divendres, 30 d’agost del 2019

Vídeo en el que analitzo la crisis de l'Open Arms i la jugada que li ha sortit malament a Salvini. Repeteixo que Líbia, un estat fallit, no pot ser un interlocutor ni a qui s'ha de pagar perquè aturi les pasteres. També parlo del Brexit, Trump i el tractat amb l'Iran, i lamento el silenci de la UE a les últimes condemnes a dones iranianes per oposar-se al vel

Ara que ja es dóna per acabada la crisi de l'Open Arms i a Matteo Salvini li ha sortit malament la jugada d'intentar unes eleccions anticipades per les que ell ja feia campanya aquest agost fent-se selfies en banyador, tot despotricant dels immigrants mentre impedia l'Open Arms i l'Ocean Viking atracar a cap port italià, faig aquest vídeo. Cal un sistema permanent de repartiment d'immigrants que arriben als països del sud, i no s'ha perseguir, sancionar, ni criminalitzar les ONG. no
També parlo de la voluntat de Boris Johnson i la seva intenció de fer un Brexit dur a l'octubre, de Donald Trump i de la cimera de Birraitz del G-7, on Emmanuel Macron va portar al ministre d'Exteriors d'Iran, Mohamad Javad Zarif, per intentar un acostament amb Trump i mirar de salvar l'acord sobre el programa nuclear de l'Iran, llàstima però que la dividida i debilitada Europa no aixequi la evu per les condemnes d'aquests últims dies a quatre dones a l'Iran per negar-se a portar vel o fer campanya contra la seva obligació.  


Matteo salvini fent campanya a les pltages d'Itàlia
Boris Johnson i Donald Trump al G-7

Condemnes de 24, 23, 10 i 16 anysde presó per Yasaman Aryani, Mojgan Keshavarz, Monireh Arabshahi i Saba Kord Afshari

dimarts, 27 d’agost del 2019

LA ULTRADRETA A CATALUNYA AFRONTA DEBILITADA EL NOU CURS POLÍTIC, AMB FORTES TENSIONS A VOX AGREUJADES PEL FET QUE MOLTS NO COMPARTEIXEN EL DISCURS ULTRACATÒLIC D'IGNACIO GARRIGA QUE ARA S'HA MANIFESTAT CONTRA EL REPARTIMET I US DE PRESERVATIUS. L'univers força actiu fa dos anys de DN i els GDR està molt atomitzat, mentre els ex-PxC no troben el seu lloc a Vox. Caldrà veure què fa Anglada que ha quedat fora de l'ajuntament després de 16 anys. El Club Empel de Barraycoa l´única iniciativa que va endavant




La ultradreta espanyolista de Catalunya afronta desconcertada, desorganitzada i desmobilitzada el nou curs polític. Vox s'ha menjat l'espai, tot i que els resultats de Vox a les municipals van ser molt dolents a Catalunya, amb només tres regidors a Salt, que pertanyien a PxC que es va dissoldre per entrar a Vox. Mentre, el partit d'Anglada -Som Identitaris- només va aconseguir representació a Manlleu. 
Els mals resultats de Vox a Catalunya després de les disputes per les llistes en les que a llocs estratègics com Mataró o L'Hospitalet, els coordinadors locals de Vox van ser desplaçats per posar-hi al davant a membres de PxC, va generar una lluita caïnita que continua, agreujada per la deriva ultracatòlica del diputat hispanoguineà, Ignacio Garriga.  I si mirem ara el 30 Minuts de TV3 de fa poc més d'un any,  tret de Javier Barraycoa i Josep Alsina de Somatemps, la majoria dels que hi surten han desaparegut o han abandonat la militància. 
Barraycoa és potser el que ha jugat millor les cartes donat que, mantenint molt bones relacions amb Vox i amb el que resta de la ultradreta unionista, va obrir, amb l'ajuda de Mauricio Royuela el nou local ultra, Club Empel. El club agafa el nom del suposat miracle que va fer el 8 de desembre de 1585 la verge de la Immaculada en una batalla que el Terços de Flandes estaven perdent.   
L'allunyament de la radicalitat de Societat Civil Catalana, que sembla que vol impulsar el seu nou president, Fernando Sánchez Costa, és una oportunitat per Somatemps, entitat de Barraycoa i Alsina. Recordo que quan Baraycoa, Alsina i Josep Ramon Bosch creen Somatemps per lluitar contra el procés independentista, la Delegada del Govern central, María de los Llanos de Luna els hi va suggerir la necessitat de tenir una plataforma unionista que anés més enllà de la ultradreta. I llavors els mateixos fundadors de Somatemps creen amb gent de l'entorn de Ciudadanos i el PP, Societat Civil Catalana, sent Josep Ramon Bosch simultàniament president de Somatemps i SCC. Si ara SCC s'acosta a les tesis de que cal diàleg i evitar la confrontació amb l'independentisme, Somatemps i el Club Empel, podran recuperar el lideratge de l'unionisme més combatiu. 



El fet que la ultradreta estigui desorganitzada, desmobilitzada i que alguns dels dirigents de les mobilitzacions contra l'1-O, com Albert Bruguera i altres membres coneguts de Democracia Nacional hagin plegat, no significa que no existeixi. Hi ha una amalgama de grups sorgits dels anomenats Grupos de Defensa y Resistencia (GDR), de les  Brigadas de Limpieza (de llaços grocs), de Segadors del Maresme i de Groc Enlloc, que continuen actius però dividits i sovint enfrontats, canviant sovint de nom. De fet els impulsors de la manifestació del juliol que va acabar amb agressions contra la presència de menors no acompanyats a un centre del Masnou no va ser organitzat ni pels Segadors del Maresme, ni per gent de PxC i Vox, tot i que Jordi de la Fuente va agafar un protagonisme sobrevingut.
Alguns d'aquests cercels ultres han fet aquest estiu una campanya en favor de Raúl Maciá, l´últra de Balsareny, actualment empresonat amb règim de permisos a Quatre Camins. Macià estava en llibertat provisional, després de complir part de la condemna per delictes comuns d'extorsió i narcotràfic. Però després de ser detingut per enfilar-se al balcó de l'ajuntament i de vivendes per treure estelades, arrencar cartells d'entrada a algun municipi i haver involucrat  en una baralla o agressió a membres dels CDR al Bages, va perdre la llibertat condicional.

 Concentració per la llibertat de Raúl Macià a Quatre Camins

Tornant a Vox, aquest estiu hi ha hagut reiterats anuncis de dimissió, sempre aturats, de la majoria de membres del Comité Executiu Provincial de Barcelona que presideix Lola Martín, que ja van estar disconformes amb que Mónica Lora i Pablo Barranco de PxC encapçalessin les llistes a Mataró i L'Hospitalet. Exmembres de Vox, como el coordinador de L'Hospitalet, Daniel Clemente, volen expandir a nivell de tot l'estat un nou projecte a partir d'Españoles de L'Hospitalet.  

El mals resultat de Vox a les eleccions generals, amb només un diputat, Ignacio Garriga, i el desastre de les municipals, va fer que s'aixequessin veus contra l'eurodiputat Jorge Buxadé, contra els cosins Juan i Ignacio Garriga i contra l'exregidora de Mataró i ex Secretària General de PxC, Mónica Lora, que encara confia ser nomenada aquesta tardor nova presidenta de l'Executiva Provincial de Barcelona o Gerent del Comitè Provincial. Lora, si el tàndem Garriga-Buxadé continuen controlant el poder, també podria ser la cap de llista de Vox a unes elecciones al Parlament de Catalunya que probablement es convocaran l'any vinent.  

Les declaracions i tuïts d'Ignacio Garriga en contra de que es permeti el top-less a les piscines públiques -quan un servidor coneix a destacats membres o exmembres de Vox que practiquen nudisme a Tarragona, el Maresme o el País Basc- i els dels cap de setmana passat en contra del repartimemt i us de preservatius per "fomentar l'espera, l'entrega, la generositat i l'amor veritable" van generat noves tensions a Vox, havent de fer un nou tuit Garriga dient que el rebuig als preservatius era la seva opinió personal, no la del partit. Tampoc és cap secret que a l'entorn de Vox i els ex-PxC hi ha qui dubta que Garriga, hispanoguineà i ultracatòlic de l'Opus incapaç de separar política, vida privada i religió, sigui la persona idònia per liderar Vox a Catalunya. Només cal recordar els comentaris irònics que es va fer des de PxC i des de la resta de la ultradreta fa deu anys quan un negre mestís com Obama fos el president de la primera potència mundial. Ara ells tenen un líder de color i que més a més, com si fos el Papa de Roma, acaba tots els seus actes repetint benediccions dient "Que Dios os bendiga!". De fet en l'entorn de militants i exmilitants de Vox Catalunya crítics amb com s'han fet les coses, s'anomena al tàndem Buxadé i Ignació Garriga com "Mortadelo y el Papa negro".
El que està clar a Vox de Barcelona és que els hi cal ara una mica de calma confiant que Pedro Sánchez pugui fer govern i no s'hagin de convocar noves eleccions. Perquè més enllà dels aduladors que encerclen al diputat Garriga, la majoria de militants de Catalunya tenen clar que si es repeteixen eleccions Garriga, que va aconseguir un 3'6% dels vots,  ho tindria molt difícil per repetir el resultat i superar el 3%, més amb declaracions ultramuntanes contra el topless i els preservatius.

L'eurodiputat, Jorge Buxadé, és dels pocs dirigents de Vox a Catalunya que dóna suport al discurs ultracatòlic d'Ignacio Garriga.

dimecres, 21 d’agost del 2019

SALVINI HA GUANYAT. Com en una sèrie o pel·lícula que en l´últim moment tot encaixa i es produeix el desenllaç, mentre l'Armada espanyola enviava l'Audaz cap a l'illa, dimitia Giuseppe Conte, l'Open Arms desembarcava i quedava retingut, i Salvini se sentia victoriós per haver guanyat el pols amb els migrants i l'ONG als que criminalitza, ha aconseguit trencar el govern, i mostrar perfil dur front Brussel·les, França i Alemanya sobretot davant els seus votants. Queda per resoldre el desembarcament de l'Ocean Viking, mentre a Espanya Vox, PP i C'S ja volen treure rèdit polític sacsejant la demagògia

 


Com en una sèrie o pel·lícula que en el últim moment tot encaixa i es produeix el desenllaç, aquesta passada nit ha acabat la crisis de l'Open Arms i els migrants que quedaven al barco han desembarcat al port de Lampedusa per ordre del fiscal. Mentre, el vaixell de l'Armada espanyola, Audaz, navega cap a l'illa per portar els migrants de l'Open Arms al port de Palma. Però el vaixell humanitari s'haurà de quedar retingut a Lampedusa o Sicília per ordre judicial. I tot això passava a la mateixa hora que el Primer Ministre italià, Giuseppe Conte, anunciava al Senat la seva dimissió, acusant Matteo Salvini d'irresponsable en presentar una moció de censura i desobeir a altres ministres i al cap del govern, actuant de manera deslleial en diverses qüestions per interessos electorals.   
Fa uns dies quan un tribunal regional del Lazio va suspendre el decret de Salvini que impedia a les ONG atracar a ports italians i navegar per aigües italianes, i ordenava el desembarcament de l'Open Arms, semblava que s'anava a fer efectiu l'acord entre Espanya, Alemanya, França, Luxemburg, Romania, Portugal per acollir els 147 migrants. Semblava que de la mateixa manera se solucionaria la situació de l'altre vaixell de rescat, l'Ocean Viking. Però Salvini enfrontant-se al Primer Ministre i a la ministra de Defensa, va continuar impedint l'entrada a port. I caldra veure quines notícies arribaran els propers dies de l'Ocean Viking que semblava que també s'havia arribat a un acord per repartir el migrants.
Ara Salvini queda com el vencedor, mostrant els migrants de l'Open Arms com un xantatge que calia evitar que entressin a Itàlia. Salvini diu que cal evitar que a Itàlia rebi i es quedi  la majoria de migrants que arriben de manera invasora a Europa, quan les estadístiques no només diuen que el nombre d'arribades ha disminuït, sinó que la ruta italiana és la minoritària. Així segons l'agència europea Frontex, la ruta més concorreguda és la de Grècia, amb 28.210 entrades de gener a juliol d'aquest any. Un 6% menys que el mateix període de l'any passat. La segona és Espanya amb 12.976, un 41% menys que l'any passat. La tercera els Balcans amb 5.794, un 50% menys. I la quarta i última és Itàlia amb 4.890. un 7'5% menys.  

Ara quan els migrants arribin a Palma amb l'Audaz s'obrirà a Espanya un nou focus de tensió per la postura de PP, C'S i Vox. PP i Ciudadanos acusen a Pedro Sánchez  d'haver gestionat malament la crisi i cedir al xantatge de l'Open Arms, mentre Vox ja ha anunciat que portarà al vaixell humanitari als tribunals per afavorir la immigració il·legal i vulnerar o aprofitar-se fraudulentament de les lleis del mar. I podria ser que el govern espanyol retiri a l'Open Arms el permís per tornar a navegar i fer més rescats. Un escenari de tensió i confrontació més en un moment que ens juguem que s'hagin de repetir eleccions a Espanya, i jo crec que si es fan, no donaran la majoria al PSOE, sinó que portaran a Pablo Casado a la Moncloa, amb Rivera i Abascal intentant ser el Salvini espanyol salvador d e la pàtria.-



divendres, 16 d’agost del 2019

RIPOLL i SALT, O COM LA ULTRADRETA A CATALUNYA NEIX DE LES PORS A LA IMMIGRACIÓ, SOBRETOT ISLÀMICA. Analitzo amb motiu del segon aniversari dels atemptats del 17-A, l'entrada d'una força independentista xenòfoba a l'Ajuntament de Ripoll, que si no s'hagués dividit en dues llistes, tindria dos regidors. Salt i Manlleu són els altres dos municipis catalans on la ultradeta té representació sacsejant les pors a la immigració islàmica

La ultradreta ultracatòlica, antiimigració i antiautonomies de Vox, que va obtenir un un diputat per Barcelona a les eleccions generals d'abril, l'hispano-guineà Ignacio Garriga, va fracassar estrepitosament a les eleccions municipals on, tot i tenir a favor seu l'embranzida de ser un partit emergent i formar algunes llistes amb regidors o exregidors de Plataforma per Catalunya (PxC), va patir un absolut daltabaix obtenint només representació a Salt, amb tres regidors, dos dels quals ja ho eren de PxC. 
Aquests regidors de Salt, Sergi Fabri i Sergio Concepción, van fer una campanya molt diferent a la que va protagonitzar Vox a la resta de Catalunya que la va centrar en consignes genèriques de "Pugidemont a prisión", unitat d'Espanya, demanar l'escolartització en castellà, tancar TV3 i la baixada d'impostos, sense programa específic per cada múnicipi. Però a Salt van focalitzar la campanya en les crítiques a la gestió de l'alcalde d'ERC, Jordi Viñas en general, a la seguretat al municipi i en el rebuig a la immigració, sobretot la islàmica, i la mesquita que presideix un imam d'idees salafistes.
 El fundador destronat de PxC, Josep Anglada, que havia creat un nou partit, Som Identitaris, va quedar-se fora de l'ajuntament de Vic en anul·lar a mitja campanya la Junta Electoral la seva presència candidatura en considerar ferma una sentència d'inhabilitació per un any. Tot i això el partit d'Anglada va obtenir un regidor a Manlleu, Paco Zambrana, un excaporal de la policia municipal jubilat, que va fer campanya, no centrant-se en la qüestió catalana, sinó en la seguretat i la immigració magribina, molt present a Manlleu. 


L'imam de Ripoll cervell dels atemptats

LA XENOFÒBIA, ARA INDEPENDENDISTA, TORNA A L'AJUNTAMENT DE RIPOLL

I Ripoll és el tercer municipi on ha obtingut representació una força xenòfoba anitiimmigració, el Front Nacional de Catalunya, Sílvia Orriols, que va obtenir 503 vots, el 9,44%. Orriols es va presentar amb aquesta sigla congelada d'un partit independentista d'esquerres, nom del qual s'ha recuperat fa sis anys en coincidir amb el Front Nacional de Le Pen, però que a diferència de PxC, Vox o Som Identitaris, és manifesta favorable de la independència de Catalunya i pertanyeny al corrent dit "33", Catalunya catalana ni espanyola ni musulmana, en el que sense éxit fins ara hi ha hagut altres grups como Unitat Nacional Catalana, el MIC o SOM-Catalans.  

A dalt, Sílvia Orriols, regidora del FNC. A sota Esther Gallego, ex PxC, candidata de Som Catalans a Ripoll. Té el suport el del Vlaam Belang de Filip Dewinter.
Precissament la presidenta de SOM Catalans, Esther Gallego,  exmilitant de PxC i que ja es va presentar per SOM Catalans a Vic fa quatre anys, va presentar-se també aquest juny a l'alcaldia de Ripoll, competint amb el FNC d'Orriols, aconseguint només 112 vots, un 2,10% dels vots. Gallego, resident a Vic però filla de Ripoll no va voler  fer una candidatura unitària amb Orriols, però si s'haguessin juntat en una sola llista haguessin tingut dos regidores. Totes dues volien per elles el rèdit polític de la tragèdia que la majoria dels autors del atemptats de Barcelona i Cambrils de fa dos anys eren o vivien a Ripoll.   

El fet que el sentiment antiimmigració islàmica hagi portat tres regidors a l'ajuntament de Salt, a Orriols a Ripoll i a Zambrano a Manlleu, front el fracàs de les altres 51 candidatures de Vox a Catalunya que es van centrar en el no a les autonomies, l'escolarització en castellà i la baixada d'impostos, confirma que el vot conservador espanyolista centralista ja està ocupat pel PP i Ciudadanos. I, en canvi, hi ha un espai polític i sociològic que pot donar rèdits, que és al no a la immigració que fa vuit anys va ocupar Plataforma per Catalunya. Espai que pot aglutinar gent de diferents sensibilitats vers la qüestió nacional. De fet als que fa anys que seguíem a PxC, ens va costar entendre com la fins fa uns mesos Secretaria General de PxC, Mónica Lora, donés suport a les propostes de Vox pel que fa a l'ensenyament en castellà, quan ella havia votat sempre a l'Ajuntament de Mataró en favor de l'ensenyament en català i la immersió lingüística.

Després dels atemptats de La Rambla i Cambrils les forces polítiques de Ripoll van pactar fer un cordó sanitari a les propostes xenòfobes i no llençar-se acusacions, sobretot des dels tres partits de l'oposició, socialistes, ERC i la CUP cap a l'equip de govern de CiU de l'alcalde Jordi Munell. El 2011 PxC va entrar a l'ajuntament de Ripoll amb Xavier Fernández que a mig mandat deixaria Plataforma quedant com a no adscrit. A les eleccions de 2105 la llista de PxC, encapçalada pel mosso d'esquadra Pep Sort, amb una semblança molt germànica, no va obtenir representació en aconseguir només 122 vots. Sembla que la postura de PxC front el Procés independentista li va passar factura. Part del possibles votants antiimmigració eren també independentistes.


Pep Sort candidat de PxC el 2015 Ripoll. La postura espanyolista centralista de PxC li va restar vots

Així en no tenir representació PxC i no presentant-se ni el PP ni C'S havia de ser fàcil. Però sí que va sacsejar les pors a la immigració i el rebuig a les polítiques d'integració i cohesió durant la campanya de les municipals les noves candidatures d'Orriols i Gallego. Les eleccions les va tornar a guanyar Munell, si bé va baixar d'11 a 8 regidors, governant en solitari. I tant ERC, com el PSC i la CUP donen suport a grans trets al pla de convivència que prepara l'equip de govern. Però  en els primers plens d'aquest mandat Orriols ha destacat per la seva duresa vers els immigrants, els ajuts, la pràctica de l'islam o el fet que l'ajuntament donés ajuda psicològica als familiars dels nois autors dels atemptats. En el ple de constitució del nou consitori una vintena de persones van mostrar cartells amb el lema "Tots som ripollesos", dirigit a la regidora del FNC.
Demà Ripoll viurà amb dolor i silenci el segon aniversari del 17-A amb la participació també de molts ripollesos musulmans -que se senten vigilats- que tenen a Mohammed El Oncre com a nou imam. No és cap secret que després dels atemptats el CNI, els Mossos, els Servei d'Informació de la Guàrdia Civil i el CNI -que de vegades actua sota la credencial del la Benemèrita o el CNP- hi tenen els seus informadors. La teoria de la conspiració sobre si el CNI hagués pogut aturar els atemptats, no ajuda a fer el dol. I més enllà de si Orriols i els que li donen suport respecten demà el dol, a l'Ajuntament i al carrer hi ha qui sap que a Ripoll i fora de Ripoll sacsejar la por a la immigració islàmica pot ser rentable políticament, més enllà que les propostes que facin aquests siguin inaplicables o no ajudin en res a solucionar els problemes.


 Foto@CorisaMediaGrup del ple de Constitució el nou consitori





CAL UN SISTEMA PERMANENT. Analitzo al Punt Avui la problemàtica dels rescats al Mediterrani central per la negativa de Salvini a que els vaixells humaniaris atraquin a ports italians

El Punt Avui, divendres 16 d'agost de 2019

Amb la decisió d’un jutge de tombar el decret del ministre de l’Interior i vicepresident Matteo Salvini, que prohibia als vaixells d’ONG entrar en aigües italianes, i el reconeixement per part de la Comissió Europea i dels governs d’Espanya i Alemanya que hi ha un acord entre sis estats per repartir-se i acollir els 147 immigrants de l’Open Arms, s’encarrila aquesta crisi humanitària que va començar fa més de dues setmanes. I tot fa pensar que se solucionarà de la mateixa manera el destí dels immigrants de l’Ocean Viking, de Metges Sense Fronteres i SOS Méditerranée.
Afortunadament s’ha imposat la Convenció Internacional de Dret del Mar, que està per sobre del decret de Salvini que penalitza els rescats i el desembarcament en ports italians. Però el líder ultradretà ha aconseguit marcar l’agenda política i mediàtica d’aquest agost en clau interna i externa.
En l’actual context preelectoral i de ruptura de la coalició de govern amb el Moviment 5 Estrelles, es mostra davant de l’opinió pública italiana com el mandatari que, amb la seva negativa a deixar entrar ara l’Open Arms i, a finals de juny, el Sea Watch-3, de Carola Rackete, forçant altres estats de la Unió a acollir-los, deslliura Itàlia de l’obligació de fer-se càrrec d’aquests immigrants, als quals deshumanitza en considerar-los part d’una suposada invasió i un perill per a la sobirania, l’estat del benestar i la identitat d’Itàlia.
El març passat, Salvini va aconseguir que la Unió Europea desmantellés l’operació naval de salvament Sofia, en quedar reduïda gairebé a un sistema de vigilància aèria amb l’única responsabilitat d’advertir els guardacostes libis de les barques que sortien de les seves costes per tal que fossin interceptades i retornades a Líbia. I una de les coses en què coincideixen els immigrants que han arribat a Europa des de Líbia és que, allà, pateixen tota mena d’abusos, també sexuals, no només de les màfies que trafiquen amb persones, sinó també dels membres de la policia i de milícies d’aquest estat fallit. Pretendre gestionar la crisi migratòria i de petició d’asil que arriba des de Líbia com es va fer fa quatre anys amb els que venien per Turquia, no és possible, donat que Líbia no és un estat, sinó un país fallit. I tampoc es pot aplicar la política del pal i la pastanaga amb què Rodríguez Zapatero va gestionar la crisi dels cayucos que arribaven a les Canàries l’any 2005, per la qual es van signar acords amb el Senegal, Gàmbia o Mali, acceptant aquests un nombre de deportacions a canvi d’ajuda al desenvolupament i l’obertura d’una via legal de contractacions en origen.
Per això el que cal, més enllà d’acords de distribució a la desesperada per a l’Open Arms, és que la Unió Europea adopti un mecanisme permanent per a aquestes arribades. Lamentablement, amb el creixement del populisme en molts països, no sembla que això pugui ser acceptat per tota la Unió.
No s’ha solucionat l’acollida dels milers de sol·licitants d’asil que estan retinguts en condicions infrahumanes a Grècia, perquè es considera vigent el sistema de Dublín, un mecanisme que preveu que l’asil es tramiti al primer país que trepitgen.
Confiem, però, que les negociacions iniciades entre França, Alemanya, Espanya i altres estats europeus per distribuir els immigrants a bord de l’Open Arms hagin fixat algun sistema permanent de repartiment i s’eviti aquest patiment innecessari de persones en alta mar.
Llegir al Punt Avui

dijous, 15 d’agost del 2019

MÉS ENLLÀ DE L'OPEN ARMS. Acabi més aviat o més tard l'Open Arms desembarcant a un port europeu,Europa ho ha d’assumir com una realitat a afrontar més enllà que els ultres i populistes voldran sacsejar-ho per guanyar vots.



Tot i que el nombre d’immigrants i refugiats que arriben per mar a Europa per les rutes de l’Estret, d’Itàlia, els Balcans i les illes gregues ha disminuït un 30% en el que portem d’any, en comparació amb el mateix període de l’any anterior, segons dades de l’agència europea Frontex,  el vicepresident italià, Matteo Salvini, ha rendibilitzat aquesta problemàtica. Salvini va finquitar  l’operació europea de salvament Sophia, a la vegada que tancava els ports italians als vaixells humanitaris i feia una llei que penalitza amb fortes multes i presó l’entrada a ports italians de vaixells d’ONGs. Per Salvini el rescat ha de quedar en mans exclusives de vaixells de militars que, enlloc de traslladar als migrants, refugiats i nàufrags a ports europeus, els ha de retornar a Líbia i lliurar-los als guardacostes d’aquest país, que no obeeixen l’autoritat d’un govern real, sinó a les diferents milícies, màfies i forces armades que combaten entre elles i operen en aquest estat fallit i abusen sexualment de moltes migrants. 

Tot i que els partits populistes xenòfobs no van treure a les passades eleccions europees tan bons resultats com auguraven algunes enquestes, Brussel·les és incapaç de respondre al populisme que creix i governa o influeix als governs de certs països. I el més greu no és que a Itàlia mani el xenòfob Salvini. El més greu és que altres estats com Espanya, que fa un any van donar una lliçó acollint el vaixell Aquarius, ara mirin cap una altra banda tot i l’opinió favorable de bona part de la classe política i els mitjans de comunicació a acollir-los. Des que Salvini va començar la seva creuada contra els rescats, dos mils migrants o refugiats han quedat bloquejats durant setmanes al mar o a ports sense poder desembarcar, dels quals la Comissió Europea amb acords ad hoc amb la meitat dels estats membres, en va aconseguir distribuir i traslladar 840. Però als amics ultres de Salvini d’altres països no els agrada que Itàlia els hi enviï de rebot més migrants, pel que la cosa ara és que no puguin atracar ni per abastir-se als ports italians.

Si fa sis setmanes va ser la capitana alemanya, Carola Rackete, amb el Sea Watch 3, ara el pols Itàlia i la Unió Europea el té amb els 147 nàufrags de la catalana Open Arms i els de l’Ocean Viking de Meteges Sense Fronteres i SOS Mediterrani. I el govern de Pedro Sánchez que al·lega que Espanya ja fa molt amb el salvament a les costes de l’Estret, no té cap explicació moral que justificar el canvi de postura entre la de fa un any amb l’Aquarius i ara amb l’Open Arms. Tot i que sap que negar l’entrada a Espanya de l’Open Arms l’allunya dels socis de Podemos i els nacionalistes bascos i catalans que necessita que votin per ell o s’abstinguin en la sessió d’investidura que hi hauria d’haver el mes vinent. Per això, i per la pressió de l’agencia de refugiats de l’ONU i de bona part de l’opinió pública, és probable que Madrid accepti acollir a bona part dels migrants de l’Aquarius, sempre i quan algun altre país faci el mateix amb la resta o amb els de l’Ocean Viking. Però l’endemà que desembarquin estarem en la mateixa situació. No és pot aplicar amb Líbia la solució turca de la guerra de Síria perquè Líbia és un estat fallit i els migrants o refugiats no són nacionals de països veïns. I tampoc és pot aplicar el que va fer Espanya el 2005 amb la crisi dels cayucos a Canàries, que amb la política del pal i la pastanaga, va arribar a acords amb Senegal, Gambia i Mali, donat que els que salten a Europa des de Líbia venen d’un gran nombre de països, molts d’ells amb situacions reals de conflicte i sequera. Senzillament Europa ho ha d’assumir com una realitat a afrontar consustancial als seus propis valors més enllà que els ultres i populistes voldran sacsejar-ho per guanyar vots.  

dijous, 8 d’agost del 2019

La Cabra d'Or, quan un poble d'ordre es revoltà. Analitzo el fet que la Cabra d'Or, en la que el poble apedrega al Sr de Planella, va néixer fa nou anys quan Moià es revoltà. Ara és potser l'acte més multitudinari de la Festa Major











 NacióDigital, Naciómanresa, 8 d'agost de 2019
Aquest divendres i dissabte la Cabra d'Or de Moià viurà la seva desena edició. Un festa que va néixer espontàniament fa nou anys quan un grup de joves, sense gaires pretensions, van voler representar dies abans de la Festa Major una història que, amb diferents versions i modalitats, s'explicava des de feia temps a Moià i que acabava amb l'apedregament del malvat senyor.

El misteri d'una suposada cabra d'or enterrada entre les runes de l'antic castell de Clarà i que Guil·larà de Planella, germà del senyor feudal, Pere de Planella, aprofitant que ha marxat amb el rei en una campanya militar, l'any 1381 intentarà recuperar i quedar-se la cabra. I per aconseguir-ho, quan el pare de la jove Dolça de Mas Casal li demana permís per casar la seva fill amb el seu promès, Bernat, en Guil·larà de Planella comunica que es queda la noia i, a no ser que els vilatans trobin i li portin la Cabra d'Or abans de l'endemà al vespre, es cobrarà el dret de cuixa amb ella.

 El poble va aquella nit al castell, troba la cabra que portarà l'endemà al poble enmig d'una gran alegria. Però el senyor, avariciós, decidirà que es queda la cabra i també la noia. Llavors els vilatans s'organitzen, apedreguen a Planella i els seus soldats que han de fugir, alliberant la noia que aquella mateixa nit en mig d'una gran festa es casa amb Bernat.

L'apedregament del senyor a la plaça de l'església, que es va fer per primer cop l'any 2010, es produeix l'any que Moià viu una situació molt convulsa amb el poble ple de pancartes als balcons amb el lema Moià diu prou i manifestacions en un poble conservador com era, contra l'alcalde Josep Montràs de CiU, que governà amb majoria absoluta 28 anys. Montràs deixava el poble en situació de fallida i es va veure forçat a pujar desorbitament els impostos.

Que es representés llavors un apedregament col·lectiu de la màxima autoritat era una plasmació festiva d'un sentiment de protesta. Tot i que la responsabilitat de la fallida de Moià, com s'ha vist amb el temps, no va ser perquè algú fiqués mà a la caixa, sinó per una responsabilitat en part col·lectiva molt moianesa del “feu, feu i no patiu!”. I ves per on aquesta festa de la Cabra, que dura dos dies, s'ha convertit ara en la més multitudinària i participativa d'aquest poble històricament conservador.

Dic que Moià és o era un poble conservador i d'ordre. I una mostra d'això és que el dos primers gegants de la colla gegantera que ara s'han restaurat, són els reis Ferran i Isabel –o Fernandu i Isabel com deien alguns abans- que són els Reis Catòlics. I tot i que la colla castellera de Moià va entronar fa uns anys com a gegants del poble el Toll i la Teixonera, nom les dues coves prehistòriques del municipi, es va voler recuperar els dos Reis Catòlics i restaurar-los amb motiu del seu 75è aniversari, deixant clar així que els gegants de Moià –que té el rètol de Municipi de la República Catalana-, fets l'any 1944, són dels més antics de la Catalunya central.



 Llegir a Nació Digital, NacióManresa