dimecres, 20 de novembre de 2019

EL SUPREM DE TAILÀNDIA REBUTJA EL RECURS DE L'ÚLTRADRETÀ ARTUR SEGARRA CONDEMNAT A MORT PER MATAR I EQUARTERAR L'EMPRESARI DAVID BERNAT. Segarra es un dels tres casos recents de militants de la ultradreta espanyola condemnats per esquarterar les seves víctimes.




S'acaben les opcions per Artur Segarra, l'ultra català condemnat a mort a Tailàndia per assassinar i esquartera el cos de l'empresari David Bernat. El Tribunal Suprem de Tailàndia ha rebutjat avui el recurs contra la sentència que el condemna a mort, pel que ara només li queda la possibilitat de que sigui indultat pel Rei canviant la pena per cadena perpètua, cosa que implicaria que complís al menys 8 anys a Tailàndia i després ser traslladat a Espanya per continuar la condemna. També es podria donar el cas que el govern espanyol fes la petició d'indult o perdó real i demanés la seva extradició a Espanya, on a  més de complir la condemna de presó permanent revisable o la que s'estipulés pels delictes d'assassinat i esquarterament, seria jutjat per les estafes a gent gran que va fer abans de fugir a l'estranger. 

Segarra havia militat als grups ultres de Terrassa on vivia. També havia estat membre dels Boixos Nois i com a bon ultra tenia diversos tatuatges, dels que destaca una gran de la Sagrada Família al coll i el pit. I es relacionava més amb els ultres de Barcelona o Manresa que amb el del Vallès. 
El motiu era que els ultres de Terrassa d'aquells anys no tenien relació amb cercles neonazis de Sabadell. Històricament els neonazis de Sabadell i els de Terrassa s'han ignorat. Hi ha diverses raons. La primera és que els de Terrassa eren dels Boixos Nois i els de Sabadell eren de les Brigadas Blanquiazules i els Ultras Sur. Una altra raó és que a Terrassa políticament tiraven més cap a Democracia Nacional, mentre que a Sabadell simpatitzaven amb el MSR.
Els de Terrassa no eren anticatalans, tot i que fosssin espanyolistes propers a DN, mentre que els de Sabadell han estat sempre anticatalanistes castellanoparlants. A Terrassa l'àmbit neonazi era bastant més burgès que a Sabadell, on tothom era de barris, immigrants espanyols de segona o tercera generació, i amb un nivell social i cultural més senzill. I els de Terrassa també consideraven que els de Sabadell eren "garrulos" i  que per això els enxampaven sempre i havien patit nombroses condemnes.
Aquest és el motiu que Segarra i altres ultres terrassencs haguessin tingut tirada d'anar cap a Manresa i el Bages. Per això alguns terrassencs com Segarra van formar part el 2007 de la llista de PxC de Terrassa que encapçalaven persones catalanes "de tota la vida" com Xavier Arcas i Albert Pericas, "l'Animal". En aquella època Segarra va fer una conferència a la neonazi Llibreria Europa del barri de Gràcia, sota el títol "¿Es menjaria el seu gat?", en la què va defensar el vegetarianisme de Hitler i els principis ecologistes del Partit Nacional Socialista Obrer Alemany d'Adolf Hitler. Un ecologisme que predicava el respecte a certs animals nobles, però que pel que fa a l'espècie humana, propugnava una justificable i predeterminada supremacia dels forts, enfront dels febles i inferiors.


 
Quan va marxar a l'estranger Segarra tenia una ordre d'ingrés a presó del jutjat penal 14 de Barcelona i no es va presentar el maig de 2015 a un judici en què se l'acusava d'un delicte de falsificació de documents i tinença il·lícita d'armes. Fa set anys va fugir d'Espanya per evitar ser jutjat i els delictes pel que tenia aquesta ordre d'ingrés a presó, eren entre d'altres, formar part d'un grup que estafava a persones grans a les que els feia signar suposades escriptures d'hipoteques inverses, per les que rebrien una mensualitat durant quinze o vint anys a canvi del pis que passaria a mans d'aquest si els hereus no pagaven el deute. Segarra i l'advocat Francisco Comitre amb la complicitat del notari Enrique Peña, els feien creure que signaven hipoteques inverses a canvi d'una renda vitalícia, però en realitat eren contractes de compravenda, amb clàusules abusives. A més, els compradors eren testaferros que demanaven crèdits sobre aquests habitatges i desapareixen, condemnant els ancians a ser desnonats. Els Mossos d’Esquadra, després de mesos d'investigacions, van activar l'operació ‘Cocoon’ i van detenir  a tots els integrants del grup que van ser condemnats, tret de Segarra que va escapar. Per aquests fets Segarra està acusat de pertinença a organització criminal, d'estafa, de falsificació documental i de blanqueig.
 

Tothom que va conèixer a Segarra destaquen la seva gran capacitat dialèctica per convèncer a qui sigui del que sigui, cosa que li funcionava amb la gent gran que va estafar. "Es creia les seves mentides i te les feia creure", diu gent que el va tractar. I la seva imatge somrient, sense sentiment de culpa ni penediment, quan va ser detingut a Cambodja i extraditat a Tailàndia, on va cometre el crim, fa pensar que potser podria tenir trets propis d'un psicòpata o, al menys, ser fabulador i delirant, creient-se les seves pròpies mentides i amb el pensament crític alterat. El que és segur és que ni quan estafava gent gran, ni quan mata, sent penediment per les víctimes o que potser ell es creu les seves pròpies mentides. O senzillament  potser disfruta sent notícia pels seus actes.




Els altres dos ultres condemnats o empresonat per assassinar i descuartitzar les seves víctimes són el dirigent del Ultras Sur, Óscar del Pino, condemnat en sentència de conformitat per la mort de l'empresari José Luis Vázquez  i César Román Viruete,  "el Rey de Cachopo". Román està en presó provisonal a Soto del Real per matar i esquarterar la seva última parella, Heydi Paz, fa quinze mesos. Ell va ser qui els anys 2004 y 2005, va assumir la proposta de de Josep Anglada d'estendre el  projecta de Plataforma per Catalunya (PxC) a Madrid amb la sigla de Plataforma por Madrid (PxM) amb propostes similars contra la immigració. La cosa va acabar malament al cap de dos anys amb deutes i una condemna per impagament de sous i cotitzacions de treballadors a la seguretat social que va motivar que fossin embargades les assignacions econòmiques als regidors de PxC de Vic, Vendrell, Manlleu i Cervera.  



 César Román, quan lidrava Plataforma por Madrid  (PxM)  amb Josep Anglada

Oscar del Pino formava part de la facció radical i violenta dels Ultras Sur, Outlaw (fuera de la ley) vinculada als Hammerskin, liderada per Antonio Menéndez "El Niño", que la tardor de 2013 es va enfrontar al líder históric del grup, l'advocat Álvaro Cadenas i a José Luis Ochaíta en una dipsuta pel control del concerts de música RAC (Rock Against Comunism), el merchandising de material dls Ultras Sur i els diners de la venda d'entradas que facilitava el club. Óscar del Pino va ser detingut per la Guàrdia Civil el 127 d'abril de 2016 quan, segons la Unidat de Crim Organizat de la Guàrdia Civil estava planejant nouss segrestos i assassinats d'empresaris. Els advocats de la defensa i l'acusació van arribar a un acord amb la jutge i la Fiscalia.
Óscar del Pino

-------------------
Qui és? ¿Quién es Artur Segarra?  , 
wikipedia

2 comentaris:

  1. Hablando del MSR, parece que está nuevamente de actualidad, por ésto, que le incumbe a Jordi de la Fuente:

    https://www.publico.es/tremending/2019/11/25/esto-no-es-una-noticia-de-el-mundo-today-un-militante-negro-de-vox-descubre-que-hay-nazis-en-el-partido-y-dice-sentirse-enganado/

    ResponElimina
  2. Cuando conocí a Jordi de la Fuente, me reconocía que él era un Nacionalsocialista de izquierdas (Strasserista). Me admitía que no tenía problema con los independentistas y que en el MSR había alguno. Era fieramente anti-centralista y profundamente antisionista.

    Luego pasó por PxC y finalmente a VOX. Para mí, alguien que busca vivir como sea de ka política, sin valores, ni prejuicios, donde le den el cargo estará. Pasar de MSR a un partido liberal, centralista y sionista, además de monárquico, no puede ser otra cosa que lo ya citado: oportunismo.

    ResponElimina