dijous, 11 de juny de 2015

DOLORS SABATER, LA NOIA QUE PORTAVA UN CAMIÓ PER BADALONA





Dissabte al migdia el Ple Municipal de Badalona nomenarà per majoria absoluta a Dolors Sabater nova alcaldessa, gràcies al pacte acordat entre Guanyem Badalona en Comú, PSC, ERC, ICV-EUiA i CDC. Així es posaran punt i final als quatre anys de mandat del popular Xavier García Albiol, el qual no ha parat de denunciar des del 25 de maig, el que anomena pacte de perdedors, donat que el PP va ser la llista més votada. Des del seu entorn s’ha convocat una concentració el dia del ple per intentar evitar que Sabater sigui alcaldessa.

La llei electoral i de règim local és com és i, evidentment, pot modificar-se. Però cada sistema té els seus pros i contres i s’han d’acceptar les regles del joc. Hi ha països on hi ha una segona volta que, si s’apliqués a Badalona, Sabater com a segona que va quedar, hi hagués concorregut amb el suport dels altres partits “perdedors” que ara li fan costat, pel que, probablement, seria la guanyadora. Hi ha països com Itàlia, amb una gran pluralitat de partits, en que la llista que té més vots rep per llei uns escons de regal que li ajuden a aconseguir una majoria més estable per a la governabilitat; i aquest fet obliga sovint a fer coalicions electorals, donat que junts, si es guanya, es té molts més escons que per separat. Tot sistema és modificable i de vegades beneficia a uns i en altre moment o en un altre lloc als altres. Però amb la campanya d’agitació mediàtica que ha fet Xavier García Albiol contra els pacte de cinc forces per investir Sabater alcaldessa, i després fer un govern de coalició de tres o quatre forces, pretén deslegitimar quelcom que és plenament legal. I qüestionar-ne la legitimitat, fent sortir gent al carrer, és una repetició d’allò que Albiol sap fer tan bé: trencar la cohesió, dividir la ciutadania i intentar enfrontar uns veïns contra els altres. També es critica des de l’entorn d’Albiol el fet que al nou equip de govern hi haurà una regidora musulmana, la Fátima Taleb. Quina paradoxa! Primer des de l’oposició, i aquest quatre anys batallant per impedir que a Badalona els musulmans visibilitzin i normalitzin el seu culte, i ara n’hi haurà una amb vel al govern municipal.

Albiol va guanyar les eleccions fa quatre anys gràcies a sacsejar problemes, identificant certs comportaments a certs orígens ètnics, negant el dret a practicar en espais públics o privats el culte religiós a una part de la ciutadania. I ja en el govern, fent actuacions com precintar acompanyat de la premsa, una sèrie de comerços d’estrangers per l’incompliment d’alguna normativa o alguna irregularitat que, en la majoria de casos i de municipis es resol amb un advertiment o una multa acompanyada d’un termini per solventar aquella deficiència. I encara que els comerços precintats reobririen al cap d’uns dies en resoldre el problema, Albiol aconseguia el que volia, presentar-se com un justicier cap una part de la ciutadania, que, casualment, no pot votar, front una altra que sí que pot fer-ho.


Dolors Sabater, la dona que encapçalarà el govern de coalició de Badalona, no és una dona feble a la que, l’avui alcalde en funcions pugui doblegar fàcilment. És una dona forta i sensible, que fa com ningú allò que creu. Tossuda i generosa, que defensa el que pensa que és just, solidària amb els altres, que considera el treball en equip un valor en si mateix, i profundament vinculada al teixit social, associatiu i polític de Badalona, més enllà de sigles i consignes.


Vaig conèixer a Sabater a finals dels anys setanta al Casal de la Pau de Barcelona i el Moviment d’Objectors de Consciència on tots dos militàvem. Ella era de les poques noies que hi havia, donat que la mili, com el conyac Soberano, era coses d’homes. I ella no era allà per ser la parella d’algun objector. Hi militava perquè creia en la lluita pacifista i antimilitarista, i la coneixíem tots com “la noia del camió de Badalona”. I és que aquella noia de dinou anys portava el camió de l’empresa del seu pare i, conduït per ella, l’utilitzàvem sempre que ens feia falta. Per les primeres rues de carnestoltes que es van fer a Barcelona els anys vuitanta, temps que a Europa hi havia la lluita contra la instal·lació de míssils americans, disfressàvem el seu camió de blindat llança míssils i carrossa pacifista. Un any, crec que va ser el 1983, vam guanyar un dels premis de millors carrossa, que ens el va lliurar la llavors regidora de Cultura, Maria Aurèlia Capmany. Dos anys abans, aquell mateix camió el vam fer servir, no per disfressar-lo de vehicle militar, sinó per fugir-ne. El 23 de febrer de 1981, el dia del cop d’estat, ella va venir de Badalona amb el camió en el que vam carregar i amagar tots els arxius del Casal de la Pau. Si el cop militar triomfava els que dèiem no a la mili teníem molt a perdre.

Recordo que ella llavors ja ens parlava amb tendresa del seu germà gran, Frederic, que tenia una minusvalia de naixement, i que només era capaç de dir una vintena de paraules. I Miozz, manera com ell pronunciava Maria Dolors i se li dirigia, era una d’aquestes. I precisament Miozz és el nom que la Dolors Sabater va posar al seu blog digital fa uns anys.

I combinant la seva vida laboral com a professora d’institut, la vida familiar de mare i esposa, i la social en diferents entitats i projectes, dedicava –i dedica- moltes hores al seu germà gran.

La vida de vegades sorprèn repetint cops dolorosos, i el seu altre germà, Daniel, ara fa dotze anys va patir un íctus que el va obligar a necessitar una cadira de rodes. Ell també estava molt vinculat al món associatiu, era membre dels Castellers, i ella el portava a actes socials i culturals. La invisibilitat i inactivitat és una patologia afegida amb la que els familiars i l’entorn acostuma a castigar als discapacitats –com també ho fa amb els que viuen en la pobresa- i ella hi lluitava cada cap de setmana per trencar-la. I el fet de dedicar molt del seu temps als dos germans amb discapacitat fa que conegui molt bé els murs de la burocràcia i la incomprensió administrativa que sovint pateixen, com també coneix el carrers, els parcs i els equipaments de Badalona on una persona amb cadira de rodes hi pot accedir fàcilment i aquells que no. Quan el germà petit va morir ara fa mig any, els Castellers de Badalona li van aixecar un pilar de dol. La Dolors reconeix aquests dies que, quan li van proposar fa quatre mesos la bogeria d’encapçalar la candidatura de Guanyem Badalona en Comú, hagués dit que no si aquest germà fos viu.    


Ara es fa difícil saber si el govern de coalició que ella encapçalarà des de dissabte a Badalona, estarà en el seu dia a dia més o menys encertat. En els governs de coalició s’ha d’escoltar, dialogar, negociar, pactar, fixar un rumb i acceptar l’acord final. Però per sobre de tot l’alcaldessa i el plenari municipal tenen l´última paraula, encara que sigui d’una candidatura que porta el procés participatiu en el seu ADN. Probablement l’alcalde sortint, Xavier García Albiol continuarà amb la seva estratègia de desqualificació personal cap a ella i cap els partits que han fet pacte. Ella ha encapçalat la llista de Guanyem Badalona en Comú que agrupa a la CUP i Podem, i tindrà el ple d’investidura el suport, també, del regidor i diputat de CDC, Ferran Falcó, el qual ha deixat clar que tot i les seves diferències ideològiques amb aquests dos grups, donarà suport a Sabater per la seva trajectòria i la seva capacitat de treballar i aglutinar.

Que sàpiga Albiol si continua amb la campanya de desqualificació i deslegitimació del nou equip de govern, que tindrà davant una dona que, a diferència d’ell, que no té el suport de ningú més tret del PP, sap teixir complicitats i suports, i que creu que el que divideix a la gent de Badalona no és l’origen ètnic, sinó les desigualtats i la pobresa que molts pateixen o poden patir. Tindrà al davant aquella noia forta i sensible, que amb dinou anys portava un camió per Badalona.




Sabater portant el camió a la Rua de Carnestoltes de Barcelona el 1983
Convocatòria del PP no signada per ningú "per evitar que Badalona caigui en mans de la CUP"
Tanques publicitàries del PP negant la legitimitat de l'acord



 Llegir en castellà al Periódico

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada