dissabte, 30 d’agost del 2014

UN MILLAR DE PERSONAS SE MANIFIESTAN EN MADRID CONTRA EL HOGAR SOCIAL ULTRA DEL BARRIO DE TETUÁN

Unas mil personas (cifra por confirmar!) se han manifestado esta tarde en el barrio de Tetuán de Madrid contra el  Hogar Social Ramiro Ledesma, ubicado en un edificio que fue ocupado el pasado día 17 de agosto, en la calle Juan de Olías de dicho barrio, por militantes de ultraderecha, nacional-revolucionarios o socialpatriotas. 
La manifestación se ha iniciado en la plaza de la Palomas a las seis de la tarde, en medio de un gran dispositivo policial, y ha concluído a pocos metros del edificio ocupado en la calle Juan de Olías, finalizando con la lectura de unmanifiesto "Fuera fascistas de nuestro barríos; por un Tetuán obreo y multicultural", sin que se hayan producido incidentes. 
Fotos tomadas de twitter

Esta ocupación, similar a la que se realizó en Zaragoza el 24 de junio, por miltantes del  Movimiento Social Republicano (MSR), La Falange, o Acción Nacional Revolucionaria (ANR), pretende ser un centro actividades culturales y de ayuda social a españoles, en un barrio de alto índice de inmigración. Lleva de nombre Ramiro de Ledesma, fundaror de la Juntas de Ofensiva  Nacional Sindicalistas (JONS) que posteriormente se unificaron con La Falange de José Antonio.


Estas dos ocupaciones u hogares sociales en Madrid y Zaragoza pretenden emular la Casa Pound de Roma (que lleva el nombre del poeta estadounidense antisemita que se pasó al bando italiano-alemán), y también al Hogar Social María Luisa Navarro de Valencia, gestionado por España 2000 y el Casal Tramuntana de Barcelona
 Si bien equipararse con Tramuntana, que sólo realiza actividades los fines de semana es posible, convertir dichos edificios ocupados de Zaragoza y Madrid en viviendas y comedor social para familias españolas en paro, es imposible sin fuentes de finaciación como sí tiene el Hogar Social valenciano, que obtiene fondos, parece, de las empresas en las que participa el presidente de España 2000, José Luis Roberto, en el ambito de la seguridad privada y de los locales de alterne.

SERÍA UN GRAVE ERROR ENFRENTARSE VIOLENTAMENTE
Ante la posibilidad que algún sector antifascista madrileño quiera autilitzar la violencia para cerrar dicho "hogar social" identitario, ultra o socialpatriota, lo consideraría un grave error desde un punto de vista político, moral y estratégico, que podría llevar la lucha antifacista a un terreno peligroso y en el que perdería gran parte de su apoyo social. 
Basta recordar las consecuencias vividas en Cataluña tras acciones violentas de algunos militantantes antifascistas contra actos o locales ultras (ver escrito fiscalía caso Stroika, como venganza ataque a The Other Place y Democracia Nacional-MSR el 12-octubre 2011) 

COMUNICADO DEL HOGAR SOCIAL RAMIRO DE LEDESMA DE MADRID
Este proyecto de ocupaciones patriotas inconformistas, surgido en Zaragoza, germina ahora en Madrid, donde un grupo de activistas hemos puesto en marcha el inicio de lo que, sin duda será, algo para recordar. Nuestra inquietud y preocupación por mejorar nuestros barrios y ciudades, es lo que nos ha llevado a trabajar duro para intentar, al menos intentar, cambiar especulación por solidaridad, sustituir usura por comunidad, demoler el poder del dinero por la fuerza del trabajo desinteresado por nuestro pueblo, porque la revolución empieza en los barrios, en la conciencia de cada hombre y de cada mujer que lucha por defender los derechos de quien no tiene un techo digno, de quien no puede dar de comer a su familia, de quien sufre la avaricia de banqueros usureros y el egoísmo de políticos corruptos.
Todo ello nos ha conducido a realizar una ocupación patriota no conforme en la capital, en un edificio de carácter industrial y de gigantescas dimensiones; se encuentra prácticamente desmantelado, ya que debido a una "reforma" que no se finalizó, las instalaciones básicas parten prácticamente de cero, por lo que hemos decidido comenzar por habilitar principalmente dos plantas, cada una de ellas de unos 850 metros cuadrados. Una vez reformado y rehabilitado, lo enfocaremos a la realización de actividades de tipo lúdico, social y cultural, sin dejar de lado el dar cobijo a los españoles más necesitados, de forma que podremos realizar más actividades y en mayor volumen, a medida que el proyecto y las ayudas crezcan.
Puede que no duremos demasiado, que no podamos alcanzar todo lo que quisiéramos, incluso puede que fracasemos en el intento, pero lo habremos intentado, y habremos avanzado, estaremos un poco más cerca de conseguir nuestro sueño. Por eso, para que podamos hacer de esta ilusión una realidad, necesitamos tu ayuda.
Trabajo y sacrificio por nuestro pueblo, porque nosotros somos pueblo.



Cartel de la manifestación

dilluns, 25 d’agost del 2014

LA ESPAÑA EN MARCHA CONVOCA MANIFESTACIÓ A BARCELONA L'11-S AL MIGDIA AL RAVAL, I CONCENTRACIÓ A LA TARDA A MADRID DAVANT BLANQUERNA

(Actualitzat dissabte 7. Interior proposa canviar el recorregut)


Alianza Nacional, en representació La España en Marcha (LEM), formada per Alianza Nacional, La Falange, Nudo Patriota Español, i Movimiento Católico Español-Acción Juvenil Española, ha registrat aquest migdia a la Direcció General de Mossos d'Esquadra del Departament d'Interior la comunicació informant que pensa fer un acte-manifestació a Barcelona, el proper 11 de setembre de 2014, de les 12 a les 15 hores. L'acte, que es convoca sota el lema "Catalanitat és Hispanitat" s'iniciarà a la Plaça Aureli Capmany (Riera Alta-carrer del Carme) i acabarà davant el monument de Colom. L'objectiu del mateix és, segons m'ha informat Pedro Pablo Peña, president d'Alianza Nacional, denunciar la "tergiversació històrica de la figura de Rafael de Casanova". 

En principi amb la comunicació que s'ha fet, l'acte seria legal, però per motius de seguretat pública el Departament d'Interior podria forçar a que se celebrés en un altre lloc o, fins i tot, prohibir-lo, cosa que, si fos recorreguda pels convocants, hauria de resoldre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Com es recordarà, el passat 12 d'octubre La España en Marcha, que va fer un acte a Montjuïc, volia sortir en manifestació des de la Plaça dels Països Catalans, però Interior va modificar el recorregut, sortint finalment des de la mateixa Plaça d'Espanya.    
  
Imatge de Pedro Pablo Peña, el passat 12 d'octubre a Barcelona

CONCENTRACIÓ A LES 19 H. DAVANT DE BLANQUERNA, SEU DE LA GENERALITAT A MADRID.

  D'altra banda dissabte La Falange -en nom de La España en Marcha- va registrar a la Delegació del Govern central a Madrid la comunicació que La España en Marcha pensa manifestar-se el proper 11 de setembre a les 19 hores, davant la seu de la llibreria Blanquerna de Madrid, al carrer Alcalá número 44, seu de la Generalitat a la capital d'Espanya, per demanar l'absolució dels  15 imputats per l'acció de boicot o atac a la seu de la Generalitat a Madrid l'11 de setembre de l'any passat.  No he pogut confirmar si Democracia Nacional, que pertanyia fa un any a La España en Marcha i va participar en l'acció, i que poc abans de les eleccions europees va sortir de la LEM i té algunes militants imputats, hi participarà o no.

Les quinze persones estan processades pel jutge Juan Javier Pérez, titular del jutjat n 11 de Madrid, que els imputa delictes de desordres públics, atemptat a l'autoritat, danys, amenaces, i de tres faltes de lesions. El delegat de la Generalitat, Josep Maria Bosch, el diputat de CiU, Josep Sánchez Llibre, i el càmera de TV3, Christian Menéndez  varen ser agredits. Es va interrompre l'acte, es va tirar a terra el faristol i la senyera, i es va llençar un gas irritant.
L'advocat de CiU, Rafael Entrena, personat a la causa, el atribueix més a més dels anteriors, els de desordres públics, violació de seu o domicili,  injúries, ultratge a la bandera i un delicte contra els drets fonamentals i llibertats públiques. 

Al marge d'això, el Jutjat n 26 de Barcelona, a petició del Fiscal de Delictes d'Odi i Discriminació, Miguel Ángel Aguilar, ha processat a Pedro Pablo Peña d'Alianza Nacional i Manuel Andrino de La Falange, pels delictes de provocació a l'odi (510 Codi Penal) i injúries greus (art 208, 209, 211 i 215)  per les declaracions que van fer el 12 d'octubre passat a l'acte de Montjuïc. Per aquest motiu van declarar al jutjat 26 de Barcelona el passat 16 de juliol.
 
 Clica per llegir l'escrit del Fiscal sobre el 12 d'octubre de 2013 a Barcelona 
(Actualitzat dissabte 7 de setembre. Interior proposa canviar el recorregut)

ACTUALITZAT 27 d'agost: 
Ja han penjat el cartell de convocatòria:
 Anar a Patriotas.org
 Convocatòria de l'acte a Patriotas.org

diumenge, 24 d’agost del 2014

LA ESPAÑA EN MARCHA (FALANGE, ALIANZA NACIONAL...) ES MANIFESTARÀ L'11 DE SETEMBRE A MADRID DAVANT BLANQUERNA PER DEMANAR L'ABSOLUCIÓ DELS 15 IMPUTATS PER L'ACCIÓ DE 2013 I PER LES DECLARACIONS DEL 12-O

ACTUALITZAT! : La España en Marcha convoca acte a Barcelona al migdia del 11-S


La España en Marcha (LEM), formada per Alianza Nacional, La Falange, Nudo Patriota Español, i Movimiento Católico Español-Acción Juvenil Española, m'ha comunicat que pretén manifestar-se el proper 11 de setembre a les 19 hores, davant la seu de la llibreria Blanquerna de Madrid, al carrer Alcalá número 44, seu de la Generalitat a la capital d'Espanya, per demanar l'absolució dels  15 imputats per l'acció de boicot o atac a la seu de la Generalitat a Madrid l'11 de setembre de l'any passat.  No he pogut confirmar si Democracia Nacional, que pertanyia fa un any a La España en Marcha i va participar en l'acció, i que poc abans de les eleccions europees va sortir de la LEM i té algunes militants imputats, hi participarà o no.

Les quinze persones estan processades pel jutge Juan Javier Pérez, titular del jutjat n 11 de Madrid, que els imputa delictes de desordres públics, atemptat a l'autoritat, danys, amenaces, i de tres faltes de lesions. El delegat de la Generalitat, Josep Maria Bosch, el diputat de CiU, Josep Sánchez Llibre, i el càmera de TV3, Christian Menéndez  varen ser agredits. Es va interrompre l'acte, es va tirar a terra el faristol i la senyera, i es va llençar un gas irritant.

L'advocat de CiU, Rafael Entrena, personat a la causa, el atribueix més a més dels anteriors, els de desordres públics, violació de seu o domicili,  injúries, ultratge a la bandera i un delicte contra els drets fonamentals i llibertats públiques. 

Al marge d'això, el Jutjat n 26 de Barcelona, a petició del Fiscal de Delictes d'Odi i Discriminació, Miguel Ángel Aguilar, ha processat a Pedro Pablo Peña d'Alianza Nacional i Manuel Andrino de La Falange, pels delictes de provocació a l'odi (510 Codi Penal) i injúries greus (art 208, 209, 211 i 215)  per les declaracions que van fer el 12 d'octubre passat a l'acte de Montjuïc. Per aquest motiu van declarar al jutjat 26 de Barcelona el passat 16 de juliol.

A la concentració que es farà el dia 11 davant la seu de la Generalitat, al carrer Alcalá de Madrid, es demanarà l'absolució dels imputats per les dues causes. No està clar que la Delegació del Govern (central) a Madrid autoritzi l'acte.
Imatge de l'acte del 12 d'octubre passat a Barcelona
Manuel Andrino, Jefe Nacional de La Falange, al mig de la pancarta el 12 d'octubre a Barcelona
Pedro Pablo Peña, president d'Alianza Nacional (AN) al mig


TEXT DE L'ESCRIT DE FISCALIA PELS FETS DEL 12 D'OCTUBRE A BARCELONA:  

AL JUZGADO DECANO DE BARCELONA
EL FISCAL, de conformidad con lo previsto en el art. 5 de la Ley 50/1981, de 30 de Diciembre, reguladora del Estatuto Orgánico del Ministerio Fiscal, y en los arts. 262, 264, 269 y 773.2 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal, interpone DENUNCIA por los siguientes:
  
HECHOS

PRIMERO.- En la Fiscalía Provincial de Barcelona en fecha 11/10/2013 se recibió, vía correo electrónico y vía fax, denuncia del Ayuntamiento de Sabadell, Concejalía de Derechos Civiles y Ciudadanía, poniendo en su conocimiento un documento suscrito por dos grupos denominados “Ultra Sur” y “La España en Marcha” en el que se incitaba de forma clara y directa a realizar actos violentos con motivo de la jornada festiva del día de la Hispanidad en fecha 12/10/2013.
Por decreto de fecha 11/10/2013 se acordó la apertura de diligencias de investigación y librarse oficio a la Comisaría de Información del Cuerpo de Mossos d’Esquadra a los efectos practicar cuantas diligencias permitieran el esclarecimiento de los hechos e identificación de sus autores.
El mismo día 11 y el día 15 de octubre, a través de la Fiscalía Superior de Catalunya, se recibieron en el Servicio de Delitos de Odio y Discriminación de la Fiscalía Provincial, denuncias formuladas por el director de los Servicios Jurídicos del Ayuntamiento de Barcelona sobre los mismos hechos y el por Sindicat de la Image-UPIFC.
Por su parte la Fiscalía General del Estado remitía en fecha 16/10/2013 a la Fiscalía de Barcelona escrito procedente de la Defensora del Pueblo de fecha 9/10/2013 comunicando que una ciudadana había presentado una queja en relación también a los mismos hechos.
Todas las denuncias recibidas, atendiendo a su identidad fáctica fueron acumuladas por decretos de 11 y 29 de octubre de 2013.
SEGUNDO.- En atestados de fechas 15/10/2013, 19/10/2013 y 23/10/2013, procedentes de la Comisaría de Información de Mossos d’Esquadra se aportaron los primeros resultados de la investigación y en los mismos se informa de los siguientes extremos:
2.1.- El día 12 de octubre, con motivo de

divendres, 22 d’agost del 2014

SOCIETAT CIVIL CATALANA REBUTJA QUE PxC I ALTRES ULTRES PARTICIPIN AMB PANCARTES O SÍMBOLS PROPIS L'11-S A L'ACTE DE TARRAGONA. Anglada no hi participarà. SCC Intenta desmarcar-se dels seus origens i de Somatempts, tot i que Bosch continua com a president de SCC. PxC respon dient que no és xenòfoba. Legalitzada PDxC

Actualitzat dissabte 23 d'agost:
Josep Anglada i els membres de Plataforma Democràtica X Catalunya -on s'agrupen el sector de PxC fidel al fundador- m'han confirmat que no participaran en l'acte de Societat Civil Catalana a Tarragona l'11 de setembre. 
Des de la seva destitució i expulsió, Anglada, que defineix PDxC com catalanista i no ultra, acusa i qualifica de fatxes i ultres espanyolistes a la direcció de PxC que lidera Robert Hernado. 
Després d'esmenar algun apartat dels estatuts que li exigia la Dirección General de Política Interior del Ministeri de l'Interior, Plataforma Democràtica X Catalunya ha estat registrada i legalitzada amb data de 18 d'agost de 2014, amb seu al carrer Sant Francesc 21 de Vic. 
Aquesta legalització permetrà a Anglada participar als actes institucionals de l'11 de setembre, com l'ofrena floral a Rafel Casanova de Barcelona.

 ------------------------------------------
Societat Civil Catalana, organitzadora de la concentració no independentista de l'onze de setembre a Tarragona,  ha emés un comunicat dirigit sense citar-la a Plataforma X Catalunya i a altres grups ultres o nacionalrevolucionaris espanyolistes com el Casal Tramuntana, per tal que no participin a aquesta concentració. Així el comunicat, després de "donar la benvinguda a totes les persones i organitzacions democràtiques que subscriuen el nostre Manifest", diu que "rebutgem la presència en els actes de qualsevol persona o organització de dubtosa reputació democràtica o d'ideologia xenòfoba".
Aquest comunicat s'ha emès  tres dies després que Plataforma X Catalunya anunciés que donava suport i participaria a la concentració de Tarragona de SCC.  

PxC RESPON DIENT QUE NO ES DÓNA PER AL·LUDIDA
Plataforma ha respost aquesta tarda amb un comunicat (clica), dient que "en cap cas el partit s'ha sentit al·ludit pel comunicat emès per l'organització Societat Civil Catalana en referència a la manifestació convocada per l'esmentada associació civil, com el seu nom indica. PxC no només no és un partit xenòfob, sinó que a més, sempre ha condemnat la violència, la xenofòbia i el racisme. Plataforma està en contra del fenomen de la immigració massiva que ha proliferat en els últims anys per l'interès inequívoc de la dreta liberal i l'esquerra mundialista, però mai en contra de les persones."

SOMATEMPS, EL PECAT ORIGINAL DE SOCIETAT CIVIL CATALANA
 Societat Civil Catalana (SCC) sembla que vulgui esmenar el que seria el seu "pecat original", el fet que fos impulsada i tingui com a president a Josep Ramon Bosch, que va ser fins fa uns mesos un dels màxims dirigents de Somatemps. Somatemps es va ubicar en l'espai de l'ultradreta que ocupa PxC, MSR, Falange o el Casal Tramuntana. Somatemps jugava amb el noms de les milícies catalanes i la idea de "som a temps" d'aturar el procés independentista català. Bosch en va ser portaveu fins el mes de febrer o març, com es veu a l'entrevista de El Mundo que linko.
L'ara president SCC, J R Bosch, reunint-se com a president de Somatemps amb la Delegada de Govern, Llanos de Luna el passat mes de desembre.

Somatemps es va crear el 15 de novembre de 2013 en una reunió a Santpedor en la que hi van partcipar, entre d'altres, Josep Alsina i Juan Antonio Llopart del Movimiento Social Republicano, Javier Barracoya, de la Comunión Tradicionalista Carlista, Josep Ramon Bosch, que va ser membre del sector nebrerista del PP, a més d'algun militant de Ciutadans de Manresa i algun militant o exmilitant socialista. Ben aviat s'hi integrarien membres de Plataforma per Catalunya, Sociedad Civil y Democracia (partit de Mario Conde liderat a Catalunya per Ariadna Hernández que acabaria a VOX i participarà en actes del Casal Tramuntana), i Josep Ramon Bosch va fer els primers mesos de portaveu.
El 26 d'abril de 2014 va fer a Poblet l'acte oficial de constitució i presentació, i els dies 11, 12 i 13 de juliol va celebrar el seu primer congrés a Ripoll. . 

La Delegada de Govern, Maria Llanos de Luna, va mantenir algunes reunions amb Somateps, en les que hi va ser Bosch, en les que es va tractar de l'estratègia a seguir front la voluntat d'Artur Mas de fer la consulta el 9 de novembre (clica). I sembla que la mateixa Llanos de Luna va comentar la necessitat de que hi hagués una plataforma antiindependentista més àmplia sense tanta presència de la ultradreta, opinió que ja compartien alguns dels dirigents de Somatemps. I potser d'aquí va sorgir la necessitat d'impulsar Societat Civil Catalana (SCC). El fet es que poc després sorgiria Societat Civil Catalana, i Bosch que deixaria de ser portaveu de Somatemps passaria a ser president de SCC. Joaquim Coll, Vicepresident de Societat Civil Catalana, m'ha negat qualsevol vinculació de SCC amb l'ultradreta.

L'últim acte públic de Somatemps (fotos de sota), el de 30 de juliol a Barcelona, davant la seu de CDC, la majoria dels que hi van participar eren militants i dirigents d'ultradreta: PxC, Falange, Casal Tramuntana, Democracia Nacional, etc... Josep Ramon Bosch no hi va assistir.



 COMUNICAT DE SOCIETAT CIVIL CATALANA:
"Davant la proximitat dels actes convocats a Tarragona per la Diada de l'11 de setembre, Societat Civil Catalana vol reiterar la seva crida a tots els catalans perquè s'uneixin als mateixos. Així mateix, volem recordar als nostres simpatitzants i a les persones interessades a acudir el següent:

1) Com a convocants i organitzadors d'aquests actes, donem la benvinguda a totes les persones i organitzacions democràtiques que subscriuen el nostre Manifest i respecten l'esperit cívic de la convocatòria.

2) Rebutgem la presència en els actes de qualsevol persona o organització de dubtosa reputació democràtica o d'ideologia xenòfoba.

3) El lema dels nostres actes és “Recuperem el seny. Recuperem la senyera”. El protagonisme dels mateixos ho té la bandera catalana que, a diferència de la bandera dels secessionistes, ens uneix a tots els catalans.

4) Aconsellem evitar qualsevol simbologia de partit o de grup tal com pancartes, samarretes, globus, adhesius o altres elements."

22 d'agost de 2014

COMUNICAT DE PxC
Plataforma per Catalunya s'adhereix i assistirà a la manifestació convocada per Societat Civil Catalana a Tarragona el proper 11 de setembre a les 18:08 a la rambla Nova de la ciutat mediterrània. PxC es suma així a una nova iniciativa pacífica i aglutinadora contra el desafiament independentista en què ens han ficat als catalans algunes forces polítiques de forma inconscient i mesquina. Considerem que l'auge de l'independentisme en els últims anys respon només a les necessitats de tapar algunes vergonyes polítiques com la corrupció institucionalitzada de les elits i les oligarquies catalanes amb la complicitat d'una casta política que ha decidit embolicar-se en l'estelada per intentar fugir cap el davant de forma desesperada.
Tant mateix, la direcció de Plataforma
per Catalunya, assistirà un any més a l'acte d'homenatge a Rafael Casanova a Barcelona el proper 11 de setembre. La delegació anirà encapçalada per bona part dels càrrecs públics electes del partit. A l'acte, que tindrà lloc al monument a Rafael Casanova, ubicat a la cruïlla dels carrers Ali Bei i Ronda de Sant Pere, Plataforma farà la tradicional ofrena floral.

Rafael de Casanova va ser ferit prop d'on actualment està instal·lat el monument defensant Barcelona davant els assalts de les tropes borbòniques en el setge a què va ser sotmesa la ciutat, fidel a la Casa d'Àustria, durant els luctuosos esdeveniments de 1714. Malgrat el biaix independentista amb el qual s'ha representat a la figura de Rafael de Casanova, la veritat és que la seva opció inequívoca era per la dinastia austriacista com a reis d'Espanya. PxC sempre estarà a favor de la unitat dels pobles d'Espanya però molt allunyada d'altres opcions centralistes i jacobines com les del Partit Popular, Ciutadans o el PSOE. Ni separatistes, ni separadors
.

Llegir 1er comunicat a la web de PxC 
Llegir segon comunicat de PxC dient que no es dóna per al·ludida i anirà a l'acte

dimecres, 20 d’agost del 2014

SE CONSUMA LA ESCISIÓN EN EL MSR. LLOPART Y OTROS CREAN "SOBERANÍA Y LIBERTAD". El MSR se distancia del bloque ocupado en Madrid. Esp 2000 y DN preparan 12-O en Bcn

 La ruptura o escisión del Movimiento Social Republicano (MSR) que se hizo pública el pasado 29 de julio, toma cuerpo con el inicio de los trámites por parte del hasta hace unas semanas Secretario General, Juan Antonio Llopart, su presidente Antonio Martínez Cayuela y otros dirigentes y militantes para legalizar la sigla Soberanía y Libertad.
En la foto: Llopart con la bandera, observa a Jordi de la Fuente en el acto del 11 de septiembre en Barcelona
Imágenes del acto del MSR el 12 de octubre de 2010 en Barcelona

El sector que continua en el partido, liderado, entre otros, por Jordi de la Fuente, que celebrará un congreso extraordinario el 6 de septiembre, ha sorprendido dado que, pese a que uno de los hechos que colmó el vaso para los que se han ido, fue la participación del MSR de Zaragoza en la ocupación de un bloque de viviendas realizado sin el consentimiento de la Dirección dimisionaria, ahora el sector que continua en el partido se ha desmarcado de  la ocupación de un edificio en el barrio de Tetuán en Madrid. Cuando se realizó dicha ocupación, se informó que había sido impulsada por miembros del MSR o su grupo juvenil, Liga Joven, afín a Jordi de la Fuente. El comunicado de MSR Madrid desvinculándose, podría deberse a que miembros de Acción Nacional Revolucionaria (ANR) participan en el Hogar Social madrileño puesto en marcha por algunos militantes del MSR y Liga Joven.  



(Ir al Facebook del bloque ocupado en Madrid, Hogar Social)


La ocupación en junio del edificio de la avenida del Compromiso de Caspe número 8, que  la prensa de Zaragoza atribuyó al MSR  -y de la que el Secretario General J A Llopart y su entorno se enteraron por la prensa y redes sociales- fue  noticia cuando la policía irrumpió en el mismo a causa de una pelea entre algunos de sus ocupantes, el 24 de junio, siendo identificados y detenidos por unas horas siete de ellos. Al parecer uno de los motivos de la discordia entre miembros del MSR o su rama juvenil, Liga Joven, y militantes pertecientes a La Falange, fue por si debía ponerse en la fachada una bandera española "lisa" -sin escudo-, o con el águila franquista. 

Estas dos ocupaciones u hogares sociales pretenden emular la Casa Pound de Roma, y también al Hogar Social María Luisa Navarro de Valencia, gestionado por España 2000 y el Casal Tramuntana de Barcelona. Si bien equipararse con Tramuntana, que sólo realiza actividades los finas de semana es posible, convertir dichos edificios ocupados de Zaragoza y Madrid en pisos y comedor social para familias españolas en paro, es imposible sin ´fuentes de finaciación como si tiene el Hogar Social valenciano, que obtiene fondos, parece, de las empresas en las que participa su presidente José Luis Roberto,  en el ambito de la seguridad privada y de los locales de alterne.    




Llopart explica los motivos de su marcha del MSR en la estrevista que publica hoy Tribuna de Europa, web poítica-cultural hasta hace unos días del MSR, que controlan los que han abandonado el partido. En la entrevista que manifiesta que no desea hacer carnaza, pero se lamenta que algunos grupos o personas no cumplieran lo que se había acordado en el 4º Congreso y que incumplían las decisones del Comté Ejecutivo. Así mismo expone lo ejes del proyecto Soberanía y Libertad"


 Ir a la web de Soberanía y Libertad
                                                                                                                                                                                               ESPAÑA 2000 Y DEMOCRACIA NACIONAL, PREPARAN ACTOS EL 12-0 EN BARCELONA

Por otro lado, tanto Democracia Nacional, que realizó un acto en Cardedeu (Barcelona) el pasado sábado, como  España 2000, sin implantación en Cataluña, están preparando, por separado actos en Barcelona para el próximo 12 de octubre de rechazo al proceso soberanista y la consulta anunciada para el 9 de noviembre.   Estos actos se realizarían al margen de los que tiene previsto oragnizar La España en Marcha, ahora formada por Alianza Nacional, Moviminesto Católico Español, Nudo Patriota Español y La Falange (FE, sector Andrino)
 


TEXTO COMPLETO DE LA ENTREVISTA A JUAN ANTONIO LLOPART EN TRIBUNA DE EUROPA
No se puede pretender cambiar el mundo si somos un triste reflejo de lo que decimos querer cambiar”

No podemos empezar la entrevista de otra forma ¿por qué de tu marcha del MSR?
Entiendo que sea así. Quisiera aclarar, de entrada, que nadie me pidió que me marchara del MSR, ni nadie pidió mi cese como Secretario General, tome la decisión por mi propia voluntad, tras meditarla mucho y a mi pesar.
¿Por qué a tu pesar?
Bien, no hay que olvidar que el MSR fue un proyecto en el cual yo

dissabte, 16 d’agost del 2014

40 PERSONES PARTICIPEN A L'ACTE DE DEMOCRACIA NACIONAL A CARDEDEU. Probable adhesió de Frente X España a DN


El comitè local de Democracia Nacional (DN) a Cardedeu ha celebrat avui dissabte, tal com havia anunciat (ves al seu facebook), un dinar amb paella i acte polític per a veïns i simpatitzants, amb la presència de la seva candidata local, Ana Castillo, i el president del partit, Manuel Canduela. 
Una quarantena de persones hi han participat al dinar i a l'acte posterior que ha estat vigilat per evitar incidents en un o altre sentit, per vàries unitats de mossos d'esquadra. 
Democracia Nacional està liderada a Cardedeu per Ana Castillo que fins fa mig any militava a Plataforma X Catalunya i s'havia anunciat que seria la candidata de PxC al municipi. Però després de la destitució de Josep Anglada, la direcció de PxC, crec sense expedient d'expulsió, va desautoritzar-la com a cap de llista a Cardedeu i com a líder local de Plataforma.   Llavors Castillo ingressà a DN anant de número 10 a la llista de les eleccions europees. Casualment o no Falange Española (la que forma part de La España en Marcha)  ha realitzat també els últims mesos algun acte a Cardedeu com la penjada d'una pancarta al balcó de l'Ajuntament. La España en Marcha i Democracia Nacional van trencar fa mig any.

A l'acte també hi ha participat David Castillo del Frente X España, grup que es va donar a conèixer el passat 12 d'octubre a Barcelona i ha convocat diverses manifestacions.   Sembla que Frente X España oficialitzarà la seva adhesió a Democracia Nacional el proper 12 d'octubre. Adhesió que no significarà que es vinculi només a DN

Anar al Facebook d'Ana Castillo candidata a l'alcaldia de Cardeu

DESPRÉS D'AL MALIKI. Publico al Punt Avui sobre la renúncia del prim er ministre iraquià


Xavier Rius, periodista
16 d'agost de 2014
Al populós carrer Haifa de Bagdad hi ha l'estàtua del rei Faisal I, que va dirigir l'Iraq els primers anys de la seva independència fins al 1933. A diferència dels seus successors Ghazi i Faisal II, Faisal I ha estat venerat com a pare de la pàtria per tots els règims. Faisal I, conegut a Occident per la pel·lícula Lawrence d'Aràbia, va liderar amb el coronel Lawrence la revolta contra els otomans i va ser proclamat a Damasc rei d'una Síria que abastava des del Mediterrani a Mesopotàmia. Aquesta gran Síria xocava amb el pacte anglofrancès Sykes-Picot, que posava Síria sota la tutela francesa. Llavors Faisal va deixar Damasc i va ser proclamat rei del que seria l'Iraq. Un dels qui van liderar la revolta contra els britànics va ser el poeta Mohammed Hassan Aboualemhacn, que després seria ministre amb Faisal. Nuri al-Maliki, que ha estat primer ministre de l'Iraq des de maig de l'any 2006, que s'ha vist forçat a deixar el càrrec, és nét d'aquest poeta que va ser ministre de Faisal. I el seu nom aventurava, quan va ser nomenat primer ministre, un lideratge venturós. Nuri, ve de la paraula nur, llum, i Maliki ve de malik, rei. Però mentre que Faisal continuarà sent venerat, és improbable que els vuit anys d'Al-Maliki siguin enyorats per ningú.
Despotisme, malversació de fons i humiliació dels rivals ha estat la seva manera de fer. I el govern i parlament estava paralitzat des de les eleccions d'abril, en què Al-Maliki va obtenir 92 dels 328 escons, amb una coalició en què no hi formaven part els seus antics aliats del Consell Suprem Islàmic ni el clergue Muqtada al Sadr. I els grups i milícies sunnites que, d'acord amb l'exèrcit iraquià i les tropes americanes, havien combatut la insurgència d'Al-Qaida, no només s'havien sentit traïts per Al-Maliki, sinó que l'acusaven d'estar darrere dels esquadrons de la mort que assassinaven els seus líders. Amb el parlament incapaç de nomenar un govern, Al-Maliki continuava com a primer ministre en funcions, quan el 10 de juny passat els salafistes de l'Estat Islàmic (EI) van conquerir Mossul, i amb el suport de milícies sunnites i caps tribals, l'EI estrenyia el setge a Bagdad i anunciava un califat. Això va encendre les alarmes tant a Washington com a Teheran, que, a la vegada que oferien suport logístic i militar al règim de Bagdad, van demanar a Al-Maliki que desistís de ser de nou primer ministre.
Han hagut de passar dos mesos, en què l'Estat Islàmic no ha reculat als voltants de Bagdad i, malgrat els atacs dels peixmergues kurds, ha provocat la matança i la fugida de milers de cristians i yazidites, fins que s'ha pogut aturar gràcies als bombardejos nord-americans. Però Al-Maliki continuava enrocat a Bagdad. Finalment, després de parlar amb una sola veu la màxima autoritat xiïta de l'Iraq, Ali al Sitani, Washington i Teheran, Al-Maliki en veure's sol ha acceptat deixar el lloc al xiïta Heidar al-Abadi. Caldrà veure si xiïtes, sunnites, cristians i kurds aconsegueixen posar en marxa les institucions, repartir el petroli, pactar el grau de vinculació del Kurdistan i, sobretot, amb el suport de Washington i Teheran, derrotar els milicians de l'Estat Islàmic.
 

dimecres, 13 d’agost del 2014

LA ULTRADRETA AFRONTA DIVIDIDA I AMB POQUES ESPERANCES LES MUNICIPALS. Alguns dirigents reconeixen que la immigració ha sortit del debat polític

PxC VA OBTENIR BONS RESULTATS A CATALUNYA EN UN MOMENT QUE EL PP SACSEJAVA LA IMMIGRACIÓ I LES SEVES PROBLEMÀTIQUES 
A les passades eleccions municipals de maig de 2011 Plataforma per Catalunya va presentar-se a cent dels 949 municipis que hi ha a Catalunya, obtenint 66.007 vots i 67 regidors. A les eleccions autonòmiques de sis mesos abans -a les que la seva papereta estava a les taules dels 949 municipis- en va obtenir 75.134. Li van mancar 12.000 vots a la demarcació de Barcelona per arribar al 3% que marca la llei, amb el que hagués entrat al Parlament amb 2 o 3 diputats. A les catalanes de 2012, polaritzades pel debat independentista, PxC va baixar i en va obtenir 60.107, però aquesta baixada no va ser igual arreu del país. I a les eleccions espanyoles de novembre de 2011, en va obtenir 59.949.

Les eleccions catalanes de 2010 i les municipals de 2011 van tenir lloc en un moment que la immigració estava la portada dels diaris i telenotícies i que el PP català, de mà de Xavier García Albiol sacsejava demagògicament les seves problemàtiques, donat que dir "el immigrants reben totes les ajudes" o "els immigrants incompleixen les normatives" al PP català no li passava factura ja que als ajuntaments, la Generalitat i al govern central governaven els socialistes, el tripartit, i a molts municipis CiU. El PP des de Madrid també portava anys sacsejant el tema de les pasteres demanat mà dura, expulsions i canvis legals. També sacsejaven electoralment la immigració, de vegades amb arguments xenòfobs, alguns polítics de CiU, sobretot d'UDC, com Duran Lleida que lamentava que a certs municipis neixessin més Mohameds que Jordis. 
Ara, aquests dies d'agosts de 2014, que les costes espanyoles i Ceuta i Melilla viuen un repunt de l'entrada de sense papers, els socialistes, molt més responsables en aquesta qüestió que no té solucions màgiques, no han sacsejat el tema ni demanat dimissions.  

ELS MOTIUS DE LA BAIXADA DE VOTS DE PxC.
La baixada de vots de PxC a les últimes eleccions catalanes de 2012 va ser molt més forta a la Catalunya interior -on Anglada és molt conegut- i més lleu a ciutats metropolitanes o de la costa on PxC té regidors. Així a Vic es va passar dels 2.993 vots (un 19,94%) de les municipals de 2011 als 524 (2,72%) de les catalanes de 2012 en les que més a més la participació va ser més alta. 
En canvi a L'Hospitalet PxC va passar dels 6.207 vots de les municipals de 2011 als 3.875 de novembre de 2012; i a Mataró en van treure 4.686 a les municipals, baixant a 2.622 a les catalanes. ES a dir, la baixada de vots va ser molt menor. Sorprenentment a municipis on no tenia regidors gairebé no van baixar, es van mantenir o van pujar.
Mentre Anglada va justificar la baixada a Osona amb el fet que les catalanes de 2012 a la Catalunya interior s`hi va votar en clau independentista, els grups i  regidors de PxC  de Sant Boi, Mataró, L'Hospitalet, Sant Adrià, Santa Coloma, etc..., tot reconeixent una baixada de vot pel debat nacional, van creure que si als seus municipis havien baixat molt menys que allà on Anglada és omnipresent, era per la seva bona feina municipalista. Més a més els regidors metropolitants  lamentaven certes maneres de fer i el discurs contradictori de Josep Anglada i creien que això perjudicava al partit.

Les sortides to d'Anglada i el seu discurs contradictori incomodaven també als socis espanyols d'Anglada. Així l'advocat José María Ruiz Puerta (ex president de la nazi dissolta CEDADE i advocat de Manos Limpias contra Garzón per la persecució dels crims del franquisme) que fundarà el juny de 2012 Plataforma X La Libertad (ara Partido X La Libertad) va recaptar i aportar a les eleccions espanyoles de novembre de 2011 els 80.000 euros de la campanya electoral de PxC i part del personal que anava a les  furgonetes que recorrien Catalunya. Ruiz Puerta ho va fer després de demanar a Anglada que no la liés ni s'emboliqués en cap escàndol o baralla. En aquell moment l'advocat madrileny portava el  cas de la retirada del carnet de conduir d'Anglada per negar-se a fer la prova d'alcoholemia a Madrid. Però un mes abans de les eleccions sortí a la premsa que el fill d'Anglada acabava de denunciar a Anglada per agressions cap a ell i cap a la mare. Fets com aquests, o les presumptes agressions a uns joves amb qui es va creuar a la plaça de Vic l'abril de 2012, treien de polleguera als regidors metropolitans i als socis espanyols que lamentaven que "Anglada sempre la caga".

Les presumptes agressions i sortides de to d'Anglada, i el seu suport a Vic a algunes mocions de l'Associació de Municipis per la Independència o en favor de posar un carrer a Guillem Agulló, va molestar molt als socis espanyols de Plataforma X La Libertad. Però  confiaven en que si Anglada entrava de diputat espanyol o autonòmic, ells després se'n beneficiacien i, més a més, reconeixien que Anglada ho feia força bé a les televisions de Madrid.  Així Plataforma X La Libertad es va presentar públicament a la comunitat de Madrid amb l'acte contra la mesquita de Torrejon el 30 de juny de 2012 amb la presència d'Anglada al costat de Ruiz Puerta.

Però finalment, farts dels merders en que s'implicava Anglada i d'ncongruències ideològiques, com que PxC obrís seu a Perpinyà, Plataforma X La Libertad (PxL) va decidir tornar a començar marcant distàncies amb Anglada. Així el març de 2013 Plataforma X La Libertad va reconvertir-se en Partido X La Libertad en un acte a Coslada (Madrid), al que Anglada no hi seria convidat. I el febrer de 2014 els regidors metropolitans impulsen l'operació Valkiria de destitució d'Anglada de la presidència de PxC i la seva posterior expulsió.

Robert Hernando, Secretari General de PxC, donant suport a la presentació de candidatures de PxL

PLATAFORMA X CATALUNYA, PLATAFORMA DEMOCRÀTICA X CATALUNYA I SOM

A menys de vuit mesos perquè es formalitzin les llistes de les eleccions municpals poden presentar-se 3 sigles diferents sortides de PxC. 

La primera i majoritària la PxC oficial. Robert Hernado és el seu secretari General i Xavier Simó el president.
La segona la d'Anglada i dels regidors i militants de PxC que li donen suport. Està registrant la sigla Plataforma Democràtica X Catalunya. Anglada explica que podria fer llistes a Mataró on un regidor ha estat expulsat per anar amb ell, a Salt on l'única regidora que conserva PxC va anar a la trobada de militants i regidors amb Anglada del 28 de juny, a L'Hospitalet on té el suport de l'associació Endavant L'Hospitalet, a Sant Boi de Llobregat, a Vic, etc... Evidentmente està per veure a l'hora de la veritat quantes llistes farà i amb quina sigla. 
Anglada afronta ara diverses denúncies dels dirigents de PxC pel tema econòmic, i ell ha posat denúncies per la seva destititució i expulsió, i per la usurpació dels compres de correu i de xarxes socials privats seus i de la regidora Marta Riera. Hi ha possibilitats que judicialment recuperi, encara que sigui temporalment, la presidència de PxC. Però també que ells sigui condemnat per la gestió econòmica o apropiació de diners del partit.
 Anglada també afrontarà aviat el judici per les presumptes agressions a dos joves -un d'ells magribí- a la plaça de Vic l'abril de 2012 (clica). Es podria donar el fet que després de les muncipals fos inhabilitat si és condemnat per algun d'aquest fets i hi hagi sentència ferma.
Actualitzat 22 d'agost: Anglada anuncia candidatures, també, a Roses, Castelló d'Empúries i Palamós.  El Ministeri de l'Interior ja ha legalitzat PDxC, després que es fes algun canvi en els estatuts.
 
La tercera sigla que podria concórrer és SOM catalans, impulsada per la candidata de PxC de Manlleu, Ester Gallego, l'ex secretari d'Internacional de PxC, Enric Ravello, i Sergi Hidalgo Fernández.  Es declaren independentistes i el seu lema és "Catalunya catalana, ni musulmana ni espanyola". Membres de PxC ironitzen que aquesta grup que reivindica una Catalunya pura no espanyola, estigui liderada per tres persones de cognoms espanyols. Tot i els dubtes de la seva capacitat per fer llistes, aquest agost han continuat fent difusió a Vic.   Afirmen no estar en la línia del 33 CC: "Catalunya catalana, ni moros ni xarnegos".

PxC ES PERSONA COM ACUSACIÓ POPULAR CONTRA LA FAMÍLIA PUJOL
Entre els militants i regidors de PxC hi ha preocupació pel fet que hi pugui haver diverses candidatures, més quan Anglada a nivell mediàtic és força conegut. També preocupa l'evidència que la immigració ara no sigui notícia, el PP no en parli, i que a alguns municipis el discurs anti casta política que fa PxC sigui agafat per Ciutadans i Podemos.  Potser per aquesta necessitat d'anar més enllà del tema de la immigració i reforçar el discurs anti casta i tenir notorietat als mitjans, es personaran els propers dies com acusació popular en els casos judicials de Jordi Pujol i els seus fills i esposa, en la mateixa línia que la que ja ha presentat Manos Limpias. Tenen al seu favor l'experiència de José María Ruiz Puerta, de PxL que, ha defensat diverses causes de Manos Limpias com una de els que  va costar la carrera al jutge Garzón  per haver investigat els crims dels franquisme.


Ester Gallego, al centre, fent difusió de SOM a Vic, fa uns dies



Foto de la reunió del 28 de juny de miltants i simpatitzants amb Anglada, a la que hi van participar, a part d'Anglada, 4 regidors més.

 EL PARTIDO X LA LIBERTAD DE JOSÉ MARÍA RUIZ PUERTA ES REFORÇA AMB LA INCORPORACIÓ DE G. ROCAFORT (UNIDAD) I DE YOLANDA COUCEIRO MORIN DE MINUTO DIGITAL I QUE VA ANAR A LA LLISTA DE VOX


El Partido x La Libertad, liderat per José María Ruiz Puerta, que va decidir no presentar a les eleccions europees, està fent un gran esforç d'implantació a la comunitat de Madrid i altres llocs de l'estat, si bé els seus actes públics han congregat fins ara poca gent. 
Continuen tenint com a soci a PxC i saben que no compten amb el "tiron" mediàtic d'Anglada al que consideren amortitzat. I hi estant entrant militants d'altrers grups ultres o identitaris conscients que és la sigla amb més possibilitats després del fracàs electoral a les europees de La España en Marcha, que agrupava a La Falange (FE), Nudo Patriota, Movimiento Católico Español i Alianza Nacional, i de la coalició Impulso Social que agrupava Alternativa Española (AES) i Familia y Vida (veure resultats) 
La España en Marcha amb el seu discurs franquista no va rendibilitzar la popularitat de l'irrupció a la seu de la Generalitat a Madrid l'11 de setembre, mentre Impulso Social, liderat per Rafael López Diéguez, gendre de Blas Piñar, que va ser la llista que va fer més actes arreu d'Espanya no van aconsguir que el seu discurs patriota i ultracatòlic arribés a la gent.    
En aquelles eleccions tots els grups -fins i tot VOX que no encaixa exactament en l'àmbit de la ultradreta- es van posicionar per la supressió de les autonomies i avortament cero. I com jo ja havia aventurat els partits que van anar en coalició van treure menys vots junts que abans per separat. La llista més votada va ser Falange Española de la JONS -que no està a la España en Marcha-. Democracia Nacional i Movimiento Social Republicano (MSR) que es presentaven per separat van treure uns resultats molt discrets.    

José M Ruiz Puerta a la presentació de PxL a Madrid el 27 de juny de 2014
Ruiz Puerta (al fons de la imatge) a l'acte de PxC a Salt, el novembre de 2011 de les eleccions espanyoles, aplaudint a Anglada. En aquelles eleccions Ruiz Puerta recaudà i aportà els 80.000 euros de la campanya de PxC.

Anglada, amb  J M Ruiz Puerta a l'acte de Plataforma X La Libertad contra la mezquita de Torrejón, el 30 de juny de 2012


Yolanda Couceiro Morín de Minuto Digital, que ha deixat VOX i serà la candidata de PxL a Portugalete. A sota a l'acte de PxC a Badalona el setembre de 2010, quan ella donava suport a Anglada


Entre els militants ultres que han entrat ara a PxL hi ha el que serà candidat al municipi madrileny de San Sebastián de los Reyes, Guillermo Rocafort que va liderar la candidatura a les europees, finalment no presentada, d'UNIDAD.
UNIDAD va intentar aglutinar a diferents grups socialpatriotes identitaris, centrant-se en la unitat d'Espanya i el rebuig a les polítiques econòmiques de Brussel·les i es distanciava d'altres candidatures com La España en Marcha donat que no reivindicaven el franquisme ni posaven l'aguila franquista a la badera, ni tampoc compartien el discurs ultracatòlic que el gendre de Blas Piñar, Rafael López Diéguez d'Alternativa Española i Impulso Social, contraria a l'avortament en tots els casos, que es va imposar a totes les candidatures, fins i tot a VOX.  
Rocafort i els que es van implicar a UNIDAD, en no aconseguir sumar al projecte a les persones i grups que desitjaven, i davant la divisió de candidatures finalment no es van presentar. Ara ell se suma a PxL.
També ha entrat a PxL Yolanda Couceiro Morín, editora de Minuto Digital, que va entrar a VOX i l'any 2010 va donar suport a PxC i Anglada i després va anar amb Pablo Barranco (ex secretari general de PxC) a Vía Democrática. Couceiro Morín serà cap de llista de Portugalete. 
L'únic regidor que té PxL és la de Galapagar, que es va presentar amb la llista de Iniciativa Habitable. 
Pel que fa a España 2000 amb cinc regidors a la Comunitat Valenciana i un a Alcalà d'Henares, està per veure si farà un pacte de no agressió amb PxL a la comunitat de Madrid, o si allà hi anirà en coalició.

CRISIS AL MOVIMIENTO SOCIAL REPUBLICANO (MSR)
 Deixant de banda quin serà el camí a les municipals de La España en Marcha, i de Falange de las JONS i Democracia Nacional, no integrats a La España en Marcha, hi ha el Movimiento Social Republicano (MSR), liderat fins fa unes setmanes per Juan Antonio Llopart i que tenen un regidor a  Heras de Ayuso. 
A finals de juliol part de l'executiva del partit, entre els que estava el seu secretari genaral Juan A Llopart, van anunciar que abandonaven la seva militància per discrepàncies amb la línia que seguine algunes delegacions. Continuen controlant  la web  Tribuna de Europa que era de fet la web político cultural del partit. Ahir van anunciar que creen una nova formació, Soberanía y Libertad. 

El sector que continua dins el MSR faran un congrés el 6 de setembre on probablement serà escollit noi secretari general Jordi de La Fuente. S'ha de dir que el fet que De La Fuente no comuniqués a la direcció que havia estat investigat per cas Stroika, tal com es detalla àmpliament en el sumari i es va parlar reiteradament en el judici, va molestar a la direcció.

Hi ha hagut de fet un distanciament entre sectors més joves com els de Liga Joven amb els membres de la direcció dimissionaris. El MSR, és membre de l'Aliança Europea de Moviments Nacionals i els seus referents són el JOBBIK  hongarès i Alba Daurada.
 Jordi de La Fuente,probable nou líder del MSR
Partit que creen ara els que han marxat del MSR

dilluns, 11 d’agost del 2014

ISRAEL I LA SÍNDROME DEL MALTRACTAT




Xavier Rius
Coincideixen la majoria de psicòlegs i psiquiatres que treballen amb víctimes de maltractament, sobretot amb menors, que una part important d’aquests, quan són adults, acaben reproduint en major o menor escala el maltracta físic o psicològic vers altres persones, a la vegada que tendeixen a interpretar com agressions similars a les que van patir de petits, moltes de les respostes contràries que reben al llarg de la vida. No són capaços d’empatitzar amb qui no pensa com ells o els contradiu, i no són conscient que potser ells són ara el agressors.

Aquesta reacció que pateixen algunes víctimes de maltractament, també les poden patir col·lectivament sectors de pobles que han estat agredits de manera brutal en el passat. Els serbis van ser massacrats primer pels otomans que conquerien Europa, després se’ls culpà de l’inici de la Primera Guerra Mundial i els austrohongaresos en van massacrar milers, com  il·lustra amb tota mena de detalls el nobel de literatura Ivo Andric en Un pont sobre el Drina. I més tard van ser assassinats centenars de milers en els camps de concentració del règim croata aliat amb els nazis durant la Segona Guerra Mundial. I als anys noranta, quan a Bòsnia o Kosovo els radicals serbis repetien aquestes pràctiques criminals contra la població no sèrbia, i se’ls preguntava perquè els franctiradors a Sarajevo mataven dia rere dia a civils que feien cua per omplir garrafes d’aigua o executaven set mil musulmans a Srebrenica, responien justificant aquests actes al·legant el que havien patit els seus avis o besavis, sense mostrar cap mena de sentiment de culpa, ni la més mínima capacitat d’empatitzar amb les víctimes, fossin homes, dones, vells o nens.

No estic comparant la magnitud dels crims dels nazis amb els crims de guerra que està fent Israel amb la població palestina. Però el mateix laberint mental encadena a bona part de la societat israeliana i la seva classe política, que aplica métodes econòmics i militars de càstig col·lectiu cap als palestins, tanca als ciutadans àrabs en guetos o executa respostes desproporcionades als atacs de Hamas i altres grups. El poble jueu després de segles de pogroms i expulsions va patir a Europa l’Holocaust, ara aplica als palestins uns mètodes que vulneren la dignitat humana i les convencions internacionals sobre l´ús de la guerra i el tractament de la població civil.            

És cert que Hamas no reconeix a Israel el dret de ser un  estat. Però des que Hamas va guanyar legítimament les eleccions palestines i es va fer amb el control de la franja, Israel va decretar un bloqueig i un càstig col·lectiu a aquell territori, poblat, també, per desenes de milers de palestins desplaçats del que avui és Israel. I se’ls va prohibir viatjar a Cisjordània o a Egipte, se’ls impedeix pescar en els seves aigües, exportar el seus productes, i importar bens i serveis. I lluny del que pretenia Israel, aquest bloqueig ha fet a Hamas més fort. 

Israel va iniciar l’1 de juliol l’operació “Marge Protector” contra Gaza, primer amb atacs aeris i després amb l’operació terrestre, com a resposta a l’assassinat de tres joves jueus a Cisjordània, suposadament feta per Hamas. I Hamas va respondre amb el llançament de coets. Uns coets que per primera vegada arribaven a la capital Tel Aviv, cosa que nega el miratge que Israel pugui limitar l’abast dels atacs tancant els palestins darrera de murs . Coets que per més túnels i cases que destruïa Israel, han continuat caient, produint-se 1.925 morts –la majoria civils- entre els palestins, i 67 –tots soldats menys 3- entre els israelians. I tots els intents d’acord han fracassat perquè Hamas demana per aturar el llançament de coets, que s’acabi el bloqueig a la franja.

Alguns dels caps l’exèrcit hebreu i del servei d’intel·ligència són ara conscient que encara que continuïn els atacs terrestres i aeris a Gaza, Hamas no cedirà, i que el càstig col·lectiu que infringeixen a la població no ha fet perdre el suport popular a Hamas i ha motivat un increment de les campanyes internacionals de boicot i sancions (BDS) a Israel.

El govern d’Israel, liderat per  Benjamín Netanyahu ha dit aquestes setmanes una i altra vegada que no aixecaran el bloqueig, per més que després d’una devastació tan gran, la franja necessita de l’obertura de fronteres per rebre aliments, material i maquinaria de tota mena, i molta gent que ho ha perdut tot, vol marxar sense restriccions per reunir-se amb familiars a Cisjordània o Egipte.

Israel porta anys mostrant als ciutadans de Gaza com a persones mereixedores de la seva desgràcia per donar suport a Hamas, sense intentar entendre o empatitzar les seves raons, sense intentar comprendre que la política d’Isarel incrementa l’odi. 

Ara torna a haver-hi una treva mentre es negocia al Caire. Hamas manté la demanada de la fi del bloqueig. I Israel es nega a fer-ho mentre Hamas no es desarmi totalment, opció que fins i tot seria contraproduent per Israel, donat que si Hamas ho fa, agafarien l’espai altres grups més radicals amb qui Israel no podria negociar. I hi ha membres del govern israelià que proposen reocupar de nou tota la franja, cosa que abocaria a una guerra urbana mortífera pels palestins, però que no podria ser guanyada pels soldats israelians que caurien en les emboscades.

Evidentment per Netanyahu és difícil acceptar la fi del bloqueig després d’anys mostrant els palestins com a subjectes amb qui és impossible empatitzar, mereixedors del seu càstig. Però o s’aixeca el bloqueig a Gaza, encara que oficialment es digui que es fa amb restriccions, o el conflicte armat continuarà i Israel haurà d’ocupar militarment la franja fent encara més difícil la resolució d’aquest episodi. 

Després de l'ofensiva israeliana a Gaza de 2009, la jove activista palestina nascuda al Líban, Rafeef Ziadah, va escriure emotius poemes, els vídeos dels quals triomfen ara a  la xarxa, sobre la ira que creix als cors dels qui perden casa seva, els seus fills o els seus pares, i repeteix que els palestins només volen viure.   Però sembla que Israel amb les seves accions desproporcionades només pretengui multiplicar l'odi.   

He començat l’article fent un paral·lelisme amb el que diuen els psiquiatres que els hi passa a molts nens maltractats que esdevenen malalts mentals maltractadors. I si Israel rebutja acabar amb el bloqueig a Gaza i passar pàgina a quest episodi, i decideix envair i reocupar militarment la franja, potser es podrà dir una altra cosa que  molts psiquiatres diuen de certs malalts. Que són també un perill per ells mateixos. I si Israel continua aquest escalada bèl·lica tan desproporcionada, la seva política serà sense cap mena de dubte un perill per la seva existència i el seu futur.
 
 Leer en castellano en El Periódico

Israel y el síndrome del maltratado

Coinciden la mayoría de psicólogos y psiquiatras que trabajan con víctimas de maltrato, sobre todo con menores, que una parte importante de éstos, cuando son adultos, terminan reproduciendo en mayor o menor escala el maltrato físico o psicológico hacia otras personas, a la vez que tienden a interpretar como agresiones similares a las que sufrieron de pequeños, muchas de las respuestas contrarias que reciben a lo largo de la vida. No son capaces de empatizar con quien no piensa como ellos o los contradice, y no son conscientes de que quizás ellos son ahora el agresores.
Esta reacción que sufren algunas víctimas de maltrato, también las pueden sufrir colectivamente sectores de pueblos que han sido agredidos en el pasado de manera brutal. Los serbios fueron masacrados primero por los otomanos que conquistaban Europa, después se les culpó del inicio de la primera guerra mundial y los austrohúngaros los masacraron a miles, como ilustra con todo detalle el nobel de literatura Ivo Andric en 'Un puente sobre el Drina'. Y más tarde fueron asesinados cientos de miles en los campos de concentración del régimen croata aliado con los nazis durante la segunda guerra mundial. Y en los años noventa, cuando en Bosnia o Kosovo los radicales serbios repetían estas prácticas criminales contra la población no serbia, y les preguntaba porque los francotiradores en Sarajevo mataban día tras día a civiles que hacían cola para llenar garrafas de agua o ejecutaban a siete mil musulmanes en Srebrenica, respondían justificando estos actos alegando lo que habían sufrido sus abuelos o bisabuelos, sin mostrar ningún tipo de sentimiento de culpa, ni la más mínima capacidad de empatizar con las víctimas, fueran hombres, mujeres, viejos o niños.
No estoy comparando la magnitud de los crímenes de los nazis con los crímenes de guerra que realiza Israel con la población palestina. Pero el mismo laberinto mental encadena a buena parte de la sociedad israelí y su clase política que aplica métodos económicos y militares de castigo colectivo hacia los palestinos, cierra los ciudadanos árabes en guetos o ejecuta respuestas desproporcionadas a los ataques de Hamás y otros grupos. El pueblo judío después de siglos de pogromos y expulsiones sufrió en Europa el Holocausto, ahora aplica a los palestinos unos métodos que vulneran la dignidad humana y las convenciones internacionales sobre el uso de la guerra y el tratamiento de la población civil.
Es cierto que Hamás no reconoce a Israel el derecho de ser un estado. Pero desde que Hamás ganó legítimamente las elecciones palestinas y se hizo con el control de la franja, Israel decretó un bloqueo y un castigo colectivo a aquel territorio, poblado, también, por decenas de miles de palestinos desplazados de lo que hoy es Israel. Y se les prohibió viajar a Cisjordania o en Egipto, se les impide pescar en sus aguas, exportar sus productos, e importar bienes y servicios. Y lejos de lo que pretendía Israel, este bloqueo ha hecho a Hamás más fuerte.
Israel inició el 1 de julio la operación 'Margen Protector' contra Gaza, primero con ataques aéreos y luego con la operación terrestre, como respuesta al asesinato de tres jóvenes judíos en Cisjordania, supuestamente hecha por Hamás. Y Hamás respondió con el lanzamiento de cohetes. Unos cohetes que por primera vez llegaban a la capital Tel Aviv, lo que niega el espejismo de que Israel pueda limitar el alcance de los ataques cerrando los palestinos detrás de muros. Cohetes que por más túneles y casas que destruía Israel, han continuado cayendo, produciéndose 1.925 muertos -la mayoría civiles- entre los palestinos, y 67 -todos soldados menos 3- entre los israelíes. Y todos los intentos de acuerdo han fracasado porque Hamás pide para detener el lanzamiento de cohetes, que se acabe el bloqueo a la franja.
Algunos de los jefes del ejército hebreo y del servicio de inteligencia son conscientes de que aunque continúen los ataques terrestres y aéreos en Gaza, Hamás no cederá, y que el castigo colectivo que infringen a la población no le ha hecho perder a Hamás el apoyo popular, y ha motivado un incremento de las campañas internacionales de boicot y sanciones (BDS) a Israel. El gobierno de Israel, liderado por Benjamín Netanyahu ha dicho estas semanas una y otra vez que no levantarán el bloqueo, por más que después de una devastación tan grande, la franja necesita de la apertura de fronteras para recibir alimentos, material y maquinaria de todo tipo, y mucha gente que lo ha perdido todo, quiere marchar sin restricciones para reunirse con familiares en Cisjordania o Egipto.
Israel lleva años mostrando a los ciudadanos de Gaza como personas merecedoras del se su desgracia para apoyar a Hamás, sin intentar entender o empatizar sus razones, sin intentar comprender que la política de Israel incrementa el odio. Ahora vuelve a haber una tregua mientras se negocia en El Cairo. Hamás mantiene la demanda del fin del bloqueo. E Israel se niega a hacerlo mientras Hamás no se desarme totalmente, opción que incluso sería contraproducente para Israel, dado que si Hamás lo hace, cogerían el espacio otros grupos más radicales con los que Israel no podría negociar. Y hay miembros del gobierno israelí que proponen reocupar de nuevo toda la franja, lo que les llevaría a una guerra urbana mortífera para los palestinos, pero que no podría ser ganada por los soldados israelíes que caerían en las emboscadas.
Evidentemente para Netanyahu es difícil aceptar el fin del bloqueo tras años mostrando los palestinos como sujetos con quien es imposible empatizar, merecedores de su castigo. Pero o se levanta el bloqueo a Gaza, aunque oficialmente se diga que se hace con restricciones, o el conflicto armado continuará e Israel deberá ocupar militarmente la franja haciendo aún más difícil la resolución de este episodio.
Tras la ofensiva israelí en Gaza de 2009, la joven activista palestina, nacida en el Líbano, Rafeef Ziadah, escribió conmovedores poemas, cuyos vídeos triunfan ahora en la red, sobre la ira que crece en los corazones de quienes pierden su casa, sus hijos o sus padres, y repite que los palestinos "sólo deseamos vivir". Pero parece que Israel, con sus acciones desproporcionadas, sólo pretenda multiplicar el odio.
He empezado el artículo haciendo un paralelismo con lo que dicen los psiquiatras que les pasa a muchos niños maltratados que se convierten en enfermos mentales maltratadores. Y si Israel rechaza acabar con el bloqueo en Gaza y pasar página a este episodio, y decide invadir y reocupar militarmente la franja quizás se podrá decir otra cosa que muchos psiquiatras dicen de ciertos enfermos. Que son un peligro también, para ellos mismos. Si Israel continúa este escalada bélica tan desproporcionada, su política será sin duda un peligro para su existencia y su futuro.