dimecres, 20 de novembre de 2013

PRESENTACIÓ DEL MANIFEST, VIC-ISRAEL, COMPLICITATS QUE MATEN



Aquesta tarda s'ha presentat al'Espai ETC de Vic la campanya "Complicitats que maten",contra els convenis de col·laboració entre la Univeristat de Vic i universitats israelianes, signats la passada setmana.  A l’acte s'ha explicat i llegit el manifest on s’exposen els motius per boicotejar aquests acords.  Hi han intervingut Meritxell Verdaguer, representant de la campanya; Sami Abdul-Jawad, metge palestí resident a Vic; Steve Cedar, activista polític i jueu; i Pau Muñoz, membre del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) a la Universitat de Vic.
      El 12 de novembre la Universitat de Vic (UVic) va fer públic un comunicat de premsa en el que anunciaven la signatura d’acords de col·laboració amb institucions israelianes. El rector de la Universitat de Vic, Jordi Montaña, que va viatjar a Israel aquest novembre amb la delegació que va acompanyar el viatge oficial del president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, va signar un conveni de col·laboració amb la Universitat de Haifa i el Rambam Health Care Campus.
     Amb la firma d’ambdós convenis, la UVic pretén impulsar amb institucions israelianes programes de mobilitat per a professors, investigadors i estudiants, com també cooperar per establir graus i màsters interuniversitaris. Tal com expliquen, “aquests acords s’emmarquen dins la línia estratègia d’internacionalització de la UVic.”

MANIFEST:
Nosaltres, els firmants d’aquest manifest, entitats, col·lectius i persones a títol individual, rebutgem aquest conveni pels motius que exposem a continuació:
"El juliol del 2005 la societat civil palestina va fer una crida unitària per iniciar una campanya d’aïllament internacional d’Israel inspirada en la lluita sud-africana contra el règim d’apartheid. Més de 130 organitzacions de la societat civil palestina van adherir-se al manifest. Des d’aleshores, la campanya civil internacional per al Boicot, les Desinversions i Sancions (BDS) contra Israel s’ha anat estenent arreu del món i ha sumat múltiples suports.
A través d’aquesta campanya de mesures punitives no violentes, el poble palestí vol poder exercir el seu dret inalienable a l’autodeterminació i acabar amb la injustícia històrica a què es veu sotmès des de 1948, des de la Nakba (catàstrofe).
L’establiment de l’Estat d’Israel l’any 1948 va significar l’expulsió de més del 70% de la població indígena de les seves llars i de la seva terra. Més de 700.000 palestins i palestines esdevingueren refugiats. A partir de la Guerra de 1967 Israel posà en marxa l’ocupació militar i civil de Gaza, Cisjordània, Jerusalem Est i els Alts del Golan. 300.000 palestins foren desplaçats de les seves llars. Avui, els refugiats palestins sumen més de cinc milions. Israel continua negant-los el seu dret al retorn, incomplint la Resolució 194 (1948) de l’Assemblea General de les Nacions Unides i la 237 (1967) del seu Consell de Seguretat.
A Cisjordània i Jerusalem Est, Israel hi ha establert més de 230 assentaments, amb prop de 600.000 colons jueus, impossibilitant la creació d’un Estat palestí viable i autònom. Per altra banda, Israel segueix ocupant els Alts del Golan sirians des de 1967, on hi resideixen més de 20.000 colons jueus a 32 assentaments. Tots aquests assentaments són il·legals segons el Dret Internacional: violen la Quarta Convenció de Ginebra i incompleixen la Resolució 242 (1967) del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.
Des de l’any 2005 Israel ha imposat un bloqueig criminal a la Franja de Gaza. La situació a la Franja de Gaza és d’extrema crisi humanitària i així ho han documentat les Nacions Unides.
L’Estat d’Israel ha establert i consolidat tot un aparell legislatiu discriminatori vers el 20% de la seva població, la minoria àrab. Més d’una cinquantena de lleis discriminen els palestins i palestines amb ciutadania israeliana.
Les institucions acadèmiques israelianes no són alienes al desenvolupament i manteniment d’aquest sistema de control institucionalitzat i fragmentació territorial a què es veu sotmès el poble palestí. En són part necessària i imprescindible, i per això rebutgem l’acord de col·laboració que la UVic vol establir amb universitats israelianes:
  • Per llei, els soldats, exsoldats i els estudiants reservistes reben un tracte preferencial en totes les universitats. Mai cap universitat ha expressat cap mena d’oposició, ni tan sols de manera simbòlica.
  • La discriminació vers els palestins també es veu reflectida amb la seva desproporcionada baixa representació en tots els nivells educatius. Són el 20% de la població de l’Estat d’Israel, però només representen el 9,5 % dels alumnes de grau, un 4,8% dels de màster, un 3,2 % dels de doctorat i un 1% del personal acadèmic.
  • Tal i com passava a la Sud-àfrica de l’Apartheid, a Israel les institucions acadèmiques no són espais innocents on hi regni la llibertat acadèmica i les idees progressistes. Ben al contrari, les universitats ajuden de manera particular a desenvolupar el coneixement necessari per assegurar i recolzar les pràctiques i polítiques que allarguen l’ocupació i colonització dels Territoris Palestins.
  • Les empreses militars israelians fan possible les persistents i greus violacions que Israel comet de la Legalitat Internacional. Subministren l’armament i la tecnologia que permet a Israel cometre atrocitats, com els bombardejos de Gaza 2008-09 amb més de 1.300 morts, més del 30% menors, i les diàries violacions dels Drets Humans. El sistema universitari i els instituts de recerca israelians estan profundament implicats en la recerca militar i els projectes de desenvolupament armamentístic, situant-se al centre de la planificació i execució dels crims de guerra israelians. Michael Federman, President de la Junta de Directors d’Elbit Systems (una de les principals empreses fabricants de materials electrònics de Defensa a Israel), és membre de la Junta Directora de la Universitat Hebrea de Jerusalem i de l’Insitut  Weizmann. La implicació de l’acadèmia israeliana amb l’Ocupació dels Territoris Palestins i el sistema d’Apartheid israelià és del tot innegable.
  • La Universitat de Haifa és un exemple del que s’ha exposat anteriorment. Patrocina, conjuntament amb l’exèrcit, un programa acadèmic que forma futurs oficials d’intel·ligència i es duu a terme en una base militar al mateix campus universitari. Dóna preferència als estudiants que han servit l’exèrcit a l’hora d’assignar les places de residència pels seus estudiants, un criteri obertament discriminatori contra els estudiants àrabs-palestins. A més, a la guia oficial de la universitat per a estudiants internacionals inclou advertències específiques de no visitar els pobles i ciutats palestines situades dins l’Estat d’Israel, i desaconsella totalment visitar els territoris palestins, Cisjordània i Gaza.
És per això que:
  • Exigim al Rector de la UVic, el Sr. Jordi Montaña, i al president de la Fundació Universitària Balmes i Alcalde de Vic, el Sr. Josep Maria Vila d’Abadal, reconsiderin completament els acords de col·laboració, en nom de la Universitat de Vic, amb una universitat israeliana.
  • Exigim que fins que la universitat amb la que es vulgui establir l’acord no emeti un posicionament clar i públic en defensa d’aquests mateixos punts i es desvinculi de qualsevol col·laboració amb l’exèrcit i la indústria armamentística, la Universitat de Vic no pot establir cap mena de col·laboració amb aquesta institució israeliana. Fer-ho la convertiria en còmplice de tots i cadascun dels crims que l’Estat d’Israel comet vers la població civil palestina, per legitimació d’una part imprescindible del sistema que possibilita l’execució d’aquests crims.
Tal i com demana la campanya civil internacional pel Boicot, les Desinversions i Sancions (BDS) contra Israel, considerem legítima la crida fins que l’Estat d’Israel no compleixi amb la seva obligació de reconèixer el dret a l’autodeterminació del poble palestí i acati el Dret Internacional per mitjà de la finalització de l’ocupació i la colonització del territoris ocupats l’any 1967 i el desmantellament del Mur; el reconeixement dels drets fonamentals dels ciutadans àrabs palestins d’Israel a una plena igualtat; el respecte, la protecció i la promoció dels drets dels refugiats palestins a retornar a les seves llars i propietats tal i com ho va estipular la Resolució 194 de les Nacions Unides.
Contràriament al que es diu des d’àmbits poc informats o simplement amb voluntat desinformadora, la crida al boicot internacional no busca la destrucció i/o desaparició de l’Estat d’Israel, sinó l’estricte acompliment de la legalitat internacional i el respecte pels drets humans i el dret a l’autodeterminació del poble palestí."
Vic, 11 de novembre de 2013

anar a la web Complicitats que maten (clica)

A QUI S'ASSEMBLA EL DE L'ACUDIT DEL PERIÓDICO QUE SURT AMB EL D FERNÁNDEZ?


Salah Jamal, vídeo

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada