El Punt Avui em va demanar ahir que expressés en 500 caràcters què pensava que passaria després de l'èxit aclaparador de la Via Catalana per la Independència. Veig que de les cent persones consultades sóc de les poques que es mostra pessimista.
Crec que si una cosa se fer és l'anàlisi de conflictes internacionals, per això em publiquen fa molts anys articles de conflictes internacionals i de moviments o processos socials. Jo m'hi intento mirar el procés que es viu a Catalunya com si analitzés un conflicte extern, veient les forces de cada un dels actors implicats, l'evolució social, les sortides legals i els marges de negociació d'uns i altres.
Lamentablement penso que Mariano Rajoy no podria negociar i acceptar una consulta -tampoc tinc clar que ho volgués fer!- donat que la caverna mediàtica, la FAES, i la seva pròpia dreta dins del PP no li deixarien. I comparar la declaració unilateral amb Kosovo no és possible, donat que Kosovo, administrat per l'ONU i l'OTAN, amb donacions els primers anys de tota la comunitat internacional, ja no tenia lligams econòmics ni administratius amb Sèrbia. La Transició Nacional i administrativa ja estava feta. L'ONU i l'OTAN volien marxar, però no podien sense donar un estatus legal a la situació. I com Rússia ho vetava al Consell de Seguretat van fer un referèndum -amb el cens controlat per l'ONU i l'OSCE- i després el parlament va fer la declaració unilateral.
Analitzava les diferències entre el cas de Kosovo i Catalunya a a aquest article al Periódico la setmana passada (clica)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada