente)
33. JUAN MANUEL BACHILLER MADUEÑO (Independiente)
34. MARTA ALVARO GARCIA (Independiente)
35. JUAN RIBAS BESSE (Independiente)
36. MARIA DEL CARMEN CASILLA ROJAS
37. JOSE ALBERTO PEREZ MOLINA (Independiente)
38. TERESA CASTILLO McMAHON (Independiente)
39. JUAN GALLARDO PAZ (Independiente)
40. JORGE DOMINGUEZ FERNANDEZ (Independiente) 
41. MARIA JOSE IBAÑEZ RODRIGUEZ (Independiente)  
Suplentes 1. MANUEL PEREZ MARTIN (Independiente) 
2. ANA MARIA ARAGON AGUILAR



Per últim tambè hi ha la llista de l'empresari alemany Karl Jacobí, sorgida de l'àmbit unionista ultra, que té a Álvaro de Marichalar tancant la llista, i la de Família i Vida que no tinc clar si s'han de considerar ideologia ultra. Família i Vida en anteriors eleccions ha fet coalició amb Alternativa Española (AES) o Vox, Fa quatre anys, Ignacio Garriga, natural i resident a Sant Cugat, va ser el cap de llista a questa ciutat de la coalició Vox-Família i Vida. 
Jacobí és qui el març del 2018 va esbroncar i va demanar presó per al president del Parlament, Roger Torrent (ERC), al selecte Círculo Ecuestre de Barcelona. Vol rescatar Barcelona dels ocupes, narco pisos i de l'independentisme. Dic que potser no s'ha de considerar d'ultra, dreta donat que pel que fa a la immigració proposa ser inclusiu amb estrangers i immigrants. 
 Karl Jacobí


Marichalar a una manifestació a Manresa l'any passat convocada de fet per DUE, Somatemps i Democracia Nacional

dilluns, 20 de maig de 2019

LA JUNTA ELECTORAL DE VIC ANUL·LA LES PAPERETES DE SOM IDENTITARIS, TAMBÉ LES DEL VOT PER CORREU JA ENVIAT, EN COMPLIMENT DE LA SENTÈNCIA DE L'AUDIÈNCIA FETA PÚBLICA AVUI INHABILITANT A JOSEP ANGLADA PER AMENACES A UN MENOR. Ara s'entra en una situació desconeguda que pot afectar a les votacions i recompte de diumenge a Vic i generar impugnacions, donat que hi ha gent que ha votat per correu amb unes paperetes anul·lades. Marta Riera serà la cap de llista i probable regidora si el patit supera el 5% diumenge vinent.



Anglada i Josep Comajoan a Moià el dia del no acte de conciliació amb mi, quan em va posar diverses querelles


Com a consequència de la sentència de l'Audiència de Barcelona, feta pública avui, confirmant la condemna de juliol de 2017 a Josep Anglada de dos anys de presó i dos d'inhabilitació per a càrrec públic, imposada pel Jutjat Penal de Manresa-Vic, per haver fet el desembre de 2013 Josep Anglada diversos twits amenaçadors i contra la integritat moral d'Arnau Comajoan, militant d'Arran i fill del periodista, Josep Comajoan, que llavors era menor d'edat, la Junta Electoral de Zona de Vic ha ordenat que es retirin les paperetes electorals de diumenge del partit SOM Identitaris a l'Ajuntament de Vic, en les que Anglada és cap de llista, i se'n tornin a editar unes de noves sense ell. 
Més enllà de que Anglada pot impugnar o recórrer la seva condemna en recurs de cassació al Tribunal Suprem (o al TSJ) i posteriorment d'empara al Tribunal Constitucional, i que la condemna de dos anys de presó potser no l'hagi de complir en no ser superior a dos anys (els ultres de Blanquerna han vist com el Constitucional admetia el seu recurs i suspenia l'execució), aquesta decisió d'aplicar la inhabilitació per a presentar-se per a  càrrec públic considerant nul·les les que es dipositin amb el nom d'Anglada el diumenge, i les que arribin amb el vot per correu ja emès, probablement serà recorreguda demà a la Junta Electoral Provincial o Central. I més enllà de que si es considerés que la sentència es ferma (que crec que no ho és) i que Anglada no pugui prendre possessió de l'acta de regidor en el cas que SOM Identitaris superi, com semblava probable el 5% de vots, aquesta setmana es viurà una situació surrealista. Situació que de moment ha afectat ja al vot per correu encara no enviat que acaba el divendres. Si el vot per correu queda bloquejat i s'anul·len, considerant-los vot nul els de les persones que ja han votat per correu a SOM Identitaris, podria donar-se una situació que afectarà al normal recompte de vots de diumenge i s'entri en una via de recursos de conseqüències imprevisibles.   
Anglada va ser expulsat de Plataforma per Catalunya fa cinc anys i mig, i va presentar-se a les eleccions el 2014 per Plataforma Vigatana, entrant de nou a l'ajuntament. Posteriorment va legalitzar el partit SOM Identitaris,  i amb aquest partit es presentava ara de cap de llista i amb l'exregidora Marta Riera de número dos. Som Identitaris presenta llistes també a Manlleu, Badalona, el Vendrell i Roses. En aquest dos últims municipis ho fa amb militants de PxC que no han volgut entrar a Vox. 
  
Tot s'ha precipitat avui, quan amb la sentència a la mà, Capgirem Vic (la CUP) ha presentat un recurs davant la Junta Electoral de Zona de Vic perquè es retirés la candidatura d'Anglada a les eleccions municipals de diumenge. I en una reunió feta al migdia la Junta Electoral ha resolt donar la raó a Capgirem Vic i ha ordenat que s'imprimeixin paperetes noves de Som Identitaris a Vic sense el nom de Josep Anglada i es considerin nul·les que arribin a les urnes diumenge.







Dos dels tuits que va fer Anglada quan Arnau Coamjoan era menor d'edat
Arnau Comajoan és fill del periodista osonenc, Josep Comajoan, que mantenia llavors amb Anglada evidents discrepàncies ideològiques, sovint manifestades a la premsa o per mitjà de twitter, xarxa en la que Anglada en aquell temps sovint feia piulades cap els immigrants, polítics rivals i periodistes crítics amb ell, força sortides de to.
Però entre el 1 i el 9 de desembre de 2013 va fer diverses piulades que podrien considerar-se amenaçadores contra el fill del periodista amb qualificatius com "filoetarra", "perroflauta", "cabrons", "amariconar-se com sempre", "porqueria" i "escòria", acompanyats alguns d'ells amb una fotografia del noi que llavors era menor. En un d'aquests deia "Sempre és bo, Casal Tramuntana, seguir al fill de Comajoan, Arnau Comajoan" El Casal Tramuntana era un grup ultra ubicat a Barcelona. També, citant o etiquetant al menor va piular "La guerra ha començat, potser si que haurem de fer les Joventuts Identitàries a Vic i començar a escarmentar a algú"
En el judici el periodista Josep Comajoan va declarar que després dels primers tuïts contra el seu fill, va enviar missatges i va trucar a Anglada recordant-li que el seu fill era menor, demanant-li que esborrés els tuïts i que no barregés al seu fill en les seves discrepàncies, sense que Anglada s'avingués a esborrar-los.
Per la seva banda Anglada va justificar els tuïts amb l'argument que Arnau Comajoan, tot i ser menor, militava a ARRAN, grup juvenil de la CUP, i que anava als seus actes i als d'Unitat Contra el Feixisme. Anglada no va negar els missatges i la trucada que li va fer el periodista, però va dir que no sabia que l'Arnau llavors era menor i que l´únic que va fer va ser fer exercici del dret a la llibertat d'expressió i la rivalitat pública a les xarxes socials amb Comajoan pare i fill, que sovint l'atacaven. L'advocat de l'acusació, Toni Iborra, va demanar 4 anys i 3 mesos, una indemització i l'allunyament i prohibició de comunicar-se amb ell, i la sentència del Penal de Vic Manresa va ser dos anys de presó i dos d'inhabilitació, ara confirmada per l'Audiència Provincial.


Marta Riera i Josep Anglada. Ara potser serà ella qui anirà al davant

Analitzo el creixement de l'extrema dreta a Catalunya i Espanya en una entrevista de la revista de la Fundació Nous Horitzons

El número actual de la revista de la Fundació Nous Horitzons (vinculada a l'antic PSUC i a Iniciativa per Catalunya-Verds)  el dedica a analitzar el moment actual a Catalunya, Espanya i Europa el creixement de l'extrema dreta, coincidint amb les eleccions espanyoles, municipals i europees. 
Em fan una entrevista que reprodueixo aquí.










 







dissabte, 18 de maig de 2019

MARTÍN SAENZ DE YNESTRILLAS, CAP DE LLISTA D'ADÑ A L'ACTE D'AVUI A BARCELONA: SOM QUATRE GRUPS QUE TENIM EN COMÚ SER SOCIALPATRIOTES D'UNA EUROPA DELS VALORS QUE DISTINGIM EL BÉ I EL MAL, TENIM LA NOSTRA FE CRISTIANA I UN MODEL EXCLUSIU QUE ÉS EL CORRECTE. Andrino de Falange i Gonzalo Martín de DN s'han referit a Rússia com l'aliat necessari enfront Brussel·les, i Norberto Pico de F-JONS ha començat la seva intervenció parlant en català. Hi han assistit més d'un centenar de persones i una trentena d'antifeixistes s'han manifestat davant



Aquesta tarda més d'un centenar de persones han assistit al centre cívic del carrer Urgell a Barcelona a l'acte central de campanya de les europees de la coalició ADÑ, formada per La Falange-FE (la de Blanquerna), Falange Española de las JONS, Democracia Nacional i Alternativa Española (AES). A la vorera del davant hi havia una trentena d'antifeixistes protestant per la celebració de l'acte ultra. 
La coalició que es va crear el passat setembre, unint a grups fins llavors irreconciliables com les dues Falanges o Democracia Nacional amb Alternativa Española (AES) de Rafael López Diéguez, pretenia acabar amb la dispersió de vot de les passades europees.  Però tot i que la coalició va arrencar amb molts suports, i del més radicals dels grups, Democacia Nacional, van plegar alguns dirigents, com el seu fundador  Manuel Canduela o Albert Bruguera, la irrupció de Vox ha deixat aquesta coalició en la irrellevància. Mentre fa cinc anys a la presentació de la candidatura de La España en Marcha que es va fer a la Llibreria Europa hi era TV3, avui jo era l´únic periodista dins la sala. 
El seu cap de llista és  Martín Sáez de Ynestrillas, germà del qui va ser líder de diversos grups ultres fa dues dècades, Ricardo Sáez de Ynestrillas. El pare dels dos, Ricardo Sáez de Ynestrillas Martínez va ser assassinat per ETA l'any 1986. 
 
Ynestrillas ha dit en començar la seva intervenció que estava orgullós de ser a la llista i a l'acte amb valents com els de Blanquera, als qui s'ha condemnat a quatre anys de presó i es troben a l'espera del recurs del Tribunal Constitucional.  Ha lamentat que el el nou lder de DN, Pedro Chaparro, nou líder de DN, no pugui participar en un acte del seu partit a Barcelona, que ho té prohibit per una sentència judicial. I ha centrat el seu parlament en els perjudicis econòmics que des del seu punt de vista ha causat la UE a Espanya i en els valors morals i polítics de la coalició.  Així ha dit lluitar "contra una Europa que tracta per igual els kilovats, els lloguers de les vivendes, les eines de metall i les persones. I si necessita mà d'obra barata estrangera, la fa venir". Ha afirmat que ja no hi ha dretes i esquerres, sinó els que estan al cantó del bé, de la veritat, de la vida,  i del que és correcte -com ADÑ- i els que estant al cantó dolent i equivocat. "Distingim el bé i el mal, tenim un codi de conducta que és la fe cristiana, la cultura grega, el dret romà, la defensa d ela vida  i la moral objectiva"






Per la seva banda Manuel Andrino de La Falange-FE, que ha qualificat la coalició d'euroescèptica, després de culpar a la Unió Europea dels mals de l'agricultura i la pesca espanyola, ha afirmat que Europa s'ha d'aliar amb Rússia. ha dit que Espanya estarà mutilada fins que no recuperi Gibraltar però, acte seguit, ha defensat l'espanyolitat de Ceuta i Melilla les fronteres de les qual han de ser defensades per l'exèrcit i la policia front el joc de Marroc amb els immigrants. I referint-se a Vox ha dit que "nosaltres no som com aquells que ara es posen la quipà jueva i es fan la foto al Mur de les Lamentacions". I  referint-se al finançament de Vox ha afirmat que "nosaltres no som com aquells que reben diners d'Isarel i l'exil·li iranià".  I com no podia ser d'una altra manera, s'ha refererit a Puigdemont i els altres polítics presos o exiliats que, segons ell, han de ser castigats.
Manuel Andrino és el sisè a la llista europea i és cap de llista pel Falange a les municipals de Barcelona.

Gonzalo Martín de Democracia Nacional ha s'ha servit del llenguatge més radical i anticonspiratiu en que continua a DN, malgrat la dimissió de Manuel Canduela. Així ha dit que ADÑ "no som com els maçons finançats per Israel que volen que ens enfrontem entre nosaltres" S'ha referit als contactes que ha mantingut aquests anys al Parlament Europeu al els ultres alemanys del NPD i partits com la Força Nova italiana. I ha acusat a la Unió Europea de voler debilitat Espanya i fer-nos més vulnerables.  He de dir que entre el públic faltaven la majoria dels militants i dirigents de DN més actius a Catalunya fa un any, alguns dels quals han deixat el partit.

El líder de Falange de las JONS, Norberto Pico, ha començat la seva intervenció en català (cosa que no fan mai a Catalunya els líders de VOX, Jorge Buxadé i Ignacio Garriga) i ha explicat que ADÑ s'oposa a la UE, però no als valors de Europa. Ha afirmat que "cal recuperar la soberania política i econòmica per gestionar-les segons els nostres propis interessos". Per Norberto Pico cal acabar amb l'Espanya autonòmica i el règim del 77. Els quatre líders ultres han criticat el lliberalisme econòmic, la pèrdua de sobirania, la immigració i la multiculturalitat que, segons ells, pretén debilitar i destruir Europa. Tots també també s'han referit al separatisme català.
L'acte ha acabat amb tota la sala dreta escoltant l'himne espanyol (Falta ampliar)









RESULTATS D'AQUEST GRUPS QUE ANAVEN SEPARATS A LES EUROPEES DE 2014:

FE JONS:  21.577  vots  (10.031 vots en 2009)
Impulso Social (AES+Familia y Vida + Com Trad Carlista)  17.774 vots (Alternativa Española AES 19.583 en 2009. Familia yVida 10.456 en 2009)
La España en Marcha     (AN+MCE+NPE+FE):  16.879 vots
Democracia Nacional (DN): 12.904 vots. (9.950 en 2009)
Movimiento Social Republicano (MSR): 8.875 vots.  (6.009 en 2009)




Membres de la candidatura:
1. Martín Sáenz de Ynestrillas Pérez (Independiente).
2. Norberto Pedro Pico Sanabria (FE de las JONS).
3. Pedro Chaparro Velacoracho (DEMOCRACIA NACIONAL).
4. María del Valle Piñar Gutiérrez (ALTERNATIVA ESPAÑOLA).
5. María del Camino Carrillo Iglesias (FE de las JONS).
6. Manuel Andrino Lobo (LA FALANGE).
7. Alba Sánchez Fernández (DEMOCRACIA NACIONAL).
8. Francisco Torres García (ALTERNATIVA ESPAÑOLA).
9. Maria Luisa López Alonso (LA FALANGE).
10. Jorge Garrido San Román (FE de las JONS).
11. María Ana Fernández de Prada Alfin (ALTERNATIVA ESPAÑOLA).
12. Gonzalo Martín García (DEMOCRACIA NACIONAL).
13. María Elena Pérez Vieco (LA FALANGE).
14. Alberto Julio Pascual Martínez (ALTERNATIVA ESPAÑOLA).
15. María Díez de las Heras (FE de las JONS).
16. Jesús Muñoz Martínez (LA FALANGE).
17. Laura Gallardo Marinero (DEMOCRACIA NACIONAL).
18. José Ramón Franco Abad (FE de las JONS).
19. María Fernanda Piñar Gutiérrez (ALTERNATIVA ESPAÑOLA).
20. Luis Mateos de Vega (DEMOCRACIA NACIONAL).
21. Begoña Del Arco Herrero (LA FALANGE).
22. José María Carreras Figueras (ALTERNATIVA ESPAÑOLA).
23. María del Carmen Navarro Martínez (FE de las JONS).
24. José Alejandro García Sancho (LA FALANGE).
25. Eva María Arnal Minguez (DEMOCRACIA NACIONAL).
26. Iván García Vázquez (FE de las JONS).
27. María Jerusalén Divasson del Fraile (ALTERNATIVA ESPAÑOLA).
28. Ignacio Casado López (DEMOCRACIA NACIONAL).
29. María Belén de Espona Delgado (LA FALANGE).
30. José María de la Mata Pérez (ALTERNATIVA ESPAÑOLA).
31. Eva María Medina Ruíz (FE de las JONS).
32. Segundo Ernesto Gómez Sánchez (LA FALANGE).
33. Noelia Rosa Sánchez Cediel (INDEPENDIENTE).
34. Iván González Sánchez (FE de las JONS).
35. María del Mar Hurtado Sánchez (ALTERNATIVA ESPAÑOLA).
36. Miguel Blasco del Álamo (DEMOCRACIA NACIONAL).
37. Noelia Castillejo Calderón (LA FALANGE).
38. Dionisio Rodríguez Rodríguez (ALTERNATIVA ESPAÑOLA).
39. María Teresa Caridad Moragón (DEMOCRACIA NACIONAL).
40. Félix Salmerón González Bergas (LA FALANGE).
41. Guadalupe Hernández Dueñas (FE de las JONS).
42. Pablo Manuel Alcaide Quintana (DEMOCRACIA NACIONAL).
43. Natalia Fortes Baez (LA FALANGE).
44. Francisco Javier Sanz Méndez (FE de las JONS).
45. Susana María del Carmen Pascual Martín (ALTERNATIVA ESPAÑOLA).
46. Sergio Reguilón Fumero (LA FALANGE).
47. Ana Cristina Villarroya Pérez (DEMOCRACIA NACIONAL).
48. José Corbacho Liedo (ALTERNATIVA ESPAÑOLA).
49. Florentina Mata Hernández (FE de las JONS).
51. María Teresa Landaluce Viadas (LA FALANGE).
52. Javier Juárez del Amo (FE de las JONS).
53. María del Carmen San Juan Fuster (DEMOCRACIA NACIONAL).
54. Rafael López-Diéguez Gamoneda (ALTERNATIVA ESPAÑOLA).
Suplents
1. María Jesús Montes Gómez (FE de las JONS).
2. Fernando Calvo Gil (LA FALANGE).
3. África Teresa López-Diéguez Piñar (ALTERNATIVA ESPAÑOLA).

DANIEL CLEMENTE, FINS FA UNS DIES COORDINADOR DE VOX DE L'HOSPITALET, DEIXA EL PARTIT I LAMENTA EN UN CARTA PÚBLICA QUE AMB L'ENTRADA FA 3 MESOS DE DIRIGENTS DE PxC AMB EL SUPORT DE JORGE BUXADÉ, AL QUE QUALIFICA DE "CÀNCER DE VOX", ALGUNS ES SERVEIXEN DE VOX PEL SEU PROPI BENEFICI. Clemente ja va dimitir de coordinador fa uns dies quan es va nomenar a Plablo Barranco, Vicepresident de PxC, cap de llista a L'Hospitalet i es va fer la llista amb moltes persones que segons ell no tenien cap vincle amb L'Hospitalet. Quelcom semblant va passar a Mataró quan es va destituir al coordinador del Maresme, J M Pérez, i va agafar el control del partit la secretària general de PxC, Mònica Lora


Daniel Clemente, fins fa uns dies coordinador de Vox de L'Hospitalet, que va dimitir del seu càrrec fa deu dies per la manca d'entesa amb les persones segons ell alienes a L'Hospitalet que van ser designades per ocupar els dos primers llocs de la llista, relegant-lo a ell de número 3, i amb altres membre de la candidatura que, segons ell, no tenen vincles amb L'Hospitalet, s'ha donat de baixa de Vox, segon explica en un carta feta pública aquesta tarda que reprodueixo a sota. 
Clemente, que anava a la llista provisional de la candidatura al Congrés del Diputats, va despareixer de la llista quan es van publicar al BOPB les candidatures definitives, i va ser relegat al tercer lloc a la candidatura de les municipals a L'Hospitalet, posant-se de número 1  al fins llavors vicepresident de PxC, Pablo Barranco, del que Clemente diu que, com la majoria de membres de la llista, no té vincles amb L'Hospitalet. 
Aquesta crisis es semblant a la que s'ha viscut a Mataró, quan va dimitir el coordinador del Maresme, José M Pérez, i la secretària general de PxC, Mónica Lora, va ser nomenada cap de llista a Mataró. 
De fet les negociacions entra la direcció de PxC i Vox per dissoldre Plataforma i entrar els seus membres a Vox,  no es van desencallar fins que Vox va garantir que determinats dirigents de PxC, podrien encapçalar lles llistes a les municipals a municipis on semblava possible obtenir regidors. Lora ho va fer a Mataró on és regidora de PxC, desplaçant al coordinador de Vox, José María Pérez, i Pablo Barranco a L'Hospitalet de Llobregat, desplaçant a Clemente. A altres municipis s'han produït dimissions de coordinadors locals pels mateixos motius.


"Yo Daniel Clemente Ávila, hasta el 7 de mayo coordinador de VOX en Hospitalet, día que presenté la dimisión, me doy hoy de baja del partido renunciando también a otros cargos provinciales.
Doy las gracias a todos los que me habéis acompañado y a todos los que hemos hecho grande este partido en la ciudad. Son muchos los grandes momentos, así como grandes las personas encontradas por el camino.
Cuando entré en esta aventura, a finales de 2017, éramos tan solo dos afiliados en el municipio; a finales de abril éramos ya más de 60, y un buen equipo de trabajo detrás. Hospitalet siempre ha sido un referente en Barcelona en el buen hacer de las cosas, la buena organización y en el hecho de que llenamos cada acto que hemos celebrado. Hemos hecho desde los cimientos hasta la azotea.
Ahora y a pesar de este esfuerzo, algunos me quieren echar a patadas, otros me quieren ver muerto, y soy continuamente menospreciado, ninguneado, traicionado e insultado.
Para muchos VOX es una herramienta para España, para otros, recién llegados, es solo una herramienta para su propio beneficio. Y si resulta que a estos últimos el partido los coloca a dedo para que manden, VOX deja de ser VOX, ya que VOX es 'la voz del pueblo'.
Desde la disolución del partido Plataforma per Catalunya (PxC) en febrero y traspase de sus militantes a VOX, VOX no ha vuelto a ser lo mismo en Barcelona. Los integrantes de PxC, de la mano de Jorge Buxadé (del Comité Ejecutivo Nacional, pero a la vez el cáncer de VOX), tuvieron carta blanca de hacer y deshacer según sus intereses. Desde entonces los equipos locales y provinciales nos vimos apartados de todo, no éramos escuchados y pasamos a ser un cero a la izquierda.
Mi baja no será la última, pero tampoco ha sido la primera. De hecho la lista de afiliados en Hospitalet ya baja mucho más que sube. Y habrán más bajas antes del verano. Me pidieron que aguantara hasta después de las elecciones pero no puedo más con este calvario personal que estoy sufriendo y que nadie sabe. Creo que no me lo merezco, como también creo que el tiempo pone a cada uno en su lugar.
Sin más dilación, me despido de vosotros como afiliado y como vuestro coordinador, pero no me despido como persona, pudiendo contar conmigo para lo que necesitéis.
Un afectuoso saludo,
Daniel Clemente.



      


 Jorge Buxadé

dijous, 16 de maig de 2019

ANALITZO EN UNA ENTREVISTA DE L'AGÈNCIA CATALANA DE NOTÍCIES LA CAMPANYA DE VOX A LES MUNICIPALS I COM INTENTA AGAFAR A MOLTS MUNICIPIS L'ESPAI QUE TENIA FA UNS ANYS PxC

Fragment vídeo entrevista
Llegir-ho a EixDiari
Llegir-ho a NacióDigital-Nació Baix Penedès 


En les eleccions del 28 d’abril al Congrés, a Catalunya, Vox va aconseguir 148.481 vots, el 3,6%, cosa que els va donar un escó per Barcelona. Després que les enquestes els auguressin un suport més ampli -fins i tot hi havia pronòstics que parlaven de tres escons-, ara s’haurà de veure quin suport recullen finalment les 45 candidatures que ha presentat la formació de Santi Abascal a Catalunya pel comicis del 26 de maig. En declaracions a l’ACN, el periodista i expert en ultradreta Xavier Rius ha explicat que molts dels candidats que presenta Vox eren militants de l’extinta Plataforma per Catalunya, un partit que ara només tenia vuit regidora a tot Catalunya, però que va estar a punt d’entrar al Parlament a les eleccions del 2010. De la seva banda, l’exlíder de PxC, Josep Anglada, es presenta amb un nou partit a Vic, Som Identitaris, i ha aconseguit configurar quatre llistes més arreu del territori.

La dissolució de Plataforma per Catalunya de fa uns mesos i el posterior traspàs de molts dels seus militants a Vox ha nodrit les files del partit de Santiago Abascal de gent del territori. Candidats com Pablo Barranco (Hospitalet de Llobregat) o Mónica Lora (Mataró) són alguns dels pesos pesats que després de sortir de PxC han decidit abraçar les idees de Vox.

El periodista i expert en moviments d’ultradreta i extrema dreta, Xavier Rius, en declaracions a l’ACN, ha explicat que amb la dissolució de PxC es van produir dues sorpreses. D’una banda, líders que van decidir no integrar-se a Vox perquè creien que un discurs “tan espanyolista” els podia perjudicar, com els militants del Vendrell. I, de l’altra, persones que esperaven entrar a les llistes de Vox, però el partit d’extrema dreta va decidir vetar-los perquè va estratègicament va triar no incloure a les seves llistes perfils amb vinculacions a grups neonazis. “Això es deu a l’aposta que fa Vox per Israel, i les persones amb aquest perfil s’escombren, les quals després se senten enganyades”, explica Rius.

Segons l’expert, d’entrada, Vox aspira a captar el vot de l’elector castellanoparlant, que s’ha sentit menystingut pel procés català, que potser abans havia votat el PP o Ciutadans, i ara opta per Vox perquè creu que tant Rajoy com Ciutadans haurien d’haver aplicat “més mà de ferro”. Per Rius, Vox fa propostes “molt més radicals”, com suprimir les autonomies, voler canviar les euroordres per capturar Puigdemont o pretendre tancar TV3. “El meu dubte és si la gent això s’ho acaba de creure, o votaran Vox als ajuntaments simplement perquè és un partit nou, ‘el partit follonero’, com ho va ser en el seu moment Podemos”, ha reflexionat Rius. També quina incidència poden tenir els discursos contra l’avortament, per exemple, en gent jove. Amb tot, i després del precedent dels darrers comicis, caldrà veure com actua ara el votant a les municipals. I més tenint en perspectiva que el sentiment patriòtic espanyol no es va recollir en la magnitud amb què s’esperava en les eleccions generals i on el partit constitucionalista que va recollir més vots va ser el PSC.




Anglada i el seu nou partit Som Identitaris

Rius ha explicat que qui va sortir més beneficiat de l’estratègia de Vox per instal·lar-se a Catalunya va ser Josep Anglada, l’antic líder de Plataforma per Catalunya a qui el partit va fer fora el 2014 després d’anys de lluites internes. Anglada, regidor del projecte Plataforma Vigatana que li va permetre presentar-se a l’Ajuntament de Vic-, va decidir crear un partit nou d’abast territorial amb el nom de Som Identitaris. Inicialment només hi havia una llista a Vic i una segona a Manlleu.

El periodista ha explicat que Plataforma per Catalunya té dos pares, un és Anglada i l’altre és August Armengol, molts anys cap de llista del Vendrell. “Quan Plataforma desapareix, Armengol diu que no vol entrar a Vox i es retira”, ha explicat Rius. Però un altre dels regidors, Juan Carrasco, “decideix tornar amb Anglada”. Gràcies a això, el fundador de PxC ha aconseguit estendre la seva nova marca i presentar-se a les eleccions a cinc municipis: Vic, Manlleu, el Vendrell, Roses i Badalona.

Josep Anglada es presenta com “l’única referència identitària seriosa capaç de fer front a la islamització de Catalunya”. L’expert posa en dubte que Anglada pugui continuar essent “l’etern regidor de Vic” perquè, “afortunadament”, la immigració ha deixat de ser present a l’agenda política com anys enrere. “Per sort, el sentiment racista aquí no aconsegueix el suport que té en altres llocs d’Europa. A l’Estat Vox ha crescut i ha entrar a les institucions no pel tema de la immigració, sinó per la qüestió de la unitat d’Espanya”, ha recordat.

A la Catalunya Central Vox es presenta a Manresa i a Solsona, però no a Vic

A Vic, el lloc on va néixer i créixer Plataforma per Catalunya de la mà de Josep Anglada, Vox no ha presentat cap candidatura. La nul·la implantació de la formació d’Abascal en un territori on Anglada té la seva parròquia des de l’any 2001 – on encara fa gala del seu eslògan més famós ‘Primer els de casa’- podria haver contribuït a la decisió del partit d’Abascal.

A Manresa, en canvi, Vox concorre a les eleccions amb una excandidata de PxC al capdavant, Immaculada Cervilla, qui havia encapçalat les llistes de plataforma a les municipals del 2015 per Sant Joan de Vilatorrada, però que finalment no va aconseguir prou suport per entrar al consistori. A la capital del Bages, les diferents entitats que organitzen debats per ajudar els electors a decidir el vot a les eleccions municipals – com el Col·legi de Periodistes, la Plataforma dels pensionistes o la revista el Pou de la Gallina – han descartat convidar Vox als seus actes.

A Solsona el partit ultradretà també ha presentat candidatura per sorpresa de molts veïns i ho han fet amb el candidat Jorge Peña. A la capital del Solsonès, VOX rivalitza per entrar al consistori amb Esquerra Republicana – formació que ostenta l’alcaldia-, Junts per Solsona, Alternativa per Solsona-CUP, el PSC i Ciutadans.

Vox al Vendrell

Al Vendrell, els vots de Plataforma per Catalunya previsiblement es repartiran entre Vox i Som Identitaris (SOMI), formació liderada per qui va ser fundador de PxC, Josep Anglada. La capital del Baix Penedès va ser un dels primers grans municipis on Plataforma per Catalunya va obtenir representació el 2003, i ha estat la tercera força més votada des del 2011. La formació va viure el seu punt més àlgid fa vuit anys, amb cinc representants, mentre el 2015 es van quedar amb tres regidors.

PxC va anunciar que bona part de membres del partit se sumarien a Vox. Amb tot, en el cas del Vendrell la llista de la formació ultradretana no inclou ningú del partit dissolt i la llista l’encapçala Jordi Fernández, veí de Torredembarra. En paral·lel, diversos vendrellencs vinculats a Plataforma han impulsat la candidatura de SOMI, “defensant exactament els mateixos principis, valors i programa de l’antiga PxC”. Qui no formarà part de cap llista municipal serà el fins ara líder de Plataforma per Catalunya al Vendrell des del 2003, August Armengol, que ha plegat de la política.

La concurrència de dos partits de perfil tant específic obre diversos interrogants al Vendrell. El principal, és veure si predomina la presència i popularitat que ja tenen els regidors de SOMI –fins ara, membres de PxC- o bé si guanya la partida la marca que té Vox al conjunt de l’estat espanyol, impulsada per la presència als grans mitjans de comunicació amb motiu de les eleccions generals i europees. En aquest frec a frec, els dos partits s’arrisquen a què la divisió els jugui en contra a l’hora d’aconseguir el percentatge mínim de vots per obtenir representació.

Mataró, el bastió metropolità de PxC

Mataró és l'única ciutat de l'àrea metropolitana de Barcelona on PxC va aconseguir mantenir representació institucional en les eleccions de 2015, en un moment de desplom del partit en relació als grans resultats obtinguts el 2011 en diversos municipis. Tot i això, dels tres representants que aconseguiria vuit anys enrere a la capital del Maresme, actualment PxC només compta com a regidora amb la seva líder, Mònica Lora, i el partit és vuitena força política a la ciutat.

Ara, d'ençà de la desintegració de PxC com a partit, Lora s'ha posat a disposició del nou projecte de Vox i encapçala la llista de la formació d'Abascal a la ciutat, juntament amb un dels líders del moviment unionista de Mataró, José Casado, que és el seu número dos. Casado és l'impulsor del grup 'Mataró es queda a Espanya', que en els darrers anys ha organitzat grans manifestacions espanyolistes a la ciutat, i ha liderat els 'Segadors del Maresme' per a la retirada de llaços grocs de la via pública.

En el seu intent d'influir en la política local més enllà del debat ideològic, Lora i Casado també han estat el protagonistes de la manifestació en contra de les polítiques de seguretat de l'Ajuntament en alguns dels barris amb uns índex d'immigració més alts, com Cerdanyola o Rocafonda. Tot i l'intent de polititzar el debat sobre la seguretat, aquestes accions han tingut molt més seguiment mediàtic i policial, que no pas ciutadà. El número tres de Vox a Mataró és també un nom conegut a la ciutat, l'exregidor de Cs Víctor Paramés.


dimecres, 15 de maig de 2019

"HEM VINGUT PER QUEDAR-NOS I VOTAREM CONTRA EL FRONT POPULAR DEL PSOE, ERC I BILDU", DIU ABASCAL A L'ACTE D'AQUEST VESPRE A TORRE BARÓ ON HAN INTERVINGUT TAMBÉ, L'ULTRACATÒLIC IGNACIO GARRIGA, CANDIDAT A L'AJUNTAMENT, I J BUXADÉ, CAP DE LLISTA A LES EUROPEES. L'acte es va anunciar ahir i s'ha fet amb un gran dispositiu de la BRIMO que ha separat als antifeixistes i joves del barri

Unes dues-centes cinquanta persones han assistit a l'acte electoral d'aquest vespre a la biblioteca i centre cívic de Torre Baró, a Barcelona, en el que han intervingut el president del partit, Santiago Abascal, el cap de llista a les europees, l'advocat de l'estat, Jorge Buxadé, i l'acaldable per Barcelona i ja diputat, l'hispano-guineà resident a Sant Cugat del Vallès, Ignacio Garriga.  A Torre Baró Vox va obtenir prop d'un 7% per cent dels vots a les eleccions generals del mes passat, el doble de la mitja de Barcelona.

L'acte es va convocar i anunciar ahir, cosa que no evitat que hi hagués una concentració antifeixista o de la CUP a pocs metres (sembla que tenien previst des de fa dies un acte per avui sobre habitatge allà mateix), mentre un centenar d'adolecents i joves, molts d'origen o família immigrant, eren a la terrassa de l'edifici del davant fent crits també contra els polítics ultres uns, i altres semblaven més aviat meravellats per l'espectacle de furgones de la BRIMO, ambulàncies, concentració antifa, agents de paisà, i una comitiva de cotxes negres amb els vidres tintats que portaven als candidats i al ja cap del grup parlamentari de Vox al Congrés. 


Santiago Abascal, amb Buxadé darrera es fa un selfi amb un seguidor en sortir de l'acte

El primer en intervenir ha estat el diputat i candidat a l'alcaldia de Barcelona, Ignacio Garriga, que sense utilitzar com és habitual en ell, ni una sola paraula en català, ha lloat la ciutat de Barcelona pel seu passat, si bé que segons ell, "ara està governada per comunistes i separatistes que, volen continuar tancant la imatge i la història" de la ciutat  amb Ada Colau, que "odia Barcelona", i ha convertit la ciutat en un feu del "turisme d'heroïna" i ha fracassat en la política d'habitatge. Garriga ha criticat també les "taxes abusives" de la ciutat, on "obrir un negoci és impossible". I pel que fa als altres candidats ha qualifica a Manel Valls com "el francès que ens diu que hem de fer i què no i ens deprecia", al qui ha desitjat que l'endemà de les eleccions marxi cap a França per la Jonquera.
Garriga ha afirmat que "si els nostres avantpassats veiessin en què han convertit Barcelona, s'aixecarien de les seves tombes". I ha acabat amb l'habitual  "Que Dios os bendiga y también bendiga a España!".
Ignacio Garriga que ha acabat la seva intervenció amb l'habitual "¡Que dios os bendiga!"


Per la seva banda el cap de llista a les europees, l'advocat de l'estat, Jorge Buxadé, ha dit que Vox és l'única alternativa a tota la resta de formacions polítiques. Ha apel·lat a la batalla de las Navas de Tolosa en la que es va aturar als musulmans, i ha criticat que Frontex vulgui, amb deu mil policies finlandesos i d'altres nacions, encarregar-se de defensar les fronteres espanyoles. I ha proposat que es contracti deu mil nous Guàrdies Civils que ja sabran fer-ho ells. Anem a Europa per dir "que ningú ens ha de dir què podem i no podem fer, ni aquina hora ens hem de llevar ni que podem plantar o pescar". Sobre que serà el primer que farà a Brusel·les ha dit que tothom ja ho sap. Demanar la modificació d el'euroordre i l'empresonament de Puigdemont.
 Buixadé fortament aplauidit
Per la seva part Santiago Abascal ha afirmat que "Vox ha vingut per quedar-se i "votar en contra del Front Popular de Pedro Sánchez amb ERC i Bildu, en el que Podemos és ja només la comparsa". S'ha definit com la veu de molts espanyols que se sentiuen abandonats i als que va arribar el missatge de Vox i ara ja no estaran més sols. 
I pel que fa a Catalunya ha criticat al PP i Ciudadanos per no haver fet fa un any un 155 de veritat modificant el sistema educatiu i tancant TV3. I en relació a la imputació d'ahir dels directius d ela cadena per part del Jutjat número 13, ha afirmat que els jutges als final senpre donen la rao a Vox.
 




dilluns, 13 de maig de 2019

EL JUTJAT DE REUS ADMET LA DENÚNCIA CONTRA ORTEGA SMITH PER DELICTE D'ODI, INTERPOSADA PER L'ADVOCAT HILAL TARKOU I DICTA L'AUTO D'INICI DE DILIGÈNCIES. Ara haurà de decidir quin jutjat és realment competent, si el de València o el de Reus i, donat que ha obtingut l'acta de diputat després dels fets denunciats, si té o no dret a l'aforament i hauria de ser vist pel Tribunal Suprem.



El jutge d'instrucció número 4 de Reus ha dictat auto d'incoació de diligències prèvies contra Vox i el seu secretari general, Javier Ortega Smith, per un presumpte delicte d'incitació a l'odi i la discriminació, tipificat a l'article 510 del Codi Penal.  
La denúncia va ser presentada el passat mes de març per l'advocat Hilal Tarkou Lahimi, president de "Watani-Asociación de Ciudadanos por la Convivencia y el Desarrollo", per diverses manifestacions d'Ortega Smith contra els musulmans, fetes en un acte a València el 19 de setembre de 2018, que es poden veure en diversos vídeos que hi ha a la xarxa. Ara haurà de decidir quin jutjat és realment competent, si el de València on també es van denunciar amb posteriotat les declaracions d'Ortega Smith i estaven sent estudiades per la Fiscalia, o el de Reus i, donat que ha obtingut l'acta de diputat després dels fets denunciats, si té o no dret a l'aforament, i si hauria de ser vist pel Tribunal Suprem.

Hilal Tarkou ha interposat altres denúncies similars, i properament es farà el judici, per un presumpte delicte d'odi, a la cúpula de la dissolta Plataforma per Catalunya. Aquest últims mesos Tarkoui ha patit diverses amenaces, tres atacs, pintades o llançament d'excrements de porc a la porta de casa seva i del seu despatx.